7. Conclusions
Després d’analitzar l’acció comunicativa de la Generalitat de Catalunya prenent com a referents els portals Gencat, Transparència, President, Govern, Parlament i Escó 136, a través de la seva usabilitat, connectivitat i interactivitat, podem concloure que l’acció digital del Govern català per comunicar-se amb la ciutadania és altament satisfactòria, tant tècnicament com socialment. També és cert, però, que hi ha certs aspectes en què recomanem una millora. Per exemple, quant a disseny. L’última remodelació de Gencat.cat va ser l’any 2005, i creiem que recorrent a les noves tecnologies (per exemple, HTML5) la pàgina podria millorar la seva usabilitat enormement. Un model a seguir podria ser Usa.gov, la pàgina de l’Administració central nord-americana, amb un innovador disseny que dóna prioritat a la informació més que no pas a la rigidesa estructural. Per una altra banda, cal especificar que, encara que el posicionament de Gencat.cat a Alexa és prou bo, altres comunitats autònomes han seguit una estratègia de desenvolupament més dinàmica a les principals xarxes socials. Així, la web principal de l’executiu català té poc més de 7.000 likes a Facebook, una quantitat molt menor que la d’altres comunitats. En aquesta línia, aconsellaríem potenciar aquesta interacció amb polítiques proactives en cada xarxa. A més, seria desitjable que a la homepage de Gencat hi hagués links direccionals a les principals xarxes, tal com es fa en altres webs institucionals (vegeu les captures de pantalla de diverses webs d’altres comunitats autònomes al capítol 9 d’aquest treball). Un altre aspecte a millorar són els continguts. Els portals President.cat i Govern.cat encara no disposen de tota la informació que podrien tenir. Si entenem tots dos portals –tal com assegura el Govern– com un acte de transparència, convindria augmentar-ne el nombre de continguts, així com la facilitat d’accés i de presentació de la informació, per exemple, en infografies. També es recomana millorar el posicionament de la pàgina oficial de Gencat a Facebook, sobretot en l’àmbit de la interactivitat, on, comparativament, l’espai de l’executiu català surt malparat davant els nivells assolits per comunitats autònomes amb menys pes demogràfic. Una línia d’actuació a seguir seria fixar-se en l’èxit aconseguit pel canal de Gencat a la