Super ben fet by giro994

Contenido Introducció .................................................................................................................................... 1 1. Que es un habitatge? ................................................................................................................ 2 1.1 Necessitats d’un habitatge .................................................................................................. 2 2. Història de l’habitatge ............................................................................................................... 2 2.1 La Prehistòria (500000 aC- 4000aC) .................................................................................... 2 2.1.1 El Paleolític ................................................................................................................... 2 2.1.2 El Neolític (4000aC – 600aC) ........................................................................................ 3 2.2 L’edat antiga (s.VII aC – s.V dC ) .......................................................................................... 3 2.2.1 Els Iber .......................................................................................................................... 3 2.2.2 Els grecs ........................................................................................................................ 4 2.2.3 Els Romans ................................................................................................................... 4 2.3 Edat Mitjana (s. V – s. XV) ................................................................................................... 5 2.4 l’edat Moderna (s. XV – s. XVIII) .......................................................................................... 5 2.4.1 Les masies (s. XVI – s. XVIII) .......................................................................................... 6 2.5 l’edat contemporània ( s. XVIII...) ........................................................................................ 6 2.5.1 L’habitatge dels anys (1925-1950) ............................................................................... 6 2.5.2 El gratacels (1885-2011) ............................................................................................... 7 3. Tipus d’habitatges ..................................................................................................................... 7 3.1 Casa unifamiliar ................................................................................................................... 7 3.1.1 aïllada (xalet) ................................................................................................................ 7 3.1.2 Casa aparellada ............................................................................................................ 7 3.1.3 Casa adossada ............................................................................................................. 8 3.2 Casa plurifamiliar................................................................................................................. 8 3.2.1 Blocs de pisos ............................................................................................................... 8 4. Fer-se una Casa ......................................................................................................................... 8 4.1 Pensar .................................................................................................................................. 8 4.2 Projecte arquitectònic ....................................................................................................... 10 4.3 Plànols i escales ................................................................................................................. 11 4.4 Simuladors ......................................................................................................................... 11 5. Construcció .............................................................................................................................. 11 5.1 Ordre de la construcció ..................................................................................................... 11 5.2 Materials ........................................................................................................................... 13

5.3 Propietats mecàniques...................................................................................................... 15 5.3.1 Les forces .................................................................................................................... 15 5.4 Esforços dels materials .................................................................................................. 16 5. Estructures d’una casa ............................................................................................................ 16 6. Cèdula d’habitabilitat .............................................................................................................. 17 Activitats...................................................................................................................................... 18 Solucionari de les activitats ......................................................................................................... 22 7. Conclusions.............................................................................................................................. 27

Introducció Aquest llibre ens explica una mica sobre la vida i la evolució de l’habitatge, però no nomes l’habitatge, també ens explica les forces que fan les estructures per poder suportar tot aquest pes, que poden fer les forces, etc.

1. Que es un habitatge? Un habitatge no ha existit sempre, ja que fa molts anys els refugis els hi faltava algú per acabar de ser un habitatge. Un habitatge et proporciona protecció a la pluja, vents, etc, i també et protegeix dels humans i dels animals. Lo mes normal es que estigui envoltat de 4 parets però poden haver-hi inclús aprofitant una cova o un arbre o el que vulguis però a de tenir unes requisits. Els habitatges han anat evolucionant amb les persones però de diferent manera.

1.1 Necessitats d’un habitatge Un habitatge ha de tenir com a mínim: -

Higiene Protecció Intimitat Emmagatzematge Dormir

2. Història de l’habitatge A passat un bon temps des de que ha començat l’habitatge fins a la actualitat i cada cop han anat evolucionat mes:

2.1 La Prehistòria (500000 aC- 4000aC) Va ser el període en el cal es va començar a fer servir un habitatge les coves

2.1.1 El Paleolític Es va descobrir el habitatge als voltants del 12000 aC quan els essers humans van començar a viures en coves. Els humans en aquell temps eren caçadors, recol·lectors, pescadors. Quan es veien en escassetats de aliments es mudaven a una altre zona amb accés a rius, en zones de conreus i en el que hi hagin animals

Vivien en tribus i eren bastants grans, ja que eren 3 o 4 famílies juntes, decoraven les seves cases amb pedra i amb la sang dels animals i la pintura vermella dibuixaven el que els hi podia passar. En el any 6000 aC al 4000 aC van començar a deixar les coves i van fer les cabanyes amb branques i amb les pells d’animals i cosides. La seva vida quotidiana no canviava molt quan es quedaven sense aliments desmuntaven la cabanya i la construïen en una altre zona. I continuaven fent servir el sílex per cuinar i per la caça

2.1.2 El Neolític (4000aC – 600aC) En el neolític ja feien els seus poblats i es van fer sedimentaris després de descobrir la ramaderia i la agricultura i així, ja no s’havien de traslladar a ningun lloc per poder trobar aliment. Les cabanes estaven fetes amb fusta, pedra, palla. Els poblats es buscaven amb accés a rius per poder caçar peixos i poder extreure-hi aigua.

