TREBALL SÍNTESI (PAGESIA) GRUP 24 by Grup_24

Grup:24 Nosaltres som el grup 24, esta format per la Berta Ricart, l’Aina Blanch, l’Omaima el Amri , l’Ada andiñach i l’Achraf. Som un grup on tots els participants no ens coneixíem, formem part de diferents classes i diferents grups d’amics. Tot i les nostres diferències hem sabut afrontar el treball amb les nostres possibilitats i ens em entès i em format un bon grup de treball .

1. L’edat mitjana i el feudalisme El període de la història denominat Edat Mitjana, abasta un nombre important d’anys. És el període entre l’edat antiga i l'edat moderna. Aquesta època o període s’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà l’any 476, i finalitza al segle XV amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492 i amb la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453.

1.1. Les etapes de lâ&#x20AC;&#x2122;edat mitjana

Vídeos relacionats : El sorgiment del feudalisme: http://www.youtube.com/watch?v=L6EERDxBM7I Alta edat mitjana a Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=KCYNAemBEGw Catalunya a la baixa edat mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=RXkOm8vamlE&feature=endscreen

1.2. Quins personatges protagonitzen aquest període de la història?

El sistema econòmic i polític predominant a l’època medieval era el feudalisme, basant-se en una estructura social de la població piramidal, amb l’estament nobiliari i l’eclesiàstic manant sobre la resta de la població, els serfs.

rei

Senyors nobles

bisbe

veguers

duc

marquĂŠs

comte

pagesos

veguers

serfs

clergues

3.- Quins drets i deures té el senyor i quins drets i deures té el vassall en aquesta relació socioeconòmica El senyor ha de tenir protecció militar per protegir les terres i els seus serfs, s’ha d’ocupar de que hi hagi justícia davant de qualsevol conflicte que es pugui produir i ha d’alimentar pel seu propi feu als pagesos i a ell mateix (evidentment la seva part es més gran). El vassall ha de donar suport militar al senyor quan ho necessiti,ha d’ajudar a prendre decisions i sempre ha de donar suport econòmic al senyor.

1.3. L’Alta Edat Mitjana

En aquests temps, els regnes es dividien en petits comtats i senyories governades per un senyor feudal que proporcionava protecció als seus serfs a canvi d’impostos i mà d’obra per a les seves terres.

Activitats 4. Observant aquest dibuix, responeu les preguntes següents: a.- Qui i com es vivia al Monestir? Vivien els bisbes, abads, monjes i frares. Dedicaven temps a: oració, treball, estudi, copiar llibres. b.- Qui i com es vivia al Castell? Viuen els ducs, marquesos, comtes, cavallers, i els reis. Tenien una vida guerrera i dedicaven temps a: tornejos, caça, festes i cerimònies d’homenatges. c.- Qui i com es vivia al Feu? Vivien els llenyataires, serfs y pastors. Dedicaven temps a: construir, fabricar mobles, llaurar terres, pagar impostos al senyor i pagar els delmes a l’església. Patien moltes enfermetats. d.- Qui pertanyia al grup dels no privilegiats? Els petits propietaris (llenyetaires, serfs, pastors i serfs de la gleva).

1.4. La Baixa Edat Mitjana

Des de la darreria del segle XI, el final de les grans invasions, la disminució de les guerres senyorials i la introducció de certs avenços en les tècniques agrícoles, van afavorir l’augment de la producció agrària i el creixement de la població. L’excedent agrícola es venia als mercats locals i comarcals, i és l’augment dels intercanvis comercials, el que donarà lloc a la recuperació de la vida urbana i amb ella l’aparició d’un nou grup social, els burgesos.

1.5. Observem els protagonistes

1.5.1. El Monestir: Els clergues

Per sota del papa, l’Església estava dividida en dues branques : El clergat secular eren els bisbes, que estaven al capdavant de les divisions administratives de l’església catòlica, anomenades diòcesis. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses. El clergat regular estava format pels ordes religiosos, que seguien les regles monàstiques. Cada orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se situaven els superiors, que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges (als monestirs femenins). Els monestirs, i alguna parròquia, eren unes senyories feudals com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

Activitats

Fixeu-vos en el dibuix del monestir de la pàgina següent i resoleu les activitats:

5.- Si observem el dibuix i el comparem amb la il·lustració del castell feudal hi ha establiments comuns. Quins són? I d’altres molt diferents com: la

biblioteca, la sala capitular, l’hostatgeria, la infermeria, refetor o refectori. Quina funció tenen?

el claustre, el

http://vetedecampingalcampo.blogspot.com.es/2011/02/les-parts-dunmonestir.html Vídeo: Vida en un monasterio : http://www.youtube.com/watch? v=JT_rHfZYdFU&feature=player_embedded#

6.- Quina funció varen tenir els monestirs a l'Edat Mitjana ? Servien per guardar la gràcia de déu i allà escrivien llibres. 7.- Els monjos i les monges eren de les poques persones que sabien llegir a l'Edat Mitjana. Quina era la llengua culta que utilitzava l'església catòlica? El llatí.

5.2. El Feu: els camperols

A l’edat mitjana, el 90% de la població estava formada per camperols, però molt pocs eren aloers (propietaris de les terres). La majoria vivia en un feu i treballaven les d’un senyor. No obstant això, no tenien sempre la mateixa situació. 1.- La majoria eren serfs, és a dir, estaven totalment sotmesos a l’autoritat del senyor. Això volia dir, no abandonar el feu, ni casar-se sense el permís del senyor. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els alimentava i els mantenia molt pobrament. Aquesta condició passava de pares a fills. 2.- Altres camperols eren lliures, fet que els permetia abandonar el feu i tenir autonomia personal. Treballaven als masos de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta de la collita. També pagaven el delme a l’Església, que era un percentatge de la collita.

Activitats

8.- Quines activitats es duien a terme en un feu? Al feu construïen la seva casa, fabricaven mobles, llauraven les seves terres i les del senyor i pagaven el delme a l’esglèsia.

9.- Quin era l’edifici més important del poble? Per què? L’esglèsia. Perquè en aquella epoca eren molt religiosos i no faltaven ni un dia a misa.

10.- Observant el dibuix, com eren les cases de pagès? Eren molt petites i fetes amb materials com la palla, la fusta. Tenien un petit estable i un lloc on cuinaven i menjaven. A la part de dalt tenien una habitació on dormien tots junts.

