9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:
1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques ( cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.
2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana