Grup de Recerca

L’era de can Mallorquí. Any 1960 aprox. La Marcelina Coll Rigau estava donant de menjar a les gallines per portar-les a vendre, Paller de Cal Rellotger. Any 1960 aprox. A pagès, la feina solia venir de cop per a tothom, i per això estaven els veïns i els amics, per ajudar-se.

Altres temps

Durant aquests Nadal tan estrany he tingut temps de repassar antigues revistes, i m’ha cridat l’atenció un escrit de l’any 1984 perquè fa referència a una època que queda fora del nostre abast.

Estem parlant d’un escrit fet per l’amic, i que també va ser col·laborador d’aquesta revista, en Josep Recasens, que malauradament ja fa molts anys que va morir.

En el seu escrit ens parla de la bona gent de principis del segle passat. En Josep ens deia que la màxima preocupació de la gent era la lluita que tenien per poder sobreviure. La gent treballava de punta de clar fins que es feia fosc, i amb eines molt rudimentàries i escasses. Avui podríem valorar la feina que feien aquelles persones que varen sacrificar els millors anys de la seva vida a canvi d’uns sous de misèria i que només els permetia malviure. Pel que fa a l’alimentació, aquesta venia condicionada pel nivell de vida que aleshores era molt minsa. La gran majoria de la gent feia tot el possible per auto abastir-se.

Fornells, a l’igual que els poblets de les rodalies, tenia una població majoritàriament agrícola, i com és de suposar, la seva dieta consistia a base de granes i viandes que recollien en les seves pròpies collites. Ho completaven amb el vi, l’oli i el pa que sovint elaboraven en petits forns casolans. Com a complement acostumaven a menjar arengades i bacallà, tot i que l’autèntic rei era el porc, del qual se n’aprofitava tot, i que ben repartit podia durar tot l’any. El cas era no posar els peus gaire sovint a la botiga del poble. El pollastre i els ous eren LLAVORS un menjar de luxe, reservat només a les grans diades. Calia doncs reservar-los per tal de poder anar als mercats i fer-ne alguns calerons, que bona falta els feia. “Aquells sí que eren altres temps”. Això ho hem sentit tots, sobre tot de la gent gran, i és que quan les xacres pròpies dels anys sorgeixen, resulta reconfortant recordar la jovenesa. La nostra gent més gran recordaran aquella època en què el tarannà de les persones tenien uns aspectes humans de bondat i solidaritat molt superiors als actuals. Fent una ullada a aquella època veient que les dades cal considerar-les com a simples anècdotes. Un treballador d’una bòvila guanyava tres pessetes de les antigues al dia, i quan anaven a buscar feixines se’ls donava deu cèntims de més.

Anar a Girona amb tren costava cinquanta cèntims i només els diumenges despatxaven bitllet d’anada i tornada per cinquanta-cinc. Tot i això, eren moltes les persones que anaven i tornaven a peu des de Fornells, Campllong o Sant Andreu, entre altres.

A la província regien els següents preus: el blat a 0,30 pessetes (30 cèntims), el quilo de farina es pagava a 0,52 ptes, el blat de moro a 0,30 ptes, l’arròs a 0,75, les mongetes a 0,65 i el pa es venia entre 0,45 i 0,50 pessetes el quilo. A casa, al mas La Seva, el meu sogre portava la farina a Can Biel, i el tracte era de que per cada quilo de farina que li subministrava li canviaria per un pa de quilo, que s’anaven descomptant mitjançant unes anotacions que feien en una petita llibreta de butxaca. Dit així sembla una mica estrany, però era un bon tracte pels dos.

Les verduleres del mercat de Girona anaven a la vaga per què consideraven excessiu el pagament de 10 cèntims per dia que els exigia l’Ajuntament de Girona.

Mercat del bestiar de Girona. Any 1930.

Els pocs que podien anar a menjar a la taberna els hi costava una porció d’escudella 10 cèntims. Una porció de carn d’olla es pagava 25 cèntims, d’una porció d’arròs a la catalana 30 cts, una truita a la francesa costava 35 cts, per un porró de vi es pagaven 40 cts i per acabar, un cigarro puro, 15 cts. A la Cellera de Ter es va denunciar a un “cortante de carnes” per haver venut una vedella morta de malaltia infecciosa. La vedella havia estat comprada per trenta pessetes.

Avui dia segur que hi ha persones grans que encara recorden haver experimentat en la seva pròpia pell tota aquesta metamorfosi social i econòmica, que va des d’haver viscut amb enllumenat d’oli i carbur, i que avui es desesperen quan veuen aquesta disbauxa de llum i malbaratament de tota mena d’energies, com també el fet de passar de discutir les qüestions econòmiques en cèntims i avui dia, en milers. No podem negar que la societat ha aconseguit uns avenços inimaginables des de primers del segle passat, des d’aquella corrua de captaires que anaven de mas en mas buscant uns cèntims o un bocí de pa. Hem passat a la situació actual amb la implantació de les pensions de jubilació, amb el que això representa per a la gent gran.

Gos lligat i excrements recollits.

Hi ha 2 parcs on poden anar deslligats. 1 parc de 1.000 m2 a la zona verda del passatge Torola i 1 parc de 300 m2 a la zona esportiva al costat del riu Onyar.

Vehicles estacionats correctament.

Respecta les senyals i normes de trànsit, tots conviurem millor. Disposes de 3 aparcaments al centre per a facilitar la mobilitat. Col·labora i fes un Fornells més cívic.

Bon ús dels contenidors i la deixalleria.

Fes un bon ús dels contenidors, reciclar malament ens costa

molts diners a tots. Disposem de la deixalleria mòbil el 3r divendres i dissabte de cada mes, al pàrquing del Pg. Narcís Monturiol. El divendres de 15 a 20h i el dissabte de 9 a 13h.

A on va l’oli de cuina fet servir?

Omple qualsevol ampolla de plàstic, màxim 1’5l, i posa-la ben tapada a

dins del contenidor d’oli domèstic. Hi ha 2 contenidors especials per a oli: al pàrquing municipal Pg. Narcís Monturiol i al C/Marià Fortuny (costat escola).

Quan es recullen els trastos i mobles vells?

No deixis trastos o mobles a la vorera ni a l’illa de contenidors.

La recollida es farà els dimecres al matí. Cal trucar prèviament a l’Ajuntament i deixar els mobles davant del vostre domicili el dimarts al vespre/nit.

A on van les restes de poda?

Tot l’any hi ha contenidors especials per a restes de jardí, poda, arbres,

petites branques... Hi ha 4 contenidors exclusius d’ús particular: al C/Joan Maragall, al C/Josep Pla (Fornells Park), al C/Montnegre, i al C/Guilleries.

A on van les piles?

És molt important posar-les al contenidor de piles. Hi ha 2 contenidors especials per a piles: a l’Ajuntament de Fornells i a La Sitja (entrada aules).

Gràcies per fer un F�ne�s mi��! Cada cosa al seu �oc.

TOTS PATIM L’INCIVISME.

Les accions incíviques perjudiquen el nostre dia a dia, ens costen molts diners a tots i malmeten el planeta. És el moment d’avançar cap a una societat millor, per tant, comencem des de casa, fent un Fornells

cívic, net i que respecti a tots els veïns.

Ara és el moment!

Gràcies per fer un F�ne�s mi��!

NO és un WC! Respecteu l’ent�n de l’església. Excrements de gos en una zona verda. Cotxe so�e la v�era Residus que s’haurien de p�tar a la deixa�eria.