VOLUM I
LA VANSA I FÓR NOL S BREU GUIA TURÍSTICA DE LA VALL
LA VANSA I FÓRNOLS La vall de la Vansa està situada a l’Alt Urgell, la segona comarca més gran i despoblada de Catalunya i una de les més desconegudes del Pirineu, de manera que no s’hi ha massificat el turisme i molts paisatges es conserven naturals, a punt per ser redescoberts. La Vansa és terra de trementinaires, càtars, d’esquí Nòrdic, d’artesanes i artistes, de calma i gran bellesa, pins, roures i avets, fauna i flora salvatge. Amagada entre grans carenes d’altes muntanyes, la vall -que va d’Est a Oest- està emmarcada pel Pedraforca, el Cadí, el Port del Comte i la Serra del Verd. Està formada per dos municipis, Josa i Tuixent i La Vansa i Fórnols. Tot i que donarem pinzellades de l’entorn proper, aquesta guia està centrada en el municipi de La Vansa i Fórnols, format pels petits poblets d’Adraén, Sisquer, Sorribes de la Vansa, Ossera, Fórnols de Cadí, Cornellana i els Veïnats de Montargull, St. Pere de la Vansa, la Barceloneta, Banyeres, Colldarnat i un bon grapat de masies i casalots que guarden tradicions als quals s’hi han anat instal·lant artistes i artesanes que enriqueixen una vall esplèndida.
EL CLIMA Es tracta d’una vall que per la seva alçada mínima, 995m, i per la seva geografia, envoltada de muntanyes amb cims que sobrepassen els dos mil metres, té un clima semblant a les valls del Pirineu Axial amb influències mediterrànies. Temperatures fresques tot l’any amb estius molt agradables. Tempestes de vespre a finals d’estiu i pluges a la tardor i primavera que a certes alçades cauen en forma de neu.
EL NOM És d’origen incert, hi ha diverses opinions, per uns és d’origen pirinenc preromà, també diuen que podria venir del radical èuscar laban, que significa “fluir, lliscar suau” fent referència al riu que neix i travessa suaument la vall. Altres diuen que podria venir del llatí lavare. Fórnols si que ve del llatí fumulos, forns, en el sentit de les coves en forma de forn que hi ha.
COM ARRIBAR (I SORTIR) DE LA VALL Es pot arribar a La Vansa per quatre carreteres diferents. Des de La Seu d’Urgell pujant per Alàs i Cerc, passant pel Coll de la Trava i Coll de Bancs. De Solsona per St Llorenç de Morunys i la Coma i La Pedra o per Lladurs i Port del Comte, entrant a la vall per Coll de Port. I de Berga passant per Gósol. També des d’Organyà fins a Sorribes de la Vansa passant per Montant de Tost i Colldarnat. De l’Alzina d’Alinyà es pot arribar a Ossera per una pista de muntanya de 9 km que s’ha de fer amb tot terreny.
QUÈ FER A LA VALL? GUIA RÀPIDA DEL MÉS IMPRESCINDIBLE Si tens pocs dies i vols una guia ràpida sobre què fer i veure et recomanem “els imprescindibles de la vall”: Visita a Ossera-Volta per la Vall- Espai La Vansa- Museu de les TrementinairesCaminada per... La visita a Ossera passejant pel seu carrer, descobrint els racons i detalls que han creat les artesanes i artesans que hi viuen, les botiguetes tan cuidades, i les vistes des de dalt del pedró o al cap damunt del poble. No té preu! Fer amb cotxe, la carretera que fa la volta a la vall i anar parant als indrets més emblemàtics com al safareig de Fórnols, coll de Bancs, mirador de la Trava i tots els poblets que vagis trobant. Un petit descans a la terrassa si fa sol, o des de darrera les grans vidrieres de l’Espai la VansaTaverna de Muntanya a Sorribes i contemplar les vistes panoràmiques de la vall mentre gaudeixes d’una tisana d’Ossera o una cervesa artesana del Cadí. El Museu de les Trementinaires a Tuixent preserva i mostra el llegat de les dones de la vall a través de la memòria de la Sofia Muntané de Cal Claudi d’Ossera, la darrera en exercir l’antic ofici. És de visita imprescindible per conèixer part de la història de La Vansa.
