La Asunción. Centre de producció artística al Poblenou-

·

PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

01 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

SITUACIÓ

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

EL POBLENOU AL LLARG DELS ANYS

EMPLAÇAMENT I CONTEXT URBANÍSTIC

El nucli inicial del Poblenou correspon a l’antic barri del Taulat (paraula que significa

Nº PLANTES

+

-

PARADES METRO

“peça de terra de conreu”) i ocupa la part baixa més propera al mar del districte actual

VIES PRINCIPALS

i de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Durant molts segles va ser una zona

----------

PUNTS FOMENT ART

noms dels carrers de la Llacuna i de Joncar.

TERRES DE CONREU

d’aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara evoquen els

L’abundància d’aigua, les grans extensions i el seu baix preu van afavorir, al llarg del segle XVII, la instal·lació dels primers prats d’indianes. Després van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l’electricitat, amb indústries de tota mena: olis, vins, tèxtils, metall, gas, maquinàries, mosaics, arts gràfiques, pintures, plàstics, alimentació... Al fins el punt que va ser qualificat com el “Manchester català”.

TERRITORI INDUSTRIAL

final del segle XIX el Poblenou era el territori amb més concentració industrial del país,

El primer nucli urbà es va construir al voltant de la plaça de Prim i el segon, conegut també per barri de la Plata, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró). Al llarg del un important augment demogràfic i l’aparició d’importants nuclis de barraques com el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer fins passada la segona meitat del segle XX.

BARRI RESIDENCIAL, OBRER I INDUSTRIAL EN CREIXEMENT

segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial, amb

Amb els Jocs Olímpics de 1992 s’inicià la gran transformació del barri, que va prendre un nou impuls amb el projecte 22@, que proposava la renovació de les àrees industrials del Poblenou per a la creació d’un modern districte d’activitats intensives en coneixement amb infraestructures i urbanització adequades als requeriments de les empreses i amb una presència important d’activitats intensives en coneixement.

22@

CREIXEMENT DEL MOVIMENT ARTÍSTIC AL BARRI DEL POBLENOU El Poblenou és conegut per el seu paisatge de maons i xemeneies que fan retornar a un passat industrial.

Però actualment cada cop es pot apreciar més el moviment artístic que el barri està visquent. Aquest va començar a les parets abandonades del barri, però actualment es veu reflectit, d’una manera més consolidada, en la gran quantitat d’equipaments, empreses, centres, etc. estàn creixent en aquesta zona de Barcelona.

A_Agències de publicitat C18. TXTarte C19. DOBLE 36 i comunicació A1. Smäll A2. Brandluk A3. Herraiz Soto & co A4. Little Buddha A5. 1000 Friends

C_Centres de creació i estudi d’artistes

Actualment el Poblenou viu una transformació imparable de la mà de comunitats creatives que promouen, reinventen i generen propostes que col.loquen a aquest

MOVIMENT ARTÍSTIC

nucli post-industrial en el punt de mira de l’avantguarda barcelonina.

C20. Tallers Europa C21. Lázaro Bosser C22. Hangar C23. La central del circ

ED_Estudis de disseny i arquitectura

FA_Fundacions i associa- M_Museus M1. Museu Can Framis cions

ED1. Ángel Uzkiano ED2. Edicions de l’eixample FA1. Food Cultura ED3. H2O & Wassabi design FA2. Fundación Palo Alto ED4. Mediodesign FA3. Poblenou Urban DisED5. Ruiz + Company trict CC_Centres de coworED6. Societat de disseny FS_Fashion showroom i ED7. TheHallStudio king i hubs vestuari ED8. Hommu Studio CC1. Valkiria Hub Space FS1. Imperial Please Spain ED9. Kings of Mambo CC2. Animula ED10. Estudio Rosa Lázaro & FS2. Bibac Showroom CC3. Creativialab FS3. The middlemans Xabier Mendiola CF_Centres de formació ED11. Chispum FS4. Época en disseny i arquitectura ED12. Indissoluble G_Galeries d’art i CF1. Àrtidi CF2. BAU EP_Estudis de producció showrooms G1. La Plataforma CF3. IaaC i Fab Lab Bcn i postproducció G2. Eterna CF4. El Taller de Joyería EP1. Mamma Team G3. BD CF5. L’Idem Barcelona EP2. Story: We Produce G4. Chez Xefo EP3. Cósmico CG_ Centres de formació EP4. Garage Films C5. L&B Contemporary Art

C1. Antoni Yranzo C2. Espacio 88 C3. Espai erre C4. Espai Nyamnyam C5. La escocesa C6. nauART C7. Union Studios Garatge C8. Onair C9. Isoloft C10.El Tinglado C11. Mercè Girona Studio C12. L’Endoll C13. El Pez Rojo gastronòmica C14. Utopia 126 CG1. ESHOB C15. Perico Pastor C16. Zvonimir Matich Studio C17. Aula 3

EP5. The Alkeme Company IM_Impremtes EP6. CANADA IM1. Marc Martí EP7. Miut EP8. NA NÁ event supplies IM2. Letter Cotton IM3. The Folio Club IM4. Comgrafic

M2. Disseny Hub Barcelona

S_Sales de concerts i promotors musicals S1. Miguelito Superstar S2. Sala Razmatazz S3. Nasty Garage S4. Middleground S5. L’auditori S6. Casino l’Aliança del Poblenou S7. Sala Ovella Negra S8. Sala Mephisto

SI_Serveis industrials SI1. Código Sound & Projects SI2. Mano de Santo SI3. Formx

EQUIPAMENT PER A FOMENTAR LA CREACIÓ ARTÍSTICA I ACTIVAR EL BARRI L’emplaçament es situa a on antigament hi havia hagut una farinera, La Asunción. Així doncs tant l’arquitectura com la història de l’emplaçament es molt representatiu del barri.

El projecte proposa crear espais perquè la transformació artística i social que està experimentant el barri, pugui succeïr amb èxit.

HANGAR

LA ESCOCESA

Any de creació: 1997 Superfície: 2600m2

Any de creació: 2011 Superfície: 1071m2

· Arts visuals · Arts plàstiques · Art sonor · Art multimèdia

· Arts visuals · Arts plàstiques

LA CENTRAL DEL CIRC Any de creació: 2011 Superfície: 3000m2 · Circ

D’aquesta manera es busca crear espais que tinguin com a objectiu donar suport als artistes per a la realització de la seva obra. I alhora promoure’n la difusió i la formació per a que aquest art sigui durader al llarg del temps.

Així doncs l’equipament que compleix les accions de produïr, difondre i formar, sempre en el camp de l’art, és un centre de producció artística.

LA ASUNCIÓN

Sup construïda total: 5762 m2 · Arts visuals · Arts escèniques · Arts plàstiques · Art sonor · Art multimèdia · Dansa

Al barri hi ha tres centres de producció artística. Encara que es troben força allunyats de l’emplaçament de La Asunción.

Per sobre la diagonal s’hi troba l’Hangar i La Esocesa, ambdues situades a antigues naus industrials, el que els hi dona grans espais de treball i amb sostres alts per poder treballar amb comoditat. S’ha de dir que al trobar-se a la zona menys residencial del Poblenou han agafat un aire molt enfocat a l’art urbà.

D’altra banda tenim la central del circ, un art més insòlit i que requereix infraestructures molt específiques. Per aquest motiu el trobem molt allunyat de la zona residencial o industrial del barri i en un edifici de nova construcció. Que permet crear les infraestructures tant específiques que necessita l’art del circ.

· E.1/250.000

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· 02 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

EMPLAÇAMENT + ESTRATÈGIA

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

ESTRATÈGIA

PROGRAMA

EXISTENT

EDIFICACIÓ FORA DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ

CARRERS

EMPREMTA ORÍGENS BARRI OBRER

PARADA DE BICING

PASSATGES

MINUTS CAMINANT

PARADA BUS

6 min

PARADA DE METRO BUS

DIFUSÓ

FORMACIÓ

EDIFICACIÓ EXISTENT EN BON ESTAT ESTAT I AMB INTERÈS PATRIMONIAL

PRODUCCIÓ

EDIFICACIÓ EXISTENT EN MAL ESTAT O POC INTERÈS PATRIMONIAL

RELACIONS SOCIALS

EMPLAÇAMENT

· E.1/3.000

M LLACUNA

LÍNIA DE METRO

L4

C. SANCHO DE ÀVILA

BUS

C. DELS ALMOGÀVERS

BUS

ERE

P C. DE

IV

ESTUDIS I CENTRES ACTUALS C. DE PALLARS

BUS 6 min

M

BUS

C. DE PUJADES

L4

LLACUNA

PROPOSTA PSTG. FERRER I VIDAL BUS

EDIFICACIÓ NOVA

- ESTUDI DE DISSENY GRÀFIC I DEL PRODUCTE. SOCIETAT DE DISSENY - ESTUDI DE FOTOGRAFIA. PASSATGE STUDIO - ESTUDI DE DISSENY INTERIOR I ARQUITECTURA. STUDIO 2 - PRODUCTORA AUDIOVISUAL. LA FABRICA NARANJA - BOTIGA DE MATERIAL D’IMPRESSIÓ 3D. FORMX - ESTUDI DJ. LAZARUS - PRODUCTORA DE DJs. AETHER ARTISTS - AGÈNCIA DE PUBLICITAT I COPYRIGHT. SILVIA CIVIT STUDIO - SEGELL DISCOGRÀFIC. IMAGINE SOUND - PRODUCTORA CINEMATOGRÀFICA. A CONTRALUZ FILMS - ESTUDI D’ART MULTIMÈDIA, TURURUT ART - ESTUDI D’ANIMACIÓ DIGITAL. FURIA DIGITAL - IMPREMTA. THE FOLIO CLUB - LLOS MARTÍ S.L. SECTOR COMERCIALITZACIÓ - PALOMA ZAPATA. AGÈNCIA DE PUBLICITAT - SSC PARTNERS. AGÈNCIA DE MÀRQUETING - STRAK SURFACING S.L. AGÈNCIA D’ENGINYERIA

