Page 1

Passeig de Gràcia 108 · 08008 Barcelona · Tel. 93 218 92 39 E-mail: tamtam@ibernet.com · www.fundaciotamtam.org


ÍNDEX 1. Presentació de la Fundació Tam-Tam....................................................................................................3 2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013.......................................................................4 2.1. Per ONG i altres associacions........................................................................................................4 Associació d’Actors i Directors de Catalunya, Creu Roja, Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs,

Centre de Treball i Documentació, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Fòrum Social Mediterrani, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat UB, Justícia i Pau, Món-3, Plataforma Aturem la Guerra, Sodepau, TeatreAcció, Fundació per al Desenvolupament Comunitari.

2.2. Per a entitats públiques...............................................................................................................15 Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Fons Català de Cooperació

al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya, Univertitats –Politècnica de Catalunya (UPC), Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida–, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans.

2.3. Per a entitats privades.................................................................................................................20 Can Ràfols dels Caus, Films 59, Àrea de Televisió, Centre Promotor de la Imatge, Els 4 Gats, Massa d’Or, Ovídeo, Únicamente Severo Films, Institut del Cinema Català, Les Films du Raphia, Restaurant Espai Sucre, La Torreta, Suils Advocats, Assossiació de Comerciants de Creu Coberta...

3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996-2013)..................24 4. El documental African Request (2007)................................................................................................26


1. Presentació de la Fundació Tam-Tam La Fundació Privada Tam-Tam va ser creada el desembre de 1996 per tal d’ajudar a la difusió de les idees i activitats d’organitzacions no governamentals i entitats amb diverses propostes alternatives. El seu objectiu, durant tots aquests anys, ha sigut el de facilitar i amplificar les veus que menys s’escolten i que –ja n’és evident la urgència– més caldria escoltar. El Patronat de la Fundació està actualment constituït per: • Dària Esteva, presidenta • Món-3 (Maite Sirera), vicepresidenta • Mireya Raventós, secretària • Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), tresorer Vocals: • Centre de Treball i Documentació (Pere Ortega) • Associació Ecologistes en Acció (Núria Vidal) • Pere Portabella • Joaquim Lleixà Per portar a terme el seu treball, Tam-Tam disposa d’un estudi de disseny gràfic, de lligams amb diverses impremtes de qualitat i de col·laboradors, tant amb règim de voluntariat com amb contracte. Ofereix els seus serveis a empreses privades, entitats públiques, professionals, etc... i distribueix l’excedent que n’obté entre les organitzacions no governamentals i altres associacions, subministrant-lis a baix cost el material gràfic que necessiten. És una fundació sense ànim de lucre, ha dut a terme els seus fins amb l’excedent generat per la seva pròpia activitat i fins ara només ha rebut una subvenció: la que ens va donar a l’any 2007 l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya per a la realització del documental African Request, sobre el Fòrum Social Mundial de Nairobi, del que parlarem més endavant. Com que el relat detallat de totes les col·laboracions de Tam-Tam seria impossible, adjuntem una mostra amb imatges de les que ens semblen més representatives i un llistat de les entitats que han rebut la nosta ajuda. En tot cas, en aquests anys d’activitat Tam-Tam ha aportat a les associacions, ONG i altres entitats la quantitat de 350.000 euros en forma de bonificacions pel disseny i impressió de materials gràfics de tota mena. Pero l’aportació de Tam-Tam no és només quantificable en diners: ha sigut també una eina de comunicació gràfica en consonància amb la filosofia i les necessitats d’aquestes entitats i els hi ha prestat un servei proper i de qualitat. Aquesta trajectòria demostra la seva experiència específica en projectes reivindicadors d’un món més just, més pacífic, sostenible i humà i fa prou evident la seva identificació amb aquests mateixos objectius. Disposa a més d’una capacitat tècnica, logística i financera visible pels projectes engegats en col·laboració amb les entitats i associacions i té un arrelament molt ampli a Catalunya, ja que es multiplica amb la seva relació amb elles.

3


2. Mostra de treballs de la Fundació Tam-Tam 1996-2013 La Fundació Tam-Tam ha fet la seva aportació per tal d’elaborar una gran quantitat de materials impresos crítics i reivindicatius. No en podem fer una mostra exhaustiva però sí hem escollit una sèrie de materials gràfics, organitzats per ordre alfabètic, com a memòria resumida de la nostra activitat. 2.1. Per a ONG i altres associacions • Associació d’Actors i Directors de Catalunya - Maquetació i impressió de la seva revista trimestral Entreacte, des de la primavera de 2009. associació d’actors i directors professionals de catalunya

organització sindical

www.entreacte.cat www.aadpc.cat www.entreacte.lesrevistes.cat

núm. 167 estiu 2009

!NY'ROTOWSKY

Nova Junta aadpc Doblatge: s#OMISSI×AADPC s*ORDI"OIXADERAS &°LEX'ORINA John Strasberg per Mercè Sampietro I#ARME3ANSA #INEMA#ATALË direcció

%SCENA#ATALANA4RANSFRONTERERA Salvador Sunyer &$OMÑNEC2EIXACH

• Creu Roja - Disseny dels plafons per a l’exposició itinerant «El canvi climàtic», un recurs didàctic encarregat per la Creu Roja amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 3. L’ENERGIA D’AVUI

1. QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC? QUÈ SIGNIFICA?

La temperatura global de la Terra està augmentant. El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra. Encara que el clima pot canviar de manera natural, aquesta definició actualment fa referència al canvi climàtic provocat, de manera directa o indirecta, per l’acció humana.

GASOS D’EFECTE HIVERNACLE La seva contribució a l’escalfament global i el seu orígen

NO Òxids de nitrogen

CH Metà

Origen: Fertilitzants agrícoles. Alguns processos industrials

Origen: Producció i ús d’energia. Arrossars. Ramaderia. Residus

L’EFECTE HIVERNACLE I L’ESCALFAMENT GLOBAL

L’efecte hivernacle és necessari per a la vida, però si s’indueix un escalfament per sobre del natural es pot arribar a provocar problemes molt seriosos per a la supervivència de les espècies. La Terra està envoltada per l’atmosfera, una capa de gasos que actua com un hivernacle sobre aquesta retenint un 70% de l’energia solar, escalfant la superfície de la Terra, i tornant el 30 % restant a l’espai de manera immediata. Si no existís aquest fenomen, la temperatura del nostre planeta seria de -21 º C i no seria possible l’ existència de vida. Però, la concentració de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat de manera considerable les últimes dècades, la qual cosa provoca un escalfament excessiu de la Terra. Aquest fenomen és l’anomenat ESCALFAMENT GLOBAL i posa EFECTE HIVERNACLE ESCALFAMENT GLOBAL en perill l’equilibri dels ecosiste2 mes de tot el 1 1 ATMO planeta. SFE RA R

15%

d’aquesta e-

13%

GASOS D’EFECTE HIVERNACLE La seva contribució a l’escalfament global i el seu orígen 76%

3

CFC, HCFC, HFC Halocarbonis CO Diòxid de carboni Origen: Crema de combustibles fòssils. Desforestació

Orígen

Diòxid de carboni (CO ) Crema de combusti bles ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS fòssils. Desforestació.

4

2. QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES?

1. L’energia solar entra a l’atmosfera. 2. Un 30% es reflecteix cap a l’espai. 3. El 70% restant és retingut i escalfa la superfície terrestre. 4. Si a l’atmosfera augmenta la quantitat de gasos d’efecte hivernacle, aquesta reté més energia del Sol i escalfa la Terra per sobre del que és normal.

CANVI CLIMÀTIC, UNA REALITAT

CO Durant aquest últim segle s‘han increÉs el gas que influeix més en l’escalfament actual del planeta. Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el quementat més hi contribueix a causa de la gran les temperatures, ha quantitat disminuït la d’emissions que estem generant, principalment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, carbó i gas) per produir energia.

SEGUR QUE ÉS CULPA NOSTRA? Amb la revolució industrial va començar el canvi climàtic i s’està produint tan ràpidament que els éssers vius no tenen temps per adaptar-s’hi.

Els gràfics demostren la coincidència de la pujada pronunciada de la temperatura amb l’augment de la quantitat de CO2 a l’atmosfera al segle XX. Al llarg dels 4.600 milions d’anys que té la Terra, el clima ha canviat moltes vegades de manera natural presentant des de temperatures molt elevades fins a mostrar l’aspecte d’una gran bola de neu. Tots aquest canvis s’han donat en períodes de temps molt llargs: milers i, fins i tot, milions d’anys. D’aquesta manera, els organismes han pogut adaptar-se a aquests canvis de manera progressiva.

Com funciona? Les aspes dels generadors eòlics transformen l’energia del vent amb energia elèctrica. També es pot fer servir per bombejar aigua de pous subterranis. Avantatges Es tracta d’una tecnologia molt desenvolupada i provada. A més, el cost de manteniment és baix. S’hi poden instal·lar camps eòlics tant a terra com al mar. A tenir en compte Pot presentar un gran impacte visual, sonor i mediambiental si no es planifica de manera adequada el lloc on s’instal·la. Per treure’n el màxim profit dede posar en un privats lloc on eld’alta vent poLes grans inversions en carreteres,s’han l’abús vehicles sigui constant. tència i les ciutats que donen preferència als cotxes, fan que el transport sigui el que més fomenta l’escalfament global. Gran superfície urbana dedicada a l’automòbil.

Una part considerable de l’electricitat prové dels reactors nuclears. És cert que es disminuirien les emissions de CO a l’atmosfera, però això portaria altres problemes com són el perill que representen per a la població, l’absència de tractament dels residus radioactius que generen, que tenen una vida activa de desenes de milers d’anys, i la baixa competitivitat d’aquesta energia davant la resta.

20%

5%

Origen: Refrigeració. Indústria de plàstics. Dissolvents. Agricultura intensiva

49%

ENERGIA EÒLICA

Redueix les emissions de CO2 però a un cost molt alt i perillós.

Petroli Gas natural Carbó Nuclear Renovables

A

E SF MO AT

6%

6%

LES ENERGIES NETES I RENOVABLES S’ha avançat molt tecnològicament i ja hi ha una gran diversitat d’energies alternatives al petroli que emeten menys CO2 a l’atmosfera, per això són anomenades energies netes, i la font de les quals no s’esgota, és a dir que són renovables. Malauradament, la presència actual d’aquestes energies és molt minoritària. Però, amb una planificació i distribució adequada, en el futur podrien moure el món.

L’ENERGIA NUCLEAR NO ÉS LA SOLUCIÓ

CONSUM ENERGÈTIC A ESPANYA 10%

5. L’ENERGIA DEL FUTUR

EL PETROLI S’ACABA

El combustible més usat al món, s’acabarà en menys de 50 anys. En un sol any, al món es consumeix el petroli que la natura ha trigat un milió d’anys a formar. Molts experts daten el final del petroli l’any 2050, ja que el consum és cada vegada més elevat i no es troben nous jaciments petrolífers. L’escassetat es comença a notar en el preu del petroli i en el dels seus derivats.

D’ON VE L’ENERGIA?

Actualment funcionem amb energia bruta i no renovable, la qual és la causa principal del canvi climàtic. Tant a Espanya com a Catalunya, quasi tota l’energia que consumim prové de la combustió de petroli, carbó i gas natural. Això fa que s’alliberin ingents quantitats de diòxid de carboni, i aquestes emissions són les principals causants del canvi climàtic. Per això, aquest tipus d’energia també s’anomena energia bruta. D’altra banda, aquestes energies no són renovables, és a dir, que arribarà un moment que s’acabaran.

quantitat de gel, el nivell del mar ha pujat i els fenòmens catastròfics són més freqüents.

VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA GLOBAL I DE LA CONCENTRACIÓ DE DIÒXID DE CARBONI PRESENT EN L’AIRE EN ELS DARRERS 1000 ANYS Increment de crema de combustibles fòssils

CO

Les dades preses pels científics parlen per elles mateixes que el canvi climàticTemperatura ja és aquí. • La temperatura global mitjana de la superfície terrestre ha augmentat al llarg del segle XX en 0,7 º C més que els últims 1.000 anys. A l’estat espanyol, ho ha fet fins a 1,5 º C. que el canvi Els científics han demostrat • L’extensió de la neu s’ha reduït un 10% des de finals de climàtic actual és d’origen humà.

la dècada de 1960. En l’àmbit estatal, es calcula que la massa de gel ha disminuït un 50% entre els anys 1980

El canvi climàtic antropogènic s’està i 2000.produint de manera sobtada i això és el que fa que aquest fenomen sigui preocupant, que al llarg • El nivell del martan ha pujat entre 0,1 i 0,2jametres del darrer segle. a les noves condicions els éssers vius no tenen temps d’adaptar-se fenòmens climàtics catastròficsirreversón de cada veclimàtiques, cosa que provoca •unElsgran nombre d’extincions gada més freqüents: tornados, huracans, inundacions, sibles que poden arribar a afectaretc. la nostra pròpia supervivència.

QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

Halocarbonis Refrigeració. Indústria Mentre el nostre model energètic estigui en Dissolvents. la crema de combustibles (CFC, HCFC, HFC) basat de plàstics. Agricultura fòssils, què podem fer nosaltres per disminuir lesintensiva. emissions de CO2? Metà (CH ) Producció i ús d’energia. Arrossars. Ramaderia. Com que cada vegada consumim més energia, el primer pas que hem de fer és reduir Residus

aquest consum a fi de disminuir les emissions. Hi ha solucions molt senzilles i amb les Òxids de nitrogen (NO ) Fertilitzants agrícoles. Alguns quals les nostres butxaques surten beneficiades. processos industrials Si continuem amb el mateix ritme de consum d’energia, es preveu que els efectesi ciutadanes, del canvi podem fer molt per pal·liar el canvi climàtic. Nosaltres, els ciutadans climàtic s’accentuïn l’any 2100 segons l’IPCC*. El problema d’escassetat d’aigua representarà un dels més greus.

CO2 És el gas que influeix més en l’escalfament actual del planeta. Malgrat que no és el gas amb més potencial per provocar l’escalfament global, és el que més hi contribueix a causa de DEL CONSUMque ENERGÈTIC A ESPANYA la granEVOLUCIÓ quantitat d’emissions estem generant, principalment amb la combustió de recursos fòssils (petroli, Nuclearcarbó i gas) per produir energia. Renovables Gas natural Petroli Carbó El transport, sobretot el rodat per carretera, és el sector que més

4. TRANSPORT

EL PERQUÈ DE LA SITUACIÓ

EL QUE MÉS EMISSIONS ALLIBERA

ENERGIA MINIHIDRÀULICA

Entre el 20 i el 30 % del total de les ciutats i arriba al 40 % a les urbanitzacions de nova construcció.

contribueix al canvi climàtic. Els vehicles privats representen el 45% dels desplaçaments per carretera. A més, el sector del transport consumeix el 65% del petroli que s’extreu a tot el món i en depèn quasi totalment. Per això, és necessari replantejar el transport i donar pas a una mobilitat sostenible.

CANVIS EN EL CLIMA L’augment de pocs graus de temperatura farà que hi hagi grans canvis en el nivell del mar, els corrents oceànics i el règim de pluges. ESTALVI ENERGÈTIC A CASA NOSTRA AMB SISTEMES MÉS EFICIENTS: CANVIS EN ELS ECOSISTEMES La variació dels paràmetres climàtics afectaran l’equilibri ecològic, i provocaran canvis en el paisatge i en lesDE condicions INTERPRETACIÓ LES ETIQUETES ENERGÈTIQUES Consum local. de vida. d’eficiència molt alt. A Nivell Comprant al barri Consum energètic inferior al 55% de la mitjana. PROBLEMES PER A LA SALUT o productes produïts • La temperatura global • Ecosistemes sencers B Entre el 55% i el 75%. Els més eficients localment, estalviem L’augment de les temperatures, augmentarà entre 2 i 4,5 º C, sensibles als canvis i amb emissions d’efecte hivernacle amb el valor més probable de gran biodiversitat es veuran C Entre el 75% i el 90%. l’increment de la contamija que estalviem transport. 3 º C, per sobre de l’actual. afectats seriosament, com Entre el 90% i el 100%. D de nació i els problemes Els que presenten els aiguamolls, els manglars, Climatització de baix • La disminució dels un consum mitjà dèficit hídric provo• Malalties els esculls coral·lins i els E Entre el 100 % i 110 %. consum. casquets polars i les zones causades boscos tropicals. Seleccionar el termòstat a 26 º C a l’estiu caran l’arribada de cobertes de neu continuaran. F Malbaratament d’entre el 110 % i el 125%. per Alt vectors i a 20 º C a l’hivern. consum d’energia Fins i tot hi ha estudis INFLUÈNCIA DE LES DIFERENTS ACTIVITATS HUMANES EN EL noves malalties Despesa superior al 125 %. biològics com la - Ventilador en lloc d’aire condicionat: 98%. G científics que diuen que l’oceà PERCENTATGE DE LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE i problemes malària, l’encefalitis - Aire condicionat per evaporació en lloc de per compressió: 90-98%. Glacial Àrtic podria perdre tot transmissible, la sanitaris. el seu gel entre l’any 2030 i Habitatges aïllats. CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS A ESPANYA 2005 leishmaniosi i la febre del Aparells energèticament eficients. 2040. - Necessitats de calor/fred després de tancar petits escapaments d’aire en el sostre/parets: 20-25%. • Espècies oportunistes • L’augment del nivell del mar s’incrementarà entre 0,19 a 0,58m. El risc d’inundacions d’àmplies zones del planeta serà molt elevat i els arxipèlags seran els més afectats, alguns dels quals podrien arribar a desaparèixer. • El règim de corrents oceàniques i de pluges canviaran, la qual cosa provocarà sequeres, inundacions i onades de calor.

ampliaran la seva distribució esdevenint plagues i desplaçant espècies autòctones i emblemàtiques de diferents llocs. Així, la riquesa d’animals i plantes actuals disminuiria i donaria lloc a una diversitat mundial més homogènia. • Espècies vegetals i animals amb poca capacitat d’adaptació podrien desaparèixer, com l’ós polar que ja avui en dia es troba en perill.

Nil entre altres són sensibles - Rentadora de baix consum (classe A): 40-70%. als canvis de temperatura i - Electrodomèstic A++: 55%. podrien augmentar la seva - Cotxe de baix consum (classe distribució a latituds més altes. A): 25%.

Il·luminació de baix consum.

- Substituir bombetes incandescents per fluorescents compactes o de LEDS: 80%.

Tria i selecció de la brossa de casa. Fent-ho, s’estalvia energia (50%) i contaminació. • La salmonel·losi podria ser més freqüent, ja que s’ha demostrat que per sobre de determinades temperatures ambientals augmenten els casos d’aquesta malaltia.

36%

EL CANVI CLIMÀTIC

• LA DISPONIBILITAT D’AIGUA DISMINUIRÀ, sobretot a l’època d’estiu que és quan es produeix més espai de temps sense pluja. • EL TEMPS DE RISC D’INCENDIS AUGMENTARÀ, com a conseqüència de la sequera, i augmentarà 6 setmanes abans i després del període actual. • EL SECTOR AGRÍCOLA, EL TURÍSTIC I L’ECONOMIA EN RESULTARAN AFECTATS. Les collites disminuiran, principalment les de secà, i el turisme, essencial per a l’economia de Catalunya, patirà falta d’atractiu per causa de la sequera.

Com funciona? Mitjançant la reacció química de l’oxigen de l’aire amb l’hidrogen emmagatzemat en un dipòsit es produeix energia. Ja es fa servir per propulsar coets i cada vegada hi ha més autobusos i cotxes que funcionen amb piles d’hidrogen. Avantatges No contamina ni genera gasos d’efecte hivernacle ja que com a resultat del procés només s’allibera vapor d’aigua. A tenir en compte L’obtenció de l’hidrogen és molt costosa ja que no existeix sol a la natura. Es requereix molta energia per obtenir-lo. A més, les piles d’hidrogen encara són molt poc assequibles econòmicament.

37% TRANSPORT

4%

8%

15%

Carretera

4%3% 13%

Aeri Marítim

80%

ENERGIA MAREMOTRIU Com funciona? Consisteix en la transformació de l’energia potencial o cinètica del mar (onades, marees i corrents) en energia elèctrica. Avantatges No contamina l’atmosfera i gairebé tots els països podrien accedir-hi, ja que El canvi climàtic genera encara més desigualtats entre tres quartes parts del els països rics i els pobres. planeta són oceans. Tan sols el 18% del humans pertanyen a països industrialitA tenir en compte zats i produeixen el 40% de gasos que contribueixen al canÉs una tecnologia en vi climàtic. Això significa que els països pobres, a més de desenvolupament i pot no ser els responsables d’aquest fenomen, són els que painfluir en la salinitat i la teixen més les conseqüències negatives de l’escalfament biodiversitat del mar. global, ja que tenen menys recursos per combatre-les. L’atmosfera és de tots i hauria de ser emprada de manera equitativa. Per això, la disminució de gasos d’efecte hivernacle ha de començar pels països industrialitzats.

6. DESIGUALTATS I RESPONSABILITATS QUI SÓN ELS RESPONSABLES?

CAMINANT CAP A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE Per disminuir les emissions provocades pel transport s’ha d’afavorir els transports col·lectius i donar prioritat als vianants i ciclistes a les ciutats.

Actuacions urbanístiques i territorials per disminuir els desplaçaments a les ciutats. • Promoure els transports col·lectius, com el tren convencional, l’autobús i el tramvia. Fer servir l’autobús en lloc del cotxe comporta un estalvi del 80%. • Moure’s a peu i en bicicleta comporta un estalvi de combustible del 100%. La bicicleta és el sistema més eficient per a recorreguts de menys de 8 km.

EL CANVI CLIMÀTIC

• ABELLES I PAPALLONES PODRIEN DESAPARÈIXER. Són insectes sensibles als canvi de temperatura i ja s’ha demostrat que hi ha una disminució de la població. En el cas de les abelles, no només ens afecta en la producció de mel, sinó en la producció de fruita, ja que les abelles són essencials per a la pol·linització d’aquests arbres. • RISC D’ESPÈCIES QUE ESDEVENEN PLAGUES. Exemples actuals són el del mosquit tigre (Aedes albopictus) i la mosca negra (Simulium erythrocephala). Ambdós tenen una picada molt dolorosa i poden provocar problemes d’alegria greus. Les meduses són més freqüents a les nostres costes, fenomen afavorit també per les temperatures elevades.

• Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de les 2500 revolucions en vehicles de gasolina i sota les 2000 en els de gasoil estalvia un 35% de combustible. Conduir a 90 km/h en lloc de a 110 km/h n’estalvia el 25%. • Establir un etiquetatge ecològic dels vehicles, per poder triar el que menys emissions generi. • Compartir el cotxe amb dos, tres o quatre persones pot estalviar el 5066-75% de combustible respectivament.

• DISMINUCIÓ DE LA PESCA. Els peixos, amb l’augment de la temperatura del mar, han de migrar a aigües més fredes. Això també afecta la cadena tròfica depenent d’aquest peixos.

EL CANVI CLIMÀTIC

4EL CANVI CLIMÀTIC

EL PROTOCOL DE KYOTO El desembre de 1997 a Kyoto (Japó) es va celebrar la tercera de les Cimeres del Clima. Aquí es van establir unes reduccions determinades de gasos d’efecte hivernacle i les mesures financeres per acomplir-los a partir de 2005 fins al 2012. • La Unió Europea es va comprometre a reduir les emissions en un 15% per al 2010 amb relació als nivells de 1990. Tanmateix, a alguns països se’ls permetia un increment de les emissions a compte de la reducció d’altres. • Espanya es va comprometre a augmentar com a màxim les emissions en un 15%. L’any 2007, però, les emissions han augmentat quasi en un 50% des de 1990. EVOLUCIÓ DE LES EMISIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE A ESPANYA

• Les sequeres podrien provocar migracions, sobretot en països del tercer món com Àfrica.

• LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ CATALANA CANVIARÀ. Les alzines, sureres i matoll mediterrani van en augment mentre que els boscos de caducifolis, especialment les fagedes, estan experimentant retrocés.

DE KYOTO A BALI

BIOMASSA

Com funciona? S’obté de matèria orgànica de residus (forestals, agrícoles, ramaders, de la indústria agroalimentària) o de cultius energètics (blat de moro, EMISSION DE CO PER ZONA canya de sucre, colza). Té múltiples aplicacions: biocombustibles, electricitat, calor i gas. Avantatges És una font renovable d’energia i el seu us pot reduir les emissions d’efecte hivernacle de manera considerable. A tenir en compte És millor fer servir biomassa de residus que de cultius, ja que aquesta segona opció pot portar problemes en els països pobres amb els preus dels aliments bàsics i pot provocar un gran impacte ambiental.

Ferrocarril

Al conjunt de Catalunya, les temperatures han mostrat unes variacions i tendències similars a les globals, encara que les previsions pel 2100 són més acusades que aquestes. • LA TEMPERATURA POT ARRIBAR A AUGMENTAR 6,3º C, 3º C més que la global del planeta. Últimament tenim uns anys de pujada constant de la mitjana de les temperatures, amb hiverns més calents i fortes onades de calor a l’estiu.

A l’estat espanyol, només el 5% dels viatgers es desplacen en tren davant del

91% que ho fanH en cotxe. HIDRÒGEN 2

TRANSPORT

Altres opcions eficients:

Indústria - Cuina de gas en lloc d’elèctrica: 73%. - Forn de gas en lloc d’elèctric: 60-70%. Residencia - Calefacció de gas en lloc d’elèctrica: 53-80%. Serveis - Estendre la roba en lloc de fer servir l’assecadora: 100%. - Apagar l’“stand by”: 15 %. Agricultura - Pujar un grau la temperatura del termòstat de la nevera: 5%. - Rentaplats amb aigua freda en lloc de calenta: 75%. - Rentadora amb aigua freda en lloc de calenta: 80%. - Tapar les olles quan cuinem i ajustar la mida de la flama: 20%.

• Les al·lèrgies duraran més temps ja que les pluges i les altes temperatures s’avancen i provoquen la floració abans de l’habitual. • Les onades de calor contribuiran a augmentar el nombre de morts, i afectaran sobretot la població més sensible, com la gent gran.

QUÈ PASSARÀ A CATALUNYA?

- Finestres ben aïllades: 30%.

Els Pressupostos Generals de l’Estat afavoreixen els transports no sostenibles. Comque funciona? Per al 2007, s’ha destinat quasi el doble en carreteres en ferrocarrils. A més, el 77 % del ferrocarril va destinat a l’AVE, qual no electricitat és resEselgenera mitjançant pectuós amb el medi ambient com el tren convencional, pel qual es fa i potencial de l’aigua. l’energia cinètica una inversió molt petita. Avantatges Desaprofitament dels cotxes privats. És una energia neta, renovable El 80% dels vehicles van ocupats habitualment per una sola persona, inesgotable. cosa que implica una despesa energètica entre 5 ii 20 vegades superior a la del transport públic. tenir en icompte Gran quantitat de cotxesA potents vehicles tot terreny. Pot generar Aquests poden arribar a emetreimpacte el doble demediambiental gasos que un turisme normal isi són mateix que podria fer un nousats estàpelben adaptada al riu onturisme es menys contaminant. construeix Baix ús del transport públic.

ENERGIA SOLAR

Com funciona? L’energia obtinguda de la radiació solar és transformada en calor gràcies a uns col·lectors solars que transfereixen l’energia del Sol a l’aigua i l’escalfen (solar tèrmica) o, mitjançant unes cel·les fotovoltaiques, la transformen en electricitat (solar fotovoltaica). Avantatges És un sistema silenciós, de llarga durada, que requereix poc manteniment i és molt fiable. Es poden integrar a les teulades dels edificis, amb la qual cosa no consumeix territori. A tenir en compte En el cas dels mòduls fotovoltaics, requereixen molta energia en la seva fabricació i necessita elements tòxics.

Límit d’increment d’emissions

EL TRACTAT DE BALI Amb la necessitat de renovar el protocol de Kyoto, el desembre de 2007 s’ha celebrat a la ciutat de Bali una cimera sobre el canvi climàtic per tal que el 2009 hi hagi un nou text més ambiciós que substitueixi al protocol de Kyoto. El gener de 2013 entraria en vigor aquest nou tractat. 189 països han signat aquesta iniciativa, dels quals també s’inclou EUA, fet important tenint en compte que és el país que més emissions d’efecte hivernacle allibera. Els països emergents com Xina, Índia, Brasil i Indonèsia, s’han compromès a establir una limitació voluntària d’emissions sota la supervisió de l’ONU.

TOTS HEM D’ACTUAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots i totes. Polítics/ques, empreses i la ciutadania de tots els països hem de treballar per combatre aquest problema.

EL CANVI CLIMÀTIC

Molts cops pensem que el canvi climàtic és culpa de les grans indústries i que els polítics són els que poden fer alguna cosa. Però del total de les emissions d’efecte hivernacle, tan sols el 40% és responsabilitat de grans empreses (d’electricitat, materials de construcció, metalls, indústria, etc.). El 60% restant prové del sector difús format per la ciutadania, les empreses i les administracions.

S’anomena sector difús perquè es tracta de milions de persones repartides per tot el territori que estan fora del control del protocol de Kyoto. Per tot això és molt important que les persones ens conscienciem i ens esforcem per disminuir les nostres emissions, estalviant energia a les nostres cases i a la feina i apostant per una mobilitat més sostenible.

PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT!

EL CANVI CLIMÀTIC


www.

s mde.e

• Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs - Des de 2001, fulletons, cartells i llibres per a les seves activitats, el seu Informe Anual, caràtules de DVD, documentals, etc. - Disseny del logotip i del butlletí antiarmamentista Materials de Treball.

NOTĂ?CIES

ALS MATERI L AL DE TREB

Lloc i data: 16 d’octubre de 2009 Sala d’actes de la Residència d’Investigadors Hospital 64, 08001 Barcelona (Prop de la parada de metro de Liceu) Pel seminari del matí cal inscripció prèvia Entrada gratuïta. Places limitades

45

Informació i inscripcions: Centre D’Estudis per a la Pau J.M. Delàs delas@justiciaipau.org

la Pau is per a d’Estud bre de El Centre Delàs Ês mem work JM an Net (Europe e), l’ENAAT inst Arms Trad rs Aga Resiste r (Wa I del WR rador del i col¡labo tional al) tion Interna Interna ckholm itute) (Sto Inst RI ch SIP ear Peace Res

Jornades Centre d’Estudis per a la Pau JM Delà s

www.centredelas.org

EL TAULER

Justícia i Pau Rivadeneyra 6, 10è ¡ 08002 Barcelona T. 93 317 61 77 ¡ Fax. 93 412 53 84

D’ESCACS MUNDIAL

www.justiciaipau.org

MATERIALS DE TREBALL

12

BRE 20

DESEM

46

Afganistan, Pakistan, EUA, OTAN... i Espanya

INFORME 2008 JUSTĂ?CIA I PAU

Amb la col¡laboració de:

Grafisme+impressiĂł: FundaciĂł Tam-Tam

Convoquen:

ali El Centre somd’Estu ls dis per l’exèrcit a la ment de ars espanyo JM Delàs Ês per milit memb

Entrena

ilitar

spesa m

ir la de

ure redu

És un de

Pau re de l’ENAAT (Europ ean Network Against Arms Trade), del WRI (War Resisters International) i col¡laborador del SIPRI (Stock holm Internationa l Peace Resea rch Institute)

FEBRER 2013

veu als, bÊ es ò: tam des addicionú, mÊs aix aju ort I no no tada amb nsidera op t en co ssa es increm govern ho rovar el pa aplicad el re reduir .1 quan que es va ap volum de les ueix usteritat han tingut És un deu militar . . . . . . . d’a sures crisi de a com la setembre. El yoles se seg ys Les me l’inici de la s els pilars la despes espan s de stos de als an supost des de ncies en tot pressupo ament me s armades ells similars Els ßè ora pli pes del pres 3 . . . . . 2 niv force conseq l benestar. an vist à m al Les tram ica, alh ns nint en de l’any 201 mante nça econòm ministracio l’Estat educació s’h els destinats les militar de ad na i e i ga crida de bo empreses i i sanitat , mentre qu econòmica quals Pere Orte es les les SUM sanitat s uïd e tre de ARI militar retallats de l’activitat han vist red os en qu ques —en ció la forts ajusto l’industria . . . 4 ten a bli t ir-l es l’a per pú t en nt a an bliqu fom Crèdits ret . . convert ant la ecialme estan aplic ns militars Reial dec ions pú es fins a dic esp rju cio pe invers a cop de arro ió— eraCal post nta es partidtestimonial, educac nal. Les op d’u nou ssu planteejament nun pre s’augmetadà les sev t Camino Sim s rso tita en mÊ an A de segure t, qu de pe r gaudeix tantat el ciu . . . ve una qu de treball. . . .rn ...1 l cons e el. . Go ts va sobre .7 l’exterio inari anua creació ga impositi nen quantita , Un exèrcit sionat . . . . . . . ns i qu ngències. La als traord 780 milioRiscos rre men rdo ex fisc i nti amena cà redi pe ces Co la ors sob a la udint els de udad ert rrer i es ueix ga En el cas d’un ronda en el Fons segurertatseg del ca ries als defra les entitats la Tomàs Gisb nya le lita de Catalu a a Cataluny nt de Tica iderab. . . . 2 en un esta amag en R+D mi Font milionà nua ajuda causants t propi, cald a constituïda ca cons moure la ió militar: bli nti dels models ls ió ers 9 . pú co . dicc inv a r pro ncipa ja tives debat sobre la segu ria obrir un o es arriba. La juris partid vir pe res, pri aquests fossi existents, com si a que no retat i la polít competi 2 ) Quina d’una podria ser de defensa defens finance n la retallad ert t mÊa si segure(på ica que es port tat g. ada estat hauria l’única opció. El nou il, afen aria a que bÊ ció civper un hipotètic Catalu a destin e nyases crisi. Tomàs Gisb pre . . . rtid . esta . iga . em ...4 t català inde terme en en compte de construir-se tenin qu les Ortega la pa invest s Pere La discussió t pendent. el nou cont això, si no la des les adore nt haur re ov Ês, ext del segl sob ia sta XXI, r de inn i en què Ês girar al volta de tres qßes e No ob esa milita nys afecta Reflexions militars possible el tions. nt sp s. el desenvol me 11 . de progrÊs, ons Quina rie . 1) les r. raci la segure Qui stà a upament i ope tat per Ês el subjecte ssupo una de en l’exterio la viabilitat d’un país de la defe a Catalunya? . . i la segureta sens menys, retallades pre espanyoles o nsa .........8 t? Poz militarització e elegir el camí de Tomàs Gisbert protegir: les És a dir, qui s’ha de la per les Alejandro . Hi ha qui pers ones que 16 ha . , l’Estat, les calculat a Cataluny que governen ...... a s’haurien elits ? 2) Quines ...... l’1,5 s. Propos de % ame ície gast del tes són naces que Not de seguretat PIB, ar les d’euros l’any uns 3.000 milions i defensa dels partits mateixes que cal afrontar? Són les , en un hipo Hi ha molt tètic exèrcit. polítics catalans 3) Com afro si no tinguÊssim esta es maneres ... t? ntar aqueste alternatives gastar-se aqu Jordi Calvo i Roger . . . . . 11 De totes les s amenace de ests diners Bruguera s? propostes de manera que servirien que poden haver-hi, eme directa per rgei crear un país mÊs segur proposta basa x amb força una per a tothom. de la segu humana, que da en la seguretat retat humana Tot a travÊs d’abordar , que hem tÊ amenace afirma que Cataluny en tota a s que requ ereixin resp no treballant en tots la seva globalitat, militars. ostes fan els aspectes que les pers ones, els ciutaque i ciutadanes Un nou esta dans ens sentim t català haur aquest mod segurs. Però això, nou, el no Ês un i no plantejar ia de ser Justícia i Pau presenta plan excl usiu tejam i la segureta -se t des del punt la defensa la segu per a Catalunya, sinó ent retat desi que Ês de vista resta del món tjable, tambÊ, per a la .