Una caminada per... us proposem una caminada adaptada a cada nivell, des de parar a l’estació d’esquí de Tuixent La Vansa i caminar fins al mirador del refugi que són 10 minuts, passant per un passeig al costat del riu des de Sorribes a Montargull, a peu pla que són vint minuts o de Sorribes fins a St Julià dels Garrics passejant, que dura una horeta. Si vols conèixer altres caminades o rutes passa per l’Espai La Vansa i t’informarem d’unes quantes més.
PER DESCOBRIR AMB CALMA... ESPAI LA VANSA Primer de tot et recomanem passar per l’Espai La Vansa on trobaràs informació de la Vall, itineraris, excursions, llocs per visitar i molt més. Hi trobaràs uns plafons explicatius sobre les Trementinaires, el gòtic i romànic de la vall. També plafons sobre la fauna i la flora característica d’aquesta part del Parc Natural del Cadí. I informació de les activitats que es poden fer a la vall i zones properes. La Taverna de Muntanya és un espai de trobada per als habitants de la Vall i les persones que hi estan de pas, amb una terrassa amb vistes panoràmiques, espectacular. A banda de tast de productes i gastronomia de la zona, també s’hi poden comprar pa i altres aliments. Ho complementa una botigueta d’artesania del Pirineu o objectes i llibres relacionats amb la Natura. De l’Espai sortiràs amb la informació necessària per gaudir d’una bona estada a la vall. A més hi podràs tornar sempre que vulguis a descansar a la terrassa o darrera les vidrieres i gaudir de les vistes mentre prens una tisana o tastes una bona cervesa artesana i xerres o llegeixes una estona.
MUSEU DE LES TREMENTINAIRES La Vall de La Vansa és coneguda sobretot per les dones de la vall, les Trementinaires, que durant el S XIX i XX practicaven l’ofici de recórrer Catalunya i part de França a peu, mentre venien herbes medicinals, xarops i altres remeis que havien recollit i elaborat prèviament a la vall. El nom els hi ve donat perquè produïen trementina. Els coneixements d’aquestes dones es passaven de manera oral dins les famílies. En algun lloc hem llegit que és possible que aquests sabers es remuntin i mantinguin per tradició oral des de l’època dels càtars que varen habitar la vall, però això és una hipòtesi. Per conèixer aquest ofici ancestral podeu anar al Museu de les Trementinaires a Tuixent, que guarda el llegat de la darrera Trementinaire de la vall, la Sofia d’Ossera i que es complementa amb un circuit urbà de plantes medicinals, que vas descobrint mentre passeges pel poble. Un altra equipament és el Centre d’Interpretació de la Flora del Parc, en el que hi ha el jardí botànic de les trementinaires, que acull les plantes més importants de l’entorn agrupades segons els seus hàbitats.
ARTESANIA Ossera és un petit poble situat dalt d’un turó allargat dels contraforts de la serra de Port del Comte, amb unes vistes espectaculars de la muntanya de l’Arp i la cara Sud del Cadí. Sobre la toponímia hi ha dos possibles orígens, el més probable és que per la situació i pel terreny fos una zona habitada per ossos bruns del Pirineu, quan a Catalunya encara no s’havien exterminat i hi podien viure tranquil·lament. L’altre, podria fer referència als tres dòlmens que s’hi han localitzat i que van ser saquejats a principi del S. XX, trobant-hi restes òssies dins de gerres de fang de l’època del neolític. Ossera és el poble d’on va sortir la darrera Trementinaire, la Sofia Muntané, el llegat de la qual va servir per bastir el museu de la vall, i que explica l’ofici de les dones durant anys. Recollien trementina i oli d’avet, entre moltes altres herbes remeieres, elaboraven ungüents i quan feia falta sortien a vendre fent llargs recorreguts a peu, per tot Catalunya. A Ossera encara és molt present la memòria de la Sofia. A més el poble darrerament també es va donar a conèixer per la re invenció que en varen fer els diferents artesans que s’hi varen establir els vuitanta i que el varen recuperar de l’abandó. El plaer de passejar pel carrer d’Ossera, pujar fins a la seva part més alta o al padró, i anar trobant les cases dels artistes i artesanes que hi viuen, descobrir els detalls amagats que hi ha pels carrers. Hi podreu trobar les melmelades, gelees i chutneys de la Núria de Cal Casal, les herbes de la Suzette de Cal Noguer, les pintures d’en Jaume, i un recorregut amb les escultures de Nico de Winter.
