BUTLLETÍ DE LA FUNDACIÓ ANA RIBOT Un “poquet” es molt, i cada “poquet” compta
El centre de dia de Pallejà fa anys: 10! Desembre 2011
UN PETIT RECULL DE L’EMOTIU ACTE COMEMORATIU EL 5 DE NOVEMBRE 2011 Ja 10 anys de servei a la gent gran! Deu anys, és un bon moment per reflexionar, per valorar el camí fet i el que tenim per davant, per aprendre dels errors i per plantejar-nos noves fites. Hem crescut, ens hem equivocat, hem aprés, hem aconseguit moltes millores per la nostra gent gran: un centre amb més espai, amb més recursos, amb més serveis en general, un equip de professionals ampli i estable, un transport adaptat que ajuda diàriament a més de la meitat dels avis del centre. Es moment de pensar com ens plantegem el futur, què volem millorar i aconseguir, però, per sobre de tot i malgrat la difícil situació actual, hem d’aconseguir mantenir la mateixa il·lusió i empenta que fins ara (o potser més?). GRACIES A TOT EL PERSONAL DEL CENTRE QUE DIA DARRERA DIA, ANY DARRERA ANY HAN ESTAT AL "PEU DEL CANO", ALS VOLUNTARIS DE LA FUNDACIÓ AMB ELS QUE HEM POGUT CONTAR CADA VEGADA QUE ELS HEM NECESSITAT, A LES FAMILIES DELS AVIS DEL CENTRE PER LA SEVA IMPLICACIÓ I PARTICIPACIO EN LA VIDA DEL CENTRE, A LES ENTITATS I EMPRESES QUE ENS HAN AJUDAT ECONÒMICAMENT DURANT AQUESTS ANYS PER PODER FER MILLORES EN EL SERVEI, ALS SOCIS I PATRONAT DE LA FUNDACIÓ ANA RIBOT QUE ENS HAN RECOLZAT CADA VEGADA QUE HO HEM NECESSITAT. Angels Saldaña—Directora del Centre de Dia de Pallejà
Un recull de les paraules. Moltes gracies a tots per haver vinguts, perquè crec que ens hem de felicitar per aquesta celebració, per tot el que hem aconseguit, gracies a tots, gracies al personal del Centre de Dia, gracies a la Directora del Centre, al Ajuntament de Palleja i a la Fundació. Molta gent es pregunta, qui era l’Ana Ribot?. L’Ana Ribot es aquesta Senyora que esta fotografiada a la entrada del Centre de Dia, era una Senyora molt maca, molt elegant, era una persona de la que jo us vull parlar. L’Anna Ribot era la meva avia. Va néixer al 4 de gener de 1980 i va morir al 19 de setembre del 1958, va viure 68 anys. Va tenir tres fills, un d’ells, el segon, va morir quan tenia 2 anys, portava el nom de Casimiro, desprès va néixer el petit, i li varen posar el nom de Casimiro. El fill gran era el meu pare, Joan. La meva avia, per raons de la seva vida i les circumstancies, que com a tots nosaltres, la vida ens fan passar, va assolir una sèrie de característiques i valors, que la feien especial. Era una persona que tenia un gran sentit del servei, era una persona molt servicial, que sempre estava pendent del demes, sempre ajudava a la gent del seu voltant. Al mateix temps era una dona compromesa, compromesa amb els seus germans, amb els seus fills i amb els seus nebots. Penseu que tota la seva vida va estar pendent del seus germans, molts d’ells amb descendència a Palleja, com es el cas del seu germà Josep, pare de la Elvira I la Carmeta Ribot Molins, I de la seva germana Eulalia, mare d’en Josep I Casimir Coca Ribot, que va mori molt jove, deixant els seus fills infants. L’Ana es va fer càrrec d’aquells nebots com si fossin els seus fills. Ja veieu, que totes les coses que li van passar a la vida, la van fer una persona amb unes qualitats que crec son dignes de fer memòria. Qualitats, formes de fer i d’actuar que l’han caracteritzat, que dintre de la família s’han transmès, com segur es el cas de molts de vosaltres, que la família va transmeten als fills, als nets, als besnéts, de generació amb generació. Aquesta transmissió dels valors presents a la vida de l’Ana Ribot Duran i vius a la seva família, es el motiu de que la Fundació porti el seu nom. Quan en Ramon Llort, que ha parlat abans de mi, va anar a veure a la meva mare, pocs anys abans de la seva mort, per demanar-li que fes aquesta acció amb la gent gran de Palleja, jo vaig pensar que la Fundació que realitzaria aquesta acció, portes el nom de la meva avia, l’avia Anita. Perdoneu que torni a la meva avia, perquè avui que celebrem el 10e aniversari del Centre de Dia de Palleja, vull tenir un record especial per la