L’Augustus Tarancot

En Tarancot vol encomanar la força que cal per tirar endavant aquest nou curs excepcional

Hola mainada! Continuem tots bé? Espero que sí! I confio que encara sigui així quan llegiu aquestes línies, perquè això vol dir que el curs 2020-2021 va fent. Ni que sigui amb alts i baixos pel coi de coronavirus.

Dic que confio que sigui així perquè escric aquestes ratlles la primera setmana d’aquest nou curs i ja hi ha grups confinats i algun centre que no ha pogut arrencar igual que la resta.

Després que les aules tanquessin de manera precipitada a mitjans de març passat, quan es va declarar l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus, el nou curs escolar ha començat de manera estranya. És un curs absolutament excepcional. Aquí i arreu del món. Escoles, mestres i alumnes s’han d’adaptar a les mesures sanitàries, feixugues i aparentment contradictòries amb algunes de les coses que sempre teníem present a les aules, com ara compartir.

Cal agrair l’esforç que escoles i mestres han fet i fan. Al nostre poble i arreu. I també hem de donar les gràcies als noies i noies que durant l’estiu han vetllat aquí i arreu per fer funcionar esplais, colònies, casals, campaments i rutes.

Mans – Distància – Mascareta. Per més que ens costi, hem de seguir aquestes regles.

Tot i els meus dots de mag no us puc pas dir com acabarà tot plegat. El que sí que faig és encomanar-vos tota la força que cal per tirar endavant aquest curs excepcional. I us recomano una altra publicació amb informació entenedora sobre el coronavirus: “CORONAVIRUS. Un llibre per a nens i nenes”, d’Axel Scheffler, Elizabeth Jenner, Kate Wilson i Nia Roberts. És un llibre digital que l’editorial Estrella Polar ofereix lliurement.

PREMIS ATRAPALLIBRES I PROTAGONISTA JOVE

Ara paro amb el coronavirus, perquè molt en temo que n’haurem de continuar parlant durant força temps! Mentrestant, però, us porto una informació que us devia: els guanyadors del 15è Premi de Literatura Infantil Atrapallibres i del 24è Premi de Literatura Protagonista Jove. Premis que convoca el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil per fomentar la lectura i que converteix els joves lectors en el jurat. En aquesta edició, els lectors de les diferents obres que constitueixen el jurat dels premis – 10.485 infants i joves d’entre 9 i 16 anys, que aviat és dit - no han pogut fer la votació dels llibres amb normalitat i el Consell ha decidit atorgar un guardó honorífic a totes les obres finalistes.

Les 15 obres guardonades són:

PREMI ATRAPALLIBRES

Categoria 9 anys

Zoo de paraules, de Ramon Besora. Il·lustracions Sonja Wimmer. Edebé. ∙ El segrest de la bibliotecària, de Margaret Mahy. Traducció Teresa Guilleumes. Viena. ∙ El carter de l’espai, de Guillaume Perreault. Traducció Susana Tornero.

Joventut.

Categoria 10 anys

L’arbre dels desigs, de Katherine Applegate. Il·lustracions Anna Clariana. Traducció Anna Listerri. Pagès. Els diari de la Cirera - El zoo petrificat, de Joris Chamblain. Il·lustracions Aurelie Neyret. Traducció Mireia Alegre. Alfaguara. El refugi del Tarek, de Muriel Villanueva. Cruïlla.

Categoria 11 – 12 anys

El fil invisible de la natura, de Gianumberto Accinelli. Il·lustracions Serena Viola. Traducció Helena Aguilà. Libros del Zorro Rojo. Rosa Blanca, de Roberto Innocenti. Text de Christophe Gallaz i Roberto Innocenti. Traducció de Bel Olid. Kalandraka. Pirates del mar de gel, de Frida Nilsson. Il·lustracions Alexander Jansson. Traducció Elena Martí. Viena.

PREMI PROTAGONISTA JOVE

Categoria 13 -14 anys Traducció Dolors Udina. Pagès. El bestiari de l’Axlin, de Laura Gallego. Traducció Bernat Cormand. Montena. Juno, de Laia Aguilar. Fanbooks.

Categoria 15 – 16 anys

La filla que no existia, de Natalie C. Anderson. Traducció Aïda Garcia Pons. Fanbooks. Moxie, de Jennifer Mathieu. Traducció Lluís Delgado Picó. Fanbooks. Tina Frankens, de Bel Olid. Fanbooks.