2.2 L’edat antiga (s.VII aC – s.V dC ) A l’edat antiga els habitatges ja van evolucionar molt mes, ya tenien una estructura mes ferma per els robatoris...

2.2.1 Els Iber Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les teulades estaven fetes de branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers eren força petits: hi havia una sala rectangular on s’hi duien a terme les principals funcions de la vida quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al mig d’aquesta habitació, hi havia el foc, que servia per cuinar, per escalfar la cambra. Per cuinar utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions on s’hi situaven els llits, que eren de fusta o de pell.

2.2.2 Els grecs Els grecs varen arribar a la península Ibèrica al segle I dC Es van establir en alguns indrets coneguts de la Catalunya actual, com seria el cas d’Empúries (Emporion) o Roses (Rhode). El poblat grec va conviure durant uns anys amb l’Iber, fins que va arribar la conquista dels romans. Els poblats grecs solien situar-se a prop del mar i a la desembocadura d’algun riu, per poder facilitar el comerç i el transport. Els carrers de les ciutats gregues eren estrets i foscos. La vida dels grecs a la ciutat es dividia en dos grans espais públics: -

L’àgora: era una plaça on se celebrava el mercat

L’acròpoli: era un local envoltat per una muralla i on es trobaven els temples grecs i alguns dels edificis més importants. L’habitatge grec solia ser d’una o dues plantes. Al centre de la casa i havia un gran pati interior on donaven totes els habitacions. En un cantó de l’habitatge hi havien els estables, on hi vivia el bestiar que cuidava la família. També hi havia una habitació que servia com a menjador, una altra reservada només per les dones de la casa, una altra que era la cuina... Les cases tenien pocs mobles i unes finestres molt petites.

2.2.3 Els Romans Els romans varen arribar a Catalunya l’any 218dC i varen conquerir gran part de la costa. Els romans benestants vivien en cases molt grans d’una o dues plantes. Les cambres es distribuïen al voltant d’un pati interior, que s’anomenava atri. A l’atri hi solia haver l’impluvium, que era un espai que servia per recollir l’aigua de la pluja, que després utilitzaven per el dia a dia. Com la casa grega, la casa romana tenia poques finestres i, a més, eren petites: els dormitoris (cubicula), el menjador i la cuina. Els romans, com els grecs, utilitzaven les làmpades d’oli, com els grecs, per il·luminar la casa a la nit i, a la vegada, escalfar-se. 4

Les ciutats romanes tenien els carrers rectes i pavimentats. Estaven envoltats per muralles i hi havia alguns edificis públics: les termes (banys públics), el fòrum (la plaça), el temple, l’amfiteatre...

2.3 Edat Mitjana (s. V – s. XV) Durant l’Edat Mitjana a gran part d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun turó, que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la comtessa, que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat. Els carrers de les ciutats medievals eren estrets i foscos; a més, eren molt bruts i no estaven pavimentats. En totes les ciutats hi havia una catedral o una església que simbolitzava el cristianisme. Hi havia algunes zones públiques com els mercats o places. Les ciutats estaven formades per habitatges de dues o més plantes on hi vivien els artesans: filadors, bugaders, armers, venedors, sastres, sabaters... Els habitatges, per tant, no només servien perquè les famílies hi visquessin sinó que, també, eren els tallers i/o les botigues dels artesans. A cada casa hi solia viure un artesà, la seva família i, a vegades, algun aprenent. Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les taulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta. Les ciutats medievals es construïen en zones on era fàcil trobar aigua: algunes, se situaven prop dels rius. A més, solien haver-hi pous d’aigua on els vilatans agafaven l’aigua per cuinar, rentar-se...

2.4 l’edat Moderna (s. XV – s. XVIII) Durant aquesta època es van formar moltes ciutats noves. Les ciutats ja no estaven emmurallades i solien estar formades per edificis de dos o tres pisos. Hi ha alguns espais públics com la plaça i la catedral. A més, els reis i els comtes ja no vivien en castells, sinó en grans palaus amb immensos jardins. Per primer cop hi havia l’ajuntament, que posava ordre a la gran ciutat.

