Meteofornells

ABRIL

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc l’abril -Si al dia 3 el cucut no fa piu-piu, o és mort o marca mal estiu.

“L’abril ens obre la porta d’on té guardades les flors; ha florit la tarongina i les roses s’han desclòs. Una rosa per a tu, una rosa per a mi, una rosa per al núvol que ens ha regat el jardí.” Joana Raspall

Els camps verdegen, la vida estrena vestit nou. Pels marges creixen espàrrecs. Després de la passejada i collir-ne un manat els podrem menjar a la brasa, en truita o en forma de crema. Hem vist la primera munió d’orenetes. M’agrada sentir-les xerrar quan estan arrenglerades als fils de l’electricitat de davant de casa a primera hora del matí. Potser parlen del viatge que acaben de fer. Potser parlen d’amor... En les passejades per la natura ens acompanyen abelles, sargan-tanes, llangardaixos, serps, granotes, ocells, cargols, flors salvatges... tots s’han despertat del son hivernal. Som molts els que compartim la natura. Respectem-nos.

I la pandèmia? Ai! Hem abaixat la guàrdia per Setmana Santa i ves que no ens carreguem ara l’estiu. Muntanyes, platges, rius, bars, restaurants s’han omplert de gent i potser no hem fet un bon ús de la nostra res-ponsabilitat individual.

Gran florida dels camps de colza. Han canviat els criteris de conreu i no recordo cap més any que el paisatge hagués estat un espectacle de camps pintats de grog. Masies que combinen parcel·les de verd, de grog, de boscúries... és un plaer visual. S’ha acabat un dels abrils més freds dels últims anys. En punts del Pirineu ha sigut més fred que el febrer. A l’estació automàtica de Fornells, a mig camí de Campllong, encara hi ha hagut temperatures negatives els dies 19 (-1,2º) i el 24 (-0,5º).

La frase del mes:

“DES QUE PORTEM MASCARETA LES BARRES DE PA ARRIBEN SENCERES A CASA”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 22,9º (dia 25) Temperatura mínima: 2,6º (dies 2 i 8) Pluviometria: 39 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 111 l/m2

MAIG

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el maig i avui començo amb un bon raig.

“Si ve una papallona jo no l’agafaré; que voli, que voli! al cel hi està més bé. Les flors, com cada dia, voldran fer-li un petó; que hi vagi, que hi vagi, que l’ompliran d’olor.”

Comença el maig amb un dia gris i emplujat. Potser per fer complir el refrany: “Maig arribat, un jardí a cada prat”. Estem en plena primavera. La natura, camps i muntanyes, es desborda de colors. El maig és el mes de les delícies olfactives. Aviat arribaran aquells dies en què l’olor de les últimes flors de les acàcies es barrejarà amb la de la primera florida de la ginesta.

És l’hora de fer passejades tranquil·les i recordar que, sovint, aixecar el peu de l’accelerador és la maniobra més intel·ligent per seguir avançant. Les petites coses, els petits plaers ens estan esperant.

S’ha celebrat Girona, temps de flors i s’ha demostrat que les coses es poden fer d’una altra manera, a l’aire lliure, sense aglomeracions de gent. Arriben als mercats els productes de temporada de km zero. Les parades s’omplen de colors i olors.

El maig ens ha regalat poques hores de sol perquè han predominat els dies ennuvolats. Per això ha estat un mes més fresc del normal. Els vells ja diuen: “Fins al deu de juny, no et llevis roba ni et descordis el puny.”

El mes s’acomiada amb ruixats. Els grans ja estem vacunats i només pensem en desempallegar-nos d’aquest malson i retrobar-nos amb els familiars i amics. Hem fet molta bondat i sembla que la pandèmia ens vol donar un respir.

La frase del mes:

“FINS QUE ELS LLEONS NO TINGUIN ELS SEUS PROPIS HISTORIADORS, LES HISTÒRIES DE CACERA CONTINUARAN GLORIFICANT EL CAÇADOR”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 31º (dia 29) Temperatura mínima: 5,3º (dia 3) Pluviometria: 74 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 185 l/m2

JUNY

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el juny: porto fruites madurades i bones migdiades.

“Les cireres ja pengen de l’arbre com fanalets d’una festa major; enlluernats, els ocells hi fan via, enamorats d’aquell món de color. Prou que coneixen la dolçor tancada dins de la bola vermella i lluent! Cada any hi venen a la primavera i els acull l’arbre, generosament.”.