11.- Observeu els dos molins i descriu els passos que fan possible l’obtenció de la farina.

L’energia es produeix per l’eix en girar es transmet pels engranatges aquesta energia fa moure les moles que van molent el gra del blat fins que obté el gra ja molt. Finalment ho posen en sacs i ho transporten. El mateix passa amb el molí d’aigua però la fa l’aigua i el de vent el ven

1.5.3. La ciutat: els artesans i els gremis

La millora de l’agricultura va estimular la reactivació de les ciutats i la creació de noves. Els agricultors produïen més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Aquest excedent fa crear mercats on vendre i intercanviar per productes artesanals urbans. L’habitant de la ciutat s’anomenava burgès, però hi havia diferències: a.- Els més rics eren els propietaris dels tallers artesans més grans i els mercaders principals. Aquests controlaven el govern de la ciutat. b.- La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics. c.- Els pobres i marginats, que no tenien feina i mendicaven o, fins i tot, delinquien per sobreviure.

La majoria de la població era cristiana però hi havia un grup de jueus que vivien en barris separats, les jueries o calls.

Vídeo : La ciutat medieval http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8

Activitat

12.- Poseu el número que li correspon a la columna NÚMERO, a partir de la definició de l’ofici que desenvolupaven. Gremi

NUMERO

Ofici que realitzaven

Abaixadors

Curaven les malalties a les bèsties.

Apotecaris

Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.

Bastaixos de capçana

Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).

Calafats

Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.

Cervellers

Fabricants de dagues, espases de fulla curta.

Daguers

Fabricaven i venien vels.

Estorers

Fabricaven o venien estores

Fustaniers

Feien i adobaven selles i altres guarniments.

Garbelladors

Feien i venien rosaris.

Hortolans

Feien i venien xocolata.

Llogaters de mula4

Fusters de embarcacions.

Manescals

Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.

Pedrenyalers

Llogaven bèsties de càrrega.

Rosariers

Preparaven i venien medicaments.

ribera

que

construïen

Sellers

Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.

Tapiners

Teixidors de fundes de matalàs de cotó.

Velers

Traginaven càrregues damunt del cap.

Xocolaters

Conreaven la terra.

1.5.4. El Castell: Els nobles o cavallers

Torre de l’homenatgeVivien el senyor i la família. Era l’estructura més alta del castell i serveix per aïllar a la gent en cas de que traspassin la muralla. PatiSovint hi han espectacles i els soldats s’entrenen. FerreriaOn es feien les armes pels cavallers que s’entrenaven. FossatRodeja el castell per tots els llocs que no estaven protegits per precipici. Pont llevadísA la seva posició normal el punt s’estenia sobre el fossat i quan hi havia perill un guàrdia l’aixecava. MurallaServeix per protegir el castell de gent que hi vulgui entrar. PouEs fa servir per agafar aigua. MerletsApertura per on disparaven els arquers. BarbacanaPati protegit per la muralla del castell. La gent plantava i cultivava aliments. AndadorEs fa servir per caminar per la muralla. TorrassaTorre grossa o alta on hi havia llocs residencials.

Casa dels serfsOn vivien tots els servents del rei i nobles. EstableOn guardaven els animals. CuinaOn cuinaven tot el menjar. FornOn es fenien tots els metalls preciosos.

MasmorraOn posaven a tots els presoners. Gran salóEls reis celebraven festes.

Activitats

13.- Digueu quines són les funcions de les parts del Castell, a partir dels noms que apareixen als dibuixos. Per això pots consultar els enllaços següents:

http://www.vegueries.com/monografics/cast_fortalezaCAT.asp http://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzk http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=7pI3P8jsTDI

14. Investigueu:

a.- Quines eren les armes d’un cavaller? La llança, la maça i l’espasa. b.- Quines eren les seves vestidures? L’elm i la lloriga.

Localitza la resposta a la web :

http://www.laginesta.com/treballs06/6eparmes.html

Fes-te una idea sobre les armes i vestidures amb el v铆deo : Battle of Hattin 1187 http://www.youtube.com/watch?v=Wh-JGjIZYpI&feature=player_embedded

Video sobre les justes amb el fragment de la pel路l铆cula: Coraz贸n de caballero

http://www.youtube.com/watch?v=3pmjvQnfQow

2. Los romances Los romances son poemas épico-líricos formados por un número indefinido de versos octosílabos que riman en asonante los pares.Son narrativos, es decir, cuentan una historia y se cantaban acompañados por un instrumento, e incluso se bailaban. Su originalidad y la importancia que este género adquirió en la península Ibérica a lo largo de los siglos XIV y XV, hacen que se consideren como especialmente representativos de la poesía popular. Son el resultado del largo proceso de fragmentación, modificación y reelaboración a que fueron sometidos textos originales de distinta procedencia.

Actividades

1. Leed atentamente el romance que os ha correspondido y aseguraos de que comprendéis todas las palabras.

2. Explicad con vuestras propias palabras los observando el contexto en que aparecen.

términos

Morería: donde viven los moros, Al-Andalus. Villanía: sinónimo de pecado, acción mala, mal hecho. Cortesía: algo bien hecho, de buena fe y educado. Doblas: moneda que usaban en Al-Andalus. Arras: comer pegado al suelo. Dote: presente que le entrega la familia del novio o la chica.

3. Explicad el contenido y definid el tema.

subrayados

El romance tiene un diálogo principal, consiste en una conversación entre el rey de Granada y Abénamar. Abénamar confiesa con sinceridad que es musulmán y se siente orgulloso de ello. El rey se sorprende, aún así, no lo convence para dejarlo libre. El muchacho le enseñará los grandes tesoros del Al-Andalus, y le enseñará que Granada pertenece a los musulmanes y afirmará que a pesar de lo ocurrido, Granada está casada con ellos. La hermosa ciudad no ha enviudado, porque aunque pasen los siglos, los musulmanes, con orgullo la seguirán queriendo. Trata sobre el orgullo de ser musulmán y lo que significa el sur de la península para ellos. 4. ¿Qué campo semántico predomina? Campo semántico: patrimonio de Al-andalus 5. Analizadlo métricamente. 6. Buscad algún recurso literario y explicadlo. Anáfora: Repetición de una o más palabras al encabezamiento del los versos enunciados y son sucesivos. 7. Transformad el romance en una narración. Cuenta la leyenda , que una noche donde el mar estaba en calma, la luna estaba crecida y soplaba una fina brisa marina con perfume a los pequeños tesoros de la eminente naturaleza marina… nació Ábenamar, un joven musulmán de padre moro y cristiana cautiva. Era el más sincero de los hombres. Tal era su sinceridad, que cuando los españoles reconquistaron el Al-andalus y con ella Ábenamar y los musulmanes del sur, confesó al su majestad, con la cabeza bien alta, que él era moro. Dicen que la sorpresa del rey fue mayor a todos sus vienes, pero su reputación valía mucho mas i después de agradecerle su sinceridad , su alteza le condenó . Pero sin darse cuenta el rey en ese instante, en ese minuto de calma, se dio cuenta que Granada les pertenecía, se fijó y descubrió que los pequeños tesoros de los musulmanes estaban allí.

