Llibret falla 2016 by Hector Martínez Ribera

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

FALLES

2016 1

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Com hauràs pogut observar, la portada del Llibret, a simple vista, no és res espectacular. Però hem de mirar més enllà. En consonància amb el lema del nostre Centre “Escolta amb el cor i vola alt”, hem volgut rebutjar els aspectes superficials i mirar, des del nostre interior tots els aspectes que ens rodegen. A més, enguany, el nostre centre s’ha embarcat en un projecte digital: La incorporació de tauletes en l’educació dels nostres alumnes. I, així, en aquest llibret hem incorporat aquesta tecnologia. Per tal de poder veure aquesta portada i l’avió en RA (Realitat Augmentada), hauràs de seguir aquests senzills passos. 1. En primer lloc, descarrega’t el programa necessari al teu dispositiu (mòbil o tauleta). Clica sobre el logotip o escaneja el codi QR.

2. Obri l’aplicació. 3. Pulsa la icona

4. Escaneja la imatge i gaudeix. 2

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Índex Salutacions de l’Entitat Titular ...................................................4 Esbós de la Falla..........................................................................6 Programació 14 de març .............................................................7 Infantil 3 anys ...............................................................................8 Infantil 4 anys ...............................................................................9 Infantil 5 anys .............................................................................11 1r Primària ..................................................................................13 2n de Primària ............................................................................14 3r de Primària .............................................................................15 4t de Primària .............................................................................17 5é de Primària ............................................................................19 6é de Primària ............................................................................21 1r d’ESO......................................................................................24 2n d’ESO .....................................................................................26 3r d’ESO......................................................................................32 4t d’ESO ......................................................................................35 1r Batxillerat ...............................................................................40 2n Batxillerat ..............................................................................43 Patrocinadors del llibret............................................................45 Agraïments .................................................................................47

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Salutacions de l’Entitat Titular

l Col·legi La Puríssima es prepara per a submergir-se de ple en la festa de les Falles. Un esdeveniment que mobilitza tot l'alumnat, professorat, personal d'administració i servicis i germanes franciscanes en un espai obert a l'alegria, la música, el color, l'art i la creativitat. Sentiments i valors de la nostra terra valenciana que toquen els nostres cors i ens impulsen a l'agraïment a Déu per tants dons rebuts, i, com no podia ser de cap altra manera, posar la nostra mirada en la dolçor i la bellesa de la nostra patrona: la Mare de Déu dels Desemparats, mare de tots els valencians i en la figura del pare humil Sant Josep. Perquè va ser en la terra de les flors, de la llum i de l'amor on va nàixer la nostra fundadora Madre Francisca, i com a bona valenciana, també es parava davant dels monuments fallers per a contemplar l'art d'allò que en poques hores desapareixeria. Ella hui ens convida a no tindre barreres per a ser feliços, que cada un de nosaltres som lliures per a eixir volant, perquè en qualsevol moment podem cremar allò que ens impedix enlairar cap al cor del què està al nostre costat. Volguts fallers i falleres del col·legi La Puríssima, vos propose una investigació fallera anomenada: SENTIT i MISERICORDIA. Estiguem atents pels carrers del nostre barri i ciutat perquè la misericòrdia pot aparéixer en qualsevol cantó o racó. Perquè la misericòrdia es pot veure i és com les llàgrimes de les falleres quan donen el seu ram de flors a la Mare de Déu; es pot escoltar, i és com quan els nostres timpans retrunyen davant d'una espectacular mascletà; es pot olorar i és com quan olorem el xocolate i els bunyols a l'alba; es pot assaborir i és com quan la família unida es reunix al voltant d'una paella el dia de Sant Josep; i es pot tocar passejant pels carrers agafats de les mans o abraçats en la nit de la cremà. Misericòrdia eres tu, vola alt, somriu i il·lumina amb Amor, com a foc artificial, als que et rodegen. Vos desitgem unes bones falles plenes d'alegria, tendresa i festa! Clara Tarazona Franciscana de la Inmaculada Directora titular del Col·legi La Puríssima

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Esbós de la Falla

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Programació 14 de març 8h Plantà de la FALLA. 9h a 10h Portes obertes a les famílies per veure la FALLA. 10h Ofrena a la nostra Mare de Déu. 10:45 Xocolatà a càrrec de les cuineres. 11:45 Pujada dels alumnes d’Infantil a classe. 12h Cremà.

Durant tot l’acte, estarem acompanyats per la nostra banda musical.

*Cal recordar que hi haurà classe de 8 a 10h

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Infantil 3 anys

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Infantil 4 anys

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Infantil 5 anys

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

1r Primària

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

2n de Primària

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

3r de Primària

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

4t de Primària

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

5é de Primària La nostra falla porta per títol “Escolta amb el cor i vola alt”. Aquest títol representa l’aspiració de tots nosaltres, d’escoltar a totes les persones amb el nostre cor, és a dir, adonar-se de les necessitats, estats d´ànim i els problemes que tenen i la necessitat que tenim tots i totes de superar les dificultats, problemes… volant per damunt d’ells. En la falla apareixen diferents formes de volar: avions, globus, ala delta…. Els edificis més representatius d’Anglaterra (Bin Ben), de França (Torre Eiffel) i València (Micalet) representen les llengües treballades al centre. La falla està feta amb la col·laboració de tots els alumnes del centre i aquest any ens han ajudat un grup de mares. Altres elements de la falla són: uns grans altaveus amb cors, núvols, sol, lluna, arbres, edificis…. Pensem que la nostra falla quedarà mols bonica. 5é PRIMÀRIA B

-----------------------------------------------A la falla d’enguany hi ha edificis, la torre Eiffel i el Micalet, que ens volen dir que tots els països deuríem volar junts si les persones escoltàrem amb el cor cap a un món mes just i fratern. A un costat hi ha un arc de Sant Martí amb tots els colors que podem veure a la Terra. A l’altre costat, el Sol i la Lluna t’enllumenen el camí per a poder volar alt fins a Jesús, i al centre hi ha dos altaveus grans que per a mi representen que hem d’escoltar millor i amb el cor a tot el món, i així poder pujar tant alt com els xiquets que hi ha dins del globus o la milotxa que tenen al costat. PAU LÓPEZ 5é PRIMÀRIA C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Per a mi la falla vol transmetre una idea fonamental: aprendre a escoltar el nostre interior per a aconseguir el tresor que tots tenim dins, l’espiritualitat. Relaciona l’objectiu del curs “Escolta amb el cor i vola alt” amb l’alegria i il·lusió que tenim nosaltres en passar-ho bé quan celebrem les falles. El Micalet representa tant alt com pot arribar el nostre cor si fem les coses millor i ajudem als nostres companys. L’avió està intentant volar molt alt per a aconseguir a Jesús i la milotxa que sobreïx per dalt significa la llibertat. També crec que cada color de l’arc de Sant Martí representa alguna cosa: el roig, l’amor entre les persones, el groc l’alegria, el verd el bosc de pau que tots tenim al nostre interior, el blau representa la ciutat de Jesús, el taronja la companyia i el morat l’amistat. Al centre de la falla hi ha edificis que representen a tots nosaltres en la ciutat plena de pau i bé. Els altaveus representen la música de les falles i els núvols, la pólvora dels coets que solem tirar i els xiquets som nosaltres anant a la festa més gran del món NATALIA FERNÁNDEZ 5é PRIMÀRIA C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