SUMARI Divendres 16 d’octubre de 2009

Seminari i conferència amb Tariq Ali

Cal un nou pla

ntejament de

EXPORTACIONES ESPAĂ‘OLAS DE A SOMĂ€LIA: PIRATERIA MATERIAL EXCUSA O OPORTUNITAT DE DEFENSAGEOPOLĂ?TICA? 1998 - 2007 UNA MIRADA DIFERENT A LA PARTICIPACIĂ“ MILITAR ESPANYOLA I INTERNACIONAL CONTRA LA PIRATERIA

VERITATS I MENTIDES AL PRESSUPOST MILITAR ESPANYOL DE 2013

Ahimsa

Ahimsa Ês un documental de Justícia i Pau que s’emmarca en el treball del seu Centre d’Estudis per a la Pau JM Delà s. TÊ l’objectiu de contribuir a la construcció d’una cultura de pau, en contraposició a la cultura de guerra, de violència i de militarització, massa sovint present a la nostra societat. Hem volgut dedicar aquest material a Gandhi, la font d’inspiració mÊs important entre els qui opten pel pacifisme i la noviolencia. És per això que el títol del documental Ês ahimsa, concepte creat per ell. Traduït entre nosaltres per noviolència significa no matar, i rebutjar qualsevol tipus de violència contra les persones, tant física, com cultural, psíquica o estructural, que considera que cal eradicar per aconseguir la igualtat entre les persones.

nĂşm. 13

Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justicia i Pau C/ Rivadeneyra 6, 10è 08002 BARCELONA T. 93 317 61 77 F. 93 412 53 84 www.centredelas.org delas@justiciaipau.org www.justiciaipau.org justiciaipau@justiciaipau.org

jcVodcVYZ\gVc^bedgi|cX^V\ZdZhigViƒ\^XV4 GZk^iVa^ioVgaÉDI6C4Aaj^iVgXdcigVZaiZggdg^hbZ4 :higVXiVYÉjcV\jZggVaZ\Vad^aĂ•aZ\Va4

CONTRA LA GUERRA

INFORME

AadX^YViV/ '-!'.^(%YÉDXijWgZYZ'%%HVaVYÉVXiZhYZaÉZY^ÒX^;gVc VŸ YZaVJc^kZgh^iViEdbeZj;VWgV EVhhZ^\YZaV8^gXjbkVaÕaVX^‹- VaXdhiViYZaÉ:hiVX^‹YZ;gVc V BZigd7VgXZadcZiVA†c^V)

Fj^chh‹cZahbdi^jhgZVahYZaV\jZggV YÉ6[\Vc^hiVc4EdgiVgaVYZbdXg|X^V^aVaa^WZgiVi!

eZghZ\j^gV7^cAVYZc!VXVWVgVbWZaXjai^jYZ CONTRA LA GUERRA aÉde^^aVhZ\gZ\VX^‹YZaZhYdcZh4EdihZgXdcigdaVg

Ahimsa

:cigVYV\gVij‰iV :hgZXdbVcV^chXg^eX^‹egƒk^V

Fjƒ[VcaÉDI6C^aZhigdeZhZheVcndaZhVaÉ6[\Vc^hiVc4 :higVXiVYÉjcVdeZgVX^‹]jbVc^i|g^V4YZeVj4 YZgZXdchigjXX^‹4:a\dkZgcbVci‚fjZaZhigdeZh ZheVcndaZhcd[dgbZceVgiYZaÉdXjeVX^‹c^[Vc VXX^dchYZXdbWVi!h^c‹fjZigZWVaaZcZcaV gZXdchigjXX^‹YZaeV†h#;^chVkj^!aÉ:hiViZheVcnda ]V\VhiVib‚hYZ&#&%%b^a^dchYÉZjgdhZcaV ^ciZgkZcX^‹b^a^iVgVaÉ6[\Vc^hiVc#

Ahimsa

Ahimsa es un documental de JustĂ­cia i Pau que se enmarca en el trabajo de su Centro de Estudios por la Paz JM DelĂ s. Tiene el objetivo de contribuir a la construcciĂłn de una cultura de paz, en contraposiciĂłn a la cultura de guerra, de violencia y de militarizaciĂłn, demasiado presente en nuestra sociedad. Hemos querido dedicar este material a Gandhi, la fuente de inspiraciĂłn mĂĄs importante entre quienes optan por el pacifismo y la noviolencia. Es por ello que el tĂ­tulo del documental es ahimsa, concepto creado por ĂŠl. Traducido entre nosotros como ÂŤnoviolenciaÂť, significa no matar y rechazar cualquier tipo de violencia contra las personas, tanto fĂ­sica, como cultural, psĂ­quica o estructural, que considera que hay que erradicar para conseguir la igualdad entre las personas.

CONTRA LA GUERRA

=^]Vjg|hZgkZ^YZigVYjXX^‹h^bjai|c^V

JUSTĂ?CIA I PAU

INFORME

BY

nĂşm. 14

NC

6XijVabZci!b‚hYZaVbZ^iViYZaVedWaVX^‹ ZheVcndaVkZjXdbVcZ\Vi^kVaVegZhZcX^V YZigdeZhVaÉ6[\Vc^hiVc#wheZgi^cZci aVeVgi^X^eVX^‹ZheVcndaVVaV\jZggV YÉ6[\Vc^hiVc4

SA

Amb el suport de / Con el apoyo de:

>c[dgbVX^‹^^chXg^eX^dch/ 8ZcigZYÉ:hijY^heZgVaVEVj?#B#9Za|h YZaVh5_jhi^X^V^eVj#dg\ lll#XZcigZYZaVh#dg\ ?jhi†X^V^EVj G^kVYZcZngV+!&%ƒ"%-%%'7VgXZadcV I#.((&,+&,,";Vm#.()&'*(-) lll#_jhi^X^V^eVj#dg\

seguretat

FJĂ?;6 :HE6CN6 6AĂ&#x2030;6;<6C>HI6C4 A6E6GI>8>E68>â :HE6CNDA6 :CA6<J:GG6 9Ă&#x2030;6;<6C>HI6C 69:76I '-!'.^(%YĂ&#x2030;dXijWgZ'%%7VgXZadcV

Cap. 1: Cultura de pau / Cultura de paz Cap. 2: Noviolència i transformaciĂł social / No violencia y tranformaciĂłn social Cap. 3: El cicle armamentista / El ciclo armamentista Cap. 4: La funciĂł dels exèrcits / La funciĂłn de los ejĂŠrcitos 6bWaVXdaĂ&#x2022;aVWdgVX^Â&#x2039;YZ/ Cap. 5: Cultura de guerra / Cultura de guerra

MINISTERIO DE EDUCACIĂ&#x201C;N Y CIENCIA

JUSTĂ?CIA I PAU

JUSTĂ?CIA I PAU

â&#x20AC;˘ Centre de Treball i DocumentaciĂł - Des de 1996, nombrosos materials grĂ fics per a taules rodones, debats i campanyes sobre temes com lâ&#x20AC;&#x2122;aboliciĂł de la pena de mort, la legalitat internacional i el cas dâ&#x20AC;&#x2122;Iraq, arguments contra la guerra, la pau i els drets humans a Algèria, guerra, terrorisme i retall de llibertats, lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs dâ&#x20AC;&#x2122;energia nuclear, el final del petroli o els nous reptes de la seguretat. VIIè MEMORIAL O C TAV I P E L L I S S A

El final de lâ&#x20AC;&#x2122;era del petroli barat Jornada convocada pel Centre de Treball i DocumentaciĂł Pati Manning, divendres 21 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 16 a 21.30 h.

3%-).!2)

18 h.

Miquel MuĂąiz La difĂ­cil transiciĂł cap a les alternatives al petroli: el cas del Pla de l'Energia de Catalunya (2006-2015)

19.30 h. Enric Tello Implicacions socials i polĂ­tiques del final de lâ&#x20AC;&#x2122;era del petroli barat. Cap a un canvi de model social?

Grafisme+impresió con la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam ¡ Fotografia Rockartwolf

Mariano Marzo Quines sĂłn les previsions sobre sobre el futur del petroli?

FundaciĂł Tam-Tam

Intervindran 16 h.

5

Lâ&#x20AC;&#x2122;ENERGIA NUCLEAR I LES SEVES ALTERNATIVES

%,3./532%04%3 $%,!3%'52%4!4

23 i 24 de Novembre de 2007 Auditori de la Rambles de la UPF Entrada lliure

+ info: www.cetede.org

Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de la Facultat de Periodisme La Rambla 30-32 (plaça Joaquim Xirau) Barcelona

Organitza:

Amb el suport de: U N I V ERS I TAT

CENTRE DE TREBALL I DOCUMETACIĂ&#x201C;

P O M P E U FA B R A

Amb el finançament de:

$´/#45"2%I$%./6%-"2%Ă&#x20AC;H #%.42%#Ă&#x2030;6)#0!4),,)-/.!Ă&#x20AC;#2%'/-)2Ă&#x20AC;"!2#%,/.! WWWCETEDEORG


• Ecologistes en Acció - Imatge de la campanya «Catalunya estalvia aigua», encara en curs, per a diversos ajuntaments catalans –Cornellà, Vilanova i la Geltrú, L’Hospitalet, Mataró, Sant Cugat, Viladecans i Santa Maria de Palau Tordera–. Aquesta campanya va començar al 2002 i encara està en curs en alguns d’aquests ajuntaments. Compren la Guia pràctica de xerojardineria, la Guia d’aigua a Catalunya i la Guia pràctica per a l’estalvi domèstic d’aigua. - Diversos fulletons, pegatines i cartells per a altres I tu? aigPer aigua? ua?a què la fem servir, tanta aig campanyes, com ara els «Encuentros estatales de amantes de la basura». més En casa de quatre persones podem arribar a gastar més d de una 1.00 0 litre s d’ai gua al dia

Per tal que no ens falti l’aigua d’aquí a uns anys cal utilitzar-la millor ara

més de 1.000 litres d’aigua al dia

Això vol dir:

Per netejar, també en gastem molta

Protegir els rius, llacs i aigües subterrànies.

Per rentar el cotxe amb mànega; 400 litres

Posant molt sabó i lleixiu, queda neta la casa però molt brut el riu!

4/5/09

Què és la xero jardiner

16:11

Página

5

Ja has vist com n’és de fàcil tenir cura de l’aigua, ara fes-ho córrer!

perd

uda! Posan t la cas molt sab ó i lle a però ixiu molt brut el , queda ne ta riu!

nyo

ner

: Fun pressió es · Gra fisme+im ausica. www.n

vern és p t ar um isco es apre de scu ora s. ciades omàtiq H s Sòl lim Supraxecimó mo s molt erd tota ues, e a la rigo p orta en lt vi cuinoa. llealbta mentcalca roso lment le tu la ia rien oru ies stosa contbos béela ri s fu c Com dura s. tali s se/ amin lles alc 5 Pe s nt la enta rino ació quera, ari indife elè A renne. prim ris la ci , per a rent borr ib ut D ve ò r / a als ’ori ra. no el at, Pere léb 5 met Arb gen test. nnee. oro a u Sup res. Mo st pe rgentí orta acid indife Hy lt i m els peri apre renne . olt rent p cum de cia Cad enden bé les D t zone ssp ts per fins uc i ’ori . Fa s ve esp . la se a 2 Arb gen inó ntad peri q fruits a u va metre es có ue s’ durant s. Mo st de ustra olo s. àcid li / h utili lt r. ipé tzen la tard i ori apre fins a à. rico per cia or, 2m gin P t a fe al fl roc pe etr r pa del eden oració r la se es. txara t va n. Ma Cauca de Tu . esp rqu ta h s. e cta Flo ia i cula ra erb de r o p ció p àcia la re ca29 p ri lca gió Pro ncipi rimere erenn ri d e Ma ueix de pri nca c . a to te m Flo s arb xines. avera p al fi rs g n u . a st l de Seg ive rog s l’hiv en ons l’ ues m d’uns ern esp talu olt 50 è v sso s, ro cie la istose centr íme call pod s. tres. e es, agru m pla pad ntar es. .. *Lleg

/ en d

GUIA PRÀCTICA PER A L’ESTALVI DOMÈSTIC D’AIGUA

enda

a la

pàgi

na

39

39

periòdica Revista >À`œÀÊ`iÊÓää™ °Êx£ÊUÊ/

• Tierra nuestra, canciones campesinas

TEXTOS

• Catálogo de la colección audiovisual sobre Soberanía Alimentaria • Cómic: ¿Por qué hay crisis alimentaria? • Exposición sobre Soberanía Alimentaria - Pequeñas fincas orgánicas diversificadas • Planificar y transformar para el mercado • Tácticas, técnicas y recetas para la agricultura sana

Realizado por:

Soberanía Alimentaria · Nicaragua

PELÍCULA Pel·lícula • Tierra nuestra (61’16’’)

CONTENIDOS EXTRA Continguts extra Accediendo a los archivos de este DVD con un ordenador también se puden consultar los siguientes materiales:

08

t, d’esta de cop ita Temps mps de llu te

Israel, després de la massacre de Gaza Equador: la Llei Minera conspira contra la Constitució overn mpa nou G Bajo Le esos de tària al dos m Alimen ador: lv a ni Sa ra El i Sobi t ta ili ón ib n el m Sosten imente nes al Les do

Colaboran:

Els n eg i la ocis fam

Don e de las: gesto res so alim birania entà ria

Triomf de l’FMLN a El Salvador

www.fundacionluciernaga.org

20 anys d e

silen ciós Alimen en a ts en d massa ssassina : esen en p aïs t volu pam os ent

Sobirania Alimentària

CONTENIDOS DEL DVD Continguts del DVD

AUDIO

Revi sta Nº 48 periòdi • Estiu ca de 20

Soberanía Alimentaria Nicaragua

Alimentaria · Nicaragua

VIDEOS EXTRA Videos extra • De todo un poco cultivamos mejor (6’35’’) • El disfraz de la muerte (9’15’’) • Nuestra Milpa (19’14’’) • Verde esperanza (6’50’’)

Revista periòdica °ÊxäÊUÊ*Àˆ“>ÛiÀ>Ê`iÊÓää™

Menjadors escolars ecològics ecològicss

2/11/09 11:31:11

6

r:

Cad

Nausica /

UA IG

ara

Il·lustra cions:

CATAL

Ja saps com gastem l'aigua a casa?

vol di

Asseg ur i ésse ar aigua rs vius neta per a . to Proteg ir els rius, llacs i aigü No m es su al comen gastar-la ni çant per ca contamin ar sa i l’e Ja ha scola. -la s ara fe vist com n’ s-ho córrer és de fàci l teni ! r cura

El p ode r de grra g an ns le de dd cadene s istrib s ució

NYA LU

a go ta

TALVIA ES

inosa

• Entrepobles - Desde fa anys fem el butlletí Entrepoples, publicat en 3 idiomes (català, castellà i gallec). - Entre altres treballs, disseny gràfic per a un DVD sobre soberania alimentària a Nicaragua.

ta

L’ai

Un jardí de gespa necessita uns 16 litres/m2 a la setmana.

ALVIA A ST

!

Això

mol

Amb una aixeta que degota podem és gua br uta aigu perdre 30 litres al dia. a

ia? Cada gota compta! 4/5/ 09 doncs, d’establir :13 un balanç 16 òptim Pági els Xerojardineria entre sos disponible na recurs i les necessita YA E UN ts que ha de24 PRINC fer un jardí. satisIP Planificació racio IS EN B nal de l’entorn XEROJA ÀSICS Disseny adeq RDINER guia uat Optimització IA 4/5/ tanque Pl dels recursos s arbusti naturalsanificació ves tap 09 16 issants i dissen :1 Nom = cam3í Pá cient y adeq ESTALVI D’AIGUA tan ífic gique Cu ua na s arbusti ts a la pr I DE DINERS ves 29 català zonasempeessus / caste Al mome rvire xiprer llà nt de pla El prefix xerons prové d’un mot / pre nte ci Reg prés grec que vol vi, e ens pe jar-se un jardí Així quan parle dir qu On? sec. arb m de xerojard les ca rm rat l etrà ori Llum fases de un dissen ineria ens estem arbusto rint a la jardin entar-no la creac Sòl y s r e f eeria pròpia de dis s du Fi ió, alhora cu rant tot les zones méstribuir els Com es sec seques. recursos que en s caric gu enta Nom ia s perma de mane cien Perenn ris Avui dia però etrà figuera 4/ ra més Ilex tífic , el terme xer 5/ / higu eficaç. aqui Orig e. 09 ojardineriaAesl’hora de fer era a un tipus de jardi foliu inària refereix el dis cata 16 m neria gairebé i de l’e sen là / de l’I :1 y, hem 4 autosuficient, st de optimitza al màxi cast ran. grèvo Tr de tenir Pá tan la M el enl que ad m tots els recur Caracteque là en comp l / alosaict io gi s arbusti edite na sos disponiblerístique ves en especial l’aig rràni te: natucerabo nalment Re indife pra s, 39 a s: ua i que, per da de ut Definir rent l g s, ombrí tant, és aplic Cadu contra el ilitzadOan?co tota mena de les zoFrne Juni a voles, expo axsinus c. ve climes. m p dent able nt. a pa assolel Llum Alta del terren sades an oxy erus ntalla lacapa gunt, al ve ced y... stiflo Sò ci Arbr tat de freixe rus l ia pe el e càd La xerojardin n/ fre àcid ec / quan de molt di rebrot. eria marca unes sno C Necessi Myr sense omen fíc cad és ad tus reg tats: Ús pautes d'estalvi d'aigua, de recur taris Si vo a ult. Id il eradicE com Pere que es La ca scu sos humans i ac le mmo sió eal pe nn und. materials da farà deurus nobilis na de derat cura m menjar sum mínim de is m Nmo r alps pècie Arrib e, de eriu conles parts de pl l jardí figue productes fitosa a i de molt bai ur epa fulle a mo ssejar, an r tis en s d s inmdifetra / de cu o de llorer x que tin nitaris. pa leand ’a paci a asso s dur tract d’esbEspíg ltiu qu tar una de hem de òte hisllosa drà: zo / laur irtoxrent bai ge Es arjo,ol er d’eines,a, nir tò ts. ltr Fr ència ja lir port es i m e sig nes pe el du bala , arraCa olt p ui he lesNva 4 r per a ga per a l’emmag omrieta ind rica esuits a yán c. q ve in d rm Va unxo re d rm ts ifere m e la dr el ue té un rbori, afrodi cie udir de atzemat/ a lor orna p se nt Peen tard etsls m ta. ntífi la natur alt elfa m undpe c t u or. d olt vi creixem erò cal s. renn a... tit gr ental, idea Aloy teni ent e atimlitz el mstosos up en Phill per a Els àcid r l plan sia ca fr yrea b tr ja ta ui fe a ón cap a molt lent ta àcihd ang per là /ts ma lesdfuelle Perenn r una zo rdins gran r-ne ip , l fin ylla . casa s ustif d a na ca al s ur s e. 24 e d d’om es onastell en el npin Prové mPe Zonificac Pistaci olia fals bra o r gus arire à osse nne. seg le de l’À so a le ió del jar a a de s. la rr o t Fr ll vesaenc hie uits uïs Ca n a no als sia M díntseg iscuons labié dernsubespon . rba es a / lliste licRo en s necessrna egrs. ny i s’ stre tiuen S em lu m llent itatgsodedel lito tani en m or,citpe ut rinrò on ilitz s c ic isa cs co iscle usel tro On ol reg ral en on Prun en el aduc m bem ? , / leFulles m del país. tes comar es * us sp no tra s hi tible m Ll nt ol qu e Fl guia

em

Tam-Tam

guia

jar, en ga st

dació

L’aigua bruta és aigua perduda!

Página 4

Posem

una ren tadora Cada vegada que: : 75 Rente litre m • buidem el WC llencem 10 litres s 100 els plats • omplim la banyera gastem uns 300 litres litres/ amb l’aixe dia ta ob o mé • obrim l’aixeta surten 12 litres/minut erta; Per ren s 400 tar el cot xe am litre b mà s nega ; I a més

CAT A

16:11

Al lavabo en gastem la major part

No malgastar-la ni contaminar-la, començant per casa i l’escola. Il·lustracions: Nausica / www.nausica.es · Grafisme+impressió: Fundació Tam-Tam

4/5/09

Per nete tam bé

GUA AI

Rentem els plats amb l’aixeta oberta; 100 litres/dia o més

guia

Per l’aig que no e u cal u a d’aq n uí tilitz ar-la

Assegurar aigua neta per a totes les persones i éssers vius.

Posem una rentadora: 75 litres

com

pta!


• Federació Catalana d’ONG per la Pau - Des de l’any 1999, fulletons de presentació de la Federació, el seus butlletíns dedicats a l’Any Internacional de la Cultura de Pau –4 números, a l’any 2000–, cartells, programes de mà i butlletins diversos, com els del Congrès Català per la Pau, entre altres. - Disseny del logotip i de la pàgina web. - Directori d’Entitats. - Llibre Cultura de Pau i Educació a la Ciutadania. - ... Grafisme+impressió amb la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

Grafisme+impressió: Fundació Tam-tam · Foto: David Hamilton

30 de gener

DIA DE LA

NOVIOLÈNCIA I LA PAU

La història és oberta. El passat i el present Sala d’actes de la Confederació d’ONG per la Lloc:

SEMINARI

futur

Pau, els Drets Humans el Desenvolupament determinen una part del , (c/ Tàpies 1-3 · Barcelona)

però el

futur és parcialment inventable Aforament limitat a 30 persones

i podem i

volem

Es lliurarà un Certificat d’Assistència al Seminari

incidir-hiPreu d’inscripció:

I tu?

La Federació Catalana d’ONGs per la Pau us convida a participar del Seminari Cooperació i Construcció de Pau, un curs destinat principalment al personal tècnic o voluntari de les ONGs i de les entitats de la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. En segona instància, el seminari també s’obre als i les membres d’entitats no federades que treballen en els àmbits de la cooperació, la mediació i la transformació de conflictes. El seminari pretén oferir coneixements i recursos sobre l’actuació en relació a qüestions que estan molt vinculades: l’ajut humanitari, la cooperació al desenvolupament i la implementació de la pau en situacions de conflicte. La persona cooperant actua alhora en diversos camps, és un agent de pau que treballa en la pacificació i resolució de conflictes, en la reconstrucció de la vida comunitària en situacions de postconflicte. Les sessions abordaran una anàlisi dels conflictes internacionals des de la nova conjuntura de la globalització i les demandes sorgides al voltant del controverit “dret a protegir”; sobre les bones i males pràctiques de l’ajut humanitari; com actuar en situacions d’emergència per raons de catàstrofes naturals, crisis alimentàries o conflictes armats. Alhora, analitzarà els reptes que aquestes situacions comporten a la cooperació internacional, així com l’eficàcia i/o eficiència de la cooperació al desenvolupament des d’una perspectiva crítica. També es treballarà com reconstruir el teixit social, en aquestes situacions, Aquestes organitzacions des de la perspectiva formen:psicosocial i de la noció de salut mental comunitària. Les ponències-taller aniran acompanyades de materials i bibliografia per aprofundir en els debats i problemàtiques plantejades. D’altra banda, el seminari proposa combinar l’apro-

30 E per al personal de les entitats de la Confederació Catalana d’ONG per a la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament. 50 E per als i les membres d’ONG i entitats no federades.

De 21/02/2012 a 22/03/2012

de Pau

Podeu fer l’ingrés al número de compte: 3025 0001 15 1433364810 Cal presentar el comprovant de pagament i, les persones voluntàries d’ONG federades, una carta acreditativa de les funcions realitzades a l’entitat corresponent. Formulari d’inscripció a: www.federacioongpau.org/cms/inscripcioseminari

Federació Catalana d’ONG per la Pau C/ de les Tàpies 1-3 · 08001 Barcelona T. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 05 info@federacioongpau.org seminaripau@gmail.com www.federacioongpau.org Amb la col·laboració::

Tàpies 1- 3 · 08001 Barcelona · Telf. 93 442 28 35 ximació teòrica als temes i continguts de cada sessió amb info@federacioongpau.org · www.federacioongpau.org

l’enfocament pràctic d’alguns funcionaments i casos reals.

diapau.indd 1

13/1/09 09:39:25

diptic.indd 1

17/9/08 12:19:48

CULTURA DE PAU I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Fam

200

1-2

004

»

Estudi comparatiu de diferents llibres de text de 3r d’E.S.O. a Catalunya

u Pro

II JORNADES DEL MOVIMENT DE LA PAU A CATALUNYA

seve

s al

am la c

tern

y pan

es» ativ

L’accés a les Jornades és lliure. Tanmateix, es requereix confirmació prèvia d’assistència abans del 11 de novembre, detallant si cal fer reserva o no per al dinar de dissabte (gratuït) a: info@federacioongpau.org

Sa

i les

lva

er tp

LLOC Ateneu Barcelonès · C/ Canuda 6 · Barcelona <M> L1 i L3 Catalunya ca

ear

ste

rd

18 i 19 de novembre de 2011

DIRECTORI

ENTITATS w w w. f e d e r a c i o o n g p a u . o r g

44

7

Avinguda Diagonal 406, 6a planta 08008 Barcelona T. 93 554 42 70 · F. 93 554 42 80 icip@gencat.cat www.icip.cat

Fundació Tam-Tam · Foto: M. Bailey-Gates

Campany

a «Trenq

uem file

s. Desar

ma els

teus imp

ostos»

VIIè

oria Mem

Pel avi l Oct

lisa

ne «L’e

rg

lan eB

cl ia nu

nda nvi polít ls prev viat en es rao e l’esq ONt a fu L a unladeba es v t de ca l·lectu ha can igents. ndent d n v per e■ Els reptes de la Federació te TD jornades us Mo- ió i la seran unic moment ) éesn e nioel Em ome El C Les s i in ri polít encara a indep ui. s Uco aso cials nyes nitzac n m políticun de ueNPau ena rsde la sónconvivència form lides av viment per ts Catalunya. en ucompartir vaiq(A n es paOrga mació ta escespai cí y e m L’ la m n s à e . vo na r ta a p enentre a joves. tv ovim ■ L’Educació les ca elntalleure ieixs.els experiències esqi uunes aciEosp els men es lla coimtreballs : quis ’Info te ss tz d n a e a a ili a tifr detect l CTD tinuen on ional d es rg m■noidbLa las dmla ien d i vuita per antotes s comunicació pau. les entitats que formem part e e ts n le s g le d tr e so co nta etsedne e Re en ns Ustes pau nci itució Dre a rè om, seta te re tr r la tant io x ui decolanstFederació toth i la ciutadania, ent Nnascon i pro neals. anys t deals nde el cen anes pe contrnat, Pa efens e la rt a o arceelo ivam leacissobre n Transversalment N, han me ga e D s d obe reflexionar ai ctdebatre ualtacom al d lestadjornades puguem lloc ipat mpoebriliatz 62poalítBica de la igNU nt foc nyes ciu a l’OTAvoluapal’annties d iacion ns ic rt s 9a paa contestar ns com cio a oc la nostra hfeina, identificació r l’O a pu cam acio ció nya senasi a pa l. la ncia ped’ajudar-nos elv1id xigède Acltiare D m les IC). d’Espa etsDheumAsocia d’Ass de N a dnala er l’ede d l CT i realitats, lturasso pcre re gud Federació a caol en NR adiacom C/ de les Tàpies 1-3 les Enoves fureea reptes e del moviial nt lsaGdsector m l els s i p recone , i assctu ic cu L’A deN encil·lesa(Ul’entr cted’O la dl deMund danvtia tat. irro ouna tata fistesinèriges laiu e sment e tr per laneepau 08001 Barcelona tur , plaolítconstrucció añio na ió estratègia s hispha at noyotrenaren es pacide ltiue l’e a a Bter us:s con del retasp la er ue v ears i nasnut d e llarga a estpeesrpm aENacder aci trcen h o a rt i cl br ió lis E d rs e més amplia que hàgim de seguir i o T. 93 442 28 35 · F. 93 442 05 05 tre lesq diferents entitats i la possible u c u s Csió eO esa U uncpivail ; Flado tusp aeñap. az, im sal is ed r as trneb antin s npideri e la paacCioonm o t sU ta AN t é im s u d ta p m g e a itaaquesta F arde s s n ie info@federacioongpau.org adequació a nous enfocaments ;iliha r dtodedelarquina io uml ser C pambl i lEennpEie davant la tz Hel ionn n favoen ha tisocgress S c e ca ib a F E D e U) nto T D ns chconjuntura umincise oss és N dia l. www.federacioongpau.org estratègies incrementar l que fondre : lesl i to npolític-social rrinova les leas N olfl’i, enstrla pe El C per de ta e u e e G a a d e n s A és r ic l ra tr d e n va vivim. iona r taccamp ael Dpeerso -FMientrcato M a p,luAmèr esarditat enprn n-t la idea òria. dència transformadora i co i So ser ueCrrarib tervé epu n at uerrlid acoiórminate s; Ob dpes iloless FUisNteAs dMel Pasq Pa in aix ca mancip .er contribuir al l’e i el F leus g coàvper n lsióagnruun (sWrev oCren ió tr ia op e social i polític, a bé ac tr ar e le èrdicaaatd en Fund perIufegrosl país. Humntrm e tam ntinu luntat e oec se uesA qu Lamón Amb la col·laboració: n id m b co ra e n e o ya fu vo pacífic.ó r nirs laiaU són:bdreerca ca aciólem unmés juststi re l d nvi e la vo r Catal res del no operaci y irPn un abs, eni form àr oieció d’int m me, a isme d cteioritnespa os àr la itciuta apraio segura l co vol ofer mpaïsativa ;sndic llado la aPau de p alis dani hcii óv N ro sm als i as ptim ieel reivi lainbpid Interbanacional de Ld’incitat . a del ca ada teTrvDencrític naUri b l’oi de ics i soci , partint de ncia lC La Universitat trob capa Meag d a am gè is la de A ls òm ic la ri enti lloc el er pa un rs o ra i , àt plem on , etot ntr com seus es stctòda i,cisobr ocr d’em labo s ec iscu je arasta que cobreixi o s macpa detrl’E ió cont ua ó 1si0ó inco ta del ddels dret ible i dem uns drets ació,ElinforEu ro en sit an en is ció e ofer int-los form Sud, zones ant l’exp piveer ssim salitza s més sost t just sens ent a en ació, iquede la cisens debat. Dav trouinrallaitatun nòmits almibilitz tualm ci enoels ns ecoàmb ment so sempre pel rarada co l ci cent la vo està en so alla pa a UIP treb lu UIP nció de laFundació relacioiónsde lase pau. nvoLa rs, ,és un naris milita L’Àrea d’interve cies, ent la lcons de trucc hi de erèn esessemi 14 r-fa acióLapermaode s de lconf desp e anualm ió xes, ho a travéFis t hai ve yes qu ca a lesperiències l’educació i la form i un pau, cc pernola po mpan(mar cciórcanvi d’ex ra acció l’inte ixer l’obje l’Oabje tes les ca nèons t qus,e trobac sessi adesdeper foment d’una cultu fe a co lectura, rt a to taller gruppede supoons, nes, ei s.rm ió e dó nfo r donar oracions, na osici rodo s im d’I (exp taule ín ol ts, rals rv qu m ny deba Se iu pa dons, commem itats cultu activ t esguar stade El SIO é F,d’altrester no lucrat ges, ega i a l’E a les difesopars), i tambt de caràctals, enat ya entr men pe 24 hom a Catalun convivència entre els assistents les cièntita la olu npotenciar de cinema i docu rs. amb senv n per a es es milita es tracten estan relacionats es de eixe ia, etc.), que servcal a les deitssptemà tics que nacional, l’econom inter i àmb fis Els civil itats. dret la rents activ contextualitzen de conflictes, el s, la resolució a d’àmbits que cies polítique 42 lògiques. Es tract socio i UIP. ls la a ienta cífica les ciències amb ar de manera espe tract vol es problemàtica que

L

a Federació Catalana d’ONG Les entitats participants i els aslana de dissabte per la Pau i l’Institut Català sistents durant matí cata ael ls uerr sme de Internacional per la Pau or- reflexionarem a els conl’esq i tidecidirem s de mmedia l’esquerr in d ganitzem les II Jornades del ebtinguts, de treball i el at e i l’ielsonguions s de de les ca , el d mplism za ci diversos Moviment de la pau a Catalunya, eixos/ oncs temàtiitdels ltes oure a el sitarannà rgan rò mo otivar, d un romde pnoav r p19 les o ts divendres 18 i dissabte sobre qualsa, volem pe els m com centrarbit ocu de ques 6 pe ti , varen senJornades, 197 Ens pre ts dins ltles críticsón: e s y ’àm u vembre de 2011. i que a n q n . o rr ic m ale ns r l’a ue Gd


• Fòrum Social Mediterrani - Logotip. fòrum social mediterrani

• Fundació per la Pau - Fulletons del Curs d’Introducció a la Pau i els Conflictes. - Plafons per a l’exposició de 25 cartells i el llibre Seriosament. 25 raons per la pau, amb la col·labaració de diversos dibuxants d’humor gràfic.