Es así que el rey comprendió que la ciudad siempre estaría enamorada de sus antiguos habitantes, que actuaba contra su voluntad . La Alamba, la Mezquita, los Aixares, Generalife o las Torres Bermejas eran su morería: la morería de los moros, su casa. 8. Haced un dibujo que pueda ser utilizado como ilustración del romance.

WWW 9. Componed un romance de unos doce versos sobre el tema que más os guste siguiendo las pautas métricas que lo caracterizan. La leyenda fácilmente Nunca cuenta la verdad Pero quien dice que el romance Nunca mentirá

Omar, Omar Cuenta tu historia Que los premianences de Premiá

La quieren saber ya.

Unos luchan por su libertad Otros por encontrar sitio en Premiá ¿Cómo acabará? A Ester se la llevarán ya

Martí, el héroe de la ciudad feliz se la encontrará. Ester triste se quedará ¡pirata regresa ya!

Triste no te quedes tú que la historia se repetirá. Cada año aquí en Premiá, en la playa junto al mar.

WWW 10. Preparad el recitado de los dos romances (el que os ha correspondido y el que habéis creado) teniendo en cuenta las pausas, entonación y vocalización. Grabadlos en sendos documentos de audio.

WWW 11. Incorporad a la web: a. El texto del romance original con su ilustración y su recitado.

b. El texto del romance creado por vosotros con su recitado.

WWW

Abenámar y el rey don Juan

—¡A-be-ná-mar, A-be-ná-mar,8 A a

que- men-ti-ra- no- di-je-se, 8 A a

Mo-ro de- la- mo-re-ría, 8

que e-ra- gran-de- vi-lla-ní-a: 8

El- dí-a- que- tú- na-cis-te 8 A

por- tan-to- pre-gun-ta,- rey,7+1=8 A a

Gran-des- se-ña-les ha-bía! 8

que- la- ver-dad- te- di-rí-a. 8

Es-ta-ba- la- mar- en- cal-ma, 8 A a

-Yo- te a-gra-dez-co, A-be-ná-mar, 8 Aa

La-lu-na es-ta-ba- cre-ci-da; 8

a-que-sta- tu- cor-te-sí-a. 8

Mo-ro- que en- tal- sig-no- na-ce, 8 A a

¿Qué –cas-ti-llos- son- a-quéllos? 8 A a

no –de-be-de-cir-men-ti-ra.» 8

¡Al-tos- son- y- re-lu-cí-an!» 8

A-llí- res-pon-di-e-ra- el- mo-ro 8 A a,

—El – Al-ham-bra e-ra, se-ñor, 8 A a

Bien- o-iréis- lo- que- de-cía: 8

y -la o-tra- la- mez-qui-ta;8

Yo- te- la- di-ré,- se-ñor, 8 Aa

los- o-tros- los- A-li-xa-res, 8 A a

Aun-que- me- cues-te- la- vi-da , 8

la-bra-dos- a- ma-ra-vi-lla. 8

Por-que- soy- hi-jo- de un- mo-ro 8 A a

El –mo-ro- que- los- la-bra-ba 8 A a

y u-na- cris-ti-a-na- cau-ti-va; 8

Cien-do-blas- ga-na-ba al- dí-a 8

sien-do- yo- ni-ño y –mu-cha-cho 8 A a

y el- dí-a- que- no- los- la-bra 8Aa

mi –ma-dre- me- lo- de-cí-a: 8

o-tras- tan-tas- se- per-día. 8

El- o-tro es- Ge-ne-ra-li-fe,8 A a

Da-ré-te en- a-rras- y- do-te 8Aa

Huer-ta- que- par- no- te-nía;8

a –Cór-do-ba y a- Se-vi-lla.» 8

El- o-tro- To-rres- Ber-me-jas, 8 Aa

—Ca-sa-da- soy-, rey- don- Juan,8 A a

Cas-ti-llo- de- gran- va-lí-a.» 8

Ca-sa-da- soy,- que- no- viu-da; 8

A-llí ha-bló el- rey- don- Juan, 6 A a

El- mo-ro-que a- mí- me- tie-ne 8 A a

bien –oi-réis- lo- que- de-cí-a: 8

Muy- gran-de –bien- me –que-rí-a.» 8

—Si –tú- qui-si-e-r-as, Gra-na-da, 8 A a Con-ti-go- me- ca-sa-rí-a; 8

Fontefrida 1 2 3 Fontefrida, Fontefrida

18 ni en ramo que tenga flor,

4 Fontefrida y con amor,

19 que si el agua hallo clara

5 do todas las avecicas

20 turbia la bebiera yo;

6 van tomar consolación,

21 que no quiero haber marido

7 sino es la tortolica,

22 porque hijos no haya, no;

8 que está viuda y con dolor.

23 no quiero placer con ellos

9 Por ahí fuera a pasar

24 ni menos consolación.

10 el traidor del ruiseñor;

11 las palabras que le dice

12 llenas son de traición:

27 ¡Déjame triste, enemigo,

13 «Si tú quisieses, señora,

28 malo, falso, mal traidor;

14 yo sería tu servidor.»

29 que no quiero ser tu amiga

15 «Vete de ahí, enemigo,

30 ni casar contigo, no!»