PAISATGES I NATURA El patrimoni més important de la vall és la bellesa salvatge dels seus paisatges, que formen part del Parc Natural del Cadí, i sobretot la flora que durant anys ha servit a les famílies que l’habitaven i a les trementinaires per elaborar els seus xarops i remeis ancestrals. Els paisatges de la vall, són molt variats, des del paisatge de ribera al fons de la vall per on passa el riu Lavansa, el riu Fred o el Bona i les rouredes de la vessant de solana, els pins de la banda obaga i el paisatge d’alta muntanya dalt dels cims.
#TRAVELPHOTOGRAFY Si ets un amant de la fotografia naturalista i dels paisatges gaudiràs molt. No tan sols per la varietat de paisatges, sinó perquè aquest no s’ha alterat en moltíssims anys i no hi trobaràs cap edifici que desentoni o trenqui l’harmonia natural. Hi ha racons de contes de fada i d’altres amb vistes des de dalt brutals. Per tant aprofita!
ELS 4 SELFIES IMPRESCINDIBLES DE LA VALL Per els amants de les xarxes socials, us proposem quatre selfies imprescindibles. Ens podeu etiquetar amb @espailavansa i els hastag #postalsdelavall #valldelavansa per tal de poder-vos repostejar, si voleu. 1.La vista d’Ossera des dalt del poble, mirant cap al Pedró, és un dels millors “perfils” de la Vall. De fet, a les xarxes sovint hi surt aquesta panoràmica que ja han trobat altres amants dels llocs espectaculars. 2. Des del mirador de la Traba, lloc d’entrada a la vall si vens per la Seu, ofereix unes vistes brutals del Pirineu Axial. O bé des de les terres vermelles del Coll de Creus. Situat molt a prop del Coll de la Traba, en aquest indret la geologia ens ha deixat un escenari de pel·lícula! 3. Des de un dels safareigs amagats de Fórnols o Cornellana. L’aigua maragda que es reflexa al voltant, fa ganes de banyar-s’hi. I com a teló de fons, és una joia! 4. I com no, des de la terrassa de L’Espai La Vansa, amb la vall i el riu com a fons i un bon vermut a taula, que farà les delícies dels que estiguin a l’altra banda de la pantalla.
MIRADORS PANORÀMICS
Per gaudir dels paisatges, hi ha diversos miradors panoràmics on aturar-se una estona i contemplar la vista: A Coll de Bancs hi ha un mirador adaptat a cadires de rodes, a més unes taules on aturar-se a fer un mos mentre mires cap a la Vall. En dies clars, des del mirador del refugi de l’Arp, pots resseguir amb la vista tota La Vansa, la cara Sud del Cadí, el Pedraforca, la Serra del Verd i el Pirineu fins a Osca. Hi ha un cartell indicatiu amb els noms dels pics que es veuen en l’horitzó. La terrassa de l’Espai la Vansa a Sorribes és un mirador del fons de La Vansa. Hi trobaràs un cartell indicatiu del relleu que es perfila des d’allà.
LA FAUNA DE LA VALL Per conèixer les diferents espècies que habiten la zona, a l’espai La Vansa disposem de diversos panells explicatius i d’informació variada per tal de donar resposta a la vostra curiositat i inquietuds. A més, disposem d’un punt de lectura i consulta de llibres de temàtica pirinenca.
AUS Els ocells són els protagonistes del Parc, n’hi ha moltes espècies i algunes fins i tot de protegides. En destaquem el Picot negre que habita les zones amb pi i avet i és el símbol del parc i el pica soques blau. A les nits d’estiu al fons de la vall podem trobar xots i gamarussos. També els grans rapinyaires com el xoriguer gros, l’àliga marcenca, l’àliga daurada, l’aligot i l’esparver. Els voltors són molt presents a la serralada, sovint volen en estols d’una dotzena i també es pot albirar una parella de trencalòs que nia en un dels cingles de la vall. Les parts més altes dels cims que envolten la vall són zona de Gall Fer, espècie protegida en perill d’extinció. Us demanem tenir molta cura de no interferir en el seu hàbitat com indiquen els cartells que hi ha a la zona sensible. A diferents indrets trobareu fulletons amb la informació necessària pel que fa al Gall Fer.
