Revista de L'Estany by finestraoberta

Revista de

Preu: 0,50 €

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY

N O

E M

L L E N C I S

La mainadera Són notícia Medi ambient L’Estany Reportatge Biblioteca Conte Entrevista Poesia Pensaments Passatemps Cognoms

2 3 4 6 8 10 11 12 13 14 14 15 16

Telèfons d’interès Ajuntament Assist. social Biblioteca

93 8303000 93 8303030 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040 Consorci Escola Farmàcia Metge

93 8301418 93 8303066 93 8303031 93 8303030

RESTAURANTS

Bar Monestir Celler Valeri Hostal Grau

93 8303188 93 8303169 93 8303051

BOTIGUES

Cal Bou Cal Xaconet M. Àngels

D E S P R É S

D E

L L E G I R - M E ,

P A S S A ' M !

Adéu Ricard i Volodymyr

Contingut

Va d’escola

Número 8 ABRIL 2009

93 8303233 93 8303149 93 8303176

Residència avis Pressaguer 93 8303076

Judit Esparó Garcia -6è6èHan marxat de l’Estany i acomiadem dues persones molt importants. Un és en Volodymyr que ha marxat a un altre poble i l’altre és en Ricard el bibliotecari que molt ens ajudava, per a tots dos aquest poema els li dediquem: El cel es com tu, com vosaltres, brilla com el vostre somriure, plora com els meus sentiments El cel sempre està present, igual que vosaltres, per a mi sou especials, i per molt lluny que marxeu al nostre cor sempre hi sereu, us recordem.

Marcel Gros a l’Estany Raul Guillen Martín - 5è El dia 25 de març del 2009 va ser la festa del Bibliobús. I per celebrar-ho, va venir en Marcel Gros, un pallasso que és un dels millors de Espanya. Ens ho varem passar molt bé, va fer una actuació molt divertida, va fer sortir a tres nens a l’escenari a fer alguns jocs; també ens va fer alguns trucs de màgia amb un barret que posava un mocador groc i sortia vermell; es seia una cadira i no parava de caure, hi havia un paper per allà tirat i va fer molt riure. També, ens va explicar un conte, sobre l’origen dels pallassos. Deia que un cop hi havia dos estrelles, que veien com els del planeta terra estaven molt avorrits. Van decidir fer coses per animar-los. Van convidar al sol i a la lluna, i es van posar d’acord. Les dues estrelles, es van posar a dalt de tot formant els ulls, el sol a sota de les estrelles formant el nas i la lluna a sota del sol, i així van formar una cara i els del planeta terra, van riure molt. I des d’aquell dia, els pallassos, porten el nas vermell. Val molt la pena, perquè gracies al Bibliobús, va venir en Marcel Gros i va fer una actuació a la plaça.

Contenidor orgànica Des del dia 10 de març tenim contenidor per a les escombraries orgàniques. És de color marró i han repartir un per a cada casa. Hi podem posar les restes de menjar, taps de suro, oueres, plantes.

Número 8

L’ Encarnació mainadera de la llar d’infants Ana Maria Cuesta mestra i directora de l’escola de l’Estany ontinuem amb l’interès de conèixer la nostra història per entendre millor el present i construir el futur. Avui parlem de l’Encarnació que, va ser de les primeres mainaderes que va haver-hi a l’Estany. L’Encarnació Farràs Perarnau va morir sobtadament d’una embòlia el passat sis de gener als vuitanta-cinc anys i volem amb aquest escrit retre-li homenatge i reconèixer la seva tasca com a mainadera de la llar d’infants del nostre poble. Havia viscut sempre a cal Barretines amb en Lluís Farràs i l’Antònia i cuidava dels seus nebots com si fossin fills seus. Havia treballat a la fàbrica tèxtil fent rodets amb troques fins que en un malaurat accident es va enganxar les dues mans, que no van curar bé i derivat d’aquest afer va perdre un braç. Fa uns quaranta anys, per iniciativa de les mares del poble que tenien fills petits, es va veure la necessitat de posar una llar d’infants. L’ajuntament els hi va deixar el local on avui hi ha el consultori del metge, van cercar la Dolors Casals un temps, i cap a l’any 1977 a la l’Encarnació com a mainadera. Les mares li pagaven el servei, sense assegurança mèdica. La guarderia obria de

nou a dotze (o una) i a la tarda de tres a cinc. L’Encarnació tenia cura dels infants, era molt afectuosa amb ells, se’ls hi estimava i els hi brodava mocadors que regalava. A més de tenir cura de nens i nenes, mantenia el lloc net escombrant i fregant la sala. En temps de fred en Josep Farràs preparava la llenya i els hi encenia l’estufa. Era molt bona persona, estimava als infants i ells també l’estimaven. El temps que va estar de mainadera van passar per la llar d’infants nens i nenes del poble qui avui són pares i mares dels escolars de l’Estany: la Meritxell, en Joan Farràs, en David Colillas, l’Anna Colillas, la Pilar, en Joan, en Josep Maria Prats, en Llarg, en Jaume Rovira ... L’Encarnació els peixia, els netejava, els hi explicava contes i ells li deien senyoreta. Va viure moltes anècdo-tes amb els infants, explicava que un dia un operari que feia una reparació al local de la llar d’infants va restar ben sorprès davant la resposta d’un nen a la pregunta de qui eren fills, “jo del rector” li va dir el nen amb molta seguret... i és que l’infant vivia a cal rector. Va estar varis anys com a mainadera i, donat que tenia problemes a l’esquena per haver forçat postures compensa-

dores de la manca d’un braç, es va dedicar a a brodar a punt de creu quadres que regalava a familiars i amics i a passejar amb companys i amics de l’esplai de Moià. L’Encarnació ens va deixar, però el seu record roman en els adults que va cuidar quan va ser nens i en les persones que varem tenir la sort de conèixer-la.