Continuaven havent els artesans: sastres, barretaires, alquimistes, armers... A més, van aparèixer els primers hostals i bancs. La ciutat moderna tenia uns carrers més amplis i il·luminats que la mitjana. I un dels mes famosos van ser les masies.

2.4.1 Les masies (s. XVI – s. XVIII) Les masies de l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Les masies es repartien al llarg del territori de Catalunya. Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En aquest pis també hi havia les cambres comunes: un ampli menjador, amb una gran taula i bancs per menjar, una cuina amb una llar de foc que servia per cuinar i, a la vegada, per escalfar la casa. A la planta de dalt hi havia els dormitoris. El motiu que els dormitoris estiguessin a sobre era perquè, quan feia fred, els pagesos s’escalfaven amb la calor que pujava del bestiar (que estava a la planta de sota) i amb la llar de foc.

2.5 l’edat contemporània ( s. XVIII...) Al segle XVIII es va produir la revolució industrial arreu d’Europa i, per tant, Catalunya també va començar aquest procés: l’electricitat, les fàbriques, els trens, els vaixells de vapor... Poc a poc es van transformant les ciutats modernes en ciutats industrials. Les ciutats són pavimentades, amb zones més riques i més pobres: les zones riques solen tenir uns carrers amplis, nets i ben cuidats; hi viuen els més rics de la ciutat, en cases unifamiliars de dues o més plantes. En canvi, a les zones pobres, els carrers són estrets i foscos, els habitants de classe baixa solen viure en blocs de pisos alts (de més de quatre plantes) i en habitatges molt petits.

2.5.1 L’habitatge dels anys (1925-1950) A principis del segle XX l’habitatge es caracteritzava per la introducció d’aparells elèctrics. Hi havia tot tipus d’habitatges: cases aïllades, cases adossades i pisos. Ja arribava l’aigua corrent a la casa, però encara no hi escalfadors d’aigua. La majoria de les cuines fan servir 6

carbó o llenya i els aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar amb blocs de gel. A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo. Sovint, solia viure una família (pare, mare i fills) a cada casa.

2.5.2 El gratacels (1885-2011) L’any 1885 es va construir el primer gratacels del món: va ser a Chicago (Estats Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava construït amb acer i totxanes. A partir de llavors, es van anar construint nombrosos gratacels en diverses zones del planeta. Actualment, el gratacels més alt del món es troba a Dubai (Emirats Àrabs) i s’anomena Burk Dubai. Va ser construït l’any 2004. Els gratacels es sostenen per uns fonaments d’acer i de formigó. En aquests edificis hi ha oficines, botigues, cinemes, hotels... tota mena de serveis. També hi ha gratacels que són residencials, és a dir, hi ha gratacels formats per pisos on hi viuen famílies de tota mena. Tenen conductes d’aire condicionat (fred i calent), conductes d’aigua corrent (també, freda i calenta), conductes de gas i tot tipus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, televisors, làmpades, ascensors...).

3. Tipus d’habitatges 3.1 Casa unifamiliar Són aquelles que nomes viuen una família.

3.1.1 aïllada (xalet) És aquell edifici habitat per una única família que no està en contacte físic amb altres edificacions. Normalment estan envoltats per tots els seus costats per un terreny pertanyent a l'habitatge, en què se sol instal·lar un jardí privat. En aquest aspecte hi ha variants, així, l'habitatge pot tenir un, diversos o tots els seus costats alineats amb la via pública.

3.1.2 Casa aparellada

En aquest cas, es construeixen dos habitatges unifamiliars simètrics que exteriorment estan en contacte, encara que en la seva distribució interior són totalment independents, tenint cadascun d'ells el seu propi accés des de la via pública.

3.1.3 Casa adossada Similar a la aparellada, però aquest cas cada casa està en contacte amb unes altres dues (una a cada costat). Aquest tipus d'habitatges se solen caracteritzar per tenir una planta estreta i allargada i per la presència de finestres únicament en els extrems de la casa.

3.2 Casa plurifamiliar Son aquells habitatges que viuen mes de una família

3.2.1 Blocs de pisos Un edifici en el cal esta compostos per molts habitatges junt i això fa que al estar a la mateixa edificació siguin habitatges plurifamiliars.

4. Fer-se una Casa Per aconseguir el primer pas per construir una casa s’ha de tenir els permisos de l’ajuntament, que et demanaran tots els papers amb la forma de la casa (com serà orientada, la estructura que tindrà, etc), que aquesta edificació compleixi tots els requisit necessaris per la construcció, tenir els treballadors disposats a treballar ben dur.

