Laura Ariño: Morfologies a la Revista Bonart

Page 2

Lluís Vilà, “Absolut II” Galeria Balaguer Barcelona

Laura Ariño. S/t.

ascendent, hermètica, com una larva on l’ànima està en constant canvi. Una metamorfosi que va prendre vida durant la performance Rastres vitals, de la ballarina i actriu Laura Calvet, que es dugué a terme durant la inauguració, el passat 15 de gener. Una interpretació poètica, rítmica i sentida de l’obra d’Ariño, una reflexió dinàmica del concepte de metamorfosi explicitada a través del gest, la música i el ball. Aquesta és, en definitiva, la carta de presentació de Laura Ariño en el món de l’art. Amb un catàleg profusament il·lustrat, amb un text introductori de Bernat Puigdollers, en què es plantegen les eines necessàries per entendre l’obra, Ariño mostra amb els quaderns exposats el procés creatiu de les seves obres. No té res a amagar. La seva obra és sincera, directa, clara, i, així, tal com és, ens la mostra a cor obert, bategant davant els nostres ulls. Bernat Puigdollers

La galeria Balaguer exhibeix dues de les sèries més representatives de les darreres creacions de Lluís Vilà: Absolut (2009) i Nautes (2006-2009). Aquestes dues sèries componen l’exposició Absolut II, que es podrà visitar fins al 15 de febrer del 2014. El concepte de l’Absolut va marcar la darrera creació de Vilà. Entès com a concepte bicèfal: principi i fi, construcció i destrucció, l’absolut suposa el marc referencial i l’horitzó d’expectatives de tota creació. La manera de procedir seria la de construir a partir d’allò que no es pot definir i que roman ocult. La sèrie Absolut se sosté a partir de la desconstrucció de la seva pròpia obra. Un espai en blanc resultat de la construcció i destrucció de l’obra. Dues forces contraposades que en la seva lluita desapareixen en un silenci perfecte, tot esvaint-se en el no-res. Lluís Vilà descrivia el seu treball com una mena d’undripping: “Despinto les

meves pròpies obres amb aire a pressió o amb aigua fins que pràcticament han desaparegut. Si no m’aturo, el resultat seria el blanc inicial...”. Nautes, la sèrie d’escultures elaborades des del 2006 fins al 2009, són éssers anònims, sense rostres, que exemplifiquen la potencialitat de tot element en desenvolupament. Els nautes apareixen com a personatges enfrontats a la seva consciència i inconsciència. Figures que graviten en el misteri de la seva existència o de la seva pròpia destrucció. Com explica el crític Eudald Camps, el treball de Lluís Vilà ha mostrat un interès especial en aquests símbols transversals i de significat perfectament obert, com és el cas dels seus nautes, el seu pa, el seu absolut. “Tot plegat són cristalls d’un univers calidoscòpic que caldrà continuar revisant, conscients, però, que cada nou gir del tub de miralls implicarà noves solucions en aquesta geometria canviant que era el seu art.”

Lluís Vilà. Nautes. Escultura. Galeria Balaguer. (Foto Pere Duran).

febrer i març 2014 | bonart | 063


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.