Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

• La llum matinal que arriba als ulls al matí afavoreix un inici de son més precoç a la nit.

• Una temperatura ambiental d’entre 19 i 22 ºC igual que un ambient silenciós afavoreix el son.

• L’ús de noves tecnologies (tauletes, ordinadors, videojocs, mòbils, etc.), ha de finalitzar com a mínim dues hores abans de l’inici de les rutines de son.

• És recomanable separar l’hora de dormir de l’última ingesta d’aliments com a mínim uns trenta minuts.

• És recomanable evitar la ingesta de begudes excitants/estimulants (coles, preparats comercials vigoritzants, te, cafè, etc.) a partir del migdia.

Com a conclusió, el son és una necessitat fisiològica essencial en els éssers humans i la seva pèrdua en qualitat i/o quantitat comporta importants repercussions en la salut física, cognitiva i psicosocial de l’infant i adolescent. Un ràpid diagnòstic i tractament de tots aquells trastorns que el puguin afectar resulten imperatius ja que molts dels problemes poden ser resolts fàcilment seguint una sèrie de mesures de caràcter conductual.

Un son adequat en quantitat i qualitat permet la posada en marxa d’una sèrie de mecanismes reparadors a nivell cerebral, la consolidació del que s’ha après durant el dia i la secreció de determinades hormones i substàncies reguladores que en el seu conjunt contribueixen a un adequat desenvolupament cognitiu, conductual i emocional.

Beneficis de l’esport en el desenvolupament cognitiu i l’aprenentatge de nens i

Adolescents

Des de temps immemorials, l’ésser humà ha hagut de fer del “moviment” el seu principal aliat en la lluita per la supervivència. La seva capacitat per córrer, saltar, nedar, grimpar i utilitzar les seves mans com a eina li han permès explorar i explotar l’entorn al seu favor. I és que estem fets per al moviment, i en gran mesura depenem d’ell tant per a la formació, com per al desenvolupament i la consolidació anatòmica i funcional del nostre ésser.

La pràctica d’activitat física és un fet natural i fonamental en la vida de l’infant i de l’adolescent. Li ofereix moments de felicitat, diversió i aprenentatge, alhora que l’introdueix en un àmbit psicosocial que l’estimula i enforteix com a individu. És essencial en la prevenció de malalties de l’adult i l’enforteix física, mental i emocionalment.

Gràcies a l’avanç de les neurociències, actualment sabem que l’intel·lecte no només es nodreix del coneixement i que l’activitat física regular i mantinguda en el temps (especialment l’exercici cardiovascular o aeròbic), pot produir canvis funcionals i estructurals en el sistema nerviós a l’alliberar-se un gran nombre de substàncies (com la serotonina, la dopamina, l’adrenalina i la noradrenalina, entre d’altres) que modulen i consoliden determinats processos cognitius (com l’atenció i la memòria).

Sabem també que hi ha un altre important grup de substàncies que augmenta amb l’exercici físic (com el factor neurotròfic derivat de cervell, també conegut com BDNF, de l’anglès brain-derived neurotrophic factor, el factor de creixement insulínic tipus 1 i el factor de creixement vascular endotelial) i que en models animals aquests factors poden modular tant l’augment en el nombre de neurones, com en el dels capil·lars sanguinis i les connexions entre les pròpies neurones (sinapsis).

Per tant, hem descobert que la pràctica regular d’esports ajuda a optimitzar el procés de l’aprenentatge mitjançant la secreció d’una sèrie de substàncies químiques i neurohormonals que són facilitadores dels processos cognitius relacionats especialment amb l’atenció i la memòria. Millora la circulació i oxigenació cerebral, fonamental proveïdor dels nutrients necessaris per al seu correcte funcionament. Té a més una enorme influència positiva en la resta dels sistemes de l’organisme (cardiovascular, respiratori, locomotor, immunològic i endocrinològic). I a més, hem après que l’hàbit de l’exercici físic introduït des d’edats primerenques podria arribar a reduir el risc de patir malalties mentals a llarg termini (depressió, ansietat).

No obstant això, malgrat els indubtables beneficis que l’activitat física aporta a aquests aspectes cognitius i de salut mental, la relació entre activitat física i cognició és summament complexa i no tots els tipus d’exercici semblen millorar de forma evident tots els aspectes cognitius. En aquest sentit, sembla ser que l’exercici cardiovascular o aeròbic (caminar, trotar, córrer, ballar, esquiar, anar en bici, etc.) és possiblement el més efectiu pel que fa a millorar la funció cognitiva en nens. Se sap que nens en edat escolar que dediquen almenys una hora cada dia a fer activitat física intensiva, mostren un millor funcionament cognitiu. I encara que es necessiten més estudis al respecte, hi ha suficient evidència en la literatura científica actual com per recomanar la pràctica regular d’aquest tipus d’esports en nens i adolescents.

Perquè l’esport (independentment dels beneficis biològics abans esmentats) quan és entès i plantejat des d’un disseny pedagògic adequat, pot resultar generador de valors socials i personals molt positius i contribuir a la formació integral de la persona. És en definitiva educació, ja que transmet uns valors associats que

La pràctica d’activitat física és essencial pel neurodesenvolupament: ens ofereix felicitat, diversió i aprenentatge i ens ajuda a prevenir malalties.