4.1 Pensar Per dur a terme aquest procés de la edificació d’una casa s’ha de tenir pensat:  Els materials necessaris Per construir una casa son necessaris els següents materials: el formigó/ciment, les maquines necessàries per aplanar els sòl, la excavadora per el fonaments, i també depèn en quina zona vulguin fer-se la casa si es muntanyosa o de costa (hauran de posar un pintura o una altre, els materials per al exterior (si hauran de ser mes aïllants de la calor o mes aïllants del fred), la forma de la casa)  La orientació en la qual vol el client 8

Això es un tema molt personal en el qual també es te en compte el sol, ja que, tu pots escollir a on vols que et toqui el sol a la teva casa, quina zona vols que sigui la mes calorosa, la mes freda, etc.

 Clima Com ja em dit anteriorment si el clima es mes fred es ficaran materials mes aïllants al fred i majoritàriament les cases seran molt mes fosques que en altres zones. I en un clima mes calorós les cases canviaran mes els materials i intentaran que la casa tingui la menor atracció el sol (les cases del maresme acostumen a ser blanques, ja que, el negra atrau la calor)  Funció Si el constructor vol que tingui una funció de protecció, que sigui per passar el dia a dia o que sigui per passar els caps de setmana d’estiu.  Tipus del sol que vol tenir Si esta en una muntanya serà necessària molt mes temps per tenir el sol molt mes segur per una casa, en canvi a la costa o a les ciutats no es necessari fer aquest sòls de terra tant bruscos  Distribució Cada casa te la distribució que el propietari vol per això esta pagant ell. Es fan servir bastantes tècniques per distribuir una casa, una de elles es en el plànol i una quadricula, i hauràs de fer els mobles que vols col·locar en el plànol i així sabràs si hauràs de canviar alguna cosa. Com per exemple si a la cuina a on vols posar la nevera, els mobles de la cuina, etc. També a on voldràs col·locar les finestres perquè els mobles no et tapin la llum.  Habitabilitat Si aquella casa nomes serà necessària passar passar els caps de setmana en família, com en el cas de les cases de muntanya o de costa que molta gent les te per anar a passar les vacances (cadascú agafa el medi que li agrada mes: la costa o la muntanya).  Serveis propers Si te serveis necessaris per el serveis necessaris: si te accés ràpid a un supermercat, una gasolinera (per no quedar-te sense depòsit mentre vas a la gasolinera) , un forn de pa (per comprar el pa del dia), etc

4.2 Projecte arquitectònic En el concepte de arquitectura el projecte son tots els dibuixos, esquemes, mapes, i textos que fan els arquitectes per saber mes o menys per saber com quedarà en un futur (distribució de la casa, a on van els aparells electrònics). El projecte arquitectònic esta partit en diferents parts: -

Definició d’abastos, necessitats o objectius: es al principi de tot abans de fer la primera línia del plànol de la casa es pensa com es vol fer la casa, els passos son els següents:  Plantejament del programa: es quan el client li demana al arquitecta com vol distribuís les seves necessitats, els seus usos  Interpretació del projecte: es la part en la qual l’arquitecte estudia les necessitats que te el client  Investigació: amb el resultats de les dues etapes anteriors, es fa la anàlisis i també la síntesis de la informació.

Programa del disseny, el dissenyador del projecte, fa una llista identificant els components del sistema i els seus comportaments. Els elements mes comuns d’una casa son:  Accés  Porticó  Cotxera o garatge  Vestíbul  Sala  Menjador  Cuina  Cambra de servei  Bany per a visites  Dormitoris  Banys  Terrassa  Jardí  Pati

Diagrames d’interrelacions, el arquitecte fa un esquema gràfic, similar a un organigrama, en el qual es representen tots els elements de la llista anterior.

Disseny de l’esquema bàsic, es el procés en el qual s’ha de tenir molta imaginació i planejar tal i com serà la distribució de la casa, esta dividida en:  Hipòtesis de disseny: es un esbós de com es vol que es faci la casa però es pot canviar durant el procés, ja que aquest no es el real.  Esquema: es la representació tridimensional de com queda la casa.  Partit: es la materialització d ela solució de tots els problemes arquitectònics.

Projecte arquitectònic o projecte Bàsic: es el últim pas de tot el projecte i consisteix en tot un conjunt de esquemes, plànols, dibuixos i textos explicatius en el qual expliquin la evolució del projecte i com ha anat canviant en el temps.

