Fulles del Roure
Núm. 10 Desembre 2015 Febrer 2016
ADÉU a Fulles del Roure, BENVINGUDA a Fulles del Roure Encara que sembli paradoxal, ens acomiadem del butlletí bimensual “Fulles del Roure” i, alhora, obrim la porta al nou butlletí, “Fulles del Roure”. Es la mateixa paradoxa de la natura. Quan tot just queda a l’arbre una fulla seca, sacsejada pel fred de l’hivern, sembla que ha arribat
la fi. Pero no es la fi, es el principi d'una saba renovada, font del vigor de l’arbre. Arrenquem aquesta nova temporada del nostre butlletí amb la pretensio de comunicar-nos millor amb tots vosaltres. La comunicacio es potser la font mes
¡BONES FESTES A TOTHOM!
important del creixement huma: donar i rebre informacions, compartir experiencies, motivar-se mutuament. Gracies per acompanyarnos !
Què us oferim? Cada trimestre rebreu: . Notícies de la nostra fundacio . Entrevistes amb petites grans personalitats . Reflexio sobre les realitats de Ciutat Vella... I, sobretot, diàleg.
EDITORIAL Llum Delas, vicepresidenta Sembla que quan ve el fred l’anima s’encongeix. Pero no, no es pas el fred. Es el desproposit de les guerres, dels refugiats, dels empobrits. Es la corrupcio petita de cada dia, la
riba la llar acollidora. Arriba el Nadal, arriben els regals que commouen l’anima. Arriba Aquell que coneix de que esta fet el cor de l’home. I amb la seva arribada, ens recorda que els petits i el que es petit ens fan present el mes gran de la vida: l’amor.
corrupcio grossa darrere els titulars dels diaris. Es l’esgarrifança dels escandols quotidians que ens arriba i ens deixa mig muts.
Els voluntaris augmenten, el “gran recapte” es un fet que any rere any es repeteix. Els mediadors cerquen acords. Els qui comparteixen el que tenen ens entendreixen. Els qui inventen solidaritats ens ensenyen. Aquells que s’expressen des de la força del be, pero sense odi, ens ensenyen el camí a seguir.
Vivim un hivern dur en el nostre mon. Els sense sostre, sense entorns confortables, els caminants que busquen espais per a col·locar les tendes de llurs vides. Les metralletes, invents variats per a matar, per a sotmetre, per a fer por, per a enriquirse a costa de la vida dels altres. Tot hivern es real, cru. I mes per als desposseíts que son la gran majoria dels nostres germans els homes, les dones, els infants i les persones grans del nostre mon. I, a les nostres latituds, amb l’hivern tambe ens ar-
Al nostre Roure li han caigut algunes fulles, nomes aquelles que deixen passar el sol per tal que, asseguts vora l’arbre, descansem. Pero ja pressentim l’anada i vinguda de la saba que corre per les seves venes i que ens porta a esperar primaveres. Ens hi apuntem, a fixar la mirada en un estel que anuncia temps millors, aquells que venen quan ens estimem.
Arriba l’hivern, recicla! La Botiga Solidària compleix dues funcions: Social: proporcionar roba i parament a persones d’escassos recursos, a preus mínims. Economica: Aconseguir ingressos per a projectes deficitaris. S’acosta el Nadal. En revisar els teus armaris, fes donacio a la Botiga d’aquell parament, joguines, ornaments,… que, estant en bon estat, ja no utilitzes. La teva donacio contribuira a la funcio social.
“Compra de segona mà” Així mateix, si visites la nostra Botiga, trobaras articles interessants a molt baix preu, amb que pots fer un regal nadalenc. Les teves adquisicions contribuiran a l'economia de la Botiga… i a la teva! I si tens una mica de temps, pots oferir-te com a voluntari/-aria trucant al telefon 932956013 i t’orientaran. Vine a veure’ns, t’esperem!
VOLS SER VOLUNTARI? ET NECESSITEM
Roure et necessita. Es un bon senyal. Els dijous sortim de passeig d’11 a 12.30 h. Un grup de voluntaris acompanya els usuaris del Centre de Dia, pero necessitem mes persones que vulguin unir-se a la nostra gent gran. El fet d’escoltar-les, les passejades pel barri, els bancs al sol son basics perque ells se sentin be i animats. Tens temps? Et ve de gust ajudar?
Alguns dels usuaris i voluntaris del passeig dels dijous
Truca’ns (932956013) o envia’ns un missatge a: fundacio@fundacioroure.org
PROGRAMES QUE CREIXEN Els nostres programes pateixen modificacions i s’adapten a les noves situacions. Una de gran importancia es ampliar la capacitat del menjador per a atendre mes famílies amb nens, fins i tot nadons. Sabies que Roure es una de les dues institucions a Barcelona que
no tan sols reparteix aliments sino que, a mes, serveix menjars per a tota la família en els seus locals? Les novetats d’un altre dels programes es l’ampliacio de dies d’atencio en el “Rebost”. El nostre centre de distribucio d’aliments, el “Rebost”, va
començar atenent un dia a la setmana famílies del barri. Actualment atenem 96 famílies que reben menjar tres dies a la setmana. Gracies a l’esforç de nous voluntaris motivats i d’un equip unit podem atendre millor les persones que ho necessiten.