FÉLIX

CESC ARGUMENT 20 De la seguretat particular cap a la seguretat compartida.

ARGUMENT 1 Les coses poden canviar.

En matèria de seguretat i conflictes internacionals, cal anar avançant en la cessió de sobirania i de competències, des de l'estat cap a organismes supraestatals. Serien passes en la bona direcció: • El desenvolupament del Dret Internacional. • La creació de Tribunals Internacionals de Justícia o d'Arbitratge amb sentències vinculants. • El transvasament de mitjans humans i econòmics dels exèrcits estatals cap a unes

La història és oberta. El passat i el present determinen una part del futur, però el futur és parcialment inventable i podem i volem incidir-hi.

forces d'interposició mundials, una mena de policia internacional, amb formació i instruments adequats i capacitat d'interposició ràpida en zones en conflicte. Aquest procés ha de complir dues condicions: 1. Respecte al principi de subsidiaritat (allò que es pot resoldre en un àmbit més reduït, no s'ha de resoldre en un àmbit més ampli). 2. Regulació acurada del seu control (només cal fixar-se en el diferent significat de la policia en un país democràtic o en una dictadura). Per això és inseparable de l'argument següent.

EL GAT INVISIBLE ARGUMENT 25 L'educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d'una cultura de pau. L'educació per la pau no és un tema exclusivament escolar per als infants. Són els adults els responsables de fer les passes que ens han d'aproximar a un món en pau. Hom no pot carregar els infants amb uns problemes que els adults no saben o no volen resoldre. Projectar les frustracions sobre ells és una manera de crear-los angoixes inútils i paralitzants. L'educació per la pau comporta una presentació alternativa de la història (remarcant com a fets positius no les victòries militars sobre altres pobles, sinó aquells

que han procurat una millora en les condicions de vida sobre la terra). Els herois històrics i de ficció, els models d'identificació, els valors dominants, etc., convé revisar-los sota aquesta òptica. Ens proposem arribar a tota la població, amb el convenciment que no defensem un bé o un interès particular en contra del bé o de l'interès d'altres, sinó que defensem coses possibles, que han de proporcionar una qualitat de vida millor per a tothom.

«... i va ser un es hores nou qu TON e acab aven d'i després qu I e la nstal·la r a casa família Sm ith es no havia funcio va adonar qu lució de conf nat co Amb la violènc licte m calia e el “Detecto s. ia guanya el a l'hab més fort, no r de Mo el més just. itació La violència vimen No hi ha cap relació del ne és la llei dels ts” entre tenir més animals, no n.» és força

La violència

ARGUMENT 5 és un criteri absurd de reso

la llei de la raciona

i tenir més raó.

litat.

L'afany

L'obses

obsess

ÀLEX FI

ARGU MENT r la se gureta 9 t crea ins

sió pe

TO

iu per eliminar riscos, L'armam acaba entism portan e n'és t a un un exe mple clar estat neuròti c d'an : disp goixa La pa osem de crònica la cap és fru u no és acitat Lai apactuacions nomé de des irracion impre it d'una truirau s ab la terr sè ésa mol sènc alsAque RGcre i fràgil scindibl rie de untescoveg ia de Uen co es Mrisc econ , però és si volem ndicion guerra. ENos nou ncade s! ep s No òmic te pos T 12s. just, possible. aconse que no só és un fet ca gu que itiu, facin El respe ir-la i ma n fàcils su cte de poss ntenir , però al, sinó que ibles qu que ls cal co unes Drets -la. La pa e són a tot Hu cond u ho nstrui icion mans i un és difíci senti m, són s de l t, alg ele r. vida ordre fins unes ments digne i de la tot certe crítique insepara s pe r fer ma s camp s als esclables de situa cions disposic anyes ts de l treba "hu ll que els oriió d’actu manitari violència per la Pa , als u. En ginen ar sobre stes", , esde les se si no va actes ter aquest vene ror n hip ves caus n acompa istes, ocres es i modif nyades ia. icar les

eguret

at.

KRH

Can

vi p

Cal

desm

rog

ilita

res

ritza

r el

siu

en

les

AN

prio ARGU rita ts d MENT 'ús 1 dels 4 re

conc ep en altre te de se s di recc gureta ions t , co i alliber m al gunear així s de uns re les cu que rsos s'apu que nten seran m en els és út argu ils i men crea ts se ran güen més ts. segure

curs

os e

con

òm

ics

RO

ME

i hu

ma

tat

8

inve

ns.

rtits

U


â&#x20AC;˘ FundaciĂł Solidaritat UB - Des de 1997, dĂ­ptics dels crèdits de lliure elecciĂł organitzats conjuntament amb MĂłn 3 sobre temes dâ&#x20AC;&#x2122;actualitat de la seva competència. - Des de 2005, dĂ­ptics dels cursos anuals, sota el tĂ­tol ÂŤConflictes i convergències en el mĂłn actualÂť. - Imatge de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł ÂŤLa guerra eternaÂť, sobre el Congo. - Altres materials grĂ fics com el del Fòrum Ambiental, sobre la crisis alimentĂ ria.

Curs

FundaciĂł TammpressiĂł: Grafisme+i

Col¡laboren:

T. 93 402 43 25 A/e: mon-3@pangea.org www.mon-3.org

T. 93 402 43 25 A/e: mon-3@pangea.org www.mon-3.org

En conveni amb:

Horari MatĂ­: dimarts i divendres. Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h

InformaciĂł i secretaria del curs

T. 93 402 43 25 A/e: mon-3@pangea.org www.mon-3.org

En conveni amb:

MĂ&#x201C;N-3 Facultat dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Empresa Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona

Teatre de lâ&#x20AC;&#x2122;oprimit: una eina socioeducativa

Fundació Tam-Tam ¡ Foto: Graham Richardson (adapt.)

MĂ&#x201C;N-3 Facultat dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Empresa Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona

InformaciĂł i secretaria del curs En conveni amb:

Medi ambient, canvi climĂ tic i conflictes armats: la qĂźestiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua

MĂ&#x201C;N-3 Facultat dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Empresa Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona

Informació i secretaria del curs Obert a tots els públics Estudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

En conveni amb:

Curs

Medi ambient,canvi climĂ tic i conflictes armats: la qĂźestiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua

Col¡labora:

Directors: David Bondia i Toni JimĂŠnez

En conveni amb:

Obert a tots els públics Estudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

Curs

Lâ&#x20AC;&#x2122;Islam sense vel

Del 14 al 28 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2009 Obert a tots els pĂşblics Estudiants UB: 2 crèdits de lliure elecciĂł Directora: Nazanin Amirian Del 19 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre al 16 de novembre de 2009

Curs

Finances ètiques i transformaciĂł social Obert a tots els pĂşblics Estudiants UB: 2 crèdits de lliure elecciĂł Curs Directors: Jordi MarĂ­ i Fernando Acosta Del 17 de març al 2 dâ&#x20AC;&#x2122;abril de 2009

Postneoliberalisme: balanç de 25 anys de globalització Obert a tots els públics Estudiants UB: 2 crèdits de lliure elecció

banca etica 09.indd 1

GO Cla OgueNrra eterna

[ SrHVF 3PE JWV , MGPOT E¾" HJwEF SF BžFT UPHS UTBMB EFGP VHJB TJDJw EFMTSFG QP Jw

MÂľFY  wEF MBTJUVBD SBDJ POBM F BVHV TPCS %JBH "W MBJO SOBÂł I FOB SBFUF  MB6# FS OWJE MFT FUEF 6TDP HP MBHV POB OZ B F%S SDFM  EFKV MUBUE ²$PO F#B SBDJw  FMB'BDV JUBUE U6# $PPQF  ST UT TE BS OJWF PMJEBSJUB BEF B BV %JN EF(SBV BO MB6 MB1 EF BDJw4 $BUBM $BUBMVOZ JwEF BO DUPS 4BMw PD JOES rSF[ SF DUPS'VOE "HoODJB JUBUEF 1SPN MÂľ UFSW BM EF žFT )JJO EBD3BN F[ EJSF DUPSEF (FOFS DJOB B 0ž PHSB Â&#x2026; %r WJFS-wQ MJQ EJSF FOUEFMB UEFMÂľ UBMVOZ MFTGPU F BO $B F Â&#x2026; 9B ESFV'F MVQBN SFTFOU PSE JUBUE SJBVU Â&#x2026; "O %FTFOWP BS SFQ FOFSBM SUF BM P"HVJ MB( UPSFQP GP CM )EF Â&#x2026; 1B MT%%) SrHVF[ JF 3PE GPOT Â&#x2026; "M

Directors: Salvador Aguilar, Arcadi Oliveres i Carlos Zeller

20/1/09 14:29:17

Del 16 de abril al 12 de maig de 2009

F [ H V S r P E  S O T G P B M

CONGO la guerra eterna B M G P O T  S P E S r H V F [

-BSJRVFTBEFMB3FQ|CMJDB%FNPDShUJDBEFM $POHPIBFTUBUMBTFWBQFSEJDJw-µJNNFOTQBJT BGSJDh°UBOHSBODPNMµ&VSPQB0DDJEFOUBM° OPIBDPOFHVUMBQBVOJFMTESFUTIVNBOTEFT EFMBTFWBCSVUBMDPMPOJU[BDJwQFS-FPQPMEEF #oMHJDBB¾OBMTEFMT9*9%FMµFSBEFMµJWPSJB MBEFMDPMUhO FM$POHPIBFTUBUTPUNoTBVO TBRVFJHTJTUFNhUJDRVFFODBSBDPOUJOVB-B MMVJUBQFMTTFVTSFDVSTPTWBQSPWPDBSFMDPO¿JDUF BSNBUNnTNPSUrGFSEFTRVFWBBDBCBSMB **(VFSSB.VOEJBM BNCNnTEFDJODNJMJPOT EFNPSUT  EFMRVBMMµBDUVBMFTDMBU CoMà MJDBMBSFHJwEFMMMBD,JWVOµnTVOBTFRFMB $PNCBUT GBN NBMBMUJFT EFTBTUSFTOBUVSBMTJMB QJUKPSPOBEBEFWJPMoODJBTFYVBMDPOFHVEBIBO DPOWFSUJUFOVOJOGFSOVOEFMTQBuTPTNnTSJDTJ CFMMTEFMQMBOFUB-FTTFHFOUTJNBUHFTTwOVO UFTUJNPOJ

-BSJRVF[BEFMB3FQ|CMJDB%FNPDSgUJDBEFM $POHPIBTJEPTVQFSEJDJwO&MJONFOTPQBrT BGSJDBOP°UBOHSBOEFDPNP&VSPQB0DDJEFOUBM° OPIBDPOPDJEPMBQB[OJMPTEFSFDIPTIVNBOPT EFTEFTVCSVUBMDPMPOJ[BDJwOQPS-FPQPMEPEF #nMHJDBB¾OBMFTEFMTJHMP9*9%FMBFSBEFMNBS¾M BMBEFMDPMUgO FM$POHPIBFTUBEPTPNFUJEPB VOTBRVFPTJTUFNgUJDPRVFUPEBWrBDPOUJO|B -BMVDIBQPSTVTSFDVSTPTQSPWPDwFMDPO¿JDUP BSNBEPNgTNPSUrGFSPEFTEFRVFBDBCwMB **(VFSSB.VOEJBM DPONgTEFDJODPNJMMPOFTEF NVFSUPT  EFMRVFFMBDUVBMFTUBMMJEP CnMJDPFOMBSFHJwOEFMMBHP,JWVOPFTTJOPVOB TFDVFMB$PNCBUFT IBNCSF FOGFSNFEBEFT  EFTBTUSFTOBUVSBMFTZMBQFPSPMBEFWJPMFODJB TFYVBMDPOPDJEBIBODPOWFSUJEPFOVOJO¾FSOP VOPEFMPTQBrTFTNgTSJDPTZCFMMPTEFMQMBOFUB -BTTJHVJFOUFTJNgHFOFTTPOVOUFTUJNPOJP

JOAQUIM M. P UJALS

JOAQUIM M. P UJALS

1FSJPEJTUB

1FSJPEJTUB

9

Amb la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam

Del 20 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre al 5 de novembre de 2009

Lâ&#x20AC;&#x2122;Islam sense vel

Directora: Jessica Espinoza

Cooperació Internacional i Solidaritat Amb la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam

Teatre de lâ&#x20AC;&#x2122;oprimit: una eina socioeducativa

20 de febrer al 7 de maig de 2008

Amb la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam

Curs

18 febrer al 13 maig de 2009

14 febrer â&#x2C6;&#x2018; 25 dĂ­abril 2007

Horari MatĂ­: dimarts i divendres. Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h

Horari MatĂ­: dimarts i divendres. Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h

Con el apoyo de:

I desprĂŠs dels ÂŤneoconsÂť...

Curs GlobalitzaciĂł, crisi de models i conflicte

Col¡laboren:

45 horas ¡ Certificado por el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Barcelona Inscripción por internet: www.ub.edu/ice ¡ 60 euros ¡ Plazas limitadas Mås información: portalpaula@ub.edu

Amb la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam

Amb la col¡laboració de la Fundació Tam-Tam

kamot Verd

Fundació Tam-Tam ¡ Portada: Zona zero a Nova York

El curso estĂĄ diseĂąado como un espacio de encuentro entre docentes que deseen proParticipaciĂł, Solidaritat fundizar en las posibilidades prĂĄcticas de educaciĂłn para la ciudadanĂ­a global, desde i CooperaciĂł ĂĄreas y materias curriculares especĂ­ficas. AsĂ­, se buscarĂĄ la construcciĂłn de aprendizajes mediante la reflexiĂłn sobre la propia prĂĄctica docente, la experimentaciĂłn de metodologĂ­as y recursos, y el diĂĄlogo entre los y las docentes participantes en el curso.

b

Amb la col¡laboracio de la Fundació Tam-Tam

Organitzen:

Colâ&#x2C6;&#x2018; laboren: Del 1 de febrero al 12 de mayo de 2012

oraciĂł am

Foto: Janice Lane ¡ Amb la col¡laboracio de la Fundació Tam-Tam

Conflictes i resoluciĂ&#x203A; de conflictes desprĂ&#x2C6;s de lĂ­11-S

Solidaritat UB Infantil, Primaria y Secundaria

Col¡labora:

nformaciĂł gmail.com motverd@

CONFLICTES I CONVERGĂ&#x2C6;NCIES EN EL MĂ&#x201C;N ACTUAL

Postneoliberalisme: balanç de 25 anys de globalització

de

idable cció lliure ele crèdit de

En col¡lab

Curs

Curso de formaciĂłn a distancia para docentes FundaciĂł

Finances ètiques i transformació social

dre

23 a diven

a ia), t de Biolog Verd la Faculta ologista de bater ncesc Sa ia) abatĂŠ i Fra rtament dâ&#x20AC;&#x2122;Ecolog pa sors del De

CONFLICTES I CONVERGÂť NCIES EN EL Mâ&#x20AC;? N ACTUAL

InformaciĂł i secretaria del curs

EducaciĂłn para la ciudadanĂ­a global desde el currĂ­culo

MĂ&#x201C;N-3 Facultat dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Empresa Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona

na

¡ Barcelo

FundaciĂł Solidaritat UB C/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteconomia (al costat de lâ&#x20AC;&#x2122;estaciĂł de Sants) Tel. 93 403 55 38 â&#x20AC;&#x201C; Fax 93 403 55 39 InformaciĂł i secretaria del curs: solidaritatub@ub.edu www.ub.es/solidaritat FundaciĂł Solidaritat UB C/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Organitzen: Biblioteconomia (al costat de lâ&#x20AC;&#x2122;estaciĂł de Sants) Tel. 93 403 55 38 ¡ Fax 93 403 55 39 solidaritatub@ub.edu www.ub.es/solidaritat

InformaciĂł i secretaria del curs

ia, UB de Biolog Facultat 09 febrer 20 23-27 de

Organitzen:

T. 93 402 43 25 A/e: mon-3@pangea.org www.mon-3.org

Cris

CONFLICTES I CONVERGĂ&#x2C6;NCIES EN EL MĂ&#x201C;N ACTUAL

Horari MatĂ­: dimarts i divendres. Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h

2009

M FĂ&#x2019;RUM A tĂ ria i alimen

i secretaria del curs:

MĂ&#x201C;N-3 Facultat dâ&#x20AC;&#x2122;Economia i Empresa Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona

rer de s 27 de feb

2009 BIENTAL

T. 93 402 43 25 A/e: mon-3@pangea.org www.mon-3.org

ia UB de Biolog , Facultat ial) : Palau Re l, 645 (L3 celona

FundaciĂł Solidaritat UB C/ Melcior de Palau, 140. Facultat de Biblioteconomia (al costat de l'estaciĂł de Sants) Tel. 93 403 55 38 â&#x20AC;&#x201C; Fax 93 403 55 39 solidaritatub@ub.edu InformaciĂł www.ub.es/solidaritat

Horari MatĂ­: dimarts i divendres. Tarda: dilluns, dimecres i dijous de 15.00 a 19.00 h

Tam

InformaciĂ&#x203A; i secretaria del curs:


IANISME STÍCIA

• Justícia i Pau - Des de 1999, butlletí Quaderns per a la Solidaritat (37 números editats fins ara). - Exposició de 10 cartells i llibret El Tercer Món necessita pau (edició en catalá i castellà). - Materials gràfics per a la campanya «Justícia per a l’Àfrica». - Plafons i publicació per a l’exposicó «La immigració. Causes, efectes i propostes d’acció». - Guia per un consum responsable. - Diversos materials gràfics per a les seves campanyes, conferències, jornades, etc.

BARRI BOTIGA DE SÚPERS vs

BURUN

ENTRE

MIGUEL

DI:

LA GU ERRA I LA PAU PRIE

ÁNGEL

TO

VAZ

EL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL

S

PLÀSTIC

NOUS CAMINS PER CANVIAR EL MÓN JORDI CALVO RUFANGES

JUSTÍCIA I PAU

Els dilluns dels

Drets Humans

Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia Roger de Llúria 13, Barcelona Totes les sessions són a les 19 h Entrada lliure 37

Curs 2009-2010 1r trimestre

acular. Les un gir espect es han donat mentre que les nostres compr a un segon pla, Als últims anys, ionals han passat cials i les seves barri tradic superfícies comer d’oci el botigues de de les grans el nostre temps un augment entendre que induss’ha produït donant-nos a respon a una part cció, gran d’atra en de canvi botigues Tota aquesta ant. Aquest procés i els productes alimentaris. tors gaudim compr ltura els petits produc iva de l’agricu es negatius en t, les trialització excess at greus impact el medi ambien provoc locals, ha ços transformació salut. els petits comer i en la nostra i camperols, treballadores es i productores person ls de les condicions labora

Quadern

per a

la solid s aritat

36

amb paa el lluç que

icav ini er embol s d’alum quilos el peixat nts o lletere uït per en què ipie temps t substit amb rec dat el ha esta la llet ha que prava tot això Enrere es com per ara diari o seva; ara s. de les per de a casa envaso del pes ú tenia altres cadasc i el 30% stics i um plà de del vol i quilos en el 60% en compte te, d’altres resent Dades a tenir duc asos rep at per ir el pro s. Els env licites ts tradicionals. proteg i pub compre botigu meitat dels alimen reixen eting11 aris per desapa nostres rqu ess de més de la nec▲ Cada dia e de mà ), Mercadona la distribució os són canism grups controlen quota de mercat uns cas com a me ▲ 5 grans (23,7% de la en alg en prop: en: Carrefour Inglés (2,3%). Tot i que més s’utilitz dos de que es compr o (6,1%) i el Corte -ne em cop (7,4%), Alcamp i cada pra. Mir (16%), Eroski a la com post són incitar com barri de est rços del seu rar aqucome als comp grams pertint ar. a (0,1 g), (20,2 Raons g) i ai que bric per anar a compr lulosa lè (5,6 ■ El càs esp queno has de contaminar t de cel· polieti ja tant per esa i l’es Compos mini (1,4 g), a prop, ntals, a lleuger més el nostre alu ambie més barri. la sev ■ Estan JUSTÍCIA I PAU alés mes molta iten molt més vida paper), tge a per icla proble de s, per tant necess acteritz porta ■ Donen seu rec polític dels es es car vi com suport ús i el erses cap n sol ■ No reben En can at de div tir. às d’u ocupa. subsis nça. a form env per n confia le de està i suport bles ta d’u alitzat què és més probab es trac le, per separa un tracte personions) es, per tant stionab ■ Ofereixen cilment fer grans compr mil per que qüe als difí (5.885 tem. dissen s yats ■ No estan ts materi 136 bric enduguem allò que necesi t que les grans diferen ens sumir metre quadra de treball per ol va conque només gran superfície). espany molts més llocs cada 1 en una ■ Suposen empresa 4 cada llocs per 5 sola és nt 200 una etame en trav Al tota a superfícies (concr riquesa questla concentren comerla s d’a i no. A més éss que els dels centres ueixen més i derivat inaigual nts o millor a Distrib . t petroli às plàstic■ tam d’alts preus) provoc conament jançan preus mitjan ■ Env ells l’establiment ■ Tenens altament neració entre ricat mit a inci rial no pacten Està fab sos indust r i la sev cials (doncs ces recicla cil de de pro ent difí ines 2. de res tècnicam de CO s ar l’ús isions stic ent em plà greus ant a fom a oferta de començ nov ietat de t s’esta n una gran var en un tualita genere çant una En l’ac es que stics ten mitjan ent gadabl ests plà ricats biodre el tractam es fab ls. Aqu radabl ció i en vegeta biodeg postos la fabrica s i com ntal en plante ambie impacte nor me . residu com a

Q

uaderns per a la solidaritat

Seminari

FÀRMACS EN UN MÓN GLOBAL DEL 7 AL 26 DE MAIG DE 2008 Facultat de Medicina de la UB (C. Casanova 143) · de 19 a 20.30 h TEMES 7 de maig: Del laboratori al pacient; la cadena del medicament 14 de maig: La societat civil enfront les desigualtats de salut 19 de maig: Malalties negligides versus malalties inventades 21 de maig: El paper de la indústria farmacèutica en l’accés a la salut 26 de maig: L’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS premsa@justiciaipau.org · T. 93 317 61 77 Organitzat per Hi col·laboren

Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut

Amb el suport de

Justícia per a l’Àfrica Campanya sobre els reptes del desenvolupament a l’Àfrica subsahariana i les responsabilitats d’Europa Una campanya impulsada per

Curs 2007-2008 AGENDA D’ACTIVITATS DE LA CAMPANYA Oferta de conferències Les xerrades s’adrecen al públic en general (joves i adults). Són impartides per membres de Justícia i Pau. Tenen una durada aproximada de 60-90 minuts (col·loqui inclòs). Seminari El seminari consistirà en sis sessions de 90 minuts. La segona edició tindrà lloc a Barcelona els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de gener de 2008. El seminari és obert a tot el públic. Jornades Justícia i Pau organitzarà unes jornades de debat de dos dies amb experts nacionals i internacionals que aprofundiran en les diverses qüestions que vol abordar la campanya. Es faran el mes d’abril de 2008. Per a més informació: Justícia i Pau · Rivadeneyra 6, 10è · 08002 Barcelona T. 93 317 61 77 · Fax 93 412 53 84 www.justiciaipau.org · justiciaipau@justiciaipau.org Amb la col·laboració de:

10

I el suport de:


• Món-3 - Díptics anunciant els seus cursos per al Màster de Postgrau «Globalització, desenvolupament i cooperació» (des de 1998). - Butlletí Informatiu (des de 2006). - Llibres de fotografies d’Alfons Rodriguez, Walata i Tichitt: cor i ànima del desert maurità i Figuig editat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Solidària) i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. - Materials gràfics per a moltes altres activitats, com el Seminari Internacional «Bones pràctiques de sostenibilitat mediambiental, soberania alimentària i governança al Magrib», estudis publicats en forma de llibres, contes infantils de la col·lecció Escola Gaia, etc. La dimensió Exposició vivencial

Necessitats tècniques

Espai necessari: 150 a 200 m2. Es requereix que l’espai pugui quedar-se a les fosques, que no sigui un espai de pas i que es pugui tancar.

Temps necessari de disponibilitat de l’espai: en una setmana es poden realitzar unes 15 sessions amb alumnat (de dues hores de durada) en horari escolar.

alfons rodríguez

Alfons Rodríguez 1. Inclou 15 sessions amb joves, materials de suport, sessions formatives amb professorat, fotoperiodistatransport, muntatge i desmuntatge de l’exposició.

20 ANYS

! Preinscripció Fins al 2 de novembre de 2009. Cal presentar: carta de motivació, fotocòpia DNI, 1 fotografia, fotocòpia compulsada títol llicenciatura/diplomatura, currículum i dipòsit de 30 € (es retornarà a les persones no seleccionades).

BUTLLETÍ INFORMATIU ! Informació i matrícules MÓN-3 · Facultat d!Economia i Empresa Diagonal, 690 · 08034 Barcelona T. 93 402 43 25 Coordinadora: Maite Sirera (msirera@ub.edu)

DE LA INVENCIÓN A LA INTERVENCIÓN: BARCELONA · GENER, 2009 · NÚMERO 118 Dilluns, dimecres de 15 a 19 h. ORIENTE Y LOS BALCANES . . . . . . . . i. .dijous, ..2 Dimarts i divendres al matí. Maria Djurdjevic

1. 10

0� ca da

là .

cu rs

.

Be qu Lorenzo Albardías va ser un dels impulsors de Món-3, participant en la reunió ww w. es Le séminaire prétend établir Enfundacional des règles de procédure en actions de ww coopége nc de desembre de 1985. Des de llavors i gairebé fins a la seva mort va w. be at .n et /a estar sempre molt vinculat a l’entitat, primer com a Tresorer, com a representant ww w.decala sm ae ga ur ration au Maghreb dans les domaines l’environnement durable et a la Coordinadora estatalde d’ONGD i, finalment, a partir de 1994, com a President. pr og ra ma .e s En 2004 va deixar el càrrec en començar a treballar a la Diputació de Barcelona lba n. Q In or g fo rm i, poc després, va haver acteurs de començar a fer front a lala malaltia que se l’ha endut. sécurité alimentaire entre les différents de coopération impliqués, ac MÓ NAixò, però, no li va impedir estar sempre disponible per donar un cop de mà quan 3 · Fa ió i m at Di ríc ag on cu lta Món-3le el necessitava i participar,peuvent en la mesura de les jouer seves possibilitats, les tout en renforçant et visualisant rôle que lesenadministrations t de ul es T. 93 al, 69 0 activitats de l’entitat. En Lorenzo era una persona afable, honesta, que sempre va En record del nostre amic, Ci 40 2 43 · 08 03 4 èn cie s Ec Co or gala d’una extraordinària lucidesa, sempre obert al diàleg i tolerant, amb una company i president de 25 · Ba rc 2 ferA din ad locales au Maghreb. Fa elo na on òm iqu Di ma capacitat per analitzar les situacions i orientar les accions cap als objectius Món-3 durant 10 anys (1994-2004), 5gran or x a: Ma 93 40 es N rts Q

YS DE

COOP

de Món-3: la transformació de l’ordre imperant per aconseguir una societat més Lorenzo Albardías, que ens deixà justa, lliure, democràtica i igualitària. Aquesta era també la seva inquietud i per a el 30 d’octubre de 2008 després d’una llarga malaltia. «Suele això va treballar des dels inicis de Món-3 amb tot l’entusiasme.

decirse

e y obj

que la

Universid

ERAC

, dim ite Si Di llu 2 90 ec ns re 17 ww w. i div en re s i dij ou ra (m sir dr er mo n3. or g es al ma s, de 15 a@ ub.e du ) a 19 tí. h.