6é de Primària La falla dénguany representa lóbjectiu del curs “Escolta amb el cor i vola alt”. Podem observar en ella: - El Sol que representa la llum de Déu que ens guia. - El Big Ben, la Torre Eiffel i el Micalet. Per a viatjar i veure-ho cal saber idiomes. Però el més important encara és que dins de nosaltres tenim un altre idioma que hem de conèixer: LÉSPIRITUALITAT. Per a aprendreho, hem d éscoltar el batec del nostre cor que hem representat en forma d’altaveus. - El catxerulo és Jesús guiant-nos pel bon camí, les finques són les persones del nostre entorn i l´ arc de Sant Martí posa la nota de Pau i Bé. Per a construir la falla s´ha necessitat esforç, treball i companyerisme , però sobretot, saber escoltar, això sí, amb el cor. Així hem aconseguit entre tots volar alt i construir una meravellosa falla. AROA MARIN, GARCIA, 6é PRIMÀRIA A

JORDI

BENITO,

RAUL

-----------------------------------------------Una relació entre les Falles i el lema del curs és que hi ha un cor “volant” i hi ha dos altaveus. I com el lema és: Escolta amb el cor i vola alt, té relació amb la Falla d´aquest any. També hi ha un o dos xiquets, volant una milotxa, i el lema, quan diu: Vola alt, té relació. També en l’estar “volant” ens ajuda a sentir la llibertat, a sentirnos lliures. El sol i l’arc de Sant Martí, representen el nostre tresor, l’alegria. I els arbres representen per a mi, un bosc de felicitat, de silenci, les coses bones del nostre interior. Els núvols representen: la nostra esperança, la nostra llibertat, que estem lliures de la violència, de l’egoisme, de les males formes, i el sol representa l’educació, les bones formes, la vàlua de les persones i l’alegria. Els monuments en la Falla, representen diferents països, en el lema del curs d´aquest any, representen que no importa el color de la pell o la religió, el que importa és el nostre interior. ESTHER SANCHIS JUAN 6é PRIMÀRIA B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Enguany, la nostra escola ja té la falla acabada i jo vos faré l' explicació: Els grans monuments impressionen per la seua bellesa i altura. Des de dalt, ens fan sentir la llibertat i notem en les nostres cares l’aire fresc, però nosaltres anem més enllà. Ens toca parlar, no de monuments, ens toca parlar i descobrir que Déu ens parla amb el cor. Hem de canviar la nostra societat, cal omplir el nostre cor d’ alegria, escoltar i aprendre a “volar “, intentar ser cada dia una bona persona i ajudar a construir un món millor. ROCIO MALO 6é PRIMÀRIA B -----------------------------------------------Aquesta frase és el lema de lány 2015-2016 del col·legi la Purísima Franciscanas de València. Lóbjectiu dáquesta falla és molt important, ja que ens recorda que hem d’ escoltar als demés i ajudar si fa falta. És a dir, ser comprensius. També necessitem, aprendre una llengua molt important: Léspiritualitat. És la nostra llengua interior que utilitzem entre tots nosaltres per a poder escoltar amb el cor i volar bé i alt. Però hi ha gent que no sap aquest idioma i no poden fer aquestes coses. El millor dáquest curs és que tots poden escoltar. En la nostra falla podrem trobar moltes coses com: La torre Eiffel, el Big Ben, el Micalet, un globus o coses paregudes. Però quina relació hi ha amb el lema? La nostra falla ens recorda que hem de volar ben alt i valorar la bellesa de tota la creació. BONES FALLES!! PABLO DELGADO 6é PRIMÀRIA C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

La falla 2016 del col·legi La Purísima de València té el lema: “Escolta amb el cor i vola alt”. Crec que el significat dáquest lema és aprendre a escoltar als demés, a tu mateix i a Déu, per a poder volar i aplegar molt alt, fins léspiritualitat. Pense que la relació entre els elements de la falla i el lema és que les persones que estan volant, intenten trobar el tresor de léspiritualitat i apreciar com d’amats som per Déu. La falla té tres edificis molt importants: el Micalet de València, la Torre Eiffel de París i el Big Ben de Londres, que podem contemplar des de dalt, i simbolitzen que en tots els llocs compartim aquest idioma interior. Al cel es troben les persones que encara no dominen lárt de léspiritualitat, que estan aprenent dáquelles que ja coneixen aquest idioma. Léspiritualitat no és fàcil dáprendre, no és com lánglés o léspanyol, aquest idioma universal sáprén atenent, i sentint, contemplant i emocionant-se. Espere que disfruteu dáquestes festes escoltant amb el cor i volant alt. Álvaro Gajas Priego 6é PRIMÀRIA C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

1r d’ESO Un petard, un somriure Les falles són lliures Amb una experiència podràs volar escolta amb el teu cor, serà genial.

D’un bonic lema, un meravellós poema. Fes d’una oració, un sentiment únic. Escolta amb el teu cor i seràs escoltat però tots.

Si tens il·lusió ens has de cridar Amic meu, hem de volar. Des d’una alegria fins una fogonà les falles acaben però ja tornaran.

Vola con si estigueres somiant. I fes d’un somni, una realitat. Amb el teu cor sentiràs un muntó d’emocions al voltant.

María Oltra 1r ESO A

I així, recitant aquest lema sentiràs i aconseguiràs escoltar amb el teu cor i volar alt. Sonia Orero 1r ESO A

Les falles són per a recordar els bons moments que has passat. Els amics i els familiars sempre estaran al teu costat.

Escolta amb el cor i vola alt. Que el bateig de les falles ha d’arribar els petards es veuen des de dalt i tota València escolta el teu cantar.

Escolta amb el cor per a ser millor, i si voles alt que siga amb solidaritat.

Els xiquets riuen sense parar mentre els pares prenen xocolata. De totes parts de València han d’arribar escolta amb el cor i vola alt.

Quan haja acabat, no et poses a plorar perquè coses bones van a començar. La vida està plena d’il·lusió i el teu cor de passió.

Tots estan feliços, les falles han arribat !!!! No són ximples festes, són tradicionals. Els carrers s’omplin de colors i música que la banda va tocant.

Ana Langreo 1r ESO B

Escolta amb el cor i vola alt. Un lema per recordar aquestes falles i sempre l’anem en pràctica a posar. Alejandra Ponce 1r ESO B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Beneïda festa beneïda és aquesta perquè és amb la que València lluïx amb més bellesa. Més de dos-cents casals més de dos-cents cancans que ballen al so del nostre ball amb cada jota, amb cada petard. Escolta amb el cor i volaràs alt perquè amb aquest cantó entre dos carrers t’has trobat i que gràcies a les falles de meravelloses persones t’has encapritxat. Andrea Gómez 1r ESO C Les nostres orelles sempre estan escoltant les paraules que diu el del nostre costat. El nostre cor sempre està bategant per a no fer plorar a la persona que sempre hem estimat. Però alguna vegada hem provat a fer les dues coses? La persona que ho haja provat, sap la vertadera realitat de la nostra vida que Déu ens ha regalat. Volar és més fàcil sempre que no tingues por. Però què passa si no tens ales? El teu cos te les donarà si escoltes amb el cor. Per això la gent diu que si escoltes amb el cor, volaràs alt i podràs trobar el futur que sempre has desitjat. La gent et recompensarà per les coses roïnes que has hagut de passar al llarg d’aquest camí anomenat VIDA. Alberto Dies 1r ESO C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

