opinió
Europa, L’Arc Mediterrani i el Ferrmed Manel Cardenya Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès arxiu
El passat dia 1 de desembre, a l’edifici
del Parlament Europeu es va celebrar un acte molt significatiu, organitzat per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. El seu objectiu era promoure l’espai econòmic i social que representa l’Euroregió de l’Arc Mediterrani com una realitat econòmica i social que justifica que la Comissió Europea del Transport declari el Corredor Ferroviari de l’Arc Mediterrani com a integrant de la xarxa i, per tant, subjecte d’una inversió preferent per part europea. L’Institut ha participat en l’actual procés de consulta que la Comissió Europea ha obert per a la revisió de la Xarxa Transeuropea de Transport. L’escenificació d’aquesta demanda dins del mateix Parlament es va fer amb la presència de tots els eurodiputats catalans i amb el suport d’una munió de personalitats –ben bé cent cinquanta– de la màxima representativitat política i econòmica, que es van desplaçar expressament a Brussel·les des de tot el territori de l’Euroregió. Seria excessiu fer-ne l’enumeració total. N’hi haurà prou si esmentem, a més dels eurodiputats, Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya; Joaquim Nadal, actual Conseller d’Obres Públiques; Germà Bel, Andreu Mas-Collell, i Òscar Ribas en representació d’Andorra. Aquesta petita enumeració l’he feta perquè vegeu la importància que els assistents han donat a la presentació. Cal destacar, també, la presència de representants de les companyies Ford i SEAT i les seves declaracions sobre el cost actual de la logística
de distribució; a escala mundial, aquest cost ha pujat tant que actualment constitueix en la principal partida que determina la localització d’aquestes empreses; tant és així que, si no es resol satisfactòriament el transport per tren fins al cor d’Europa dels productes acabats –cosa que representa fer la distribució amb un cost molt més baix que si aquesta es fa amb transport per carretera–, les empreses poden reconsiderar la seva ubicació i desplaçar-se a altres continents. Les autoritats europees pertinents s’han de convèncer que aquest eix ferroviari és el més eficient de tots els que s’han proposat, ja que el territori per on passa concentra, com a mínim, el 40% de totes les exportacions de l’Estat espanyol. Si es fa aquest corredor, doncs, per fi s’haurà aconseguit desfer el malefici que aquests territoris arrosseguen des de fa massa temps respecte als productes acabats. Això vol dir amplada de via europea i doble via, d’anada i de tornada; no pas com ara, l’any 2011, quan encara hi han més de quaranta quilòmetres de via única entre Tarragona i Castelló. Això és un escàndol. I és ben ridícul, a més a més, que per aconseguir-ho la societat civil hagi d’anar a Europa quan el mateix Govern d’Espanya hauria de ser el qui volgués aquesta opció i la presentés com a preferent. Els recursos són escassos i no es poden invertir de manera ineficient. La globalització de l’economia fa urgent aquest eix ferroviari i no s’hi val a badar. No hem de parar de reclamar-
arxiu
lo fins que no l’haguem aconseguit. La reducció de costos i de temps, la logística racional i ecològica..., tot hi porta si fem funcionar la racionalitat econòmica, i no pas els somnis radials absurds que, com diu Germà Bel al seu darrer llibre, perduren des del 1720 en la política espanyola de comunicacions, siguin per carretera o per ferrocarril; i ara, fins i tot en el camp aeroportuari. Per al convenciment de les autoritats europees, hi pot contribuir, també, l’acte del 12 de gener al Parlament Europeu, on Joan Amorós, secretari general del projecte FERRMED –gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia - Rin - Roine -Mediterrània Occidental–, ha defensat la inclusió, en el disseny de la Xarxa Ferroviària Principal Europea, de diverses línies importants que ara no hi són, com ara el Corredor Mediterrani, una part del qual és l’Arc Mediterrani. Tant de bo les autoritats espanyoles fossin capaces de veure clar el que la justícia i les circumstàncies reclamen i que arribessin al convenciment de ser elles les primeres a proposar a la Comissió Europea, durant la revisió que aquest any vinent es farà de la Xarxa Ferroviària Principal Europea, la inclusió d’aquest Corredor Mediterrani com a projecte prioritari, una inclusió que comportaria la declaració d’inversió preferent, que és una condició imprescindible per a fer possible la realització pràctica de la via i de tot el que implica. Aquesta qüestió és de la màxima importància per a tots els territoris afectats. n