IÓ DE

MÓN-3

ad deb e ser imp 21/1/09 13:34:54 arcial. objetivid Nosotros ad y la creemos res, por liberta verdad que no. que son d pueden de la rea La Unive injusta exigir lidad.» rsidad mente ser par Fragment debe pre oprimi ciales. das y por o del dis tender Y som curso de os par que en ciales ellas, neg Ignacio a favor Ellacur ativa y de ía al rec positiv ament ibir el e, está premio la Alfons o Comín las ma

yorías

etiva,

popula

pero la

Pr ei Fi ns ns cr ip ci al 9 ó Ca l de no pr carta es en ta r: ve mb re de 20 comp de motiv 07 ac uls de 30 ada títo ió, foto cò l llic � (e s reto enciatur pia DNI, 1 fot a/d rnarà Es tu ogra a les iplomatu di fia, ra, pers co nv an ts es ones currículumfotocòpia tra ng al id at no se www. er ub.ed (in fo rm ac s: és im leccio i dipòsit u/aca pr nade ió d/es/a so br e es cin di s). Q Ma ble te co nv cces trí cu al ni r el o/i id nte Les ac rnac tít ol pers la ionale io ns : on ha n s/pos de fe es prein grad 18 al scrit r efec o.htm es ) La Ca 29 de no tiu l'im po que ha vemb gin rt Ca ixa ixa re, en de la ma estat se lec els trí cu A co de Ca ta 21 00 següents la (1 .1 cionades nt lunya 00 �) tra ns inu ac ió, 20 13 36 42 11 comptes fe rè nc ha ur de l 22 00 00 94 co an ia a 03 61 rrents: MÓ N- de fe r 50 3 (d at ar rib ar 02 00 85 25 77 el a lím it: 29 re sg ua 82 de no rd de la ve mb re ). Q

Màs ter Postg rau

Dep arta men t de i Estr uctu ra EconPolí tica Econ òmic a òmic Mun dial a

Dr. Ja vier

400

Martín

Dire ez Pe ctor: inad o

Gen er a julio de 2008 l hore de 2009 s lect ives

Una anàlisi dels seus impactes i implicacions

Finançadors:

Comissió Barcelona Solidària

Generalitat de Catalunya Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria de Cooperació Exterior Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Participació, Solidaritat i Cooperació

Organitzadors:

Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut

Amb la col·laboració de:

 

11



       

cció



trodu

En conveni amb: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut

Gabinet de Relacions Internacionals

Q In

Gabinet de Relacions Internacionals



Gener de 2004 a juliol de 2005 400 hor es lectiv es

La globalització neoliberal a Nicaragua

Un análisis de sus impactos e implicaciones

       

ier Martín Director: ez Peinad o

neralit at de Ca Departa Secreta ment de latalunya ria de Rel Pre acions sidència Exterio rs

La globalización neoliberal en El Salvador Finançadors:

 

Dr. Jav

De par i Est tam ent ruc tur de a Eco Pol ític nòm a Eco ica Mu nòm ndi al ica

Una reflexió crítica sobre les estratègies adoptades després del Acords de Pau

Organitzadors:

! Información y matrículas MÓN-3 · Facultad de Economía y Empresa Diagonal, 690 · 08034 Barcelona T 93 402 43 25 Coordinadora: Maite Sirera (msirera@ub.edu) Lunes, miércoles y jueves, de 15 a 19 h. Martes y viernes por la mañana. www.mon-3.org

Q

Finançadors:

Màster Postgrau

Avec la collaboration de la Fondation Tam -tam· Photographie: Kali.Ma

Pre ins Fin s al cri pci ó 9 Ca l pre de novem bre sen tar de 200 : foto còp 3 ia DN I, Departament de Polít ica Econòmica llic 1 foto gra i Estructura Econòmica Mundial enc iatu fia, foto (es reto ra/d iplo ma còp ia tura , cur rna rà com a les perEsco la rícu lum i dip pul sad a títo «Json es In rnacio òsit de 30 l Estudiant notesel osep ecc ion s nalade e de Gl Maria Vi de s). (més info estrangers: és Postgr da rmació: imp ob itz au cind ació l Villa» http://wi Coopresal ten ww.ub.es , ir elsetíto eracióible Q Ma tríc /div2/post De nvl con dat grau/postolupvali amen Les per ula (pl ace s grau.h lim sones tm) t preinscrit itad es) han de fer efe es que ctiu l'im 18 al 29 por t de hagin estat sel La Ca de novembre la ecc ma tríc ixa , en els ula (1.0 ionades Ca ixa seg de 210 0 364 üents compte 00 e) del A con tinu Ca talu nya s corren 2 11 ts: tran sfe aci ó, hau ran 201 3 009 4 50 220 003 612 5 rèn cia a MÓ N-3 de fer arr iba 020 085 778 2 (da ta lím r el res gua Q Am rd de la it: 29 de b el pat novem roc ini bre ). de Ge

de développement dans plusieurs pays du Maghreb, et elles ont mis en relief LA ILEGITIMIDAD les dangers existants en ce qui concerne la gestion efficiente des ressources, DE LOS CRÉDITOS FAD . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Para la libertad me desprendo a balazos Daniel Gómez-Olivé i Casas la coresponsabilité des partenaires, l’établissement de relations réellement de los que han revolcado su estatua por el lodo. Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos, A FIGUIG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 effectivesPLUGES de partenariat, la dispersion En même temps, elles ont Coco González Pi de mi casa, ded’actuations. todo. ¿QUÉ SABEMOS LAS MUJERES Porque donde cuencas vacías amanezcan, aussi misDEL en relief l’émergence dans lesunas pays du Maghreb des administrationsPeQ Avaluaci SUR Y DEL NORTE, LAS DE AQUÍ ella pondrá dos piedras de futura mirada ó r re Y LAS DE ALLÁ?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 i en bre la titu y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan locales comme actrices de coopération capables d’affronter ces dangers laet els Marta Tudela lació en la carne talada. cal direc termini pr es ció acad s fixats to haver su de leur trouver une solution. Mettre en commun des diverses expériences, en pe èm el se ta ra n pú ica. En tes les pr rat satis Retoñarán aladas de savia sin otoño u tre factò oves ba ll bli ca me nt finalitzar riame reliquias dedu mi cuerpo que pierdo en cada herida. que dialoguer entre les différents acteurs, nord et du sud, de la Catalogne et du fin al , da va el mà esta . Q Ho bleixi nt ster, Porque soy como el árbol talado, que retoño: nt de ra tri bu els alumn Di ma ri porque aún tengo la vida. na l ac rts Maghreb, peut être un processus de débat utile afin de surpasser les manquei dij Le s ad èm es cla ss ou s, de ic, es 18 MIGUEL HERNÁNDEZ só n ments perçus jusqu’à maintenant, etacecha contribuer à l’efficience des actions. en ca a 22 h. Q Pr El hombre (1938-39) eu st el

La cooperació no governamental catalana a Nicaragua i El Salvador enfront dels impactes de la globalització

 Av. Diagonal, 690 · 08034 Barcelona T. 93 402 43 25 · F. 93 402 90 17 msirera@eco.ub.es www.ub.es/mon3

BAR CEL

ent

El mó terri n del se ble gle pobre s asimet XXI of Q PR er sa IM i dete , seguret ries entre eix unes Gene ER CURS globa riorament at i conflict riquesa r a jul es i iol de irrem lització ec ambient , progré Corre 2008 s al, et issibl onòm sp l’exis em c. i coop on al tro tència ent alt ica ha af La nc de eració nitiva res ecta socia im for . àm t me po Es ma l, rta bit nt co mund s de del de nts relac complem ció bàsic ial en un siste nfigurant a en seus ma defiquè lectiv senvolupa ionats am ta amb en matèr Q SE ia de mòdu es, s’o me no se centres i les bretx econòm b GO ic bté el nt. En fin l’economi ls forma desenv les se es en Gene N CURS olu name mblen sin tre els ali tiu Mòdu ves a, títol r a jul de po tzar aque la socio s sobre pament igualt nt. En aq ó reprod perifèries iol de aspe El sis l I: 30 ho st prim stgra log uir ue at ec Cons 2009 u. er cu ia i la po ctes el de onòm st conte -se eter Javie tema ec res ta de rs, de senv líti ica on xt r un ca de , M so olu tot i tre 18 ar descial tínez òmic mu ball o 22 crèdit 0 hore pa que Sem aque ndial cas prà s, corre Peina s en co ment i la i territoria per inar Mò st do ad co se du ntí l, cti Po go c, eq sponen blació i I: 10 ho n cu gueix aptar-se nua tra operació, Antro l II: 20 ho rs s’o uivalent ts a 15 nsfor res en i po de po re mo log 0 líti bt en qu sent do als nous ma An é el tít a 70 hores hores lec dreu ia del de s temps ció Javie gràfiques ques ol de senv Viola futur, alsevol diss pols de r Mar , seolupa màste lectives. tives mé tínez ment En fin s Mòdu ser po si és qu curs es referència r. Mòdu Peina e alitza tratè Sem do Visió l I: 6 ho r gic de Els rep ssible pe aquest in Conc l III: 22 re fu ge r Medi ari II: 10 ho epte Arca neral de s autèn tes per a a tota la tur ha de ambie dese i me res hore di tic hu Igna nv dic Javie o Rojo, la coopera i soste ament un desenv manitat. Mòdu si Ol nt i dese s Xavie olupame ió del r Mar ció ivera nvolu olupa l VI: nible, socioec rM nt au Tè s tín ar pa tè tí cn ez me i nt les ex onòmic, ment iques 22 hores Sem Peina nt Mòdu i païso ica coop coop humà in igènc Mòdu i mo do er er Glob ari III: 10 Agen l II: 18 ho tots (i s que els ació en ies d’una A. Ol ació: alt dalitats ali Conf l IV: 20 re de ts of ive tre po en pa tzació co hores hore lic coop icials res gueix no una a permet M. Cla res, J. s modalita s me de pa tivitat i i avan bles er Ca costa de la verol, Pedr ïsos perif rcial i fin co Irene ació miqu ocupant o Ta çar a I. Maes rdona, ts Esco u en el mó nstrucc ance es les ag dels altre laver èrics Mae ra la de ió tro, VS mund i polítiqu stro, Mòdu s) a Cultu n F, etc Sara ial. Sem es de endes ac sel VII: . ra de Mò La in Ba Mò ad 20 la du ar co yé Pa co du ho Ag s nsciè èu res ricult i IV: 10 La co l III: 8 ho Aque gove operació Intro l V: 22 ho ncia rn st Danie ura i de hores du José operació res i coop màster X. La amenta no al de cció a la res l Lópe senv l en de to senv olupa coop z Xavie Antonio espanyola que eració, al ODG, rre, R. se Ire olu me ne co Al pa r lla Se nt on Ru M rg de nvolupame ment eració pe Mae Q Int . Ru Cañade so, renrod iz segu mp stro en els les 40 r Te minari V: iz, K. ll, ucció nt ir cn do 0 Unce Mò 10 divuit formant, Mò olo s cu du ho du gia ta rso hores anys com re Juan La tra l IV: 12 ,mó per un El Dese l VIII: 10 ho ha s, pretén espe Martín i desenv s n cia del seg ho nvolu hore fet olu Q PR IME sòlid ez M listes le XX de l’e nsversali res pugu a terr parti ible rareix a ba R CURS agañ pament s se que, Idu ofe nt cipac pament s asimetrie tat in int nfoc Conf en a Gen pob M une teò am humà co i er ió for er de ar res er s ve ns ric ciu ent a èn a, ia se juli nirseg tru a sprà retits , Arca Mon ent de ci ol de 200 dirure i det tat i icon dese cc Jord nvolupa tadana ió d’u gène ecta di Ol es: tesin ctica riquesa i erione 4 ment i de ment flict nv ram ivere re os es,, progré Correspon ent am s es Mòdu Cam glopame de co olu local s, Pa s tratè bieen itza bra oper bal co Ma nt ció giesntalal, etc. La i cooper al tronc de form i uneco Tècn l V: 42 ho acmis poss Sem irre ió qu rtín es nòm ació. Es ibl iques in sib res relacica de e ap lem ha afe importa coopQ SE comple ació bàsica en pectu e de Estra aris: 12 l’exso i mo unent ctat istè N CU talinaltresionàm lidnci nts rela menta erac GO tè dalita arita at soc RSts un mó s bits amb mò matèria de des amvam ió: del des Mich Gen cio ranç ós niti Alfons gia secto hores i beial, con er pr b la ent de a oje de envolupam nats amb el duls form ad envolup julicte figun rial: natu un nesta ol de Sanc l’econo lective ament Pepe Sabalza futur ormu atiu pe s 200 Es ent sa ra sis r, re rant def ho tra s 5 r ndi . les mia nit stem s, iEn , es tè Lo Ca a s’o , at fina a en la sociolo sobre aspect gia bté el bi Aqu lesquè a i espe econòm nece al l’actu , i seu llocur est es títol de litzar aquest , etsc. rlos Puig, Àfrica Ne regiona gia i la ssscen ic al. ne bretxe àr tres geles correspon Ra primer postgra territor l: política eni les racionss entre els no sem iam curs, de món gra u. ial a una blen sint difersev es 180 hor Mòdul en tem en paral·lel. Micr fasVa llesc e d’e t de per ifèr ies nament ó repen I: es És la es spe arcialitz rod fasoc . El sistem30 hores e rè obligatòri o àrees terr J.M enditquè ació tem s igualta En aquest con uir-se eter. Ru itor t eco àtica i iz i J. es formen text de Javier Ma a econòmic B, com ament un mò ials concre Mòdul el desenv nòmica, soc esp tes.Na desmundial pletant dul rtínez Pei VI: 10 ial i terr olupam rronat ha ecialistes una form del grup A L'avalum hores nado Pob itor tot ent lac i aci que ió i la cooper ial, ó de 150 i un altre mò de cursar Mòdul A continu demogr i polítiques per ada en contínua II: dul del hores ació, l'alu àfiq transfo ació, ptar-se grup lective Antropolog 30 hores sobre Javier Ma ues rma tinuen als s. el terreny mnat haurà ia del des rtínez Pei sent dos nous temps, ció Andreu de per tal o una envolup en qua nado con Viola pols de de tesina, realitzar una fas ament lse referèn de mà completar els equiva Mòdul e de prà futur, si vol discurs ster. Les cia lent a 22 crè VII: ctiques est és Mò 10 70 dits ratè l’es que dul Pol hor prà pec que gic ser pos III: 30 ítica, gov hores es lective ctiq ialit de donen sible per aquest futur hores Conce accés una pre zació temàtic ues es det ernabi s, i des ha Els pte a a lita erm env de sa tota rep i t me ina de tes la hum del des suram ran en la titulació contac a i/o territorial la qua Raül Romolupament anitat. autènticamper a un des ent envolu te l es de l’es funció env eva pament Gemma tudiant a sis me trobarà a la directe amb i sosten ent socioecon olupament i perme de Cairó la rea sos i es vid ible, i òmic, Mòdul realitzaraa real. Tindra litat quotidiana tran les exi autènt VIII: 10 n una gèncie humà ica n en tres amb Mòdul • Centre Agr icu s d’una hores i països cooperació IV: tipus d’à durada de dos s ltura i ent Medi am 10 hores • Projec de recerca desenv mbits: Daniel tots (i no que els per me re pobles bie i observ tes sob olupam López ti avança Anna Ros nt i desenv una a cos atoris re el ent oficials gue olu terr r a pam ix . Ma eny ocu ent Mò rtínez , tant d'Oespecialitzat pant les ta dels altres) a • Oficin miques dul IX: sees NGD com s. agende i 10 hor Mòdul s aca i avalua de coordinaci Tecnol d’instit mundial. polítiques de es V: ogi ció de ó, ucions la consciè dèComerç 10 hores projectes disseny de oficials Juan Ma a i desenvolu ncia . pol , ja es rtínez Ma pament i desenv internacional tracti d'O ítiques o seg Aquest gaña olupam uim NG Ped ent D ro Talave o Mòdul d'organis ent Desen màster en X: 30 hor ra vol Glo mes GRUP Coope es llarg de upament i Co balització, A* rac les 400 Especia Irene Ma ió internacio hores queoperació, al els dos lització nal estr cur tem o com GR àtic prenen com ho sos, pretén UPO B* a seguir ha fet Mòdul Especia form durant especi I: lització alistes catorze ant, Instrum 76 hores territor que, enf sòlida anys, ents, est ial bas orti i impact ratègie Mòdul intervenir e teòrica i prà ts per una es de I: 74 hor ctica, pug la coo s Irene Ma Àfr ica d’unes directament en peraci uin estro en el seges estratègies ó la con Ferran le XXI i unes de desenv strucció Iniesta rela Mò dul apuntalin cions de coo olupament II: Globalitza 76 hores Mòdul i benest un món possibl peració que II: 74 ció, des e de soli ar, res humà pectuó daritat ralesa i cultura envolupament Amèrica Lla hores s i am esp Jav de b eco ier la pau neracions erançador nat nomia, tina i el Ca Martín ez Peinad per a les uArcadi futures Ped Tal política i socrib: ro o, Oli ge. ver avera ietat es i Jordi de Cam bra Mòdul III: 74 hores El món àrab i islàmic Antoni Segura

BONNES PRATIQUES en ENVIRONNEMENT DURABLE, SOUVERAINETÉ ALIMENTAIRE ET GOUVERNANCE AU MAGHREB

Q Inform

Mò dul IV: L’emerg 74 hores ència d’Àsia del Pac i l’eix ífic Sean Gol den i Gem ma Cai ró

Séminaire international

ctòriam

* Per imp artir un l'organ mòdul, ització requer mínim eix de 12 alumnes. un

 

t satisfa

GLOB DESE ALITZACI GLOBA D , E I COONVOLUPA Ó SEN LITZAC M I E PERA IÓ, CN O T VOL C O I Ó P ERAUPAME NT CIÓ

ación entre la Universidad na y la Fundació Món-3, ón no gubernamental de iversitario creada en 1986, ha a incorporación de docentes e ores a proyectos de cooperación reno en los paises a Centroamérica, undamentales como: la gestión de los dricos, la gestión de residuos y la mediambiental, la promoción económica con estos temas, la dotación de uras para la investigación. La Fundació UB es el ámbito común en el marco del articulado estas colaboraciones, o, un vez más, que la colaboración entre es agentes de la cooperación es la mejor a la optimización de los recursos dirigidos ción de proyectos para el desarrollo de los pueblos.

supera

MÓ N-3 aci ó i ma tríc · ule s Dia gon Fac ulta t de Ciè al, T. 93 402 690 · 080 34 nci es Eco nòm ONA Ba rce lon · DES 43 25 iqu es EMB RE, em ail: · Fax a 201 0 · Para la libertad siento más corazones ms irer NÚM a@ eco 93 402 90 Fei ERO ner 17 122s,· de .ub.es que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas, EDI CIÓ 16 ESPaECI 21h y entro en los hospitales, y entro en los algodones AL . como en las azucenas.

ser libr

dad tiene un espacio propio de trabajo o de la cooperación internacional, que ooperación en la formación da, la investigación a la resolución as concretos del desarrollo, la n en la investigación en los Sur, la elaboración de alternativas para el …

071 Barcelona · F. 93 403 55 39 s.ub.es daritat

Para la libertad sangro, lucho, pervivo. Para la libertad, mis ojos y mis manos, como un árbol carnal, generoso y cautivo, doy a los cirujanos.

ISRAEL, NO OPRIMAS A TU HERMANO. ESTÁS SEMBRANDO VIENTOS Y TEMPESTADES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Adolfo Pérez Esquivel

BUT-118-2.indd 1

ó Solidaritat UB es una institución creada ersidad de Barcelona y la Fundación 996 a fin de crear, en el si de la comunidad a, un espacio de promoción del o, la cultura de paz, los Derechos la cooperación para el desarrollo de los

www.gencat.net/agaur www.becasmae.es www.programalban.org

ma Les cla sse s són en cas tell à. Q Pre u 1.0 00 e cad a cur s.

PARA LA LIBERTAD, PARA LORENZO

PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ . . . . 5 Comunitat Palestina de Catalunya

Las deb del La A co a M

1.100 € cada curso.

de 18 a 22 h.

Q Idio

www.mon-3.org

COLOMBIA: ¡NO ESTÁS SOLA! . . . . . . . . . 4 Colectivo Maloka

!M

! Becas

XVII I ED BUTL ICIÓ PRÉSENTATION L E Í Iagents de La disponibilité de ressources importants de la part desTdivers N F O coopération dans les dernières années a permis de mener à bien des actionsR M D E LA AT I U FU N D de portée importante qui à la fois, elles ont eu un impact dans le processus A C IÓ Q Ho rar i Dim art s i dijo us,

DE L A F UNDACIÓ

Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

Martes y jueves, de 18 a 22 h. Las clases son en castellano.

! Precio

Les persones preinscr ites que hagin estat seleccionades han de fer efectiu l'import de la matrícula (1.100 €) del 9 al 20 de novembre, en el següent compte corrent: La Caixa 2100 3642 11 2200036125 A continuació, hauran de fer arribar el resguard de la Avalu27 transferència a MÓN-3 (dataQ límit: novembre). acide ó Per reb re tote s les la titulació cal hav proves er .

!P Has Hay cart com y de no

Est con www

! Horario

! Matrícula

1.100 € cada curs. ! Beques www.gencat.net/agaur www.becasmae.es www.programalban.org

Étudiants de l’UB: 2 crédits de libre élection

Màste Postgraur

Gener de 2010 a juliol de 2011 400 hores lectives

10/10/07 14:17:08

! Preu

Para recibir la titulación es preciso haber asistido al 80% de las sesiones y haber superado satisfactoriamente y en los plazos fijados todas las pr uebas que establezca la direcci ón académica. Al finalizar el máster, los alumnos presentarán públicamente, ante tribunal académico, su trabajo final.

Director: Dr. Javier Martínez Peinado

Estudiants estrangers: és imprescindible tenir el títol convalidat (via B). Consultar: www.ub.edu/acad/es/acceso/ internaci onales/posgrado. htm

Dimarts i dijous, de 18 a 22 h. Les classes són en castellà.

! Evaluación

GLO GLOB DES BALITZ ALI I C O E N V O L A C I Ó ,D E S E N V OT Z A C I Ó , L OPE UPA I COO P E R AU PA M E N T RAC MEN CIÓ T IÓ

Per rebre la titulació cal haver assistit al 80% de les sessions i haver superat satisfactòriament i en els terminis fixats totes les proves que estableixi la direcció acadèmica. En finalitzar el màster, els alumnes presen taran públicament, davant de tribunal acadèmic, el seu treball final. ! Horari

Le 7 et 8 mai 2009 à Barcelone Salle des Fêtes de la Faculté d’Économie et Entreprise UB

Projecte adreçat a professorat de secundària i joves d’edats compreses entre 12 i 18 anys dins l’àmbit dels centres educatius de la província de Barcelona.

Il est né et vit à Barcelone, et il a passé plus de la moitié de sa vie à parcourir la planète pour en expliquer, après tout, le bon et le mal qui s’y produit. Après presque quinze ans en tant que photoreporteur indépendant, il a réalisé des centaines de reportages de dénonciation sociale, de documentaires, de voyages et d’actualité Escola dans plus de quatre-vingts pays. Son travail a été publié dans une «Josep Internaciona l de Ma de Global ria Vidal Vil Postgrau multitude d’organes de presse nationaux et internationaux. la» ització, Desenvol Il est l’auteur de l’ouvrage Walata et Tichit, coeur et âme du désert i Cooperació upament mauritanien, édité aussi par Món-3. En 2011, il a reçu le prix Godó de Photojournalisme, un des plus prestigieux dans cette profession.

Figuig · Marruecos · Un oasis en el camino Figuig · Maroc · Une oasis sur la route ! Avaluació

alfons rodríguez

Nació y vive en Barcelona, lleva más de la mitad de su vida recorriendo el planeta y explicando después lo bueno y lo malo que ocurre en él. Tras casi quince años ejerciendo de fotoperiodista independiente, ha realizado cientos de reportajes de denuncia social, Oferta Catàleg Accions de Sensibilització 2008 documentalismo, viajes y actualidad en más de ochenta países.Màster Su trabajo se ha publicado en multitud de medios nacionales e internacionales. Es autor del libro Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritano, también editado por Món-3. En 2011 se le otorgó el Premio Godó de Fotoperiodismo, uno de los más prestigiosos de esta profesión.

Escola Internacional de Postgrau «Josep Maria Vidal Villa» de Globalització, Desenvolupament i Cooperació

XX EDICIÓ

COMMUNE URBAINE DE FIGUIG

Avec la collaboration de:

Grafisme+impressió amb la col·laboració de la Fundació Tam-Tam

Figuig · Marroc

Un oasi en el camí

Va néixer i viu a Barcelona, i porta més de la meitat de laPer seva a més informació Fundació Món-3 Av. Diagonal 690 vida recorrent el planeta i explicant-ne després tot el de bo i 08034 Barcelona dolent que hi succeeix. Després de gairebé quinze anys com T. 93a 402 43 25 www.mon-3.org fotoperiodista independent, ha realitzat centenars de reportatges edumon@ub.edu de denúncia social, documentalisme, viatges i actualitat en més de vuitanta països. El seu treball s’ha publicat en multitud de mitjans nacionals i internacionals. És autor del llibre Walata i Tichitt, cor i ànima del desert maurità, editat també per Món-3. El 2011 li va ser atorgat el Premi Godó de Fotoperiodisme, un dels més prestigiosos d’aquesta professió.

Amb el suport de:

dredi, de 9 h à 14 h. gratuit, inscription préalable

Redescobrint el món

Despeses de què es fa càrrec el municipi: aquesta és una acció subvencionada per la Diputació de Barcelona dins el catàleg d’oferta d’accions de sensibilització 2008. Per tant, el cost total que té per al municipi és de 2.100 euros1.

Walata y Tichitt, corazón y alma del desierto mauritano Oualata et Tichitt, coeur et âme du désert mauritanien

Subvencionat per:

desconeguda desconeguda

Grups visita: grup classe de 25 alumnes. També hi poden participar altres grups de joves organitzats fora de l’àmbit escolar. Abans de les sessions amb alumnat hi ha sessions de formació i intercanvi amb el professorat referent dels grups de joves.

© Núria Gras

alfons rodríguez

Un oasi en el camí

Màs ter Postg rau

Walata i Tichitt Cor i ànima del desert maurità

Figuig · Marroc

Gabinet de Relacions Internacionals

Amb la col·laboració de:


• Plataforma Aturem la Guerra - Diversos cartells, octavetes, fulletons, adhesius, paperetes de votació i postals convocant als ciutadans a les manifestacions, aturades i consultes contra la guerra de l’Iraq i l’ocupació de Palestina, campanyes «No a la Guerra contra l’Iraq», «Aturem la Guerra», «Consulta contra la Guerra», «Aturem el món per aturar la guerra» (2003-2006). Una feina de la qual estem particularment satisfets. - Díptics per a l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (2004). - Octavetes, fulletons i adhesius convocant al Boicot contra les Empreses Guerreres (2005). • Plataforma Unitària contra la Violència de Génere - Des de 2005, els elements gràfics (pegatines, cartells, postals, punts de llibre...) per al Fòrum Contra les Violècies de Gènere, que es cel·lebra anualment.

IV FÒRUM CONTRA LES

20-21-22 NOVEMBRE 2008 Lloc:

ESPAI FRANCESCA BONNEMAISON Sant Pere més Baix 7 Barcelona <M> L1 i L4 Urquinaona

enganx_prou.indd 1

16/11/07 10:13:52

Plataforma unitària contra les violències de gènere prouviolencia@pangea.org

A4.indd 1

punt06gen.indd 1punt06gen

.indd

V FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

14/11/07 18:18:33

2

DONES de BLANC

10/9/08 13:59:05

14/11/

07 18: 18:

47

19-20-21 NOVEMBRE 2009

l’any néixer Avui ens la que va re.

en ne rporal de Gè rofundir que C sió co ències BLAN l d’ap la lluita expres les Viol per ta s, up d’ S de un gr ma Contra treball s moment DONE inat anc és e de afor

postal_db.indd 1

16/11/07 10:57:07

ESPAI FRANCESCA BONNEMAISON Sant Pere més Baix 7 Barcelona

TRENQUEM

Bl tabl Plat determ nes de de la up es , en 21 h Les Do la mà m a gr ompanyar 19 a de ir co s de 2003 constitu oral i ac ma. dillun rp m or co le af cada vo aràs ència e la Plat ob ci tr ns n. rm s co a te te en emaiso porta projec sca Bonn i. ar-s’h ssa el s France r-te. ne vincul expressa intere s de Si t’ re de Do s d’ nt manere nir gane es al Ce EL lt te ha mo , només SILENCI hi e ar qu ll Pensa saber ba SON l CONTRA NNEMAI No ca tes? BO A ITÀRIA GÈNERE ANCESC T’apun MA UN DE OR FR AF S ES es NE PLAT OLÈNCI yahoo. DE DO M 7 LES VI olencia@ NÚ LTURA .com ouvi il DE CU MÉS BAIX pr ma RE RE CENT lanc@g NT PE nesdeb C/ SA IÓ: do AC RM /07 16/11 S INFO 616 PER MÉ 663 084 3 14 Clara: 647 733 Anna:

<M> L1 i L4 Urquinaona

:08

10:57

Plataforma unitària contra les violències de gènere prouviolencia@pangea.org www.violenciadegenere.org

dd 2

l_db.in

posta

12


www.mostracinearab.com

• Sodepau - Fulletó de presentació de l’entitat. - El llibre Violència política i societat civil a Algèria. - Diversos nímeros del butlletí Espurnall. - Els materials gràfics per a l’exposició «Palestina: ocupació i resistència. Per una pau justa». - Fulletons per als cursos de l’Escola d’Estiu (des de 2007). - Fulletons, cartells i llibres de ponències de diverses jornades, com «Construïm un projecte mediterrani per la pau, la justícia i la dignitat dels pobles» o «Israel: una societat en crisis», al CCCB. - Plafons, fulletons i cartell per a l’exposició itinerant «Pròxim Orient. Identitats i miratges de Pau» (2009). - Redisseny del logo i imatge de la Mostra de Cine Àrab.

MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA Organització:

Empresa patrocinadora:

Fundació Tam-Tam

Amb el suport:

7 a 11 nov. 2012 Filmoteca DE CATALUNYA

Amb la col·laboració: laSedeta

BUTLLETA D’ASSOCIAT/DA:

Núm. compte

Nom ................................................... Cognoms...................................................... Adreça .......................................................................................................................

DC

35 € (Quota A) ❑ 60 € (Quota B) ❑ Escriu la quantitat que creguis oportuna ............... €

QUOTES DE SOCI

Reduïda: Normal: De suport:

Oficina

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA:

Entitat

Titular del compte ........................................................ Les quotes tenen periodicitat semestral

PRÒXIM ORIENT IDENTITATS I MIRATGES DE PAU

VI edició

Mitjans de comunicació:

SOLIDARITAT PER AL

Passatge del Crèdit 7, Principal 08002 Barcelona T. 93 301 01 71 sodepau@sodepau.ogr www.sodepau.org

DESENVOLUPAMENT

I LA PAU

NIF:

El Pròxim Orient, el Llevant, l’Orient Mitjà, el Sud-est Mediterrani, l’Àsia de l’Oest... són els noms –forjats en el transcurs dels dos últims segles, sovint per diplomàtics occidentals i gairebé sempre vinculats al pensament imperialista i colonialista d’Occident– amb què, seguint la premissa «divideix i venceràs», s’ha anat anomenant successivament o indistintament aquest espai polític i geogràfic que uneix l’Àsia central, el Caucas, el Mediterrani, l’Àfrica i Europa. Un espai que ha estat bressol de grans civilitzacions, de saviesa i de les tres religions monoteistes, on avui hi habiten més de 400 milions de persones –prop del 7% de la població mundial–, dividides en múltiples pobles i cultures i on la religió majoritària és l’Islam.

OBJECTIU

COSTOS DE L'ESTADA I MATRÍCULA

OBJECTIU GENERAL

Foto: Hamed Saber

GENERAL

Visualitzar, des de la en base a anàlisi Mediterrània, l'ac s, reflexio tual escena o diferen ns, recerq ts d'a ues i asp ri internacional de comuni quells que ens ectes, alte dibuixen cació de rnatius quo ma seguit d'e xperts que sses, i en base tidianament els mit a les apo combinen jans rtacions la reflexió d'un teòrica i la praxis social. OB

I CONFLICTES... DE LES PERIFÈRIES URBANES AL PRÒXIM ORIENT

Territori independent

Imperi Otomà el 1914

GRÈCI

A

EGI PTE

índic

SIRIA

ZONA D’INFLUÈNCIA:

SODEPAU · DESENVOLUPAMENT COMUNITARI (D.C.) FUNDACIÓ LA PLANA · RAI · XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA

Línies de l’Imperi Otomà fins el 1800 EUROPA

Russa

Fronteres internacionals fins el 1914

Britànica

Mar Mediterrani

Mar Els termes «Orient Mitjà» o «Pròxim Orient», tenen connotacions clarament eurocentristes Mediterrani Oceàaquella concepció historiogràfica que entén la cultura europea com a centre (Eurocentrisme és Atlàntic de la història universal) 923 1798-1

L’IMPE

Relativisme geogràfic

RI OTOMÀ

1798

IRAQ

DE 1948 TE DES FLIC c Mar Negre EN CON S icte bèl·li ZONE bèl·lics I confl ictes nuat ó en confl Implicaci ncia conti s tres bèl·lics de violè al meny ictes II ó en en estat nuat e confl Zona Implicaci s quatr ncia conti bèl·lics. al meny de violè ictes ó en confl Een estat Implicaci EGIPT s cinc Zona al meny bèl·lics. ó en ictes es confl Implicaci de sis cies aliad potèn en més ó altres istan EUA i Implicaci del Kurd ta dels teres ó direc . Fron Implicaci icte kurd confl ió del Localitzac -EGIP CI ANGLO SUDAN

PRÒXIM ORIENT, UNA CONCEPCIÓ EUROCENTRISTA

LICTES CONF GLE DE MIG SE

Fundació Tam-Tam

PROMOTORES 3 1300-168ENTITATS I EM EN

Espanyol

L’Imperi Otomà

Les jornades estan dirigides a persones –especialment joves– que pertanyen a diferents moviments internacionalistes, solidaris i per la pau del nostre entorn, que volen aprofundir en l’anàlisi UD I IA SA AR AB de la geopolítica mundial i dotar-se de més elements que els puguin facilitar i ajudar en el seu treball per la pau. OMA

PÈRSI

A

Golf Pèrsic

ianes israel air el va env sions l’OLP Israel i inva 1982. d’expulsar ina). an de tiu est lianes del Líb b l’objec ide Pal oisrae I Guerra Líban am liberament giats palest ab ut ar l’Al del hag s per de refu sud l hi ha ització tança Guerre d’Israe (Organ ix la ma . l’Estat a due IEM EN

NEJD

ri Otomà L’Impe tila pro torna ació de N 1886 s Es a Sabra i Cha la la cre YEME : Israel fins l’any n Perdut Nacion Des de flictes bèl·lics 200 6. disminuir n nes re l’Ira 1914 8. Les tòrica de ia ent an de d’u 1913 fins l’any sis con al Otomá Perdut petènc del Líb b l’objectiu ant més a de 194ó de la his i un l nomin EN 1683 am voc b ita. Com wahabita. raelianADEN l de contro Guerra tici L’IMPERI OTOMÀ Límit orienta : un àra que II air el Líban, ollah, pro a/sunn sunnita àrab-is r la par a les El concepte s’origina en un context de lluita1300 dels imperis colonials europeus pel control polític, 1920 te xiït 1914 dita Guerra van acorda dos Estats s jueus i env d’Hezb Otoman Beylik, fins l’any Conflic àbia Sau cament gi Perdut de Sèvres sència times civils. des ina en eptada pel Tracta t econòmic i militar de la regió l’Ar bardei històri q fins els Uni pre i est ÀFRICA amb el a pa 1300-1359 , acc . Bom cionalxiït Adquisicions ri Otomà de Pal de víc ne 1923 envolu quia, a l’Ira L’Impe regió u, resolució rebutjar. miler 8-2009 por de Lausan Es des Tracta t 1359-1451 van de 200 provoca pro civils de amb el Kurd. uals Iran, Tura. e jue Adquisicions , bèl·lic a te bs te Turqui a altr Gaz flic àra II) act sur Con ats ó de times Conflic ó àrab nes Israel , 1451-1481 (Mehmed s dels Ignora els noms autòctons de la regió (Mashreq) nor me itorial Adquisicions els Est lici Invasi de Gaza, bre de víc boisraelia 1967. a terr frontere Síria en me ó I) Dies de b una coai Síri a. Disput 1512-1520 (Selim ia invasi major nom guerres ara Adquisicions , q ONS dels Sis Israel am 988. 2003 l’IraNACI LLIGia,A DE El Magnific) nt el eriors s. 1980-1 roli. Guerra enfREPA rontar RTIM,ENT 1520-1566 (Suleiman Jordàn at me s les ant ranta any -Iraq Adquisicions , pet va els pte arm en i Iran 3 Egi que tote ent ait a rica per ms qua 1566-1683 Guerra 1920-192 x Kuw ensa rontam Adquisicions , Síria una zon ès3.aEnf formada dels últi i la va rebre envaei V la def at franc sobre ur 197 ar Síria el 1918 ns el 2 de L’IraqZANO MandKip 0. OT-SA te per S-PIC a. ça Yomça va ocup Nacio f 199 SYKE DSGol conflic pte i Síriper la Lliga de ACOR anya i Fran ial. rra deFran rra del entren en . dat el, Egi Gran Bret raq MundGue man Gue1916 la a Isra e U re com tics entr l’Ira l’ON I Guer ent de laxen 1920. d secret energè rés EUA i sso envaei setembre ser unsacor nt Mitjà desp es de tere d’inVa Els EUA nes arm . RUSIA ir-se l’Orie a Palestina dues parts en bar per divid l’Iraq 2003. ducció d’u ANATOLIA britànic van tro de Mandat i Transjordània (les anys 20) van la pro i no es asióça: t de ia ia InvFran texTurqu que ma atorprede Cisjordàn ibuïa Palestina als Suda elest ssiva Palestina sot que es distr des al Mandat de e Unit el 29 cció ma PERSIA Nord trud’Iraq pora des ns al Regn ser incor Síria i Líban Lliga de Nacio. gat per la Regne Unit de bre 1923 de setem Jordània d’Iraq Centre i sud la ARABIA a Haifa, port nia terrà Medi

Defineix la regió en funció de la seva posició relativa envers Europa

Context històric

Dominació cultural

ERI OTOMÀ FINS

EVOLUCIÓ DE L’IMP

NIC DEL

CO-BRITÀ

T FRAN

RTIMEN

EL REPA

ORIENT

A L’ACTUALITAT

IENT M OR S I X Ò PR ITAT IDENT S DE PAU E RANTTG ORIIE PRÒXIMI MATS IT NT ID NTE ES DE PAU PRÒXIM ORIEIR G T A M I TS IDENTITA PAU I MIRATGES DE

PRÒXIM ORIENT IDENTITATS I MIRATGES DE PAU 1600

PRÒXIM

1880

1920

2007

13

· Foto: jeffm

Tam-Tam

DESTINATARIS

Fundació

• Aprofundir en l’anàlisi de la geopolítica mundial, amb la implicació de persones compromeses i sensibilitzades. DESTINAT que ens permetin avaluar • Obtenir un seguit d’aportacions ARIS la situació mundial, a cinc anys vista dels esdeveniments de l’11 de setembre de 2001. • Concretar línies d’actuació en l’acció dels activistes dels moviments socials, i en relació a la situació mundial. • Editar un manual que recollirà les aportacions de les sessions realitzades. Es realitzaran entrevistes amb els participants, es farà un resum de les sessions i es sintetitzaran els debats del cicle.