PARC TEMÀTIC ELS MOIXONS MOLÍ DE FÓRNOLS Es tracta d’un espai de Natura, Fotografia i observació de fauna, flora i ocells. Disposa d’un aguait fix de 12 m. amb 8 punts d'observació i fotografia, equipat amb llum i endolls per l'ordinador i càrrega de bateries. Piscina per a ocells amb aigua corrent i cristal·lina, amb 4 menjadores. Un altra aguait fix de 4 m. amb 5 punts d'observació i fotografia, amb piscina per a ocells i 2 menjadores. Un aguait mòbil de fàcil transport per tota la zona del parc, amb 4 punts d’observació i fotografia. Hi ha caixes niu per a ocells distribuïdes per tot el recinte del parc, a més de plantes medicinals i un petit jardí botànic. L’Espai La Vansa també compta amb menjadores i abeuradors per ocells, a més d’unes quantes caixes niu per diferents espècies distribuïdes per l’edifici de manera que des de la terrassa es facilita l’observació d’aus, tot i que estan més actius és a la matinada i la posta de sol.
MAMÍFERS Pel què fa als mamífers, trobem els tres grans herbívors, Isards, cabirols i Cérvols. També Senglars, guineus, martes, mosteles, genetes i el Gat Fer. Hi ha traces de llop, actualment se’n troba un assentat a la cara Nord de la serralada del port del Comte. De mamífers petits, els esquirols, conills de bosc, llebres, musaranyes, talps, marmotes i teixons.
PEIXOS, RÈPTILS I AMFIBIS De peixos, en algunes zones del riu Lavansa encara hi habiten truites autòctones. De rèptils i amfibis els més destacats són entre altres tipus de serps, l'escurçó pirinenc, l’única verinosa del nostre país, i que a l’estiu pots trobar prenent el sol en roques pels prats. La serp d’aigua, la verda i a prop dels rius o fonts, el tritó pirinenc, la salamandra, la granota roja entre altres i el gripau. Per poder veure fauna en el seu estat natural, salvatge,s’ha de fer a molta distància i no interferir en els seus costums i hàbitat. Cal comptar amb equips de guaita i si vols un guiatge d’experts pots contactar amb la gent de Cuiol Natura, Aubèrria o el Parc Natural del Cadí Moixeró que ofereixen diferets activitats per poder portar a terme aquestes guaites amb el major èxit possible i sense destorbar la vida dels animals.
LA FLORA La flora és la gran protagonista per la seva diversitat i per la seva vinculació a la història de les dones de la vall que en varen fer el seu ofici. Les Trementinaires varen saber utilitzar les herbes per fer-ne ungüents, per guarir, a la cuina... Actualment encara les utilitzen les artesanes d’Ossera i les dones de la vall en les seves preparacions, i trobareu diferents indrets i circuits per conèixer-les. A més de les herbes amb utilitats remeieres, la vall té una flora molt diversa, des d’alzines i rouredes a la solana, grans boscos de pi roig, negre i avetoses als estrats més alts de les muntanyes. Amb un sotabosc que va des de les gavarreres (o gratacul) al ginebró, ginesta, aranyoner, romaní, timó, entre moltes altres plantes. Per conèixer-ho millor us recomanem una visita alguns dels jardins o itineraris de flora que hi ha a Tuixent o Ossera. També pots agafar una guia o instal·lar-te una APP i buscar-les directament en les teves passejades pels camins de la Vall.
ITINERARIS GEOLÒGICS La serralada del Cadí, juntament amb la falla del Segre, separa el Prepirineu del Pirineu i forma una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud. La zona més occidental de la serra és geològicament molt interessant i a la Vall hi trobareu diferents itineraris que passen per les terres vermelles del Cadí i permeten contemplar les característiques geològiques a coll de Creus.
ESPORTS A LA VALL Els esports reis a la vall són: - Senderisme - Ciclisme o BTT - Esquí de fons - Raquetes -Barranquisme
SENDERISME I BTT Per la seva geografia és ideal per fer senderisme i per a les persones que els hi agrada de fer rutes de BTT per carreteres tranquil·les. L’activitat estrella per fer a la vall son les passejades i excursions. Hi ha senders senyalitzats amb diferents rutes per tots els nivells. A més es poden fer cims ben alts com el Cadinell, el Vulturó o el Pedró dels 4 Batlles i la Tossa Pelada. Si vols informació de rutes o plànols de camins pots passar per l’Espai i te'n recomanarem. Si voleu fer BTT us recomanem que consulteu el llibret de Joan Ramon Segura EN BTT PER LA VALL DE TUIXENT I LA VANSA, 27 itineraris de Cossetània Edicions. Una guia molt completa per a amants de la bicicleta que podeu trobar penjada a internet.