Un dels quadres brodats per l’Encarnació.

Història de l’escola CERQUEM DADES I FOTOGRAFIES Volem continuar publicant la història de l’escola del poble amb rigor, us animem a donar-nos informacions, dades i, - si en teniu- fotografies. Els nets i netes poden demanarho als avis; els fills i filles als pares i mares; i els avis i àvies... ah! són la memòria viva que ens pot ajudar a recuperar la nostra història. Us animem doncs a agafar llapis, paper i gravadora per anotar records, dades, noms, informacions. 2

abril 2009

Són noticia

El coltán

Aina Casas -3è3è-

Núria Esparó

ESTUDI OBERT PINTORS ESTANY Els pintors de l’Estany: En Manel Doblas, la Pepi Custó, en Valeri Farràs, la Marina Bardalet i en Jaume Crespiera han muntat un estudi conjunt en una nau del nostre poble. El primer dissabte de cada mes aquest estudi té les portes obertes per tothom que hi vulgui anar-hi.

La Núria ens parla del coltan, un mineral que costa la vida de nens. A la classe hem pensat sobre això i que hem de vigilar abans de comprar moltes coses que comprem com mòbils, videojocs, etc. perquè hi ha nens que moren per aconseguir els materials que porten

Dibuix: Martí Farràs , 1r

NOU HORARI BIBLIOTECA Desprès d’estar tancada des del desembre, ara - i per si algú no s’ha assabentat- torna a estar oberta la biblioteca cada tarda de 3 a 8 del vespre, de dilluns a divendres.

Fa uns dies vaig llegir a una revista una noticia que em va colpir molt. Es tracta de que al Congo hi ha unes mines que se’n treu un mineral que té el nom de coltan, aquest mineral té que es més manejable que el coure no es rovella i es més bon conductor d’electricitat.

Entre d’altres avantatges es fa servir en ordinadors, mòbils, GPS, míssils videojocs i d’altres, Per aconseguir-lo però fan treballar per una misèria de sous a uns nens petits que tindrien d’anar a l’escola; en comptes d’això els obliguen a entrar a les mines per força a on moltes vegades i queden colgats i ni els poden treure. Per això penso que a vegades no apre-ciem les comoditats que tenim i que per tenir-les altres persones (principalment nens) els han costat sang suor, llàgrimes i fins hi tot la vida.

La crisi Transcrit per Mª Pous

Dibuix: Martí Farràs , 1r

CONTENIDOR D’ORGÀNICA Des del 10 de març podrem completar la recollida selectiva d’escombraries orgàniques ja que el Consorci ha posat els contenidors marrons per poder fer-ho.

Aquest article recull pensaments del gran científic Albert Einstein sobre la crisi; que va bé tenir en compte perquè és en el moment de crisi i dificultat quan ens forcem a buscar solucions i ens fa avançar, com el nadó quan aprèn a caminar i es supera desprès de cada caiguda. “NO PODEM PETENDRE QUE LES COSES CANVIIN SI SEGUIM FENT EL MATEIX” “ La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix, de l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a sí mateix sense restar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència.

L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, i sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, però callar en la crisi és exaltar el conformisme. Enlloc d'això, treballem fort. Acabem d'un cop amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la"

REVISTA DE L’ESTANY

Número 8

MEDI AMBIENT

El bosc i la seva prevenció Mossos d’esquadra, Manresa Catalunya el 61% del territori està ocupat per superfície forestal. Dels boscos abans se’n treia un rendiment i se’n feia una gestió. Amb el pas dels anys la rendibilitat ha disminuït i cada vegada més ens estem trobant amb boscos amb molta acumulació de biomassa per la seva manca de gestió. L’increment de superfícies boscoses i de la biomassa, és a dir del combustible, en masses joves i denses implica un augment del risc de propagació del foc.

Comportaments i accions incíviques que porten a l’afectació i pèrdua d’aquest patrimoni tant valuós: ●

sits que determina la llei de prevenció d’incendis forestals a Catalunya. S’han de tenir presents els paràmetres que ens marca la llei i dur-los a terme. ●

Aquest fet coincideix amb l’afluència de persones cada vegada més important en els boscos, ja sigui per la realització d’aactivitats com passejar, fer excursionisme, anar-hi a buscar bolets o la senzilla contemplació del paisatge, circular amb motos, amb cavall, caçar... Aquest ús recreatiu ha adquirit una importància creixent en les societats desenvolupades degut a l’interès pel coneixement en directe de la vida natural, l’augment de la renda i el temps d’oci i les millores en els sistemes de comunicació ha facilitat l’accessibilitat als boscos. Els boscos són ecosistemes fràgils que tenen una dinàmica pròpia, amb la seva fauna i flora i, tot i que permeten la nostra presència, hem de mantenir una conducta respectuosa vers l’entorn..

Dibuix:Toni Torquemada, 1r.