16 malo, falso, engañador, 17 que ni poso en ramo verde

3. Transformem llegendes en còmics (pagesos i menestrals) Les llegendes medievals catalanes fan referència sobretot a fets i llocs històrics que expliquen els orígens de Catalunya, de llocs emblemàtics del país o d’una comarca o localitat. Tot i que el temps a què fan referència és l’Edat Mitjana, aquestes llegendes poden tenir un origen popular més modern, ja que responen a la necessitat de trobar una explicació idealitzada de la història de Catalunya per tal de produir referents d’identitat col·lectiva. També són un exemple molt interessant de la imatge que ha perdurat de la societat medieval, de l’organització social, de la religió i de la cultura, que no està exempta dels tòpics i prejudicis de la tradició. A continuació hi ha tres llegendes amb personatges que pertanyen a cada un dels grups socials en què es basa el treball de síntesi.

El rei dels oficis

Una vegada el rei va voler saber quin dels oficis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de tots, per nomenar-lo rei dels oficis. Va cridar els set mestres de més anomenada de cada un dels oficis més importants i els va requerir perquè cada un portés una mostra de la seva obra i l’eina més important de les que necessitaven. Va convidar-los a un gran dinar i, un cop van haver menjat, cada un va presentar la seva feina, va ensenyar l’eina que emprava més per a fer-la i va explicar les particularitats i especialitats de l’ofici. El forner va portar un pa molt ros i la pala que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va portar un parell de sabates molt polides i lluentes i l’alena que gastava per a cosir. El sastre va portar un vestit molt bonic i molt llampant i les tisores amb què l’havia tallat. El ferrer va portar un pany i una clau molt bonica i complicada i el mall amb què picava l’enclusa. El pellaire iva portar una pell assaonada molt suau i molt fina i la ganiveta que emprava per a rebaixar-la i descarnar-la. El fuster va portar una capseta molt polida i el ribot amb què l’havia polida, i el mestre de cases, com que no podia portar cap casa, va portar un maó i la paleta i l’escarpra i va explicar com treballava. Tots set van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin paper hi havia jugat l’eina que li ensenyaven i fins a quantes altres eines havien necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. Al rei, després d’haver examinat totes les mostres i totes les eines i d’haver-los ben escoltats, li va semblar que l’obra de més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense altra intervenció que l’agulla petita i senzilla, mentre que tots els altres, per a aconseguir la seva mostra, havien hagut de posar en joc un gran nombre d’eines. Tots els altres van creure que el rei s’havia equivocat i que la pròpia feina era de més mèrit i de més enginy que la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va quedar nomenat rei de tots els oficis. De tots el convocats el ferrer va ser el que es va considerar més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat a tenir un sastre per rei i va decidir tancar la ferreria i anar-se’n. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va espuntar l’alena, al pellisser se li va oscar la ganiveta, al fuster se li va esmussar la fulla de la garlopa i al mestre de cases se li va escantellar la paleta. Tots van tenir necessitat del ferrer, perquè cap no es podia servir de la seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir a exposar les seves inconveniències al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va fer crides pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que seria atès

i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la ferreria, que s’encengués el fornal i que acudís tothom que s’hi veiés amb cor per tal de veure si podia suplir el ferrer i adobar les eines dels altres oficis, perquè cap d’elles no podia treballar sense l’ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i va provar d’adobar-se la seva eina, però ningú no se’n va pas sortir. Moltes altres gents de diferents oficis es van presentar per veure si podies conjurar el conflicte, però tot fou endebades, i com més anava més complicació es produïa, perquè cada dia que passava s’esgavellaven noves eines de gents d’altres oficis. Un dia, per fi, va presentar-se el ferrer, perquè havien arribat a orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les eines de tothom i la pau i la tranquil·litat van renéixer entre tots els oficis. El rei va convocar els set oficis de l’altra vegada a un altre dinar fraternal i, davant de tots, va confessar que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis són dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se’ls malmeten. I, davant de tots els presents, el rei va nomenar el ferrer reis dels oficis, amb avinença i conformitat de tothom. El sastre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li va agenollar als peus i amb les tisores va fer set queixals a la part inferior del davantal de pell que el ferrer portava sempre per treballar per tal que les espurnes de la fornal no li cremessin la roba. Fins a temps moderns els ferrers de fornal portaven set queixals a la part inferior del davantal, que, a més de fer bonic, eren l’ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altres oficis. Joan Amades. Les millors llegendes populars (text adaptat)

1. Busqueu al text les paraules que pertanyen al camp semàntic dels oficis i presenteu-les en una llista organitzada per oficis. D’aquesta llista, trieu-ne les que corresponen a eines i escriviu-ne la definició que apareix al diccionari. Afegiu-hi també les paraules que no entengueu i escriviu-ne la definició de totes. FornerPala. SabaterAlenaSastreAgulla,tisores.

FerrerMall. PellaireGaniveta. Mestre de casesPaleta.

FusterRibot.

2. Completeu l’esquema de l’argument de la llegenda: Situació inicial

El rei va cridar als set mestres dels oficis mes importants per que li va ensenyar les seves obres i les seves eines.

Fet desencadenant

El rei tria al sastre per la seva obra com mes mèrit perquè la va fer amb una sola agulla.

Complicació

El ferrer se sent trepitjat i d’envà del poble i tothom li comença a desfilar les eines i demanen al rei que el busqui.

Resolució del conflicte

El ferrer sent els crits del rei i torna a arreglar les eines dels demes.

Situació final

El rei crida de nou i rectifica sobre el que els ha dit i diu que cadascú es bo en el seu ofici.

3. A la pregunta 1 ja heu vist quins són els oficis que apareixen en la llegenda. a) En el text, a cada ofici li és atribuït un producte, que té uns atributs, una feina que hi està relacionada i una eina (o més). A més, el fet de fer-se malbé o cada eina es diu d’una manera diferent. Completeu la graella següent repetint l’exemple corresponent al sastre fins a completar els set oficis que hi apareixen.

Ofici

Producte

Atributs

Feina

Eines

Espatllar

Sastre

Vestit

Bonic

Tallar

Tisores

Desclavar

Llampant

Cosir

Agulla

Ros

Hornejar

Pala

Fer pa

Forn

Fer sabates

Alena

Mall

Ganiveta

Orcar

Forner

Sabater

Sabates

Polides Lluents

Ferrer

En punta

Pany

Bonica

Clau

Complexa

Arregla objectes de metall

Pell assonada

Suau

Rebaixar

Fina

Descarnar

Fuster

Capseta

Polida

Objecte de fusta

Ribot

Esmussar

Mestre de cases

Maó

Construir cases

Paleta

Escanellar

Pellaire

b) A partir del que diu la llegenda, raoneu per què el ferrer va acabar sent el rei dels oficis malgrat el que havia determinat el rei. Perquè el ferrer es el que pot arreglar els objectes metàl·lics.