EDIFICACIÓ EXISTENT EN BON ESTAT ESTAT I AMB INTERÈS PATRIMONIAL

C. LLULL

EDIFICACIÓ FORA DE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DIRECTRIUS DE L’ACTUACIÓ

3 min

TRASLLAT

C. RAMON TURRÓ

PSTG. MAS DE RODA

BUS

CENTRE DE PRODUCCIÓ D’ART

C. DR. TRUETA

2014m2

C. DEL TAULAT

RESIDÈNCIA PELS ARTÍSTES 793m2

AV. ICÀRIA

CEMENTIRI DEL POBLENOU

LLIBRERIA | BOTIGA 86,5m2

C. DE LA LLACUNA

PSTG. DE BORI

C. DE ROC BORONAT

PSTG. MASOLIVER

C. DE CIUTAT DE GRANADA

C. DEL TAULAT

C. DE BADAJOZ

ANTIC VESTÍBUL DE LA FARINERA

959,5m2

ESPAI DE COWORKING

RECUPERACIÓ fotografia 1970

BAR 153m2

ANTIC VESTÍBUL DE LA FARINERA

EMPREMTA MORFOLÒGICA dels ORÍGENS del BARRI OBRER

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

AXONOMETRIA CONJUNT + ENTORN

· · 03 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

AXONOMETRIA

· S/E

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· · · 04 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

PLANTA BAIXA

· E.1/100

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· · · · 05 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

PLANTA PRIMERA

· E.1/100

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· · · · · 06 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

PLANTA SEGONA

· E.1/100

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · 07 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

ESPAI EXTERIOR

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

DISSENY DE L’ESPAI EXTERIOR

ANTIC VESTÍBUL FARINERA

L’espai exterior està dissenyat en funció de les trames històriques del lloc, les quals són també les directius del projecte en general.

Així doncs, el disseny de l’espai exterior per una banda marca la trama diagonal que prové dels carrers perpendiculars al carrer Pere IV que tenia una importància capdal a l’època industrial. I per altra banda es recuperen els antics vestíbuls d’accés a la farinera. On s’hi conserva encara el portal amb el cartell d’entrada.

L’enjardinament està pensat com si fós una prolongació de l’edificat, tant existent com de nova construcció. I està projectat en diferents nivells. Per una part hi ha l’enjardinament a peu de terra, que consisteix en gespa, i els arbres i arbustos descrits a continuació. Per altra banda la vegetació de plantes enfiladisses que trepara per la façana cega de la nau existent central. I per últim les plantes enfiladisses que treparan per l’estructura i crearàn així una pèrgola semi-opaca en els trams on no hi creuen els vestíbuls

· E.1/100

ANTIC VESTÍBUL FARINERA

EXISTENT

A TÒRIC R A HIS TRAM ENDICULA PERP C/ PERE IV

EXISTENT

ARBRES CITRUS AURANTIUM

LIVISTONA AUSTRALIS

PHOENIX CANARIENSIS

TARONGER AMARG

PALMERA LIVISTONA

PALMERA CANÀRIA

h: 3-5m d: 3-4m

h: 15-20m d: 4-6m

h: 10-15m d: 6-8m

Forma esfèrica regular, de fullatge compactes, tronc recte i curt.

Pertany al grup de les palmeres de fulla en forma de ventall.

Tronc de 30cm aixamplat a la base.

Forma de parasol, tronc recte i compost només per les restes foliars de les fulles. Copa densa formada per fulles erectes

Follatge: Perenne. Fulles dividides en secció rallades en vèrtex Flors: Petites, ren raïms entre les fulles. Sense interès Fruits: Rodons de 1,5cm amb una sola llavor.

Follatge: Perenne. Fulles compostes folíols molt numerosos, acanelats.

Flors: Grogues i globoses dins d’una vaina llenyosa.

Fruits: Dàtils ovoides de 2 a 3cm de llarg de color taronja.

Follatge: Perenne. Fulles ovalades de 7 a 10 cm de llarg.

Flors: Blanques, seroses, de 2cm, solitaries o en petits raïms Fruits: Taronja àcida, de forma globosa aixafada de 8cm de diàmetre

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

FORMA

FORMA

FORMA

COLOR

COLOR

COLOR

DENSITAT RAMATGE

DENSITAT RAMATGE

DENSITAT RAMATGE

VELOCITAT CREIXEMENT

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

VELOCITAT CREIXEMENT

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

VELOCITAT CREIXEMENT

ARBUSTOS

PLANTA BAIXA

TRACHYCARPUS FORTUNEI

ENSETE VENTRICOSUM

ECHIUM CANDICANS

TRAQUICARP

BANANO DE ABISINIA

VIBORERA

h: 3-5m d: 3-4m

h: 3-6m d: 2-4m

h: 1-1,5m d: 1,5-2,5m

Forma esfèrica, tronc recte, amb les branques formant angle agut amb ell.

Forma de ventall de fulles de gran tamany. Tall amb restes foliars molt imbrincat, color marró fosc.

Forma esfèrica horitzontal irregular. De follatge compacte i textura visual molt aspre.

Follatge: Perenne. Fulles en forma de ventall rodó de 0,5 a 1m Flors: En raïms entre les fulles, sense interès.

Fruits: Drupa petita, sense interès.

Follatge: Perenne. Fulles oblongues, agudes, de nervi mig dominant Flors: Blanquinoses de 3 a 5cm, en espigues erectes.

Fruits: Coriàcism sec de 5 a 8cm de llarg, amb 1 a 4 llavors negres.

Follatge: Perenne. Alternes simples, lanceolades de 5 a 10cm Flors: Liles o blaves, de 2,5 d’able en espigues de 25cm de llarg.

Fruits: Petites nous arruades, en grups de quatre. Sense interès

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

FORMA

FORMA

FORMA

COLOR

COLOR

COLOR

DENSITAT RAMATGE

DENSITAT RAMATGE

DENSITAT RAMATGE

VELOCITAT CREIXEMENT

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

VELOCITAT CREIXEMENT

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

VELOCITAT CREIXEMENT

PLANTES ENFILADISSES PODRANEA RICASOLIANA

PARTHENOCISSUS TRICUSPIDATA

BIGNONIA ROSA

PARRA VERGE

Enfiladissa de tiges llenyoses i volubles, sense circells. És lleugera de pes i en la naturalesa s’enfila fins molt alt i cau en cascada

Planta llenyosa enfiladissa de fulles caduques, amb nombrosos circells que en els seus extrems compten amb petits discos adhesius.

Follatge: Perenne. Fulles pinnades, amb 5-9 (-11) folíols.

Flors: Acampanades, disposades en panícules àmplies, multiflors, terminals. De color rosa amb nervació violàcia .

Follatge: Caduc, les seves fulles viren al vermell a la tardor abans de caure. Són molt peciolades, de formes bastant variables.

Fruits: Fruit és aplatat i de 6-8 mm de diàmetre, de color blau fosc

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

COLOR

COLOR

DENSITAT RAMATGE

DENSITAT RAMATGE

VELOCITAT CREIXEMENT

POSSIBILITAT DE PODA

EXPOSICIÓ SOLAR

RESISTÈNCIA AL VENT

PAVIMENTS

PLANTA PRIMERA

GRANIT DE LLOSA

RESISTÈNCIA CONTAMINACIÓ URBANA

VELOCITAT CREIXEMENT

MOBILIARI URBÀ

PAVIMENT MIXT

PAVIMENT TOU_GESPA

BANC INTEGRAT A L ESPAI VEGETACIÓ

ENLLUMENAT + SUPORT TENSORS PÈRGOLA

ENLLUMENAT SECUNDARI

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

VISTA EXTERIOR RESIDÈNCIA, CENTRE I BOTIGA

· · · · · · · 08 · · · · · · · · · · · · · · · · ·

VISTA EXTERIOR

· S/E

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · 09 · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

FAÇANES

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

A4 A3

A2

PB+2 +8,45

PB+1 +4,75

A1

PB +0,00 ALÇAT 1

PB+2 +8,45

PB+1 +4,75

PB +0,00 ALÇAT 2

PB+2 +8,45

PB+1 +4,75

PB +0,00 ALÇAT 3

PB+2 +8,45

PB+1 +4,75

PB +0,00 ALÇAT 4

· E.1/150

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · 10 · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

VISTA INTERIOR + SECCIÓ GENERAL

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

VISTA INTERIOR SALA DE BALL DEL CPA

SECCIÓ GENERAL RESIDÈNCIA, CENTRE I BOTIGA

· 1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · 11 · · · · · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

MÒDULS HABITACIONALS

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

ELS RESIDENTS I A FLEXIBILITAT DELS ESPAIS

LA RESIDÈNCIA La residència dels artistes del CPA està composada de 8 habitacles. 3 de xm2 i 2 de xm2.

