Força Nàstic 47 by Força Nàstic

2 Força 2 Força

àstic àstic

“Cada vez que utilizamos la tarjeta CASHBACK nos genera dinero de vuelta” Hablamos con Alfonso Rodríguez León, un emprendedor y empresario de origen franco-cubano, propietario de la floristería Monceau Fleurs de Tarragona. Les presentaremos My World, un holding de empresas entre las que se encuentra CASHBACK, una empresa que se esta desarrollando en Tarragona desde hace un año. ¿Que es la APP de Cashback? Cashback es un sistema tecnológico que ayuda a conectar consumidores con empresas a través de una tarjeta física o una APP completamente GRATIS de por vida. ¿Que nos dan con esta APP? Muy simple, cada vez que compremos utilizándola nos genera dinero de vuelta por cada compra y unos puntos que podemos canjear por ofertas, logrando así subir el poder adquisitivo de nuestros clientes. Realmente impresionante, pero explícanos: ¿cómo ganamos dinero utilizando La APP CASHBACK? La pregunta es muy interesante, ya que el cliente está en el epicentro de este negocio. Son los clientes, realmente a ellos que hay que darle beneficios para que repitan y poder fidelizarlos. Los beneficios son dinero de vuelta en su cuenta (CASHBACK Y SHOPPING POINT), puntos que luego cambian por dinero. Por ejemplo, tu vienes y me compras 100€ en flores, pagas el 100% de los 100€ y dándome tu número de teléfono código barra o id personal de tu APP que obtuviste en la pizzería DAMARIO o en otro punto de aceptación CASH BACK te hacemos un dos por ciento más 2.5 SOPPING POIN. Si cambias esos puntos por 5€ en otro establecimiento habrás tenido 12.50€ de descuento. Ya hablamos de 12.5% de descuento en nuestro establecimiento, y si cambias los puntos por 10€ estamos hablando de 22.5% de descuento, sin contar que es acumulable a otros descuentos. Si, Alfonso es realmente brutal, esto va a revolucionar el mundo de las compras, es realmente una muy buena herramienta para competir con los grandes. Pero dime ¿dónde más o cuáles són las otras formas de comprar con esta APP? Ya te expliqué la manera más sencilla con el comercio de proximidad. Por ejemplo: en FLORISTERIA MON-

CEAU FLEURS, PIZZERIA DAMARIO, CAFETERIA ASTURIANA PLAZA VERDAGUER, KARTING ALTAFULLA, EL GYM ORION, FARMACIA FERMIN SANZ, y otros más comercios de proximidad, también podemos pagar a través de la APP comprando vales electrónicos en España tenemos comercios como DECATHLON, FOOT LOCKER, IKEA, MEDIA MARKT, SOLRED Y OTROS y después en línea utilizando la lupa de la APP podemos comprar en ciento de miles de negocios. Para ello recomiendo la pagina que nos enseña a comprar www.vipcashback.es ¿Se utiliza en Tarragona nada más? Estamos ya en 50 países, quiero decir que con tu APP que obtuviste en la Cafetería Verdaguer puedes tener descuento en una pizzería en Italia o en Polonia. Esto no es una APP que nos inventamos en Tarragona, esto existe ya hace 15 años. ¿Que beneficio te da a ti como empresa estar dentro de este sistema? Fidelizar a mis clientes, poder comunicar con ellos a través del CRM que nos da CASHBACK PARTNER, enviándoles encuestas de satisfacción, enviándoles mis promociones, felicitándolos por su cumpleaños por email o directamente por la APP, alcanzar nuevos clientes ya que en la APP estamos todos conectados es el mejor sistema de fidelización y de marketing que he conocido es brutal y solamente pago cuando la APP me trae nuevos clientes, que sean míos o fidelizado por otra empresa. Efectivamente, tiene buena pinta para las empresas este sistema de fidelización, pero dime Alfonso. ¿Cómo ves el futuro de esta empresa? No soy vidente, solamente me fio de los números y de la experiencia. Viendo el crecimiento exponencial que está teniendo My World (CASHBACK), dándoles herramientas a las empresas para que vendan mas y obtengas más clientes, con la creación de una criptomoneda, de un marketplace, una APP para que los clientes compren más barato, un WhatsApp para nosotros completamente gratis (eyetimes) un CRM ultra potente para que comuniquemos, solamente te puedo decir que My World es el mejor sistema de fidelización y marketing que he conocido. Força

àstic

Força

àstic

ENHORABONA BERNAT GUIU!

#debut #PlanterGrana #ADNàstic

Força

àstic

Força

àstic

SUMARI

20 ENTREVISTA Fran Carbia

8 Amb David Goldar, Jonathan Pereira i Javier Ribelles a...

40 12

ENTREVISTA Fran Miranda

Amb Manolo Oliva al...

24 30 Amb Manolo Martínez a...

Benvinguts! 10 Jugador històric: Máximo Aylagas

35 38

Notícies Nàstic

16 Nàstic Vintage

36 37

Pòster

32 Jugador històric: Joseph Czsoka

39 Temps era temps, per Enric Pujol

Segona fase de LaLiga Genuine Santander Jugador històric: 54 Juan Diego Sintes Jugador històric: 68 Manel Ruz 44 45

Força

àstic

AMB David Goldar, Jonathan Pereira i Javier Ribelles al...

Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona David Goldar, Jonathan Pereira i Javier Ribelles van dinar al restaurant El Maño, ubicat al carrer Rebolledo de la nostra ciutat. ADREÇA C/ Rebolledo, 20 Tarragona CONTACTE 643 095 418 www.restauranteelmaño.com

HORARI - Dilluns, dimecres i diumenge d’11.00 h a 16.00 h - Dimarts tancat - Dijous, divendres i dissabte d’11.00 h a 16.00 h i de 19.30 h a 23.00 h 8 Força àstic

Aquest compta amb una nova gerència a càrrec de José Sánchez, qui també és el xef del local, el qual ofereix diverses i extraordinàries opcions gastronòmiques. Les més destacades podrien ser les següents: cuina casolana, carns a la brasa, calçotades i, fins i tot, teniu la possibilitat de gaudir dels seus exquisits menús personalitzats.

El local és digne de ser visitat. Aquest disposa de motius rústics i un menjador ben confortable i acollidor. Els jugadors grana van quedar encantats amb l’oferta que els hi va oferir José Sánchez (veure pàgina de la dreta) i van fer-li saber que havien dinat excel·lentment. Per altra banda, van fotografiarse amb aficionats del Nàstic que estaven al restaurant, van signar autògrafs i van representar, d’una manera impecable, a l’entitat grana. Us recomanem visitar el restaurant El Maño, us encantarà!

DINEM AMB...

1 1 - Assortiment de pernil ibèric (amb pa de vidre).

4 4 - Musclos al romesco.

2 2 - Assortiment de formatges (amb pa de vidre).

5 5 - ‘Chuletón’ a la brasa i guarnició.

3 Tires d’albergínia amb tempura i mel de canya i cafè.

6 6 - Coulant de xocolata amb nata.

7 - En finalitzar el fantàstic àpat, Javier Ribelles, David Goldar i Jonathan Pereira es van fotografiar amb el gerent del restaurant, José Sánchez, i la seva filla Adriana, la qual, com podem veure, portava la samarreta del Nàstic, en concret la de Xisco Campos, el “gran” excapità de l’equip grana.

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Foto cedida per Enric Pujol.

TEL. 977 11 36 38 C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus, 11 - Tarragona.

va aconseguir un ascens a 1ª divisió amb el nàstic (1946-47) 10 Força

àstic

Máximo Aylagas Herrera “L’eficàcia” D.E.P Lloc de naixement Soria 15 de desembre de 1916 Extrem esquerre del 1943 al 47 47 partits amb el Nàstic 10 gols

Força

àstic

Amb MANOLO OLIVA aL... entrenador de porters del Gimnàstic de Tarragona

“

Som a temps per fer quelcom important i bonic

“

Manolo Oliva és, sense cap mena de dubte, un dels millors professionals que han passat pel Nàstic en els darrers anys. No només pel que fa als seus amplis i evidents coneixements futbolístics i en especial, en tot el referent als tres pals. També volem fer esmena de la seva impressionant implicació amb l’entitat i la seva gent i pel fet de ser un treballador infatigable i tot un estudiós d’aquest esport. És un veritable plaer compartir una estona amb “el savi de la porteria” i ho farem al magnífic Solric Alta Taverna, situat a la plaça de la Font. Tant Manolo Reina, com Dimitrievski, Perales, Saja, Bernabé o Isaac Becerra, em van confessar en el seu moment que Manolo Oliva ha estat el millor entrenador de porters que han tingut mai. Quan tants professionals opinen així, no pot ser casualitat, eh? Doncs penso, sincerament, que la sort ha estat meva per treballar amb tots ells. Jo necessito que els porters que entreno tinguin passió per posarse els guants i tots aquests noms que m’has donat, compleixen a la perfecció aquest perfil. Són gent molt professional i molt treballadora i ara estan “recollint” els fruits de la seva feina i gràcies al seu esforç diari, així que tot el mèrit és seu. També els diferents entrenadors i companys teus de cos tècnic que han anat passant pel Nàstic. Tothom valora la teva professio12 Força