2n d’ESO L'aire primaveral movia les fulles dels arbres i el xiquet mirà cap amunt. Eduardo es trobava al parc jugant amb els seus amics jugant a la pilota; mentrestant, els seus pares li observaven a la llunyania. Pensà en cridar-los perquè el saludaren, però s’adonà que estaven discutint una altra vegada. Eduardo els ignorà i continuà jugant, però a l'estona tornà a mirar i seguien igual. Veure'ls discutir sempre el posava molt trist, així que decidí allunyar-se i se’n va anar plorant. Un ancià el veié plorar i li digué que s'apropara. —Per què plores?— preguntà l’ancià. —Els meus pares estan altra vegada discutint i això em posa molt trist.— contestà el xiquet un poc espantat. —Seu al meu costat. Et contaré una història—digué l’ancià. L’ancià començà a narrar-li la història: Quan jo tenia el mateixos anys que tu, els meus pares també discutien molt. Fins que un dia li digué com me sentia i me digueren que intentarien no discutir davant meu. Des d’aleshores, tot aní molt millor. Mentrestant els pares d’Eduardo el buscaven preocupats al no veure’l amb els seus amics. A l’estona, el veren des de la llunyania, assegut en un banc amb un ancià. Al apropar-se els pares, escoltaren que l’ancià li digué Eduardo: «Escolta amb el cor i vola alt». Els pares li donaren les gràcies a l’ancià per ajudar el seu fill. —Avant xiquet, conta’ls el que m’has contat a mi—digué l’ancià. El xiquet, armat de valor, li digué al seus pares: —No m’agrada que discutiu. Els pares es miraren fixament i van entendre com es sentia el seu fill. I els tres junts s’abraçaren i prometeren no discutir més. Laura Algarra 2n ESO A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Una vegada em van dir que el millor que pots fer en una situació com aquesta es escoltar el teu cor i ell et respondrà com has de reaccionar, com vols reaccionar. De veres, jo no feia cap aç, però m’agradaria contar-vos una història. Fa molts anys, Paula, una xiqueta de poble, va anar a viure a la ciutat, no tenia ni idea del que seria de la seua vida. Doncs bé, com vos deia, Paula acabava d’arribar a la seua nova casa, sense amics, sense conéixer a ningú… Va ser molt dur per a ella. Les seues creences en Déu eren nul·les, però venia d’una família prou religiosa i ella es veia obligada a creure en això. Durant un temps tot anava bé fins que li van diagnosticar una malaltia molt greu, es desconeixia el nom o qualsevol altre tipus d’informació. Després d’uns dies es va veure amb la necessitat d’arreglar coses en la seua vida. Arribava el torn de posar-se en contacte amb el seu cor per a saber què és el que sentia certament i ella es va dirigir a Déu. Aleshores va recordar quan sa mare li deia que Déu sempre l’ajudaria i fins eixe moment no se n’havia adonat que sempre havia estat al seu cor. Quan li van entregar els resultats de l’anàlisi, va sorprendre molt la seua milloria!! Paula estava curada del tot i malgrat que ningú sabia el per què, ella sabia que havia tingut el suport de Déu, que sempre estaria amb ella, passara el que passara, i gràcies a ell, ja estava bé. Victoria Peirat 2n ESO A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

EIXA VEU... Mánomene Vicent, amb 17 anys era extravertit, passota, sense conviccions i amb poca personalitat. Feia el que la majoria decidia, sense preguntar-me si això era bo o roí. Em mirava a mi mateix i no em preocupaven els altres. El dia que vaig complir els 18 anys, els meus amics em van fer una festa sorpresa per a celebrar la meua majoria dédat. Em van disfressar de pallasso i havia dánar des de ma casa fins plaça on ens reuníem, per a beure. Vaig beure molt i vaig fer el fava tant com els meus amics m´ho demanaven i així vaig estar fins a les 3 del matí, que els meus amics es van cansar i cada un seń va anar a sa casa. Quan tornava a casa feia fred perquè era hivern i estava molt begut, en passar per la porta de lÉsglésia de Sant Martí, on hi ha una capella oberta durant les 24 hores del dia, vaig entrar per a refugiarme del fred i se´m passara el mareig que portava. Hi havia dos persones agenollades, en oració. Un tindria la meua edat, i això em va cridar látenció. Al cap de mitja hora, el meu cos no tenia fred, i sentia una força interior que mímpulsava a posar-me de genolls i a mirar el sagrari. En eixe mateix moment van vindre al meu cap moltes preguntes sobre la meua vida i el que estava fent amb ella, i sentia una veu en el meu interior que em relaxava, em donava pau i em convidava a escoltar amb el cor. Quan vaig tornar a casa, milers de preguntes venien al meu cap. No entenia res. Eixa veu que sonava fort, càlida i molt prop de mi, em va dir que em perdonava, que no estava sol, en poques paraules em va seduir. Léndemà em trobava animat, enfortit i ple, era inexplicable. Em sentia amb ganes dájudar a algú, la persona més pròxima que tenia en eixe moment era ma mare i llavors vaig baixar amb ella a comprar el pa i després em vaig dirigir a lÉsglésia de Sant Martí per a orar i tornar a sentir eixa veu interior. Quan vaig hi arribar, hi havia una missa especial per als missioners de tot el món i vaig comprendre que no estava allí per casualitat i que Déu tenia preparat un futur per a mi, era ser MISSIONER. Belén Herrera 2n ESO B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

