Issuu on Google+

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL i JUVENIL

2 ABRIL 2012

Recuperem els clàssics


Recuperem els clàssics

Caputxeta vermella de Charles Perrault - Àvia… quins ulls més grossos que tens! - Són per veure't millor, Caputxeta –va contestar el llop amb una veu trencada. - Àvia… quines orelles més grosses que tens! - Són per sentir-te millor, Caputxeta! - Àvia… quines dents més grosses que tens! - Són per... … … MENJAR-TE MILLOR!

La Caputxeta vermella era un conte de narració oral amb diferents versions que en Perrault va recollir i en va modificar el final original, molt dramàtic i sagnant, per un de més moralitzant. Actualment és un conte universalment conegut i traduït a gairebé totes les llengües del món.


Recuperem els clàssics

Blancaneu de Jacob i Wilhem Grimm - Mirallet, mirallet, digues una cosa: qui, d’aquests topants, és la més formosa? I el mirall va respondre: - Fins ara éreu vós, oh reina i senyora; ara és Blancaneu la més encisadora.

A principis del 1800 els germans Grimm es van dedicar a recollir i transcriure contes tradicionals alemanys en origen de transmissió oral. Els autors van haver de modificar diversos contes que eren d’una gran duresa quan van fer l’adaptació per al públic infantil. El de la Blancaneu és un exemple: en el conte original la reina és condemnada a morir ballant en sabates de ferro roent fins a morir.


Recuperem els clàssics

El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

- Adéu –va dir la guineu–. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls. - L’essencial és invisible als ulls –va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Antoine de Saint-Exupéry va escriure El petit príncep a Nova York durant la guerra i el va publicar, il·lustrat amb aquarel·les del mateix autor, el 1943 a Nova York i el 1945 a França. Aquest conte ple d'encant i d'humanitat va convertir-se ràpidament en un èxit mundial: s’ha reeditat més de 50 vegades i s’ha traduït a més de 75 llengües.


Recuperem els clàssics

Peter Pan de James Matthew Barrie - I amb qui vius, Peter? –va preguntar la Wendy. - Amb els nens perduts. Són els nens que van caure del cotxet quan eren petits. I si ningú no els reclama, vénen al País de Mai Més amb mi. Però no hi ha cap nena. - Ah, no? - Es veu que les nenes són massa espavilades per caure dels cotxets –va observar en Peter.

En James Barrie es va inspirar en la seva estreta relació amb els fills de la família Llewelyn Davies per escriure una obra de teatre titulada Peter Pan. L’obra es va estrenar a finals de 1904 i fins el 1911 no va ser adaptada i publicada com a novel·la, amb el títol de Peter Pan i Wendy. Actualment és mundialment coneguda i Peter Pan és un dels personatges més reconeguts de la literatura infantil.


Recuperem els clàssics

Heidi de Johanna Spyri Sobre un banc de fusta sòlidament enganxat a la paret de la caseta, en el costat que donava a la vall, hi havia assegut el Vell dels Alps, amb la pipa a la boca, les dues mans recolzades en els genolls, observant tranquil·lament les tres persones que, en companyia de les cabres, s'apropaven. Heidi va arribar la primera al final del camí i es va anar directament cap a l'ancià. Li va acostar la mà i va dir : Bon dia, avi.

Johanna Spyri va triomfar amb aquesta obra, que va ser i és un dels llibres més llegits de la literatura suïssa i un dels personatges més entranyables de la literatura infantil. Heidi no és només un personatge de ficció, sinó també una al·legoria dels valors de la societat suïssa, ja que representa l’amor a la llibertat i a la natura. Un llibre preciós que retornarà tota una generació d’adults a la seva tendra infància.


Recuperem els clàssics

Les bruixes de Roald Dahl Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents. Viuen en cases corrents i fan FEINES CORRENTS. És per això que són tan difícils d’enxampar. Una BRUIXA DE DEBÒ odia els nens amb un odi roent i abrasador, més abrasador, més roent que cap odi que us pugueu imaginar.