àstic

nalitat màxima, la teva involucració i el teu treball constant. Suposo que això és motiu d’orgull per a tu, oi? Està clar que sempre és agradable, com no. Però primer que res, a qui li he de donar les gràcies és al Nàstic, ja que any rere any van renovant la seva confiança en mi. Aquesta entitat és la que em va “obrir les portes” i li estaré eternament agraït. Tinc a la meva dona i els fills a Jerez i en aquest sentit, no és senzill en l’aspecte personal, però sortosament em trobo en aquest club com a casa. Pel que fa als diferents entrenadors que han passat per aquí i els companys de cos tècnic, jo sempre els he ofert els meus coneixements i la meva feina, pel que calgui. El curs anterior, recordo que a banda de la teva tasca principal com a entrenador de porters del

primer equip, també tenies una altra en el Planter Grana. Continues enguany treballant amb els nois de la base? Així és. Una de les coses que jo em vaig plantejar quan vaig arribar al Nàstic, era crear un departament de porters pel futbol base. Avui encapçalo un equip d’entrenadors específic per la porteria, format per Josep Aragonés, Alberto Pérez i Òscar Lahoz, els quals són tres professionals espectaculars. Hem creat un decàleg de feina i aportem unes pautes de comportament als nois, tant dins com fora del terreny de joc. Busquem que els joves porters del futbol base aconsegueixin el millor rendiment possible i periòdicament, ens reunim per tal d’analitzar casos individuals o conjunts. Som 4 entrenadors de porters, però com si fos una mateixa persona, perquè “parlem el mateix idioma” i tenim un gran sintonia.

ENTREVISTA Aquest estiu passat vas tenir alguna oferta que altra, però finalment vas continuar al club grana. Segur que en aquesta decisió teva ha tingut molt a veure el cor, eh? Evidentment, perquè crec que s’ha de ser agraït a la vida. Sento l’afecte del club cap a mi, i també com valoren la meva tasca. Per treballar enlloc, jo valoro molts aspectes i la meva idea ara per ara, és continuar al Nàstic per més temps, sempre que ells també ho vulguin. Per canviar aquest club per un altre, m’hauria d’arribar una oferta absolutament irrebutjable, ja que aquí em sento molt realitzat. Comença la temporada i l’equip no “arrenca” com esperàvem. Van ser moments de molta impotència i preocupació, per a tots plegats. Perquè creus que es va tenir un inici de campionat tan fluix? Doncs aquest era un projecte que es va iniciar amb tota la il·lusió del món. De fet, la campanya de socis es deia ADNàstic, i van arribar al club, professionals amb aquest perfil. Aprofito per dir-te, que per a mi va ser molt gratificant treballar amb Bartolo i “Mou”, ja que són dos grans tècnics i unes persones formidables. Van voler instaurar un joc de combinació, però evidentment, els resultats

no van ser gens favorables. Penso que els projectes en un primer equip no existeixen, perquè preval com és normal, el resultat del diumenge. Si no guanyes els projectes finalitzen, és la llei del futbol. Al novembre arriben Toni Seligrat i ‘Joma’ i, a poc a poc, l’equip ha anat millorant els seus resultats i per tant, la seva situació classificatòria. Avui es mostra més fiable, sòlid i compacte, eh? Bé, el club va buscar un canvi de dinàmica amb l’arribada de Toni Seligrat i ‘Joma’ i de seguida em va impressionar els coneixements que tenen de la categoria, dels equips, dels jugadors rivals, dels camps o dels ambients que hi ha a cada estadi. Després s’ha buscat que arribin futbolistes amb una certa experiència, per tal de fer les coses més fàcils als joves que tenim a la plantilla. Ara, ja estem veient a un millor Nàstic i les sensacions que transmet l’equip, són molt bones. Amb els fitxatges d’hivern, un té la sensació que ha augmentat considerablement el nivell futbolístic de la plantilla, però també que s’ha guanyat en l’aspecte físic, amb les “cares noves”. Exactament, i estem molt satisfets

perquè de vegades, és complicat fitxar al mercat hivernal, ja que et poden arribar jugadors sense ritme de competició. Tots els futbolistes que han vingut al nostre equip estan aportant des del minut 1, i això, és fonamental. Aquest fet també diu que des del club s’han fet bé les coses i que els informes que teníem sobre ells, eren encertats. Tenim un Nàstic amb més qualitat i jerarquia, ara mateix. I els jugadors que van començar la temporada i que han continuat després de la finestra hivernal, és ara quan estan oferint una millor versió. Només toca ser optimistes amb el que ve... Estic d’acord, tothom està oferint una millor versió individual i d’això, s’aprofita el bloc. Potser també ha influït el canvi en l’estil de joc, perquè probablement és aquest el més adient, pel tipus de jugadors que tenim. El que necessitem ara són resultats immediats, per poder començar a “mirar” cap a dalt, perquè som el Nàstic i aquesta és la nostra obligació i l’exigència implícita de portar aquesta samarreta. Interpreto que amb la millora dels resultats, avui existeix un millor ambient al vestidor i que

Força

àstic

ENTREVISTA així, és més agradable la feina i el dia a dia. És que el futbol, com la vida, és un estat d’ànim. Ara tothom entrena més feliç i treballem més còmodes i alegres, donat que els resultats comencen a arribar. A mi m’encanta veure com la gent del club, l’afició, l’entorn en general i fins i tot la premsa, estan més satisfets amb nosaltres. El que et puc assegurar, és que a partir d’ara, el Nàstic competirà “a mort” d’aquí al final de la temporada. Creus que l’equip, encara està a temps de fer quelcom important? El que és una obvietat, com et deia abans, és que estem al Nàstic i per tant, obligats i exigits a ser ambiciosos, som un club gran, històric, que hauria d’estar a la LFP. Però tot i això, també hem de ser estables en la victòria i en la derrota i no podem passar de l’eufòria al derrotisme, per un mal resultat, perquè això és futbol. Estem en un moment òptim i ens hem d’il·lusionar tots plegats, però baix l’estabilitat emocional necessària. Dit això, continuo pensant que som a temps de fer quelcom important i bonic, clar que sí. Tornant a la teva tasca com a entrenador de porters, els hi prepares entrenaments específics depenent del que els hi vols millorar i també en funció del proper partit? O són sessions conjuntes? Ara, en el futbol professional es treballa en un context: el teu model de joc i el rival al qual t’enfrontaràs. Els membres del cos tècnic ens reunim cada setmana i analitzem diferents aspectes sobre el nostre oponent i a partir d’aquí, preparem les sessions adients. Fer exercicis sense més i sense un objectiu clar, ja no existeix en el futbol professional. Després, evidentment si veiem que un porter té un dèficit tècnic en alguna acció 14 Força

àstic

en concret, el treballem per tal de millorar-lo. Com estàs veient la temporada de Bernabé Barragán? Des de fora, fa la sensació que cada cop està millor, que ha anat de menys a més. Totalment, el seu rendiment està millorant a cada dia que passa. Donat el mal inici de campionat que va tenir l’equip, tothom es veia perjudicat en el seu nivell individual i ell, no era una excepció. En aquest moment, que ja veiem i intuïm un bloc més competitiu i amb més experiència, tots els futbolistes oferiran una millor versió, segur. I què ens pots dir de Cheickh Kane Sarr i Arnau Riera? Pel que fa a la seva evolució diària i a les seves opcions de futur. Que estem molt satisfets amb els dos, sincerament. En el cas de l’Arnau, va arribar el curs passat procedent del C. E. Europa (3a divisió) i ja estem veient la seva progressió. Habitualment, els joves porters que treballen amb el nostre mètode, “esclaten” un any més tard de la seva arribada i això és el que li està succeint a ell. Pel que fa a Cheickh, aquesta és una aposta de futur brutal pel club, però encara està en un procés d’adaptació. Només té 19 anys i no ens volem precipitar en el seu cas, perquè volem que quan li toqui jugar, ho faci amb total seguretat i no seria gens bo “cremar-lo”. Els dos han de continuar treballant al màxim i tenir paciència, donada la seva joventut. Com et deia, estem molt contents de la seva evolució. Abans hem parlat sobre els exporters del Nàstic que han coincidit amb tu, durant els teus 5 anys al club grana. Continues en contacte amb algun d’ells? Sortosament et puc dir que encara

avui, tinc relació amb gairebé tots. Amb Manolo Reina i Dimitrievski parlo molt sovint, també amb Perales... jo sempre he intentat cuidar molt el tracte humà amb ells, i penso que és més important fer-li “costat” al que no juga, que no pas al titular, perquè aquest no necessita tantes atencions a nivell psicològic. Al final el que queden són les persones i tinc una magnífica relació amb ells. Aquesta ja és la teva cinquena campanya al Gimnàstic. Podem dir que aquest, ja és el club del teu cor i Tarragona, casa teva. La veritat és que si, estic molt còmode al club i li tinc una gran estimació. A més, sóc molt feliç a Tarragona, l’únic negatiu és la distància amb la meva dona i els fills. Tret d’això, em sento com a casa, com et deia abans. En aquest club hi ha persones fantàstiques, molt amables i que sempre m’han ajudat en el que ha calgut. Després, la família del Bar de l’estadi, que són espectaculars, així com la gent que treballa al futbol base. Aquesta entitat farà ben aviat 138 anys i els professionals que ara estem aquí, ens hem de “buidar” perquè les properes generacions, continuïn gaudint del “seu” Nàstic del cor. Impressionant. Desprèn futbol pels “quatre costats” i és un autèntic “enamorat” del Nàstic, de la seva gent i de Tarragona com a ciutat. A banda de les seves indubtables capacitats professionals, també m’agradaria destacar al Manolo Oliva-persona, perquè és tot cor. Tant de bo continuï per molts anys entre nosaltres, ja que aquesta serà una notícia excepcional per l’entitat grana. Com dèiem, un “savi de la porteria”, però també de la vida. Nacho González