meva avia, i per la meva avia dels últims anys de la seva vida. L’Ana Ribot va patir una malaltia que li van ocasionar la seva mort, per això la seva mort als 68 anys. Tots el valors que va viure durant la seva vida, també varen estar present fins els últims moments de la seva vida. Aquest valors per la seva família, aquells compromís vers als demes, aquella entrega, sempre amb un somriure, amb discreció i esperit de servei, amb aquella inspiració cristiana, perquè la meva avia era creient i tenia un sentit espiritual per totes les coses quotidianes. A partir d’aquí, dir-vos que la Fundació, aquests valors els ha fet seus. Aquets valors que les famílies transmetem de pares a fills, de generació amb generació, una Fundació per intentar que aquests valors perdurin molt de temps. Aquests valors volem que estiguin presents a aquest Centre de Dia, al poble de Palleja, amb tots vosaltres, durant molts i molts anys. El valors de la família, de l ‘esperit de servei, el valor del compromís, el valor de la discreció, continuïn existint dintre de la gent. I això, com es fa?, i ja per acabar. Això es fa gracies als treballadors, els professionals i les persones que fan possible que la Fundació funcioni. Els treballadors d’aquest Centre, les cuidadores, els professionals, els terapeutes i la Directora al capdavant de tots, l’Angels Saldaña, han sigut las que han fet possible que aquesta manera que pensava la meva avia, d’enfrontar-se a la vida, continui. Aquest esperit de servei, aquesta discreció, d’aquestes persones que no fan les coses per quedar be, fan les coses així, perquè els hi sort del seu cor. Que sort de dintre seu, son persones que saben estimar, que donen carinyu, que s’emocionen, que viuen i transmeten amb aquests avis, tots aquests valors. Jo els vull agrair sincerament a totes i tots, el servei que fan a aquesta Fundació, desitjo que continuïn així, de la mateixa manera que han fet que aquests deu primers anys, que com la vida mateixa, els primers anys de vida son importantíssims, perquè son els anys que hem rebut mes amor, mes carinyu de la nostre vida. D’alguna manera els 10 primers anys, son els anys que definiran el nostre futur. I en nom d’ aquesta Fundació voldria donar les GRACIES a aquestes persones, GRACIES per tots aquests anys, GRACIES per fer possible el que es aquesta Fundació, i el que serà els propers 10, 50, 100 i espero que 150 anys. Xavier Molins i Amat—Vicepresident de la Fundació Ana Ribot
Escrit de la Pepita que ve al Centre des de l’any 2005
Benvinguts en el dia de la celebració del desè aniversari de la nostra gran casa del Centre de Dia de Pallejà. Vaig venir a la inauguració avui fa justament 10 anys, vaig saludar als fundadors, als senyors Molins i al matrimoni Srs. Llort, els quals van ser un dels promotors de fer un Centre pels avis de Pallejà, ja que no hi havia cap aquí. Vaig tenir la desgràcia que uns anys després vaig patir un ictus. El meu fill i la meva jove em van portar per a què ho visités, per venir quan sortís de l’hospital. Però quan vaig sortir per anar a casa no tenia ganes d’anar enlloc. Va ser l’any 2005, quan vam entrar a aquesta casa, el meu marit i jo, érem poquets, unes 20 persones. No coneixia a la Directora, va ser molt carinyosa i amable com és sempre ella, sempre està disposada a ajudar-te en el problema que sigui. Quan estaven parlant va sortir una de les noies que treballava, l’Angeles, la conec des de que era molt joveneta, i després va aparèixer la Pili.Hem fet i fem moltes coses aquí: molts tipus de treballs manuals, jocs, música, excursions a Montserrat, a la platja, al “merendero”, també exercicis de memòria, gimnàstica i varies funcions de teatre, i tantes coses que ja no recordo.Sort de venir aquí, doncs quan no em trobo be, em quedo a casa sola i quan torno al Centre m’animo i m’oblido una mica dels meus problemes. Gràcies a tot el personal del Centre i a la Directora que sempre està atenta al que ens passa. Pepita Puigventós Xancó
10 Anys al servei de les persones grans, intentant Ajudar, Cuidar, Acompanyar, Activar, Estimular,.... però per sobre de tot ESTIMAR.
