PREMIS FRG 2013 – 1r. PREMI JACINT DUNYÓ
La cooperativa “de la llum” de Camprodon Única en el sector arreu del país i de l’Estat J. Víctor Gay
L’aiguavés del Ter és poblat per una gent que ha sabut, sap i sabrà treure profit de les seves aigües. Joaquim Camps i Arboix (El Ter. Barcelona: Destino, 1973) Camprodon es dibuixa entre dos
rius que li donen una estructura molt particular i que són elements bàsics en la seva formació i evolució. L’un és el Ter, un del rius més catalans. Neix, corre i desemboca al Principat, després de visitar cent trenta poblacions. L’altre és el Ritort, el primer afluent del Ter. L’un i l’altre arriben amb estrepitosa empenta, fruit del pendent que tenen els seus llits respectius. El Ter, que neix a Ulldeter, a 2.235 metres d’altitud, quan fa cap a Camprodon ja n’ha baixat més de 1.400. El Ritort fa un recorregut més breu. Des del Costabona, també arriba després d’un desnivell superior als mil metres. Ambdós rius es presenten a la vila amb una força torrencial, que ofereix moltes possibilitats d’aprofitament per a usos productius. És a dir, que constitueixen una excel·lent base econòmica. Gairebé cent vint anys de producció elèctrica a Camprodon L’aplicació industrial de l’aigua dels rius de Camprodon començà directament amb els molins fariners i els molins drapers, aquests, altrament dits nocs o batans. També hi havia la farga de les Rocasses —un nom que cal retenir—, on un salt d’aigua accionava el martinet, i el ferro quedava a punt per a ser treballat en la indústria metal·lúrgica. El pas següent data del 1870, any n 18
cooperació catalana n
J.V.G.
en què l’industrial olotí Ignasi Casabò va instal·lar-hi la primera fàbrica de telers moguts per energia hidràulica. Aquell mateix any, la societat “Antonio Matabosch e Hijo y Soler” va construir, una mica més avall de les Rocasses, la primera colònia industrial (l’actual Colònia Estebanell), on tres-cents telers eren moguts amb aigua, que igualment s’emprava a la secció de tints. L’electricitat no arribaria a Camprodon fins vint-i-cinc anys més tard, per iniciativa d’un fill del poble, Llorenç Barner, qui, d’acord amb l’esmentat Ignasi Casabò, instal·laren a les turbines núm. 371 - Desembre 2013 n
mogudes per aigua de la fàbrica tèxtil una dinamo que permetia obtenir energia elèctrica. Ben aviat, aquella nova energia produïda ja en suficient quantitat es pogué vendre, i això va afavorir molt l’economia local, ja que va atreure els incipients industrials, que instal·laren a les vores dels rius les seves fàbriques. És a dir, que avui Camprodon es disposa a celebrar els cent vint anys de l’arribada de l’electricitat. El procés d’electrificació del país té gairebé sempre un abast amb noms i cognoms. Generalment es tracta d’empresaris que apliquen la nova energia a les seves fàbriques que, com hem indicat,
Seu de la Cooperativa Popular de Fluid Elèctric a Camprodon.