EL DIA QUE HO VA CANVIAR TOT Àlex era un xic de setze anys. Era un del més populars del seu institut, però no per com era, sinó per les coses que tenia: l’últim model de mòbil, roba cara, sabatilles de marca… No treia molt bones notes, solament pensava en eixir, les festes i els amics. No sabia que volia ser, però tampoc li preocupava molt el seu futur. Un dia va quedar amb els seus amics i abans d’eixir al carrer sa mare li va insistir molt en baixar el fem. En eixir de sa casa va veure als seus amics esperant-lo i burlant-se d’ell, li cridaven: “Femater, femater! Hahaha!” Aquest no va fer cas i va anar a tirar el fem. Va obrir el contenidor i es va quedar impactat. Hi havia un xiquet d’uns sis anys dins; estava buscant menjar i coses per a vendre. Els seus amics van veure tota l’escena i li van dir que no anara amb ells, que eixe xiquet tenia la pesta. A Àlex aquest comentari no li va agradar i va passar d’ells. Va traure al xiquet, tenia un ferro a la cama i li sagnava, Àlex va cridar a emergències. Mentrestant, va intentar fer-li un torniquet com va poder i quan va arribar l’ambulància, Àlex se’n va anar amb el xiquet, no podia deixar-lo sol! Va estar esperant fins que va eixir de quiròfan, en veure que es trobava millor es va emocionar, ell pensava que moriria. Àlex li va preguntar com s’anomenava i si tenia família. El xiquet va respondre que s’anomenava Víctor i que no en tenia, que era orfe; a més, li va donar les gràcies per tot el que havia fet. Àlex va sentir tanta llàstima que va decidir quedar-se amb ell tot el dia i que aniria a visitar-lo diàriament fins que es recuperara. Àlex i Víctor es van fer amics. Quan a Víctor li donaren l’alta, Àlex va decidir que anara a viure amb ell, perquè no tenia on anar ni ningú amb qui estar. Quan van arribar a sa casa, Àlex li va presentar els seus pares. Al principi no van cedir, però quan van conéixer tota la història i van veure el canvi d’actitud del seu fill van acceptar. Àlex ja no era tan popular a l’institut, i les notes van anar millorant poc a poc, algunes assignatures més que altres. S’adonà que les matemàtiques, la biologia i la química li anaven molt bé. Així que quan li va tocar decidir que volia ser, va triar medicina, perquè tenia les assignatures que li agradaven i una cosa imprescindible per a ell: AJUDAR A LES PERSONES. Anys després Àlex es va convertir en un metge prestigiós i a l’estiu anava als països pobres per a ajudar als malalts. Els seus pares van adoptar a Víctor, i ell va vendre totes les coses que no necessitava i amb els diners va crear una ONG. Àlex va viure molt feliç perquè al final va escoltar el seu cor i va fer el que vertaderament li agradava. Sara Picó Fernández 2n ESO B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Hi havia una vegada un xiquet que s’anomenava Lluís que anava al col·legi de la Puríssima, era un poc rebel i no treia bones notes. Quan va tornar de les vacances d’estiu, en començar el nou curs, els professors els vam presentar el nou lema, “Escolta amb el cor i vola alt” i els van explicar el que significava: -Creure que es pot i portar-ho a la pràctica. -Descobrir que Déu et parla al cor. -Superar obstacles. -Es prendre impuls per viure Lluís no sabia per què, però des d’aquest moment alguna cosa va canviar en el seu interior. Va començar a atendre a classe, a respectar als seus professors, es preocupava dels seus companys i es va esforçar en els seus estudis i treia bones notes. Els seus pares estaven molt orgullosos perquè la tutora els va cridar i els va dir tot el que havia millorat en el seu comportament. A casa també col·laborava i ajudava els seus pares. Però un dia a meitat de curs, en tornar a casa del col·legi ,va trobar als seus pares parlant molt seriosos i preocupats. Va preguntar què passava i li van dir que la llibreria que tenia el seu pare no anava bé i que haurien de tancar i es quedarien sense treball. Lluís els va dir que açò no podia ser i que havia de fer alguna cosa per a evitar-ho, que com ell havia canviat, també aconseguirien que la llibreria anara bé. El dissabte es va alçar prompte i va anar amb el seu pare a la llibreria i van posar un cartell a l’aparador on es llegia: “Llig amb el cor: somniaràs, viatjaràs, viuràs grans aventures i volaràs alt”. Van posar els llibres amb portades més cridaneres i els contes amb troquelats de dracs, princeses i súper herois. Van ordenar les prestatgeries per seccions: històries d’amor amb cors vermells, llibres d’acudits amb caretes somrients, contes amb caretes de personatges… Aquell mateix dia es paraven a mirar l’aparador i molta gent va entrar a la botiga a comprar llibres. Lluís va continuar ajudant als seus pares els dissabtes i quan va arribar el fi de curs i va arribar a sa casa amb les millors notes que havia tingut mai, els seus pares es van sentir molt feliços i ell també estava molt feliç li van dir que ja no caldria tancar la llibreria, que amb el seu entusiasme i voluntat havien aconseguit que tot anara bé. Lluís va tancar els seus ulls i va recordar el seu primer dia de curs i com unes paraules havien produït un canvi tan positiu a la seua vida. Álvaro Graciá Soto 2n ESO C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Fa 10 anys, en el cor d’una família Valenciana, van nàixer dos bessons, s’anomenaven Pere i Empar, ells estimaven les falles, perquè tota la seua família era fallera. A Empar li encantaven totes les activitats falleres: la crida, l’ofrena de flors a la Verge…, però el que més li agradava era tirar petards i sobretot veure i escoltar els castells de focs d’artifici i les mascletaes; al contrari del seu germà, que li hagueren encantat les falles sense petards, ja que els tenia pànic, fins al punt que per culpa de la por, se li encollia el cor i va haver de renunciar a les falles. Li demanava de genolls als seus pares que durant la setmana fallera el portaren a Madrid a casa d’un amic seu fins que deixaren de sonar petards a la ciutat de València. Però Pere no era feliç, encara que estava molt bé a casa del seu amic, el seu cor li deia que havia d’estar amb la seua família disfrutant de la festa fallera, però a ell no li interessava escoltar al seu cor per a no afrontar la por als petards. Tots els dies, el seu cor li transmetia el mateix missatge, però ell no feia cas i es dedicava a fer altres coses per a oblidar-ho. Però un dia, per fi, va escoltar el seu cor i el missatge va ser molt clar: “No tingues por Pere, si tens precaució, els petards sols fan soroll, llum i color. Has de pensar per un moment que tu ets un petard d’eixos que abans d’esclatar, volen molt alt, quasi tocant els núvols, i que quan estan en el punt més alt esclaten, s’expressen, són lliures, alliberen el seu color, la seua llum i el seu so, per a què tots puguem veure’ls i escoltar-los. No tingues por Pere, no t’amagues de les teues pors, tu pots aconseguir-ho”. Per primera vegada, Pere, va escoltar al seu cor i li va fer cas. Sense perdre ni un minut va telefonar als seus pares per a veure si podien anar a per ell i tornar a València per a disfrutar del que quedava de falles. Els seus pares, sense donar crèdit al que acabaven d’escoltar, van a anar a per ell. Durant el trajecte de tornada a València, Pere els va contar que deuria d’haver escoltat abans el seu cor, que ara es sentia lliure, amb ganes de gaudir de la festa i de volar alt. ADRIANA LARRAZÁBAL 2n ESO C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

3r d’ESO Al fons esclaten els masclets, les senyeres onegen al vent, la ciutat del foc desperta, per poder començar la festa. Concurs de paelles, al Casal de matinada, xocolata, xurros i bunyols, per berenar, quina fartada! A la Nit del Foc, tota la gent meravellada, els masclets bramen com a lleons, la nit de llum està inundada Tota la gent als carrers, Russafa il·luminada, caminant per València A l’horitzó, el trenc de l’alba. Volen les flames cap amunt, la falla està cremada, les cendres fan un munt tota la gent bocabadada Les Falles ja s’han acabat, moltes festes per recordar, fins a l’any que ve hem d’esperar per tornar als millors dies de març.

Escolta amb el teu cor, com parla la Fallera major, a la crida des del balcó València en Falles, quina emoció! Amb l’arribada de març, i començant per aquest dia, apleguen les mascletaes, i els cors valencians s’omplin d’alegria. Grans estructures estan plantant-se, cap al cel estan alçant-se, ja quasi estan les Falles, queda menys per a les flames. De matí a la despertà, ja sonen els petards, de vesprada a l’ofrena, que acaba tard, quina faena! Estant tots al casal, preparant-se per a la cremà, foc i festa, toca ja, escolta i vola alt. La nit de Sant Josep, arriba al seu final, el foc s’extinguix, Fins al pròxim any.

Blanca Fita, Jose Manuel Frasquet i Susanne Gamas 3r ESO A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Ja arriben les Falles, Els carrers plens de colors, escolta amb el cor , tot s’ompli de rialles. Tot comença amb la crida, alça’t i desperta’t ja, Vola lluny, vola alt, t’ompliràs de felicitat. A la Verge oferim flors La plaça es plena de colors, Dis‐li “Hola” a l’alegria, I fuig dels correfocs! Fallerets i falleretes, Que comence la mascletà, amb el soroll de les bombetes, i de la festa gaudiràs! Bunyols i xocolata Tot el món s’empatxa, Acompanyats o sols, Sempre estan molt bons Escolta amb el cor, Amic meu i vola alt, i amb les cendres de la cremà, les falles acabaran.

Escolta amb el cor, i no estaràs sol, perquè sempre hi haurà, en qui confiar. Escolta amb el cor, i volaràs alt, perquè amb l’amor, tindràs molta felicitat. La primavera ja arriba, alça’t i activa’t, canta les velles cançons, dels teus iaios, quina emoció! Escolta amb el cor, el dia de Sant Josep vola alt, i amb molta brillantor, la teua vida il·luminaràs. Escolta amb el cor, fica‐li color, i amb molta dolçor, tindràs molta sort. Valencià de cor, vola alt, tingues germanor , tingues cordialitat, que amb els teus amics guanyaràs, Verset a verset la felicitat.

María Ferrer, Ivan Palanca i Lucia Villalba 3r ESO B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

València i la seua millor festa, les Falles, tot tremola amb el soroll de les mascletaes. Del 15 al 19 fallers i falleres veuràs, encara que ploga, tu també fruiràs. Als carrers s’aspirarà la pólvora quan arribe l’hora, si vols agafar bon lloc, hauràs d’anar prompte La senyera al cor, coronada amb un mar blau i franges groc i roig, la portem a tots els llocs. A la nit de la crema, les falles en flames es convertiran, i gràcies als ninots indultats, sempre les recordaran. La Mare de Déu, nostra patrona, la cobrim de flors amb molta dedicació. No t’oblides d’escoltar amb el cor, inclús damunt de tota la festa i el soroll. I vola alt, que menuts es veuran els problemes des de dalt, i per fi assoliràs la felicitat. Unes festes, les falles, on estan posades totes les mirades. De monuments es vesteix València, i de coets es fa presència.