Si fem incidència al bosc cal mirar de no deixar rastres de la nostra presència. És molt important el nostre comportament envers l’ecosistema. Si no el respectem l’anirem perdent al llarg dels anys.

Encendre foc sense reunir els requi-

●

Llençar les cigarretes enceses i els llumins sense apagar. No s’han de llençar ni caminant, ni per la finestreta dels vehicles, atès que poden provocar un incendi forestal. Encendre focs artificials i llençar coets en zones de perill, a on hi hagi pre-sència de bosc o terrenys agrícoles. S’ha d’evitar aquesta acció a menys de 500 metres de massa arbrada i sempre reunint els requisits que marca la llei. Deixar deixalles abandonades o cre-

mar-les al bosc, així com altres residus, a més d’embrutar-lo poden ser l'origen d'un incendi. S’han d’utilitzar els serveis de recollida i els contenidors adients. ●

●

Circular pels camins prohibits i camp a través. S’ha de circular pel camins habilitats per al trànsit rodat i senyalitzats amb aquesta finalitat. Circular a velocitats excessives per camins i pistes forestals implica malmetre’ls, sobretot si ha acabat de

●

ploure. S’ha de circular amb una velocitat moderada la qual per aquest àmbit està limitada a 30 Km/h Deixar els vehicles mal aparcats en camps de conreu o prats. S’ha de buscar una zona apta per deixar el vehicle sense afectar l’entorn que estem disposats a gaudir.

No respectar els senyals de prohibició i les tanques, les quals tenen una funció, ja sigui d’advertiment de presència de bestiar o altres activitats agrícoles i ramaderes. S’han de respectar per tal de facilitar l’activitat de la zona i fer compatible la presència de tercers que volen gaudir de la natura. Fer sorolls estridents o posar la música amb el volum alt. S’ha d’evitar aquesta actitud, ja que es pot molestar a la fauna i a la resta d’usuaris. Agafar o arrencar espècies de flora

protegides. S’han de respectar i no arrencar-les si no és permès. La temàtica és molt àmplia i cada aspecte indicat té normativa associada que la regula i determina les sancions que es poden aplicar. Recordar que l’ús indiscriminat dels boscos sense respectarlos ens pot portar a la seva desaparició, per tant hem de mirar de protegir-los i conviure-hi de manera harmònica.

Dibuix: Oriol Tort , 1r

abril 2009

MEDI AMBIENT

L’equilibri a través de les plantes

Cura del planeta

Costa, transcrit per Judit Esparó - 6è -

Jessica Palomo Esparó –5è5è-

n Costa ens torna a fer lliçons en les que aprenem molt sobre les plantes i les seves propietats per a la salut. Aquest mes ens explica aquestes:

fan infusions de la mateixa planta.

egons el llibre Tu pots salvar el planeta de l’editorial Linx i l’Ajuntament de Barcelona, cada un de nosaltres podem fer coses per millorar la vida al planeta. Algunes de les idees que diu:

MASTÈC Chondrilla juncea L. És de la família dels enciams. És dolça i es pot menjar amb amanida, també hi podem afegir una planta que s’en diu dent de lleó, es combina bé amb el mastec. XICORIA Achorium intybus P. És de la família de les escaroles. És força amargant i és més bé allargada, antigament de l’arrel, torrant-la, s’en feia cafè. SET SANGRIES Lithospermun Frutcosum. És de la família de Boragináceas. Serveix per depurar la sang, a la primavera es

HERBA DE NAPOLEO Si la bulls cura les ferides. Napoleó la feia portar al sarró dels soldats per curar-se les ferides.

● Menys brossa En un any, cadascú de nosaltres produeix deu vegades el seu propi pes en brossa domèstica:160 llaunes,107 ampolles i pots, paper equivalent a 2 arbres i 45 quilos de plàstic. Podem fer menys brossa?

Apagar llums Si a cada casa es canviessin tres bombetes tradicionals per d’altres de baix consum, s’estalviaria prou energia com per il·luminar tots els carrers del nostre país. ●

Fent esport Cada any es consumeixen uns 6 milions de litres d’aigua en les dut-xes i les piscines dels clubs esportius. La major part és calenta. A més aboquem molts productes químics i perjudiquen la part protectora de la pell. ●

Mastèc

Herba de 7 Sangries Napoleo

Xicoria

Reduir Reutilitzar Reciclar Classe Cabirols -Transcrit per Jessica –5èRespectem la natura Consumir productes pot esgotar els recursos de la natura. A més els residus contaminen l’aigua, l’aire i sol. Per això cal:

Al lavabo Dos terços del total d’aigua que consumim la fem servir al lavabo. Cada dia gastem uns 50 l. només per a higiene personal. 50 litres haurien de cobrir

●

REDUIR consumint menys. Ajuda a que no es consumeixin els recursos i a contaminar menys.

●

● REUTILITZAR les coses, quan ja no ens serveixen usar-les per una altra cosa o donar-les.

RECICLAR els materials de les coses que ja no serveixen per res, separant-les per materials perquè es puguin fer de nous.