L’1 de juny comença l’estiu meteorològic, però l’estiu astronòmic no arribarà fins al dia 21, dia de St. Lluís. Maduren al sotabosc les maduixes boscanes. Arriben les cireres, els préssecs i els albercocs. Per què escric albercocs si sempre n’hem dit abricocs? La ginesta pinta de groc els marges i talussos. Gràcies a les vacunes sembla que la pandèmia ens vol donar un respir. El dia 7 Catalunya recupera les revetlles, les festes majors i les festes de final de curs de les escoles sempre que hi hagi control de l’aforament i es garanteixin les mesures de prevenció de la covid.

Enguany els camps de colza han sembrat d’un groc fulgurant les xarxes socials. Un dels motius pels quals hi ha hagut tanta colza, a banda de la rotació de conreus, és perquè el gira-sol és un dels aliments preferits dels senglars. Cal ser més llestos que ells. Dia 21, es produeix el solstici d’estiu. Comença l’estiu astronòmic per acomiadar una primavera ja caducada. Arriba el plaer visual dels camps de blat segats, amb la irrupció de les bales de palla rodones.

El dia 22 s’acaba el curs escolar. L’any passat vam aplaudir el personal sanitari. Enguany hauríem de donar les gràcies de l’alçada d’un campanar a tots els mestres d’aquest país després que s’havia vaticinat un desastre víric a les escoles.Acabem un juny eixut amb un pic de calor entre els dies 12 i 16. Temps òptim per a les tasques de la sega dels cereals.

La frase del mes:

“QUE TORNIN LES FESTES MAJORS ÉS BO PER ALS TRAUMATÒLEGS. TORNEN ELS PARTITS DE SOLTERS CONTRA CASATS”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 34,9º (dia 14) Temperatura mínima: 13º (dies 7 i 9) Pluviometria: 10 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 195 l/m2

estiu

Fotografia: Josep Bataller.

Any de pandèmia. Hem estat molts mesos tancats a casa. He tingut temps de repassar els àlbums de fotos. M’he recreat en els àlbums de les dècades dels 70 i dels 80 on hi ha les fotos dels Casals i Colònies Parroquials d’Estiu de Fornells. Que bé que ens ho vam passar. Ara me n’adono de la gran feina, moltes vegades silenciosa, de tots els monitors que feien que aquests dies esdevinguessin una escola de vida.

S’acabava el curs escolar. Ja teníem preparades les activitats per al Casal i les Colònies, activitats que són experiències úniques, vivències que no hem oblidat mai més.

Ara parlaré només de les Colònies. Les recordo molt gratament. Encara puc sentir el pes de la motxilla a l’esquena en marxar de casa. Anar de Colònies era l’inici d’una gran aventura. El millor que podia passar a la tornada és que els nens i nenes diguessin: “L’any que ve vull tornar a Colònies”.

Em resulten entranyables els noms de Santa Ceclina, Oix, Begudà, Sant Feliu de Buixalleu, Els Arcs de Santa Pau, La Cot, Granollers de Rocacorba, Sant Martí de Lémena, Sant Romà de Joanetes, Lligordà...

Que divertits que eren els jocs de nit, el foc de camp, les excursions per la muntanya, les gimcanes de descoberta d’un poble petit... els infants posaven en joc tots els seus valors. Aprenien a fer els serveis en grup per parar taula, rentar plats, arreglar les habitacions... Fer el foc de camp sota els estels, en la negra nit, era un moment inoblidable. La música ens ajudava molt a immortalitzar tots els moments. Quan sento les cançons que tant havíem cantat durant les activitats se m’apareixen llocs, cares, noms o moments del passat amb una precisió que només és possible gràcies a la reconeguda capacitat evocadora de la música. “Si vols aigua ben fresca a la font has d’anar”, “Un bon pagès tenia un gos”, “Peix, peixet, en el fons de l’estany”, “John Brown era un petit indi”, “Som, som, som els cavallers”, “Visca la claror del foc, visca sa claror”, “Epo e tai tai eee”... Grans records d’estiu!

I, sobretot, agraïment per la confiança que ens feien el pares de deixar-nos els seus fills durant tota una setmana. BON ESTIU!!!

Josep Bataller i Vila