Estigueu preparats Sobretot per a les dos, que tot ja preparat, fan tremolar tota la ciutat. Sabeu de què parle, no? De la mascletà, per supost on s’acosten milers de persones per a escoltar. Que tot valencià de veres, alguna vegada ha anat a una mascletà, i que no hi ha millor sabor que el de la xocolatà. Dia de flors, dia de devoció i satisfacció, on milers de fallers i falleres ixen en processó. Parle de l’ofrena, on vestim de flors a Nostra Mare que des de dalt ens dóna protecció. És la nit de la cremà, una nit especial, on grans monuments, quedaran al record de tots els valencians. Escolta al teu cor, com al castell de la Nit del Foc, i vola alt, tan alt com s’alcen les flames de la cremà.

Sara Alabau, Paula Cucarella i Pablo Pachá 3r ESO C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

4t d’ESO Maria era una xiqueta rica de tan sols setze anys que gaudia d'una vida plena de luxes i comoditats, vestia sempre amb els millors vestits i era convidada a les festes més glamouroses de la ciutat, disposava d’una gran quantitat d'empleats per atendre tots els seus capricis i era mimada en tot moment. Tot el barri coneixia a la seua família, una de les més riques de la ciutat. Tenia una gran mansió ancorada en un dels barris més humils d'aquesta on les seues gents, persones humils i treballadores sense massa recursos, s'arreglaven amb poc. Un barri que els era indiferent i pel qual es deixaven veure poc o gens, just el necessari per accedir a les seues propietats. Un dia, Maria va voler eixir a fer una passejada i sense pensar-s’ho un segon més va cridar a Pablo, el seu xofer. Aquest vegada, Maria va decidir visitar aquell barri que tant menyspreu li causava. En passar per l'institut de la zona, va veure a unes xiquetes més o menys de la seua edat rient alegres i divertides amb la seua conversa. Sorpresa i una mica envejosa es va estranyar de la seua felicitat, ja que, en el fons pensava que anaven malament vestides, una cosa que per a ella tenia molta importància, i que persones tan humils no podien estar tan contentes. En aquest instant, les joves en veure que les observava, com una cosa natural es van acostar per saludar-la. - Hola! Estem preparant una festa i ens agradaria convidar a tot el barri. T'agradaria vindre? Serà divertit! - Van exclamar il·lusionades les tres a l'uníson. Però Maria les va mirar altiva amb mala cara i va contestar de molt males puces: - Jo? Ja! Per què havia de voler anar a aquesta estúpida festa. A més a més, jo no vaig amb gent com vosaltres! I amb les mateixes, marxà d'allà una mica indignada. Dues setmanes més tard va passar una cosa terrible. L'empresa dels seus pares es va declarar definitivament en fallida. Davant d’aquesta greu situació, els seus pares van haver de prendre una difícil decisió: vendre totes les seues pertinences per afrontar els deutes que havia generat l'empresa durant molt de temps. Tal desgràcia els va obligar a mudar-se a una de les cases humils d'aquest mateix barri. Van haver d'aprendre a adaptar-se a aquesta nova situació, tot i que Maria era la que pitjor ho portava. - Jo vull les meues coses una altra vegada! Així mai seré feliç! - Cridava Maria mentre plorava sense parar. - Maria, no hi ha altra opció. Això és tot el que ens podem permetre. A més, ara has de descansar perquè demà començaràs les classes a l'institut del barri. - Li va contestar sa mare. Això que li acabava de dir sa mare la va sorprendre i aterrir alhora. Ella mateixa sabia que havia de enfrontar-se a aquelles noies a les que havia rebutjat temps enrere i això li causava vergonya de si mateixa. L'endemà, Maria es va tornar a creuar amb aquelles xiquetes a la porta de l'institut. - ¿Tu ets Maria, la nena de la casa gran, veritat? - Li van preguntar. - Sí, bé, ja no hi visc. Els meus pares han perdut tot el que teníem. Les joves es van quedar sorpreses i van recordar el dia en què Maria les va humiliar. Però elles no li guardaven cap rancor i li van oferir la seua amistat igual que aquell dia.

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

En aquest moment, Maria es va adonar que havia estat una prepotent i que s'havia portat molt malament. - Ho sent molt! Vaig ser molt egoista amb vosaltres i no em vaig adonar que no cal jutjar les persones pel que tenen sinó pel que són. Perdoneu-me, per favor. Les noies, sense pensar-ho dues vegades, la van perdonar. Des d'aquest moment, Maria va aprendre a gaudir de les vertaderes coses i que per ser feliç no cal res material. L'única cosa essencial i necessària és obrir el teu cor als altres deixant enrere l'orgull perquè això et farà ser més feliç i volar alt. Mar Segarra 4t ESO A -----------------------------------------------LA DECISIÓ DE PAU La nostra història comença hui, un dia qualsevol, a la ciutat de Barcelona. Paul tenia 16 anys i vivia amb la seua família a una zona no molt luxosa, es més, es podria dir que una mica pobra. La família de Pau estava formada pel seu pare Mateo, la seua mare Sara i ell, el xiquet de la casa. O això és el que encara pensava sa mare. Un bon dia Pau, a l’escola, va rebre una conferència d’un professional del cos de policia i, després de veure que li agradava, va descobrir el que a altres les costa molt més; va trobar la seua vocació. Així va ser com decidí que, quan tinguera la majoria d’edat, faria les proves per tal de ser policia perquè era el que realment volia. Però aquesta decisió no va ser ben rebuda en casa seua. Els pares li deien que era tot precipitat i que, potser en unes setmanes canviaria la seua manera de pensar. Van passar els dies, les setmanes i, fins i tot, els mesos però aquesta idea va continuar intacta, sense tindre en compte les múltiples evasives i dificultats que els seus pares posaven a Pau. Sense adonar-se’n, el dia de les proves d’accés va arribar i Pau es va presentar, encara que els seus pares no ho sabien perquè no ho hagueren permés. Poc després, con uns quatre dies, Mateo va obrir una carta que va arribar de la comissaria de policia. Al principi va pensar, com ens passa a tots, que era una multa per mal estacionament o alguna altra irregularitat però en llegir-la va veure que eren els resultats de l’examen del seu fill. Havia entrat en el cos policial! Va ser en eixe moment quan Mateo va decidir, després de consultar-ho amb la seua dona, que encara que ells no volien, havien de dir-ho a Pau. I així ho van fer. La reacció d’aquest va ser totalment sincera, es va quedar bocabadat i va veure obertes totes les portes per a un futur pròxim. Així, amb el treball i esforç pertinent, Pau va anar progressant fins arribar a ser el cap de la comissaria, el que ell sempre va desitjar. Aquesta és altra mostrar que tenim de què amb la constància i les ganes podem aconseguir qualsevol cosa, encara que al principi semble difícil, ens porten a aconseguir-la. Rafa Picó Fernández 4t ESO A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Uns minuts després, l'entrevistadora preguntà allò que tots estaven esperant: Com havia arribat tan lluny. Passaren uns segons. La famosa pianista va prendre un sospir i començà a parlar amb els ulls vidriosos d'una xiqueta de cinc anys que acaba de perdre un dolç. No era la més guapa, ni la més llesta, ni tampoc la més popular. Sí que en tenia, però, un do que la feia ser distinta a tota la resta de gent. Quan, normalment, els seus amics eixien per les vesprades, ella restava a sa casa, tancada a la seua petita habitació on a soles cabien dos coses: un llit i un piano. Tothom la considerava una xica estranya i, fins i tot, els seus pares estaven preocupats per ella. La veritat era que aqueix vell piano que li havien regalat quan era petita, li havia canviat la vida, així com quan una persona rep els diners que ha guanyat a la loteria. Era com una part del seu cos i no podia deixar-lo si no fóra per menjar i dormir. Quan passava els seus dits per les tecles sentia un plaer que ningú no podria mai imaginar. Aquesta fam de tocar va continuar perseguint-la durant anys, fins que un dia una angoixa terrible s’apoderà d’ella. Havia sigut un dia normal a classe, i estava asseguda en el seu petit tamboret jugant amb els sons del seu piano quan, de sobte, son pare entrà a l’habitació tot plorant i nerviós. La mare havia tingut un accident. Es quedà muda, incapaç de reaccionar. No podia moure’s. Li mancava saliva a la boca. Els seus ulls estaven com congelats. Les explicacions del seu pare sonaven distants, com si tot açò fóra un somni. Quan tornà a controlar els seus sentits, els seu pare no hi era amb ella, i no tenia ganes de fer res, tampoc plorar. El colp era tan dur que plorar no feia el més mínim efecte. Allò que sí que li cridà l'atenció fou un rosari que son pare havia deixat al llit. Era de sa mare, una de les poques coses que restaven d'ella. Sa mare era la persona més religiosa que mai havia conegut i sempre portava eixe rosari. La jove se'l posà al coll i, com si d'un instint es tractara, començà a tocar el piano. No sabia per què ho feia, a soles que ho necessitava. Començà, i tot el que abans no sabia tocar ara semblava que estiguera implantat al seu cap. A més, tenia idees per ampliar totes les obres que havia tocat durant anys, les quals havia sigut indiferent, al menys fins ara. Al principi no sabia per què, però més tard se n’adonà que la música havia canviat per a ella. Ja no tocava amb la ment, sinó amb el cor. I el més important, la seua mare era sempre amb ella en el rosari. Van ser aquests dos fets els que li van donar una confiança extraordinària, la qual va utilitzar per a fer-se una gran compositora i, sobretot, una millor persona. I és que les seues pròximes actuacions van cridar molta atenció. El que semblava una simple audició d’una xica de 15 anys es convertia en una explosió de sentiments que commovia a la gent fins a tal punt que plorava. Era simplement increïble, i tot perquè tocava amb la seua ànima. Diego Bernal 4t ESO B