●

REVISTA DE L’ESTANY 5

Número 8

VA D’ESCOLA

Anem a TV3

Classes compartides

Judit Esparó -6è6è-

Classe dels Cabirols

El dia 5 de febrer els alumnes de cicle superior de l’escola de l’Estany varem anar al plató de televisió de Play un programa de la Televisió de Catalunya tv3. Varem anar a gravar, però no només anàvem a fer de públic varem anar to-ta la ZER el Moianes a concursar i varem guanyar. Aquest programa és un programa en anglès on dues escoles participants són els que concursen i es realitza un concurs. Aquest capítol del programa sortirà a televisió per la primavera 2009. Ens ho varem passar molt bé, a mes a mes ara ja tenim l’ experiència

de com es grava un programa de “TV”.

Nosaltres els de primària anem cada divendres a Castellcir amb dos taxis; en un taxi hi van els grans de 3è, 5è i 6è (cicle Mitja i Superior), a l’altre hi van els de 1r. i 2n.(cicle Inicial). Fem amics i amigues, coneixen gent nova i en classes treballem jocs de grup, un artista (Calder, Gaudi, Doblas) i fem manualitats cada curs repartit en grups diferents. Ens agrada molt anar-hi i fer coses diferents.

Esquiada de 6è Judit Esparó –6è El mes passat els alumnes de 6è (cicle superior) de la ZER Moianes varem anar a esquiar com a comiat de curs. Aquest any varem anar a Núria un magnífic lloc molt bonic. Ens ho varem passar molt bé! Vam aprendre a esquiar i varem realitzar altres activitats com anar amb raquetes de neu, fer el circuit de tubbis, baixar esquiant i amb torxes i també varem ballar. Va ser el millor comiat de 6è.

Museu de la tècnica Judit Esparó i Aina Casas

La mona a Cal Xaconet Esteban Kenney -2n Com cada any anem al forn de Cal Xaconet perquè en Joan ens ensenya a fer la mona. Aquest any la fem en dos grups en dos dies perquè ja som molts i no hi cabem al forn. La massa s’ha amassat amb la màquina, desprès hem fet xurros i hem tallat trossets per fer bunyols i el rosco de la mona fent un forat al mig de la massa i estirant perquè quedi buit. Ens ha dit el Joan que al forat es posa l’ou. Desprès li hem posat un xarop per sobre perquè brilli.

A la classe hem pintat ous d’estruç i li regalem un al Joan perquè ens ensenya tantes coses.

Aquest passat trimestre varem fer una sortida a Terrassa, al museu de la ciència i la tècnica de Catalunya. Aquest museu es de l’homo faber que viure a la prehistòria. Es interessant, però es mes per gent mes gran que no per a nens. També varem fer experiments bastant interessants com: el del tant per 100 d’un xiclet, el de l’ anella que era de aguantar una anella amb una cadena. Quan varem sortir del museu varem anar a un parc de Terrassa i tot seguit varem tornar a l’ Estany.

abril 2009

VA D’ESCOLA

Paper reciclat

Llegim i escrivim

Raul Guillen Martín - 5è -

Oriol Tort -1r -

A la classe hem fet paper reciclat, per què si no reciclem,gastarem molta energia, aigua, fusta etc. Per aquests motius, es bo gastar el paper reciclat: - Per no gastar fusta dels arbres. - Per no contaminar l’aire i l’aigua. - Per estalviar l’energia i l’aigua. Agafem un paper de diari i el tallem en trossets petits i els posem en un cubell amb aigua. Ben remullat es tritura amb una batedora (ha de ser gran, per-què es pot cremar), la pasta està llesta quan és com una crema. Agafem un bastidor, es posa dintre de la pasta, escorrent perquè caigui l’excés d’aigua, Es posa un plàstic a sobre, el girem i amb molta cura sense que es mogui, agafem una

esponja i anem xuclant l’aigua fins que es desenganxi el full. Després, amb molta cura, trèiem poc a poc el bastidor i es penja perquè s’eixugui.

PINOTXO AL BLOC Hem inventat diferents finals del conte de Pinotxo i els hem posat en un llibre que hi ha al bloc de la web de la ZER

Carnaval Martí Farràs Vilaró -1r1r-

La becada Aina Casas -3r3rLa becada (Scoiopadx rusticola) és un au migratòria, que viu al bosc. A l’estany ve a l’hivern. La becada es un au de mida mitjana, d’aspecte fort, bec llarg. Té unes mides de 67 a 80 mm, potes curtes, ales amples i rodones, un cos rabassut. S’alimenta de cucs, papallo-nes, formigues, llavors, aràcnids. Viu viu en boscos de coníferes(pins, avets, ginebres,etc, i caducifolis (arbres que perden la fulla)roure,feix, castanya,etc. La becada només

REMENALLIBRES Tenim a l’escola el Remenallibres. És un personatge que va venir a l’escola desprès de viure amb una iaia que li va a ensenyar a llegir a la llum d’una espelma i ens ajuda a llegir en silenci.

surt del bosc per anar a menjar al prat a la nit. Com ja us he dit les becades són aus migratòries. Migren de maig a octubre a Polònia, Rússia, Letònia, Estònia i Lituània a partir d’octubre o novembre, depenent del fred migrant per tot el continent Europa fins al Sàhara i és quan venen .

Aquest any també ha arribat. Ens ha dit que podem fer totes les poca-soltades que volem i per això cada dia ens ha dit de portar pijama, davantal, sabates diferents i disfresses. Passada la setmana de carnaval, l’hem jutjat i l’hem cremat.