Roald Dahl és un dels escriptors britànics de literatura infantil més coneguts a nivell internacional. Les bruixes es va publicar per primer cop el 1983 i des de llavors ha estat traduït a nombroses llengües. Va ser adaptat en una dramatització radiofònica i en una pel·lícula. L ‘Associació Americana de Bibliotecaris el va incloure a la llista dels 100 Most Frequently Challenged Books.


Recuperem els clàssics

Pippi calcesllargues d’Astrid Lindgren - Sí, mentir és molt lleig – va admetre la Pippi, encara més tristament –. Però a vegades ho oblido, saps? No es pot demanar a una nena que té una mare que és un àngel i un pare que és el rei dels caníbals, i que s’ha passat la vida al mar, que digui sempre la veritat. I a propòsit – va afegir amb un somriure que va cobrir tota la seva cara pigada –, puc assegurar-vos que a Kenya no hi ha una sola persona que digui la veritat. L’Astrid Lindgren es va inventar la història de la Pippi el 1941, per entretenir la seva filla que estava malalta. El 1945 va participar amb la seva història en el concurs literari convocat per l’editorial Rabén & Sjögren, i va obtenir el primer premi. El llibre va assolir un gran èxit i amb el temps arribaria a ser traduït a gairebé 70 idiomes.


Recuperem els clàssics

Alícia al País de les Meravelles de Lewis Carroll

- Però jo no vull tractar amb gent boja. - Oh, això no ho pots evitar. Aquí som tots bojos. Jo sóc boig. Tu ets boja. - Com saps que sóc boja? - Ho has de ser. Si no, no hauries vingut.

El 1862 Charles Lutwidge Dodgson (més conegut pel pseudònim Lewis Carroll) va explicar un conte fantàstic a les germanes Liddell. La història va agradar tant que la va acabar publicant el 1865. Considerada un dels exemples de la literatura de l’absurd, plena d’al·lusions satíriques, ha estat traduïda a nombroses llengües.


Recuperem els clàssics

Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi Un grill, que havia entrat per la finestra buscant un lloc on abrigar-se, va veure com la fada s’acostava a Pinotxo i el tocava amb la seva resplendent vareta màgica. - Ara podràs caminar i córrer, a més de parlar, i algun dia et convertiràs en un nen de veritat.

Originalment la història va ser publicada en fulletons als diaris. A causa del seu gran èxit, el 1883 una editorial va decidir publicar-la tota en un volum. La història original acabava amb la mort de Pinotxo per culpa de totes les seves entremaliadures, però el clamor popular va obligar l’autor a canviar el final, i va publicar Pinotxo al país de les joguines.


Recuperem els clàssics

Conte de Nadal de Charles Dickens Quan són vives, les persones han d’ajudar-se les unes a les altres, compartir penes i alegries. N’hi ha que no ho fan. No parlen mai amb ningú, no es preocupen de la gent que viu al seu voltant. Quan moren, es converteixen en fantasmes. Han de viatjar pel món per sempre més, veient moltes desgràcies, però no poden ajudar a ningú, perquè no són vius.

Obra escrita l’any 1843 per Charles Dickens, ha estat i és actualment adaptada i representada arreu del món en forma d’adaptacions teatrals, dibuixos animats, pel·lícules i versions televisives i de ràdio. El conte escrit s’ha il·lustrat per nombrosos artistes com ara Arthur Rackham, Lisbeth Zwerger i Roberto Innocenti.


Recuperem els clàssics

Frederick de Leo Lionni - Frederick, i tu, per què no treballes?– li van preguntar. - Jo sí que treballo –va dir en Frederick–. Recullo raigs de sol per als freds i foscos dies de l’hivern.

Leo Lionni és un dels pioners de l’àlbum il·lustrat. Amb Frederick va guanyar el 1967 la Biennal d’Il·lustracions de Bratislava i el 1968 el Caldecott Honor Book. En aquesta història Lionni inverteix la faula de la cigala i la formiga per oferir-nos la seva visió essencial de l'art.


Recuperem els clàssics

Un malson al meu armari de Mercer Mayer Vaig obrir el llum ràpidament i el vaig enxampar assegut als peus del llit. - Fuig, Malson, o et dispararé- li vaig dir. I li vaig disparar. El meu malson es va posar a plorar.