29

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Per rebre més informació i fer la inscripció: Fundació La Plana: 93 838 52 03/838 58 20 SODEPAU: 93 301 01 7123 dilluns i divendres de 10 a 14h i dimarts -19 i dimecres de 17 1798 a 20h eri Otomà L’Impmail: sodepau@sodepau.org

FONS CATALÀ

IA TÈCNICA

La Mediterrània:

El concepte «Orient Mitjà» (Middle East) va ser emprat ó mundial, ilitz ions, que per primera vegada per l’estra• Concre a sis any ens perme ades. trol s vist tar líni tega naval nord-americà Alfred tin pel con ègics moviment es d'actuació en a de l'11 de setem avaluar la Thayer Mahan, en l’article «The petroli estrat 65% del tes geo rgètics Persian Gulf and International Conflic ursos ene produeix el • Difondr s socials, i en rela el marc de les act bre de 2001. ; el 47% Relations» publicat al setembe e les apo ció a la situ ivit dels rec t Mitjà, es eixen rtacions de 1902 a la revista britànica la mul- A l’Orien i consum el 22%. ació mundi ats dels recollides : el 6,1% sumeix is entre al: al. National Review. itorials nt de nacion n aspirac mundi produeixen 8% i con al terr llar stre l’1, g de l'Es EUA flictes artime istes. dueix que mo ■ els cola d'estiu a Con ència del rep de la regió, ats sobiran opa pro ■ Eur est aquest Her . pobles crear reliditeixen titud de rontades per : tures ent a conver ts cul isme. ns que s constantm violència ons enf tes religiosos de diferen es rao l i cristian sotmè a climes de culturals, divers Conflic és bresso judaisme i s espai Hi ha , me zona en un de guerra diferèncie estratèLes EUROPA a La jornades zon : islamis estats sos geo rents flueixen estan diri gioses ferents ats. Hi con es i interes osen dife que gid per erp tiqu es tanyen a person i sup continu s energè Mar Negre Mar ES 1920 ns ns i s’h es –espec TAT DE SÈVR i per la pau a diferents mo à i les nacio ia Caspio riquese pis i fora Guerra l’Imperi Otom ELS TRAC Rúss ialment vim : Iran-Iraq (llevat de gran pau entre gics pro conflictes ANATÒ L I A -1988 jove de la geo del nostre entorn ents internacion Mundial Tractat de I 1980 de de ió: la Guerra l’Imperi Otomà tipus alistes, soli s– pol integrac , que vole M ARROC icte eix Confl aliades de tantinoESPANYO L Mar és de des kurd n aprofu puguin fac ítica mundial i dot . Desposse i el limita a Cons RI A Mediterrani TUR QUIA T UN Í SI A va en SÍproc i els EUA) oris Menor). ndir en l’an daris ilitar i aju ar-se de seus territ nbul i Àsia Otomà, esta part dels àlisi Oceà tòlia (Ista mé dar en el : L’imperi . IRA N M ARROC part d’Ana Atlàntic ns. me àrabraliana Mundial seu treball s elements que ble i una nalis P È R S I A Guer d’Europa. , britànics i italia delK UWA israe nacio I Guerra est I T els arabo sudper la pau i el 1948 A francesos emergència SÍRI Balcans . ■ Pels a favor a,de aràbiga amb l’Rus. ica LÍBIA Q d’Àfrd’Europ ra dels nsula història IRA la nord eri a Guer pení Pel la l’Imp ■ ratègic clau HASSA Sis Dies AL GÈ RI A i britànics. costes de Negre a favor de 1967 Un actor geoest francesosH EDJ A Z ■ Per les favor deE GI PTE as i la mar l’Iraq al’Imperi i el sud-oest d’Àsia. TRUCIAL 5 isegles ■ Pel Cauc el nord d’Àfrica de gairebé EL I RUS D MA N tina, Síria Al llargPales ISRA IMPER Mar ordre eo ■ Per va ser un actor de primer va ser l’única po- Otomà Guerra r Mediterrán EUA L’Imperi Otomà Kipu Golf de Yom Mar que entre els segles en el concert europeu de nacions, envaeixen Pèrsic 1973 MASCANE 2003 tència islàmica NED J Caspi l’Iraq amenaça I I O MA N amb França, el una TERRITORI SOTA CONTROL: IMPER GARÈS establint aliances XV i XIX va suposar Guerra O-HON AUSTRASI R contra els teració europeus, del Golf FRICA Britànic Mar Negre Regne Unit iÀHolanda real pels estats-n 1990 . S UDAN Guerra Balcans i a la Mes pels Habsburg ra ANG L OEGI PCI ritoris controlat especialment alsFrancès del Líban P R O T1986 E C T O R AT Guer del Líban D’ADEN icte N diterrània. 2006 Confl a IA a la Franj TURQU de Gaza -2009 2008 Oceà

SECRETAR

Fundació Desenvolu 93 268 04 pam 77 (matins ent Comunitar 93 310 31 i ) 44 jmnavarro@ (tardes) www.dese aepdc.org nvolupam entcomuni tari.cat Fundació La 93 838 52 Plana 03

JECT IUS ESescenari Visualitzar, des de la Mediterrània, l’actual internacional PECÍFICS en base a anàlisis, reflexions elements diferents, d'aquells que • Apri ofu ndir en l'an ens dibuixen quotidianament mitjans deàlis comunicació de impels i de la geo licació de pol mases, i en base a les aportacions seguit queítica mu per sonesd’experts • Obteni d’un compro ndial, am CONFLUÈNCIES r un seguit b la combinen la reflexió teòrica la praxis social. d'aportac meses i sensib situi aci

Estada

Inclou lloc per dormir i menjars (esmorzars, dinars i sopars PRÒXIM ORIENT corresponents). - De divendres a dilluns: 95 euros. Definició geogràfica - De divendres a diumenge tarda: 65 euros. AVUI - De dissabte matí a diumenge tarda: 45 Teuros ORIEN MatrículaÒXIM R P 25 euros i pau - general: a 15 euros - joves (fins 25 anys): rrgran L GuegentMundial El Pròxim Orient abans de la I Guerra i sota l’Imperi Otomà - aturats, i altres casos: 10 euros COLONIA UROPA eri Otomà Beques DE L’E E p G Im U l’ A Es reserven sis beques d'estada i matrícula per a les persones 48 L’ que ho sol·licitin,gaexpressant 19 s de becades ció dleseraons. depersones Les Orient isgrecom a serveis laim comunitat de La Plana, diverses I la drealitzaran, a Praòx ÀCoelsnflseran ictesassignades. feines que L’IMPERI OTOM

Italià

Signatura del titular:

Data: ....../......./.......

Aquesta exposició pretén mostrar sintèticament les claus d’un espai geogràfic humà i territorial amb molts temes per aprofundir. Aquí només pretenem donar algunes pinzellades i mostrar algunes claus que mostren el camí per aprofundir en la comprensió del passat, el present i el futur d’aquesta regió i els seus pobles.

ESCOLA D’ESTIU DE FORMACIÓ I DEBAT EN UN MÓN GLOBALITZAT

21 al 23 de juliol 2006 Masia La Plana Sta María de Oló (Manresa)

LA MEDIT

PRESENTACIÓ

ERRÀNIA:

Ja fa dos anys vàrem començar l'experiència de les escoles d'estiu de formació político-social CONFLUÈNa La Plana. La primera edició va ser CIES molt ambiciosa i ens va ocupar unaIsetmana. Enguany ho volem GEOP CONFLIC OLÍTId'oferir fer més mesurat, i tractar ajustantTEpreus, QUES menys, S. tot DELAixíME I L'I RANdeDElesL propostes. mantenint la qualitat mateix, anys DITE fa dos SEGLPlana ANI E XXi ISodepau,RR la proposta estava signada per La enguany hem volgut obrir el disseny del programa a la participació d'altres entitats, i persones individuals que s'han volgut implicar. Així doncs, en aquesta nova edició, mantenimES l'organització COLA ESdes de TIU La Plana, i SODEPAU, però s'impliquen activament DE FORMlaD’Xarxa ACIÓ I DE d'Enllaç amb Palestina, Desenvolupament LAComunitari BAT PLANA i RAI com entitats socials. 20 al 22 de juliol 2007 Masia La Pla La voluntat d'aquesta iniciativa és mantenir-la Sta María en elnatemps, de Olóparticipen com un referent de formació per aquelles que (Mapersones nresa) activament en diferents moviments socials, associacions, i organitzacions socials i polítiques. L'eix de la formació, dels debats, i dels estudis d'aquesta Escola d'Estiu serà la Mediterrània, com espai geopolític, espai de confluències, contradiccions, conflictes, i relacions... La pretensió és recollir el llegat d'en Jean Loup Herbert, mantenir-lo, renovar-lo i si s'escau, transformar-lo. En la seva memòria, i com homenatge a la seva aportació, en terres catalanes, a la formació de moltes persones que treballen, i s'impliquen en un projecte mediterrani de transformació social, de canvi i de respecte cap a les persones i els pobles.

PRESENTA

Enguany ser d'un seg à el uit Fundació d'en La per impuls Plan ar de nou, ofe aqu rir aqu persones que i organitza , imp cions so coneixeme nts, vole n La preten sió és, rec ol un espai de reflexió -a la llarga en l'Estat esp les polítiq anyol i Eur de les soc ietats con o tem i allò glo bal (o a l'inrev

ENTITATS PROM

OTO

FUNDACIÓ DESENVOLU RAI · SOD EPAU · XAR PAME XA D'E


• TeatreAcció - Diversos futlletons i cartells sobre les seves activitats teatrals destinades als joves, per a la prevenció de la SIDA, el consum de drogues i la violència de gènere i a les escoles (des de 2001). presenta

presenta

presenta

Dona

IGUAL! Sessió de intervenció teatral per la prevenció del VIH/sida i les MTS

Grafisme+impressió: Fundació Tam-Tam

Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i Seguretat Social Direcció General de Drogodependències i Sida Amb el suport:

Amb la

Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • info@teatraccio.com Direcció General de Drogodependències i Sida • Tel 93 556 6221 • drogues@gencat.net

col·labo

Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • info@teatraccio.com • www.teatraccio.com ració:

Don a

presenta

Amb el suport de:

Teatracció • Tel/Fax 93 311 68 48 • info@teatraccio.com Direcció General de Drogodependències i Sida • Tel 900 21 22 22 • sida@gencat.net

L!

Experi ències de fom de l’ ent de llo habitatge guer s ocial a Mikel A C atalun rambu ru ya

..!

• Fundació per al Desenvolupament Comunitari - Llibres de recopilació de les diverses ponències i seminaris organitzats per la Xarxa Cornisa (Entrepobles, Sodepau, Xarxa de Consum Solidari, Paz Ahora ROSELLA i La Formiga), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació i de la Diputació de Barcelona.

buru · Antonio

Els barris recep tors d'immigran ts estrangers són els mate ixos que aban s havien rebut les ante riors onades migr atòries. Ara aquests barri s han envellit i contiEn el ma nuen presenta rc del Pro nt importants dèfic gra ma Ve its socio urba ïns Sen nístic s. En aquest se Fro marc, els escenaris de conv nteres finan pel: ivència entreçat MINI perso S nes T E de RIO Y A S diferents nacio D E Tnalita UNT R A B ts i cultures OS S A són JO OCIA delim per fràgi LES O T R O P o r S oitats ls equi libris, aliances, lida S FIN idad E S lictes conf D E I Ni rinter T E R É rogants. S SO CIAL

Grafism e+impre

ssi : amb la colÆlab oraci

de la Fundaci Tam-Ta m

El seminari d'inv estigació sobr e convivènc ia veïn al en barr is rece ptor s d'immigració, celebrat el 25 de novembre de 2003 Dirigida per NAIMA ZITAN , va pretendre oferir un espai per a què investigadors i investigadores d'aquest fenomen pogu essin compartir les seves mirades Obra expe de teatre sobre i les seves riències. Aque sta és una publ el Codi de Família al Marroc Aquesta compilació de textos pertany icació de les ponè ncies que es van (Moudawana) oferi al segon cicle de conferències sobre r en aquest seminari. el Marroc que Desenvolupament

Comunitari impulsà durant els mesos

En el marc del

Programa Veïns de març a juny del 2004. Amb aquests Sense eres finançat actes Front es pretenia divulgar el coneixepel:

ment de les actuacions d'algunes as-

MINISTE RIO DE T RABAJO Y ASUNT O sociacions S S O C I A marroquines LES

Por r i d a dcol·laborant O T R O S F I N S o l i d aestem ES DE IN TERÉS SO CIAL

amb les que

o impulsant projec-

tes concrets. El llibre mostra diverses experiències concretes, propostes i anàlisis sobre la societat, la cultura i la política d'aquest país.

Presenta:

Amb la col·laboració de:

Amb el suport:

Amb el suport de:

Col·labora: Generalitat de Catalunya Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Gab inet de Rela cion s In te rn a cio n al s

14

llogllog uer uer soc soc ial llog llogial llog uer uer uer soc uer llog soc ial soc ial ial lloguer soc ial lloguer llog uer social llog uer social social llog soc ial social llog lloguer soc ial soc ial soc ial uer uer socuer socialllog social lloguer lloguer ial ial llog uer llog lloguersoc social llog llogueruer soci socialll lloguer socialll al lloguer lloguer soci oguer uer soci oguer soci al lloguer soci social al lloguer social al aluer lloguer llog llog socialsoci al llogllog social social llog llog ueruer uer uer socsocial social llog uer uer llog soc soc llog ial lloguer social llog ial llog uer uer social ial llog uer socialsoci uer soc social al llog uer soc lloguer llog uer soci ial lloglloguer ial llog soc ial soc ial socialuer soci al social uer al llog lloguer uer sociuer soc social llog llog ial llog llog social llog al lloguer llogueruer uer soc social llog lloguer uer soci socialuer uer llog uer uer social ial social al lloguer lloguer social social social lloglloguer social uer llogllog social llog uer lloguer uer socsoc uer ial lloguer social social social llog lloguer ial lloglloguer lloguer soc soc ial uer soc ial llog lloguer social uer soc social ial llog uer llog lloguer soc ial llog social llog social uer soc uer soc social llog lloguer uer uer ial llog soci ial soci uer al lloguer uer soc social ial social llog al llog social ial llog lloguer lloguer uer sociuer social llog social uer social al llog llog social llog uer soci social uer sociuer soci uer soci al lloguer lloguer uerllog al llog al lloguer social llog al llog uer social socialsoci llog social llog al lloguer uer socuer soci llog soc uer soci sociuer ial llog al llog ial llog al lloguer uer socuer uer uer soc llogueral llog lloguer uer ial llog social soc ialial llog social soc ial uer uer llog uer llog uer soc ial llog uer soc ial llog uer soc ial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog llog uer uer soc ial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog llog uer uer llog uer soc soc ial llog uer soc ialial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog llog uer uer soc ial llog uer soc ial llog uer soc ial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog llog uer uer llog uer soc soc ial llog uer soc ialial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llogllog uer uer llog uer soc soc ial llog uer soc ialial soc ial llog uer llog uer soc ial soc ial llog llog uer uer soc lloguer lloguer ial social soc social llog uer llogial llog uer lloguer uer soc soc ial ial llogsocial lloguersoc ial llog lloguer uer uer soc ial al lloguer alsoci soc ial socialsoci llog social uer soci soci llog llog al lloguer al llog lloguer uer uer social llog lloguer social lloguer ueruer soc soc ial llog social llog socialial uer social uer ial socialsoc lloguer social lloguer llog lloguer social llog social lloguer lloguer lloguer uer uer social soci social soci lloguer al al llog uerlloguer llog uer social social social social llog llog soc ial uer uer soc ial llogllog uer uer s o cs o i ac l i a l

Peralta

Teatracció • Tel/Fax 93 353 76 19 • info@teatraccio.com • www.teatraccio.com

Disseny+grafisme amb la col·laboració de la Fundació Tam-Tam · Foto: Lucía Puertas

Sida-Studi

IGUA

Seminari d’inv estigació sobre en barris recepconvivència veïnal tors d’immigrac ió · Coords.: Mikel Aram

JA N’HI HA

Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i Seguretat Social Direcció General de Drogodependències i Sida

Seminari d’in vestigació sobre con

vivència veïnal

en barris re ceptors

d’immigraci

ó

Cicle de tallers temàtics sobre el

Marroc


2.2. Per a entitats públiques • Ajuntament de Barcelona • Districte de Nou barris - Guia d’entitats i grups.

GNB Cu ltur

a

GNB Co oper

acio

GNB Cooperacio

1/12/06

10:26

1/12/0

6

GNB Cultura

10:26

Página

1/12/06

10:28

52

Óscar Ro

Ad.

mero Vilapicina

Pg. Fabr ai 08016 Ba Puig, 260, 2n rcelona 93 349 88 cor-bcn 03 @telelin e.es Obj. So lidaritat especialm amb el Tercer M ón, ent amb Comprom Am ís amb la èrica Llatina. Tercer M marginac ón. ió local Act. Tre i del s grups: denúncia projectes, sens ibi i les violac difusió. Fer denú lització, ions dels ncies de drets hu totes mans.

ció

1/12/06

10:30

Página 75

Página

77

GNB Joventut

1/12/06

10:40

Página 171

47 268

M4

10:34

Página

155

GNB Esports

Página 153

Centro

talunya

Promou re bàsquet. l'esport, especia lm Pr les relac omoure l'educa ent el ion ció i estim Escola de s. ular bà competic squet, torneig de fi de ió a la Lli curs, ga Cata lana.

187

Centre Cu Turó de ltural Deportiv o la Peira C. Aneto, 33 08031 Ba rc elona Tel. 93 429 31 61 Fax 93 429 31 61 A/e cc dturodela peira@ hotmail .com Obj. Fo mentar l'e particular sport en gene ral i el fu . Act. Es tbol en cola d'ini ciació al i nenes. futbol pe Pr i compe àctica del futbol r a nens ticions). (en tre nam Organitza Esportiva ció de Se ents i tm Camp de activitats d'esti u. Gestió ana Futbol M de unicipal del Turó l . M1

Ad.

S

ESPORT

123

la Peira

a

155

Act.

IMMIGR ACIÓ

C. Vilalba de 08042 Ba ls Arcs, 25, bx s. rc centroar elona gentino@ ya.com Obj. Cr ear espa del col·le is oberts per a la particip ct ació i llatinoa iu d'immigrants m ar integrac ericans per prom gentins ió oc Promoc en la societat ca ionar-ne la ió de la ta lan a. diversitat de la cu cultu ltura Act. As sessoram i la realitat socia ral. Difusió l argent legals, lab ent i informac ina. ió or bossa de als i d'acollida en temes (d tre culturals, ball). Organitza ocumentació, ció d'act lúdiques ivi cinema, cursos de i esportives (xerra tats nutrició des, , formac ió, etc.). A/e

Obj.

Guineuet

Ad.

o de Ca

123

Turó de

Argentin

1/12/06

UT

242

M2

Canyelles

C. Antoni o 08042 Ba Machado, 24, bx rcelona s. 62 760 02 aso_ecu_ 28 cata_bcn _@hotm ail .com Obj. Su port a les persone residents s equato a les tradic Barcelona. Difo rianes ndre i ce ion leb Implicació s culturals eq uatoriane rar s. i cultura en la dinàmica associativ l de Nou Act. Su Barris. a port a les persone residents a Barcelo s equatorianes laborals na per als i de treball. Ac documentació tràmits . Bossa tivitats de so esportive s i recrea cials, culturals, festes na tives. Ce lebració cionals de l’Equ de les ador. Tel. A/e

ineueta

Verdum

Ad.

Asociació n de Ec en Cata uatoria nos lunya

DONES

77

Joves Gu

Pl. Ca n’E ns Masia de enya, 4 la 08042 Ba Guineueta rcelona Tel. 93 359 40 00 A/e gu ineueta@ casaldejov es.org Obj. Di namitzar GNB Es els joves Act. Fe ports stivals ar del 1/12/0 tis ticomus barri. 6 10 i Marram :32 icals: Sin eu. Prog Página biruta ramació Calçotada de Divendre popular de Nou tallers. s Ba 10:32 Página 119 tecnologie jove. Espai de no rris. ves s: ETic 's. Centre Juvenil. d'Inform ació 186 CD Olímpi M4 Associa c ció Cultu ral i So cial Ad. C. Almansa 08042 Ba , 52-54 173 rc elo Tel. 93 na 359 61 81 Fax 93 354 80 51

JOVENT

241

M3

Casal de

at

10:34

ltural

a

1/12/06

Associa ció Prosperit Juvenil Socio Cu at

173

Guineuet

GNB Immigracio

Oferir un espai d'o a dones ci i d'ass al es Organitza barri de Vallbon sorament per a. ció de ta GN xerrades lle demi tagr i confer BrsIm ll iaccoio nfec1/ ències. ció12 , /06

Página

Ad.

Obj. Act.

10:40

Prosperit

Turó M2

C. Oristà, 608033 Ba 8 rcelona 93 276 08 60

6

C. Joaqui m Casal de Valls, 82 Jo 08016 Ba ves de Prosperit at rcelona Tel. 93 276 92 89 Fax 93 276 92 89 A/e cjp rospe@ ctv.es Obj. De senvolu pa coneixem r la creativita t i els ents dels lleure. joves a través de Act. Su l port a co l·lectius cíclique i grups, fe si culturals. populars, disseny stes Gestió de d'a cc ions Prosperit l Casal de at. Joves de

269

Associa ció de Do (ADOVA nes de Vallbon LL) a

1/12/0

Ad.

de la Pe ira

Tel.

10:30

Vallbona

Ad.

Clavé

Difusió i ap al veïnat roximació de les . sardanes Escola de sa Colles sa rdanes per a jov rd Ball de ba anistes. Ballade es i adults. s de sard stons in an fa tradicion als de Ca ntils i altres da es. nses a adults talunya. i in Te de sardan fants. Organitza atre per es de Ro ció deGNl'A B Jove Simfòni qu plec ntut etes. Ba ca de Ro nda quetes.

ACIÓ

107

M8

Via Júlia , 20 08042 Ba 1-203 rcelona 93 354 73 06 93 354 73 06

Obj.

Associa ció la Violèn Acció Contra cia Dom èstica Ad. Pg . Fabra i Centre Cí Puig, 274-276 vic 08031 Ba Can Basté rcelona Tel. 93 420 66 51 Fax 93 420 17 97 Web ww w.noubar A/e cv d@noub ris.net/acciocvd arris.net Obj. Se nsibilitza i inform r i facilitar form ació sobr ac e la violèn ió i la seva prev cia de gè Act. Ta nere llers per enció. la violèn a AMPA d'escole cia i educ s igualtat ar els fil per prevenir . Gestió ls i filles del Punt en la i Atenció d'Inf a les Do nes de No ormació u Barris. M1

Agrupa ció de Roqu Sardanista l'I deal d'en etes

A

106

41

a

Act.

COOPER

GNB Dones

e Llobet

CULTUR

C. Casals i 08042 Ba Cuberó, 270 rcelona 93 350 19 www.co 95 oper A/e in fo@coop accio.org eraccio.or g Obj. Tre ballar pe desenvolu r un model de pament garanteix humà i so i de tothom el respecte dels stenible que drets hu . Act. Pr mans ojectes GNB Do de i de Coop sensibilitzaciónes 1/12/0 6 al Nord eracció al Sud.

Tel. Fax

Verdum

Ad.

ral Torr

Verdum

Ad.

Tel. Web

ció Cultu

C. Ponton s, 08031 Ba 3, bxs. rcelona 93 352 99 85

Contribui r facilitar-l a l'educació i la cu a Coneixe a l'abast de toth ltura, per ment de om. la gent Afavorir del ba una Act. Cl asses gr relació positiva rri. atuïtes de en bàsique català (n tre la gent. si i castellà conversa). Recic ocions latge de . Cultura cata txi-kung, ge recupera neral. Cursos: ta là i equilib ri emocion ció de la memòr i-txi, ia punt i m al, autoco ac de coixí ramé, dibuix i pin ntrol, ganxet, . tura, pu ntes 53

Cooperac

Agrupa

Obj.

M4

48

47

beta

Tel.

Ad.

Tel. A/e

M4

Página

Torre Llo

Comitè

10:28

41 M1

M2

6

Página 45

Página 37

47

1/12/0

15


â&#x20AC;˘ Torre Jussana Des de 2002, dues publicacions editades per lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de Barcelona: - La revista Ă&#x161;tils PrĂ ctics - El CatĂ leg de FormaciĂł Associativa a Barcelona.

Cogestion

at amb:

CATĂ&#x20AC;LEG DE LA FORMACIĂ&#x201C; ASSOCIATIVA A BARCELONA

acions fisca ls de les entit

ats no lucra tives

Ă&#x161;TIL PRĂ&#x20AC;CTIC 22

Ă&#x161;TIL PRĂ&#x20AC;

CTIC 23 ¡

Les oblig

Manual associatiu sobre la constituciĂł i posada en marxa dâ&#x20AC;&#x2122;una associaciĂł

Ă&#x161;TIL PRĂ&#x20AC;

CTIC 23

Les oblig acions fis c de les en titats no lu als cratives AlĂ­cia

Curs 2009/2010

Artiaga

www.bcn.cat/tjussana

ParticipaciĂł i Associacionisme

COM VOLS REBRE LA INFORMACIĂ&#x201C; DEL CRDD? Lliura aquest formulari al CRDD. GrĂ cies

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

â&#x20AC;˘ Ajuntament de Sant Boi de Llobregat - Imatge grĂ fica per a la I Jornada de Nous usos Socials del temps (2009). â&#x20AC;˘ Centre de Recursos i DocumentaciĂł de les Dones - Des de 2008, el programa semestral i altres materials grĂ fics sobre les seves activitats.

Barri: ___________________________

Data de naixement: _____________________

Vull rebre: Q Activitats Centre de Recursos i Documentació de les Dones Mitjà pel que vull rebre la informació: Q Correu electrònic ¡ Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Q Telèfon mòbil ¡ Número de telèfon mòbil: _________________________________________________ Q Correu postal ¡ Adreça de correu postal: __________________________________________________

COM VOLS REBRE LA INFORMACIĂ&#x201C; DEL CRDD? Lliura aquest formulari al CRDD. GrĂ cies

Vull rebre:

Nom i cognoms: ______________________________________________________________________________ Q ButlletĂ­ Dones MitjĂ pel que vull rebre el butlletĂ­: Barri: ______________________ Data de naixement: _____________ Lloc dâ&#x20AC;&#x2122;origen: _________________

Q

Correu electrònic ¡ Adreça de correu electrònic: ____________________________________________

Q Correu postal ¡ Adreça de correu postal: __________________________________________________ Vull rebre: Q Activitats Centre de Recursos i DocumentaciĂł de les Dones Data i lloc: _____________________________________________________ MitjĂ pel que vull rebre la informaciĂł: Signatura: Q Correu electrònic ¡ Adreça de correu electrònic: ___________________________________________ Q Telèfon mòbil ¡ NĂşmero de telèfon mòbil: _________________________________________________ Dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecciĂł de dades de carĂ cter personal sâ&#x20AC;&#x2122;informa la persona interessada que les dades Q Correu postal ¡ Adreça de correu postal: __________________________________________________ facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informĂ tic. AixĂ­ mateix, sâ&#x20AC;&#x2122;informa de la possibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;exercir els

drets dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs, rectificaciĂł , cancel¡laciĂł i oposiciĂł. Les informacions sobre els temes seleccionats sâ&#x20AC;&#x2122;enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.

Data i lloc: _____________________________________________________ Signatura: (operatiu les 24 h)

900 72 74 76

En casos de VIOLĂ&#x2C6;NCIA DE GĂ&#x2C6;NERE truqueu al telèfon

Dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecciĂł de dades de carĂ cter personal sâ&#x20AC;&#x2122;informa la persona interessada que les dades facilitades poden ser incloses en un fitxer automatitzat per fer-ne el tractament informĂ tic. AixĂ­ mateix, sâ&#x20AC;&#x2122;informa de la possibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;exercir els drets dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs, rectificaciĂł , cancel¡laciĂł i oposiciĂł. Les informacions sobre els temes seleccionats sâ&#x20AC;&#x2122;enviaran preferentment mitjançant el suport de correu electrònic, en cas de disposar-ne.

Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat. En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber.

RAMA 2009 PROG ¡ JULIOL R GENE

Sant Boi de Llobregat HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIĂ&#x201C; DE LES DONES (CRDD) Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 h Tel. 93 635 12 00 ext. 156 crdones@santboi.cat

En el cas que necessiteu servei de guarderia feu-nos-ho saber. Reserva de dues places a totes les activitats per a dones amb discapacitat. HORARI DEL CENTRE DE RECURSOS I DOCUMENTACIĂ&#x201C; DE LES DONES (CRDD) Dimarts i dijous de 10 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 a 20 h Tel. 93 635 12 00 ext. 156 crdones@santboi.cat

ntaciĂł

cume

de les

Done

?

OBAR

TS TR

Les inscripcions es poden realitzar de forma unipersonal a travĂŠs del nostre correu electrònic o de forma presencial al CRDD en el seu horari dâ&#x20AC;&#x2122;atenciĂł al pĂşblic.

NS PO

ON E

8/2/08 13:19:40

s

CAN JORDANA

ed Centr

PROGRAMA GENER ¡ JULIOL 2009

s i Do

rso e Recu

punt_llibre_ok_offset.indd 1

ON ENS POTS TROBAR? Can Jordana ¡ C. Ebre 27

Centre de Recursos i Documentació de les Dones Can Jordana C. Ebre 27, planta baixa Sant Boi de Llobregat T: 93 635 12 00 ¡ ext.156 crdones@santboi.cat Obert: dimarts a dijous de 10-13 h i 17-20 h

ON ENS POTS TROBAR? Can Jordana ¡ C. Ebre 27 Sant Boi de Llobregat

)*/2.!$!$%./5353/33/#)!,3$%,4%-03

CAN JORDANA

%,4%-03 5.$2%4$%-/#2Š4)#

PROGRAMA SETEMBRE ¡ DESEMBRE 2009 A

RDAN

CAN JO

Centre de Recursos i DocumentaciĂł de les Dones

CINEFĂ&#x2019;RUM ÂŤXARXES DE RELACIĂ&#x201C; DE DONESÂť

Seguint re 27 la línia de recuperació de la ¡ C. Ebmemòria regat històrica de les dones i en rdana Can Jo Boi de Llob complement del Taller de dones líders Sant

Centre de Recursos i

3ANT"OIDE,LOBREGAT DÂłABRILDEL -ATq"IBLIOTECA*ORDI2UBIvI"ALAGUERDEAH 4ARDA#ASALDE"ARRIDE#ASABLANCADEAH

16

en la històriaÂť (octubre 2008), aquest cinefòrum tĂŠ com a objectiu principal donar a conèixer les xarxes de dones informals que han existit al llarg de la història i que han lluitat pels drets de les dones. DocumentaciĂł de les Dones Dies: 25 de febrer RSOS CU17.30 Horari: a 19.30 D) h REde E DE NES (CRD TR N Lloc: Can Jordana, c/Ebre, 27 DEL CE DE LES DO 13 h RI a Inscripcions: partir h del 3 de febrer HORA ENTACIĂ&#x201C; de 10 17 aa 20 us M jo di Organitza: de Recursos i jous de Centre I DOCU Dimarts i di 6 i s 15 de les Dones i Oficina de ecre DocumentaciĂł ext. ts, dim 12 00 i.cat Dimar l. 93 635 PromociĂł bo de PolĂ­tiques Dâ&#x20AC;&#x2122;Igualtat DonaTe itat. s@sant scapac crdone Home, DiputaciĂł de Barcelona. amb di ne ber. do s per a s-ho sa tivitats feu-no s les ac arderia te gu to es a rvei de es plac iteu se a de du necess Reserv el cas que En

En casos de VIOLĂ&#x2C6;NCIA DE GĂ&#x2C6;NERE truqueu al telèfon 900 72 74 76 (operatiu les 24 h)

LES DONES I LA PAU Per a la commemoraciĂł del centenari del naixement de lâ&#x20AC;&#x2122;escriptora i filòsofa francesa Simone Weil, realitzarem una lectura pĂşblica de la seva obra, aixĂ­ com, la dâ&#x20AC;&#x2122;altres dones que tambĂŠ han reflexionat sobre les dones i la pau. Dia: 21 dâ&#x20AC;&#x2122;abril Horari: 18 h Lloc: Plaça de Can Jordana Per participar a la lectura ho heu de comunicar amb antelaciĂł al CRDD o el mateix dia de lâ&#x20AC;&#x2122;acte. Organitza: Centre de Recursos i DocumentaciĂł de les Dones i sâ&#x20AC;&#x2122;emmarca dins el Cicle de Poesia al Carrer de la Unitat de PromociĂł Cultural i CohesiĂł. EXPOSICIĂ&#x201C;: ÂŤDONES Dâ&#x20AC;&#x2122;EMPRESAÂť Amb aquesta exposiciĂł es volen


• Fons Català de Cooperació al Desenvolupament - Col·lecció de fitxes La Mediterrènia: Pau i Desenvolupament Humà. - Estudis de la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud, llibres editats cada tres anys. - Materials gràfics per a encontres i jornades. El codesarrollo: una herramienta de cooperación descentralizada Se estima que existen más de 200 millones de migrantes internacionales y el 50% de estos migrantes son mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% de la población mundial. Los flujos de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.

