Una mirada a la salut mental dels adolescents Claus per comprendre’ls i acompanyar-los

Però sóc neurocientífica i vaig treballar per crear aquesta imatge, i a la vegada sóc la mare que apareix a la imatge, arraulida dins el tub amb el meu fill petit... “.

Dra. Rebecca Saxe. Neurocientífica del Departament de Ciències Cognitives i Cerebrals de l’Institut de Tecnologia de Massachussets.

A l’abril de 2015, Rebecca Saxe, neurocientífica del Departament de Ciències Cognitives i Cerebrals de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT per les inicials del seu nom en anglès, Massachussets Institute of Technology), ens regalava una imatge commovedora que donaria la volta al món en tan sols uns minuts.

Aquesta ressonància magnètica que captura la imatge de la Dra. Saxe amb el seu nadó de tan sols pocs mesos de vida traspassa els límits de la ciència i desentranya la universalitat de dues figures amb la seva roba, cabell i rostre invisibles, que podrien ser qualsevol mare amb el seu fill, en qualsevol moment o lloc de la història.

Un correcte desenvolupament i funcionament cerebral requereix la formació d’un complex sistema i entramat de connexions entre neurones.

La seva genialitat rau no només en la seva capacitat de posar en evidència les clares diferències anatòmiques entre el cervell d’un adult i el d’un nen en ple desenvolupament de les seves capacitats, sinó que a més és una finestra que deixa al descobert “l’anatomia del vincle” en tot el seu esplendor més enllà de tota individualitat i revela el nexe d’unió que hi ha entre tots dos estadis evolutius del desenvolupament cerebral: l’amor i les cures d’una mare cap al seu fill. Perquè la mare, a través de les seves carícies i dels seus petons, del joc, de la parla, l’alimentació i l’estimulació tàctil, olfactiva i visual que li proporciona el seu nadó durant els primers mesos de vida, exerceix un potent estímul que prepara al cervell immadur del seu fill per a que aquest pugui desenvolupar més endavant tot el potencial per al qual està genèticament determinat.

I és que un correcte desenvolupament i funcionament cerebral requereix la formació d’un complex sistema i entramat de connexions entre neurones que formen una sèrie de “carreteres neuronals”, la “construcció” de la qual comença a materialitzar-se durant l’embaràs, però que continua al llarg dels primers mesos i fins i tot anys de vida de l’individu.

1. S’anomena noxa als factors o elements, tant del medi exterior com de l’organisme, la presència de la qual pot causar alteració o una malaltia.

Determinats trastorns genètics, metabòlics, nutricionals, traumàtics, infecciosos i/o tòxics (com el consum d’alcohol, tabac o altres drogues durant l’embaràs), poden alterar el correcte acoblament d’aquestes carreteres, traduint-se en alteracions posteriors en el desenvolupament normal de l’infant i de l’adolescent. Ara bé, el moment de la gestació en què aquestes noxes1 actuïn, així com la intensitat i la durada de les mateixes, és la que determinarà la gravetat dels trastorns resultants a l’impedir la correcta formació del sistema nerviós, revestint més gravetat aquelles que apareixen de forma precoç, es perllonguen en el temps i són intenses.

D’aquesta manera és fàcil comprendre la importància que adquireix la implementació primerenca de les atencions mèdiques prenatals des d’etapes molt precoces de l’embaràs; ja que un bon estat de salut materna afavorirà que el nadó disposi d’un equipament neurobiològic suficient perquè els processos cognitius i comportamentals es puguin desenvolupar amb total normalitat, tant en l’etapa escolar com en l’adolescència.

És important destacar doncs que l’embaràs és un moment crític per al desenvolupament del sistema nerviós del futur nadó, per la qual cosa és fonamental que la mare faci una sèrie de controls des de l’inici de la gestació que permeti prevenir l’aparició de malalties o actuar precoçment en cas de patir-les i segueixi les recomanacions del ginecòleg i la llevadora per mantenir un bon estat de salut i eviti tots aquells factors que puguin posar en risc el futur desenvolupament del seu fill com el consum de tòxics, el tabac, l’alcohol, infeccions, accidents, alimentació inadequada, exposició a tòxics ambientals, etc.

No obstant, el procés de desenvolupament del sistema nerviós no finalitza amb l’embaràs, sinó que continua a partir del naixement, facilitant d’aquesta manera la consolidació dels processos cognitius, psicomotors i socioafectius de l’infant (veure figura 1).

Font: Conel (1936 - 67)