Aquests mòduls estan pensats per adaptar-se a les diferents necessitats dels seus futurs habitants i contenen el següent mobiliari: armaris i calaixos d’emmagatzematge, una taula desplegable, una pica, una petita nevera i dos capçals amb il.luminació integrada que otorga una flexibilitat extra al mòdul, ja que permet encabir-hi tant un llit com un escriptori. De tal manera oferint dos tipus de distribucions (A i B); una amb dormitori a l’altell i zona de treball a baix o viceversa. Cada mòdul també disposa d’una cortina que es pot utilitzar per separar en dos ambientsESPAI la IL.LUMINAT planta baixaTAULA del mòdul.

ESPAI IL.LUMINAT LLIT-ESCRIPTORI

CALAIX FIX PER IL.LUMINACIÓ

ARMARI EMMAGATZEMATGE

ARMARI EMMAGATZEMATGE

ARMARI EMMAGATZEMATGE

D E S C A N S A R

T R E B A L L A R

ELS MÒDULS HABITACIONALS

JOAN _FOTÒGRAF

IGNASI_MÚSIC

El Joan és un fotògraf freelance. Està encantat visquent aquí, afirma que la convivència amb artístes d’altres disciplines li aporta grans idees i riquesa en els seus treballs fotogràfics.

A més té una impremta de gran format al mateix recinte on imprimeix les seves obres.

A l’Ignasi té una banda molt popular a Barcelona que assajen tres cops per setmana als bugs del centre.

Tot i així a ell li agrada fer composicions en solitari i s’ha habilitat un espai a la planta baixa del seu mòdul diàfan ple de coixins, estores i altres comoditats per “espaxurrar-se” i agafar inspiració.

ARMARI EMMAGATZEMATGE

C O

Els habitacles tenen aquesta forma per aprofitar el màxim AIGUERA l’espai (en les tres dimensions), la llum i la ventilació i alhora proporcionar flexibilitat als usuaris.NEVERA S’ha optat per una tipologia en altell aprofitant la gran alçada característica de les naus industrials i per aprofitar la llum i ventilació natural per la façana que està més exposada a l’exterior: la coberta.

ARMARI EMMAGATZEMATGE

CALAIX EMMAGATZEMATGE

CALAIX EMMAGATZEMATGE

CALAIX EMMAGATZEMATGE

CAROLINE _ARQUITECTA

MARTA_BALLARINA

La Caroline és estudiant de màster a la BAU. Buscava un espai per viure en comunitat però amb molta privacitat quan s’escaiés.

S’ha distribuït el mòdul amb una zona de treball personal a l’altell i la zona de planta baixa és on convida els seus companys i si han de fer un treball conjunt utilitzen la taula desplegable.

La Marta és ballarina de dansa clàssica resident al CPA. S’ha posat el llit a l’altell i aprofita l’espai diàfan de la planta baixa per fer els estiraments per seguir estant en forma.

DESPLEGABLE

R

LLIT-ESCRIPTORI

T I

N

A

CALAIX FIX PER IL.LUMINACIÓ

ARMARI EMMAGATZEMATGE

ARMARI EMMAGATZEMATGE

T R E B A L L A R

H I G I E N E

E S T A R

D E S C A N S A R

CALAIX EMMAGATZEMATGE

DISTRIBUCIÓ A

La flexibilitat no només ve donada per els elements integrats al mòdul, com el capçal, la possibilitat de desplegar la taula o de córrer la cortina. Sinó que aquests mòduls no ténen predefinit unes activitats estàndard, s’utilitzaran molt diferentment en funció dels seus habitants, la majoria vinculats al món de l’art:

DISTRIBUCIÓ B

H I G I E N E

E S T A R

DISTRIBUCIÓ GENERAL DELS MÒDULS E. 1.100

MÒDUL PETIT 30m2

MÒDUL GRAN 34m2

ALÇAT

ALÇAT

DISTRIBUCIÓ A

TREBALLAR

DESCANSAR

MÒDUL PETIT

MÒDUL GRAN

DISTRIBUCIÓ A

DISTRIBUCIÓ B

PLANTA ALTELL

PLANTA ALTELL

MÒDUL PETIT

MÒDUL GRAN

PLANTA BAIXA

PLANTA BAIXA

DISTRIBUCIÓ A

MÒDUL HABITACIONAL ESPAIS I DIFERENTS USOS MENJAR

RELAX

DISTRIBUCIÓ B

DISTRIBUCIÓ B

· E.1/150 | E. 50

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · 12 · · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

SECCIÓ LONGITUDINAL + FUNCIONAMENT ENERGÈTIC

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· E.1/40

SECCIÓ LONGITUDINAL

ENERGIA I COMFORT

FUNCIONAMENT ENERGÈTIC

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

ELS CÀLCULS

El projecte incorpora paràmetres de sostenibilitat energètica. Utilitzant sistemes passius d’estalvi d’energia i recursos de sistemes actius que ens ofereix el lloc.

També es planteja una llògica constructiva i projectual que afavoreixi una menor demanda energètica.

DIES D’ESTIU Durant els dies d’estiu les proteccions solars són imprescindibles, eviten la radiació solar directa i permeten la ventilació dins de l’hivernacle. La temperatura d’aquest espai d’ombra es manté més baixa gràcies a processos d’humidificació i ventilació natural. L’espai interior, molt aïllat tèrmicament, manté la temperatura adequada mitjançant els sistemes actius.

COBERTA DE POLICARBONAT És un sistema modular format per panells de policarbonat celular coextruït de 6 parets de 20mm de espesor, i mòduls de 600mm, colocats a presión sobre perfils d’ alumini.

Aquest sistema comporta una facilitat d’economia i col.locació,, una gran transmissió de la llum, resistència als rajos UV i a la granissa, aïllament tèrmic i és autoportant.

Els panells de policarbonat tenen un tractament IR, el que comporta una reducció notable de l’energia infraroja que travessa el policarbonat.

Deixant entrar la mateixa quantitat de llum. Això comporta una reducció de la temperatura de fins a 10/12ºC.

HIVERN

SISTEMES PASSIUS VENTILACIÓ CREUADA Les naus disposen de grans obertures a cares oposades per tal de garantir una ventilació creuada i així una bona renovació de l’aire.

ESPAI INTERMIG L’espai entre els habitacles i l’exterior serveix com a espai tampó i suavitza les diferències de temperatures entre aquests dos espais

SISTEMES ACTIUS

DIA D’ESTIU

NIT D’ESTIU

INÈRCIA TÈRMICA Tant les parets de maó com la solera són elements amb molta inèrcia que podran emmegatzemar calor i deixar-la anar

NITS D’ESTIU Durant l’estiu, la pell exterior actua com una protecció al vent sense perdre la seva permeabiltat. Permet que l’aire passi i refredi l’espai. Els mòduls interiors s’obren a l’espai intermedi i, l’hivernacle, a l’espai exterior. D’aquesta manera la casa és capaç de mantenir el nivell de confort sense necessitat d’utilitzar mecanismes actius.

POLICARBONAT ARCOPLUS 626

- Aïllament tèrmic: 1,7Wm2K - Factor solar: 62% - Transmissió lluminosa: 58% - Aïllament acústic 20dB - Temperatura d’ús: -40ºC +120ºC - Reacció al foc EN 13501 EuroXlass B-s1.d0 - Dilatació lineal: 0,065mm/mºC Costat protegit U.V.

DIES D’HIVERN Durant els dies d’hivern es retiren les proteccions solars, es tanca i s’utilitza la seva transparènia per a generar efecte hivernacle. D’aquesta manera, gran part de la radiació solar entra, els materials interiors es calenten y irradien calor. La radiació queda atrapada, augmentant la temperatura fins arribar casi als nivells de confort. Els mòduls interiors absorveixen la calor necessària de l’espai intersticial, redunt així el cost per climatització.

DISTRICT HEATING AND COOLING Aquest sistema actiu s’utilitzarà quan els passius no siguin suficient. És un sistema que ofereix el barri del 22@ per aportar calefacció i refrigeració a nivell de barri. És un sistema ecològic, ja que centralitza la producció d’energia i minimitza gastos i pèrdues.

DIA D’HIVERN

NIT D’HIVERN

NITS D’HIVERN Durant les nits d’hivern, la pell exterior queda tancada i actua com una barrera tèrmica per esmorteir el fred exterior. La zona interior es manté aïllada i un sistema actiu permet l’entrada de calor necessària per assolir la temperatura de confort.

PROTECCIONS SOLARS Les proteccions solars que s’utilitzaran sobretot els dies d’estiu estan formades per estors reflectants mòbils. Aquests es poden desplegar al llarg de l’encavellada de fusta.

Són d’acabat reflectant, de tal manera que fan que la longitud d’ona no canvii i els raigs UV puguin surtir rebotats i no es transformin en calor a l’atravessar el tancament de policarbonat.

Tot i així entrarà radiació solar, que la calor provocada per aquesta es podrà expulsar gràcies a la ventilació de la coberta.

El 2/3 de l’energia que es consumeix, es deu a la calefacció. Amb els sistemes passius l’estalvi és de 1/3 i a més comporta una reducció significativa d’emissions de CO2.

Així es redueix la demanda energètica amb un bon aïllament tèrmic dels habitacles. I amb els sistemes directes la captació de l’energia solar la realitza el propi edifici aprofitant l’efecte hivernacle.

Ti: 21ºC Te: -5ºC Upolicarb.: 1’7W/m2K FSpolicarb.: 0’62 Radiació solar incident: 100W/m2K FLUX DE CALOR QUE ATRAVESSA EL POLICARBONAT q = (flux de calor per transmitància) + (flux de calor per radiació solar) q = U · (Te - Ti) + FS · R q = 1’7 · (-5 - 21) + 0’62 · 100 q = -44’2 + 62 q = 17’8 W/m2 Tot i que la transmitància és alta, les pèrdues de temperatura degudes al material, es veuen contrarestades gràcies als guanys per radiació solar.