PROPOSTES PEL CURS 2020 – 2021

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil ja ha publicat les propostes de finalistes per aquest curs 2020 -2021 pel 16è Premi Atrapallibres i pel 25è Premi Protagonista Jove.

Recordeu que el premi Atrapallibres s’adreça a mainada de 9 a 12 anys, dividits en tres categories: 9 anys, 10 anys i 11 – 12 anys. El premi Protagonista Jove s’adreça a adolescents de 13 a 16 anys, dividits en dues categories: 13 – 14 anys i 15 – 16 anys.

La participació a l’Atrapallibres es vehicula sempre a través d’una entitat – centres educatius, biblioteques, casals, centres cívics .... - que és qui s’inscriu i s’encarrega de difondre i organitzar l’activitat. En el cas del Protagonista Jove, a més a més de la inscripció per a entitats, enguany, i per primera vegada, s’oferirà als joves l’oportunitat d’inscriure’s directament i de forma individual.

LLIBRES QUE OPTEN AL 16È PREMI DE LITERATURA INFANTIL ATRAPALLIBRES

Categoria 9 anys

Bitxopoemes i altres bèsties, de Leire Bilbao. Kalandraka. Una cinquantena de propostes poètiques juganeres, plenes d’animals i d’elements quotidians vistos des d’un prisma singular.

El dia que va arribar la guerra, de Nicola Davies. Alba. A molts infants, de cop, els ha arribat la guerra. Heu pensat mai què podria passar si la guerra arribés? I com es fa perquè una guerra marxi?

El llop de sorra, de Asa Lind. Kalandraka (Set llegües). La Valentina viu amb el pare i la mare en una caseta petita a la vora del mar. És estiu i té moltes ganes de banyar-se, però els pares sempre estan enfeinats i no tenen temps per jugar amb ella. Un dia, però, fa un amic especial que canviarà la seva vida, el llop de sorra.

Categoria 10 anys

La Liang dins el quadre, de Núria Franquet. La Galera. La Liang està visitant el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb l’escola quan és absorbida pel quadre de la conquesta de Mallorca.

Off, de Xavier Salomó. Flamboyant. Àlbum il·lustrat que narra amb imatges el viatge d’una cavallera amb caputxa vermella i el seu company, un cérvol que la porta allà on vol. Caminen per un lloc devastat, fins que veuen a l’horitzó una central nuclear abandonada.

Un indi com tu i com jo, d’Erma Sassen. Takatuka. En Boaz ha llegit molts llibres sobre els indis americans. Quan a l’escola apareix l’Aisha, una nena de pell torrada trista i solitària que no parla el seu idioma, en Boaz creu que és índia. Però no ho és. L’Aisha és siriana. En Boaz i l’Aisha es fan amics.

Categoria 11 - 12 anys

Hotel Winterhouse, de Ben Guterson. La Galera. L’Elizabeth, que és òrfena, viu amb uns oncles malcarats que no se l’estimen. Un Nadal, per sorpresa, l’envien a passar les vacances a un hotel de muntanya que li ha regalat algú que no se sap qui és. En aquest hotel hi coneixerà en Freddy, amb qui resoldrà un misteri que gira entorn d’un llibre especial amb poders màgics.

El peix número 14, de Jennifer Holm. Viena (El jardí secret de Viena; 25). A l’Ellie Cruz, una noia de 12 anys, li ha canviat la vida de cop i volta. El seu avi, que és un científic famós, ha vingut a viure a casa seva. Fins aquí tot seria normal, si no fos perquè el seu avi ha descobert la fórmula de l’eterna joventut. nom de ciutat. Per sorteig, a classe li ha tocat fer un treball sobre Síria, aquest estat que fa tants anys que està en guerra.

LLIBRES QUE OPTEN AL 25È PREMI DE LITERATURA PROTAGONISTA JOVE

Categoria 13 - 14 anys

La guerra dels botons, d’AVI. Bambú (Èxit; 12). Un petit poble de Polònia es veu atrapat entre els dos bàndols durant la Gran Guerra. Envaït pels russos, és atacat pels alemanys i la població en pateix les conseqüències, entre ells una colla de nens. Un d’ells troba un botó i comencen una competició per veure qui troba el més bonic i es converteix en “rei”. Això els porta a demanar, o a robar directament, els botons dels uniformes dels soldats estrangers, sense ser conscients del perill que això comporta per a la seva vida.