El Segon Sud 20 Estudi sobre la 00 Co que es -2001-2002 Ès operaciÛ Loca va els PaÔ so realitzar en una actualitza l de Catalunya líE ciÛ i cont s amb els volunta del Sud 1998 studi sobre la paÔ sos de inuaciÛ -19 t Co presentar de donar cont 99-2000. Aq operaciÛ Loca del recull de da l ue local de la informaciÛ inuÔ tat al proc sta nova publil de Catalunya des Ès anualm amb Catalun ent sobr endegat pel caciÛ respon ya. a la e líestat Fons Ca El docu ta i líe l‡ voluciÛ ment en de la co de del mÛ globa inf operaciÛ a Cooperació amb els països del n Local de Catalunya consell local, amb da ormaciÛ exhaus s corefermar des de Català volem compromís i donar tiva marcals el nostre i de la M 608 municipi de la cooperaciÛ ida anàlisi de les dades de la cooperació s, ancomuen el món Líeistu di, a ba nitat de de les 4 diput i la solidaritat nda és, un cop més, l’actualització acion Municipis locals qu aquesta publicació ant a co díincloure les de líAM s, de 19 codos dadelas informaoperacque nsellinformes B. els recollien s de co anteriors ec iÛ onÚmiqu , reuneix operaciÛ nos millo es de les da 0 i 2000-2002, respectivament. de , pa r s qu a líevoluc rti ocals ca els iÛ de les da especÌ fica.. alitatives (age corporacions ta b lan .) que pe polÌ tique es. rmanam nya am ents, rm s l de et de co en s derca 540 ajuntaments de Catalunya, 22 consells op co-erac de na litz ce iÛ de les aproximarant co corporac con-nju ntamen de l’AMB en relació a les tudi ancomunitat de Municipis dona 19r98 ions de t aqueste -19 bs al. 99 -202003 s da2005. erl va loc idaritat els anys i/o 2004 i/o 00 dis nen des am mór-s e ten po de se b m les reco rt, algun tresdË ncies i llid evolucio díun perÌ ode els es sÛ n sig eseren ad de 5 an es en el prim ns i, tot dif icatives de - 400 nif en,ts20as ys, on ja 00pe er i tra què20disposem, ajuntaments Catalunya han cta pe 00 ctes de rquË co r-se en poden 8la co nfirmen op2004 olidaritat els anys 2003 i/o aixíel cre cara díun pe erac i/o 2005, ere m que en rÌ od ixement al. aquesti la Mancomunitat iÛdeloc continu e nsells comarcals Municipis entitat at s que tre llibre pugui se r mÛ la una ampli i amb balle n uta Barcelona. Toti i ser un univers molt loccio al.ns AixÌ ma n els temes eina ˙ til al serve 4 dip uË de la co unes teix, deque comparteixen aquelleen rel a-observem l heterogènies, operaciÛ i de les instituc sitgem B) s corp mi MM n AM que com ions a fer-ho i la solid 06oracion la ses’han s comprendre 20jacompte ue cal va lec als qu ari anysen que aqperloc p˙ elstenir en bli ca uesta an e no ens hagin tura sigui mo tat des queme nts uestes polítiques. sía tiu ‡ nir nta les facilitat ‡ 6 aju lÌ tiques i/o actualitza lisi ha permË 31po la infor nt anua s ne a termi/o 20 07de solidar lment am elaborar una maciÛ , itat i co aqueTo s 2006 es publicats ba t santeriorment b ste se op inf mb els dos AM pel Fons Català, B. de er or instituc aciÛ al maciÛ rel la MM ions. de ls i da e levant ca èn a de radiografia de 8 ianys de cooperació des del mónsenvolupame ogla de hester ltde nt que gin cooper lamo ca we rar b co no només des del puntacde idens iÛ vista econòmic sinó l Fo l dens Catal‡ , local amb els ia que ca amb informació www.indicadors paÔ sos de qualitatiu, sobre propis fo . ns es l ca qu sud es tro tala.org líti Entre altres dades, podem veure polocal. sció que ja ba

la discusión pública de las distintas diversidades existentes. Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales.

ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO

WORKING GROUP’S STRUCTURE

Presidencia: Teo Romero Hernández

Presidency: Teo Romero Hernández

ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN

SIGN UP / CONTACT / INFORMATION

Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:

We are counting on you. If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:

Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui, Barcelona Doble Vicepresidencia: Alcalde de una ciudad Africana Alcalde de una ciudad Latinoamericana Secretariado Técnico: Araya Griso Thomas

President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor, Barcelona (Spain) Shared Vice presidency: Mayor of an African City Mayor of a Latin American City Technical Secretary: Araya Griso Thomas

s o més dels seus ingressos s que destinen el en 0,7% ns Català, b nt pel Foque am hi ha 102 agermanamentsdaritat, a Catalunya món local nt delde de at sdes l’espai l pu 49 consells de cooperació i des delocal bé tam ó sin coo- solidàries en el disseny de articipació de les entitat lítiques de als lesi po de ritat cooperació locdesenvolupament. ens al

els és de 100 i solidaritat, eració a coop ació sigui una eina s deper a les institucions i encreat deútil e s’han de servir per sistematitzar qumón local i que odel ciópugui la participa deció tica ete de nles polítiques erm era cooperació local del nostre tat i coop ari lid so ara de com la que es continuarà fent en un futur.

titats que cions i en les institu orositat la ar amb rig stematitz que s’ha ís, tant la pa e str no l

· 20

del Sud

Cooper aciÛ Loca l de 2000 ∑ 20 Catalunya am b els pa 01 ∑ 2002 Ô sos

b els talunya am cal de Ca eració Lo 07 · 2008 de la Coop 2006 · 20 4t Estudi

07 2006 · 20

La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa

La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.

EN AMÉRICA DEL SUR

CIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD) Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D) Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D) Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02 Fax. +34 93 301 90 88 fonscat@pangea.org agriso@fonscatala.org www.fonscatala.org

Co-Development; a tool for decentralized cooperation

International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.

Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up cultural diversity and they become the

space where public discussion related to diversity is emphasized.

In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments.

Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective El codesarrollo: una herramienta social identities in multicultural contexts. de cooperación descentralizada Local governments are essential for the integration of these new citizens andSethey estima que existen más de 200 also play a strong role in the cooperation millones de migrantes internacionales with territories where migrants come y el 50% de estos migrantes son from. Both, integration and cooperation mujeres. Esta cifra engloba casi el 3% are challenges for local governments.de la población mundial. Los flujos www.cooperaciocatalana.cat de remesas ascienden a 337 billones de USD, de los cuales 251 billones tienen como destino países en vías de desarrollo. Las remesas, la fuga de cerebros, las diásporas y las migraciones circulares conforman el paradigma del codesarrollo. Migración y desarrollo son dos procesos interdependientes en un mundo globalizado y los vínculos positivos entre ellos juegan un rol crucial en la evolución de las sociedades, las economías y las instituciones.

La agenda política mundial contemporánea se ve fuertemente condicionada por una de las principales realidades sociales globales; las migraciones. Las ciudades son el territorio del que parten y se asientan los flujos migratorios y es en el ámbito local dónde se articula el proceso urbano mundial, se reflejan las problemáticas de desigualdad social, la diversidad cultural y dónde se acentúa

2n Estu di de la

3r Estudi de la Cooperació Local de Catalunya amb els països del Sud 2003 · 2004 · 2005

l Sud països de

2n Estud i de la C 3r Estudi de la Cooperació oopera L peració ocal de Cat ciÛ o o C la e a Local de Catalunya d lu i d nya a tu m s b 4t E a e y ls n paÔ sos d Catalu els països del Sud el Sud Local de ïsosamb del Sud a p ls e amb 08

ENCUENTRO DE MUNICIPALISMO

GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONES Y CODESARROLLO

la discusión pública de las distintas diversidades existentes. Las migraciones ya no se plantean como una cuestión puramente “doméstica”. Por el contrario, las migraciones se convierten en un acontecimiento social global con múltiples repercusiones en la estructura social de las sociedades contemporáneas. La cooperación descentralizada contribuye a profundizar en la comprensión de la situación y a definir propuestas adecuadas para el fortalecimiento institucional de los gobiernos locales. La globalización, las migraciones y el desarrollo plantean grandes retos para los gobiernos locales, los cuales pueden lograr satisfacer nuevas demandas y necesidades sociales a la vez que pueden conseguir construir identidades colectivas en un contexto multicultural. El mundo local juega un papel primordial en la integración de nuevos ciudadanos y la participación de las ciudades en la cooperación de los territorios de los que éstos proceden es uno de los mayores retos que plantea esta realidad globalizada y transnacional.

WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENT

ESTRUCTURA DEL GRUPO DE TRABAJO

WORKING GROUP’S STRUCTURE

Presidencia: Teo Romero Hernández Presidente del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Alcalde de Santa Margarida de Montbui, Barcelona

Presidency: Teo Romero Hernández

Alcalde de una ciudad Africana Alcalde de una ciudad Latinoamericana Secretariado Técnico: Araya Griso Thomas

Mayor of an African City Mayor of a Latin American City Technical Secretary: Araya Griso Thomas

ADHESIÓN / CONTACTO / INFORMACIÓN

SIGN UP / CONTACT / INFORMATION

Esperamos tu participación. Si deseas mayor información sobre el Grupo de trabajo MC-D o adherirte a la estructura de la iniciativa presentada puedes contactar en la siguiente dirección:

We are counting on you. If you need more information about the Working Group MC-D or to how join our initiative, please contact at:

Doble Vicepresidencia:

President of the Catalan Fund for Development Coopeartion (FCCD), Santa Margarida de Montbui City Mayor,

Barcelona (Spain) UNITED CITIESShared ANDViceLOCAL GOVERNMENTS (UCLG) presidency:

GRUPO DE TRABAJO DE MIGRACIONES Y CODESARROLLO CIUDADES Y GOBIERNOS LOCALES UNIDOS (CGLU)

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) Catalan Fund for Development Cooperation (FCCD) Grupo de trabajo de migraciones y codesarrollo (MC-D) Working Group on Migrations and Co-Development (MC-D) Vía Laietana 33, 9 · 08003 Barcelona Tel. +34 93 412 26 02 Fax. +34 93 301 90 88 fonscat@pangea.org agriso@fonscatala.org www.fonscatala.org

Co-Development; a tool for decentralized cooperation International migrants around the world are estimated in 200 millions. This rate is almost the 3% of the total global population. From the total of these migrants, almost the 50% are women. Also, remittances from migrants represent about 337 billion USD and from this total, about 251 are destinated to developing countries. Remittances, brain drain, diasporas and circular migrations, integrated the paradigm of co-development. Migration and development are interdependent processes in the globalizing world and the positives links between them play a decisive role in the progress of societies, economies and institutions.

2000 ∑ 20 01 ∑ 2002 2003 · 2004 · 2005

Migration has a strong influence on the political agendas of global affairs. In this context, cities have a crucial role since it is where migrants come from or where they make their settlement. For this main reason, the local area is the stage where global urban process has its articulation and where disparity and inequality social problems are shown. Cities take up 27/11/07 12:55:23 cultural diversity and they become the

space where public discussion related to diversity is emphasized. In today’s global context, migrations are not just a “domestic” question. On the contrary, migration is a global phenomenon with many social repercussions on the structure of contemporary societies. Decentralized cooperation contributes to the understanding and comprehension of this global context and it permits the correct definition of proposals addressed to strengthen institutional building capacity for local governments. Globalization, migrations and development are strong challenges for local governments. Local area should satisfy new requests and social needs and at once, cities should build up collective social identities in multicultural contexts. Local governments are essential for the integration of these new citizens and they also play a strong role in the cooperation with territories where migrants come from. Both, integration and cooperation are challenges for local governments.

WORKING GROUP ON MIGRATIONS AND CO-DEVELOPMENT www.cooperaciocatalana.cat

UNITED CITIES AND LOCAL GOVERNMENTS (UCLG)

a.cat

• Generalitat de Catalunya - La col·lecció de llibres «Apunts de Pau i Drets Humans» –amb fitxes i un DVD– destinada als estudiants de Batxillerat, editada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i el Departament d’Educació. Primer llibre: Deconstruir la guerra (2008). Estem preparant el segon llibre, sobre els Drets Humans, el títol provisional del qual és: Repensar els drets Humans.

Aquest segon títol, Pensar els drets humans, es presenta com un recull d’eines Som joves, tenim drets... adreçades al professorat per tal que puguin introduir el coneixement dels drets humans a l’aula. Seguint la línia iniciada en el número 1 de la col·lecció, el llibre i deures aporta un marc conceptual, acompanyat de propostes pràctiques.

GRUP Els IREF materials d’aquest llibre han estat elaborats pel grup IREF, format per: Glòria Coordina: Irene de Baiges, Puig Fèlix de Castro, Manuela Gómez, Marta Martí i coordinat Arbonés, Anna Glòriaper Arbonés Irene de Puig. Anna Baiges Fèlix de Castro Manuela Gómez Marta Martí

ISBN 978-84-393-8201-0

2 APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS · Pensar els drets humans

F, format per: Glòria rta Martí i coordinat

3 APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS · Som joves, tenim drets... i deures

senta com un recull duir el coneixement ó, el llibre aporta un

La col·lecció “Apunts de Pau i Drets Humans”, coeditada per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pel Departament d’Educació, difon materials PAU I DRETS HUMANS didàctics i pedagògics centrats en la cultura de APUNTS la pau, i laDEdefensa i la promoció dels drets humans.

A les escoles catalanes, els joves estudien els successius conflictes que ha conegut el nostre país, especialment la Guerra Civil. Coneixen els principals trets APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS de les dues guerres mundials i la violència perpetrada durant la Guerra Freda no els és desconeguda. Poques vegades, però, se’ls parla dels conflictes armats que avui en dia es cobren milers de vides humanes, destrossen ciutats senceres i amenacen seriosament el medi ambient. Pocs estudiants són capaços d’enumerar alguns dels països que en els últims anys, o fins i tot actualment, pateixen GRUP guerres. IREF Són encara menys nombrosos els estudiants que saben explicar les causes i les realitats d’aquestes guerres. És curiós que això succeeixi precisament Coordina: Irene de Puig quan els mitjans de comunicació ens informen més que mai i en temps real del Glòria Arbonés que passa arreu del món. Anna Baiges Fèlix de Castro Manuela Gómez Marta Martí

Pensar els drets humans

ISBN 978-84-393-7839-6

17

1

arreug al riurtsnoceD

APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS

1 APUNTS DE PAU I DRETS HUMANS · Deconstruir la guerra

Oficina de Promoció ació, difon materials efensa i la promoció

SNAMUH STERD I UAP ED STNUPA

Deconstruir la guerra Francesc Benítez Tica Font Pere Ortega Alejandro Pozo


EMPRESAS EN CONTEXTOS DE CONFLICTO

• Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) (Generalitat de Catalunya) - Maquetació de múltiples publicacions. - Disseny de logos i materials per a diverses activitats.

Barcelona, 20 y 21 de octubre de 2011

Seminari

EMPRESES EN CONTEXTOS DE CONFLICTE

LA PAU EN MOVIMENT Protestes, polítiques, impactes. Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i Espanya Barcelona, 29-30 d’octubre de 2010

PAU, CONFLICTE I SEGURETAT A L’ ÀFRICA

02-adhesiu_titjornadas.indd 1

Barcelona, 20 i 21 d’octubre de 2011

25/10/10 18:36:03

Nous reptes i noves perspectives Barcelona, 3 a 5 de novembre de 2010

Conditions pour la COMPANIES consolidation de la paix en Côte d’Ivoire

IN CONFLICT SITUATIONS

Goethe Institut · Abidjan · 27-28-29 septembre 2010

L’INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER Barcelona, LA PAU convoca el

October 20th and 21st, 2011

I CONCURS DE LIPDUBS PER LA PAU Què és un lipdub?

On i com s’han de presentar els lipdubs?

Un lipdub és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que, passant-s’ho bé, volen transmetre un missatge al món. Es tracta de sincronitzar el moviment dels llavis, els gestos, el ball i el desplaçament amb una cançó. Ha de realitzar-se en pla seqüència, és a dir de forma continuada, sense talls. El procés d’edició és molt senzill ja que consisteix bàsicament en incorporar la música a la filmació.

S’han de presentar dues còpies del lipdub en suport CD o DVD al registre de l’ICIP (Avinguda Diagonal, 409, 6a planta, 08008 Barcelona). Han d’anar acompanyats del formulari d’inscripció que es pot descarregar a www.icip.cat.

DECLARACIÓ

PREVENCIÓ DE DE BARCELONA Qui farà de jurat? MIDIENDO LA PAZ. CONFLICTES, FOMENT INICIATIVAS, EL han de ser els lipdubs per la DRET pau? DE LA PAU I ComSOBRE HUMÀ A LA LIMITACIONES PAU Quin és el premi? COOPERACIÓ PER AL Y PROPUESTAS DESENVOLUPAMENT NADJA GMELCH

En tant que exercici col·lectiu, han de transmetre participació i diversió. Es valorarà l’originalitat de la idea, la varietat i el nombre total de participants, la incorporació d’aspectes innovadors, la qualitat tècDeclaración de Barcelona sobre el Derecho Humano a la Paz nica i artística de la gravació i molt especialment, Barcelona Declaration on the Human Right to Peace la difusió de missatges desur paulei Droit noviolència. Déclaration de Barcelone Humain à la Paix

Quins són els requisits tècnics?

ICIP WORKING PAPERS:

El centre guanyador s’emportarà una videocàmera i tam2011/04 bé hi haurà un reconeixement públic per als finalistes. Els millors lipdubs seran projectats públicament.

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIXOS 08010 BARCELONA (SPAIN) T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 80 ICIP@GENCAT.CAT | WWW.ICIP.CAT

El Foro Social Mundial

QuanSEMINARIO i on es lliuraran els premis? RELATORÍA DEL y los movimientos de lliurament BARCELONA, L’acte MARZO 2010 dels premis se celebrarà en un cine-

Hauran de tenir una durada màxima de 6 minuts, una dimensió màxima de 500 megabytes i els formats emprats podran ser AVI, MP4, o OGM, entre d’altres. No es poden presentar obres premiades en altres concursos. JORNADA CELEBRADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA QuiJUNY s’hi 2010 pot presentar?

antisistémicos

ma de Barcelona el 30 de gener de 2013, Dia Escolar per la Noviolència i la Pau.

Jordi Calvo Rufanges

Què és l’ICIP?

L’Institut Català Internacional per la Pau va ser creat pel Parlament de Catalunya per promoure la cultura de la pau Tots els centres d’ensenyament no universitari de Cata- a Catalunya i arreu del món. L’ICIP organitza regularment DOCUMENTS 03/2010 lunya. activitats en aquest sentit. Ha produït una sèrie d’exposicions, audiovisuals i materials didàctics a disposició dels Fins quan es poden presentar els lipdubs? centres escolars de Catalunya. Fins al 21 de desembre de 2012. El foro social mundial y los movimientos antisistémicos

INFORMES 05/2012

ICIP 2011/04

GRAN VIA 658, BAIXOS · 08010 BARCELONA (SPAIN) T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 80 ICIP@GENCAT.CAT | WWW.ICIP.CAT

En el jurat hi haurà membres de l’ICIP així com representants del Departament d’Ensenyament i del món de la cultura.

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES 658, BAIX. 08010 BARCELONA T. +34 93 554 42 70 | F. +34 93 554 42 80 ICIP@GENCAT.CAT | WWW.ICIP.CAT

18

Atenció! Aquest document és únicament divulgatiu i no té cap valor jurídic. La normativa completa que regeix aquest concurs es troba en les bases reguladores del Concurs de Lipdubs per la Pau publicades al DOGC de XXXXX.


•Institut d’Estudis Catalans (IEC) • Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) - Disseny i maquetació de la revista Terminàlia.

19


• Universitat Autònoma de Barcelona Vols millorar les competències • Servei de llengües lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional? - Diversos materials per a cursos de normalització del català argumenta: comunicació i recepció d’estudiants estrangers (desde universitària 1999). eficaç - Logotip per al Pla de Llengües de la UAB. www.uab.cat/sl RECURSOS D’AC OLLIDA RECURSOS DE ACOGIDA WELCOME RESO URCES

new-estudiant.indd 1

INTERCAT ·

11/10/07 14:33:05

www.intercat.cat

Portal web per a Portal web para aprendre llengua i cultura catala aprender lengua nes. y cultura catalan Website for learnin as. g the Catalan languag e and culture . FONTDELCAT · www.ice.uab .cat/fontdelcat Materials multim èdia per a l’accé Materiales multim edia para el acceso s al català. Multimedia materia al ls for easier access catalán. to the Catalan languag e.

CURSOS DE CATA CURSOS DE CATA LÀ LÁN CATALAN COUR SES

STIC NGÜÍ O EM LI IC TÀND LINGÜÍST EM TÁND GE TANDEM UA LANG

Tam-Tam

a’m a Ajud uistica Program cat/ajudaling @uab.cat ab. cio www.u .dinamitza 25 s.llengues 93 581 13 4 Tel.: +3

Ajuda’m

ith the

Amb

ort de/W

support

of/Con

o de:

el apoy

vilidad de mo ts iantes studen a estud e for mobility tural par mm tica y cul eption progra lingüís rec Acogida and cultural ge Langua

argumenta:

comunicació universitària eficaç Una resposta al treball per competències en l’EEES

el sup

descobreix aprèn parla comparteix

el sup de la a s tenir estudiant Si vol n la nostr l al d’u de ada a cultur la teva est e a través t duran tat, inscriu-t ràs al web rsi e troba ’m. unive lari qu formu grama Ajuda tico del pro lingüís B el apoyo e de la UA sidad, ant s tener ver trarás Si quiereal de un estudi nuestra uni encon en io que y cultur tu estancia formular e a durant e a través del Ajuda’m. por t of ma tural sup on the form inscríbet b del progra and cul up linguistic ver sity, sign en la we have the e at the uni bsite. to like would your tim gramme we If you dent dur ing pro m da’ UAB stu from the Aju le availab guistica judalin ab.cat/a www.u

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu a la festa de graduació de l’Argumenta, que farem el divendres 22 de febrer de 2008, a les 12 hores, a la Casa Convalescència, c/ Sant Antoni Maria Claret, 171, de Barcelona.

llengües

STIC NGÜÍ IAT LI GÜÍSTICO E NTAR VOLU ARIADO LIN R PROGRAMM EE NT VOLU GE VOLUNT ic i UA íst NG gü LA ort lin UAB

camí més fàcil

a Program

80 pistas Guía de bolsillo para una buena estancia

Throughout the academic year we invite you to take series of leisure and cultural activitie part in a (guided tours to different areas of s organised by the University Catalonia and other activities).

tica

alinguis

at/ajud

uab.c

www.

ULA TRÍC LL I MA ÍCULA NIVE Y MATR ES DE PROV S DE NIVEL ROLMENT M1 PRUEBA TS AND EN · Edifici TES UAB LEVEL la de h ngües a 20.30 i de Lle us, de 8.30 h Serve uns a dijo a 18.30 De dill res, de 8.30 i divend

El

mic s acadè ar a la del cur cip A l’inici dem a parti uda per als et convi de Benving itat que da bil Jorna de mo B. nada de iants UAB. a la Jor aniza la UA estud itamos org itza la an org ico te inv vilidad que so académantes de mo to the udi del cur invited Al inicio a para los est r you are sed by the nid yea ic nve ani Bie org dem the aca dents that is ing of stu inn ty beg mobili At the day for welcome . sity Univer

ngües s me i de Lle Serve cat/uab-idio t ab. .ca www.u .info@uab 25 s.llengues 93 581 13 4 Tel.: +3

NIVELL ELEM ENTA NIVEL ELEMENTAL L (ELEMENTARY-LEVEL) / ELEMENTARY LEVEL

Per a millorar el teu domini en l’ús de la llengu catalana, si ja has superat el a nivell d’equivalent. Aquest curs corres bàsic (primer) o algun Consell d’Euro pon al Nivell B1 del pa. Para mejorar tu dominio en el uso has superado el nivel básico (prime de la lengua catalana si ya Este curso corres ro) u otro equiva ponde al Nivel lente. B1 del Consejo This level is to improv de Europa. have already passed e your use of the Catalan languag e if you the Basic level corresponds to the Council of Europeor equivalent. This course language level B1. ■ 78 h (més treball autónomo y evaluacautònom i avaluació) / (más trabajo ión) / (plus indepen assessment) dent learning and ■ 6 crèdits ECTS / crédito s ECTS / ECTS ■ Títol oficial credits / Título oficial / Official qualific ■ 100% subven ation cionat la UAB / fully subsidi per la UAB / subvencionad o por sed by the UAB

Durant tot el curs et convid em a participar en les activitats lúdiques i culturals organ itzades per la UAB (visites guiade s a diferents indret de Catalunya s i altres activit ats). Durante todo el curso te invitam os a participar en las actividades lúdicas por la Universidad y culturales organiz (visitas guiadas Cataluña y otras por diferentes lugares adas actividades). de

TROBA

per aprendre llengües

GUDA NVIN DE BE ENIDA ADA JORN A DE BIENV AD Y JORN ME DA WELCO

ACIÓ FORM N MÉS IN RMACIÓ FO N MÁS IN FORMATIO IN MORE

Per a iniciar-te en en llengua catala la comprensió, l’expressió i la interacció na. Aquest curs Consell d’Euro correspon al pa. Nivell A2 del Para iniciarte en la en lengua catalan comprensión, la expresión y la interacción a. Consejo de EuropaEste curso corresponde al Nivel A2 del . An introduction to comprehension , expression and Catalan. This course interac corresponds to level A2. the Council of Europetion in language ■ 78 h (més treball autónomo y evaluacautònom i avaluació) / (más trabajo ión) / (plus indepen assessment) dent learning and ■ 6 crèdits ECTS / crédito s ECTS / ECTS ■ Títol oficial credits / Título oficial / Official qualific ■ 100% subven ation cionat per la UAB / subvencionad / fully subsidised o por la UAB by the UAB

SORTIDES I ACTI SALIDAS Y ACTIV VITATS IDADES EXCURSIONS AND ACTIVITIES

URAL I CULT T TA ÍSTICA NGÜ DE MOBILI IDA LI TS ACOLL TUDIAN ES PER A

Fundació

i ístic l Serve s m lingü criutànde web de drà iant, instrobaràs al ues), on po s fer un Si vol altre estud e ng rir aç qu vei-lle amb un vés de l’enll b.cat/ser que pots ofe. .ua cticar ngües te a tra ües (www es pra ua o lle ng ante, de Lle ar la lleng s que voldri o estudi b del fic üe otr eci ng esp con we o lle ngua üístico trarás en la nde i la lle on dem ling , do r un tán ace que enc vei-llengues) ofrecer enl s forma ser des Si quiere e a través del ww.uab.cat/ s que pue (w gua inscríbet de Lenguas lengua o len practicar. io r Servic especificar la que querrías h anothe s dem wit podrás lengua bsite gua o ge in tan Ser vice we language y la len langua the guage learn a specify practice. the Lan like to you can link on like to would If you sign up at the ngues), where you would t, i-lle those studen cat/serve offer and ab. (www.u ges you can or langua

NIVELL BÀSIC (LEVEL ONE) NIVEL BÁSICO / BASIC LEVEL

COMPRENSIÓ BÀSICA COMPRENSIÓN BÁSICA / BASIC COMPREHENS ION Si ja coneixes una llengua romàn podràs compr ica, amb aquest endre textos curs escrits en llengu podràs comen a catalana i çar Si ya conoces algunaa entendre els professors i els companys. comprender textos lengua románica, este curso te permitirá escrito s en lengua catalan comprender a profeso a y empezar a res y compañeros. If you already know you to understand one Romance language, this course written texts in will teach Catalan and help understand your lecturers and colleag you begin to ues. ■ 14 h (més treball autónomo y evaluacautònom i avaluació) / (más trabajo ión) / (plus indepen assessment) dent learning and ■ 1 crèdit ECTS / crédito ECTS ■ 100 % subven / ECTS credit cionat la UAB / fully subsidi per la UAB / subvencionado por sed by the UAB

Durant la celebració, estudiants, tutors i persones que han participat en el projecte ens explicaran la seva experiència amb el curs. En acabat, hi haurà un còctel. Confirmeu la vostra assistència abans del dia 18 a: p.argumenta@uab.cat Serveis lingüístics de: U N I V E R S I TAT POMPEU FABRA

Servei de Llengües

Idiomes

• Universitat Politècnica de Catalunya • Servei de llengües - Diversos materials per a cursos d’intercanvi d’idiomes, concursos de microrelats, etc. (des de 2003).