ESTALVI ENERGÈTIC E: Estalvi de combustible anual (Kg) AK: Diferència entre els valors de transmitancia térmica del vidre i el policarbonat (Kcal/hm2°C) S Superficie (m²) Gg Factor estacional de calefacció (dies calentats per diferència mitja de temperatura) (°Ch) 24 Factor de conversió PT Poder calorífic del combustible utilitzat (Kcal/Kg) h: Rendiment de l’nstalació de calefacció (normal h=0,7) FÓRMULA RELATIVA DE L’ESTALVI DE COMBUSTIBLE E = AK • S • Gg • 24 Pt • h E = 3.3 x 140 x 62.808 10.200 x 0.7 = 4.064 Kg Fent uns càlculs genèrics comparant les transmitàncies del vidre i del policarbonat per una mtaeixa superfície a escalfar. Esv dedueix que s’estalvia uns 4,064Kg anuals de combustible utilitzant el policarbonat enlloc de un vidre convencional.

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

SECCIÓ TRANSVERSAL 1

SECCIÓ TRANSVERSAL 2

· · · · · · · · · · · · · 13 · · · · · · · · · · ·

SECCIONS TRANSVERSALS

· E.1/50

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · 14 · · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

DETALLS CONSTRUCTIUS

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

1. COBERTA 1.1 Policarbonat ArcoPlus 626 de 6 capes, amb tractament IR 1.2 Perfil reforçat d’alumini anoditzat 1.3. Corretja de fusta c.80cm de dimensió 9cm x 22cm 1.4 Estructura del canaló de llistons de fusta 1.5 Perfil de tancament desmontable d’alumini anoditzat 1.6 Chapa de zinc quarts de 0’65 mm d’espessor 1.7 Làmina de nòduls d’alta densitat tipus delta amb funció drenant.

1.8 Peça de remat de chapa de zinc amb formació de goteró 1.9 Llistó de fusta per la formació de pendent 1.10 Perfil d’acer galvanitzat en L per a la subjecció del canaló 1.11 Tap d’estanqueïtat 1.12 Encavellada de manganella de fusta existent 1.13 Estor reflectant 1.14 Mur de maó de pam i mig amb matxons existent 1.15 Entramat lleuger de fusta per al trasdossat 1.16 Aïllament de llana mineral e:8cm

D. 1.1

1.17 Panell interior de cartró-guix e=1,5cm 1.18 Pòrtic d’acer de nova construcció. HEB 300 1.19 Forjat col.laborant de 6+6 1.20 Biga de fusta laminada del forjat prefabricat 20x0,75cm cada 80cm 1.21 Fusteria lluernari de policarbonat practicable d’alumini anoditzat 1.22 Actuador del sistema motoritzat d’obertura 1.23 Llistó de fusta de 20x5cm de subjecció i anclatge del premarc del lluerani de policarbonat 1.24 Vidre de doble càmara amb ruptura de pont tèrmic 1.25 Fusteria lluernari de vidre practicable d’alumini anoditzat 1.26 Perfil C d’acer galvanitzat per a subjecció i anclatge del premarc del lluernari de vidre

D. 1.2

COBERTA DE ZINC amb junta alçada

Safata de junta alçada

Un espai es crea automàticament que permet la dilatació lateral

CANALÓ DE ZINC e: 1.10

D. 2.1

Perfil “femella” fixat amb patilles “mascle”

Junta alçada d’angle

Junta alçada de doble engatillat

D. 1.3

A. Coberta de junta alçada B. Goteró C. Recolzament de fusta D. Canaló de zinc E. Estructura del canaló F. Banda de solape

D. 2.2

FAÇANA DE DEPLOYÉ

2. FAÇANA 2.1-2.2-2.3 Plafó lleuger multicapa autoportant de: 2.1 Panell interior de cartró-guix e=1,5cm 2.2 Aïllament de llana mineral. e=8cm 2.3 Panell de composite de fibociment EURONIT e=15cm de dimensió de 1200x2500mm.

2.4 Subestructura horitzontal per a la subjecció del deployé 2.5 Pletina d’acer inox. per a la subjecció de la subestructura horitzonal del deployé 2.6 Planxa de xapa estirada (deployé romboidal) d’alumini anoditzat amb obertures de 62x25mm de dimensió 1200x2500mm.

Transparència frontal del 28% i 2,92kg/m2 2.7 Porta industrial basculant amb subestructura d’acer i acabat de vidre de doble capa

3. FONAMENTS 3.1 Paviment de formigó polit 3.2 Formigó alleugerit que alberga el terra radiant 3.3 Serpentí de terra radiant 3.4 Aïllament XPS e=8cm 3.5 Solera de formigó armat e= 20cm 3.6 Film de polietilè 3.7 Làmina bituminosa geotextil 3.8 Sub-base granular compactada e=20cm 3.9 Micropiloti per al recalçament dels fonaments existents 3.10 Formigó de neteja 3.11 Terreny existent 3.12 Segellat asfàltic 3.13 Poliestirè expandit 3.14 Sabata correguda 3.15 Panot 20x20x4cm 3.16 Capa de morter de ciment 3.17 Capa de morter de regularització 3.18 Espera

D. 2.1

D. 1.1

D. 2.2

D. 1.2

D. 1.3

· E.1/20

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · 15 · · · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

ELS MÒDULS EN DETALL

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

SISTEMA D’ENTRAMAT LLEUGER DE FUSTA

SISTEMA EN DETALL

A. Material elàstic B. Durment tractat C. Tac d’expansió D. Tester inferior E. Muntant F. Tester superior G. Carrera superior H. Panell de contraxapat de tancament superior del forjat de pollancre amb acabat de pi i lasurat e: 1,5cm I. Bigueta d’extrem J. Bigues del forjat prefabricat K. Panell de contraxapat de tancament superior del forjat de pollancre amb acabat de pi i lasurat e: 1,5cm L. Tester inferior M. Panell de contraxapat de tancament superior del forjat de pollancre amb acabat de pi i lasurat e: 1,5cm

· S/E

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · 16 · · · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

SECTORITZACIÓ I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

EXTINTOR PORTATIL ABC 4

EXTINTOR PORTATIL CO2

5

BOCA D’INCENDIS EQUIPADA 25 mm CENTRALETA DE CONTROL D’INCENDIS DIPÒSIT D’AIGUA PER A PCI 30.000 L 3

6

BOMBA DE PRESSIÓ XARXA DE RUIXADORS ZONA DOTADA DE XARXA DE RUIXADORS 2

RECORREGUT D’EVACUACIÓ

1

PUNT DE SORTIDA A ESPAI EXTERIOR SEGUR 1

OCUPACIÓ ASSIGNADA A ESTANCIA

1

OCUPACIÓ ASSIGNADA A PAS

E-01 SE-03

ESCALA PROTEGIDA SORTIDA D’EMERGÈNCIA

BOMBERS Des del planejament de la ciutat es pot accedir a les façanes exteriors del conjunt, tot i això es comprova que la part interior d’espai obert compleixi unes condicions bàsiques per donar facilitats a aquests en cas d’incendi: Hi ha una amplada mínima lliure de més de 3.5m, una alçada superior a 4.5m i una capacitat portant del vial de 20kN/m². Per poder fer maniobra el camió, hi ha un radi de 5m al carrer.

Com es pot observar al plànol urbanístic, la dimensió del pas de l’accés al conjunt deixa espai suficient per entrar el camió.

SECTORITZACIÓ Segons la taula 1.1 del CTE-DB-SI-1.1, el conjunt es divideix en 5 sectors d’incendi diferenciats.

RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS Pel que fa a la resistència dels elements com a la seva disposició, s’hi troben alguns paràmetres al CTE que és important tenir en compte per la possible propagació del foc entre les diverses plantes. Per tant, com que l’edifici té una distància d’evacuació vertical inferior als 15m, els elements constructius hauran de ser de EI90 a les zones de pública concurrència, com el centre de producció artística, el bar i la botiga. EI60 el residencial públic, i l’administratiu, per tant la residència i el cowork.

Les portes seran EI2-45-C5 en el cas del cpa, el bar i la botiga i EI2-30-C5 a la residència i el centre cowork. A les sales de màquinaries, com que són de superfície molt reduïda, es consideren de risc baix i tindran també EI90.

Els forjats seran REI90 i REI60 en els casos comentats anteriorment, i les covertes, com que són sense us seràn R, només es contarà amb la resistència estructural.

RECORREGUTS D’EVACUACIÓ Per comprovar i ajustar els criteris del projecte a una correcta evacuació d’ocupants, en primer lloc s’ha calculat l’ocupació de l’edifici seguint els criteris de la taula 2.1 del CTE-DB-SI per poder saber a quanta gent s’hauria d’ocevacuar el cas més desfavorable (que tot estigui ocupat).

-Dimensionat de les portes Per al dimensionat de les portes de l’edifici, s’ha aplicat el CTE-DB-SI-3, a l’apartat 4.1 i 4.2 de càlcul, aplicant la taula 4.1 que diu que l’amplada mínima de les portes d’evacuació depen del nombre d’ocupants que evacuen per cada porta amb un mínim de 0.80m.