Boscos de l’ Estany vist pels mès xics

Guillem Terra - P-3

Arnau Blancafort - P-5

Ariadna Gimenez - P-4 REVISTA DE L’ESTANY 7

Número 8

L’ESTANY

Napoleó a l’Estany Isabel Fonoll ra que celebrem el 200 aniversari de la guerra d’Independència podem parlar de Napoleó al nostre poble. El famós general en persona no va estar mai per aquí, però si el seu exercit. Josep Treserras va transcriure una gran quantitat de pergamins del monestir del llatí al català, té diferents llibres Treserras, Josep : El Castell de Rocabruna.. Vic, ed. 1920, reedició 1948, i explica el següent:

L’exercit de la comarca estava format segons diverses demandes, (una del 27 de març de 1809) per 30 homes de St. Feliu de Saserra, 345 de Colldeposes,15 de St. Bertomeu del Grau, 16 de St. Salvador. A l’Estany les tropes de Napoleo tenien un observatori al lloc estratègic del Puig Rodó. El 17 d’abril de 1809, van entrar per la serra d’Horabona i van sortir pel collet de St. Pere, en direcció a Oló. Entremig van cremar masies importants, especialment Rocabruna. A l’entrar a l’Estany un comandament de 30 homes, manat per un Pujol,li va fer front. Van demanar ajuda des d’Oló i allà van acudir els sometents de Terrassola, de l’Estany i Prats, enfrontament que va durar 3 dies. Els homes de la comarca van participar també a la famosa batalla del Bruc, aquella del petit timbaler valent, però no se sap si els de l’Estany també hi eren.

Dibuix: Oriol Tort - 1r.

A Rocabruna hi havia el ceduló: lloc de reunió política, proclames, cobrament de l’impost de calamitat, etc. Els propietaris de masies tenien que pagar una quantitat fixa per el cas de guerra. Amb ella compraven armes, farratge pels ca-

valls (no hi havia jeeps, ni tancs de combat), pa, vi i aliments diversos per a la població de reraguarda (dones i nens ). El Molí del Castell era la botiga dels pobres Ara que l’estan restaurant s’ha posat al descobert la seva part antiga de pedra, d’una sola planta, potser d’una sola habitació (només es veu una llar de foc) i molt més baixa que les actuals; semblant a la masia vella de Rocabruna del segle XVI. Doncs amb els impostos es comprava menjar, el magatzematge que estava al Moli del Castell i des d’on es repartia a la població de la comarca.

Segons la transcripció de Treserras els propietaris que van pagar 1 ral de plata al de Rocabruna com a impost extra (guerra del Rosselló) eren : Rocafort, Rocabruna, Bojons, Pinosa, Montfred, Sentes, Senties i Febrer (Crispiera, més tard el Grau). Aquest impost era el que avui dia anomenaríem d’emergències: nevades, pesta, guerra i altres calamitats. Consistia en donar als pobres pa, un plat d’escudella, guixes, etc. Això ens dona una idea de com estaven d’organitzada la comarca, molt abans de la guerra del francès, i qui hi manava. A Catalunya els admiradors de Napoleo els deien Josepets (del rei Josep I, germà de l’emperador francès), i caragirats com els bunyols de quaresma. I es que el francès, entrà a Espanya colonitzant i annexionant i tothom se li va posar en contra. El cert que es que era una persona molt culta, intel·ligent i un tant idealista: creia sincerament en les avantatges de la Revolució francesa i les posà en

Dibuix: Rubén Kenney -1r.

pràctica. La igualtat, llibertat i fraternitat tenien que portar un món millor. Com ara la lluita contra l’esclavitud (no som tots iguals?), la llibertat d’opinió ( o tenim que pensar tothom com el que mana i el que no s’hi avingui cap a la garjola?); la llibertat de religió, la creació de la premsa lliure, la cultura i el coneixement com a font que guia la conducta, l’escola publica gratuïta com a font d’igualtat d’oportunitats; la lliure elecció dels nostres governants, etc. Entre les moltes coses que Napoleó va fer es un concurs anual per buscar la manera de tenir menjar tot l’any. Deia que quan arriba l’època hi ha menjar de sobres, després es fa malbé i al final, la gent passa gana. Hi ha alguna manera de tenir aliments tot l’any ? El premi mes conegut avui dia es les conserves pel mètode Appert : Introduint menjar en una botella de vidre (no coneixien les llaunes actuals) tapada amb taps de suro i lacrada amb cera per si es bolqués. Posat a bany Maria, a foc molt alt i poc temps fins que els microbis del menjar quedin morts. Una conserva de vidre estil Appert durava.... 5 anys. Una conserva actual de llauna és ample com una mà i el material del recipient ( estany molt ben soldat.) però el sistema es igual. A França han acabat reconeixent que Napoleó, mirant pros i contres, va donar un gir, com de la nit al dia, als drets polítics dels ciutadans, a la seva educació bàsica i a la lluita per la racionalitat en contra de la misèria i la fam. I tot el que sigui canviar a millor, benvingut sigui

abril 2009

L’ESTANY

Sant Feliuet i el seu aplec Maria Estany Esparó

ponent la Vall de la Gabarresa i un bon tros del pla del Bages, al sud la maia Pla, sota seu prop de la quasi extingida riera de l’Estany les runes del Molí del Pla i a mitja costa del puig de la Caritat el mas del Castell.

pujaven cap aquí a l’Estany a fer-hi el fi de festa amb un ball molt lluït en el que no hi faltava de res, ball de ram, toies, etc. I d’aquesta manera el que començava de bon matí del dilluns de Pasqua en honor del sant, s’acabava entra la nit.