4.3 Plànols i escales Les escales es una de les coses mes útils per un arquitecte, ja que es fan servir per poder fer un esbós/plànol de la casa en escala reduïda però si ho multipliques per la escala que esta et dona les mesures en la realitat i això va molt be perquè tu pot fer algú molt gran però a escala i et pot caber en un full. Els plànols, son uns dibuixos en el qual es veu representada la casa en la realitat (esta a escala), es un tros de paper en el qual serveix per tota la casa i sense ell llavors la construcció no es podria dur a terme, ja que el paletes no tindrien ninguna guia per construir-la.

4.4 Simuladors Els simuladors es amb lo que es pot fer un esquema, dibuix o plànol de una casa, hi ha dos maneres: -

Les maneres tradicionals: les maneres tradicionals em refereixo a fer un dibuix a ma, lo que es feia abans, encara hi ha arquitectes que ho fan. Personalment crec que e s el millor per fer un plànol de la casa. Les maneres digitals: digitalment hi han programes que ens ajuden a fer un plànol de la casa però no son tant exactes com els manuals, en canvi als digitals, pots fer les coses amb més rapidesa, ja que només es posar les mesures que vols i tot i la mobiliària la pots posar i lo bo de fer-ho digital es que quan vulguis o pots canviar i no has de tornar a fer el esbós.

5. Construcció La construcció es la part mes llarga des de el començament de la casa fis al final, ja que es en el que s’han de dur a terme molts mes processos i depèn del clima que et faci et pot facilitar o to pot perjudicar tot. Aquesta fase la duen a terme els paletes.

5.1 Ordre de la construcció Per construir una casa s’han de dur a terme uns passos que son bastant estrictes: -

En primer lloc estan els fonaments, son la primera part de la construcció d’una casa, son una forma de suportar tot el pes de la cas ai el que fan les persones. Hi ha els següents:  Continus o de rases  Sabates  D’estaca o pilons 11

 -

En segon lloc es la estructura: les estructures serveixen per suportar les forces que fa els pesos que ha de suportar la casa. Poden ser:  Verticals: que estan sotmesos a esforços de compressió. Com: o Parets mestres: són aquelles parets que estan fetes per suportar unes forces, majoritàriament acostumen a ser les dels exteriors i algunes de l’interior, també son una mica mes gruixudes que las normals o Columnes: les columnes son estructures verticals que serveixen per suportar forces i a vegades serveixen per una doble finalitat (estructural, decoratiu)



Llosa

Horitzontals: en canvi els horitzontals estan fent els esforços de compressió. o Bigues: element horitzontal, que dur a terme l’esforç de flexió, estan pensades per suportar forces, com les jàsseres però no tanta, ja que no estan pensades per suportar tant pes. o Forjat: elements horitzontals, capaços de suportar la seva força, la de les parets mestres, bigues, i també serveixen per separar plantes de pisos i cases. o Jàssera: la jàssera es una biga mestre que s’utilitza per suportar el pes de unes altres bigues més petites, parets mestres

En tercer lloc les cobertes. En les cobertes hi ha els següents apartats que son els mes comuns:  Les teulades: són cobertes inclinades, depèn del lloc que es facin han de tenir una inclinació adequada per les temperatures, en el cas de que visquis en un lloc que hi faci molt fred i que nevi molt acostumen a tenir unes teulades molt mes empinades, ja que així la neu no es queda a sobre i ja no pot caure el sostre, en canvi en els llocs que els climes son molt mes temperats no son tant empinades. I estan fet per protegir-nos del clima.



Els terrats: son unes cobertes que acostumen a estar en climes mes càlids i son planes com les terrasses, no hi ha teules i acostuma a ser un lloc en el qual pots jugar, encara que tenen una mica de pendent perquè el aigua poguí caure per el desaigua.

En quart lloc son els tancaments, son per aïllar i separar les diferents entre elles i amb l’exterior. Els elements de tancament son les parets.  Façanes: les façanes son aquelles parets que es poden observar des de l’exterior que son les que separen el exterior amb l’interior. Solen ser dos parets per aconseguir un aïllament millor.  Mitgeres: son aquelles parets que son per separar uns edificis de una altres.  Parets mestres o de càrrega: parets que suporten les forces que transmet el sostre dels pisos superiors o de la teulada.  Envans: son les parets que distribueixen els espais en l’interior de la casa.

En cinquè lloc les instal·lacions, son les comoditats que ha de tenir un habitatge, tenir les necessitats com la calefacció, aira condicionat, etc.