- Sentit de l’evacuació A les sales d’ocupació superior a les 50 persones s’hi col.loquen portes que puguin obrir cap en fora. I en el cas del cowork portes automàtiques, que queden bloquejades obertes en cas d’incendi.

- El recorregut Es proposen dues sortides d’emergència per conjunt, llevat de al co-working, que amb una per planta és suficient. S’hi disposaran ruixadors al fals sostre, puguent augmentar la longitud d’evacuació un 25%. Per tant aquesta longitud és de 62,5m.

Les escales condueixen directament a l’exterior.

- Protecció de les escales Com que l’alçada no és superior a 14 m en vertical, no es necessiten escales protegides, siguent els nuclis verticals projectuals els que ens serveixen com a recorregut d’emergència.

- Evacuació de minusvàlids Al vestíbul on s’hi troben els ascensors hi ha un espai suficient i protegit del fum perquè els minusvàlids puguin esperar fins que els bombers hi puguin actuar per a la seua correcta evacuació.

DIMENSIONAT D’ELEMENTS D’EVACUACIÓ:

ESCALES: per calcular la dimensió necessària de les escales, s’agafa l’ocupació dels pisos superiors a la planta baixa (E), suposant que l’amplada de l’escala a la planta inferior és de 1,20m: E = 3S + 160As 402 < 3*73.5 + 160x1.2 402 < 220.5 + 192 = 412

PORTES D’EVACUACIÓ: agafant la planta segona com a exemple, ja que és la que més ocupació té, es comprova la fórmula: A = P / 200 A = 179 / 200 1.20 > 0.89

PORTES DE SORTIDA DE L’EDIFICI: a l’ocupació total de l’edifici s’han de sumar les persones de planta baixa; llavors tenim: A = P / 200 A = 725 / 200 A = 3.625

PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

· E.1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

SECTORITZACIÓ I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

OCUPACIÓ I SUPERFÍCIES

SUP [m²] CTE-OCUPACIÓ [m²/pers.]

PLANTA BAIXA

2184

RESIDENCIA

772

MODULS HABITACIONALS ZONA COMÚ VESTIBUL LAVABOS

242 280 220 30

VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

12 9

2 3

6 3

ZONA DE TREBALL VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

142 12 9

10 2 3

15 6 3

NAU 1

362

AULA TREBALL ZONA COMU VESTIBUL

220 66 76

NAU 2

160

AULA TREBALL LAVABOS

140 20

PLANTA PRIMERA

594

173

48

PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS II 115 5 2 2

44 33 38

PERSONES 35

785 406 20 1 2 3

5 3

28 7

16 280 110

43

COWORKING

95

42 1

ZONA COMU

95

90

NAU 1

304

1,5 10 3

83 2 5

BOX ESTUDI BOX MUSICA ZONA COMU VESTIBUL

100 77 73 54

195

10 2 3

96 15 6 3

NAU 2

ZONA DE TREBALL VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

652 142 12 9

ZONA DE TREBALL VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

142 12 9

10 2 3

15 6 3

ADMINISTRACIÓ ZONA COMU OFICINA ARXIU MAGATZEM LAVABOS

104 18 18 18 18 19

ZONA DE TREBALL VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

142 12 9

10 2 3

15 6 3

PLANTA SEGONA

450

97

ZONA DE TREBALL VESTIBULS O ZONES COMUNS LAVABOS

142 12 9

10 2 3

15 6 3

NAU 1

290

60

PLATÓ CINEMATOGRÀFIC

290

NAU 2

160

SALA D'ACTIVITATS FÍSIQUES LAVABOS

140 20

BOTIGA

86

ZONA COMERCIAL LAVABOS

83 3

BAR

152

ZONA DE GENT ASEGUDA CUINA LAVABO

125 12 15

2 3

COWORKING

NAU 1

362

AULA TREBALL ZONA COMU VESTIBUL

220 66 76

NAU 2

160

AULA TREBALL LAVABOS

140 20

DETECCIÓ I PROTECCIÓ D’INCENDIS A LA ZONA DE LA RESIDÈNCIA

· · · · · · · · · · · · · · · · · 17 · · · · · · ·

2

48

95 5 5 2 2

20 16 37 22

30 10 2 10 40 40 3

5

11 9 2 1 1 6

60

115 5 2 2

44 33 38

37 5 3

30 7

35 5 3

28 7

Tot i que l’ocupació de la residència d’artistes és fàcilment calculable i de nit hi ha un control d’entrades i sortides. Durant el dia és molt difícil controlar l’ocupació real. Per tant és molt important la protecció contraincendis.

A part de tenir sortides d’emergència directes a cada nau, complint amb el recorregut pertinent, el mètode que s’utilitza són detectors de fum, ruixadors i coberta amb exutòri.

Els detectors de fum estan situats a la part més alta de l’encavellada, ja que si estiguéssin a la part més baixa, quan s’acumulés fum per sobre no ho detectaria. Per el mateix motiu els ruixadors PLANTAestan PRIMERA 594 173 també situats a la part més alta.

Cada coberta té un seguit d’obertures a la coberta que funcionen també com a exutoris amb obertura pneumàtica i tèrmica. Així doncs està dotat d’un sistema autònom d’obertura en cas d’emergència compost per fusible tèrmic d’alcohol calibrat a 93 ºC (es pot variar la Tª segons necessitats) amb botellí de CO2 i pistó que garanteix l’obertura del exutori de forma independent en cas d’emergència. El cilindre pneumàtic de doble efecte amb enclavament assegura48 la posició de l’equip (Obert o Tancat), fins i tot amb possible pèrdua de pressió en la línia en cas que aquesta COWORKING 95 quedés afectada per l’incendi.

Cal tenir en compte que les encavallades de 95 fusta existents poden patir 2de podriment ZONA COMU 48o alguna altra patologia, i s’hauran d’aplicar els tractaments consegüents. També se li haurà de fer un tractament amb barnís intumiscent per a protegir-ho del foc. Es considera que les encavellades tenen una resistència R20 d’entrada, i per tant el barnís haurà d’aportar una resistència de 40min. (ja que els elements constructius de la residència han de ser R60).

NAU 1

304

BOX ESTUDI BOX MUSICA

100 77

PLANTA SEGONA ZONA DOTADA DE DETECTORS DE FUM ZONA DOTADA DE RUIXADORS

95 5 5

20 16

· E.1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · 18 · · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

CONDICIONAMENT DE L’ESPAI INTERIOR

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

RENOVACIÓ D’AIRE I CONDICIONAMENT MÀQUINA CLIMATITZACIÓ AIRE-AIRE

BESCANVIADOR AMB EL DISTRICT HEATING & COOLING

UTA

BESCANVIADOR AMB EL DISTRICT HEATING & COOLING

UNITATS EXTERIORS AIGUA-AIRE

BESCANVIADOR AMB EL DISTRICT HEATING & COOLING

CONDUCTE D'IMPULSIÓ SECCIONAT AIRE-AIRE

CONDUCTE D'IMPULSIÓ SERVEI A ESTANÇA REPRESENTADA AIRE-AIRE

BOCA D'IMPULSIÓ AIRE-AIRE

CONDUCTE DE RETORN SECCIONAT AIRE-AIRE

CONDUCTE DE RETORN SERVEI A ESTANÇA REPRESENTADA REIXA DE RETORN COMPORTA ANTIRETORN DISPOSITIU DE CORTINA D’AIRE AIRE-AIRE

CONDUCTE D'IMPULSIÓ SECCIONAT UTA

CONDUCTE D'IMPULSIÓ SERVEI A ESTANÇA REPRESENTADA UTA

BOCA D'IMPULSIÓ UTA

CONDUCTE DE RETORN SECCIONAT UTA

CONDUCTE DE RETORN SERVEI A ESTANÇA REPRESENTADA UTA

REIXA DE RETORN UTA

UNITAT INTERIOR

Per a poder obtenirel càlcul de cargues de l’edifici, primer s’analitzen els diferents aspectes que el condicionen TEMPERATURA I HUMITAT - Condicions tèrmiques ambientals Prenem com a valor de temperatura exterior donada a la UNE 100001:2001 Climatización.

Condiciones para proyectos, donada per a la localització Barcelona (aeroport).

Prenem com a nivell percentil estacional (NPE), un valor del 99.6% al tenir com ús docent, biblioteca, que no necesita una exigència molt alta en quant a quantificació de temperatures extremes.

Per tant tenim: Temperatura mínima: +1,3 ºC Temperatura màxima: +37,3 ºC (Temperatura húmida coincident: 24.8ºC) - Temperatura interior Per poder obtindre la temperatura interior operativa i la humitat relativa de cadascún dels recintes, hem de tenir en compte 3 aspectes: activitat metabólica, percentatge d’insatisfacció i grau de vestimenta.

Hi han dos tipus ja que s’hi troben activitats físiques i d’altres docents. UNE-EN ISO 7730.

Per tant, tindriem en un cas una tasa metabòlica de 1,2 per a una activitat sedentaria i 2,5met per a les activitats físiques.

- Temperatura interior operativa i humitat relativa. RITE/07 – CTE DB HE 2: El sistema de climatització hauria de complir una temperatura de 23-25ºC a l’estiu i de 2123ºC a l’hivern. Les humitats relatives oscilen entre 40 i 60%, siguent una mica més alta a l’estiu que a l’hivern.

QUALITAT DE L’AIRE - Qualitat de l’aire exterior Per al càlcul de la qualitat de l’aire exterior, el RITE/07 – CTE DB HE 2 fa una classificació en ODAs.

