Los honderos baleares mercenarios del ejército romano las guerras de numidia civiles en hispania de

sobre la presència nabatea a la Mediterrània i alguna cosa més sobre una possible relació de la Petra nabatea amb les Balears. Després d’una mica de recerca ara sabem algunes coses que poden donar possibles respostes a aquestes qüestions tan interessants i que avençarem breument per tal de tornar-hi prest amb més amplitud. / (Página 17) Els nabateus eren un poble del desert i la seva capital, Petra, un lloc estratègic, un centre de comerç caravaner, un creuer de camins per on passaven i des d’on es distribuïen un bon grapat de productes naturals i artesans cap a Síria, cap a Egipte i cap a la Mediterrània. Com a tots els llocs que reuneixen semblants característiques les relacions de convivència i de competència dels nabateus amb els vesins eren complexes, enriquidores i alhora destructives. Les relacions econòmiques mai es poden deslligar de la política, la religió i la cultura. En els moments que ara ens interessen, entre el segle I aC. i el segle I dC. les potències de tota casta que es mouen a la zona i interrelacionen amb els nabateus son els descendents dels fenicis, dels diversos regnes hel·lenístics i els romans entre d’altres pobles i cultures. En aquest marc ens interessa ara la sortida dels nabateus i dels productes que comercialitzaven a la Mediterrània i ja s’ha esmentat el paper que en aquest sentit jugaven els ports de la costa palestina, especialment Gaza.

L’experta francesa en filologia aramea i historiadora de la religió i de la cultura del poble nabateu Marie-Jeanne Roche ens ha facilitat enormement la feina en estudiar les relacions mediterrànies dels nabateus recollint fins 1996 les notícies i les deixes epigràfiques i numismàtiques que es concentren en gran mesura a la Mediterrània oriental però que també arriben a Itàlia, com veurem.

L’entorn de l’Egeu: les illes de Rodes, Cos, la costa jònia i Atenes i també la costa fenícia: Antioquia, Sidó, Beirut…formen part de les principals àrees d’activitat dels nabateus però s’ha de dir que Gaza, el principal port exportador, passà a mans de la dinastia jueva dels Asmoneus a principis del segle I aC que el controlaren fins a la meitat del segle I dC. el que degué perjudicar sensiblement el comerç mediterrani dels nabateus. L’ocupació jueva de Gaza coincideix en el temps que foren encunyades les monedes jueva i nabatees menorquines. A Gaza mateix s’han trobat monedes d’Aretas IV, altres monedes nabatees es localitzaren a les excavacions americanes d’Antioquia i una més d’Aretas IV al jaciment de Kourion de Xipre on també es coneix una inscripció nabatea, i lo mateix passa a les illes de Rodes, Cos, Delos o Tinos (Roche, 1996: 7585).

Roche analitza diverses inscripcions trobades a la romana ciutat portuària de Puteoli /Pozzuoli de l’entorn de 'àpols i tres més de Roma.

En totes elles apareixen alguns individus nabateus sovint relacionats amb 103