LES PISTES D’ESQUÍ NÒRDIC DE TUIXENT LA VANSA La seva alçada entre els 1830 i els 2150 metres d’alçada i la seva orientació, fan les condicions ideals per mantenir la neu i poder allargar la temporada d’esquí. El Pla de l’Arp i Prat Llong compten amb més de 32 km de recorregut, disposant de itineraris per a tots els nivells . L’estació també compta amb 15km senyalitzats per circuits de raquetes de neu. Compta amb escola i lloguer de material, cafeteria, sala de pícnic i primers auxilis. Ara també s’hi pot practicar el múixing o passejades amb trineu amb els companys de Cau de Llops ubicats al refugi de l’Arp. Es tracta d’un entorn natural d’alta muntanya de gran bellesa i que a més ofereix unes vistes espectaculars del Pedraforca, Cadí moixeró, la Serra del Verd i del Pirineu.
ALTRES ACTIVITATS ESPORTIVES A la zona també s’hi pot practicar la caça i pesca controlada en alguns trams del riu. Al refugi de l’Arp, a més de les passejades amb trineu estirats per gossos de neu, s’hi poden practicar diferents activitats de descoberta entorn del mushing i els gossos de trineu tot l’any, amb els companys de Cau de llops. Si voleu més info de les seves propostes mireu el seu web. Barranquisme Al tram final del riu La Vansa, passada la Barceloneta, s'inicia el congost on es pot practicar barranquisme. La dificultat del tram es considera baixa i es recomana fer a l’estiu o la tardor quan no va ple d’aigua del desglaç o degut a pluges, ja que en aquest cas pot ser perillós. La durada és entre 4 i 7 hores. Podeu trobar ressenyes i indicacions a diferents web buscant a internet. També es pot combinar el barranc de l'Espunya, amb el riu de la Vansa, esdevenint un dels barrancs més llargs de Catalunya. Cal arribar a l’inici del barranc per una pista forestal que s'enfila des d'Organyà. És un descens molt tècnic en la primera part, amb alguns ràpels espectaculars. Després de completar el descens del barranc s'arriba al riu de la Vansa, per on cal baixar. És de nivell fàcil i aquàtic però molt llarg, sense cap ràpel ni badines importants on gaudir d'una bona remullada. És una llarga caminada per la llera del riu amb remullades ocasionals, tot plegat és llarg. Podeu trobar diferents ressenyes a internet. Hi ha un tram del riu Bona que també està indicat per a fer barranquisme però no hem trobat cap ressenya actual. S’hi pot arribar resseguint el riu des de st. Julià dels Garrics.
HISTÒRIA I ART A LA VALL ELS RETAULES ROMÀNICS I GÒTICS DE LA VANSA A La vall hi ha cinc retaules gòtics que configuren un conjunt gairebé únic al Pirineu. Aquestes obres que han sobreviscut sense ser destruïdes, saquejades o traslladades, s’acaben de restaurar per tal que es puguin contemplar en el seu marc original. Un parell de cops a l’any, s’organitzen visites els retaules de st. Julià dels Garrics, St. Martí d’Ossera, El de St. Climent de Fórnols i els dos de St. Pere de Cornellana. St Julià dels Garrics és l’església romànica més ben conservada, està documentada des de l’any 1031. A més l’entorn és una meravella, d’aquells llocs per arribar-hi fent una passejada i deixar que corri el temps gaudint dels seus voltants. A més dels retaules i st. Julià dels Garrics, podeu contemplar l’església de St. Pere de la Vansa, documentada de l’any 1031, i que és un clar exemple d’arquitectura rural del S.XII i es troba en un bonic paratge.
HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA Com a tot el Pirineu, a la vall de la Vansa hi ha restes d’assentaments i presència humana des del Neolític. Del modus de vida d’aquesta època, ens queden algunes restes i evidències que ens permeten construir algunes teories, i admirar les restes en forma de Dòlmens i altres construccions similars.