Manuel Oliva Garcia -El savi de la porteriaLloc de naixement Jerez de la Frontera (Cadis) 8 de maig de 1970 Equips com a tècnic Xerez C. D. (2a A) Gimnàstic (2a A i 2a B)

Això és “ el Nàstic, i estem obligats a ser ambiciosos “ Força

àstic

NASTIC VINTAGE Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre

El 30 d’abril del 1950 (temporada 1949-50) el Nàstic va disputar el partit d’anada de vuitens de finals de la Copa del Generalísimo a l’estadi Chamartín (actual Santiago Bernabéu), i que va finalitzar en victòria del conjunt blanc per 1 a 0, i es va classificar per la següent ronda. El diari Marca va dedicar la seva portada a la davantera de l’equip grana, que va jugar aquell matx. A dalt: Roig, Murillo i Alsúa. A baix: Taltavull i Vázquez. Força àstic àstic 16 16 Força

Força

àstic

Febrer - 1972 Febrer - 2020

Felicitats Nou Estadi! 48 anys d’emoció!

18 Força

àstic

Força Força

àstic àstic

19 19

Entrevista Fran Carbia Jugador del Nàstic de Tarragona

“

Defensar la Defensar samarreta del del samarreta Nàstic és és motiu motiu Nàstic d’un gran gran d’un orgull per per aa mi mi orgull

“

-El fill pròdigNom complet

Francisco Carbia Barrera

Data de naixement 31 de març de 1992 Lloc de naixement Tarragona Equips com a jugador C. F. Pobla (3a divisió) C. F. Reus (2a B i 2a A) FC Dinamo Tiblisi (1a divisio Geòrgia) C. D. Ibiza (2a B) Gimnàstic (2a B) 20 Força 20 Força

àstic àstic

Fran Carbia és un exemple immillorable del que significa l’ADNàstic. Nascut a Tarragona, va jugar al Planter Grana durant set campanyes: dues a l’infantil, dos al cadet, dos més al juvenil i una al C. F. Pobla. És obvi, que es tracta d’un noi de la casa i que el seu retorn a l’entitat grana significa per a ell, un motiu de màxima satisfacció i alegria. El seu objectiu és triomfar amb la samarreta que més s’estima i ha iniciat aquesta nova etapa, d’una forma insuperable. És una de les cinc “cares noves” d’aquest mercat hivernal i arriba cedit pel C. D. Ibiza. Primer que res, enhorabona per tornar al Nàstic. Estàs vivint com un somni, oi? La veritat és que sí. Per a mi tornar al Nàstic significava un somni i ara s’ha fet realitat. Estic molt orgullós i molt feliç de defensar aquesta samarreta i aquest escut altre cop, tal com vaig fer en la meva etapa de futbol base. Aquest és el club de la meva ciutat i és un plaer i un goig per a mi, òbviament. I quin debut més espectacular, eh? Dos gols i una assistència

a Gerard Oliva, en el partit enfront del C. D. Ebro. Millor que el guió d’una pel·lícula! Doncs si, em va anar millor impossible. Vaig sortir al terreny de joc en substitució de Brugui i tres o quatre minuts més tard, ja vaig aconseguir el meu primer gol amb el Nàstic. Després ja vaig fer el segon i l’assistència a Gerard Oliva, de manera que tot va anar molt millor del que podia imaginar, sincerament. Cal recordar que vas arribar al Nàstic en edat infantil, fins arribar al C. F. Pobla. Vol dir que aquesta, és casa teva. Està clar. Recordo amb molt d’afecte la meva etapa al futbol base del Nàstic i la posterior a la Pobla. En aquell moment, el meu objectiu era arribar a defensar la samarreta del primer equip, cosa que he assolit ara. Per a mi, això és motiu d’un gran orgull i d’una felicitat molt gran i espero oferir un bon rendiment, vestit de grana. De fet, quan jugaves a la Pobla, ja vas disputar un parell de partits de Copa Catalunya, amb el primer equip (2011-12),

ENTREVISTA quan Jorge D’Alessandro era l’entrenador... Així és, vaig jugar enfront del Barça i l’Espanyol. En aquell moment jo era molt jove i va ser molt emocionant per a mi. És complia un somni de la infantesa, tot i que després, no vaig tenir continuïtat en el primer equip. Posteriorment surts al C. F. Reus, on vas ser una peça fonamental en l’ascens a 2a A. I també la campanya a la categoria de plata va ser prou bona per a tu, en el personal. Doncs curiosament, considero que vaig ser més important per l’equip la temporada de 2a A, que no pas la de l’ascens. A 2a A vaig aconseguir 8 gols, tot i que significava el meu debut en aquesta categoria. Després dels problemes econòmics del club roig-i-negre, marxes a la Lliga de Geòrgia, per jugar en el Dinamo de Tiblisi. Que tal va anar aquesta experiència? Va significar una experiència interessant en l’aspecte personal, però futbolísticament no vaig acabar d’acoblar-me com m’hauria agradat. La meva dona estava embarassada i va venir cap a Tarragona i jo em vaig quedar tot sol i no va ser gens senzill, tot plegat. Però ja et dic, fou una experiència vital que sempre ajuda a madurar i em vull quedar amb el positiu d’aquella etapa. Aquest estiu passat, el nom de Fran Carbia va estar relacionat amb el Nàstic, però finalment vas signar pel C. D. Ibiza. Allí la cosa no t’ha anat com desitjaves, oi? Així és, no vaig gaudir de les oportuni-

tats que penso em mereixia i això fa que no he quedat satisfet d’aquesta etapa. Posteriorment vaig tenir una sèrie d’ofertes, però jo només pensava a tornar al Nàstic. I per fi, durant aquest mercat hivernal, el teu retorn a Tarragona. Mentre que ja ho tenies aparaulat però no s’acabava de concretar, segur que vas patir prou. Si, ho vaig passar malament perquè era necessària la sortida d’algun jugador, per tal de poder arribar al Nàstic. Finalment, quan tot es va concretar, fou un moment de màxima felicitat per a mi i la meva família, com pots imaginar. Vas declarar recentment que aquí ho tens tot: família, amics, casa... Aquest vessant personal, segur que és molt important per tal d’oferir un bon rendiment sobre el verd. Està clar. Tenir el teu entorn familiar i d’amistats al teu costat, t’ajuda a donar la millor versió, ja que en el vessant personal et trobes feliç i ben a gust. Estar còmode, centrat i tranquil és fonamental per oferir un bon rendiment sobre la gespa, no hi ha dubte. Li pots aportar moltes possibilitats al míster i per tant, a l’equip. Ets capaç de jugar per ambdues bandes, com a davanter i també de mitja punta. On creus que pots oferir millor rendiment, no obstant? Penso que la meva millor versió es pot veure quan jugo per darrere del davanter de referència. Per donar dinamisme a l’equip, per aprofitar els espais i arribar a l’àrea rival en velocitat. Tot i així, no cal dir que jugaré

encantat on ho consideri el míster, perquè el meu objectiu prioritari és ajudar al grup, en tot allò que calgui. Com estàs veient a l’equip, Fran? Si es guanyem dos o tres partits consecutius, encara “mirarem” cap a dalt! Doncs jo et puc parlar des que estic aquí, i veig un equip molt bo, tant en l’esportiu com en l’humà. Futbolísticament tenim grans jugadors i noto que tots estan molt compromesos, per aconseguir el millor rendiment possible. És una plantilla de gran qualitat i anirem a per totes, d’aquí al final del campionat. El dia de les presentacions dels fitxatges hivernals, el presi va declarar que el Nàstic farà un esforç, per tal que continuïs el curs vinent vestit de grana. Segur que és el que més desitges, oi? I tant! Em van fer molt feliç aquestes declaracions del presi i per la meva part, ho donaré tot per tal de continuar al Nàstic. Aquesta és la il·lusió que tinc, tant en el professional com en el personal, ja que com et comentava, considero que aquest club és casa meva. Durant l’entrevista, he pogut comprovar el que significa per a ell vestir la samarreta grana. Es nota que està “en un núvol” i que ho donarà tot sobre el terreny de joc, per tal d’oferir el millor rendiment possible. S’ha de tenir en compte que compleix un somni, el d’un jove tarragoní que defensa l’escut del Nàstic. Des d’aquestes línies, només et podem i volem desitjar el millor, Fran. T’ho mereixes! Nacho González

Força

àstic

22 22 Força

àstic

Força

àstic

BENVINGUTS!

l Gimnàstic de Tarragona, SAD ha presentat oficialment les cinc arribades del passat mercat de fitxatges. El president de l’entitat, Josep Maria Andreu, i el director esportiu, Sergi Parés, han estat els encarregats de donar la benvinguda oficial als futbolistes Javier Ribelles, Fran Miranda, Fran Carbia, Jesús Rueda i Fausto Tienza.

tuació i acabar bé la segona volta del campionat”.