El mateix any de la seva publicació, el 1968, Los Angeles Times el va considerar, junt amb les obres El vent en els salzes i El petit príncep, com un dels deu llibres per nens que continuarien sent grans clàssics durant dècades.


Recuperem els clàssics

Oh! Que bonic és Panamà! de Janosch - Quan un no sap quin camí ha de seguir – va dir el petit Ós- necessita un senyal. Així doncs, va fabricar un senyal amb la fusta de la mateixa caixa. - Ens haurem d’emportar la meva canya de pescar- va dir el petit Ós. Qui té una canya de pescar sempre podrà tenir peixos. I qui té peixos, mai no passa gana...

Sota el reconegut nom de Janosch s’amaga Horst Ecker. Amb aquesta obra, editada el 1979, Janosch aconsegueix una fama internacional. Esdevindrà l’inici de tot un seguit d’històries que tindran com a protagonistes animals humanitzats a partir dels quals destaca el valor de l’amistat.


Recuperem els clàssics

L’arbre generós de Shel Silverstein - Vine, nen –va xiuxiuejar–. Vine i juga. - Sóc massa vell per jugar –va dir ell–. Vull una barca que em porti lluny d’aquí. Que me la podries donar? - Talla’m el tronc i fes-te’n una barca –va dir l’arbre–. Llavors podràs navegar lluny… i seràs feliç.

L’arbre generós és un àlbum pioner en el gènere. La primera edició en anglès data de l’any 1964. Sorprèn l’economia de mitjans –línia negra sobre fons blanc– i la profunditat de la història, que no va quedar exempta de polèmica i de múltiples lectures.


Relació d’imatges: 1. (Portada) Antoine de Saint-Exupéry. El petit príncep. Barcelona : Salamandra, 2010. 2. Guia de literatura infantil i juvenil. Girona : Diputació de Girona, 2007. Il·lustració portada: Subi. 3. Jacob i Wilhelm Grimm ; Suzanne Kaboc (adap.) ; Benjamin Lacombe (il.). Blancanieves. Barcelona : Baula, 2011. 4. Antoine de Saint-Exupéry. El petit príncep. Barcelona : Salamandra, 2010. 5. James M. Barrie. Peter Pan. Madrid : Alfaguara, 2006. 6. Roald Dahl; Quentin Blake (il.). Les bruixes. Barcelona : Empúries, 2008. 7. Astrid Lindgren. Pippi Calzaslargas. Circulo de Lectores, 1995. 8. David Chauvel (guió) ; Xavier Collette (il.). Alicia en el país de las maravillas : basado en Las aventuras de Alicia en el País de las Maravillas de Lewis Carroll. Barcelona : Glénat, 2010. 9. Carlo Collodi. Las aventuras de Pinocho. Il·lustració de 1883 d’Enrico Mazzanti (1852-1910). 10. Charles Dickens ; David Monserrat (adap.) ; Javier Andrada (il.). El conte de Nadal. Barcelona : La Galera, 2007. 11. Leo Lionni. Frederick. Sevilla : Kalandraka, 2006. 12. Mercer Mayer. Una pesadilla en mi armario. Pontevedra : Kalandraka, 2008. 13. Janosch. Oh! Que bonic és Panamà! Pontevedra : Kalandraka, 2010. 14. Shel Silverstein. L'Arbre generós. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2000.


Biblioteques que conformen el grup CLER: • Biblioteca Antònia Adroher de Girona • Biblioteca de Palafrugell • Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter • Biblioteca Ernest Lluch de Girona • Biblioteca Iu Bohigas i Blanch de Salt • Biblioteca Lambert Mata de Ripoll • Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós • Biblioteca Marià Vayreda d’Olot • Biblioteca Massagran de Salt • Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d’Aro • Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva • Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm • Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols • Biblioteca Pere Caner de Calonge • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués , Castelló d’Empúries • Biblioteca Salvador Allende de Girona • Biblioteca Salvador Raurich de Begur


Guia de lectures "Recuperem els clàssics"