MEGÀLITS A la Vall hi havia megàlits de l’època del Neolític fins a l’edat de bronze, la qual cosa ens indica que ja en temps prehistòrics hi havia grups d’humans habitant aquestes terres. Dels tres megàlits que estan classificats en consta la destrucció de dos l’any 1917. Actualment només en queda un dempeus i en bon estat, el de l’Espluga o Casa de la Bruixa.
Els megàlits són construccions funeràries de forma geomètrica amb un profund sentit simbòlic. En la cosmovisió de les societats preindoeuropees la naturalesa i els cicles de vida i mort eren un tot que se simbolitzava amb la representació de la Gran Deessa en les milers de figuretes que s’han trobat arreu, anomenades venus neolítiques.
En el moment de la mort amb les construccions megalítiques que sacralitzaven un ritual de pas, un final i inici de cicle de vida i mort que s’oferia a la Gran Deessa. El sentit d’aquests rituals era connectar la terra amb els dominis celestes, la humanitat amb el cosmos. El megàlit de l’Espluga o Casa de la Bruixa es troba a la carretera de La Vansa a Ossera, passat Padrinàs agafant una pista que surt a mà dreta en un revolt força pronunciat a l’esquerra. Aquesta pista porta al Cortal de St Quiro, a 200m de la carretera, a mà dreta, s’agafa un desviament que porta a Cal Pauet, a un serradet emboscat enmig d’uns camps de conreu. El megàlit es troba a uns 50 al nord-oest de Cal Pauet. La cista està molt ben conservada sobretot la part que dona cara Nord que conserva la seva estructura original. Se sap que l’any 1860 el propietari dels camps va buidar el megalític per tal d’utilitzar-ho d’aixopluc, trobant dos esquelets amb tota la seva ossamenta. En posteriors excavacions s’hi varen trobar restes de ceràmica, denes de petxina, fragments de dentaliums...
EL ROC DE ST NICOLAU A un quilòmetre abans d’arribar a Ossera, venint de La Vansa, en un revolt molt tancat d’esquerra en el que es veu el poble molt bé, just a 100m abans d’arribar aquest revolt, en una corba a la dreta, a sota la carretera hi ha un sortint rocós i al de sota s’hi troba aquesta cova anomenada el Roc de St Nicolau. És una obertura triangular d’uns tres metres d’amplada i dos metres d’alt. La fondària original no sé sap perquè les pedres caigudes del sostre no permet de veure-la. En aquesta cova s’hi va trobar un tupí de ceràmica amb restes òssies suposadament d’animal. La cova també, és el lloc on es diu que habiten “les encantades”. Aquestes dones misterioses de gran bellesa que sempre s’han relacionat amb balmes, coves o abrics. En època moderna el lloc també s’ha utilitzat com a refugi.
EL DOLMEN DE COLLDARNAT Conserva la llosa superior tot i que tombada a un costat. Va ser excavat a principi del S XX i s’hi varen trobar armes de sílex i bronze, restes de collarets i trossos de ceràmica.
ELS CASTELLS Se sap, que la romanització a la vall va ser feble, una presencia just per garantir el comerç per exemple, dels pernils cerdans. Fins a l’Alt Medieval, a la vall hi va perviure un antic sistema de producció i explotació comunal de les terres i recursos de la vall, per part de persones lliures anomenat, Vicus. Cap a l’any 713 la dominació musulmana també va ser feble. Fou a partir de l’any 1000 que l’aparició del feudalisme va arrelar a la vall. Per tal de defensar les terres, sotmetre a la pagesia i lluitar amb el bisbat d’Urgell, s’acabaren construint una quinzena de castells. Hem trobat la descripció dels cinc següents, però registrats se n’han comptabilitzat fins a 15 castells. Us n’expliquem cinc a continuació: El Castell d’Adraén En queden poques restes al cim del tossal, però se’n conserven referències orals. Castell de Cornellana Les restes del castell es troben a sobre del turó que hi ha al capdamunt del poble. Les pedres de la fortificació han estat aprofitades per construir les feixes dels conreus, per sota el turó encara s’hi pot veure el fossat repicat a les pedres i una petita cova. Castell d'en Pres (Sisquer) Els vestigis de la fortificació es troben per sobre del poble de Montargull, i s’hi arriba per la carretera de Sisquer, des de coll de bancs baixant cap al poble, uns 1800m a ma esquerra hi ha un trencant que porta, passant per darrera Cal Moll, a l’emplaçament del castell al final de la pista. Com tots hi queda poc per veure, però encara conserva la planta d’algunes edificacions i el fossat. Les pedres de la construcció es van reutilitzar en altres construccions, com va passar també en els altres castells de la zona.