Sergi Parés, ha estat l’encarregat de fer el balanç de les arribades i el criteri que s’ha seguit des de la direcció esportiva de l’entitat per poder fer realitat les incorporacions.

El tercer en ser presentat ha estat un jugador local. Fran Carbia, que ha tornat a casa i el dia del seu debut va fer dos gols, ha expressat que “estar aquí és una alegria immensa per mi. Sento una felicitat màxima perquè vaig jugar des de la categoria infantil i ara al primer equip”. El president Josep Maria Andreu ha explicat que el jugador arriba en qualitat de cedit però que a final de temporada s’apostarà fort per a que pugui continuar al Nàstic.

El primer en comparèixer ha estat Javier Ribelles, el qual va patir una lesió en la segona sessió de treball a la disciplina tarragonina. El jugador valencià ha declarat que no s’ho creia quan es va fer la fractura al cinquè metatarsià. Afegint que “el Nàstic és un equip molt important i des de que em van trucar, no vaig tenir cap dubte en venir”.

El defensa Jesús Rueda, que també va debutar en el partit enfront del CD Ebro, ha explicat que “molts companys que he tingut i que han estat a Tarragona m’han parlat molt bé de l’equip i la ciutat, i és exactament el que he trobat”, afegint que “venir a Tarragona és una gran oportunitat per mi, i agraeixo la confiança del director esportiu i el president”.

Per la seva part, Fran Miranda, que ja ha disputat tres partits de lliga sota les ordres de Toni Seligrat, ha manifestat que “el lideratge sobre el camp és una característica meva i això és el que he intentat fer des del primer minut”. Ha afegit que “hem de treballar com ho estem fent per sortir d’aquesta si-

La darrera incorporació del mercat, Fausto Tienza, que arriba cedit pel Panathinaikos, ha dit que “la classificació no reflexa la plantilla que hi ha i l’entitat que som”. També ha explicat que “aquesta segona volta és un repte i que esperem que sigui mig any molt bonic per a tots”.

24 Força 24 Força

àstic àstic

07 08 14 16 18

F. Carbia Fausto Tienza Ribelles Fran Miranda J. Rueda

Força Força

àstic àstic

25 25

26 Força

àstic

Força

àstic

de visita pel museu...

Samarreta del jugador del Nàstic Juan Luís Carbonell. Fou futbolista grana del 1988 al 90.

28 Força

àstic

Força

àstic

Amb Manolo Martínez a...

Manolo Martínez en la seva època de jugador (Temporada 2005-06) Si per aquesta secció han passat futbolistes mítics del Nàstic, qui més històric que Manolo Martínez? Només cal recordar que és el jugador que ha assolit més ascensos vestit de grana: dos a 2a A i un a 1a divisió, per entendre aquesta afirmació. A més, he de reconèixer que es tracta d’una “debilitat” personal, ja que és un “tio” espectacular en el vessant humà, amb el qual tinc un feeling especial. Recordarem la seva etapa nastiquera, al fantàstic restaurant-marisqueria l’Ancora. M’agradaria començar tot dient que ets el jugador en la història del Nàstic que ha aconseguit més ascensos. Dos a 2a A (2003-04 i 2014-15) i un a 1a divisió (2005-06). Aquest récord teu, pot ser “etern”, eh? Sí, serà complicat de superar. Però jo també incloc en aquests èxits esportius haver jugat a 1a divisió amb el Nàstic. Això ha estat fruit d’un gran sacrifici i esforç per part meva i dels companys i per la bona feina realitzada per l’entitat durant aquells anys. Arribes al Nàstic la 2003-04 junt amb altres futbolistes que van fer història com ara Abel Buades o Diego Torres i us vau unir als Felip, Serrano, Codina o Pinilla. Era l’inici d’una època “daurada”. Bé, aquí van ser claus diversos aspectes. En aquell conjunt hi havia joventut i veterania, ambició i una ciutat bolcada en el seu equip i amb aquest seguit de circumstàncies va arribar l’èxit. En tres campanyes vam passar de jugar a 2a B, a fer-ho a la màxima categoria. Fou l’any del play off enfront d’un 30 Força

àstic

gran R. Madrid B, amb aquell penal que “Sant Felip” li va aturar a Roberto Soldado. Com recordes aquella tarda? Doncs a les imatges d’aquell penal ja es pot veure, com jo estava fora de l’àrea esperant un possible rebuig i quan Felip l’atura, jo faig un salt en forma de celebració. Ho parlo sovint amb ell, perquè ve molts cops a dinar o sopar al meu restaurant i recordem aquells moments tan macos. Jo sabia que l’aturaria, perquè aquesta era una de les seves grans especialitats. Amb aquella acció, va canviar la història del club. L’equip aconsegueix l’ascens i a la 2004-05 assoleix la permanència sense angoixes (7è classificat). Però la fita “gran” arriba el curs següent, amb l’ascens a 1a. A nivell col·lectiu, és el millor que has viscut en la teva carrera futbolística? Més que l’ascens a 1a divisió en si, jo diria que tota aquella etapa, va ser la millor de la meva carrera. Perquè pujar de 2a B a 2a A, va significar una alegria enorme. L’any següent va tenir molt mèrit, per finalitzar en setena posició i convertir-nos en l’equip revelació de la

categoria de plata. I finalment l’ascens a la “Liga de las Estrellas”, que fou meravellós, després de gairebé 60 anys del primer ascens a 1a del Nàstic. (la 194647, en concret.)) Era el Nàstic dels Rubén Pérez, Ruz, David García, Llera, Marco, Abel Buades, Serrano, David Cuéllar, Pinilla, Codina, Bolo, Diego Torres o tu mateix. Aquell conjunt va funcionar com un “rellotge suís”. Sí, i penso que Luís César (el míster grana aquella temporada) va tenir molt a veure. Nosaltres érem un grup de jugadors molt disciplinat i molt “lleig” pels rivals. L’equip contrari patia molt quan jugava enfront d’aquell Nàstic. Curiosament, no vam fer una bona primera volta, però al final el futbol “et posa” on mereixes i així va succeir amb nosaltres. Ja a 1a divisió (2006-07) vas patir una greu lesió que et va impedir participar tot el que t’hauria agradat. I al mercat hivernal vas sortir al C. D. Tenerife, on vas aconseguir un altre ascens a 1a divisió! Aquella lesió va ser una llàstima, perquè

EXJUGADOR jo estava molt il·lusionat per jugar a 1a amb el Nàstic. Abans del mercat d’hivern em vaig lesionar i com que l’equip necessitava realitzar fitxatges, vaig sortir cedit al Tenerife. Després, nosaltres vam pujar a 1a, però malauradament el Nàstic va baixar a 2a A. Posteriorment vas tenir una etapa al Recreativo de Huelva i, finalment, la teva aventura al Levadiakos FC (1a divisió de Grècia). En acabar-la tornes al Nàstic (201415 i ascens a 2a A). Com es va donar el teu retorn al Nou Estadi? Doncs mira, després de jugar al Recre, jo volia sortir a l’estranger i em van presentar l’opció del Levadiakos, del qual em van parlar molt bé. Però en un partit vaig lesionar-me el genoll i vaig venir aquí per recuperar-me. La meva família estava molt còmoda i em vaig plantejar tornar al Nàstic, després de parlar amb Felip, que en aquell moment era membre del cos tècnic grana. Vaig comentar-li al presi, a Viqueira i Vicente Moreno, per fer una prova a veure com em veien. De seguida em van dir que fitxaria, ja que van notar que estava en condicions òptimes. I aquell equip entrenat pel “gran” Vicente Moreno, ja es veia que faria alguna cosa important, eh? Va estar tota la temporada a dalt de la classificació i es va mostrar molt regular. Jo comparo a aquell equip amb el de la meva primera etapa. Era un grup de jugadors amb molt caràcter, moltes ganes de treballar i involucrats al màxim. Aquell vestidor tenia molta “fam” i això es notava sobre el verd, tant entrenant com els dies de partit. Llàstima la campanya següent,

eh? Ens vam quedar a les “portes” de l’ascens a 1a divisió i tu, del teu quart ascens vestit de grana. (Fa que si amb el cap). Hauria estat espectacular aconseguir aquell ascens, primer que res pel club, l’afició i la ciutat. Però a més, recordo que quan faltaven pocs partits per finalitzar el campionat, Vicente Moreno i Emilio Viqueira em van comentar que podia aconseguir un record inèdit: mai cap futbolista ha assolit dos ascensos a 2a A i 1a en dues etapes diferents, així que jo hauria estat el primer. Vas ser un futbolista molt professional, honrat, amb caràcter, tot cor i amb un gran lideratge, dins i fora del terreny de joc. Però vas actuar tant de pivot al mig del camp, com de central. Quina era la teva demarcació preferida? On et senties més còmode? Mira, Luís César em va dir que era un migcampista que acabaria jugant de central i Vicente Moreno em va fitxar per jugar de central i després vaig ferho al mig del camp. En qualsevol de les dues posicions em sentia ben còmode i penso que oferia un bon nivell. Quan vas signar pel Nàstic per primer cop (2003-04), Josep Maria Andreu va declarar que havia fitxat als dos millors migcampistes de la categoria, Abel Buades i Manolo Martínez. El temps li va donar la raó al presi, oi? Sí, i recordo que en una entrevista teva, també ho va remarcar això (cert). Per a mi és un gran orgull que digui això, ja que el considero com un pare i als Andreu Solé, la meva família. Per altra banda, has de tenir en compte que aquest és el club que porto al cor i em considero un tarra-