“ Gràcies a tots els que heu fet possible aquest camí perquè heu confiat en nosaltres, en el nostre compromís i professionalitat.”
Escrit de la familia de Encarna que està al Centre des de l’any 2006
MENSAJE DE ESPERANZA Lo titulo así porque no quiero que sea un relato triste, sino esperanzador, para alguien que pase por mi situación. Un dia me dan un diagnóstico. Mi madre tiene Alzheimer. Yo tenía pánico a estas palabras, aunque sabia lo que estaba pasando, hasta el último dia tenia esperanza de equivocarme, no fue así, era Alzheimer. Estaba embarazada, por un lado sentía la alegría de que iba a ser madre y a la vez la gran pena de que mi madre no podría disfrutarlo conmigo. En esto me equivoqué, la niña quiere a su abuela con locura y ella a la niña también. Desde ese día tengo dos grandes metas en mi vida. Por un lado, ser una buena madre para mi hija, por otro, no dejar que mi madre olvide que ha sido y es la mejor madre que yo podía tener, ojala yo consiga ser para mi hija lo que su abuela es para mí y como madre pueda enseñarle la mitad de lo que a mí me ha enseñado, y me sigue enseñando la mía. Sí, por que después de cinco años de sufrir esta dura enfermedad, aun me sigue enseñando cosas tan importantes como lo que se puede decir con una mirada, con un gesto, el valor de una carícia, el poder de un beso, un abrazo,… Al poco de conocer el diagnóstico, llegamos a la Fundación Ana Ribot, al centro de dia de Pallejà. El primer día que la llevamos fue muy duro, ella no quería ir, sentía que nos desatendía, que abandonaba sus obligaciones, su casa, y nosotros no la queríamos llevar, pero todos comprendimos que era lo mejor para ella, y lo aceptamos. Al poco tiempo todo cambió.Iba contenta, se encontró con personas en su misma situación y volvió a sentirse útil, tenía la sensación de que había compañeros a los que ella podía apoyar. Se sentía querida, hizo amigos y de alguna manera sintió que ahí ella encajaba y tenía su lugar. Después de cinco años con vosotros, ella ya no nos puede explicar como se encuentra, por eso seré yo su portavoz, tomo su palabra y os quiero explicar lo que yo siento y sé con seguridad. Sé, que el día que entramos en vuestra casa, se convirtió también en nuestra casa. Sé, que llevarla fue lo mejor que pudimos hacer por ella. Aunque en un principio sentí que, de alguna manera, aunque por su bien, la abandonaba. Ahora tengo la certeza de que no fue así. Sé, que la cuidais lo mejor posible todos y cada uno de vosotros. Sé, que sois parte de su vida y de la nuestra. Y como sé todo esto, quiero aprovechar para daros las gracias por acompañarnos en este duro camino, aconsejarnos y apoyarnos cuando lo necesitamos. Gracias a todos los voluntarios que, desinteresadamente dedicais vuestro tiempo a ayudarnos y gracias a todos y cada uno de los que trabajais ahí, por hacerlo con profesionalidad y el cariño con el que lo haceis. GRACIAS A TODOS POR ENCONTRARNOS Escrit de l’Angeles Verdugo, gerocultora del centre de dia
Buenos días a todos. En primer lugar, quería agradecerle a Àngels la oportunidad que me ha concedido para poder compartir con vosotros mi experiencia y mis sentimientos como trabajadora más veterana del centro de dia pallejà. También disculparme por realizar estas palabras en castellano, pero puesto que voy a hablaros de mi, os pediría que comprendierais que me siento más comoda hablando en mi lengua materna. Durante el verano de 2001 corrían voces por el pueblo de la apertura de un nuevo servicio para las personas mayores del municipio, un centro de dia. yo había trabajado durante 10 años en la residencia fundación virgen de nuria de pallejà y dada mi experiencia, fueron muchos los vecinos del pueblo que me animaron a llevar mi curriculum para trabajar en el nuevo centro de dia. el miedo al cambio, al rechazo y la falta de formación reglada hicieron que no presentara mi curriculum hasta bien entrado el mes de octubre. Para mi sorpresa, recibí una llamada des del ayuntamiento explicando la posibilidad de realizar una entrevista. El dia 12 de noviembre de aquel mismo año empezaba