Page 1

a t r e b o a d i t r a P


Fotos: Marta Gastón

A

partir de l’exposició Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes, la Fundació Joan Miró, Experimentem amb l’ART i el Club d’Escacs Comtal han desenvolupat el projecte de pedagogia cultural col·lectiva Partida oberta. El grup de treball –integrat per quatre jugadors del Club d’Escacs Comtal, un mediador d’Experimentem amb l’ART, una mediadora del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró i una realitzadora audiovisual– ha organitzat una sèrie de trobades de debat sobre la representació del món dels escacs en les obres exposades. Mitjançant un procés obert i horitzontal en què totes les parts implicades han negociat el seu paper i els seus interessos, el projecte s’ha construït com un camp experimental d’aprenentatge, de naturalesa oberta, propi d’un procés d’investigació. Així mateix, la Fundació Joan Miró ha impulsat Partida oberta amb la voluntat de fomentar una relació més inclusiva i diferent amb el seu entorn, el Poble-sec. La intenció és que les exposicions i les activitats que se’n derivin generin una proposta rica i útil per a la vida del barri. El format triat per compartir l’experiència de Partida oberta va ser primerament una jornada de debat que va tenir lloc a la seu del Club d’Escacs Comtal, no entesa com una presentació de resultats, sinó com un lloc on compartir la recerca amb la intenció de sumar veus i punts de vista als debats que han sorgit durant les sessions de treball al llarg de tres mesos. La segona formalització de la recerca és el document que teniu a les mans, que sorgeix del treball de camp de l’exposició Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes i de l’estudi del catàleg. Després de trobar diversos errors de disposició de les peces dels jocs d’escacs i els seus taulers, hem volgut afegir una fe d’errades a Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes, que posa de manifest la manca de coneixement expert del món dels escacs. Aquesta fe d’errades es presenta amb el mateix esperit que les que se solien incloure als llibres: com un full encartat a la publicació que donava fe de la humilitat de l’editor en reconèixer els seus errors.


Fe d’errades Catàleg

Alexander Calder, Chess Set, 1944

La posició del rei i la dama de les blanques (vermell) es troba invertida. En un tauler d’escacs les peces de cada bàndol sempre se situen en una posició simètrica a les de l’altre. En aquest joc, però, no és així. D’aquesta manera, veiem com les dues peces centrals (el rei i la dama) estan invertides. Això vol dir que un dels dos bàndols ha col·locat malament les peces.

Man Ray, Jeu d’échecs, 1920–1962

En aquest cas, passa exactament el mateix que en l’obra d’Alexander Calder que acabem d’esmentar. Aquí, és la posició del rei i la dama de les negres la que està invertida, la qual cosa indica, de nou, que un dels dos bàndols ha col·locat malament les peces.

Marcel Duchamp, Échiquier de poche, 1943–1961

La disposició és incorrecta, el rei i la dama estan mal col· locats i queden invertits en la seva casella. És important que les dames se situïn a la casella del seu color, cosa que no passa en aquest joc, ja que són els reis qui les ocupen. Per tant, es tractaria d’una partida amb els flancs (costats) girats i en conseqüència, diferent d’una partida normal.

Yoko Ono, White Chess Set (Play It by Trust), 1966

La partida de la fotografia reproduïda al catàleg presenta una disposició de les peces impossible i aleatòria. Un jugador amb coneixements bàsics dels escacs té clar que el rei és una peça que cal protegir. En aquesta fotografia, pel que sembla llegint la disposició de les peces, el rei es troba enmig del tauler amenaçat per dues peces, la qual cosa dona lloc a una posició que seria impossible que es produís. A més, trobem una torre que difícilment hauria arribat on és i una estructura de peons situada aleatòriament, sense cap sentit ni objectiu.


Fe d’errades Exposició

Alexander Calder, Chess Set, 1944

La disposició de les peces no té gaire sentit en una partida. Respon a un conjunt de moviments aleatoris, sense cap objectiu per part dels jugadors. Si es tractés d’una partida jugada per nens podria ser versemblant, però no sembla que aquest sigui l’objectiu de l’exposició.

Max Ernst, Chess Set, 1944

El tauler no està ben col·locat. La casella inferior de la dreta (H1) és negra i hauria de ser blanca. El tauler d’escacs té l’eix de simetria en diagonal, per tant, si el rotem podem crear dos espais diferents. Un, l’oficial, té una casella blanca a la part inferior dreta. L’altre, una casella negra. En aquest cas trobem una casella negra i per tant, s’ha de girar el tauler.

Fotos: Marta Gastón

Una proposta de:

Partida oberta  

A partir de l’exposició "Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes", la Fundació Joan Miró, Experimentem amb l’ART i el Club d’E...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you