goní més, així que sempre li desitjo el millor a aquesta entitat. Qui també va tenir molt a veure en la teva arribada, va ser Vicenç Amigó, eh? (En la seva funció d’agent de futbolistes). Sí, perquè em va convèncer quan em va parlar sobre el Nàstic com a institució i de Tarragona com a ciutat. La veritat és que li tinc un gran afecte a “l’abuelo” (com anomena afectuosament sempre a Amigó). Per cert, ara has iniciat un nou projecte empresarial, amb el Besso Salou. Que oferiu en aquest espectacular i elegant local? Doncs aquest és un punt de trobada per famílies i grups d’amics per veure partits de futbol, dinar, sopar o prendre una copa. Per allí venen exjugadors del Nàstic que viuen al territori com ara Felip, David Cuéllar, Álvaro o Quique o d’altres com Uche i Jean Luc, que ja han vingut a visitar-nos. La nostra oferta gastronòmica està elaborada amb una gran matèria prima i preparada amb “tot el cor”. El Besso és una combinació perfecta entre gastronomia, punt de reunió i ambient futbolístic. (Veure pàgina 19). El dit, tot un crack! Quan parla sobre el “seu” Gimnàstic de Tarragona, sempre ho fa en primera persona, fet aquest que evidencia dues coses: l’estimació sincera que li té a l’entitat grana i per altra banda, que ha estat, és i sempre serà un dels nostres. Un luxe de xerrada amb “l’home dels tres ascensos”! Com un luxe va ser dinar al seu costat, a la terrassa de l’excel·lent restaurant-marisqueria l’Ancora. Nacho González

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Foto cedida per Enric Pujol

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona 977 225 824 / 619 052 560

Fou internacional absolut amb la selecció d’Hongria 32 Força

àstic

Joseph Czsoka Scirea

“L’home dels gols olímpics” D.E.P Lloc de naixement Vácszentlászó (Hongria) 12 d’abril de 1936 Extrem esquerre 1963 - 64 18 partits amb el Nàstic 4 gols

Força

àstic

LUISMI 34 Força

àstic

NOTÍCIES

El Nàstic ofereix el Nou Estadi per la disputa del CD La Cava – FC Barcelona El Gimnàstic de Tarragona es sensi-

mès al president del CD La Cava,

nàstic de Tarragona també participi

bilitza amb la província tarragonina

Josep Arques, la voluntat que el Nou

en un torneig solidari a la comarca

després dels greus danys causats per

Estadi de Tarragona sigui la seu en-

del Montsià a principis del mes de

la borrasca Glòria en el passat mes de

carregada d’acollir aquest enfronta-

setembre.

gener.

ment solidari, amb data i lloc pendent de confirmació.

L’entitat grana continua donant suport a tot el territori, sempre obert

El treball que s’ha de realitzar per recuperar part del territori és una

El fet que el Nou Estadi sigui el re-

i responent a les col·laboracions,

tasca necessària que cal el suport

cinte esportiu amb més aforament

de nord a sud de la província,

de tots els estaments i entitats del

de la província de Tarragona, amb

mostrant la màxima proximitat i

territori i del país. Per aquest motiu,

capacitat per 14.591 espectadors,

responsabilitat social amb causes

l’entitat grana vol col·laborar apor-

permetrà que es puguin congregar

solidàries. Com per exemple, les

tant el seu gra de sorra en el partit

un major nombre d’aficionats per

últimes accions: aportació econòmi-

benèfic entre el CD La Cava i el FC

viure el duel amistós i així recaptar

ca a Riuada Solidària al Francolí, la

Barcelona, que està previst que es

els màxims fons per a la causa.

campanya Cap Nen sense Joguina del passat mes de desembre o la

disputi durant aquesta temporada. El Gimnàstic de Tarragona ha trans-

Paral·lelament, està previst que la

visita als hospitals de la ciutat de

secció de futbol sala del Club Gim-

Tarragona.

Conveni de col·laboració entre el Nàstic i Ecoembes El Gimnàstic de Tarragona i Ecoem-

tat social i ambiental cap als valors

hi són presents diàriament a les

bes, l’organització mediambiental

del territori.

instal·lacions podran donar una segona vida als residus d’envasos de

sense ànim de lucre que coordina el reciclatge d’envasos a Espanya,

Les instal·lacions de la Budallera

plàstic, llaunes i brics (contenidor

desenvoluparan

conjun-

comptaran amb diferents papere-

groc), així com a el paper i cartró

tes per a la correcta gestió dels

res i contenidors amb cartelleria

(contenidor blau) que es generin i

residus d’envasos generats a les

específica, repartits pels accessos

tenir cura, al mateix temps, del medi

instal·lacions del Nàstic.

ia l’interior dels recintes esportius i

ambient.

accions

administratius. En total, s’han distriD’aquesta manera, el Gimnàstic

buït 23 papereres de polipropilè, 4

Ecoembes garanteix que els residus

de Tarragona es sensibilitza amb la

papereres bicompartimentades, 7

d’envàs recollits a les instal·lacions

causa mediambiental i amb el reci-

cubs de 90 litres, 36 cubs de 120

del Club, pel gestor autoritzat, es

clatge dels residus generats diària-

litres i 12 contenidors de 800 litres.

gestionin adequadament a través del

ment i continua posant en pràctica

D’aquesta manera tots els esportis-

control de la traçabilitat i assegurant

el seu compromís de responsabili-

tes, usuaris, familiars i amics que

el reciclatge fins al seu destí final. Força

àstic

20 Albarrán

36 Força

àstic

21 Ferran G. P.

24 J. Carreón

26 S. Cardona

Força

àstic

NOTÍCIES

L’escola L’Arrabassada gaudeix de l’experiència Nàstic Els alumnes de 1r, 2n i 3r de primària de l’escola L’Arrabassada han visitat les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona dintre del programa Junts Creixem. La visita es va dividir en dues jornades, amb un total de 140 nens. Els alumnes es van desplaçar molt a prop del centre educatiu, situat a la Vall de l’Arrabassada, per fer el tour pel Nou Estadi i conèixer als jugadors del primer equip.

Després d’escoltar atentament les indicacions i dades històriques de l’entitat, el jovent va presenciar la part final de l’entrenament del conjunt

entrenat per Toni Seligrat. Tots junts, després dels exercicis d’estiraments, es van fer la fotografia de família sobre el camp annex al Nou Estadi.

22 medalles als Campionats de Catalunya en Pista La secció de patinatge en línia continua sumant podis i medalles en cadascun dels campionats que participa, ja sigui a l’aire lliure o, com aquest cas, en pista. Els patinadors i patinadores grana es van congregar al Prat de Llobregat per competir als Campionats de

Primer esglaó amb 7 medalles d’or,

Pel que fa als bronzes, han sigut

Catalunya en Pista, la primera gran

tres de les quals per l’aleví Carla

un total de 10, un aconseguit per

cita de patinatge de velocitat on

Plana, tres per la infantil Júlia Espín

la benjamina Amaya Gimeno, dos

s’ha donat cita els millors clubs ca-

i una per la també infantil Ona Ro-

per l’alevina Paula Espín, quatre per

talans. El Gimnàstic de Tarragona ha

dríguez.

l’infantil Joel Nogués i tres per la sènior Myriam Lazcoz.

participat amb un total de 14 patinadors i patinadores, resultant un dels

Referent a les plates, han sigut un

millors inicis de temporada del club.

total de 5, una obtinguda per la ben-

La resta de patinadors i patinadores

jamina Amaya Jimeno, tres per la

participants han fet un molt bon pa-

Els 22 podis aconseguits es repar-

infantil Ona Rodríguez i una per la

per i per alguns d’ells era la primera

teixen en els següents esglaons:

també infantil Júlia Espín.

competició a nivell federat.

38 Força

àstic

Temps era temps... per Enric Pujol LA HISTòRIA DEL NÀSTIC CAP. VI (1960-1970)

questa fou una de les dècades més brillants del futbol al Nàstic malgrat jugar a Tercera Divisió; l’equip va disputar cinc promocions d’ascens i va assolir un subcampionat l’any que només promocionava el campió. Les entrades a l’Avinguda Catalunya van superar els 5.000 espectadors de mitjana arribant a vuit i nou mil en els partits de promoció (Eibar, Europa, Sestao, Hospitalet i Castelló). Els socis de número (és a dir masculins i majors d’edat) va fluctuar entre els 2.500 i 2.900) i hauria de sumar-se: juvenils, infantils, senyores i practicants. El mes d’agost de 1960 es va inaugurar l’enllumenat elèctric, un any després es van celebrar els actes commemoratius dels setanta cinc anys de vida del club. Durant aquestes temporades es van alinear 43 jugadors nascuts a la província.

