Economia coopERATIVA TORNAVEU
Les seccions de crèdit de les cooperatives agràries Fermí Vives i Rafael Ricolfe Fundació Roca Galès
Arxiu
Celler del Sindicat Agrícola de Valls, obra de Josep Maria Vives Castellet (1919).
16
Cooperació Catalana
La majoria de les cooperatives agràries històriques (algunes ja han complert els 100 anys) es van fundar a partir de la Ley de Sindicatos Agrícolas y Cajas Ru rales, de 1906, promocionada per Antoni Maura, polític de les Balears. No obstant això, amb la Llei d’Associacions del 1887, ja s’havien constituït algunes cooperati ves de consum, de treball i agràries: en destaquen la Societat Agrícola de Valls, la primera a legalitzar-se el 1888, i la sego na és la de Barberà de la Conca, de 1891. Les caixes rurals a Tarragona i pro víncia es deien caixes agràries i a Lleida, seccions de crèdit. Independentment del nom, són seccions de crèdit dins de les cooperatives, com pot ser la secció de l’oli, la secció del vi o la secció dels cere als, etc., totes sense personalitat jurídica. La seva activitat és fomentar els es talvis dels socis i dels seus familiars i fer préstecs, tant a la cooperativa com als socis, a curt o mitjà termini. Les cooperatives agràries, sovint poc capitalitzades, han utilitzat aquests re cursos per a la seva activitat, tant per al capital circulant com per a l’immobilitzat. Als anys 60, amb la Llei de la reordena ció bancària, a voluntat de cada coopera tiva, podien seguir amb les seves funcions o convertir-se en caixes rurals o coopera tives de crèdit amb personalitat jurídica i subjectes al Banc d’Espanya, complint els coeficients d’aportació de capital i quotes
per gaudir del fons de garantia de dipò sits, d’acord amb el seu passiu. De totes les cooperatives agràries de Catalunya, 110 tenien secció de crèdit. Unes poques van utilitzar diners per construir locals per a la seva activitat, ofi cines, magatzems, cambres frigorífiques per a la fruita, escorxadors i d’altres. En immobilitzar els recursos en inver sions a mitjà i llarg termini d’amortitza ció, es van trobar faltats de circulant dis ponible per als socis que necessitaven el seu capital. Es van fer manifestacions que van provocar un gran malestar, tant a la cooperativa com a la població. Amb l’aprovació de l’Estatut d’Auto nomia de Catalunya, la Generalitat va assolir les competències exclusives en matèria cooperativa i va aprovar la Llei 4/1983, de 9 de març, de cooperatives de Catalunya. S’establia així que les coope ratives agràries podien crear les seves seccions de crèdit per llur finançament a la cooperativa i als seus socis. El conseller d’Economia i Finances del Govern de la Generalitat de Catalunya, va presentar al Parlament de Catalunya l’avantprojecte de Llei de regulació de funcionament de les seccions de crèdit, aprovat pel Consell Executiu en la seva reunió celebrada el 8 de novembre de 1983. Amb la Llei 1/1985, de 14 de gener, les seccions de crèdit són regulades per primera vegada. Aquesta Llei consta de