Això com a paisatge, però la senzilla polidesa de la construcció i el seu entorn fan que et sentis en un lloc especialment preuat i acollidor, escoltant el Joan i la Lurdes els ermitans et transporten en el temps i t’embolcalla la història. Per això l’aplec n’és una petita part que es celebrava els dilluns de Pasqua florida i feia que la gent forània i forasters es reunís, primer per celebraho davant el sant i desprès a l’esplanada la reunió de gent es confonia entre les ballades de sardanes, les rifes, els jocs i la manduca, doncs escampats entre els pins la gent i feia un bon dinar o berenar.

Tot això era molt bonic i de veritat que ho esperàvem amb anhel i devoció, fent la caminada contents i cantant. Així com la tornada procurant fruit de totes les coses que anaven passant, sentir rondalles, cantar caramelles i recordar-ho amb alegria.

Quan el sol anava a la posta els músics agafaven els instruments i

perquè deixi veure i entendre pau, i que talment un far la deixi contemplar a tothom que en vulgui fer un tast i a l’hora sentir-se molt endins.

Aquest aplec ha estat una de les activitats que ha mogut més persones al seu entorn durant moltíssims anys. I els que ho recordem ho fem amb joia esperant que dalt el turonet Sant Feliuet de Terrassola llueixi amb la claror permanent copsant tota la història plena de vida que ha forjat amb esforç, saviesa, inquietuds, treball, solitud,

Cognoms de l’Estany y i comarca Isabel Fonoll

a ciència que estudia com es formen els cognoms (apellidos en castellà) és l’antroponimia. Ens explica que molts cognoms s’han format segons l’època històrica (depèn de qui manava o quines guerres hi va haver). D’altres per migracions massives en males èpoques econòmiques; molts per deformació i simplificació d’un cognom anterior, alguns per la moda... Què signifiquen i d’on procedeixen alguns cognoms del nostre poble? ESPERÓ: procedeix del Pirineu central i van entrar per una onada migratò-

ria probablement al segle XVI. Tot el Pirineu, d’Oest a Est, havia sigut de cultura basca i per això aquest ognom té variants en aquesta llengua: Esperró, Hesperró, Asperró, Asperó, sempre amb accent a la o final. Un Esperó famós va ser Bartomeu Esperó, d’Avinyó (1643, Guerra del Rosselló). Tresserres (1921) diu que hi ha una creu en el camí de Rocabruna que recorda la seva mort en la defensa de posicions catalanes. SERRA: hi havia alguns Serra ja al segle XI i el cognom va ser exportat al Priorat amb Jaume I. Però la gran massa

de Serres va venir amb l’onada migratòria dels Occitans del segle XVI i es el cognom més abundant que tenim. Serra es refereix a l’ofici del bosc: serrar arbres i laminar-los per ser útils en la construcció i fusteria. Així que els nostres Serra son “francesos”, catalans del Nord, amb oficis de muntanya. ROTLLAN: també cognom de la Catalunya Nord, occità. Van arribar al s. XVII. Eren ramaders, però es van adaptar a pagesos i als oficis de la zona. Continua a la pàgina 16 .... REVISTA DE L’ESTANY

Número 8

Els boscos de l’Estany Raul Guillem - 5è - Toni Torquemada - 1r Hem fet un reportatge de moltes fotografies, però per espai us posem algunes amb les que us convidem a conèixer, a gaudir i a tenir cura del boscos de l’Estany amb aquesta petita mostra.

Vistes des del Mirador de la Serreta

El cim de Puig Rodó

Els pins del Puig de la Caritat 10 2

Posta de sol des del cim de Puig Rodó

Els arbres del Puig de la Caritat

El cami del Puig de la Caritat

abril 2009

Biblioteca Judit Esparó Garcia .6è.6èNOVA ETAPA DE LA BILIOTECA En Ricard Giromé ens ha deixat com a encarregat de la biblioteca, ara continua fent de mestre a l’ universitat de Vic i necessitava mes hores.

Ara tenim a la Dolors Mas que estarà en principi 2 mesos. El nou horari de la biblioteca es de dilluns a divendres i de 15h a 20h a la tarda.

Animació a la lectura Llibres recomanats per la classe de primària

Ecobeceroles:

Mario Gomboli. Editorial Brúixola. És un llibre molt divertit i interessant perquè ens ensenya coses que s’han de saber per a estar bé. (Esteban) El

comtat de caps. Editorial Dargaud. Col·lecció Asterix. És un còmic molt divertit perquè parla d’aventures a l’època dels romans. ( Toni)

colònies d’estiu: Adelina Palacin i d’altres. Eumo Editorial. Col·lecció Primeres planes. Aquest conte és interessant per primer i segon, explica les aventures d’uns nens que van de colònies. És molt divertit. (Oriol) .

Fèkix, el caçador de bolets: Anna Obiols—dibuixos Subi i alumnes de l’escola de Calders. Editat per la ZER El Moianès: Aquest conte va d’un col·leccionista de bolets que vol caçar uns bolets de diferents colors i que es mouen. M’ha agradat molt. (Sergi).

cas per a tu i la penya dels tigres: Thomas Brezina. Editorial Cruïlla. Aquesta magnifica col·lecció és d’aventures de tres nens d’ 11 i 12 anys que resolen casos i que tu també els resolguis. És per a que aprenguis a ser un bon detectiu! (Judit) L’orquestra de la Clara. Editorial Baula Autora: Elisa Ramon, il·lustracions Roger Olmos. Aquest llibre és molt interessant parla de la pau i de la musica. (Aina).