Ángel Irún (entrenador), Tomás, Alegret, Borrego, Arnau, Vicens (utiller), Gracia, Echeverria, Palau i Ton Alujas (massatgista); (sota) Garcia-Ramos, Latorre, Cinto López, Parisi i Mercadé (1967/68).

Com a curiositat assenyalar que en aquestes deu temporades es van disputar 49 partits amistosos de pretemporada a casa entre els que van destacar la presència de R. Madrid, Barça, Espanyol, Sporting Lisboa, R. Saragossa, Calvo Sotelo, Osasuna, Mallorca, Sabadell, San Fernando, Màlaga, Levante i Las Palmas. També durant tres temporades una nit del mes d’agost es disputava el triangular Àmfora de Plata entre Nàstic, Reus i Tortosa, que servia per presentar els nous fitxatges. L’equip va comptar en aquesta dècada amb 37 jugadors que havien tastat la Primera Divisió. De 187 partits de Lliga jugats a casa durant aquests deu anys només en va perdre 20; a més l’equip es va caracteritzar pel bon olfacte golejador a casa, on va anotar 535 gols. El Nàstic va disputar sis promocions d’ascens però li van barrar el pas: Sevilla Atlético, Hospitalet, Europa, Castelló, Real Jaén i UE Maó. Els rivals de més rancúnia foren el Reus Deportiu, el Tortosa, el Terrassa i el Lleida. I els àrbitres més temuts pels seguidors foren el lleidatà Sierra Charles, Cancelo Horta i Clotas Gibert.

Els jugadors més destacats de la dècada varen ser, els porters Manolo Vilanova, Ramón Palau, Pep Rovira i Josep Rodés; els defenses Julio Liñero, Pepe Gracia, Vicente Pascual, Enrique Rosselló, José Luis Arribas i Joan Llobet; els mitjos Martín Echevarría, Josep Boada, Peter Ilku, José Antonio Latorre i Juanín Garcia; i els davanters Valero Serer, Cinto López, José Canton, Joan Pons, Quimet Rifé, Fernando García-Ramos, José-Jorge i Salvador Parisi. Durant aquests deu anys estigueren a la presidència del futbol José Luis Rubio, Emilio Vives, Josep Maria Roig, Manel del Amo, Joan Juncosa i José Guerrero (de manera interina).

Resum de la dècada PJ

Punts

378

205

100

734

445

487

Pitxitxi: Valero Serer - 142 gols.

Força

àstic

Entrevista FRAN MIRANDA Jugador del Nàstic de Tarragona

“

Em sento molt motivat, il·lusionat i feliç al Nàstic -EL LIDERNom complet

Francisco Javier Miranda Mera

Data de naixement 27 de març de 1988 Lloc de naixement Badajoz Equips com a jugador Mèrida A. D. (2a B) A. D. Cerro de Reyes (2a B) C. D. Alcoià (2a B i 2a A R. C. E. Espanyol B (2a B) U. D. Melilla (2a B) R. Jaén (2a B) Extremadura C. F. (2a B) Hèrcules C. F. (2a B) Gimnàstic (2a B)

40 Força 40 Força

àstic àstic

“

Fran Miranda és un altre dels fitxatges del Nàstic d’aquest mercat hivernal. Es tracta d’un pivot defensiu top de la categoria i que ja ha començat a demostrar, vestit de grana, la seva innegable qualitat. Arriba procedent de l’Hèrcules C. F. i ho fa amb molta il·lusió i el convenciment que la seva etapa a Tarragona serà ben fructífera. Al seu currículum ja té dos ascensos a 2a A (C. D. Alcoià i Extremadura C. F.) i signem, ara mateix, que el tercer l’assoleixi amb la nostra samarreta. Us “apropem” a un futbolista que serà essencial en el successiu, com de fet, ja ho està sent. Inicies la teva trajectòria futbolística professional al Mèrida A. D., però, on et vas formar en la teva etapa de futbol base? Vaig començar a jugar al col·legi dels Salesianos de Badajoz a un equip que es diu Don Bosco. Vaig estar-hi fins que tenia edat juvenil, llavors vaig signar pel C. D. Badajoz, en el qual vaig jugar el primer any de juvenil, en el segon vaig marxar a l’A. D. Cerro de Reyes i de cara al tercer any, vaig tornar un altre cop al C. D. Badajoz. En finalitzar l’etapa de futbol base, ja fitxo pel Mèrida A. D. (2a B). Posteriorment passes per l’A. D. Cerro de Reyes i el C. D. Alcoià, on aconsegueixes l’ascens a 2a A i

amb el que jugues un curs a la categoria de plata. Fins que et signa l’Espanyol per jugar en el seu filial. Moment il·lusionant per a tu, segur. Així és, vaig tornar al Cerro de Reyes, on ja havia jugat de juvenil i després arribo al C. D. Alcoià. Aquell ascens a 2a A va ser fantàstic perquè el vam aconseguir enfront d’un gran Castilla (en aquell vestidor va coincidir amb l’exjugador grana, Xavi Molina). I la campanya següent em va sortir un bon any, ja que vaig disputar 30 partits en la categoria de plata. De cara a l’altra temporada, quan em va sorgir la possibilitat de l’Espanyol, no m’ho vaig pensar dos cops. Em van comentar que estaria a prop del primer equip i, de fet, Pochettino va convocar-me diverses vegades i entrenava habitualment amb ells. Malauradament el van destituir, si no, estic convençut que hauria debutat a la 1a divisió. Després va arribar Javier Aguirre i el feeling futbolístic amb ell ja no va ser tant positiu. Quins jugadors importants hi havia en aquell vestidor blanc-i-blau? Doncs hi havia grans futbolistes com ara Sergio García, Joan Verdú, Joan Capdevila, Wakaso Mubarak, Héctor Moreno, Simão Sabrosa o Kiko Casilla (exporter del Nàstic, en categoria cadet). Aquella va ser una etapa molt bonica i il·lusionant per a mi, òbviament.

ENTREVISTA Després tens un pas per l’U. D. Melilla i el R. Jaén fins que tornes al C. D. Alcoià. Allí vas coincidir amb Toni Seligrat i ‘Joma’, i fou una campanya espectacular, tot disputant el play off d’ascens a 2a A. Sí, ens va sortir un any fantàstic. Vam estar tot l’any lluitant amb un gran Barça B per quedar campions de grup. La llàstima fou que teníem una plantilla curta en nombre de jugadors i quan va arribar el play off ho vam notar en l’aspecte físic, perquè portàvem molta càrrega de partits durant la temporada. Fitxes per l’Extremadura C. F. amb el qual aconsegueixes un altre ascens a 2a A i finalment arribes a l’Hèrcules C. F., on la temporada passada vau jugar el play off d’ascens, en un gran any per l’entitat del José Rico Pérez, però sense premi final. Bé, la d’Extremadura és una altra etapa bonica i inoblidable per a mi, amb aquest ascens a 2a A que em comentes. I en el cas de l’Hèrcules, la temporada anterior ens va sortir espectacular, però un cop al play off, no vam estar tan encertats que esperàvem, així que ens vam quedar a les “portes” de l’ascens. Que estrany és el futbol, oi? Amb gairebé la mateixa plantilla de l’any passat, enguany l’Hèrcules està en zona de descens. En aquest món, dos i dos no fan quatre, eh? Totalment d’acord. Aquest esport és així i potser és el que el fa tan gran, ja que mai saps el que pot passar sobre el verd. Tal com deies, la plantilla és pràcticament la mateixa del curs anterior, que va ser tan brillant. Per contra, enguany les coses no van sortir bé des del principi del campionat. Tot i això, estic convençut que al final no tindran problemes per salvar la categoria i, a més, els hi desitjo que així passi. I per fi, el teu fitxatge pel Gimnàstic. Segur que a banda de la història

del nostre club, també ha influït la presència de Toni Seligrat i ‘Joma’ que, com dèiem abans, vau coincidir al C. D. Alcoià. Sense cap mena de dubte. Per a un futbolista sempre és bonic arribar a un club tan important i històric, com és el cas del Nàstic, però la presència d’ells dos també ha influït en la meva decisió. Em consta que el míster ha fet molta “força” per aconseguir el meu fitxatge i li vull agrair públicament. Tant Toni Seligrat, com ‘Joma’ són dues grans persones, fantàstiques (ho puc corroborar) i dos tècnics extraordinaris. Estic encantat d’haver signat per aquest club, però ara toca treballar al màxim per tal de finalitzar el campionat en la millor posició possible. De seguida has ofert un rendiment òptim, des del minut 1. Sembla que no has necessitat ni temps d’adaptació. (Riu). Home, potser és per la meva forma de jugar i també m’ha ajudat els rivals que hem tingut fins al moment. Per exemple, el Barça B és un equip que mou molt bé la pilota i, així, la meva tasca al mig del camp es fa veure més. Aprofito per agrair la rebuda i el tracte dels meus companys, tant dins com fora del terreny de joc, perquè m’estan ajudant molt en tots els sentits. Ocupes molt espai sobre el verd, corregeixes posicions, recuperes moltes pilotes, ofereixes lideratge i presència física... El Nàstic necessitava un tipus de jugador com tu! Doncs jo me n’alegro moltíssim si la meva presència és positiva per l’equip. Sempre intento fer les coses el millor possible pel bé del grup. Entre tots hem de sumar i aportar, però hem de fer-ho baix un ambient de positivisme i confiança, ja que penso que d’aquesta manera i amb aquest tarannà tot és més senzill a la vida.