Són les encarregades de subministrar aigua, energia, el gas (aquestes son les mes importants).

Per últim està els revestiments i els acabats, els revestiments s’acostumen a fer servir per tapar imperfectes que han quedat a les parets.  Enguixar: es donar una capa de guix a les parets.  Enrajolar: son per aquelles parets com les del quarto de bany o les de la cuina.  Pavimentar: es fa als terres amb una capa de morter que serveix de base a les rajoles, al parquet o a la moqueta.

En el cas dels acabats hi ha els següents:  Muntatge de les portes i finestres  Instal·lació de endolls i els aparells de comandament electric.  Muntatge de aixetes  Mobles de la casa  Pintura i/o empaperat de parets  Poliments de terra  Neteja dels terres

5.2 Materials Per construir una casa son necessaris molt materials i de molt diversos tipus.

Hi ha els materials petris: van ser el primes en ser utilitzats per la construcció de cases per els essers humans. Aquests materials estan formats per perdre i terres que s’extreuen de la naturalesa i que s’usen en la construcció amb o sense transformacions. Encara que ha vegades per millorar-los se’ls hi posa algun altre material. En els materials petris hi ha: -

Els materials petris naturals: son aquells que quan s’extreuen, son sotmesos o processos de transformació. Com:  Ceràmics, es la barreja entre terres argiloses, pastades amb aigua, modelades per extrusió i cuites en forns. Els mes coneguts són: o Els maons o Les rajoles o Les teules o Porcellanes 

Aglomerats, son tots aquells materials que han estats transformats mitjançant varius processos i es presenta en forma de pols. Aquest a la hora que els barreges amb aigua es tornen mes consistents. o Ciment o Guix o Calç



Conglomerats, es una barreja entre els aglomerats però que a la vegada se’ls hi introdueix aigua o algun material. I els mes coneguts son: o El morter o El formigó

Uns altres materials són:  El metall, els mes utilitzats són: o L’acer: es un aliatge de ferro i carboni es dur, dúctil, mal·leable i tenaç. o L’alumini: es un metall molt lleuger i molt abundant a la natura però difícil i car d’obtenir pur. o El coure: es un dels millor conductors tèrmics i elèctrics, es dúctil i mal·leable. o El llautó: es un aliatge de coure i Zn de color groc 

El vidre, es una barreja de sorra i pedra calcaria que es fon a 1500 ºC. El material fos, a mesura de que es refreda passa a ser: transparent, dur, fràgil, resistent als agents atmosfèrics



La fusta: va ser un dels primers materials per construcció dels habitatges, la fusta es un dels materials mes lleugers, fàcil de treballar i de transportar, i un

dels millors aïllants tèrmics i elèctrics, encara que pot ser atacada per a causes naturals. Per això s’acostuma a tractar amb pintures i vernissos.



Les pintures: Són materials que es fan servir per al recobriment i tractament superficial d’una gran varietat d’objectes con per exemple materials ceràmics, fustes, ferro i en especial les parets interiors i exteriors dels edificis. I tenen com finalitat decorativa i una altra de protectora

5.3 Propietats mecàniques Les propietats mecàniques indiquen el comportament davant de l’aplicació de forces externes, i depenen de una estructura interna. Les propietats hi ha les següents: -

Resistent: es quan si aplica una força no es trenca tant fàcilment com altres materials, com per exemple: formigó Rígid: es quan hi ha una força sobre un objecta i no es deforma fàcilment. Estable: es quan una estructura o edifici no es caiguin. Elàstic: es quan un objecta li apliques una força i es doblega però en el moment que deixes de aplicar-la torna a la posició inicial Plàstic: un objecte que quan li apliques una força no es trenca però es deforma i no torna a la posició inicial. Mal·leable: es un plàstic però amb forma de làmina. Dúctil: es un plàstic però amb forma de fil. Fràgil: quan a un objecte hi ha una força es trenca fàcilment. Tenaç: que costa molt mes de que es trenqui. Dur: l’objecte es molt difícil de rallar. Tou: l’objecte es ratlla fàcilment.