BESCANVIADOR DISTRICT HEATING & COOLING

- Classes de filtració: Segons el RITE, per a un ODA 4 que hi ha a Barcelona, obtinguem els filtres que necessitem en cadascún del local segons els seu IDA. En els dos casos el tipus de filtre per a partícules és de F6 i valor F8 per al filtre final.

PER AL TERRA RADIANT

- Qualitat de l’aire interior: Segons el RITE, clasifiquem l’edifici amb IDA 2 (oficines, aules...), aire de qualitat bona amb una exigència de caudal mínim d’aire de 12,5 l/s per persona o 0.83 l/s per m², IDA 3 per a zones comuns i IDA 4 per a magatzems.

RECUPERACIÓ D’ENERGIA Segons el que es va establir a la IT 1.2.4.5.2 Recuperación de calor del aire de extracción: als sistemes de climatització dels edificis en els que el caudal d’aire expulsat a l’exterior, per mitjans mecànics siga superior a 0.5 m³/s, es recuperará l’energia de l’aire expulsat. Sobre el costat de l’aire d’extracció s’instal·larà un aparell de refredament adiabàtic.

CABAL DE L’AIRE Per calcular la el cabal d’aire que s’ha de renovar, es separen la sala d’activitats físiques i l’auditori com a casos excepcionals i es calculen segons el mètode directe per concentració de CO², explicat a la Norma UNE-EN 13779 de 2005. La rexta d’espais es càlculen segons el IDA obtingut.Per tant, els ja mencionats 12,5dm³/persona.

Com que les sales d’activitats físiques tenen un sistema de renovació diferent al que es fa servir per a la resta de l’edifici, es calcula a banda segons el mètode directe per concentració de CO2.

El sistema es divideix en en la renovació i el condionament.

Per una banda, el condicionament es produeix per district heating, del qual en parlem més endavant.

Pel que fa a la renovació d’aire en els llocs on no es disposa sistema aire-aire, es disposen diverses UTA en els dos punts assenyalats a les plantes, des d’on es distribuieixen els conductes que s’encarreguen de la renovació de l’aire.

PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

· E.1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · 19 · · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

CLIMA II

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

RENOVACIÓ D’AIRE I CONDICIONAMENT

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ I RENOVACIÓ D’AIRE EMPRATS

AMBIT PÚBLIC

· E.1/200

SISTEMA DE GENERACIÓ EMPRAT: DISTRICT HEATING & COOLING El DISTRIT HEATING & COOLING és un sistema de condicionament centralitzat que s’està desenvolupant a diverses ciutats per estalviar recursos (com ja s’ha vist en el comparatiu). Com que el barri disposa d’aquest avantatge, es creu convenient fer condicionar els diferents espais amb l’esmenat sistema.

AMBIT PRIVAT

Consisteix en un circuit primari (des de la central generadora fins a l’usuari), que condueix l’energia suficient per escalfar o refredar diferents edificis, a través d’uns circuits amb uns líquids especials.

SISTEMA AIRE-AIRE

sales amb necessitats de climatització ràpida

SISTEMA AIGUA-AIRE

petits punts de climatització que permeten la seva individualització

CENTRAL GENERADORA

CIRCUIT PRIMARI

BESCANVIADOR

de plaques exterior de juntes

CIRCUIT SECUNDARI

moduls habitacionals, necessitats de climatització amb més inèrcia

UTA

es disposen màquines de tractament de l’aire interior

En el projecte trobem edificis amb volums i usos molt diversos i pertant s’ha obtat emprar sistemes de climatització i renovació d’aire emprats.

En les sales diàfenes i d’una superfície i volum elevats estan dotades de sistema de renovació d’aire i climatització aire-aire, distribuïts per uns conductes de diàmetre notori penjats de l’estructura del forjat superior.

D’altra banda les sales puntuals, d’us individual o de superfície reduïda, estan dotades per unitats interior del sistema aigua-aire, ja que d’aquesta manera es podran regular la temperatura de cada sala individualment segons els requeriments del moment. I aquestes aniran amb la renovació d’aire provinent de la UTA. Finalment la residència i la seva zona comú, anirà dotada amb terra radiant. Ja que és un lloc de ús més continuat. L’aigua dels serpentíns es refreda i s’escalfa a partir del district heating i els bescanviadors.

Si doncs tots aquests sistemes provenen de la mateixa font, el sistema de generació District Heating & Cooling explicat a continuació.

S’ha de dir que doncs les màquines de clima situades a coberta (unitats exteriors i sistema aire-aire) no seran tan grans com habitualment ja que l’aigua calenta i freda ens ve donada per la xarxa, el que si que serà necessari són els intercanviadors.

fred 1MWh

electricitat 0,4MWh

6,25MWh gas natural

NECESSITATS

Les subestacions s’han de dimensionar de manera que l’usuari disposi de prou energia per a abastir les seves necessitats d’aigua calenta sanitària, calefacció i refrigeració. L’escalfament(en cas de calefacció i ACS) o el refredament del fluid (en cas de refrigeració) ha de ser el màxim possible, és a dir, el salt tèrmic al bescanviador s’ha d’optimitzar per tal de reduir el cost de bombament de la xarxa.

La producció d’ACS es podrà realitzar tant a partir de la instal·lació secundària de calefacció com mitjançant un bescanviador independent connectat directament al primari de la xarxa, en paral·lel amb el bescanviador de calefacció.

Cal tenir en compte, en ambdues solucions, que el sistema haurà de permetre elevar la temperatura de l’ACS fins al valor que requereixi la legislació sobre legionel·losis.

Els bescanviadors de calor permeten la transmissió de calor, o de fred, entre el circuit primari (xarxa) i el secundari (instal·lacions interiors) a la vegada que separen hidràulicament ambdós circuits.

En algunes xarxes de calor, aquesta separació es fa mitjançant un dipòsit acumulador. L’aigua calenta de l’interior del dipòsit correspon al circuit secundari. En cas de tractar-se d’acumuladors de dimensions relativament petites, volums de fins a 1.000 litres, es poden considerar equips amb bescanviador interior, un serpentí, per on circula l’aigua del primari. Per a acumuladors de més de 1.000 litres es disposa d’un bescanviador de plaques exterior.

Pel que fa als bescanviadors de juntes, que cobreixen tota la gamma de potències, són més cars i requereixen un manteniment (cal canviar les juntes cada cert temps). Un avantatge important és que en disposar de juntes, es poden desmuntar les plaques del bescanviador per a netejar les incrustacions.

Es recomana aïllar tèrmicament els bescanviadors per tal d’evitar les pèrdues tèrmiques.

SISTEMA AMB XARXA DISTRICT HEATING

pèrdues en la generació i transport d'un cicle combinat: 50%

calor 5MWh

És un sistema més car , però permet una separació entre la xarxa i l’edifici, reduint-ne el risc de fuites d’aigua a la instal·lació de l’usuari. Les condicions de funcionament a l’Interior dels edificis són doncs més estables atès que les fluctuacions de temperatura de la xarxa no afecten aquest sistema.

Per aquesta raó, es necessita una subestaciño modular. Per a càrregues tèrmiques fins a un màxim de 1.500 kW hi ha mòduls compactes i prefabricats que necessiten poca instal·lació. De tota manera, és recomanable comprovar a priori que els accessos de l’obra permeten el pas cap a la seva posició final d’instal·lació.

TERRA RADIANT

SISTEMA CONVENCIONAL

Es pot conectar directament aquest circuit primari als emissors propis de l’edifici, però com podrien haver-hi problemes tant de pressió com de regulació d’aquest circuit, s’opta per la solució més estesa, que es la connexió indirecta. Aquesta solució fa servir bescanviadors de calor que separen el circuit primari del circuit secundari, és a dir, dels emissors propis de l’edifici.

7,4MWh EP 1,4tCo2

fred 1MWh calor 5MWh

NECESSITATS

xarxa de fred pèrdues 3%

xarxa de calor pèrdues 5%

0,2MWh electricitat

6,2MWh EP 1,2tCo2

5,58MWh gas natural CONSUM

CONSUM pèrdues d'extracció i transport 5%

ESTALVI DE 16% EN ENERGIA PRIMÀRIA I EMISSIONS CO2

COMPARATIVA DE CONSUM I PÈRDUES ENTRE EL SISTEMA CONVENCIONAL I EL SISTEMA AM XARXA DISTRICT HEATING & COOLING

SITUACIÓ DEL RECORREGUT DE LA XARXA DEL 22@.

LA PRIMERA CENTRAL SITUADA A SANT ADRIÀ DEL BESÒS ES TROBA ACTUALMENT CONNECTADA AMB LA NOVA CENTRAL SITUADA AL CARRER TÀNGER Així doncs abasteixen un gran nombre d’usuaris, com per exemple: hotels, residències, oficines, vivendes, centres comercials i altres

OPTIMITZACIÓ DE LA CLIMATITZACIÓ EN EL DISSENY S’ha de tenir en conte que tot i que climatitzem a partir de sistemes de condicionament, el més eficient és tenir en conte un disseny eficient alhora de projectar. Aquest més òptim serà si la transferència de temperatura a l’exterior és menor, i això s’aconsegueix amb percentatges d’obertures baixos i amb factors de forma baixos. Ja que com més compacte és un edifici, menys cares té exposades, i per tant menys superfície de contacte amb l’exterior, que és per on es provoquen les pèrdues La comparació del factor de forma i la superfície total d’obertures de la nau de nova construcció i les existents ens serveix per saber si i ha un excés de pèrdues de temperatura sigui per un excés de superficie vidriada o bé per un excés de superfície exposta donat per la forma geomètrica de l’edifici.

S’agafa de referència els valors stàndars i la nau existent.

NAUS REHABILITADES I DE NOVA CONSTRUCCIÓ

FACTOR DE FORMA sup. exposta = volum

PLANTA SEGONA

3892’72m2 = 0’41 9370’2m3

% SUPERFÍCIE D’OBERTURES sup. finestres = sup. total

307’48m2 = 7,9% 3892’72m2

NAU EXISTENT

FACTOR DE FORMA [valors stàndard] <0’2 / 0’4 / >0’6 % SUP. OBERTURES [valors stàndard] 40% / 20% / 10%

FACTOR DE FORMA sup. exposta = volum

1980’91m2 = 0’34 5733’43m3

% SUPERFÍCIE D’OBERTURES sup. finestres = sup. total

178,02m2 = 9% 1980’91m2

Es pot apreciar que tot i que els volums i superfícies totals dels dos edificis són molt diferents, el factor de forma i la superfície d’obertura són molt similars i sempre dins dels stàndards per no tenir pèrdues significatives

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 20 · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

FONTANERIA I SANEJAMENT

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

SUBMINISTRAMENT I EVACUACIÓ D’AIGUES

PENDENT DE COBERTA BONERA BAIXANT AIGÜES PLUVIALS BAIXANT AIGÜES NEGRES BAIXANT AIGÜES GRISES CONDUCTE AIGÜES PLUVIALS CONDUCTE AIGÜES NEGRES CONDUCTE AIGÜES GRISES PUNT DE SUMINISTRAMENT AIGUA PUNT DE SUMINISTRAMENT AIGÜES GRISES BOMBA DE PRESSIÓ DIPÒSIT AIGÜES GRISES ARQUETES

SUBMINISTRAMENT La xarxa es connecta a l’escomessa del carrer, conectada a la sala tècnica que es situa a la planta baixa (sala de màquina disposada a la residència), on s’hi troben els diferents comptadors.

En general, el conjunt només necessita subministrament d’aigua pels lavabos o les piques auxiliars a les aules taller. La residència és la que té més exigències ja que necessita producció d’ACS, tant per les dutxes com per les piques. També es preveu una major producció d’aigües a evacuar en aquesta zona.

Paral.lelament, els inodors es subministren amb aigua redistribuïda des del dipòsit d’aigües grises, reduïnt així el seu consum d’aigua potable.

EVACUACIÓ Els conductes d’evacuació d’aigües es distribueixen a través dels espais destinants a aquests, com el subministrament, però en aquest cas s’han de tenir en compte els diferents conductes que distribueixen les aigües pluvials de cada coberta.

Per evitar sorolls molestos, s’aillen els conductes amb PKB2 (tipus d’aïllament).

AIGÜES PLUVIALS Com que Barcelona disposa d’un sistema separatiu que reaprofita les aigües de plutja, aquests conductes anirien a para a una arqueta a l’entrada del conjunt, soterrat per connectar-se a la xarxa general.

Segons el CTE-HS, com que als volums no disposem de cobertes superiors a 100m², s’hi disposaran dues boneres, pel cas de que una es colapse. Perquè aquesta premisa funcione així, es dissenyen les cobertes en dues pendents, tenint la canaleta que les unneix una pendent mínima perquè no s’estanqui l’aigua.

Així doncs s’han escollit el número de boneres següint el CTE-HS que marca que si la superfície és menor de 100m2 se’n posaran dues, entre 100m2 i 200m2 se’n posaran 3, entre 200m2 i 300m2 se’n posaran 4.

AIGÜES GRISES Tot i que no hi ha una gran quantitat d’aigües grises (aixetes), es considera oportú reconduirles cap a un dipòsit per tractar-les i poder fer-les servir a les cisternes dels inodors, reduïnt així el consum d’aigua tant del centre de producció artística com la residència . El dipòsit es trobaria a la sala d’instal. lacions de la planta baixa, soterrat, amb el sistema de bombes d’impulsió necessari per la reconduciió d’aquestes.

AIGÜES NEGRES Les aigües negres són aquelles que baixen dels inodors i també de les piques situades a les aules taller del centre de producció artística, les cuines i les dels mòduls habitacionals, ja que tenim en compte que es podrien fer servir químics i substàncies que no es podrien considerar aptes per ser reconduides cap a un altre lloc.

Es dimensionen els tubs tenint en compte la quantitat d’unitats de lavabos que s’hi troben a les diferents plantes, reconduint-se fins a les arquetes escaients, on es juntarien les aigües dels lavabos de cada edifici i les aigües de les piques considerades d’aigues negres comentades anteriorment.

VENTILACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS DE SANEJAMENT L’edifici només requereix ventilació primària, ja que té menys de 7 plantes.

Els baixants d’aigües redifuals sortiran 1.3m per sobre la coberta. Aquesta ventilació es trobarà sempre a una distància mínima de 5m d’una entrada d’aire pròxima (renovació o condicionament d’aire).

PLANTA BAIXA

ZOOM LAVABOS DE CADA PLANTA E. 1/100

PLANTA COBERTES

· E.1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 21 · · · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

CONDICIONAMENT DELS HABITACLES

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

VENTILACIÓ I IL.LUMINACIÓ NATURAL

· E.1/50

INSTALACIÓ ELÈCTRICA El tipus de construcció dels habitacles permet passar les instal.lacions per la cambra entre els aplacats i per tant dóna molta llibertat.

Per començar el quadre de contadors està integrat radere de la porat d’entrada.

La il.luminació està feta majoritàriament d’hal.lògens encastats, excepte en el doble espai que es deixa llibertat per a penjar una lluminària.

En el capçal que permet tant encabir.hi tant el llit com la taula hi ha dos halògens també, sigui per a l’estudi o com a llum de tauleta de nit.

La part de la pica també va il.luminada, ja que es pot utilitzar com a tocador.

En quant a l’electricitat hi ha endolls repartits per l’habitacle i un parell de preses de tv per donar llibertat. També hi ha un endoll dins del moble de la taula plegable per a la possibilitat de posar-hi un microones, bollidor d’aigua, torradora etc.

MÒDUL PETIT PLANTA ALTELL

MÒDUL GRAN PLANTA ALTELL

LLEGENDA INSTAL.LACIÓ ELÈCTRICA PUNT DE CONNEXIÓ DIRECTE

SECCIÓ TRANSVERSAL

QUADRE ELÈCTRIC | COMPTADORS

SECCIÓ LONGITUDINAL

Per una banda l’electricitat en els mòduls és relativament senzilla ja que es pot encavir a la càmara del balloon frame. Però per l’altra banda hem de fer arribar la instal.lació elèctrica a cada habitacle, per l’espai comú que no té ni cel-ras ni terra tècnic ni trasdossats.

La solució escollida és que aprofitant que s’han de fer juntes al formigonar (per al terra radiant i paviment) es fan més grans de l’habitual per encavir-hi les instal. lacions. Que aniran cobertes per una tapeta de protecció registrable.

D’aquesta manera es pot arribar a tots els habitacles i a les parets de les zones comunes, on hi aniran els detectors de fum i la il.luminació.

BASE ENDOLL SCHUKO 16A/II ENCASTADA HALÒGENA 50w /12v INTERRUPTOR SENZILL ENCASTAT

Tot i que els habitacles estan situats dins les naus, es podria considerar que en termes de temperatura i ventilació (en alguns moments de l’any) serien igual que a l’exterior. Ja que l’espai de les naus consta de grans obertures per poder-ho tenir ventilat constantment. I el policarbonat de la coberta deixa passar la major part de la radiació. És per aquest motiu que en termes de ventilació i il.luminació natural es poden considerar com si estiguessin a l’exterior.

Els habitacles tenen dos parets cegues, però tenen dos parets amb obertures més un tros de la coberta, de tal manera que situades en cares tant oposades es podria dur a terme una ventilació creuada sense problemes.

COMMUTADOR ENCASTAT

TV

PRESA TELEVISIÓ RTV

DETALL JUNTA

1/20

PLANTA ALTELL

D’altra banda la il.luminació natural és molt abundant, sobretot per la obertura zenital.

També es podrà gaudir de la il.uminació difusa per les obertures laterals.

En tot cas, si la il.luminació natural fos excessiva pel gus de l’usuari, es disposen de un estors interiors per cada obertura

MÒDUL PETIT PLANTA BAIXA

MÒDUL GRAN PLANTA BAIXA

PLANTA BAIXA

CLIMATITZACIÓ AMB SISTEMES ACTIUS

VENTILACIÓ MECÀNICA COL·LECTOR CIRCUIT 1 ESPAI COMÚ RESIDÈNCIA

Els conductes de la renovació d’aire provenen de la mateixa unitat que preveu la nau nova del centre de producció artística- Així doncs els conductes es poden encavir a les encavellades i passar per la part superior dels mòduls i anar entrant per els seus laterals.

Situats d’aquesta manera, a la part més baixa de l’encavellada, és on visual i estèticament ens afectarà menys, i també no ens perjudicarà en quant a la captació de radiació solar.

COL·LECTOR CIRCUIT 1 ZONA RESIDÈNCIA

SUBESTACIÓ DE BESCANVI

VAS D'EXPANSIÓ

COL·LECTOR CIRCUIT 1 ZONA RESIDÈNCIA, BANYS, DUTXES

COL·LECTOR PRINCIPAL

Els habitacles disposen dels sistemes passius per condicionar l’espai interior de cada un d’ells. Aquests, com ja hem comentat funcionen a partir de l’acumulació de la radiació solar a l’espai tampó fent la diferència de temperatura entre l’exterior i l’interior de l’habitacle sigui molt menor.