L’equip és obvi que està millorant, a cada partit que passa. Creus que hi ha temps per fer quelcom important? Semblarà un tòpic, però no vull especular en el que pot passar en un futur, perquè això no serveix de res. Hem de pensar en el rival de diumenge, setmana rere setmana, i segons avanci el campionat ja veurem on ens posicionem i quins podran ser els objectius finals. Quin vestidor t’has trobat, Fran? A nivell esportiu i humà. Esportivament penso que tenim una gran plantilla, amb futbolistes d’una qualitat evident. Les coses no van començar com tothom volia i això, probablement, va perjudicar en el rendiment de tots plegats. A poc a poc veurem un Nàstic millor i anirem a més, segur. Pel que fa al vessant humà, m’he sentit molt estimat i com et deia abans, només tinc bones paraules per a tots ells, la veritat. Quines són les teves sensacions inicials, envers el club i la ciutat? El club és espectacular, es nota en tots els departaments d’aquest, en les instal·lacions, en l’ambient que envolta al Nàstic, així que et puc dir que estic molt motivat i il·lusionat. Pel que fa a Tarragona, és molt acollidora i bonica, té un clima molt agradable i la meva família i jo ens trobem ben còmodes i feliços. La mateixa personalitat i caràcter que mostra sobre el terreny de joc és la que transmet en el vessant personal. Futbolista amb una experiència més que notòria i amb una qualitat excel·lent. Té, a més, un físic imponent (1’89 m.), aspecte aquest que necessitava amb urgència el nostre equip. Sense dubte, un encert l’arribada d’un home que també aportarà lideratge i carisma al vestidor grana. Sort, Fran! Nacho González

Força

àstic

42 Força

àstic

Força

àstic

segona fase de

l Gimnàstic de Tarragona ja ha disputat la segona fase de la temporada 2019-2020. La competició celebrada a la Ciutat Esportiva José Ramón Cisneros del Sevilla FC va congregar a 18 dels 36 equips participants i una xifra superior als 400 futbolistes.

El Nàstic va disputar els tres partits programats; Real Zaragoza (3-0), Real Valladolid (4-0) i l’Athletic Club (2-1). L’equip entrenat per Rafel Magrinyà va marcar una nova fita esportiva grana després d’imposar-se en els tres partits jugats, un registre pendent d’aconseguir fins a la data. Els 16 futbolistes d’aquesta fase van celebrar les victòries amb l’afició present; familiars, nastiquers, jugadors i aficionats d’altres equips van viure amb emoció cadascuna de les accions esportives i també de fair play que regnen en tots els partits i fases de LaLiga Genuine Santander. Tenint sempre present el lema de la lliga: ‘compartir antes que competir’ per tots i cadascun dels amics i, alhora, magnífics rivals. L’equip va estar acompanyant per nombrosos tècnics i mo44 Força 44 Força

àstic àstic

nitors que setmanalment conviuen amb els jugadors, a més d’uns familiars també participis del futbol. El responsable de Marca i RSC de l’entitat, Jose Maria Andreu Solé, va acompanyar l’equip a Sevilla. Recordem que aquesta segona fase es divideix en dues: la disputada aquest cap de setmana a les instal·lacions del Sevilla FC; i a final del mes de febrer, els altres 18 equips jugaran tres partits cadascun a la Ciutat Esportiva del Real Betis. En aquesta segona fase de competició, el Nàstic Genuine va estrenar patrocini als pantalons oficials de joc. El Port de Tarragona s’ha sumat per donar suport a l’equip, juntament amb BASF, Fundació La Caixa i Nectina. Finalment, un cop finalitzats els partits, es va fer entrega de les medalles a tots els participants de la #FaseSevillaFC. La presidenta de la Fundación LaLiga, Olga de La Fuente, juntament amb autoritats i jugadors del conjunt de Nervión, van ser els encarregats de felicitar individualment als més de 400 esportistes que viuen la passió de LaLiga Genuine Santander.

Força Força

àstic àstic

45 45

46 Força

àstic

Força

àstic

Rubén bladé, la

ubén Bladé és l’speaker del Nou Estadi des de fa 20 anys. En concret, va començar a realitzar aquesta tasca la temporada 2000-01, i es va “estrenar” amb bon peu, ja que segons ens diu “aquell ascens a 2ªA amb Josep Maria Nogués d’entrenador va ser molt especial per a tots, ja que feia molts anys que l’equip jugava a la 2ªB”. Com comenta “vaig ser jo qui va aconseguir que el meu pare tornés a fer-se soci. Ho havia estat durant molts anys, però es va donar de baixa, i a partir que jo li demanava per anar a l’estadi, es va tornar a donar d’alta”. De fet, Rubén es va aficionar al conjunt grana gràcies al pare d’un company de l’escola “em va regalar una entrada, i des de llavors, vaig quedar entusiasmat pel club, per l’estadi i el seu ambient”. També que “l’ascens a 1ª divisió (2005-06 amb Luís César com a entrenador) fou extraordinari, encara que m’agradaria destacar el de la 2014-15 amb Vicente Mo48 Força 48 Força

àstic àstic

reno, com a míster, perquè aquell equip em va seduir”. Per altra banda, “voldria fer una esmena ben especial al Dani González, el meu company de “fatigues” a la cabina i que porta el videomarcador. És un plaer treballar braç a braç amb ell”. Per finalitzar, ens explica una anècdota: “fa anys vaig escoltar com un locutor de ràdio li va posar un sobrenom a un jugador del Nàstic, i quan vaig “cantar” per megafonia el seu gol el vaig utilitzar, i no li va fer gaire gràcia. Des de llavors, he decidit no tornar a fer-ho, i només dic el seu nom”. Des de Força Nàstic et volem donar l’enhorabona per la teva bona feina, Rubén, i et desitgem per alegria de tots plegats que ben aviat puguis afegir un altre ascens del conjunt grana al teu currículum com a speaker. Serà una fantàstica notícia! Nacho González - Director Força Nàstic

a veu del nou estadi

migdia

Força Força

àstic àstic

49 49

50 Força

àstic

Força

àstic

52 Força

àstic

El meu primer Nàstic S

ense cap tradició familiar nastiquera, tampoc al meu poble (Masdenverge-Montsià), el meu idil·li amb el Nàstic començà de forma casual. Corria el 20 de maig de 2001, quan uns coneguts de Maspujols em convidaren a visitar el Nou Estadi en el partit de lligueta d’ascens a Segona davant el Cadis. Guanyarem 3-1 amb un hat-trick de Santi Castillejo. La passió i l’ambient viscuts en aquell matx marcaren i canviaren la meva vida. Vaig prometre’m en aquell mateix moment que si el Nàstic aconseguia l’ascens de categoria em faria soci. Així fou, seguí la resta de lligueta per televisió, i un cop materialitzat l’ascens a Segona, ens férem socis el meu germà Estiven i jo mateix. Des d’aquell moment i fins l’actualitat, hem peregrinat cada quinze dies pels 90km que separen casa nostra del temple grana. D’aquests aproximadament dinou anys mantinc a la ment molts records, la majoria bons i altres no tant. Partits a Elx i Castelló, on acabarem apedregats; el Nàstic-Poli Ejido, amb invasió de camp inclosa; la victòria a casa davant el Reial Madrid en Copa del Rei; partits d’ascens a Segona, Ourense i Huesca; l’ascens a Primera Divisió a la Plaça de la Font, on fou impossible evitar les llàgrimes d’alegria; el playoff d’ascens a Primera davant l’Osasuna; els penals parats per Reina davant l’UCAM i el Zaragoza; el partit a casa davant la Cultural Leonesa; els massius desplaçaments a Lleida i Montjuïc; les visites a l’antiga Catedral, el Bernabéu i el Camp Nou; el partit ajornat per la neu a Pamplona; l’encontre de Llagostera, on no vaig poder assistir perquè tot just la matinada d’aquell dia,

el meu fill llavors petit, tingué molta febre; etc... no acabaria mai d’enumerar moments inoblidables.

per Marc Monforte Soci nº743

Pel que fa a jugadors, durant la meva etapa nastiquera, en destacaria dos sobre la resta. Antoni Pinilla, qualitat, tècnica i gol, però sobretot la seva gran capacitat de controlar els partits i donar-li el ritme necessari. Achille Emaná el més semblant a un “crack” que he vist al Nàstic, feia genialitats, encara que tingués una forma peculiar de viure la vida i el futbol. He format part també durant aquest temps d’algunes penyes del Nàstic, la Penya Nàstic Ribera d’Ebre, Amics del Nàstic i, ara farà tres anys, ens vam embarcar en la creació de la Penya Lo Nàstic Terres de L’Ebre per intentar fer créixer la marea grana per aquesta zona. Escric articles d’opinió sobre el Nàstic a un web i al meu blog personal. Inicià fa anys, amb el meu germà, una col·lecció d’articles del Nàstic, que amb gran dedicació i esforç d’Estiven, s’ha encarregat d’anar augmentant fins a convertir-la en una mena de petit museu. Una de les coses que més feliç em fa, és haver conegut durant aquest temps grans persones que alhora són grans nastiquers, la família grana li dic jo, aquells incondicionals que sempre veus al camp i als desplaçaments, aquella gent que estima el club, aquells amb qui és un veritable plaer compartir converses i vivències nastiqueres. Alguns, fins i tot, han esdevingut grans amics i la relació ha traspassat l’aspecte purament nastiquer. Sense dubte un dels millors regals.