5.3.1 Les forces Les forces Les forces es una acció capaç de produir o modificar una deformació o un moviment de un cos que anteriorment ha estat en repòs. -

Vectors: es una de les úniques formes de representar les forces, son fletxes que depèn de la mida que tingui hi ha mes newtons o no (es proporcional els Newtons amb la distància), també indiquen cap a on va la força (si va cap amunt, avall, en diagonal). Gràcies al la regla del paral·lelogram anirà on anirà a parar. La regla del paral·lelogram consisteix en tirar unes rectes paral·leles amb els dos vectors. Newtons: el newton es la unitat de mesura que la fem servir per mesurar les forces que tenim el dia a dia. Els newtons son una unitat de mesura universal (SI). En concepte matemàtic la formula es la següent:

Tota la definicio dels newtons (N), es basa en la segona llei de newton que diu:

5.4 Esforços dels materials Les estructures han de suportar uns esforços. Cada tipus de estructura te que fe un esforç o un altre, com per exemple: -

Tracció: es quan un cos tendeix a ser estirar-se per dos forces que van en sentit contrari.

Compressió: es quan unes forces actuen sobre un cos i el tendeix a comprimir-se, disminuir la seva mida.

Flexió: quan una sola força o mes la apliquen sobre un cos i aquest cos tendeix a doblegar-se.

Cisalla: les forces van en direcció paral·lela i son capaces de arribar a tallar un objecte per la meitat.

Torsió: les forces que hi actuen tendeixen a fer girar una secció respecte a una altre.

5. Estructures d’una casa Una estructura es un conjunt de materials resistents i estables capaços de suportar forces i transmetre-les a un punt de suport, majoritàriament tots els cossos tenen una estructura. Totes aquelles forces que actuen sobre un estructura s’anomenen càrregues (poden ser del mateix pes de la estructura, la gravetat, la neu, el vent, etc). En el cas de la casa te una estructura molt determinada. Aquesta estructura esta pensada per suportar moltes forces, per això es molt essencial tenir una estructura molt be edificada. Una estructura es com el nostre esquelet del cos que sense ells cauríem doncs es igual una casa sense estructura es cauria. No nomes hi ha les estructures creades per la mà humana si no que la natura també na creat. Al llarg de la historia les estructures han anat evolucionant, han evolucionant des de el punt que eren còncaves, fins a ser com les actuals, ponts, túnels, soterranis, etc. La estructura d’una casa esta formada per: - Escales: les escales son una edificació que esta pensada per comunicar 16

un pis amb un altre, té una zona de descans que es diu replà o altiplà. Hi ha diferents tipus de escales: - Fixa: que no es mouen, i son artístiques o monumentals. - Mòbil: en aquest cas son les escales mecàniques i son les que es necessari lan tecnologia per fer-ho - Transportables: són aquelles escales que es poden transportar fàcilment o de mà estan formades per fusta o corda o els dos material. -

Forjat: elements horitzontals, capaços de suportar la seva força, la de les parets mestres, bigues, i també serveixen per separar plantes de pisos i cases.

Parets mestres: són aquelles parets que estan fetes per suportar unes forces, majoritàriament acostumen a ser les dels exteriors i algunes de l’interior, també son una mica mes gruixudes que las normals

Jàssera: la jàssera es una biga mestre que s’utilitza per suportar el pes de unes altres bigues més petites, parets mestres

Bigues: element horitzontal, que dur a terme l’esforç de flexió, estan pensades per suportar forces, com les jàsseres però no tanta, ja que no estan pensades per suportar tant pes.

Fonaments: son la base de l’edifici i fixen la estructura al sol.

6. Cèdula d’habitabilitat La cèdula d'habitabilitat d'un immoble és el document que certifica la seva idoneïtat per al seu ús com a habitatge, i actualment és necessari per a realitzar moltes gestions relacionades amb la compra i ocupació d'un habitatge, com és demanar una hipoteca o donar-se d'alta de la llum. Per obtenir una cèdula d'habitabilitat, només cal que es posi en contacte amb nosaltres. En breu passarem a certificar l'habitatge, lliurant-li la certificació d'habitabilitat i tramitant el mateix dia la sol · licitud de la cèdula d'habitabilitat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. És molt senzill! Si ven o lloga un habitatge, necessita la certificació d'eficiència energètica a més de la cèdula d'habitabilitat. Pots encarregar-les conjuntament i aconseguir un important descompte.

Activitats 1) Com van començar els habitatges? I com van acabar sent? (de estètica i de adorns)

2) Diferencies entre el Neolític i el Paleolític en el concepte de habitatge?

3) Quin creus que es el millor habitatge per viure-hi? Raona la teva resposta.

4) Diguem els diferents processos que s’han de seguir per la edificació d’una casa.

5) El projecte arquitectònic es important per la construcció de la casa o no es necessari dur-lo a terme.

6) Diguem d’aquesta imatge totes les parts de la casa que hagis après.

7) Digues els tipus d’estructures que coneixes.

8) Digues d’aquestes imatges si són estructures naturals o artificials.