mi nueva aventura. Los recuerdos de aquellos primeros meses son muy bonitos: Instalaciones modernas, servicios que nunca habia visto y unos pocos usuarios que jamás olvidaré. En el verano de 2004, por razones personales que aún hoy en día me cuesta recordar, tube que pedir una escedencia y me ausenté de mi labor en el centro hasta octubre donde el cambio que se llevaba a cabo en el servicio me hizo regresar, la fundación ana ribot cogia las riendas de la gestión del servicio. Mis problemas personales fueron augmentando y tube que dejar mi empleo durante 10 meses. Pasado ese tiempo, mis circunstancias cambiaron y pude volver sin ningun problema a trabajar en el centro. Gracias al apoyo de la fundación pude obtener el certificado que garantiza mi formación a través de la experiencia y actualmente soy una de las 8 auxiliares del equipo gerocultor del centro y del ampio abanico de trabajadores que luchamos dia a dia por mejorar la calidad de vida de nuestros ancianos. Me gustaria terminar recordando y felicitando a todas aquellas personas que trabajaron conmigo, a los usuarios que pasaron por el centro y a sus familias porque gracias a ellos no sólo he crecido como trabajadora, sino tambien como persona. Muchisimas gracias. Angeles Verdugo Escrit de Rosa Juncadella
Ramon, qui ens ho havia de dir que avui el Centre de Dia celebraria amb esplendor l0 anys de la inauguració. Recordes el primer dia que vam parlar amb la senyora Gloria, d'un projecte de Centre de Dia per Pallejà i ella ens contestava: a mi tot el que es pugui fer per aquest poble i la seva gent m'encantarà i sobretot per la gent gran. Peró es clar, necessito algú que m'assessori. Després vam parlar amb el senyor Casimir i ens va dir si la Gloria ho diu, jo confirmo el doble. L'assessor va ser en Xavier Molins fill de la senyora Gloria, que va prendre tant d'interès en el projecte, que per això es van fer passos molt aviat. Varem parlar amb el senyor Batlle Josep Cardús de la necessitat que teníem a Pallejà d'una alternativa per les persones mancades física o mentalment, que no volien anar a una residéncia, ja que els feia molt d'impacte deixar la seva família i les pertinences que estimaven des de tota la vida. Li va semblar molt interessant l'idea però inaccessible per falta de recursos i estava assebantat de que en algun poble n'hi havia, però no funcionava prou be per manca de persones assistens. Nosaltres li vam dir: n'hem visitat alguns i si que funcionen. Llavors la família Molins va pactar una Fundació que l'anomenaren: “Fundació Anna Ribot” en record de la seva mare i avia que tant havia fet i estimat Pallejà. Seguiré explicant el procés , en diferents ocasions i acabo dient: MOLTES FELICITATS I MOLTES GRACIES A TOTS ELS QUE HEU FET POSSIBLE AQUEST PROJECTE I AL PERSONAL QUE HI TREBALLEU AMB TANT D'AMOR, PERQUÈ SIGUI UN CENTRE MODÉLIC. Rosa Juncadella i Ramon Llort—membre del patronat de la Fundació Ana Ribot
1
3
2
En aquestes fotografies podem veure: 1. Un grup de visitants a sala de psicomotricitat. 2. Una petita mostra de manualitats realitzades pels usuaris del centre de dia. 3. Una part del personal del centre de dia. 4. El president de la Fundació, D. Casimiro Molins, junt amb la seva esposa i diferents membres del patronat de la Fundació, la directora del centre de dia i representants de l’Ajuntament de Pallejà. 5. Petit refrigeri al jardí de la Fundació.
4
5
Agraïm a les següents entitats la seva col·laboració durant l’any 2011: DKV Seg. Ajut per realitzar noves teràpies al Centre de Dia (hort urbà).
Fundació Maria Francisca de Roviralta. Ajut per el transport adaptat.
Ciments Molins. Ajut pel finançament de les obres d’ampliació del Centre de Dia de l’any 2009.
Fundació Adolfo Montanyà Riera. Ajuts per a usuaris del Centre de Dia.
Laboratoris Del Doctor Esteve. Donatiu per la Fundació Ana Ribot
Oficina “La Caixa” de Pallejà. Donatiu per la Fundació Ana Ribot
En compliment del que estableix la Llei 34/2002, l'informem que si no desitja rebre més notícies, pot donar-se de baixa responent aquest missatge indicant en l'assumpte: “Baixa”.