4. Cerqueu informació enciclopèdica o en línia sobre els oficis medievals que apareixen en la llegenda i relacioneu-los amb oficis actuals que en siguin la continuació. A partir de la informació recollida, redacteu una exposició

escrita sobre l’evolució d’un dels oficis des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat (500 paraules).

EVOLUCIÓ DELS OFICIS A Poc a poc i com tot, les coses van canviant. A l’edat mitjana tot es feia a mà . Hi havia el paraire per fer vestits.Els que feien joies els i dèiem els joiers , els forners eren tots aquells que treballaven amb el pa. Fusters els treballadors de la fusta, ferrers els del ferro.. Els treballadors es dividien en tres grups, els aprenents eren aquells que aprenien l’ofici, després venien els mestres; eres tots aquells que podien aspirar a oficials i que ensenyaven els aprenents l’ofici de mestres i per últim hi havia el mes important que era l’oficial, sinònim de “jefe” L’invent de les màquines va ser una revolució dins l’evolució dels oficis, poc a poc s’anaven inventant diferents tipus per tal de millorar la manera de treballar. Amb les màquines es van deixar de fer les coses a mà i tot va anar canviant, amb les màquines el treball era molt més factible, ràpid i còmode. Avui en dia queden molts pocs oficis que es facin a mà, aquests són molt ben pagats ja que es valora més la feina feta per l’escàs d’aquest tipus.

Els sabaters, de fer les sabates a mà als seus gremis , van pasar a tenir cada un el seu propi local on allà les feien a mà i avui en dia es fan a grans fàbriques on treballen amb grans marques multinacionals.

Ferrers i fusters com els d’ abans en queden molt pocs, ja no hi ha els típics que fan coberts...com amb totes les altres professions avui en dia es treballa amb grans fàbriques.

Les botigues compren a grans multinacionals o a fàbriques a un preu inferior i després ells les venen a un preu més alt per tal de treure-hi un benefici. Al pas que anem amb l’evolució del oficis podem arribar a pensar que en un futur les màquines seguiran mes evolucionades i les persones que les controlen podran ser substituïdes per robots.

5. Transformeu la llegenda en còmic que compleixi les condicions següents:

WWW -

S’ha de presentar en un full de mida A-3.

Ha de contenir 12 vinyetes dibuixades amb escaire i cartabó, distribuïdes de forma equitativa.

Cada vinyeta ha de tenir una dimensió mínima de 8 x 8 cm.

Cal pintar el còmic amb colors o retoladors.

Per fer aquesta activitat, seguiu el procés següent:

a. Llegiu aquest text:

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació complementària. Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem. La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC és compon d'un seguit d’imatges que expliquen una història. El guió també us ajudarà a elaborar el vostre còmic perquè és una eina de treball que ens permet saber a cada moment on som, on pretenem arribar i com volem fer-ho. La clau del treball està a descompondre la història que volem explicar en les escenes necessàries. El resultat hauria de recollir els fets principals i mantenir el sentit de la història que volem explicar, en el nostre cas, la llegenda que heu treballat. Pel que fa a l’estructura, us servirà l’esquema de l’argument de la història que heu fet en l’exercici 2. Procureu repartir el nombre de vinyetes segons quin sigui l’espai que necessiteu per a cada part de l’estructura. Quant a la il·lustració, recordeu utilitzar diferent tipus d’angulació (picat, contrapicat...) i de plans (3/4, pla de detall) segons la intenció de cada vinyeta. Podeu consultar el següent enllaç per prendre idees: http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm b. Feu el guió de la història completant aquest quadre: Nº vinyeta

Descripció detallada de la imatge

Tipus de pla

Textos:

Angulació

Cartutxos i bafarades

Un rei, amb cada un dels mestres. Amb el seu material i eina corresponent.

Gran pla general

Una vegada un rei va voler saber qui era el millor gremi de tots.

El rei explicant el que han de fer i tots els artesanats hi estan d’acord.

Pla general

Avui decidirem qui de vosaltres es el millor gremi.

El rei convoca el sastre i li Pla general diu que tots els mestres estan enfadats.

Et donc el premi gràcies a que amb una agulla tan petita has pogut fer un preciós vestit.

El sastre s’enfada i es tanca a la seva tenda.

Gran pla general

El ferrer va entrar ala seva botiga i no va voler saber la desició del rei i no va tornar a obrir la seva tenda.

Tots estan treballant i se els Curt pla general i trenquen els seus objectes.

Totes les eines del seus treballadors es van anar tencant.

El rei demana al ferrer que Gran pla general vingui(un missatger esta parlant amb ell)

-et necessitem s’estan trencant les eines.

el ferrer diu que encara esta enfadat

Pla personatge

Ordeno s’obri ferreteria d’inmediat.

Finalment el ferrer cedeix

Gran pla general

Finalment es va obrir.

Deixa totes les arreglades(estan a de la taula)

eines Curt pla general sobre

que la

Tot arreglat!

El rei el felicita i li diu que Gran pla general ell es el mes important ( diar)

He decidit convocar-vos perquè he pres una nova decició. El rei dels gremis serà el ferrer.

Tots estan d’acord

Gran pla general

D’acord!

Explicació final ferrers escut

Pla general

Des de aquell dia el ferrer porta un davantal per

c. DistribuĂŻu les vinyetes en el full DN3 i dibuixeu el cĂ˛mic.

5. La música de la pagesia

CONTINGUTS I OBJECTIUS Aquest treball proposa conèixer la música medieval a través dels gèneres i d’algunes melodies, segons l’estament que estigueu treballant. L’enfocament és sobretot procedimental. Observarem sobre la partitura les melodies i n’interpretarem alguna amb la flauta. Cal que llegiu els textos del dossier i que contesteu les preguntes. El professor us facilitarà la resta del material necessari.

MATERIAL El dossier està format per un contingut informatiu, les partitures i les activitats. Necessiteu una flauta per interpretar la cançó, connexió a internet per buscar informació i per fer un mural a la pàgina web.