8) Com es mesura una força? Explica’m tot lo que sàpigues.

9) Digues si les estructures dibuixades a continuació estan en equilibri o no.

10) A continuació us posaré unes fotos i heu de diguem de la imatges següents tot el que sàpigues del tipus de casa que sigui.

11) Digues la propietats dels materials que han estats explicats anteriorment.

12)

Quins tipus de fonaments hi ha?

Solucionari de les activitats 1) Com van començar els habitatges? I com van acabar sent? (de estètica i de adorns) Els habitatges a la prehistòria es van començar a fer els primers habitatges, eren les coves, però a la segona etapa de la prehistòria van començar a fer unes cases mes ben fetes. Abans les cases les adornaven amb les pintures rupestres, son aquelles que explicaven el que feien, com caçaven, etc. En canvi a la actualitat els habitatges estan molt mes sofisticats, sobretot perquè tenim tot el que necessitem i a mes a mes els habitatges, els tenim pensats amb una preparació molt llarga i llavors gent especialitzada en la construeix, també tenim molts mes materials molt imprescindibles ara a l’actualitat i en el concepte de adorns, ara tenim les estàtues, quadres, etc. 2) Diferencies entre el Neolític i el Paleolític en el concepte de habitatge? Una de les grans diferencies es que en el neolític els nòmades, no eren sedentaris i quan veien que es quedaven sense aliments, canviaven i es tornaven a construir un altre habitatge, els seus habitatges eren les coves fetes per la naturalesa, en canvi en el paleolític, els nòmades, ja van construir les primeres cabanes i es van tornar sedentaris, ja que van aprendre la tècnica de la ramaderia i la agricultura 3) Quin creus que es el millor habitatge per viure-hi? Raona la teva resposta. Jo crec que el millor habitatge per viure es la teva pròpia casa, ja que ningú el molesta, pots fer el que vols, tens tot el que necessites i mes coses, etc. 4) Diguem els diferents processos que s’han de seguir per la edificació d’una casa. Una casa te els següents processos: - Els materials necessaris - La orientació del sol respecte a la casa - El clima - La funció - Tipus de sol 22

Distribució Habitabilitat Serveis propers

5) El projecte arquitectònic es important per la construcció de la casa o no es necessari dur-lo a terme. El projecte arquitectònic es una de les coses mes importants, ja que sense allò la casa es construiria molt malament, les mesures no tindrien lògica, la distribució no tindria ni cap ni peus, etc 6) Diguem d’aquesta imatge totes les parts de la casa que hagis après.

7) Digues els tipus d’estructures que coneixes. Hi ha dos tipus d’estructures les naturals, que son les que s’han fet de forma naturals es a dir que les ha construïda la pròpia natura, com per exemple els ossos, tec. Per altra banda hi ha les artificials, que son aquelles que han sigut creades per la acció humana, es a dir, les estructures de les cases, etc. 8) Digues d’aquestes imatges si són estructures naturals o artificials.

artificial natural

artificial

natural

9) Com es mesura una força? Explica’m tot lo que sàpigues. Els newtons son la unitat de mesura que la fem servir per mesurar les forces que tenim el dia a dia. Els newtons son una unitat de mesura universal (SI).

10) Digues si les estructures dibuixades a continuació estan en equilibri o no.

Si que està en equilibri

Si que esta en equilibri, perquè amb el pal de suport la base es fa ,es gran

No, ja que el punt d’equilibri no esta al centre i no toca a la base

11) A continuació us posaré unes fotos i heu de diguem de la imatges següents tot el que sàpigues del tipus de casa que sigui. Com podeu observar en aquesta imatge es una casa aïllada, ja que esta sola dels demes i no te ni una casa al seu voltant.

Com es pot veure en aquesta imatge es un conjunt de casa adossades

12) Digues la propietats dels materials que han estats explicats anteriorment. o o o o o o o o o o

Tou: l’objecte es ratlla fàcilment.

13) Que son els fonaments? I quins tipus de fonaments hi ha? Són la primera part de la construcció d’una casa, son una forma de suportar tot el pes de la cas ai el que fan les persones. Hi ha els següents:  Continus o de rases  Sabates  D’estaca o pilons  Llosa

7. Conclusions Per a mi aquest projecte a sigut bastant llarg i al final se ma fet pesat, ja que li tenies que dedicar moltes hores i dedicar-li moltes hores a algu que tot es el mateix acaba cansant. Mâ&#x20AC;&#x2122;ha agradat, ja que he aprĂ¨s molta cosa fent-lo.