L’Augustus Tarancot

En Tarancot crida ben fort que no vol guerra a cap lloc

Estic en xoc. Fa tot just tres mesos, quan acabàvem d’estrenar l’any, us deia que el meu desig per aquest 2022 era que la pandèmia de la COVID-19 toqués el dos. Us ho deia sense ser conscient que una guerra esclataria poc després. Si ho hagués sabut, si m’ho hagués arribat a imaginar, és evident que el meu desig hagués estat un altre.

Perquè el que vull, com estic segur que vol tothom, és que no hi hagi guerra. I ho crido ben fort. Cap guerra enlloc. Ni a Ucraïna ni a cap lloc. A cap lloc. Perquè encara que no surtin diàriament a les notícies, resulta que al món hi ha multitud de conflictes actius. Alguns fa anys que duren mentre que uns altres són més nous. No m’agrada gens ni mica parlar de coses negatives, però quan buscava informació sobre la disputa armada entre Rússia i Ucraïna, per veure si entenia què estava passant, vaig trobar que, per desgràcia, en aquests moments al món hi ha, com a mínim, una seixantena de conflictes bèsties.

Sempre hi ha hagut guerres. Entre tribus, entre civilitzacions... Durant tota la història. Per intentar controlar territoris, per intentar controlar recursos naturals, per raons econòmiques, per motius polítics, per qüestions religioses...

Una guerra és una lluita armada entre dos bàndols com a mínim, que poden ser de països diferents o bé d’un mateix país. Sempre implica violència i causa morts, militars o civils o de tots dos. En la recerca d’informació que us deia que he fet, vaig trobar que fins i tot hi ha una “classificació de guerres” segons la xifra de morts anuals: les guerres grans (més de 10.000 morts l’any), les menors (entre 1.000 i 10.000 morts l’any), els conflictes (entre 100 i 1.000 morts l’any) i les situacions de violència (menys de 100 morts l’any). D’acord amb aquests criteris, avui hi ha cinc guerres grans al món. Més enllà de la d’Ucraïna, les altres quatre són la de l’Afganistan, la de Myanmar, la guerra civil del Iemen i la de Tigré, a Etiòpia.

Pel que fa a la “segona categoria”, les anomenades guerres menors, els experts en comptabilitzen divuit. Segurament el cas més conegut és la guerra civil siriana, que va començar el 2011 i que ja ha causat més de 500.000 morts i milions de refugiats. de les guerres menors que hi ha al món. Bona part tenen la violència islamista com a denominador comú o bé la tensió ètnica.

Al continent americà, els experts hi situen dues guerrers menors: la guerra contra el narcotràfic a Mèxic, entre els càrtels del país i les tropes governamentals, i a Colòmbia, l’enfrontament entre les FARC i l’exèrcit del país, que ha provocat més de 4 milions de desplaçats i 200.000 morts en gairebé 58 anys.

En la “tercera categoria”, els anomenats conflictes, els experts n’assenyalen vint-i-un, repartits entre el continent africà i l’asiàtic. Aquí s’hi comptarien també dos conflictes de l’Orient Mitjà desgraciadament ben coneguts: el que enfronta les forces kurdes contra les turques i el conflicte entre Palestina i Israel.

La “quarta categoria” és la violència definida pels experts com qualsevol xoc armat que causi menys de 100 morts l’any. Diuen que n’hi ha un total de quinze, repartits entre Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia.

Un dels episodis de violència més coneguts de l’Àfrica és el conflicte del Sàhara Occidental entre les forces del Marroc i el Front Polisario. ºEn aquesta categoria trobem també l’únic conflicte europeu de la llista, a banda de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Es tracta del conflicte entre Armènia i l’Azerbaitjan pel control de l’Alt Karabakh.

Em pregunto com podem aturar una guerra i no tinc la resposta. Em sap greu. L’única cosa que sé del cert és que la primera cosa que hauríem de fer és intentar que no comencés. I si, és veritat, la guerra que ha esclatat ha tornat a posar de manifest com en som de solidaris. Però m’agradaria que la solidaritat la poguéssim continuar demostrant d’una altra manera i no pas com a conseqüència d’una guerra. Perquè amb les guerres tothom hi surt perdent sempre.

RECOMANACIONS LITERÀRIES

Ja em perdonareu que en aquesta ocasió no us porti endevinalles o enigmes per mirar de fer-ho tot més passador. Només us porto recomanacions literàries que espero serveixin igualment per fer-nos oblidar aquestes pèssimes i bèsties notícies del nostre món. Ni que sigui per una estona. 1.- “L’autèntica història de Verdura i Peix”, del grup Xiula. Àlbum il·lustrat publicat per B de Blok, amb text de Rikki Arjuna i il·lustracions de Laia Berloso.

El llibre es basa en “Verdura i peix”, que és una de les cançons més clàssiques de Xiula, inclosa a l’àlbum Donem-li una volta al món. Porta més de mig milió de reproduccions a YouTube! Ara, l’àlbum il·lustrat també apropa als nens i nenes els fonaments de l’alimentació saludable, d’una manera distesa i entretinguda.

2.- “Something”, de l’escriptor banyolí J.N. Santaeulàlia, que va guanyar el XXVI Premi de novel·la juvenil als Premis Literaris Ciutat d’Alzira i que l’editorial Bromera acaba de publicar.

Aquesta novel·la – en la qual la música també és present - té un narrador singular, en Zero, que és el gat d’en Pol, un noi que viu a la Banyoles de 1970, l’any que els Beatles – n’heu sentit a parlar oi dels Beatles? – es van separar. La sinopsi del llibre explica que a en Pol li agrada interpretar cançons dels Beatles, com ara “Something”, de George Harrison. En Pol se sent atret per la Júlia, una noia que passarà l’estiu a Banyoles i a la qual tindrà l’oportunitat de fer classes de guitarra. En Pol se n’enamorarà, però li costarà revelar els seus sentiments, mentre que el seu amic Roger gosarà anar una mica més lluny. I en Zero, el narrador singular, ho observa tot plegat des d’una posició privilegiada.