Magus (El mag), de Jesús Cortes. Bromera (Esfera; 51). Magus és un mag que va per tot Amèrica, de poble en poble, fent trucs de màgia i atraient l’atenció de la gent. Quan arriba al poble de Chependale, coneixerà dos amics que són assetjats per una colla de brètols.

Thornhill, de Pan Smy. Blackie Books. Des de la finestra de casa, l’Ella mira l’edifici abandonat que hi ha a tocar del seu pati. Thornhill era un orfenat de noies que ja fa més de trenta anys es va tancar. L’Ella passa moltes hores sola a casa, esperant que el pare torni de la feina. Quan veu la silueta d’una nena a la finestra de l’orfenat, comença un seguit d’anades i vingudes de casa a l’orfenat per descobrir a qui pertany.

Categoria 15 - 16 anys

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, de Benjamin Alire. L’Altra (L’Altra Tribu; 4). L’Aristòtil té 15 anys i es defineix fastiguejat i deprimit. L’Ari viu enfadat amb el món, intentant trobar la manera de ser feliç. Sovint es refugia a la piscina del barri. Un dia, just allà, mentre intenta aprendre a nedar tot sol, coneix el Dante i la seva vida ja no tornarà a ser la mateixa. En Dante és xerraire, segur, culte. Aristòtil i Dante són la cara i la creu, el pessimisme i l’optimisme, dos pols oposats, però la seva amistat esdevé tan sòlida que difícilment es podrà trencar.

Les lleialtats, de Delphine de Vigan. Edicions 62 (Balancí). Una novel·la que tracta els vincles personals, en un món de xarxes que sovint ens aïllen. S’hi alternen i entrellacen quatre històries de quatre personatges en un moment delicat i crucial de la seva vida: en Théo, un jove solitari de 12 anys, fill de pares separats, que de mica en mica s’aboca a l’alcohol; en Mathis, el seu company i amic d’institut, que es debat entre fer costat a en Théo i l’obediència a la seva mare, la Cécile; aquesta, que descobreix un perfil tòxic del seu home a les xarxes; i l’Hélène, una mestra que havia estat maltractada de petita i que observa els silencis i els moviments d’en Theó, amb tota la preocupació del món i amb molts dubtes de com actuar per protegir-lo.

El dia dels trífids, de John Wyndham. L’Altra (L’Altra Tribu, 3). Imagineu-vos en un hospital, al llit, amb els ulls embenats. Imagineu que això us impedeix observar una pluja de meteorits com mai abans s’havia pogut contemplar. Però aquells meteorits provocaran ceguesa a tots els milions de persones que han gaudit de l’espectacle. Ara imagineu que heu aconseguit extreure d’unes plantes el combustible ecològic que permet que la vida a la terra continuï sense aturador. Però aquestes plantes, malgrat tot allò que pugueu pensar, tenen més consciència de la que creiem: són carnívores i poden desplaçar-se a la recerca de les seves víctimes. Què en neix de la combinació d’ambdós fets? Doncs un món on milions de persones, excepte alguns afortunats, restaran a mercè d’aquells nous depredadors. Aconseguirà algú sobreviure’n?

FINS A LA PROPERA! QUE ESPERO QUE SIGUI EN MILLORS CONDICIONS!

Augustus Tarancot aprenent de bruixot tarancot@gmail.com

Grup de Recerca

Pelagi Negre Pastell (1895-1984)

Advocat, polític i historiador.

En Pelagi Negre va néixer a Castelló d’Empúries l’any 1895 i va morir a Girona l’any 1984. Era l’hereu d’un dels grans patrimonis rústics de la nostra província al segle XX, però també va destacar com a dirigent del sindicalisme catòlic local, i va participar activament en la vida política des de les files del catalanisme conservador, i el més interessant, va desenvolupar una notable activitat intel·lectual com analista i propagandista agrari.

Segons els amillaraments realitzats durant els anys 1940-1950, el patrimoni d’en Pelagi Negre era de 431 hectàrees, distribuïdes en tres comarques i un total de tretze municipis. Tot i així no es trobava entre els 49 propietaris que arribaven a les 500 hectàrees de la nostra província, però degut a la composició de les seves terres, la renda generada per les seves finques podia superar amb escreix a molts propietaris que tenien més extensions.

L’estructura dels usos de les seves terres eren d’una presència baixa en boscos (26%), i erm (15%), i un percentatge comparatiu alt de sol agrícola, ubicat en zones planes i fèrtils de l’Empordà i de la comarca de Girona.

