12 de març Novament avui dissabte hem fet una visita al Monestir de Sixena amb la intenció de comprovar l’estat d’endreçament dels antics dormitoris del cenobi a fi i efecte de poder exhibir les peces que han d’arribar del MNAC, segons s’anuncia insistentment per part de les institucions aragoneses. No ha pogut ser, les monges de Betlem només tenen permís per ensenyar l’església i l’antic refectori, convertit actualment en capella. Em diuen que la Sala Capitular i el dormitoris s’estan restaurant. Tampoc no hem pogut veure el claustre ni el pati. La visita és tumultuosa, hi ha dos autobusos d’aragonesos a més de nosaltres quatre. Paraules com robatori i espoli es poden sentir de tant en tant. M’ha cridat força l’atenció el deteriorament exterior dels murs de l’església. Potser només sigui una impressió personal el fet que en el transcurs de quatre anys —d’ençà el 2012 fins avui— l’erosió dels carraus, dovelles, motllures i arquivoltes, s’hagi accentuat de forma visible. Els enemics de la pedra saulosa, la humitat, les radiacions ultraviolades, les gelades i el vent, estan treballant nit i dia, lentament, però inexorablement. No tinc cap mena de dubte que es fa necessària una gran actuació de restauració. Hi ha algunes parts dels murs i cantons que donen fe de la deixadesa dels responsables del monument. No conec els treballs de restauració o endreçament que es porten a terme a la Sala Capitular i als dormitoris, tot i que, dubto que siguin més necessaris que la restauració d’una gran part dels murs exteriors de l’església. Com a mostra d’allò que dic aquí teniu uns exemples.
Desperfecte cantonada. Fot. J. M. Gràcia (2016)
Carreu saulós. Fot. J. M. Gràcia (2016)
54