MÚSICA PROFANA La música profana és aquella que no va destinada al culte religiós. N’hi ha de dos tipus: Música Profana Vocal i de Música Profana Instrumental. Activitat: - Heu de cercar informació sobre els principals instruments musicals a l'Edat Mitjana i classificar-los segons la classificació sistemàtica per famílies instrumentals en una pàgina de la web:

WWW - Heu de cercar informació sobre els instruments i buscar imatges.

- Els instruments es classificaran imatges.

segons la tipologia. Hi podeu adjuntar

A vegades, hi havia clergues que després d'abandonar la vida religiosa es dedicaven a fer de joglars. Se'ls anomenava goliards. Aprofitant la seva superioritat cultural, cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar i tenien un repertori molt variat que anava del més pur refinament a la poesia més grollera. Ens han arribat alguns cançoners manuscrits dels goliards; els més famós el dels Carmina Burana que conté cançons religioses, polítiques, morals, eròtiques i satíriques pertanyents, la majoria al segle XII.

- Escolta un fragment del Carmina Burana. La versió que escoltarem, és una versió feta per Karl Orff durant el s.XX, recollint textos i danses propis de l’edat Mitjana. Per tant, hem de tenir clar, que la música que escoltarem no pertany pròpiament a l’edat mitjana, sinó que correspon a una versió moderna. http://www.youtube.com/watch?v=lfE7OqdlRIo

- Fixa't en la següent partitura i fes les activitats.

1- En quin idioma està escrit? En llatí. 2- Per quantes veus és la partitura? 4 Quines? Soprano, contral, tenor,baix 3- Quin és l'àmbit de la partitura (només la primera veu)? LA’-MI 4- Aquí tens un fragment de la cançó que hem escoltat. Aquesta partitura és per flauta. Prepareu-la per al dia de l’exposició. A veure com la toqueu!

WWW

6. Càlculs i més càlculs: Les unitats de mesura Unitats monetàries 1.- La moneda que utilitzem actualment és l’euro. a. Escriviu els diferents valors de les monedes i bitllets del nostre sistema monetari. MONEDES 0,01

1 CÉNTIM

0,02

2 CÈNTIMS

0,05

5 CÈNTIMS

0,10

10 CÈNTIMS

0,50

50 CÈNTIMS

1 EURO

2 EUROS

BITLLETS 5

5 EUROS

10 EUROS

20 EUROS

50 EUROS

100

100 EUROS

200

200 EUROS

500

500 EUROS

b. Les monedes d’un euro són totes iguals? Afegiu un comentari al respecte. No, ja que depenen del país on provingui la moneda, en Espanya per exemple tenim el rei incrustat i en un altre pais podriem trobar l’àguila o una esglèsia. En els últims anys es mouen monedes a diferents països arreu d’Europa.

Per què creieu que no hi ha bitllets de 30€ i sí que n’hi ha de 20€?

Per poder donar canvi, es molt difícil donar canvi de 100 amb bitllets de 30 ja que no dona gust.

2.- No sempre hem utilitzat l’euro. No fa gaires anys gairebé tots els països d’Europa tenien la seva pròpia moneda; nosaltres utilitzàvem la pesseta. Si ens allunyem més en el temps, concretament, poc abans de començar a construir el monestir de Poblet, estava instaurat un sistema monetari a tot l’imperi carolingi. Segons el seu valor, les monedes es deien (lliura, sou, diner i òbol). L’equivalència establerta era: 1 lliura equivalia a 20 sous 1 sou a 12 diners 1 diner a 2 òbols. Aviat, diversos comtats i alguns bisbats van començar a emetre moneda, de primer a nom del sobirà carolingi i després, fruit d'un procés de progressiva autonomia, a nom dels comtes i els bisbats.

a. Imagineu que sou un comerciant de l’època i veneu uns sacs de la vostra millor llana per una lliura i 6 diners. El comprador us en dóna dues lliures. Quin canvi li hauríeu de tornar? 1 LLIURA= 480 OBULS 480+2=492 OBULS 6 DINERS= 12 OBULS

480·2=960 OBULS 960-492= 468 OBULS 468:12= 39 DINERS 39:20= 1 SOU RESIDU= 19 DINERS

LI TORNARÀ 1 SOU I 19 DINERS

b. Una ovella valia 8 sous i 9 diners. Un ramat de 7 ovelles, valien més de 3 lliures?

7·8,9= 63 SOUS I 3 DINERS 63:20= 3 LLIURES RESIDU= 3 SOUS SON 3 LLIURES I 3 SOUS.

c. Les monedes no eren tan freqüents com ara i no corrien gaire. Per això, hi havia altres formes de pagament. Sabríeu dir quines eren?

Consisteix en canviar coses per altres.

d. Un jornaler cobrava mig sou cada dia, treballant deu hores diàries en plena temporada de collita. Amb aquests diners havia de mantenir tota la família (menjar, vestit, calçat, lloguer de l’habitació...). Això suposava una despesa aproximada diària de 4 diners i 1 òbol. Quant podria estalviar en un mes?

0,5 SOUS -------- 10 HORES/DIA 0,5 SOU=6 DINERS 6=12 OBULS 12+1= 13 OBULS AL DIA 13·30= 360 AL MES 360:9= 40 OBULS

ESTALVIARÀ 40 OBULS O 3 DINERS I 40 OBULS.

Unitats de longitud Actualment tenim un sistema de mesura basat en el metre, que tothom coneix. Però no sempre ha estat així. Abans s’utilitzaven unitats de mesura relatives al cos (un pam, un colze, una passa...) i com que no tothom tenia la mateixa mida del pam, del colze o de la passa, aquestes eren diferents segons la persona, el poble o la regió. Era tan gran el problema que a l’entrada dels pobles o a la plaça major s’exposava sobre pedra les unitats de mesura que feien servir en cada indret.

Columna dreta de la Entrada a la sala Col·legiata de portadasud de San capitular del Monasterio Roncesvalles (Navarra) Miguel de Biota de Veruela (Saragossa) (Saragossa)

En l’Edat Mitjana, algunes de les unitats més utilitzades eren: - La polsada (amplada del dit gros d’una persona adulta) equivalent a 2,54cm. - El peu que equivalia a 12 polsades. - La vara que equivalia a 3 peus. - La corda que eren 45 vares.