Tinc clar que fins que mori seré nastiquer, i mentre el cos aguanti, m’asseuré a veure els partits dels grana al seient del Nou Estadi, acompanyat sempre del meu germà Estiven, malat de Nàstic com jo. Ser nastiquer ja no és una opció, forma part de les nostres vides. Ara toca encomanar Nàstic a les noves generacions. El primer partit del meu fill al Nou Estadi fou un llastimós Nàstic 0- Sporting de Gijón 4, mai oblidaré les seves paraules a l’acabar el matx d’aquell dia: “Papa, el Nàstic ha perdut però m’ha agradat molt”, si llavors li agradà l’equip, sembla que ja tenim un nastiquer més. Visca el Nàstic sempre!

rte o f n o M c r a M

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Foto cedida per Estiven Monforte Penya LoNàstic Terres de l’Ebre

Tel.:977 78 25 95 C/ Trafalgar 1 - El Serrallo.

Central d’una gran potència física. Va jugar a 2ª divisió amb el nàstic 54 Força

àstic

Juan Diego Sintes Orfila “La contundència” Lloc de naixement Barcelona 16 de desembre de 1946 Central del 1972 al 74 36 partits amb el Nàstic

Força

àstic

AMB

BERNAT GUIU ABANS

DESPRÉS

l jove futbolista del Gimnàstic de Tarragona Bernat Guiu va visitar l’excel·lent perruqueria Black and White, ubicada a l’Avinguda Ramón i Cajal número 6 de la nostra ciutat, per tal de renovar el seu look. El jugador de Marçà es va posar “en mans” de l’equip d’aquesta perruqueria, i va sortir de la mateixa molt satisfet amb el seu canvi d’imatge. De forma habitual, els futbolistes del nostre 56 Força 56 Força

àstic àstic

equip visiten aquest saló, en el qual es “respira” futbol i, òbviament, màxima professionalitat i estil. En aquest seguit d’imatges podeu comprovar el procés en el tall de cabell que van fer-li a la jove promesa grana. Per altra banda, l’staff del Black and White aprofita per felicitar a Bernat Guiu, donat el seu recent debut amb el primer equip, en partit oficial. Recordeu que ofereixen un descompte del 12% als socis del Nàstic (indispensable presentar el canet de soci).

Força Força

àstic àstic

57 57

58 Força

àstic

Força

àstic

2ª VOLTA TEMPORADA 2019 / 2020 2ª Divisió B - Grup III 0 1 0 4 1

60 Força 60 Força

àstic àstic

0 0 0 1 1

Força

àstic

L’anècdota grana de...

a temporada 1978/79, a 2ªB, estàvem fent una gran campanya, i a més veníem de pujar de 3ra Divisió, el que havia creat una gran expectació a tota l’afició nastiquera i a la ciutat de Tarragona.

Cap a l’abril-maig el Nàstic em va traspassar al F. C. Barcelona per 12 milions de pesetes i a més un partit amistós del primer equip culé al Nou Estadi, amb una condició, que continuaria jugant al Nàstic fins a final de temporada, i que aniria a entrenar amb el Barça dos cops per setmana. Però el que passa... jo no m’havia lesionat mai, i en un entreno a Barcelona, en una entrada del jugador Paco Fortes, em fracturo el dit anul·lar de la mà dreta per dos llocs. Només faltaven 3 partits per acabar la lliga i ens anava l’ascens a 2ªA. Evidentment, jo no podia jugar de cap manera encara que entrenava, sense fer de porter, amb el dit enguixat.

62 Força 62 Força

àstic àstic

Arriba l’última setmana de competició i anàvem segons empatats a punts amb el Ceuta (pujaven els dos primers de la lliga, el primer era el Llevant UD que anava destacat). El Ceuta jugava a casa contra un equip fluixet i nosaltres a Zafra ( primat amb un milió de pesetes pel Ceuta, presumptament), i el dimarts Don Antonio Jaurrieta em diu: “Vicente, el equipo necesita que usted juegue el domingo”. Jo li vaig dir: “Míster, con el dedo roto, como lo voy a hacer ¿con una mano?”. Em va contestar: “Hágalo como el Cid Campeador, yo le aseguro que si juega vamos a ganar seguro. Los compañeros tienen plena confianza en usted”. I li vaig contestar: “Vale Míster, jugaré como sea”. Diumenge, dit envoltat d’esparadrap, esprai anestèsic i com vaig poder, vaig posar-me el guant... Després, un equip d’amics que ho donaren tot i ‘el maestro’, Rafa Martínez, que va marcar el gol... La resta ja està a la història del club, 0-1 i ascens per golaverage. Ah! El Ceuta va guanyar també a casa. Visca el Nàstic!!!

Vicenç Amigó

porter del Nàstic del 1973 al 1979

Foto d’un onze inicial d’aquell Nàstic. A dalt: Pani, Amigó, Mon, Romero, Filgueira i Juanete. A baix: Palanca, Martínez, Cunillera, Bañeras i Emilio.

Amb el seu net, Pablo.

Vicenç Amigó donant un discurs en el sopar de celebració per l’ascens a la categoria de plata.

Força Força

àstic àstic

63 63

ENS VISITEN...

Lleida Esportiu C. F. President: Albert Esteve Entrenador: Manuel Jesús Casas García

Fundació: 2011 Estadi: Camp d’Esports Aforament: 13.500

Porters: Pau Torres, Victor Vidal, Enric Puiggròs. Defenses: José Miguel Ruiz, Joan Oriol, Marc Trilles, Matej Šimić, César Soriano, Adrián León, Eneko Aguilar, Adrià Cosialls, Pau Font, Jordi Bernat, Yang Liu. Migcampistes: Álex Felip, ‘Luso’, Liberto Beltrán, Marc Martínez, ‘Xemi’, Enric, Fernando Cano, ‘Joanet’, Sangmin. Davanters: Eder Díez, Raúl González, Abel Molinero, Alpha Bagayoko, Sebi Serediuc, Sergi Armero.

VALENCIA C. F. MESTALLA President: Peter Lim Entrenador: José María Sanz Sánchez Porters: C. Rivero, E. Bernard. Defenses: Pol Valentín, J. Jimenez, Guerrero, G. Molina, Marc Ferris, D. Castro, Jose David Menargues, Vázquez. Migcampistes: Hugo G., Adri Gómez, C. Pérez, Esquerdo, Sebas Moyano, Pascu, Koba Lein, Carlos Glez., Alfred, Y. Musah, Pedro Alemañ, Hugo González, N. Muñoz. Davanters: J. Escobar, Jordi. R., Neftali Manzambi, P. Jimenez, Moreno, Ndombasi. * En negreta els exjugadors del Nàstic. 64 Força

àstic

Fundació: 1944 Estadi: Antonio Puchades Aforament: 2.300

Força

àstic

66 Força

àstic

tercera

Força

àstic

JUGADORS HISTORICS

Ctra. de Vilallonga a La Selva del Camp, Km. 1

va aconseguir un ascens a 1ª divisió amb el nàstic (2005-06) 68 Força

àstic

Manel Ruz Baños “La valentia” Lloc de naixement Benimàmet (València) 5 d’abril de 1986 Lateral dret del 2005 al 2007 57 partits amb el Nàstic

Força

àstic

ESTEM A...

Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT Bar Tennis Nàstic Brasilia L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Panishop Restaurant L’Ancora Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart Restaurant Sol Ric

Restaurant Nàutic Restaurant Palau del Baró Restaurant A3Mans Restaurant Blue Monkey Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Rest. Club de Golf Costa Daurada Restaurant Moramar Restaurant El Maño Àpats Quattros Cafeteria Verdaguer Petit Tarraco Highland Tennis Tarragona Orion Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Finques Port Marina Black & White Sweet Mario Salting Tattoos Rose Noire Uniocasió Maderas Martorell Plaça de la Font

Direcció: Nacho González Equip comercial: Albert

Mònica Brey

Fernández

Martínez, Òscar Plaza

Disseny i maquetació: Daniel

Administració: Maria José

Rodríguez Redacció: Nacho González,

70 Força

àstic

Edita: Casguamedia S.L Impressió: Indugraf Offset S.L

Sol Ric Alta Taverna Hotel Plaça de la Font Quattros Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino Brasa d’Or Pòdium 29 Txantxangorri Mixtura Plaça del Fòrum La Fàbrica Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Sant Pere i Sant Pau Phone House Libreria Koldo Vilallonga del Camp Restaurant La Montoliva Vila-seca Mudanzas Speedy Salou Besso Dipòsit Legal: T 1540-2015 Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD

Força

àstic