-----------------------------------------------Començaré contant la meua història. El meu nom és Lluïsa Llopis, tinc vint anys i visc a València amb els meus pares i la meua germana major. Dins de les meues aficions, aquella que més m’agrada de totes és llegir. Sempre que tinc temps m’endinse en marees misterioses, cases embruixades o escoles màgiques. La meua família és molt religiosa, d’eixos que van a missa tots els Diumenges, celebren totes les festes cristianes… Resumint, dels cristians purs i durs. Quan tenia tres anys els meus pares van matricular-nos, a mi i a la meua germana, al col·legi La Purísima (també religiós). Estant en quart d’ESO van començar a sorgir els 37

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

primers dubtes. Encara que les meues notes eren de les millors del curs, no sabia què volia estudiar. A dia de hui els estudiants tenim moltes opcions però la que més ens agrada és la de no fer res. A classe, tots els meus companys tenien una idea d’allò que voldrien ser: metge, enginyer, professor… Quan algú em preguntava, pensava en dir alguna professió al atzar, però l’únic que eixia de la meua boca era la veritat. D’aquesta manera va anar passant el curs, amb bones amistats i bons resultats però sense noves idees. En primer de batxillerat, vaig confirmar-me a l’Església després de dos anys de preparació i ho vaig celebrar amb els meus pares. Poc després, ma mare va ingressar a l’hospital i mon pare va demanar un permís al treball per treballar menys hores (òbviament amb una reducció de sou). Ma mare portava molts anys amb mal de cap perquè mon pare treballava moltes hores al dia i mai estava en casa, fins que un dia el seu cos va obligar-la a descansar. Quan la seua salut va millorar va començar a viure de nou. Es va apuntar a classes de ball i al gimnàs obligant-se d’aquesta manera, a desconnectar. En segon de batxillerat vaig aprovar totes les assignatures amb suor i llàgrimes però després de fer el Selectiu vaig quedar-me estancada. No sabia què fer, si estudiar o si treballar… Tots aquests anys vaig demanar ajuda a Déu, però encara no havia rebut resposta. Els meus pares van parlar amb els sacerdots de l’Església del barri. Volien fer un viatge a l’Índia per a ajudar a l’associació “PROSAC” que mancava de personal a causa de malalties. Jo tenia els estudis necessaris i vaig anar. Allí va ser la primera vegada que vaig veure a Déu. Li veia en les cases, al paisatge, als rostres dels xiquets, a les cares de les mares; totes aquestes eren la imatge de Déu. És difícil descriure-ho per escrit, però aquella va ser la resposta que tant havia esperat. Eixa era la senyal que em va obrir els ulls obre el meu futur: metge. Vaig tornar a casa fa dos mesos, després d’un any de voluntariat i ací estic, escrivint des del meu blog la meua història. No soc l’única estudiant ací. Som més de cent alumnes en el projecte “Prosac Jove”. Per fi he deixat de tenir dubtes sobre el meu futur. Ara tinc la possibilitat d’estudiar allò que Déu va crear en un principi i a més ajudar als necessitats amb els coneixements adquirits. No sempre es fàcil trobar respostes a les nostres dubtes, però si no es deixa de buscar, al final Déu ens ajudarà a trobar-les. Sandra Dies 4t ESO B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Marina que sentia les falles com ningú. Amava les falles, ella era fallera des de xicoteta, no es perdia una. Pareixia una persona molt alegre sense cap problema, però la veritat és que si que el tenia. Ella era sorda, un problema que no li va passar factura a l'hora de fer amics. El seu somni era ser fallera Major Infantil i enguany es va complir, enguany era ella la protagonista, i aquestes eren les millors falles per a ella, però com tot, no podia ser bonic. Tenia molta por, ella sabia que no anava a poder disfrutar de tot, perquè ella no p,odria escoltar ni les mascletades ni res, encara que ella el sentia amb els seus altres sentits però el més important és que ella sentia la festa. Van arribar els dies de falles i Marina era la primera i sempre estava en tot. La veritat és que ella tenia tot el suport de la seua família i de la seua falla. Encara que no ho escoltara, ella ho sentia i veia la gent com li cridava i ella els llegia els llavis. Va arribar el dia de la crema, era a la nit i la falla va anà a buscar-la a sa casa, ella eixia en sentir la tremolor del sòl per la traca, acabaven les cercaviles i anaven a la falla, ella va triar el seu ninot, van posar la traca en la falla. Marina havia d’encendre la traca però tènia por de no poder-la escoltar, però el que més li entristia era l’acabament del seu regnat. Quan es va sentir segura i va encendre la traca, se li va parar el cor, ella era sorda i no podia escoltar però en eixe moment va escoltar tot a la perfecció, en eixe moment es va donar compte que allò important era escoltar amb el cor, i va començar a recordar els bons moments i ella es trobava en un somni. Des d'eixe moment Marina va començar a escoltar més amb el cor i així la seua vida es feu molt més fàcil. Mari Paz Gómez 4t ESO C -----------------------------------------------Des de fa temps la meua filla ja no corria pel jardí, ja no quedava amb les seues amigues, ni tan sols apareixia en el seu rostre cap somriure. L’11 de setembre de 2010 vam anar al metge i a la meua filla Mari, de dotze anys, li van diagnosticar càncer. El metge ens va dir que era un càncer un poc estrany i per aquesta raó no sabien exactament quant de temps podia viure. A la meua casa feia temps que ja no es veia alegre i tan sols apareixien amics, familiars i veïns, per a dir-nos que si volien cap cosa que estaven allí. Tots intentaven animar-la, però ningú va poder, fins que el 21 de gener la meu altra filla, Elena, va parlar amb ella perquè volia acabar amb la tristesa de la seua germana i li va dir: “Mira germana sé que tindre aquesta malaltia és un vertader fàstic ,però açò és la vida, pensa amb el cor perquè tots aquests obstacles són el que fan que la vida l’has de viure a cada moment i açò farà que voles alt. Et vull molt i no soporte que estigues així, vinga ,ara alçat i somriu a la vida.” Des d´eixe moment, Maria va córrer per sa casa i va fer com si no tinguera cap càncer, perquè va veure que escoltava amb el cor i va tindre esperança de viure. Natalia Chisbert 4t ESO C