EnVers

www.uab.cat/uab-idiomes

Cultura Celta

El teu món de llengües

Concert de música celta amb Ron Kavana i Mick Coyne Recital de poesia amb Desmond Egan (Irlanda) Ana Vanessa Gutiérrez (Astúries) i Mererid Puw Davies (Gal·les) Dimarts 13 de novembre, 19 h L’Entresòl de La Pedrera Passeig de Gràcia, 92 GRATUÏT Places limitades Informació i reserves 902 400 973

INTER CANVIS LIN GÜ

VOLS PRAC GÜÍSTICS TICAR IDIO MES?

www.upc.edu

/talk10

20

;\Z~c\^

J@>L<J @:8D<EK C@E>|àJK C< JFJK<E@9

Zkfi`dgfi$ [\gXicXekj„jle]X e`e[`ZX[fi \„jleYf ep <cefdYi\ ej Xk\c)''/ZfdcË8 Xi kXek#g\iŽefj\dgi e^lX%C\jZfe[`Z`f k[ËleXcc\ CËFEL_XgifZcXd jCc\e^•\j#g\igfj c`kXk[ËleX [\ [\cXjXcl l\Xjj\^li\ecXm`kX @ek\ieXZ`feXc[\c\ jj`kXk[\[\]\ejXi` leXZfeale$ Žgk`d\jh e`$ eZfdgc\o\j%Je lk`c`kXk[\ [\dXe`]\jkcXe\Z\ •\j[\cde%C\jl i cc\e^lXj klZ`feXc# ˆj gi\j\imXic\jcc\e^  _` mfc\d Zfeki`Yl` Z`[\jlgfik`ejk` X\ZfeŽd`ZX[\cgX ij`$ m\ij`kXkj ZXkXcXe\jXZfdle`kXkle`m\ cXcc\e^lX\ecË\j]\id`kaXej[\ \$ ek ]\ek[`]lj`\eki\c eZ`Xhl\ k„cXjfjk `lk`c`kqXZ`\e\cj cj#XdY\cj\ek`d\ k~i`X[\cX`dgfik~j`kXkc`e^•ˆjk`ZX% Zfdle`ZXZ`^cfYX icXekj\em\ijcX Z` hl\ e`Y`c`kXk[\cX[`m\i [\Ô[\c`kXk[\cjgX cX Zfej`[\iX ` -%''' ` giŽg`X +%''' cc\e^lX fdXjˆdYfc gXic\e \eki\ jc\j\jk`dX$ \j$ 8c de \j kXe f d„j Xhl\jkj\ek\e\eZ Xcjj\^fe g\$  Zfd X ]XZkfij cc\e^•\j#[\c\jhl k\j\c,'Zfii\e pj `[\ek`kXi` Z`fejd„jfgk`d`j \cjgifg\ijZ\ekXe  j\eZ`Xcj% i`cc[Ë\ok`e^`i$j\\e[\jg\iefd„j\c+ `\c0-jegXicX [`Xc% [\cXgfYcXZ`dle

;\Z~c\^

jg\iXhl\ e\j#`g\iX`oŽef\ cc`Y\ikXk c\mXcfiXc\jg\ijf Xcc`li\`jXghl\cX „jcc`li\` k`ZXd\ekjfjk\e`Y ihl…„jleXg\ijfe ek#g\ihl…\c]Xd j\lZfd$ CË\jkl[`Xekc`e^•ˆj iXcX[`m\ij`kXk#g\ XcfiX\cZfe\`o\d\ •\ek#`g\iX`oŽ\c \d\ek% j\jlYfi[`e`e%MXcf`XiXj\i hl`\kj%M jk\e`Yc\„jZfej\h \ij`kXk`[\cZfe\`o `dgc`ZXefi\eleZ c`e^•ˆjk`ZXd\ekjf g\ijfe\j#[\cX[`m _ld~%CË\jkl[`Xek `ZmXX]Xmfi[\c\j gfikXd\ekc`e^•ˆjk

meirtu

• Varies Universitats: Politècnica de Catalunya (UPC), Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF), Rovira i Virgili i les Universitats de Vic i de Lleida. - Imatge gràfica de la campanya «Que sigues lingüísticament sostenible». Fulletó i plafons per a una exposició

C<JCC<E>|<J KLäJ8D9KFK<J f J@>L<JI<JG<: X#fhl\ef„j’k`c `j cc\e^lXefkËX^iX[ jXhl\jkjgi\al[`Z Xcj HlXe[`ljhl\leX [feXi$k\ËeXgc`hl\ jcc\e^•\jje`^l `dgfikXek#j\ej\XcXgXic\e%Kfk\jc\ Xc\jg\ijfe\jhl\kj% `kfk\jje[`]\i\e

U

R

V

Mes Poesia

de la


â&#x20AC;˘ UniĂł de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) - Els 5 llibres de la sèrie ÂŤEsports, dones i llenguaÂť, manuals prĂ ctics acompanyats dâ&#x20AC;&#x2122;una fitxa resum i destinats a les federacions esportives catalanes per evitar el llenguatge masclistas en els esports. Van ser editats com part de la campanya ÂŤReceptes per Visibilitzar a les Dones en la LlenguaÂť, de la Secretaria General dâ&#x20AC;&#x2122;Esports de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa va guanyar el Premi Bones PrĂ ctiques en ComunicaciĂł no Sexista en una Campanya de ComunicaciĂł Institucional, dintre dels XVII Premis de ComunicaciĂł no Sexista de lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Dones Periodistes de Catalunya. Volum s que

s i llen gua Esports, dones i llengua

n

me

do

Esp

orts,

Esp

gua

n i lle nes de: port el su

Esports , done s

i lleng ua

Esport

la Reg

Amb el suport de:

e

nt G

me

egla 4. R

28

lamen

t d â&#x20AC;&#x2122;Ăşs

d â&#x20AC;&#x2122;una

te im In

instal¡la

ciĂł esp

atge

llengu a

als d â&#x20AC;&#x2122;ap

Manu

nes i

ts, do

ua

3. Ma

nuals

d â&#x20AC;&#x2122;apre

nenta

tge

ortiva

Règ

Receptes per visibilitzar les dones en la llengua Qualsevol masculĂ­ no pertinent pot tenir moltes alternatives: DestinaciĂł / Persona destinatĂ ria / Persona a qui sâ&#x20AC;&#x2122;adreça... / DestinatĂ ria o destinatari / Destinatari/Ă ria; en comptes de Destinatari Ă&#x161;s de termes genèrics o abstractes. Ă&#x2030;s Ăştil per no duplicar la paraula i/o quan no se sap el sexe de qui compon el conjunt

Equip / DelegaciĂł / Gerència / Junta directiva / Gabinet de psicologia esportiva / Monitorat / Les persones que juguen / Lâ&#x20AC;&#x2122;aficiĂł del club

Ă&#x161;s de femenins i masculins alhora. Ă&#x2030;s bo alternant-ne lâ&#x20AC;&#x2122;ordre dâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł

Les noies i els nois dels equips / Socis i sòcies / Afiliades i afiliats / El conserge o la conserja En mots que queden marcats per lâ&#x20AC;&#x2122;article: s%LSILESESPORTISTES s,ESIELSPROFESSIONALS

Va bĂŠ aprofitar les concordances amb articles i altres mots

En paraules que tenen femenĂ­ i masculĂ­: s,ESIELSJUGADORS s%LSILESADMINISTRATIVES

Es pot canviar el determinant o, de vegades, eliminar-lo

s Els tennistes s Els estudiants de secundĂ ria

s1UALSEVOL/ Cada tennista s%STUDIANTSDESECUNDĂ&#x152;RIA

Es poden fer petits canvis en la redacciĂł

s Respectar les opinions dels altres s Aquells que no accepten mĂŠs veritat que la seva

sRespectar les opinions dâ&#x20AC;&#x2122;altri / alienes s1UINOACCEPTAmĂŠs veritat que la seva

Es pot eliminar la marca de sexe

s Permet als jugadors una LECTURAMĂ?SFĂ&#x152;CIL s Nascut a... s Hem de procurar que els nois participin en les activitats s Els assistents hauran dâ&#x20AC;&#x2122;omplir...

s0ERMETUNALECTURAMĂ?SFĂ&#x152;CIL

Ă&#x161;s de perĂ­frasis

s Molt agraĂŻts per... s Heu estat seleccionats s Han estat premiats

s5SAGRAĂ&#x2022;MLAVOSTRACOLqLABORACIĂ&#x2DC; s5SHANSELECCIONAT s(ANREBUTELPREMI

Canvis en la pronominalitzaciĂł i la forma verbal

s Per entendreâ&#x20AC;&#x2122;s entre ells sense voler imposar-se s Analitzem els problemes als quals ENSVEIEMENFRONTATS

s Per entendreâ&#x20AC;&#x2122;s entre si sense voler imposar-se s Analitzem els problemes als quals ENSENFRONTEM

Ă&#x161;s de participis passats i presents substantivats

s El sotasignant s %LSOLqLICITANT

s1UISIGNA s1UISOLqLICITA

Per fer-ho sĂłn molt Ăştils les construccions amb ÂŤseÂť

El llibre que teniu a les mans forma part dâ&#x20AC;&#x2122;una sèrie de cinc volums que es dedica a analitzar la presència de les dones i els homes en la llengua. Al llarg de tota la col¡lecciĂł de llibres, aquesta anĂ lisi es fa a partir de lâ&#x20AC;&#x2122;estudi dâ&#x20AC;&#x2122;un ampli i diversificat ventall de documents que tracten diversos aspectes relacionats amb lâ&#x20AC;&#x2122;esport. Un cop estudiats, lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu fonamental de la sèrie ĂŠs el de proposar solucions als problemes, aixĂ­ 5. com tambĂŠ redaccions alternatives Li b amb vista aroomplir les absències que 25 /2 /0 sâ&#x20AC;&#x2122;han anat percebent pel que fa a la 8 3: visibilitzaciĂł i a la no 1exclusiĂł de les 25 PĂĄ dones en la llengua i tambĂŠ, per gi na 28 tant, en lâ&#x20AC;&#x2122;esport, ja que a aquesta qĂźestiĂł es dedica tota la sèrie. Sâ&#x20AC;&#x2122;ha procurat un que les solucions que sâ&#x20AC;&#x2122;hi a ofereixen ÂŤin parfossin al mĂ xim de diverfan au la tÂťpossible. sificades o ÂŤ tam De inf bĂŠ qu vega an g e tsÂť enè pe ten des, ric . re ap tro u x en erò a d emp la m bem Esponrt qu le on a s, ef adho,n un teixa parau A os au easrt i llfo co les ma ria ps, icle ern â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘ El m c om scu llibre do de , e agpua qu , lin n s e nte Ele er cs,niu a cas er a per ac part ÂŤ g l le dâ&#x20AC;&#x2122; c e la s om manÂťs de fem xe for irun ald elsa sèrie de . fo m ,p m r es r rm e e Ă  a fe p cinc ar ca me i ra dedi er po volu rir- nĂ­ i e le, ÂŤ p a m t exe m s an a if s a no que bral pde rt l m me rovlesicado mp esitzar la r pr e s d r ls m a ne e a is els s i l el qu es le, doència un sculĂ­ bre Cos ho e Dâ&#x20AC;&#x2122;a gua. io n s m Anl alla Âť h n es ls. rg ode om si s me sell hanen la lleartic qu rebr fun ltlli to e e e nn d ta les e ser â&#x20AC;&#x2122;ls a en cio s, neso, aquesta ame laDirco . l¡l e ec c â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘ c ia n ci a na lâ&#x20AC;&#x2122;e m Ăł de anĂ lisints tiu de ÂŤe tep ra ĂŠs i . stud Ele es o lÂť fa Ca ve a padrt gir qudâ&#x20AC;&#x2122;un am i si sa, ntall ee pli i di e ir le fos de do dre dasc sc versifi Dircatform s i els un cu manents tin t de dive drsos no ectiu ar pa me d lâ&#x20AC;&#x2122;A els aspectes viĂŻ la que trac mb m tan rĂ  u lâ&#x20AC;&#x2122;e teen i r me re la ci p rt sp ssor t. e a d n n on r a t U m e m t n at e a r ext les fovo au s am b m ific lC sq ble bco estudi rep en a la rao or nat m u o r s a e en at e nse s, lâ&#x20AC;&#x2122;obj qu ts din n le talGde de rdin po pro els ectiu e lâ&#x20AC;&#x2122; Els ll han p rie ĂŠs s s enela sè Ă riesaĂ rriessolu vis a ral le el de bil petit ion s c cieson pro- ntece coms. â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘ itz m iosnsals proble als tamobĂŠ Cm aciĂł s can de a , â&#x20AC;˘ lesreda, . ix, visamb vi a m aixĂ­ ccions lâ&#x20AC;&#x2122;A des d la e st e a a om a) ssern em les sâ&#x20AC;&#x2122;hn la red voalte C plir le do an an t e mat acc vo om bleivesbre s ab ne redat ordsènc nie tan pro d pe iĂł a a rc e s le eb c s ent pe inĂ  ts. ple ja var visibilitz s queGe i hac ciĂł extl qu omiĂł i aajula lado eries asessio nera dre Els deno ex clraord fa idene s es / co la ns l tin t d en la n res les u alle m n e , d la ng mo us iĂłinde Ă riele tant,titat sles tant rĂ  u ll ua lt usu pect suar en dlâ&#x20AC;&#x2122;e les n mbĂŠ, s. els sport, engu ia ta aris ar e is/Ă r qĂź d â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘ per ja qu a. e esb estiĂł es /Ă r ls/le ies De a aqroue dedica ies h s a pr ssasta a)tota . n ur ltre aoc can vega r s de at que lesvo Com la sèrie. Sâ&#x20AC;&#x2122; el c me vis e des e of ha am so ereixe ta.lucion pro nt, n e s p n foss Ă­d svaque in al m l re od e sificade se la Ă xim der la sâ&#x20AC;&#x2122;hi nâ&#x20AC;&#x2122;u da en s poss Usu vis ib diidve tilit ctat com ienrresle. aris tita zen . En bin pe i td cta usu dâ&#x20AC;&#x2122;a els ar d eq r e Ă rie ltre do ive u n s r s i t s. s re cas ses si. â&#x20AC;&#x2122;han os solu â&#x20AC;˘ de seg cio Ăźe nts ns a , a mĂŠ pa s dâ&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;˘ rt d int r â&#x20AC;˘ â&#x20AC;&#x2122;aq od ue uir st pro petit ced s i-

2. Normatives de competiciĂł, reglamentacions i documents administratius

rior

nera

Esports, dones i llengua

renent

iu lum e ten nc vo ncia re qu de ci presè El llib sèrie r la llendâ&#x20AC;&#x2122;una alitza part en la a an es a m de ic o ed els h ecciĂł i l¡l es d co es r la s don parti tota a e d de le i es fa sificat llarg is l Ă l A an gua. diver uesta pli i ten s, aq n am e trac â&#x20AC;&#x2122;u llibre u d q i mb stud ments a ts a de lâ&#x20AC;&#x2122;e docu ci o n iu ll de bject s re la venta ts, lâ&#x20AC;&#x2122;o pecte protudia sos as el de diver cop es ĂŠs n U e xĂ­ rt. sèri es, ai la m e lâ&#x20AC;&#x2122;espo d le b ental s pro atives fonam lucions al altern que cions r so ncies redac posa sè ĂŠ b ab s a la tam plir le com que fa a om t pel e le s vista ceben si Ăł d amb at per er e xc lu o an n bĂŠ, p sâ&#x20AC;&#x2122;han i a la i tam tzaciĂł uesta ngua visibili la ll e e a aq Sâ&#x20AC;&#x2122;ha s en ja qu e , e. n rt ri o o d sp la sè hi en lâ&#x20AC;&#x2122;e a tota ns que sâ&#x20AC;&#x2122; tant, dedic cio ertiĂł es s solu e div qĂźes qu ae lein al mĂ xim d tu rag procu llenixen foss es iofere desfopromssaible. caans don sifim que rts, o les ms p a iu volu sència Es ten cinc re que ie de la p la llen e r r r ib a sè n e El ll na A nalitz es e cciĂł d t dâ&#x20AC;&#x2122;u a a amb elhsu om portcol¡le par rtir ls la de: a pa t edic es i e d a t es to s fa rsifica don e e s d si le e g li de llar anĂ  li i div racten t sta . Al mp que gua que s a m b n a s, a dâ&#x20AC;&#x2122;u nts nat tiu llibre studi me ocu e la c io lâ&#x20AC;&#x2122;objec e lâ&#x20AC;&#x2122; d de ro de sr ts, e t ll ia ep Ă­ c a d e t el d ix ven os asp estu s ĂŠ p , s a rs co rie me es dive rt. Un e la sè ble ativ d pro rn po l e s e a lt ls e lâ&#x20AC;&#x2122; ent s a s a cies qu n n m a io io c c fon dac s absèn fa a la solu re r a bĂŠ r le el que e le s pos li m p ta p d om ent c lu s iĂł com ista a per ceb ex bĂŠ, bv per no tam uesta am nat q i a la g u a i na a a a sâ&#x20AC;&#x2122;ha itzaciĂł en e ll u . Sâ&#x20AC;&#x2122;h q il èrie sâ&#x20AC;&#x2122;hi visib s e n la ort, ja la s ue e sp tota s q erd o n en lâ&#x20AC;&#x2122;e dica olucion e div , e t d d n ta es s s Ă xim e le stiĂł qĂźe rat qu in al m s s cu pro ixen fo â&#x20AC;˘ le. re ssib â&#x20AC;˘ ofe s po ade sific

4. Reg

l de

3

Espor

del

n mo

tuts: u

1. Esta

ua lleng nes i a ts, do form Espor mans s le a s que

rts, d ones i lleng

portiva

ciĂł es

instal¡la

Amb el suport de:

, done Esports

gua ral d

ne t Ge

e: ort d el sup Amb

eR

ègim

Inte

rior

4

dâ&#x20AC;&#x2122;una

tge

ent dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs

enenta

eral de Règim Interio r dâ&#x20AC;&#x2122;una instal¡la ciĂł

5

Reglam

el

de com pe ons i do ticiĂł, cumen s ts

s, don e

n mod

ua

ue com ponen la sèri e

s i lleng

ment dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs dâ&#x20AC;&#x2122;una instal¡laciĂł

Esports, dones i llengua

a

el mod

Estatu

als dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge

ment General de Règim Interior

b Am

2

ts: un

n gu n e e l l l l i si es n e o n d , orts , do p s s t E r o

1

atives de competiciĂł, mentacions i documents nistratius

odel

2. No rmat regla ives de co m m admin entacions peticiĂł, i docu istrat ius ments 3. Man uals d â&#x20AC;&#x2122;apre nenta 4. Regl tg e amen t Gen eral de 5. Reg Règim lamen Interi t dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs or dâ&#x20AC;&#x2122;una instal ¡laciĂł

s que componen la sèrie

uts: un model

comp onen la sèri e

un m

Espo

tuts:

Normatives de competiciĂł, reglamentacions i documents administratius

1. Esta

,ESDONES LESESPORTISTES EXISTEIXEN FAN ACTUEN SABEN interrelacionen, comparteixen, sĂłn protagonistes de les seves vides i de les seves actuacions; ĂŠs, per tant, LĂ&#x203A;GICTENIR LESENCOMPTE5NADELESMANERESDEFER HO ĂŠs que tinguin un lloc en la llengua, que siguin presents en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit dâ&#x20AC;&#x2122;aquest simbòlic tan essencial. s Perquè tot allò que no sâ&#x20AC;&#x2122;anomena tĂŠ una vida mĂŠs precĂ ria i ĂŠs mĂŠs complicat tenir-ho en consideraciĂł; tĂŠ una existència mĂŠs obscura i opaca s0ERQUĂ&#x2019;Ă?SDIFĂ&#x201C;CILPARLARDALLĂ&#x203A;QUENOTĂ?NOM PERQUĂ&#x2019;Ă?S FĂ&#x152;CILQUEQUEDIENLESVORESOENELSMARGES s0ERQUĂ&#x2019;NOĂ?SFĂ&#x152;CILPENSARITENIRENCOMPTEELQUEONOES diu o no sâ&#x20AC;&#x2122;anomena pel seu nom s Perquè la llengua sempre tĂŠ una soluciĂł o altra per visibilitzar, representar i anomenar les dones s Perquè la llengua no sigui una cursa dâ&#x20AC;&#x2122;obstacles traĂŻdors per a les dones s0ERQUĂ&#x2019;LESESPORTISTESNOQUEDINFORADEJOC Per visibilitzar mĂŠs i millor les experiències femenines en els documents esportius:

s.ATURALDE sHem de procurar que es participi en les activitats s3HAURĂ&#x152;DOMPLIR

ModificaciĂł de la fĂłrmula estar + adjectiu o participi

sEstar empadronat a... s EstĂ obligat a...

s!MBEMPADRONAMENTA s4Ă?LOBLIGACIĂ&#x2DC;DE

Canvi dâ&#x20AC;&#x2122;adjectiu sexuat per preposiciĂł + substantiu no sexuat

sAutoritzat per... sAdequadament qualificat

s Amb autoritzaciĂł per... s Amb qualificaciĂł adequada

SubstituciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;adjectius per substantius

s Llista definitiva dâ&#x20AC;&#x2122;admesos i exclosos

s Llista definitiva dâ&#x20AC;&#x2122;admissions i exclusions

En documents que no sĂłn de lectura (formularis, etc.), les barres (/) poden ser Ăştils: Sra./Sr. / 5SUARIĂ&#x152;RIA Sâ&#x20AC;&#x2122;ha de recordar que el tractament ÂŤsenyoretaÂť no ĂŠs mai adequat ni pertinent. TambĂŠ que sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;usar el ÂŤtuÂť i el ÂŤvostè, aixĂ­ com els noms i els cognoms, dâ&#x20AC;&#x2122;una manera igualitĂ ria i equivalent a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de referir-se a dones i a homes. Moltes dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes fĂłrmules sĂłn perfectament combinables i ajudaran no tan sols a visibilitzar les dones, sinĂł tambĂŠ a enriquir la llengua i a representar mĂŠs fidelment el mĂłn.

21

Sèrie ÂŤEsports, dones i llenguaÂť, 2007-2008 s Esports, dones i llengua. 1. Estatuts: un model, 2007 HTTPWWWUFECCATCONTWEBS?INTERESOBTENIR?ARXIUPHPID s Esports, dones i llengua. 2. Normatives de competiciĂł, reglamentacions i documents administratius, 2007 HTTPWWWUFECCATCONTWEBS?INTERESOBTENIR?ARXIUPHPID s Esports, dones i llengua. 3. Manuals dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge, 2007 HTTPWWWUFECCATCONTWEBS?INTERESOBTENIR?ARXIUPHPID s Esports, dones i llengua. 4. Reglament General de Règim Interior, 2007 HTTPWWWUFECCATCONTWEBS?INTERESOBTENIR?ARXIUPHPID s Esports, dones i llengua. 5. Reglament dâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs dâ&#x20AC;&#x2122;una instal.laciĂł esportiva, 2008 HTTPWWWUFECCATCONTWEBS?INTERESOBTENIR?ARXIUPHPID 0UBLICADAPERLA5NIĂ&#x2DC;DE&EDERACIONS%SPORTIVESDE#ATALUNYA AQUESTASĂ&#x2019;RIEANALITZALAPRESĂ&#x2019;NCIADELESDONES IDELSHOMESENLALLENGUA,ANĂ&#x152;LISIESFAAPARTIRDELESTUDIDUNAMPLIVENTALLDEDOCUMENTSQUETRACTENDIVERSOSASPECTESRELACIONATSAMBLESPORT5NCOPESTUDIATS LOBJECTIUFONAMENTALDELSCINCVOLUMSĂ?SPROPOSAR solucions als problemes detectats, aixĂ­ com redaccions alternatives amb vista a omplir les absències pel que FAALAVISIBILITZACIĂ&#x2DC;IALANOEXCLUSIĂ&#x2DC;DELESDONESENLALLENGUAI PERTANT ENLESPORT3HAPROCURATQUELES SOLUCIONSQUESHIOFEREIXENFOSSINALMĂ&#x152;XIMDEDIVERSIlCADESAMBLAPRETENSIĂ&#x2DC;QUESERVEIXINCOMAMODELPER revisar documents similars. Materials relacionats amb la sèrie des del punt de vista de la llengua: s-ARCARLESDIFERĂ&#x2019;NCIESLAREPRESENTACIĂ&#x2DC;DEDONESIHOMESALALLENGUA, 2005 http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marcar/index.htm s$ELLENGUA DIFERĂ&#x2019;NCIAICONTEXT, 2007 HTTPWWWGENCATNETICDONAPUBLICA?ONLINEHTM

Amb el suport de:

Esport s, don e

El llib re qu e ten part iu a l dâ&#x20AC;&#x2122;un es ded a sèrie d e cin ica a de le analit s don es i el zar gua. s hom Al lla e rg de llibre tota s, aq la c uesta de lâ&#x20AC;&#x2122;e anĂ lis studi i es dâ&#x20AC;&#x2122;un venta am ll de pli i docu d diver ments sos as qu pecte lâ&#x20AC;&#x2122;espo s re la rt. ci o n fonam Un cop es a tu ental diats , lâ&#x20AC;&#x2122; de la posar sèrie soluci ĂŠs el ons al com s pro tambĂŠ blem amb redacc e vista ions a om altern sâ&#x20AC;&#x2122;han plir le anat s absè perce visibili ncie bent tzaciĂł p el q i a la done no e xc ue fa s en lu si Ăł la ll e tant, de ngua en lâ&#x20AC;&#x2122;e i tam sport qĂźesti bĂŠ, p , ja q Ăł es u e d edica a aq procu ues tota rat q la sèri ue le ofere e. Sâ&#x20AC;&#x2122;h s solu ixen cion fossin sifica al mĂ x s que sâ&#x20AC;&#x2122;h des p ossib im de le. diver -


2.3. Per a entitats privades • Can Ràfols dels Caus, una petita bodega de qualitat, situada al Penedès. - Etiquetes per a vins, cava i oli, catàleg de la cata de vins organitzada cada dos anys a Can Ràfols amb dotze dels millors vinaters del món, papereria, invitacions, etc.

 Sitz des Wei ngu Inhaber: Hel tes: Oberhausen an der mut Dönnho Nahe (mittlere ff (seit 1971; Historie: Fam geboren 194 s Nahetal) ilienbetrieb; 9) Weinbau seit Anbaufläch e: 20 Hektar 1750 (Riesling 16 Jahre Hektar); Alte r der Rebstöc Jahresprodu ke zwischen ktion: ~ 100 15 und 60 .000 Fl.; Dur Vinfizierung chsc : Gärung und Ausbau in Hal hnittsertrag/Gesamtpro (600 l – 1.20 duk bstück- und 0 l) Stückfässern tion ~ 50 hl / ha aus deutsch  er Eiche Philosophi e des Pro duzenten: hat nur zu «Maximaler interpretiere Respekt vor n und nicht was die Nat der Natur. Der zu vers ur an den vers Produzent chiedenen Orte uchen, beeinzuflussen fen hat.» oder abzuänd n und Lagen ern, an Vorausse tzungen gesc  Klasifiziert hafe Weinbergsl agen (Rieslin Niederhause g): 6 Lagen, n) - 60 Jahr vor allem alte Weinbe Monopollag «Hermanns e (M) des Wei rgsparzelle höhle»( - und «Brück ngutes e» (Oberha usen) -

DOCE AUTORES Y SUS VINOS · DOUZE AUTEURS ET LEURS VINS · TWELVE AUTHORS AND

 Situation of the wine cell ar: Municip upper middle ality of Obe zone) rhausen an Owners: Hel der Nahe (cen mut Dönnho tral valley / ff (since 197 History: Vin  1; born 194 eyard owned Denominat 9) by ion (Nahe) Area in cult : A sma ivation: 20 hec the family since 1750 river valley tares (Rieslin that sheds into ll denomination in the 60 years g 16 hectare west of German is a moderat the Rhine opp s); age of the e continental THEIR Ann WINES y, along the ual producti vine Nahe climate, whe osite the denomination s: pes steeply on: betw ~ 100.000 bot. een 15 and Vinification “Rheingau” to the south re ; total average : Fermentation . There and a favorabl good wines only grow of the estate’s where the vall and aging in e microclima production ey sloThe old barrels te is assured. terr  ain is very vari ~ 50 hl of German oak Philosophy ed, from ferr (600 l – 1.20 / ha of the pro mid dle ous clay in and volcanic ducer: «Th 0 l) should merely the lower area soil in the e greatest resp valley. The be s to crumbled higher and ect towards result is the particular plac the interpreter of the more western slate in the natu great contras various perf e» parts of the ts found betw ect works natu re. The producer Nah een the win Riesling is pred re produces  es from diffe e river in each Plots classifie ominant in its rent plots. E d as Rieslin win full N es rang in J e between the the world. Aro g: 6 plots, part AMÍN year-old vine great dry win icularly «He mas of gree s! - and «Br and herb es to one of s (nettle), fres n citrus frui rmannshöhle»( O ücke» (Oberha best sweet t (grapefruit, h, subtle and Mderh Nie usen) IN E ause - aOmon pineapple, mineral. SD opo  ly (M) of this O n) – 60 and lemon) E Evaluation cell ar s: 14 Gault Millau Vino ENJA s «Wine Pers ***** «Wine MÍN onality 200 LA C presentado grower of the 3». UE year 1999»; OME CONTA VA DEL s en la ca Wine Advocat C O e: LA V DOR 2002 ONTADOR ta: IÑ 2002 EL C A DE AND ONTA RÉS DOR R OM DE G EO 20 ALLO 02 CANT A 20 03

B V

CAN RÀFOLS DELS CAUS 7 de Marzo de 2006 · 7 Mars du 2006 · March 7th 2006

Anbaugebie t (Na Nahetal heru he): Kleines Anbaugebie m, welches t im Westen Gemässigtes gegenüber Deutschland , fast kontine dem Rheinga s in und um ntales Klim sen, die zum das u in das a, wo Rheintal mün Fluss hin in Richtung Süd die besten Weine nur vorteilhafte det. m Mikroklima in Steillagen en geneigt sind wachunterliegen. und somit eine m besonders Es gibt deutlich e Unterschied e, was die Bes Tonböden trifft man chaffenheit des Bodens im unteren, Vulkanverw betrifft. Eise itter Schieferver nha witterung geographisch ung (Porphyr, Melaphyr) im mittlere ltige im oberen Nah eng beeinan n und der, grosse verschieden etal an. Die Unterschied en Lagen der s bewirkt, obw e im Charakt einzelnen Teil ohl er der Weine geb iete . aus den Die Rebsort e Riesling dom iniert und mit den besten edelsüs mit all seinen Spielarte Weinen reic n zwischen ht von Zitrusfr sen Weinen der Welt. grossen troc Das kenen üch sen Pfirsich bis zu frischen ten wie Grapefruit, Ana Aromenspektrum bei jungen ser Frische, Kräutern (z.B nas oder Lim Eleganz und . Brennessel ette subtiler Min , Grässer), verb n über weiseralität. unden mit gros  Bewertunge n: Gault Mill au Personality ***** «Winze 2003». r des Jahres 1999»; Win e Advocate: «Wine 

R B

R

En el añ dura o 2000 nt B su pr e 15 años enjamín oy pueb ecto pe como en Romeo (m rs ól lo en 20 pa la Rio onal en ogo) deci iembro de rc ja l equi el . Cue San Vic dió inde as po el ni ente po nta pe ve r ciones l del mar las ladera con 7Ha. de la So ndizarse de Artad y i . s ns y E l el blan tempr y el llan de viñedo ierra, un comenza rest ca des vi pequ r total , injertad o garnac anillo re o de entr repartid eño ha, gr o en presen e 40 de 4, vend nos. Pod 0 m 5 Ha. as sobre nada im ac a Rupes iano, vi ta el 90 y 600 m ás de s «cor ción. ia a man en verd están % . e, ur ros» tr so o bu y las repartidas i de Lot a, malva de las pl bre Benja scan aclareo  y do la 2,5 re an de sí mín es R La bo madur racimos stante en 22 pequ iparia B a y garn tadega un en ac er s ez, pe y ha eñ la de el  tusias en la parte Por abor ro no prevendi ta de llam as parcel ndieri. U ba últim ja m ada V n as de la co la so dond de la ación es hasta o comen nduc brem ia. Se iñ no e ca se a un m sa de A ición define a bode adur llado. de su ndré en va aestric la expedi tar que n do s. so pa co ci to s zona s padres, ga «de ga ra la clasif seguim ón del vi ntrola en Sa ra s: L as je pe un te iento icació », no, se barric mpran n rson a de desg elabor Vicente ubicada as pa illo. rana n de los del grad lección almente la ra s mej ación de la So en la do m o de y dire todo ores la crianz anua racimos y ns m cc el y ot ad Todo ie to ió tostad ra de a rr y la urez l para proc s los es o lige nelerías son de ro y desa n de los embo a, el vi s bayas cas. de F viñedo o ble ro. teno m alguno trabajos L ás es en la mes rrollo de s, malm a crianza Se desc rancia, bu Francés de la pecial la a de acue ni fertil ub , es en viña rd selecc uva, iz . do la te alrede variab a direct scando un siempre desn o a la ag antes, e se hace ión y luna dor de le, depe amente roble nuevas n sin ite, pr ricult intent si y nd em de de de  ur ut iend even pre en 18 mes los gr Si po dimia a tradic a realizar ilizar pr mengu es. Los o de la añ tinos a ano fino r al io od …V cu las ad trasie ante. intent go se cara a todo nal, fases alquier ucto qu gos se a y la uv barriímic trat de orient a, tradic an rompe cterizan hace ado a la luna, po amiento o su r n sigu norde la bú da en poco ional. La con lo pr s vinos es iensque ag va fo ee rma so, stable por su da de zar lo resiva de gr y ci gran s del vi sueños, así es: ha actuar de do sin po an calida d y po no. con y qu r ello Ben esto e es fá ser un po jamín pu renuncia r que cil ve ed r r el se co trasgr e parece a lo es ntir román or para al r un cantico que tiene 

Can Ràfols dels Caus es una finca situada en el Penedès-Garraf que laborea desde tiempos muy antiguos los clásicos cultivos mediterráneos: la vid, el olivo y el almendro. Este aceite procede del prensado de las aceitunas de las variedades Arbequina, Bareta y Meña de los viejos olivos de nuestra propiedad.

REG. SANIT. 16-04382/C.A.T.

Nº de botellas: 3.000 Fecha de embotellado:

27

Embotellado por REG.I.AG. 08-40537 para Can Ràfols dels Caus Avinyonet del Penedès Barcelona España Lote nº

Tel. 93 897 00 13

Acidez máxima 0,3 · Vol. 75 cl.

428 bot. - Nº emb. 5476-B - Nº lote 219815

Parisad

1500 ml.

1998 CAVA

Extra Brut Gran Reserva

12.5% vol.

Embotellado en Can Ràfols del Caus, S L - Avinyonet del Penedès - España

22


InglesPe

q2Marg

• Productores de cinema - Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Pere Portabella Pont de Varsòvia (1992) i El silenci abans Bach (2008), per Films 59.

29/7/07

15:20

Página

5

In

gl

es

Pe

q2

Ma

rg

29

/7

ge entra

ils with scor es from the film Bach, and also work piano tune s; it refus rs who are the spec es to limit tators' expe blind. You itself to exploiting ctations could say tator to or their desi low pass that participa ions or pand re for esca te in the work of pe. Inste ering to the film. ad the film asks the This is why specin El silen cio antes de films the Bach there story prog resses throu is no linea effect relat r story: as gh sequ ion than in Portabella ences that that attrib History, appear 's other uted by without to the have spectator the film no othe turning into (the final is not. This r causereceiver) a historical is a Euro . There is pean film. super prod tional, symb plenty of Europe uction; that olic, histo grants it is exactly rical and nationality film takes what it political , because place. This backdrop Europe film (sho of the film: is the emo maintains t in three it is the stag that Euro language pe cann e on whic past (toda s: Span ot continue h the ish, Italia y transmute without ackn n and d into a touri Germany) political owledgin present st location g the fact (dominate that bene for youn matic Histo d by tech g backpack ath it's nocracy ry (the hear ers) and and amn t of the film its unce parable esia) lies rtain is set in from suffe a tense Dresden) ring and , conflictiv . The splen swarming the impa e, dract of explo with a multi dour of its itation over culture is tude like tuous and that of Leip insecenturies ambivale ; its foun zig Mark nt than its dations et. Europe's past. are present is no less tumul-

7

15

:2

0

gi

Cre w

na

6

lis

t

Dir e Sc ctor rip t Pro du c Ph oto tion gra So un ph d y So un dm Pro ix d Pro uctio du nm ctio Fir an st n ass ass ager Sc is ista rip t su tant nt Art dir p dir ec ec ervis Co tor tio or st n Ste ume ad de yc Ke am signe yg r rip Ed ito r Ma ke up Ha ird ress er

Pe re Po Pe rt re Po abella Ca rta rl be Xa es S lla an vi tos Film er A s 5 lbert To í 9 m Alb às P lad ert eva Ric Ma ll (A ard ne ra Pa .E C asa sq .C ) ua ls Est lO itx u E tal Jo rd liza su An i Vid al nie Am Qu Se oró tt im s Ro imo Mo y n Ra tse F mó igu nS era Ch a á s Òsk rli Gu nche z e ar Cla Xa rrero b u Eva dia d ier G óm eA Sa ez nta nz

Film

s5

9D

ie

Sti lle vo rB

ac hu

n fil

m

de Pe re

Po rta be lla

Un film de Pere Portabella

/0

Die Stile vor Bach El silencio antes de Bach

un fotógrafo en el infierno a photographer in hell

Una Producció de Films 59 · Amb la interpretació de Christian Brembeck · Àlex Brendemühl · Feodor Atkine · Georgina Cardona · Director de fotografía Tomàs Pladevall (A.E.C.) So Albert Manera · Mescles de so Ricard Casals · Escenografia Quim Roy · Vestuari Montse Figueras · Script Annie Settimo · Aj. producció Estitxu Elizasu Ajudant de direcció Jordi Vidal Amoròs · Director de producció Pasqual Otal · Guió Pere Portabella · Carles Santos · Xavier Albertí · Director Pere Portabella

Film selected for the 64th Venice Film Festival World Premiere

- Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Llorenç Soler Saïd (Centre Promotor de la Imatge, 1998) i Francisco Boix. Un fotógrafo en el infierno (Àrea de Televisió, 2001). - Cartells i pressbooks de les pel·lícules de Joaquim Jordà Mones com la Becky (Els 4 Gats, 1999), De nens (Massa d’Or, 2003), Veinte años no es nada (Ovídeo, 2005) i Més enllà del mirall (Ovídeo i Únicamente Severo Films, 2006).