De totes maneres si aquest sistema fos insuficient, com per exemple no fes sol. Es disposen de sistemes actius per cobrir les necessitats de condicionament.

El sistema actiu per a la climtatització és el terra radiant. On funciona a cada habitacle i també a l’espai comú de la residència.

Aquest sistema s’abasteix de la xarxa pública de district heating & cooling de manera que la generació es nula, i ens supleix tant les necessitats de calefacció com de refrigeració.

El serpentí es col.loca amb una capa de formigó alleugerit, que tindrà un acabat polit que serà el paviment, sobre la llosa existent de les naus.

La construcció dels habitacles està projectada com si estiguéssin situats a l’exterior. De tal manera que l’aïllament emprat està sobredimensionat amb unes temperatures mes altes en la que es trobaria en realitat.

Amb això ens referim a que en la projectació dels habitacles es considera l’espai tampó com si fos exterior, ja que pràcticament abarca una gran cuantitat de radiació solar i està dotat de grans obertures.

De tal manera que la ventilació natural és sempre possible d’una manera senzilla.

Encara que s’ha dotat els habitacles de renovació d’aire mecànica per si garantir sempre, al 100% una renovació d’aire.

Aquesta dins del mòdul es veu representada en una boca d’impulsió situada als peus de la taula escriptori i una reixa de retorn a la part superior de l’altell per garantir un màxim recorregut de l’aire a renovar.

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 22 · ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

PLANTA ESTRUCTURES I

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

L’ESTRUCTURA NOVA CONSTRUCCIÓ - Tres plantes - Estructura de pòrtics d’acer.

- Cobertes inclinades amb encavellades fink

MUR EXISTENT - Pertany a la façana de les naus existents - Mur de càrrega d’obra vista

NOVA CONSTRUCCIÓ - Una planta - Estructura de pòrtics d’acer - Unió de l’estructura nova amb el mur existent

NAU EXISTENT - Tres plantes - Estructura de murs de càrrega, pilars de fosa i encavellades warren a la planta superior.

- Conservació total de l’edifici existent.

- Reforç de l’estructura per a la creació d’escales i els forjats reforçats amb connectors a les biguetes existents

NOVA CONSTRUCCIÓ - Dos plantes - Estructura combinació de murs de càrrega amb pòrtics d’acer.

- Cobertes inclinades amb encavellades fink - Els murs de càrrega guanyen estabilitat amb la geometria

NAU NOVA CONSTRUCCIÓ - Una planta - Estructura d’encavellades d’acer fink - Recalçament de la fonamentació que comparteix amb les naus existents

NAUS EXISTENTS - Una planta - Estructura d’encavellades de fusta warren - Murs de càrrega d’obra vista - Substitució de les corretges i coberta actuals per una coberta leugera de policarbonat

L’estructura de les edificacions existens és d’obra vista, encavellades de fusta i de pilars de fosa. D’altra banda a les edificacions de nova construcció és completament oposada i adaptada a una tecnologia més actual, acer i murs de formigó.

Així doncs en planta es pot diferenciar clarament el que es tracta d’edificació nova de l’edificació existent.

L’estructura dels edificis de nova construcció són dels mateixos materials, però hi ha tanta varietat formal i de programa que les geometries varien força. A les naus que tenen cobertes inclinades, es resolen amb encavellades tipus fink, que resulten ser molt més sutils que les clàssiques encavellades de fusta existent. En tots els casos trobem pòrtics situats a distàncies reduïdes, d’entre 2.5 i 3m i per tant resolts amb forjats colaborants, En la majoria dels casos les edificacions noves són molt independents de les existents i quasibé no es toquen. En el moment que conflueixen les dues són: la nau de nova construcció edificada contiguament a les naus d’una planta i de coberta a dos aigues, existents i l’altra en el mur perimetral amb el bar i la botiga.

En aquests casos s’han resolt de diferent manera. En el primer, al tractar-se d’un mur mitjaner (que es comparteix entre les dos parcel.les) i al construïr.hi una estructura nova d’acer i diferenciada, s’ha hagut de fer un recalçament amb micropilotis. Aquests ajuden a que els fonaments treballin d’una manera conjunta i que la nova sabata no s’asenti més que la existent, ja que treballen juntes.

D’altra banda l’encontre de l’estructura d’acer nova amb el mur d’obra perimetral existent es resol amb tacs químics de la següent manera: DETALL ENCONTRE ESTRUCTURA NOVA AMB MUR D’OBRA EXISTENT E. 1.20

Al treballar amb edificacions existents s’ha de parlar de rehabilitació. I per tant s’ha de tenir en conte que totes les estructures existents hauràn de ser revisades. Per una banda s’hauran de revisar totes les encavellades de fusta per un tema de podriment. També s’haurien d’inspeccionar els fonaments existents i reforçar-los en el cas que fos necessari i també s’haurien d’inspeccionar els pilars de fosa, ja que podrien tenir microfissures. Si fos el cas es podria sol.lucionar amb un replè d’acer en forma de barres d’ànima plena. L’execució d’aquesta transformació requeriria els desmuntatge de la columna, però en conservaria la seva estètica.

Finalment els forjats contem que estan reforçats amb una capa de compressió amb malla electrosoldada i connectors d’acer a les biguetes de fusta existents.

PLANTA DE FONAMENTACIÓ

SOSTRE DE PLANTA BAIXA

· E.1/200

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 23 ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

PLANTA ESTRUCTURES II + PÒRTIC REPRESENTATIU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

· E.1/200

GEOMETRIA DEL PÒRTIC ESTUDIAT El pòrtic estudiat no només es considera el més representatiu de l’estructura sinó que és el que suma més particularitats.

S’estudia un dels edificis d’obra nova que acull el programa de sala polivalent, despatxos i sala de ball. L’estructura metàl·lica d’obra nova pretén ser una reinterpretació moderna de l’estructura colindant existent.

Aquesta estructura metàl·lica consta de pòrtics de 3m amb pilars HEB-300 i forjat de xapa col·laborant tipus Haircol 6+6cm. Per evitar haver d’apuntalar durant l’execució del forjat s’opta per la variant amb xapa de 1mm de gruix.

A la planta baixa hi trobem un apeuament que queda recollit per una biga longitudinal IPE-600, considerada hiperestàtica per estar encastada a un mur de formigó en els seus dos extrems.

A la planta primera i segona s’opta per tallar el forjat per tenir una zona a tripe altura. Aquest espai només queda interromput per les bigues passants. Com el forjat col·laborant queda distribuït amb la greca perpendicular no es considera necessari haver de recollir amb cap biga l’extrem d’aquest forjat.

Per últim la coberta, a dos aigües es resol amb un parell de bigues Fink d’alçada 1.80m en el seu sentit.

(-) Compressió, (+) Tracció Axils màxims (envolvent ELU)

No es presenten els resultats no rellevants Tallants màxims (envolvent ELU)

No es presenten els resultats no rellevants Flectors màxims (envolvent ELU)

Per a la obtenció dels valors presentats s’ha utilitzat SAP2000 per a modelar el pòrtic en 2D. Es presenten a continuació els valors emprats per a la modelització de les càrregues. Per a aquest càlcul no s’han considerat accions accidentals.

- Accions permanents:

Guix laminat 0.25 kN/m2

Instal·lacions 0.1 kN/m2

Façana lleugera 1 kN/m2

Paviment 1 kN/m2 A més a més del pes propi de l’estructura

- Accions variables:

Vent sobre la coberta 0.77 kN/m2

Neu sobre la coberta 1 kN/m2

Zones sense obstacles com vestíbuls (PB) 5 kN/m2

Zones amb taules i cadires (P+1) 3 kN/m2

Zones d’aglomeració (P+2) 5 kN/m2

L’acer que es proposa és S-355, obtenint d’aquesta manera una estructura que treballa molt holgada amb uns coeficients d’aprofitament baixos que són decisius a l’hora de tenir un bon comportament a foc. La disposició de la xapa nervada protegeix l’ala superior de les bigues, que no queden exposades en el coeficient de massivitat. Es poden considerar uns 30 minuts només per la disposició i característiques intrínseques de les bigues i uns altres 30 minuts addicionals pel baix nivell tensional de l’estructura. La pintura intumescent que es col·loqui serà la resta dels minuts necessaris per a l’estructura menys aquests 60minuts de resistència pròpia de l’acer.

DETALLS UNIONS 1.20

NUSOS 014, 015...

ARRANC DE PILAR DE FONAMENTACIÓ

NUSOS P’11, P’12...

SOSTRE DE PLANTA PRIMERA

SOSTRE DE PLANTA SEGONA (COBERTA) ENCONTRE AMB MUR D’ARRIOSTRAMENT

Com s’ha pogut veure hi ha tres tipus de perfils en l’estructura, IPE-240, IPE600 i HEB-300. Aquests s’uneixen mitjançant soldadures en angles, i en alguns punts s’han reforçat amb xapes soldades per rigiditzar les unions.

També es pot veure la unió de la IPE-600 del sostre de planta baixa que va unida al mur per arriostrar l’estintolament.

· PFC · HELENA LLOP · 2016 · ETSAV-UPC ·

CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA AL POBLENOU

Punt per al creixement cultural del barri i la cohesió social

VISTA EXTERIOR CONJUNT SENCER I ESPAI EXTERIOR

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 24

VISTA EXTERIOR II

· S/E