QUÈ SUPOSA VIURE A CIUTAT VELLA?
Per a coneixer millor les circumstancies del nostre treball, us posem un exemple concret que, a primera vista pot semblar nimi: l’autobus del barri.
Un transport que esta preparat per a moure’s pels estrets carrers de Ciutat Vella, portar els nostres veíns de casa al metge, al mercat… Tenint en compte l’edat mitjana dels nostres usuaris que viuen en aquest barri, quan l’autobus s’espatlla, es multipliquen les dificultats en la practica. L’autobus es l’unica manera que moltes persones es puguin
desplaçar. El conductor ja coneix tots els passatgers i el tracte es molt familiar. No podem perdre aquest bus que ens relaciona amb els serveis basics. A mes, necessitem que arribi a l’hora que ha d’arribar. Les persones que l’esperen no poden romandre molta estona dempeus. Els petits grans problemes de Ciutat Vella!
“Glòria a Déu al 4t 1a” Maria i Josep no les tenien totes. No, no els havien desnonat de casa, aixo es mes modern, pero estaven en un raco de mala mort. El part els va pescar fora de Natzaret. Maria va donar a llum —no sabem si el part es va avançar— sota un cobert i amb un vent del nord que no us en dic pas res! En aquestes circumstancies, uns pastors que caminaven per alla decideixen donar-los un cop de ma. Com que no s’havia inventat el buta, apa, a recollir llenya. Un pastor posa la samarra al Nen (semblava talment disfressat d’ovelleta), un altre es disposa a treure formatge i datils, que donen molta energia, un altre… En aixo, uns angels es posen a cantar “Gloria a Deu a dalt del cel” a dues veus, que fa bo de sentir-los. Pero, es clar, com poden callar si veuen que aquests pastors es desviuen per un nado?
Si voleu saber com acaba tot aixo, us explico que no acaba. Aquest mateix matí he sentit el famos “Gloria” al quart primera d’una casa del barri de Santa Caterina. Els angels deien així, a plena veu:
“Gloria a Deu al quart primera.” M’esquitllo al susdit i s’obre la porta del lavabo. Apareix llavors una dona, empunyant el pal de fregar. No te cara de pastor i, tot i no vestir samarra, la seva preocupacio es la mateixa que la dels pastors: donar un cop de ma a una persona que no es pot valer per ella mateixa. Ara entenc la cridoria angelical. Ja són 22 anys 22 anys en que els angels canten i canten. Sense pastilles Juanola ni res. I per que els ha agafat per cantar? Res de misteris. Perque ja son 22 els anys que funciona el programa d’Atencio domiciliaria. I els angels, que son uns manats, a mes d’aquesta canço, van dient baixet: “Pero que fantastic el treball d’aquestes dones; i, a mes, ajuden a la callada, sense fer soroll.” La Salut, que esta al dia de tot, m’hi afegeix mes detalls: “Roure aten ni mes ni menys que 120 persones que no es poden valer, total o parcialment, en 70 domicilis particulars. La major part d’elles en pisos mal condicionats, sense calefaccio, amb escales fosques, sense ascensor… Per que continuar?” “Quins serveis donem? Tot el que es necessita en una casa: netejar, preparar el menjar, acompanyar a cal metge, fer compres, fer companyia!” “Em preguntes sobre qui gestiona aquest treball. Una assistent social visita el possible usuari. Si es dona el vistiplau, una encarregada del projecte i cinc treballadores al seu carrec es reparteixen la feina per a
respondre als requeriments dels beneficiaris. Per a uns —la majoria— l’atencio es setmanal, per a altres, mes espaiada.” “Res de paternalisme. Un dels elements mes valuosos del Projecte es que els beneficiaris col·laboren amb el que poden —en el cas que puguin. El seu orgull es que no reben res «d’almoina». Dels 120 usuaris, nomes 2 no poden aportar res. A mes, ells son els qui decideixen quins treballs son prioritaris; respectem el seu parer i la seva autonomia.”
“Roure aten ni mes ni menys que 120 persones que no es poden valer, total o parcialment, en 70 domicilis particulars” "Sempre hem de baixar al terreny economic! No hi ha mes remei. Doncs sí, el deficit que origina aquest programa procurem solucionar-lo amb feines domestiques en institucions religioses, cases d’hostes, comunitats de veíns...” “Cal acabar amb un somriure. Deixa’m explicar-te una cosa genial: Saps que una de les usuaries veu programes de premsa rosa mentre resa el rosari? A veure si així deixen de dir bestieses!” I despres de tot aixo, us sorpren que els angels cantin a plena veu al 4t 1a?