El còmic

per Volodymyr

El meu primer Larousse dels per què?: Jordi lnduráin. Enciclopèdia per a nens fins a 11 anys i explica perquè passen les coses, com els dinosaures o el sol. (Jessica)

Les

vaig a buscar bolets QUINS BOLETS MÉS GRANS AI1 QUIN MAL. AI ELS MUESU BOLETS REVISTA DE L’ESTANY 11

Número 8

Saber parlar i saber callar

Pensaments

Judit Gutiérrez - mestra de religió

Rubén Kenney -2n -

Hi ha renys que no són oportuns, hi ha qui callant demostra tenir seny. Hi ha qui calla i passa per savi i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar. Hi ha qui calla perquè no sap què respondre i n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar. L’home savi calla fins que arriba el moment oportú, però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai. L’home que xerra molt es fa insuportable i qui es vol imposar es torna odiós.

L’estúpid riu de manera escandalosa; l’home sensat, en canvi, a penes somriu en silenci.

●

Sigues concís, digues molt en poques paraules, fes com qui sap i alhora calla.

●

El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar

●

L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa. Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.

●

Cada dia és un nou dia, tot ell únic i especial. Fes tu els canvis que voldries veure en el món. (Gandhi) Qui és parc en paraules és pròdig en seny. Com més treballes més sort tens. El preu de la grandesa és la responsabilitat.

El llapis CONTE DE PAULO COELHO - Introducció Classe Cabirols - Transcrit per Esteban Kenney i Sergi Purtí -2nLa Carme Vilaró ens ha enviat aquest conte. 2ª qualitat: De tant en tant necessito Dibuixos: Toni Torquemada, 1r. Adaptat i traduït per l’escriptor Paulo Coel- deixa d’escriure i fer-li punta. Això fa ho. El llapis és senzill i gran a l’hora. vega- que el llapis pateixi una mica, però da. Fet amb la fusta dels arbres i carbó dels desprès escriu millor. Per tant, has de boscos o mines, és senzill i gran a l’hora. ser capaç de suportar alguns dolors, Ens ensenya les qualitats del llapis perquè perquè et faran millor persona. 2ª qualitat: Per millorar cal patir. nosaltres puguem ser com ell. Mirem amb 3ª qualitat: El llapis sempre ens permet atenció un llapis, pensem en els serveis que que utilitzem la goma per esborrar allò ens dóna i potser podem aprendre a ser que està malament. Entén que corregir senzills i grans a la vegada, com el llapis. alguna cosa que hem malament, no és “El nen mirava l’avi escriure una carta. necessàriament una cosa dolenta. En un moment donat li va preguntar: 4ª qualitat: El que realment importa en - Estàs escrivint una història que ens ha el llapis no és la fusta ni la seva forma passat a nosaltres? És pot ser una històexterior, sinó el carbonet que hi ha ria sobre mi? dins. Tingues cura sempre del que sucL’avi deixà d’escriure, somrigué i li ceeix al teu interior. 3ª qualitat: Sempre podem esborrar respongué: allò que està malament. 5ª qualitat: Finalment, el llapis sempre - Estic escrivint sobre tu, és cert. No deixa marca. Igualment, has de saber obstant, més important que les parauque tot el que facis en la vida deixarà les és el llapis que estic utilitzant. M’traces. Intenta ser conscient de cada agradaria que tu fossis com ell quan acció”. creixis. El nen mirà el llapis, intrigat, i no veié res d’especial. -Però avi, si és igual que tots els llapis que he vist a la meva vida! 4ª qualitat: El que realment importa -Tot depèn de la manera com miris les és l’interior. coses. Aquest llapis té 5 qualitats que, si aconsegueixes mantenir-les, faran de tu una persona en pau amb el món. 1ª qualitat: Pots fer grans coses, però no oblidis mai que existeix una mà que 1ª qualitat: Una mà guia els nostres guia els teus passos. 5ª qualitat: Tot el que fem deixa marca. passos 12 2

abril 2009

Faula

L’ENTREVISTA

El ciempiés

Maria Estany Judit Esparó

l ciempiés estaba harto de seguir arrastrando las malditas patas, de tener veneno en sus mandíbulas, de atemorizar a algunos animales y triste de no tener amigos por eso. Miraba de reojo el capullo de su amigo el gusano, que le había explicado su metamorfosis; vio como se abría la pupa y quedó deslumbrado al ver la maravillosa mariposa en que se había convertido su amigo.

Él deseaba ser una mariposa y ese mismo día tuvo un sueño. Soñó que era un gusano de seda. Transformado en pupa notaba que unos pequeños ácaros trataban de devorarle poco a poco. Indefenso se transformó en mariposa y volaba con cierta facilidad. Pero su cuerpo, antes duro y resistente, ahora era tan frágil y flojo y era atacado por un ciempiés. Vio la cantidad de depredadores que le podían atacar y en las pocas defensas que poseía y, aunque los otros animales le admiraban, era muy frágil.