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

1r Batxillerat Aquest any, al col·legi La Puríssima, disposem d’un nou lema que dóna molt per a reflexionar i del qual es poden extreure diverses interpretacions, atenint-se a l’opinió personal de cadascun. “Escolta amb el cor i vola alt” és una oració simple, però que a l’hora d’interioritzar-la es poden triar molts camins. No cal dir que d’aquest lema no es pot fer una interpretació literal, donat que, com tots sabem, el cor no disposa d’orelles per escoltar ni encara s’ha descobert cap ésser humà capaç de volar. Aleshores, com interioritze jo aquest missatge? D’una banda, el fragment que diu “Escolta amb el cor...” fa referència a la comunicació. Tots els éssers humans tenim la necessitat de comunicar-nos i, per tal que es porte a terme, és essencial que ambdues bandes (tant la que parla com la que escolta) posen de la seua part. La persona o persones que parlen han d’obrir el seu cor per tal d’exterioritzar els seus sentiments, així com la que escolta no pot fer-ho de qualsevol manera. Ha d’escoltar amb el cor, i no només sentir, perquè existeix una gran diferència entre les dues paraules. Sentir és percebre una cosa per mitjà del sentit. Escoltar és prestar atenció al que un mateix sent. Com a conseqüència, escoltar amb el cor implica posar-se al lloc de l’altre i ser capaç de rebre i interioritzar el que transmet. A més a més, hi ha una cita que justifica i sintetitza la idea principal: “Solo con el corazón se ve bien, lo esencial es invisible a los ojos”. SaintExupéry. D’altra banda, el fragment “...i vola alt” transmet un impuls, una motivació. Tots tenim una funció en aquest món, tots podem aportar alguna cosa, però s’ha de lluitar. Quan es vola alt, és perquè has arribat a complir els teus somnis i has assolit un estat de felicitat. Encara més, volar alt significa arriscar-se, no tindre por a intentar-ho i caure de les altures quan les coses no ixen com un s’espera. Ser lliure, i, com a conseqüència, aprendre del errors comesos. En conclusió a tot l’argumentat anteriorment, he de dir que el vertader significat de l’expressió intenta transmetre que és necessari escoltar per tal de fer feliç la resta i a nosaltres mateixos, i utilitzar aquesta felicitat com un impuls per a volar. Maria Carbonell 1r BATXILLER A

-----------------------------------------------Arriba un moment en la vida en què et fa la impressió que les persones que et rodegen canvien, però realment has canviat el tu, ja no eres el mateix d'abans, has crescut i has deixat d'escoltar amb el cor i has començat a escoltar només amb el cap. Si sóc sincera, la primera vegada que vaig sentir el lema d'aquest curs: "Escolta amb el cor i vola alt", no vaig trobar el verdader significat que tancava. No em pareixia res més que una simple oració sense cap missatge, ja que mai havia pensat sobre això, però ara que ja estem acabant la segona avaluació, per fi he meditat sobre ell i he trobat el concepte que des del meu punt de vista pretén transmetre el col·legi: l'enriquiment personal s'aconseguix escoltant als altres, empatitzant, agafant els teus somnis i posant-los en pràctica, aconseguint el millor de nosaltres mateixos. Estic totalment d'acord, no podem pretendre ser totalment feliços i per tant, volar alt, si no escoltem el que ens estan dient els altres: els nostres pares, professors, amics… Escoltant, sense deixar-se enganyar pels mals pensaments i valorant els bons es poden aconseguir coses sorprenents. 40

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Escoltar significa posar atenció per a sentir a algú, nosaltres utilitzem esta paraula constantment, però escoltem o sentim depenent de si ens interessa o no, però quan es tracta del cor només es pot escoltar tant als altres com a nosaltres mateixos. Tots som persones i cometem errors, però escoltant a les persones que ens rodegen, podem aconseguir la millor versió de nosaltres mateixos i dels altres. Laura Sanz 1r BATXILLER A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Hem d’aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos a través dels nostres sentiments i emocions. Aprendre a escoltar el nostre interior per a aconseguir el tresor que portem dins. Saber com escoltar el silenci és una bona forma de valorar el millor del nostre interior. Posar atenció al batec del nostre cor i donar-nos compte que no totes les coses es transmeten amb paraules seria un bon consell per a veure el bell de tot el que ens rodeja i ajuda a buscar la nostra espiritualitat. De la mateixa forma, apreciar tot el que ens ama i amem. Si ens deixem guiar pel que el nostre cor dicta podem arribar molt lluny en la vida. Volar alt significa estar a gust amb tu mateix i amb el que et rodeja, saber que tot el que tens i aprecies t’ompli realment, et completa com a persona en tots els sentits. És en eixe moment quan realment hauràs aconseguit la teua meta espiritual en la vida. Arribar lluny en la vida no significa acabar guanyant molts diners o tindre fama. De què ens serveix tindre milions si per dins estàs buit? De vegades és millor deixar l’ambició a un costat, confiar en el teu cor perquè ell és el que vertaderament et guiarà en la vida. D’aquesta forma pots arribar a aconseguir el que et proposes. La confiança en nosaltres mateixa és fonamental. És a partir d’ací quan comences a volar alt. Irene Baez 1r BATXILLER B

-----------------------------------------------Cada setembre, quan arribem el primer dia de curs, ens reunim tots al saló d’actes on les Germanes (Sor Clara i Sor Luisa) i els professors ens donen la benvinguda i ens presenten l’objectiu del curs (alguns anys amb coreografia inclosa). Des que estic al col·legi (tenia tres anys quan vaig començar) han sigut molts els objectius que he pogut conèixer, encara em recorde alguns de quan era a primària, com “Míser” i “Còrdia” una sabata i un cor que ens ensenyaven el camí de la misericòrdia. L’objectiu és una cosa així com la idea central que resumeix totes les activitats que al llarg del curs fem relacionades amb la formació i els valors cristians. Aquest curs l’objectiu és Escolta amb el cor i vola alt. D’entrada em sembla una frase que pot suggerir moltes coses. La paraula escoltar dóna a entendre una actitud, una predisposició cap allò què ens van a dir. És obvi que no és el mateix sentir que escoltar i que el que ens està demanant és precisament eixa actitud i eixa voluntat de prestar atenció al que sentim. Siga més, li afegim el cor. Per a mi vol dir que esta actitud de la que estic parlant ha d’anar acompanyada per totes les connotacions positives que té la paraula cor: fer les coses amb passió, emoció, comprensió, empatia, misericòrdia, solidaritat..., i molts més valors que el col·legi ens vol transmetre. Per tant, escoltar amb el cor és posar amor davant del que se’ns diu i cap a qui ens ho diu, és, en definitiva, posar els bons sentiments en la nostra relació amb els altres. D’altra banda, volar alt suggereix il·lusions, metes, somnis per aconseguir, objectius, etc. Enfocant-lo amb optimisme i llibertat, ja que la sensació de volar es podria comparar amb la sensació de llibertat i com més alt voles (o més lluny arribes) millor et sentiràs. D’aquesta manera es vol transmetre que la millor manera d’aconseguir tot allò que ens proposem, eixos objectius i eixa llibertat, és mitjançant una actitud d’amor cap als altres. Com diu l’oració de Sant Francesc: “Escoltant, s’és escoltat”. Mercedes Sebastián 1r BATXILLER B 42