3.- No utilitzaven els nombres decimals perquè encara no els coneixien. No es deia que una certa cosa mesurava 4,33 vares sinó que mesurava 4 vares i 1 peu. Per què 4,33 vares són 4 vares i 1 peu? Perquè abans s’utilitzaven els nombres decimals.

Unitats de temps 4.- L’horari actual dels monjos és aquest:

a. ● ● ●

Interpreta l’esquema anterior i digues quantes hores dediquen a: Dormir a la nit: 7 hores i 30 min. Orar i dir missa: 3 hores i 30 min. Treballar: 5 hores i 45 min.

b. Quin percentatge d’hores diàries dediquen a menjar i al seu temps lliure (color vermell)? 120 min=2 hores 120+15= 135 min 24x60= 1440 min (135:1440)·100= 9,39%

5.- Llegeix atentament aquest text:

Un fet curiós és que dos dels més grans literats de la història universal: Miguel de Cervantes i William Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 i Shakespeare morí en aquesta mateixa data (23-4-1616), però en dies diferents. Com és possible? Doncs, resulta que els dos personatges vivien en llocs diferents, Miguel a Espanya i William a Anglaterra. Fins l’any 1582 els dos països feien servir el mateix calendari que Juli Cèsar va instaurà l’any 46 a.C: el calendari Julià. Va ser en 1582, quan el Papa Gregori XIII va promoure la substitució del calendari Julià per un de nou: el calendari Gregorià. El calendari Gregorià va ser adoptar immediatament pels països catòlics, entre ells Espanya. No va ser així en altres països com Anglaterra que van continuar fent servir el calendari julià fins el 1752. Per això, Miquel de Cervantes i Wiliam Shakespeare, van morir en la mateixa data però en dies diferents perquè en els seus països feien servir calendaris diferents. Cervantes va ser enterrat el 23 de abril de 1616 del calendari Gregorià. Shakespeare morí el 23 de abril de 1616 del calendari julià (és a dir, deu dies després, el 3 de maig de 1616 del calendari gregorià). Però quina diferència hi ha entre els dos calendaris? Per què el van voler canviar? Doncs bé, cap a l’any 325, es va fer coincidir la celebració de la Pasqua amb el pas de l’hivern a la primavera, el 21 de març. Amb el pas dels segles la data de l’esdeveniment es va anar avançant poc a poc fins al punt que en 1582 la diferència era de 10 dies. L’equinocci es va datar l’11 de març (quan hauria d’haver arribat el 21 de març). Aquesta diferència provenia del còmput inexacte del nombre de dies d’un any. Segons el calendari julià, un any té 365,25 dies (tres anys de 365 i un de 366). Però realment un any té 365,242189 dies. Aquesta petita diferència (0,007811 dies cada any) havia suposat en aquests 1257 anys (del 325 al 1582) un error acumulat de 10 dies. Què van fer? Van establir que els anys múltiples de 100 no serien de traspàs i tindrien 365, llevat dels múltiples de 400 que sí serien de traspàs i tindrien 366 dies . La segona cosa que van fer va ser eliminar aquests deu dies del calendari. És a dir, que del 11 de març al 20 de març del 1582 no van existir.

Posa nom a les imatges dels personatges que apareixen en el text.

William Shakspeare

Juli Cèsar

Papa Gregori XIII

Miguel de Cervantes

b.- Coneixes algun altre calendari? Quina data és avui en aquests calendaris? El calendari Xinés.

“Els nombres que diem de trencats” 6.- Un camperol ha de pagar el delme a l’església. Si la terra li havia produït 2 Quarteres de blat, quina part de la seva collita, en kg, havia d’entregar. Dona el resultat del % i en kg entregats. Una Quartera equival a 69,518 kg

69,518·2= 139,036 KG (10:100)·139,056=13,9036 KG

LI TE QUE ENTREGAR 13,9

7.- Un arbre de 5 m d’alçada i, a una determinada hora del dia, projecta un ombra de 6 m. Quina alçada tindrà la torre del campanar de Santa Maria del Mar si a la mateixa hora projecta una ombra de 60 m?

60:6= 10 10·5= 50 M

TINDRÀ 50 M.

Santa Maria del Mar (Barcelona) Font: eltrasterodepalacio.wordpress.com

8.- A la façana oest de Santa Maria del Mar s’enlairen dues torres octogonals que fan la funció de campanars. Dibuixa la planta octogonal inscrivint-la en una circumferència. Presenta el dibuix al tribunal i explica el procés que has seguit per fer-lo.

9.- Observant les imatges de la Catedral del Mar, modelitza la torre del campanar dret a partir d’un desenvolupament del prisma en el pla, per acabar creant un 3D (volum) d’aquesta. Quants primes octogonals hauràs de fer? Utilitza un radi octogonal de 5 cm, i una altura de 50 cm. A quina escala ho hauràs creat? Recrea-hi tots els elements necessaris.

7. L’alimentació medieval L’objectiu de la vostra recerca és oferir una visió de l’alimentació medieval.

1. Llegiu el text que apareix en l’enllaç següent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i il·lustrat en la pàgina web. Tingueu en compte que han d’aparèixer els elements següents:

WWW a) Productes més utilitzats a la cuina carn, era per els més rics( pollastre, capó,ànec...) , peix, n’utilitzaven un repertori molt ample(sardina,seitó, bis...) fruita, estava molt present a la cuina (poma , pera, taronja, raïm,maduixes...) i fruita fresca, com ara ( avellanes, nous, ametlles...) b) Tipus de font d’energia utilitzat a la cuina La font d’energia més utilitzada fins el segle X|X va ser: el carbó i la llenya s’utilitzaven en un foc al terra. c) Els estris de cuina l’olla o el tupí , que podia ser de terrissa de ferro o d’aram. Amb les tapes corresponents. Per el fregit utilitzaven una paella d’aram o de ferro que tenia un llarg braç metàl·lic. d) Llocs on es menjava es menjava principalment al menjador.

La cuina catalana medieval s. XII dC - s. XV dC La cuina medieval catalana era rica i refinada, incloïa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els àpats hi era present la dona, la qual cosa no succeïa en altres cultures.

Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood i dels àpats i recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem –començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner. Naturalment, hi havia altres estils d’alimentació, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos… Les receptes poden ser d’allò més simples (com ara uns espinacs bullits) o d’allò més exquisides (peces farcides). És una cuina de reis i aristòcrates, però també de ciutadans i mercaders, que tenien accés a tota mena de productes frescos i als formatges, espècies i fruits i vins més llunyans i exòtics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta l’ús de les espècies –inclòs el sucre– com a manera d’amagar la poca frescor de certs productes: és una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el més depurat de la cuina xinesa o àrab i la d’autor i de fusió. Cronològicament, la cuina medieval va de l’alta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en què aquesta cuina és considerada la primera del món cristià per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans i els cuiners italians es vanten, igualment, de cuina ‘alla catalana’ –menjar blanc, rostits, salsa ginestada, carbasses… Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia… Naturalment, no es coneixen els productes d’Amèrica (pebrots, tomàquets, mongetes, patates), però no per això deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen d’avui, com per exemple la ruca (anomenada rúcola pels cuiners), al costat d’aliments aportats pels àrabs: albergínies, espinacs, canya de sucre, arròs, fideus, taronja, espècies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els espàrrecs i espigalls, les faves, els pèsols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes d’amanida i

aromàtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, créixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, així com una gran profusió d’espècies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macís, clavell, safrà, cardamom, garangal (galanga), celiandre... La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dàtils… La carn per als més rics era l’aviram (polla, pollastre, capó, ànec, oca, colomí, paó). La de referència era el moltó o xai fet, a més del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escàs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia l’art de fer embotits, pernils i formatges. La caça era representada pel cérvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tudó, la perdiu, el conill de bosc i la llebre. Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana és, segurament, la que n’utilitza un repertori més ampli, fins i tot més que l’actual, ja que inclou des de la sardina, el seitó i el bis, passant pel moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, déntol, llobarro, llissa; sèpia, pop, calamars; llagosta, crancs… També l’anguila, el salmó i la llampresa i fins i tot la balena i el dofí (ambdós mamífers). Es cuinava amb oli d’oliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet d’ametlles, agràs (sucs agres de taronja o raïm verd), vi i brou. S’empraven profusament les picades, els agredolços i els sabors ‘fortets’ o especiats. La base de l’alimentació popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part d’aquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arròs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, lluç). El vi era fonamental, al costat d’altres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona…). L’actual expansió de la cuina catalana és, de fet, una segona edat d’or que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en què a Europa –i particularment a la refinada Itàlia de les corts de Nàpols i Roma– era considerada la cuina de referència. I això fins al punt que a la capital de la Campània el més famós i reconegut cuiner de l’Europa medieval – el Ferran Adrià del moment, Mestre Robert– escriu el famós ‘Libre de Coch’ o ‘llibre del cuiner’, on ja un gran creador comença a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna. En català, de fet, s’escriuen els primers receptaris i llibres gastronòmics d’altres matèries: el ‘Llibre de Sent Soví’, el ‘Libre de totes maneres de confits’, el ‘Regiment de sanitat’ d’Arnau de Vilanova (el primer dietista), l’obra d’Eiximenis ja esmentada i fins i tot les ‘Ordinacions per al regiment de palau’, de Pere Terç. La font d’energia de la cuina medieval –i això fins al segle XIX– és la llenya i el carbó, utilitzats tant per al foc a terra –on es cuinaven alguns plats– com per als fogons i forns –que només tenien algunes masies o cases importants–. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, àmplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accés directe a les entrades i sortides i a la provisió de llenya i primeres matèries. La cocció dels aliments es feia segons una sèrie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a l’ast o a la graella. El foc a terra també permet la cocció lateral, molt lenta, amb un tupí de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el

‘bresquet’, una mena de fogó a l’altura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocció del pa i les fogasses o coques, sinó per a la confecció de diversos plats: d’arròs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam)… Els recipients de cocció de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, s’emparenten naturalment amb les tècniques emprades, la majoria similars a les actuals. Les tècniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir l’olla o el tupí, de terrissa o metàl·lica, d’aram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles d’aram o ferro de llarg mànec. Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destil·lat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien –i tenen– noms especials o locals: gresala, greixonera, etc. Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxarles i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps d’estamenya; esbromadores o escorredores, així com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. També fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a l’altura de la persona, i tenia una gran importància. Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al ‘Tirant lo Blanc’) eren d’un gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat, amb música, rituals, danses, plats presentats d’una forma espectacular… L’àpat seguia un ordre jeràrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o ‘cuines’), segons plats (‘pitances’, rostits, plats a la graella, panades) i ‘fi de taula’ (postres, cremes –com el famós menjar blanc–, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un ‘tallador’ (plat pla). Tot això acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers… El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els àpats hi és present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures.

Font: www.gencat.cat 2. Els habitants de l’edat mitjana, podien menjar el pa amb tomàquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho? Els tomàquets i les patates encara no estaven integrats a la gastronomia Catalana. Ja que van ser , entre altres aliments, descoberts i integrats a la cultura catalana, quan van descobrir América. La hamburguesa de vedella , ha diferència de altres aliments, els habitants s’havien de la existència del menjar però era un aliment exclusiu. Es així que a l’apoca era difícil alimentar-nos i gaudir com ara ho fem amb el menjar.

9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat

1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:

1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.

2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori. La possessió de forn a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa. El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades.

La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres. Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros". Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticació de l'horta àrab, que comença a estendre’s per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps. Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris

3.- Els molins fariners a l’època medieval A L’època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competència que fes desitjable la introducció d’innovacions, va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l’àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport ipermetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS 2.-Feu un breu comentari a la frase feta del títol d’aquest apartat. No diguis coses que no saps que segur pots fer.

3.-Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d’aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana. Feu una breu descripció del procés que rebien els aliments i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui en dia? Amb sal, fumatge, condensació, assecatge, leofilització, i d’altres.

4 .-Observeu l’esquema del molí fariner, és un tipus de molí anomenat “hidràulic de rodet horitzontal”. Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal començar per la resclosa on hi ha l’aigua emmagatzemada.

Podeu trobar informació, entre d’altres pàgines, a les del Museu de la farinera de Castelló d’Empúries o bé dels Molins de la vall d’Ora.

GRAMASA

MODASALANDESA

MILLA

MALA SOTRANA

FARINAL

FARINESA

ARBRE

VODER

CANCEL