MONOS COMO BECK Y Una película de Joaquín Jordá Escrita y dirigida por

Con la intervención de João Maria Pinto, Marian Valera y los internos de las comunidades

Joaquín Jordá y Núria Villazán

terapéuticas del Maresme

Producida por J.A. Pérez Giner Productor asociado: J.L. García Arrojo Dirección de producción: Marta Pérez Ferrándiz Montaje: Sergi Díez els Quatre Gats

Una producción de

AUDIOVISUALS, S.L.

Con la participación de

y la colaboración de

En asociación con La Sept ARTE

y el soporte del I.C.A.A.

Sonido: Dani Fontrodona Fotografía: Carles Gusi

- Primera imatge gràfica de la pel·lícula de Rafael Montesinos La princesa del polígono (Institut del Cinema Català, 2007). 23

Guión y realización Productor ejecutivo Productora delegada Canal + Investigador histórico Música

Llorenç Soler Oriol Porta Miryam Mateos Benito Bermejo Eduardo Arbide

Una producción de Desarrollado con la ayuda del Programa Media de la Unión Europea


- Imatge gràfica de la pel·lícula documental d’Oriol Porta Hollywood contra Franco (Àrea de Televisió, 2009) –cartells, cuadríptics, postals, displays, anuncis de premsa...–. 2n Premi «Tiempo de Historia» Seminci 2008

«Estic més orgullós d’haver participat en la Guerra Civil Espanyola que de qualsevol altra cosa que hagi fet al llarg dels meus 80 anys.» «El meu pare, Alvah Bessie, va ser un dels pocs personatges de Hollywood que havia lluitat a la Guerra Civil Espanyola i que després es va fer guionista i va haver de comparèixer davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes.» Dan Bessie

.:9?=,

.:9?=,

=,9.:

Millor documental New York I. I. F. V. Festival 2009 2n Premi «Tiem po de Semin Histor ia» ci 2008 Festiv al Intern de Mar acional del Plata de Cine Festiv 2009 al des Films du Montr éal 2009 Monde NY Intern Film & ational Indep Video Festiv endent al 2009

«La derrota de España quedó como una herida abierta en los corazones liberales de Hollywood.» Fred Zinnemann

 & ESTR

ENA A

$www.hollywoodcontrafranco.com

.:9?

L’OCT

«Narr

=,

=,9

UBRE

ado co

DES DE 24 Edició LA GU de Cine n del Festiv de Mar LE al ERRA del PlataIntern acion S· Argen al BA CIVIL tinaTALL A LES ES TAMBÉ ESPANYOL SALES ES A, La Gu DE CIN LLIUREN erra Civ EMA sobre els art il Espanyola zaren ist es de ca Hollyw exercí un for ció de mpanyes oo t l gove co d. favor rn dels ntra la po Molts d’e impacte de bàndol la Repúbli EUA, particlítica de no lls recolint ca o pa lleial. ipa garen ren en mí ervenambu La cúpu làncie tings a s per pular la de Hollyw al la les ten guerra civ ood, per la il se de cadadències i int en més de va banda, 50 pe va ma eresso mome rep l·lí nis de cules ublic Reennt. Ernest Hemingway con Ludwig era el anes dels Des de les la política am segons po na pri erica sicion zisme mers en Brihuega, Guadalajara, 1937 50 –q uan l’e –, a l’apro anys 40 s liberals na –quan pro pame nemic nt l’e era el Hollywo comunisa Franco de nemic ls an me so històr od contr viètic. ys ia a com a del guion Franco rev ist testim brigadista a Alvah Be ela, a travé on Gubern is com elsa la Guerra ssie (que s de la va Casabla, i de fragm de Susan Civil Espany lluitar Kiliman nca, For ents de pe Sarandon ola), de l·lí i wh om the cules fam Román els int jaro o Tal os eresso co be s de la m érem, la ll tolls, Sn es com ow Casa Bla relac nca i el ió oculta ens of tre setè art . Una

n sabio sentido Diego de Galán El País l cine.»

amb

Susanla participació de Saran Romá n Gube Walte don rn · Da r Berns n Bessi tei

ESTRENO EN OCTUBRE

.:

6;G>FJ:! _ZiZeajbZgV^### Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.

De passage dans mon village pendant le week-end du 20 décembre 1997, alors que j’assiste en «touriste» aux cérémonies d’inauguration d’un monument à la gloire d’un ancien chef, je suis témoin d’une scène de justice populaire pendant laquelle un adolescent risque de perdre la vie pour avoir volé une poule et quatre poussins.

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Conception jacquette : Fondation Tam-Tam. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

Chef5.indd 1

C’est le point de départ d’une réflexion sur les inégalités au Cameroun, pays de chefs, petits et grands. Hommage

8/10/08 13:02:03

I la col·lab

oració

de

ndd

1

bZ`^]À:

no lm d

e Jea

E^fZk

e^q

ée su Raph ivé (notamdans le ca r ce supp ia, droits percep ment reprdre du ce ort est ex réservés. To expo tion de dr oduction, rcle de la clusivemen us droits rta de po tion sans oit d’ent échange, famille. To t destiné réservés. e ré dif additioursuites jud autorisati e, télédiffu fusion enute autre à l’usage utilis n. pu sio iciaires on) es , de m t strictemn en parti blic avec ou ation e ême que to ent inter ou en to sans ut mon dite, so talité, us tage, coupurpeine e ou

arie T eno

ge3.i

n-Ma

ogra

an-M

Maria

rie Te

émat

Un fi

7BDBODFT BVQBZT

9/10/08 09:28:49

#,!.$/(1996) Un film produit et filmé par Jean-Marie Teno Interprètes : Paulin Fodouop, Henriette Fenda, Caroline Redl, Joseph Momo, Guillaume Nana, Avs Bodule Moukilo.Raphaël de Chedjou Distribution : Les films du Raphia jmteno@orange.fr · www.raphia.fr Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.

Sobgui est un «Clando», un chauffeur de taxi clandestin. dont la situation est difficile et la relation avec sa femme, tendue. Quand il est conduit à être témoin d’un meurtre, Sobgui touche le fond.

Quelques heures plus tard, je découvre au dos d’un calendrier, un texte d’une rare violence contre les femmes : le règlement intérieur du mari au foyer. Durée : 61’. Français. Sous-titres : Anglais. Hommage (1985). 13’. Français et/ou sous-titres Anglais.

la Cin

phie. Chron iq laquel ue d’une le ap le mar la vie de rès-midi pa ramen i, va cherch trois pres rticulière on er ch prem ez lui. er sa seco nes basc pendant iè ul nd El traditi re épouse ise, son am e épouse e. Alex, , l’a on. Et po ou va qu enfin ccompagn r de jeun ur la itter e com esse ses pa Joséphin et me e, rents pour la nouvel l’exige la Soucie le ép rejoin ux ou de dr autres se e son respec , foyer. , placé d’éviter to ter les ch en té ut rega oi x de moin en sa is pour rd accusa s uns et La tête teur, des filmer signifi ir le plus dans je ju ca les nu nie se tions expl stement po cette céré me suis ages m ns ic d’une ée célébr ites et ca ssible la ré onie et chées. er l’a alité, vi e qu m laquel le le on ’on espè our et mar Une cérém s re he soum ne ce quer our is ss le dé but de pr sion et de e de parl euse, mai ofonde s er re triste spect dans de toléra durant sse. une at nce, de Durée mosph ère VO : : 45 minut Fr es Avec ançais · So La tête us-titr VF et es : A soustit dans les nu ng ages (1 lais et Fr res an an 994) glais Photos : 34 m çais inutes L’œuv : Les film re fix s du pr

8/10/08 12:58:26

CHEF !(1999) Un film de Jean-Marie Teno Distribution : Les films du Raphia jmteno@orange.fr · www.raphia.fr

iació amb

C’est avec soulagement que Sobgui quitte le pays pour aller en Allemagne où rencontre Irène, une jeune Allemande qui milite pour les droits des minorités et des demandeurs d’asile. Il lui raconte sa dernière année, qui marqué sa chair par la violence. Sobgui est devenu du jour au lendemain, une des nombreuses victimes de la répression aveugle dans son pays.

Durée : 98 minutes V.O. en Français Sous-titres Anglais

Le regard d’Irène et les questions qu’elle pose le poussent à s’interroger sur son engagement dans la lutte pour le changement dans son pays.

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

avec en bonus HOMMAGE CLANDO3.indd 1

8/10/08 13:14:12

24

avec LA

TÊT

de Je

Photos : Les films du Raphia, droits réservés. Tous droits réservés. L’œuvre fixée sur ce support est exclusivement destinée à l’usage privé dans le cadre du cercle de la famille. Toute autre utilisation (notamment reproduction, échange, diffusion en public avec ou sans perception de droit d’entrée, télédiffusion en partie ou en totalité, exportation sans autorisation) est strictement interdite, sous peine de poursuites judiciaires, de même que tout montage, coupure ou addition.

En assoc

E DA

NS L

éma

Durée : 75 min.VO : Français. Sous-titres : Anglais. Avec bonus, photos et filmographie.

produ cció d’

ES N

Le cin

Vacances au Pays est une réflexion personnelle sur cette obsession de modernité, basée sur un modèle de développement pour le moins problématique qui tourne le dos au progrès pour se fondre dans un moule qui fabrique de la misère sans fin pour les uns et perpétue un assistanat fort rentable pour les autres.

e · Art hur La McGil ure ligan · Moe nts Fishm an

e^q

Un film de Jean-Marie Teno

Avec ironie, le film interroge la notion de développement associée en Afrique à une modernité «tropicale» qui se résume dans la formule suivante : tout ce qui vient d’Europe est moderne et par contre tout ce qui est local est archaïque et doit disparaître.

ien du Centr e Nat ional de

7BDBODFTBVQBZT

Vacances au pays est un voyage à la quête du fantasme de modernité qui hante la société camerounaise.

trick

UAG ES 8/10/0

8 13 :17

Le cinéma de Jean-Marie Teno

és. Tous droits réserusivement destinée à a famille. Toute autre nge, diffusion en putrée, télédiffusion en orisation) est strictejudiciaires, de même

Arthur Laurents: Autor de clàssics com West Side Story i Tal como érem. Va ser membre del PC Americà i fitxat a la Llista Negra dels professionales de Hollywood.

Z`^]À:

#,!.$/

hier et d’aujours diverses, avec Teno établit un le présent, où ambiguïté : insautant qu’enjeu de l’écriture inu 19ème siècle, ar l’arrivée des écrit révèle les entales du prét d’un contrôle. t contrôlées ; le i.

&$

Le cinéma de Jean-Marie Teno

Avec le soutien du Centre National de la Cinématographie.

E^fZkb

Le cinéma de Jean-Marie Teno

l’effondrement e jeunes camepour réclamer e. La répression ble. C’est dans eno s’intéresse de l’histoire du

Dan Bessie: Fill de l’Alvah Bessie. Escriptor, director i productor. Ha escrit llibres de caràcter biogràfic com Rare Birds o Reeling Through Hollywood.

2n Premi «Tiempo de Historia» Seminci 2008

Un fil (2002 m ) Distrib produit et ut jmteno ion : Les fil réalisé pa r Je ms @oran ge.fr · du Raphia an-Marie Te www.ra no Avec phia.fr le sout

Un film de Jean-Marie Teno

Un film de Jean-Marie Teno

A:B6A:CI:C9J8DADC>6A

Un film de Jean-Marie Teno

a Cinématographie.

Un film de Jean-Marie Teno

7BDBODFTBVQBZT(2000) Un film produit et réalisé par Jean-Marie Teno. Une production Les films du Raphia. Coproduit par ZDF/ARTE et Raphia Films. Images : Jean-Marie Teno et Moussa Diakité. Son : Lardia Thombiano. Musiques : Ben’s Belinga et Marianne Entat. Montage : Christiane Badgley. Distribution : Les films du Raphia jmteno@orange.fr · www.raphia.fr

VACANCES4.indd 1

6;G>FJ:!_ZiZeajbZgV^###

r

Moe Fishman: President de l’Associació dels Veterans de la Brigada Abraham Lincoln fins el 2007. Va morir poc després del rodatge, als 92 anys. El seu discurs és una lliçó de compromís i vitalitat.

«Salveu l’Espanya republicana! Atureu Franco en nom de la pau mundial. Escriviu al President Roosevelt avui mateix. Endavant, reaccioneu! Salveu Espanya, atureu Franco!» Barbara Streisand TAL COM ÉREM

Donada la prohibició de Roosevelt de vendre armes a la República, el poble americà canalitzà la seva ajuda a través del suport humanitari i, especialment, sanitari.

n · Pa

(1992)

n-Marie Teno

Román Gubern: Historiador de Cinema. Ha publicat estudis sobre una gran diversitat de temes relacionats amb el cinema, la imatge i la comunicació.

- Maquetació de les caràtules per a diverses pel·lícules del realitzador camerunès Jean-Marie Teno editades en DVD (Les Films du Raphia, 2008-2009).

CHEF !

ustration : Els Baekesupport est exclusiu cercle de la famille. on, échange, diffusion trée, télédiffusion en tion) est strictement de même que tout

Susan Sarandon

Director i productor executiu: Oriol Porta s Guió: Oriol Porta, Llorenç Soler i Isabel Andrés s Productora Delegada TVC: Elisa Plaza s Productora Associada: Lisa Berger Ajudant de direcció: Isabel Andrés s Producció: Lisa Berger i Cristina Mora s Documentació Espanya: Cristina Mora i Isabel Andrés s Documentació EUA: Lisa Berger, www.hollywoodcontrafranco.com Bonnie Rowan i Roberta Helling s Director de Fotografia: David García s Muntador: David Gutiérrez s Música: Carles Pedragosa

Le cinéma de Jean-Marie Teno

, Anglais

, Anglais et filmographie..

=,9.:

«Narrado con sabio sentido del cine.» Diego Galán El País amb la participació de

L’ajuda dels ciutadans nord-americans al bàndol republicà va esdevenir la manifestació antifeixista més popular abans de la Segona Guerra Mundial.

L’Alvah Bessie va ser un dels «10 de Hollywood»: guionistes, directors i productors que es van negar a declarar sobre les seves 3.000 americans es van enrolar a les Brigades Internacionals i idees polítiques davant del Comité d’Activitats Antiamericanes. més de 100 metges, infermers i conductors d’ambulàncies van Van ser les primeres víctimes de la Caça de Bruixes. Tots ells treballar com a voluntaris. havien donat suport a la República espanyola. HOLLYW AMB OOD VA RE REFERÈ AL NCIES ITZAR MÉ A LA GU S DE 50 ERRA PE Casabla CIVIL L·LÍCULE ESPANY S Michae nca, 1942 OLA La ce l Curtiz. . ns en els ura espa ny PREM interp que es de ola va ca IS I FE ret fin nv STIVA repub at per Hu ia el recolz iar dos dià · Sego LS licana. mphre n leg y Bogaament de Ric s Edició premi secc rt, a For wh · Festi del Festiva ió «Tiempo la caus k, va a Sam Woom the be · Festi l Internac l de Vallado de Historia» ll ion va lid tol de la 53 ls, 19 La mític od. · New l des Films al de Cin 43. e de Ma York Int du de He a pel·lícula Mo · XIX Fe r del ernati nde, mi man i ngway, la va aprofitar · XII Sp stival de Cin onal Indep Montréal Plata, Argen en tina EUA, deel mite, encaquímica en l’èxit de la no · The anish Film e Español dent Film vel·la Int Fe de & Video la Guerr ra exist tre Coop er San Fraernational stival, Austr Nantes en a Civil Festiva Espany t en aquell i Bergl · Festi ncisco, EU Working Cla àlia any als ola. val Int ss Film A · VI Do ern and Vid cumenta acional DO eo Festi Behold CS Ba Madri val, rcelon d Fred Zin a Pale Ho a, rse 20 09 Basada nemann. , 1964. «Quico» en la vid a sancion Sabaté Llo de l’últim Direcció Fitxa tècnic i produ importa ar a la Co part. El Go maqui es Guió a cció pa ameri ció de pel·lílumbia Picturvern espany nyol Produ Oriol Po cana. cto cules ol Produ ra delegad a la dis es bloqueja va Oriol Po rta cto nt tribuid Tal co Ayunda ra associa a Elisa Plarta, Llorenç ora (no la mo ére da nt de rd) «La pe Pro m, direcció Lisa Be za (TelevisióSoler i Isabe ducc 19 l An de Ca rra Civ l·lícula inclou 73. Sydney Docume ió Isabel rger talunya drés il el cic Espanyola vàries ref Pollack. ) Docume ntació Espa Lisa BeAndrés le erè ny ntació rge pel tra de nosta en un film ncies a la EUA a Cristina r i Cristina lgi va fer uma vietna a generac que s’inscri GueDirector Lisa Be Mora i Isa Mora mi rger, Bo bel André finalm d’aquella es ta, es pre ional que, u en Munta de Fotografi i Ro ac ent pe gu tge a Da berta Hellin nnie Rowa s l maca querra ameri ntava qu tivat Mú n sica vid Ga g è s’e rthism cana, Produ original e.» David rcía derrotad n cto Gu ra a Carles tiérrez Romá Àrea dePedragosa n Gube rn En pro Televisió. partic ducció asso Durad ipació cia a: 91 de TVC, da amb TV minuts TVE, ICA C i la · Nacio A i ICI nalitat: C Espany ola · An y: 2008

&$ ESTRENA A L’OCTUBRE

Susan Sarandon: Actriu. Defensa la necessitat que els artistes es comprometin amb els temes del seu temps.

«Això no és guerra: la guerra es fa entre soldats! Això és una matança de gent innocent! No té cap sentit! El món no pot aturar-ho? On és la consciència del món?» Henry Fonda BLOCKADE

«–Per què heu vingut fins aquí, doncs? –Pels articles que ens vas llegir sobre Espanya: “la democràcia està sentenciada”. Perquè vas dir que una pila de galifardeus donaven llenya a una pobra gent, que allò no era just i que hi havíem d’anar nosaltres per equilibrar la situació...» Ray Milland, AIXECA’T AMOR MEU

Le cinéma de Jean-Marie Teno

an-Marie Teno de l’histoire de tion entre éthiands, ainsi que les : le traumace des préjugés analyses d’hiss et européens ons, et livre des colonisation et

«LA DERROTA D’ESPANYA QUEDÀ COM UNA FERIDA OBERTA ALS CORS LIBERALS DE HOLLYWOOD.» Fred Zinnemann

NY International Independent Film & Video Festival 2009

A:B6A:CI:C9J8DADC>6A

mo Kenyatta, ident du Kenya

L’AMÈRICA SOLIDÀRIA AMB L’ESPANYA REPUBLICANA

Festival des Films du Monde Montréal 2009

2004)

aires sont arrit nous la terre. ors nous avons nous les avons e. Nous avions

ALVAH BESSIE, UN HOME COMPROMÉS AMB ELS SEUS IDEALS Nova York, 1905 - San Francisco, 1985

Festival Internacional de Cine de Mar del Plata 2009

9/10/08 09:37:20

:32


T. (+34) 934 700 531 Fax (+34) 934 700 576 Edificio Walden 7, p. 10, pta.11 08960 Sant Just Desvern annabofill@arquired.es

Anna Bof Dra. arq

• Diversos: professionals, particulars, petits negocis, associacions de comerciants... (logotips, papereries, etc.)

08014 Barcelona T. 934 239 478 Fax 934 250 892

La Torreta

tomate m e n j a r

HI-TECH@terra.es

STUDYDECORACIÓHI-TECH · SL

Rector Triadó 2, entlo.

STUDYDECORACIÓHI-TECH · SL

[ ] Anna Bofill Levi Compositora

Rector Triadó 2, entlo.

Rector Triadó 2, entlo.

T. (+34) 934 700 531 08014 Barcelona Anna Bofill Fax (+34) 934 700 576 Dra. arquit Edificio Walden 7, p. 10, pta.11 T. 934 239 478 T. 934 239 478 08960 Sant Just Desvern annabofill@arquired.es 08014 Barcelona

Fax 934 250 892 HI-TECH@terra.es

Fax 934 250 892 HI-TECH@terra.es

ve g e t a r i à

TURISME - TURISMO plantes RURALi flors

Residència - Casa de pagès Sant Maurici

Lope de Vega 85 08005 Barcelona T+Fax 933 077 016

08619 SANT MAURICI DE LA QUAR (Barcelona) T. 93 824 20 00 · Mòvil 619 682 685 www.agronet.org/agroturisme/smaurici.htm

Anna Bofill Levi Compositora

[ ]

E

E

sem!

ès 006 Vall de 2 del gener ola s any 4 de bte 1 de Plen de Cerd el sa 0h Ax Dis Sala ment . otel s 14,3 a la Ajunta migdia a l’Hna, a le de l’ 12 del ó serà arcelo ci s a le lebra , de B siu! ce és u e 3 d 3 ing inar bau ue v El d er Ari sió q il·lu Carr s olta lbor am A fari r s e n E arb lazar

ns ca

La Torreta plantes i flors Lope de Vega 85 08005 Barcelona

a B a i Sa olin Car a Rier Elen

plantes i flors Lope de Vega 85 08005 Barcelona

Dissabte 14 de gener de 2006 a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès a les 12 del migdia. El dinar de celebració serà a l’Hotel Axel Carrer Aribau 33, de Barcelona, a les 14,30h Ens faria molta il·lusió que vinguéssiu!

Carolina Barber Albors Elena Riera i Salazar

pte

e com na m. d 36 rcelo 1 n nú im u 0846 Ba er 2006 ò ten 010 ació. es, per 57 31 Gen rm oc 8 fi n con tat de 100 0 is :2 guem Pre tenim ll posició No teva dis a la

La Torreta

ns casem!

La Torreta plantes i flors Lope de Vega 85 08005 Barcelona

Barcelona Gener 2006

La Torreta

Preguem confirmació. No tenim llistat de noces, però tenim un núm. de compte a la teva disposició: 2100 0857 31 0100846136

plantes i flors Lope de Vega 85 08005 Barcelona

ESTABLIMENT DE QUALITAT ADHERIT A SANTS-CREU COBERTA CENTRE COMERCIAL ESTABLIMENT COL·LABORADOR AMB L'IL·LUMINACIÓ DE NADAL SANTS-CREU COBERTA CENTRE COMERCIAL

25

REBAJAS · REBAIXES · SOLDES · DISCOUNT · REBAIXES · REBAJAS

E


3. Llistat de les entitats i ONG que han rebut ajuts de la Fundació Tam-Tam (1996 - 2013) - Associació Heura - Associació Jama Kafo - Associació J. La Rotllana - Associació “Les Dones del 36” - Associació Lobby Dones Catalunya - Associació Voluntariat Lingüístic - Associació de Treballadors Pakistanessos - Associació de Persones afectades per radiacions i productes químics (ADQUIRA) - Associació de Pescadors Conservacionistes - Associació Planeta - Associació Plataf. Ciutadana contra la Impunitat - Associació de Profesionals de la Dansa - Associació de Promoció de la Bicicleta - Associació de Veïns de Casc Àntic - Associació de Veïns de Roquetes - Associació de Veïns Sagrada Família - Associació de Veïns Trinitat Nova - ATTAC

- Acció Ecologista - Actúa - Aids-Info Fyn - Aigua per al Sahel - Alternativa Solidària - Amics de la Bici - Arquitectes sense Fronteres - Asociación Amistad Pueblos Árabes - Asociación Comunicación para el Desarrollo Humano - Assemblea Cooperació per la Pau - Asociación de la Educacion Permanente de Adultos (AEPA) - Asociación Española de Pacientes con Tics y Sindrome de Tourette - Asociación Marianista de Ayuda al Tercer Mundo - Asociación Nacional Implantados Cocleares - Asociación Solidaria con las Mujeres Inmigrantes Peruanas en el Extranjero (ASOMIPEX) - Associació d’Actors i Directors Prof. Catalunya - Associació Àgora - Associació Alcàntara - Associació d’Alumnes Àgora de Barcelona - Associació Àmbit - Associació Amics Cope Trust - Associació per l’Assessorament i la Prevenció dels Abusos Sexuals a Menors - Associació Benestar i Desenvolupament - Associació Catalana per a la Infancia Maltractada - Associació Catalana Nacions Unides - Associació Ciutadana Anti-Sida - Associació Cultural Casa Orlandai - Associació Cultural Economia Crítica - Associació Cultural Humor Global - Associació Cultural Illacrua - Associació COMSOC - Associació per al Desenvolupament Comunitari - Associació Dones i Drets - Associació Dones Periodistes - Associació de Dones per la Reinserció Laboral - Associació Esplai Tronada - Associació d’Estudis Científics i Culturals - Associació de Familiars Malalts Mentals de Cat. - Associació FEM

- Barnamil - Bicicleta Club de Catalunya-BACC - Ca la Dona - Càritas - Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris - Centre de Treball i Documentació - Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) - Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs - Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) - Centro de Estudios Contemporaneos sobre America Latina (CECAL) - Centro Integral Para la Inclusión Social (CIPAIS) - Col·lectiu de Dones Divergents - Comitè Català de Solidaritat amb Colòmbia - Companya de Teatre Te de Cafè - Complicitat 2000 - Comunitat Palestina de Catalunya - Coordinadora d’Entitats de La Verneda - Creu Roja Catalunya - Diseños Sostenibles - Dones per la Solidaritat 26


- La Burxa - Lobby Europeu de Dones - Ludic 3 (Xile, cop d’Estat) - Medicus Mundi Catalunya - Mestres per Bòsnia - Metges Solidaris de Catalunya - Món-3 (UB) - Mujeres y Letras

- Ecologistes en Acció Catalunya - Eco - Unión - Entrepobles - Espai Roig, Verd, Violeta - European Cyclist’s Federation - Farmacèutics Mundi - Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) - Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatges Socials de Catalunya (FAVIBC) - Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament - Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans - Federació Catalana d’ONG per la Pau - Federación de Asociaciones Culturales y Educativas de Personas Adultas - Fundació FICAT - Finançament Ètic Solidari (FETS) - Fundació Alfons Comín - Fundació Banc dels Aliments - Fundació Casc Antic - Fundació Catalunya Voluntaria - Fundació Contes pel Món - Fundació Futur - Fundació Miguel Gil - Fundació per la Pau - Fundació Privada Desenvolupament Comunitari - Fundació Privada Relleu - Fundació Social Raval - Fundació Solidaritat U.B. - Fundació Tourette - Fundación Instituto de Victimologia

- Observatori del Deute en la Globalització - Observatori dels Drets Econ., Socials i Culturals - Orphanage Africa - Palo q’sea - Parròquia Santa Maria del Taulat - Pastoral Social - Plataforma contra la Guerra - Plataforma per la Reducció de Residus - Plataforma Uni. Contra la Violència de Gènere - Projecte Silenci - Proyecto Águila - Red Europea de Mujeres Periodistas - Recursos d’Animació Intercultural (RAI) - Sarajevo Koncert - Servei Civil Internacional - Servei d’Info. per l’Objecció de Consciència - Servei Solidari i Missioner - Setem Catalunya - Sodepau - Sos Racisme - Teatracció - Transforma

- Germinal, SCCL - Global Idea - Grup de Cooperació del Campus de Terrassa - Grup Balear Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) - Grup d’Educació per la Pau - Grup de Lesbianes i Feministes de Catalunya

- Unió de Religiosos de Catalunya - Universitat Internacional de la Pau - Vínculos Ahimsa - Voluntaris per al 3er Món

- Informació i Defensa dels Soldats (IDS) - Incode ONGD - Instituto Int. de Derecho y Medio Ambiente

- Xcade Catalunya - Xarxa d’Enllaç amb Palestina - Xarxa Int. de Dones Periodistes i Comunicadores

- Justícia i Pau 27


4. El documental African Request Com va nèixer aquest projecte Arran de la nostra assistència –com a entusiastes observadors– al Fòrum Social Mundial Policèntric celebrat l’any 2006 a Bamako (Mali), el nostre compromís amb els ideals altermundistes va rebre un nou i fort impuls. Viure en directe aquell clamor contra la guerra, contra la brutal desigualtat i el masclisme imperant o contra l’irresponsable saqueig de la Natura va ser per nosaltres una injecció d’optimisme que ens va dut a cercar noves formes d’actuació i intentar donar-lis un abast més ampli. Aquestes vivències i nous neguits van coincidir en el temps amb una etapa en que la Fundació Tam-Tam establia una amistosa relació amb alguns documentalistes crítics amb el caire que està prenent la societat en la que vivim i el desenvolupament dels darrers aconteixements internacionals. Alguns d’aquests professionals surten de les aules del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra on van ser alumnes del recentment desparescut, Joaquim Jordà. Un cineasta que, no només va manifestar una actitut de rebuig radical a les actuacions dels poderosos, sino que també va revifar la creació documental a Catalunya i va deixar, darrera seu, una emprenta en noves mirades. El projecte arrencà bàsicament arrel de la nostra sensació que l’existència del Fòrum Social Mundial i la feina que allà es fa no tenen la projecció internacional i mediàtica que es mereixen. La Fundació Tam-Tam va volguer col·laborar a difondre l’experiència mundial del Fòrum. Sinopsi Per primera vegada des del seu neixement, El Fòrum Social Mundial se celebra en una capital africana, a Nairobi (Kenia), durant 5 dies del mes de gener del 2007. No molt lluny de l’estadi on te lloc aquest encontre, a les rodalies de la ciutat, hi ha el segon suburbi més gran d’Àfrica: Kibera, un slum on hi viuen més de siscentes mil persones. Al llarg d’aquests dies, convivim amb dues realitats paral·leles: la del Fòrum –amb les seves manifestacions, tallers i veus de tots els racons del món– i la realitat de la vida diària a Kibera. Ens acompanya la mirada d’una jove del suburbi. African Request reflexa les variadísimes reivindicacions i propostes que es fan al Fòrum Social Mundial i com aquesta plataforma d’intercanvi entre associacions de tot el planeta és un exemple de radicalitat democràtica on l’actitut convergent dels participants –tot i les seves diferències– és un camí nou i apassionant cap a una veritable cooperació. Fitxa tècnica Producció executiva: Dària Esteva Producció: Olga Torrente Durada: 48 minuts Any: 2007

Una iniciativa de la Fundació Tam-Tam Realització i càmera: Jordi Oliver i Anna Sanmartí Fotografia estàtica: Jordi Oliver Muntatge: Sergi Dies 28


Amb la participació de: Arcadi Oliveres Chico Whitaker Millicent Idamano Eva Gillis Joel Nzuva Madjiguène Cissé Babusha Shema El Poble Saharaui Ghandi Peace Foundation Indian Resource Center Michael Odhiambo o Tieno (Kibera) Hope Rizers (Música pel Canvi Social) Difusió African Request va tenir la seva difusió, tal con li pertocava, sobretot per vies poc convencionals i generalment relacionades amb les associacions, ONG i centres cívics, encara i que es va estrenar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al juny de 2007 en el cicle: «Un mes, un artista: Jordi Oliver». - Centre Cívic Casa Orlandai. Presentació del documental al juny de 2007 per part de Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans. - Intermon Oxfam. Formacions internes dels voluntaris i voluntàries de l’equip de mobilització social. Patricia Carandell, responsable de mobilització social (2007). - Centre d’Art i Natura. Activitats d’agost de 2007. - Ajuntament d’Àreu (Agost de 2007). - Mostra de Cine d’ATTAC: «Per un altre món: Acció» (Ateneu Barcelonès, setembre de 2007). Presentat per Arcadi Oliveres i Luís de Sebastián. - Centro Español de Ayuda al Refugiado del País Valencià. Formació de voluntariat (setembre de 2007). - Projecció al Fòrum Social Català (Universitat de Barelona, gener de 2008). - Ateneu de Sant Roc de Barcelona (juliol de 2008). - Centre Cívic Transformadors, amb la presentació del llibre El futur del Fòrum Mundial, d’Esther Vinyas, de la Xarxa de Consum Solidari (maig de 2008). - Per altra part, African Request es pot trobar a Youtube on reb nombroses visites i es va editar en DVD per a la seva distribució gratuita entre associacions i ONG.

29

Fundacio Tam-Tam  

Activitats de la Fundació Tam-Tam dels darrers anys.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you