Castell d’Ossera D’aquest castell només en resten les referències orals. Escriu que estava situat al tossal que hi ha a la banda nord del poble, la pedra del terreny està rebaixada i el lloc estratègicament és idoni per la vista privilegiada i domini de la vall. Es parla d’unes arcades que hi havia fa 150 anys i que varen ser aprofitades per construir algunes de les actuals cases del poble. Castell de Padrinàs Les referències orals parlen que al tossal sobre el poble de Padrinas s’hi alçava un castell dels templers. Actualment tampoc en queden restes. També s’esmenten els castells de Guàrdia a Sorribes, el de Banyeres, l’Espluga, Montargull i Emprès, a més dels dos de l’altre municipi que ocupa la Vall, de Josa i Tuixent.
EL CAMÍ DE L’ÚLTIM CÀTAR A l’època medieval, del S. X fins a la seva persecució el S. XIV es va expandir per Occitània (sud de França i part dels Pirineus) una creença religiosa que retornava al principi del cristianisme i rebutjava l’església catòlica i el sistema feudal. L’expansió de les creences d’aquests bons homes i bones dones de rígida moral, varen arribar a suposar una amenaça pel rei de França i el papa de Roma i se’ls va perseguir durant varis segles, fins a la seva desaparició. Durant els anys de més persecució al sud de França, els càtars varen venir a refugiar-se a contrades catalanes on tenien bones relacions amb els nobles de la zona. Va ser doncs de Berga, d’on va sortir el darrer prefecte o sacerdot càtar conegut, Guillem de Belibasta i va fer camí fins a Tírvia, on després de delatar-lo el varen fer pres. Un tall del camí de l’últim càtar passa per La Vansa i Fórnols, ja que entra a la vall per Coll de Port i va fins a Tuixent, i d’allà passa pel molí de Fórnols, o Cornellana i Fórnols cap a coll de Bancs i seguint fins a la Traba, que llavors baixa cap a la Seu d’Urgell. Si entres a la web www.camidelsbonshomes.com hi trobareu la informació de les diferents rutes, entre les quals en destaquem aquesta etapa.
FESTES MAJORS Si esteu per la Vall alguna d’aquestes dates, atenció, potser coincidiu amb la festa major d’alguns dels pobles: Juny Tercer diumenge- Ossera/ últim diumenge Cornellana Agost Primer diumenge- Sorribes/ segon diumenge- Sisquer Setembre Primer diumenge- Els Garrics Novembre Segon diumenge- Adraén/ tercer diumenge- Fórnols
ALTRES FESTES I FIRES L’últim cap de setmana de maig es celebra la Fira de Les Trementinaires juntament amb el municipi de Josa i Tuixent. Pel Pont de la Puríssima els i les artesanes celebren la Fira de la Vall.
LLOCS ON MENJAR El Molí de Fórnols El Paller de Cal Coma La Taverna de Muntanya de l’Espai La Vansa
ZONES DE PÍCNIC A la vall hi podeu trobar diferents espais a la natura on fer pícnic els dies assolellats. A Coll de la Traba i coll de bancs hi ha taules amb vistes magnífiques en el mirador. Sortint de Cornellana direcció Tuixent, hi ha la Font Major, una zona recreativa amb taules i una barbacoa al costat de la font i un rierol. A la font de Padrinàs també hi ha una taula de pícnic per fer la parada i passar una estona agradable.
LLOCS ON DORMIR El Molí de Fórnols, habitacions, apartaments i camping Cal Paller a Padrinas Cal Pallerola a Montargull Cal Tomàs a Ossera Apartaments Cadí a Fórnols Casa de Colònies Els Falcons a Cornellana Cal no sé què a Sisquer.