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

2n Batxillerat Aquest lema ens mostra com la societat actual s’ha tornat molt materialista. On els joves, com a cas extrem, no fan res més que ser depenent de la tecnologia. El tema dóna pas a la reflexió, és a dir, a deixar a un lloc aquestes tecnologies per escoltar, una altra vegada, amb el nostre cor i per tant, amb els nostres sentits i sentiments, degut a què amb ells, no ens serà mai més necessari l’ús dels mòbils o tauletes que tant estimen. Escoltant amb el nostre cor podrem, finalment, volar, és a dir, arribar a veure d’una forma distinta el món, on apreciar el que tenim és allò més important. En conclusió, l’ús de la tecnologia ens dificulta percebre allò que el món ens vol transmetre: el paisatge, els colors, la natura, etc. Com també la volta al sector familiar, al seu contacte amb ells. Amb tot açò, aconseguirem volar. Mónica Llorens Maeso 2n BATXILLER A

-----------------------------------------------Ja s'olora la pólvora. Ja s'escolten els masclets. Ja s'enlluernen amb colors els carrers. Ja es troben els ninots a les places, esperant el ser visionades pels fallers il·lusionats. Ja s'estén la musica de les bandes i xarangues per tot arreu. Ja es poden tastar els riquíssims bunyols de carabassa amb xocolata. Ja estem en Falles. Amb pas ferm i decidit, en perfecta organització, i arengats pel ritme de la música fallera, vaig entrar junt als meus companys a la Plaça de la Verge el dia de l'ofrena. Sense haver-hi participat abans de manera directa en la festivitat, em vaig adonar de la gran satisfacció que donava arribar allí, seguint un grup de fallers i falleres, l'olor de les flors inundant l'ambient. Després d'hores d'assaig, preparació i moltes pràctiques, vàrem tocar el millor que poguérem, eixint tots amb un somriure als llavis. Una nova experiència vaig tindre com a percussionista amb els meus amics de la xaranga. Enguany, espere repetir i poder animar també a moltes persones a participar en aquesta festivitat pròpia valenciana, les Falles. Maya Pérez Tamayo 2n BATXILLER A

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Afecció cap als diners, els bens materials, idolatria, famílies destruïdes…. Amb tots vostés, vos presente la cobdícia, qui no ha estat alguna vegada afectat per aquesta? Eixe home corpulent jugant a les màquines escurabutxaques a les 10 del matí, aquest pare que passa les nits “treballant”, fins i tot els xiquets, quan són preguntats per què volen estudiar una carrera , en el millor dels casos la resposta serà vocació, però lamentablement la major part de vegades la resposta serà clara i concisa: “diners”. La cobdícia també es reflecteix a la història, com al crack del 29 on es van vendre accions que arruïnarien als altres i tot per diners. I és que com Hobbes diu l’home és un llop per a l’home. Més, més i més, la cobdícia com deia Dante mai sadolla el seu apetit. Sí, jo també era cobdiciosa, solament pensava en aquell invent dels libis, que sense assabentar-me va ser l’eix de la meua vida: comprar, vendre….. Però la vida i més concretament el Senyor em va donar una lliçó. Quan et trobes sol i malalt, els diners, els béns materials no vindran a ajudar-te. Ací és on veritablement sents por i et preguntes on estaria allò que ni es ven ni es compra….. la família. Jo em quede amb aquesta frase de la Bíblia: “Els àvars tracten de fer-se ràpidament rics però no s’assabenten que realment açò és el començament de la misèria”. (Pv 28,22). Així que, a què esperes per a escoltar amb el cor i volar alt? Eva Chico Gregorio 2n BATXILLER B

-----------------------------------------------Quan em ve al cap o escolte la frase “Escolta amb el cor i vola alt” pense en obrir el meu cor per deixar pas i aprendre valors que em puguen ajudar en la meua vida. Aquests valors són alguns com la generositat, la solidaritat i la tolerància. Tots aquests tenen una cosa en comú: tots estan relacionats amb el fet de compartir, però no efectes materials, els quals solament provoquen egoisme i cobdícia, sinó sentiments i bones accions que pots transmetre als companys i a la família. Obrir el cor ens permet trencar les barreres que dificulten el creixement personal, construïdes amb pensaments i sentiments negatius (cobdícia, egoisme, avarícia...). Aquests sentiments negatius no permeten deixar eixir els millors sentiments i actes que podem aportar cadascun de nosaltres. A la fi, penseu que serem recordats pels nostres actes i voldrem ser recordats com persones generoses i no com materialistes i egoistes amb els altres. Enrique Bayot 2n BATXILLER B

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Patrocinadors del llibret

Endolcir el món i la celebració de les falles en el col·legi. Amb xocolate de Comerç Just. És una alegria comentar-vos que un anys més la Xocolatà de les falles del nostre col·legi es farà amb cacao de Comerç Just. Al voltat del xocolate existeix una dada que crida poderosament l’atenció: el 73% del cacau prové de països africans. Tot i així, solament consumeixen el 3% de la població. Aquesta xifra és una de les sorpreses que amaga un dolç amarg en origen, de la qual la matèria primera es cultiva majoritàriament en terres baixes tropicals d’Àfrica, Amèrica Central i del sud i Àsia i Oceania.

Què pot fer el xocolate per la nostra salut? Que el xocolate beneficia la salut dels consumidors en dosis adequades és una cosa ja coneguda. A part de la seua aportació energètica, hem de sumar els efectes antioxidants, la alliberació de components que milloren l’estat d’ànim, milloria de la circulació sanguínia i de la visió, prevenció de dolències cardíaques i cerebrovasculars. I la satisfacció de contribuir al desenvolupament del consum responsable adquirint xocolate de Comerç Just. El nostre segell certifica la qualitat i l’origen just dels productes que l’exhibeixen, funciona en 70 països i els beneficis es destinen a més de 5 milions de famílies. El xocolate, juntament amb el cafè, és un dels productes estrella.

Què pot fer el xocolate per a la societat? El 90% de les plantacions de cacau són familiars i els collidors reben preus de compra tan escassos que no els permeten superar el llindar de la pobresa. La situació és més greu en el cas de les dones i dels xiquets per les dures condicions de treball i de quasi esclavitud infantil. Diverses entitats i associacions, com ECOSOL i PETJADES, ofereixen un futur més esperançador als cultivadors gràcies a les polítiques de comerç just o dels programes de cooperació per portar a terme iniciatives alineades amb l’objectiu d’atendre a sectors en situació de risc i sense oportunitats d’accés als mercats internacional, per mitjà de la cooperació, aliances públiques i provades i el foment del consum responsable. 45

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València PETJADES i ECOSOL creiem en el poder del comerç just com a ferramenta d’eradicació de les causes de la pobresa en les comunitats més desfavorides. A més del pagament d’un preu digne, les pràctiques de comerç just garanteixen unes relacions comercials transparents i participatives, prefinanciant collites futures, suport tècnic i organitzatiu... Per últim cal destacar que l’1% del total del cacau produït en el món és de comerç just. Afortunadament aquesta xifra augmenta dia a dia gràcies a vosaltres. Recorda: Compra Comerç Just. Compra Igualtat.

Llibret de Falles 2016 – Col·legi La Purísima Franciscanas de València

Agraïments En primer lloc, agrair a tots els professors implicats directament o indirecta en la realització d’aquest primer Llibret de Falla. A més, també agrair a l’Entitat Titular i a Petjades i Ecosol per participar-hi. I, sobretot, a tots el alumnes que ,amb bona voluntat, han realitzat els treballs i que, sense ells, no s’haguera pogut enllestir.

BONES FALLES I ESCOLTEU AMB EL COR I VOLEU ALT!!!