en aquell moment, el seu exemple ens va ajudar en aquesta situació, donant-nos les pautes de què fer i com fer-ho. Sempre recordaré les seves suggerències pel que fa als debats polítics en el Parlament de Catalunya, quan hi vaig ser a la primera i tercera legislatures, ja que sempre deia: no parlis per als que t’escolten al Parlament, sinó per als homes i dones que, sense ser-hi presents, són els que ens necessiten per tal que defensem els seus interessos i poder millorar les seves condicions de vida i treball. En aquests moments en què ser i exercir de comunista no és gens fàcil, tot i que tinguem el govern tripartit a Catalunya i que a l’Estat espanyol governi el PSOE, la seva vida i la seva experiència són un exemple i un al·licient contra la passivitat i la necessitat de militància comunista. Vull agrair, en nom de la Fundació, les col·laboracions plenes de generositat de les persones que han escrit aquest llibre, però també les d’aquells i aquelles que hi han posat el seu suport, començant per l’Ajuntament de Mataró, i sense oblidar els correctors, dissenyadors... Cal fer esment, també, de persones que haurien d’haver escrit però no ho han pogut fer, per malaltia o perquè són molt grans, persones como en Germinal Ros, l’Àngela Grimau, en José Gros... i en Josep Miquel Céspedes, recentment desaparegut. No puc acabar aquesta presentació sense recordar en Román, en Josep Serradell, que va ser el seu company, que la va acompanyar en la seva vida i en els seus ideals fins al darrer moment. Margarita, sempre et recordarem, i per això seguiràs vivint amb nosaltres i en la nostra lluita per un món millor, pel socialisme i el comunisme. Abril 2004
- 10 -