FER NIT AMB AUTOCARAVANA O VAN A LA VALL A la Vall hi ha el camping el Molí de Fórnols amb diferents serveis. També es pot fer nit al aparcament del mirador de Coll de Bancs on hi ha taules i bancs de fusta, una font i vistes esplèndides, a l’aparcament de les pistes de Tuixent La Vansa. En cas de pluja i mal temps davant l’Espai La Vansa hi ha un aparcament cobert, en el que es pot passar la nit.
LECTURES RECOMANADES DURANT LA TEVA ESTADA A LA VALL Per fer la teva estada més agradable i aprofundir en la història i coneixement de la vall, pots fer una immersió literària a través dels llibres que et recomanem a continuació: Artero i Novella, Isabel. Pedraforca màgic. Llegendes i rondalles. Barcelona : Farell editors, 2011 Clop, Pepita; Botella, Carolina (il·lustradora). Les cabretes del Serrat Gros. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2017. Coll, Pep. Viatge al Pirineu Fantàstic. Barcelona: Columna Edicions, 2005. Frigolé Reixach Joan. Dones que anaven pel mon. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. La Muntanya escrita. Indrets reals i literaris del Pirineu. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2015. Martí Martínez, David. Les dones sàvies de la muntanya. Barcelona: Edicions 62, 2014 Villaró Boix, Albert. La Bíblia Andorrana. Editorial Columna, 2015. Minguell Pla, Maria. Vivències, contes i poesia. Ossera: l’autora, 2012 Roma i Casanovas, Francesc. Pirineu Màgic. Llegendes. Barcelona: Farell editors, 2019 Segura, Joan Ramon; Alastuey, Carles. La guia negra: excursions per la Vall de la Vansa. Andorra: La Comarcal, 2009. Torras Elias, Eulàlia: Serrat Gros : història d'un formatge pirinenc. Tremp: Garsineu, 2008.
COSES A FER ALS VOLTANTS DE LA VANSA Entrar i sortir de la vall no és fàcil, ja que es passi per on passi, s’ha de fer mínim un port de muntanya. Això vol dir carreteres amb corbes i que no es pot anar massa ràpid. Tot i així et recomanem quatre coses a fer a prop de la vall, per si ets de les persones afortunades que hi ha vingut a fer una estada llarga. Citem de manera ràpida algunes recomanacions: Al municipi veí de Josa i Tuixent, recomanem de visitar l'Arborètum dels Planells del Sastró a la vall de la Mola o la Formatgeria del Serrat Gros a Josa. Seguint direcció Berga, a Saldes trobaràs l’Observatori Astronòmic del Pedraforca i el Pedraforca parc Aventura, el Centre Picasso de Gósol i el castell, i a Bagà l’Oficina del Parc Natural del Cadí Moixeró. Les petjades de dinosaure a Fumanya i el tren de les Mines de Cercs també son activitats interessants de fer en família. Cap al Solsonès podeu fer Caiac al pantà de la Llosa del Cavall, travessant per Coll de Port arribar-vos a veure els animals del Zoo del Pirineu a Canalda i fer un banyet a les Salines de Cambrils de Muntanya. Cap a la banda de la Seu d'Urgell heu de visitar El Parc Olímpic del Segre i la Seu Medieval. A Coll de Nargó hi ha la Dinosfera que als més petits els encanta. Muntanya d’Alinyà per a observar voltors i trencalòs o la casa dels Parcs dels Pirineus. El museu de la Llana a Arsèguel o l’antiga fortalesa de Castellciutat. Tot això a més de molts pobles i indrets naturals propers a la vall de la Vansa.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Aragay, I. Tot això passava quan començàvem a ser catalans. 30/06/2018 Disponible a: https://llegim.ara.cat/ Gusi Janer, F. La concepción simbólica en las estructuras funerarias megalíticas: una arquitectura concebida para la Diosa Madre neolítica. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Nº. 25, 2006, págs. 91-107. Disponible a: http://hdl.handle.net/10234/46485 Segura, J.R: En BTT per la vall de Tuixent i La Vansa. Cossetània ed., 2007.
I les webs: Gran Enciclopedia Catalana. Disponible a: https://www.enciclopedia.cat/ Viquièdia : l'enciclopèdia lliure. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/ Inventari del patrimoni arqueològic. Disponible a: http://invarque.cultura.gencat.cat/
REDACCIÓ: GEMMA VALERI CORRECCIÓ: ROSER GOMEZ MARÇ 2020 SORRIBES DE LA VANSA