A l’any 1959 posseïa a Aiguaviva 2,2 Ha, a Fornells de la Selva 52,2 Ha, a Quart 13,9 Ha, a Garriguella 6,0 Ha, a Castelló d’Empúries 176,3 Ha, a Fortià 3,5 Ha, a Mollet de Peralada 60,2 Ha, a Peralada 3,8 Ha, a Vilanova de la Muga 27,8 Ha, a Sant Climent Sescebes 47,8 Ha, a Espolla 7,0 Ha, a Gualta 14,8 Ha i a Torroella de Montgrí 16,3 Ha, i si les sumem ens dona la quantitat de les 431 hectàrees abans citades.

El patrimoni heretat per en Pelagi Negre té uns orígens relativament recents. Les seves arrels provenen bàsicament de dues famílies de Castelló d’Empúries. La branca dels Negre, que exercien oficis lliberals (boticaris i, després llicenciats en farmàcia), i la branca dels Pastell, que eren notaris i doctors en lleis i que entre els segles XVII i el XVIII varen protagonitzar un cert acopi de terres mitjançant el mercat immobiliari, però no va ser fins el segle XIX quan varen agrupar aquest gran patrimoni en un de sol com a conseqüència d’una cadena de unions matrimonials i que això també va implicar agregacions patrimonials, com a producte del atzar biològic. Només el matrimoni dels pares d’en Pelagi Negre, celebrat el 1894, ens fa pensar en la idea d’una estratègia premeditada d’acumulació, doncs eren parents molt propers i varen tenir que tramitar la pertinent dispensa papal. Ells eren conscients de que eren els hereus del patrimoni de les seves respectives famílies.

Un dels patrimonis agregats al segle XIX, va ser el patrimoni Goy, provinent d’una branca familiar de pagesos remences que havien evolucionat fis convertir-se en petits arrendataris rendistes.

A Fornells, la família, posseïa dos masos veïns, el mas Goy i el mas Casas. Eren explotacions ubicades en terres planes i fèrtils, banyades per les aigües provinents d’afluents del riu Onyar. Com era habitual entre els grans propietaris, quan s’unien dos patrimonis es mantenien com entitats de gestió autònoma i amb les seves pròpies administracions i comptabilitats separades.

Els Masovers del patrimoni Goy a Fornells de la Selva a l’any 1924: en Miquel Ribes Garanger (viudo) i conreava 40 vessanes, juntament amb el seu fill en Joan Ribas Comas, casat amb la Dolors Masferrer Vidal, i en Jaume Torrent Darder, casat amb la Joaquima Saus Bonadona, també eren arrendataris de 40 vessanes

Al mas Casas (1924). El patrimoni Goy hi tenia 3 cases i una rajoleria arrendades amb les corresponents terres. En Josep Coloma Vicens, casat amb la Mercè Prunell Martí conreava 20 vessanes i en Josep Francisco, altres 20 vessanes que també eren del mateix mas. També la família formada per en Jaume Pagès Torrent i la

seva muller, la Maria Tarrés Roura juntament amb la família d’en Josep Fugueras Roca i la seva esposa la Encarnació Estrach Iglésia completaven els lloguers del mas Casas.

A la rajoleria del mas Casas, (1924). El masover n’era en Josep Quintana Felip, casat amb la Carme Serra Franquesa, la rajoleria era coneguda amb el nom de can Crehuet.

A les 4 cases que posseïa al poble (1924), hi tenia els següents arrendataris: en la primera casa hi havia dues estades, en una hi vivia la família formada per en Joan Pla Vilella, que estava casat amb la Teresa Serra Martí i en la segona estada en Miquel Vila Vila, casat amb la Carme Ferrer Porcell. La segona casa era habitada per en Lluís Darna Blanch la Joaquima Vila Vila. La tercera casa hi vivia el matrimoni format per en Sebastià Peradalta Torrent i la Mercè Gelada Molleras, i en la quarta casa, hi vivia en Jaume Ventura Guich, casat amb la Francesca Duch Güell.

En Pelagi Negre va sacrificar entre el 1925 i el 1931, una part significativa de les seves rendes per aconseguir certes millores en les condicions de vida dels seus masovers. Va invertir un 11,4% (3.071,92 pessetes) en reparar cuines, un 12,5% (3.366,92 Pta.) en regadius, un 11,1% (2.990,29 Pta.) en estables, un 1,1% (286,97 Pta.) en el forn de la rajoleria, un 6,2% (1663,62 Pta.) en