Una mirada a la salut mental dels adolescents

Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

El creixement que experimenta el cervell durant el primer any de vida és espectacular: passa de 335 a 1.000 grams i es transforma en aquest període en l’òrgan amb més demandes d’abastament energètic, despesa i activitat metabòlica. El seu creixement està regulat tant per factors genètics com ambientals que interactuen entre si. I qualsevol noxa de tipus traumàtica, metabòlica, infecciosa o genètica que afecti aquest delicat equilibri durant els primers anys pot provocar alteracions en el desenvolupament normal del cervell. Tot això permet comprendre l’excepcional importància que adquireix aquest període de la vida, ja que en cap altre moment del cicle vital el sistema nerviós experimentarà modificacions d’aquesta magnitud.

És a través de les cures i l’estímul que el nadó rep del seu entorn com s’afavoreix la correcta maduració i acoblament de les diferents estructures cerebrals que més endavant faran possible els aprenentatges, l’atenció, la motivació, la planificació i el control d’impulsos.

S’ha de tenir en compte, a més, que cada neurona estableix diversos centenars o milers de connexions amb altres neurones (formant d’aquesta manera les vies i connexions necessàries per a la formació del conjunt de “carreteres neuronals” que esmentàvem anteriorment), i que ho fa en proporció directa al grau d’estimulació que rep. Aquestes connexions també anomenades sinapsis resulten claus per a un correcte funcionament cerebral, perquè són les que en definitiva permetran el moviment, la respiració, l’autocontrol, el domini conductual, intel·lectual i socioafectiu de l’individu.

Promoure un aprenentatge actiu és clau en totes les etapes de la infància i l’adolescència per a un correcte funcionament cerebral.

L’aprenentatge, en el més ampli sentit de la paraula, té el potencial d’afavorir la sinaptogènesi en qualsevol moment del cicle vital. D’aquí la importància de promoure, no solament en els nens, sinó també en els adolescents, totes aquelles instàncies que propiciïn un aprenentatge actiu.

És important destacar que el desenvolupament de la intel·ligència depèn tant de factors genètics com ambientals i té una estreta relació amb el grau d’estimulació ambiental rebut. Una adequada estimulació motriu, sensorial, afectiva i cognitiva té el potencial d’incrementar les connexions nervioses, optimitzant la funció cerebral.

La qüestió, però, no acaba aquí, perquè per a que la informació viatgi d’una manera més ràpida i efectiva per aquesta xarxa de “carreteres neuronals” interconnectades entre si, es necessita una substància anomenada mielina, que és una capa que protegeix i aïlla aquestes connexions i les transforma en veritables “autopistes” al permetre que l’impuls nerviós viatgi a major velocitat i de manera més efectiva.

Avui dia sabem que si bé la mielinització és un procés molt actiu que comença a les catorze setmanes de gestació i es torna més intens en l’últim trimestre de l’embaràs, el mateix pot mantenir-se i prolongar-se durant dècades amb un increment directament proporcional al grau d’estimulació ambiental rebut. D’aquesta manera, el procés de mielinització té, de la mateixa manera que la sinaptogènesi (formació de les sinapsis o connexions entre les neurones), un profund impacte sobre la conducta, ja que afecta directament la velocitat i eficàcia amb la qual es transmeten els impulsos nerviosos. Això el converteix en un dels factors que més activament intervé en el desenvolupament cognitiu de l’infant i és el motiu pel qual tots aquells trastorns que l’afectin poden tenir efectes irreversibles si es presenten en etapes precoces del desenvolupament, bé sigui durant l’embaràs o en edats primerenques.

Aquest procés de mielinització és gradual i dinàmic i comença en els nervis situats a la part superior de la medul·la espinal, facilitant així els moviments dels membres superiors i la prensió de la mà, permetent-li al nadó explorar els objectes del seu entorn per després arribar als inferiors, fent possible la marxa autònoma, el que li proporciona a l’infant la capacitat de sortir a buscar pels seus propis mitjans els diferents estímuls que “alimentaran” i “saciaran” la seva ment.

Més tard, el procés continua dins el propi cervell en sentit posteroanterior (de darrere cap endavant), fins arribar a l’última regió a madurar que és el lòbul frontal (al voltant dels divuit - vint anys), que és la zona del nostre cervell implicada en l’autocontrol, l’atenció, la flexibilitat, la planificació, l’autogestió, la regulació de la conducta i les emocions (funcions executives).

D’aquesta manera, l’ésser humà finalitzarà la seva maduració cerebral dotat d’una sèrie d’habilitats que li distingiran d’altres espècies i que seran imprescindibles per assolir un desenvolupament ple de les capacitats com a individu.

Què succeeix durant l’adolescència?

L’adolescència també constitueix un període crucial de la vida en la qual es produeixen canvis molt importants en l’estructura i funció cerebrals de l’individu que resulten d’importància cabdal per al correcte desenvolupament de la seva identitat i autonomia personal. Conèixer millor la naturalesa d’aquests canvis pot facilitar la nostra comprensió com a pares d’aquesta etapa, que de vegades pot ser un període desconcertant i ple de reptes.

Com hem vist al llarg del capítol, el procés de maduració cerebral sol seguir un ordre biològicament predeterminat, és a dir, un patró universal pel qual les diferents àrees van assolint la seva maduresa, i que avança en sentit posteroanterior, com s’evidencia a la figura 2.