Dibuix:

Esteban

Kenney,

Al despertarse se puso a pensar,… “Quizá no tenga la hermosura de la mariposa ni su gracia ni su encanto, pero tengo este cuerpo y estas armas que me ha dado la naturaleza y que me protegen. No soy uno de los animales atractivos, ni más sabios, ni más fuertes... pero tengo mi papel en el bosque. ¡Que día mas bonito hace hoy y que privilegio continuar con la vida de ciempiés! “

La Maria Estany és una dona que en sap molt de llegir, sobre tot històries, però encara més del nostre poble de l’Estany. Ve a l’escola cada festa per explicar-nos contes, llegendes, històries i tradicions. A més va escriure el conte dels gegants del poble. Per això és que l’entrevistem. Quant temps fa que vius a l’ Estany? He viscut tota la vida a l’ Estany. Que fas per saber tantes coses del poble? Escoltant, escoltant molt, sobre tot a la gent gran i a la gent que en sap molt. A més a més, llegeixo tot lo que trobo sobre l’ Estany. .

T’agrada saber coses de l’ Estany? Si, molt. Creus que és important conèixer la història ? Si, és molt important per a tu i pels altres, per saber dels somnis, fites i errades dels co-vilatans i poder respondre preguntes.a a

Quines persones coneixen bé el poble?

N’hi ha forces, sobre tot la gent gran que tenen el record viu de tot el que han viscut i han sentit. També hi ha els que han estudiat molt el poble com el Sr. Rodon, en José L Rodríguez, l’Irene Ferrer, la Laura Castellet, els pintors de l’Estany que aprofundeixen en els nostres paisatges. Bé hi ha força gent. a

Hi ha algunes expressions pròpies de l’Estany? Sí, com ara prou (ja m’està bé), ara pla (si que l’hem feta bona!) “el seti” (la cadira), mare de Déu! (exclamació). Com et vas pensar el conte dels gegants? Quan em van dir els noms: l’Arnau, s’hem va acudir la boira que hi ha de vegades aquí a l’ Estany; i, és clar la Maria Estany tenia que baixar per algun lloc, i la vaig fer baixar del Puig de la Caritat. Et va costar molt pensar en el conte? No, al saber els noms va ser molt senzill. A

Quines lectures ens recomanes? Hi ha moltes d’interessants per saber del poble com la d’en Pladevall. a Quin lloc del poble t’agrada molt per llegir ? La Serreta, i el Puig de Caritat.

La recepta Judit Esparó - 6è Ponx Ingredients 4 taronges 2 pomes 1 cullerada de sucre

2 plàtans 1 llimona Canyella en pols

Per a fer el ponx d’ hivern es liqüen les fruites, s’hi afegeix el sucre i la canyella i s’ escalfa una mica. Se serveix calent, en tassetes de ponx i un plat a sota. REVISTA DE L’ESTANY 13

Número 8

Respir de poesia Sebastià Robí Una novel·la de Narcís Oller «La poesia es fa a ulls clucs, perquè neix del cor o de la pensa. Per a fer novel·la cal tenir els ulls ben oberts i clavar-los al fons de l'ànima dels homes i de tot el que ens volta» Narcís Oller (1882) Avui presentem un fragment del primer capítol de la novel·la Vilaniu, en la qual l'autor retrata la vida d'una gran vila catalana, situada en una vall frondosa rodejada de muntanyes. Narcís Oller (Valls, Alt Camp 1846 - Barcelona 1930) com novel·lista i narrador, desenvolupa una tècnica que es fonamenta en l’observació. Sota el nom de laVall de Flors i Vilaniu, amaga els noms veritables d'una vall i d'una vila tarragonines. La Vall de Flors «La Vall de Flors es domina des d'allí a vol d'ocell, i mostra de cap a cap tota la magnificència que Déu ha escampat en les seves muntanyes i el seu pla. La volta del cel sembla que s'aixequi de l'altre vessant de l'esqueixalada serra coneguda per serrat del Comte. lleument esblanqueïda pel reflex d'una llum que es perd en l'infinit, puja després en forma de casquet esfèric cada cop més blau, allunyant-se de l'espectador, i va, per últim, definint suaument cap a l'altre infinit que es perd entre l'arbreda del pla amb les juganeres aigües que corren vers la mar. Sota l'immens dosser, i al bell mig de la plana, s'aixeca Vilaniu amb el seu dentellat perfil de campanarets i alts i baixos de teulades i torratxes, dessota les quals destaquen per llur negror les aplanades obertures de les golfes.

Lluen ací i allà vidres de finestres i balcons. Les cases semblen encabritarse les unes damunt les altres com si no estiguessin separades per places i carrers: de tal manera, que en veure-les abocades damunt les masses de verdor que en llurs peus enclouen els horts de la vila, es diria que hi han de caure com un castell de cartes. Llargues fileres de salzes i pollancredes parteixen en tres trossos desiguals la variada catifa de la plana, descrivint el curs de la riera Blanca i el torrent dels Rossinyols; i, per entre les verdes clapes d'espessïdes arbredes, blanquegen arreu molins, fàbriques i cases de camp. Al vessant de les muntanyes, un que altre sembrat deixa albirar les...»

Gracias a la vida Classe Cabirols

Dibuix: Jessica Palomo-

Después de trabajar en la clase de Lengua Castellana el poema de Violeta Parra “Gracias a la vida”, nos hemos atrevido entre todos -de primer a sexto curso - a hacer nuestro propio poema porque tenemos muchos motivos para dar GRACIAS A LA VIDA. Gracias a la vida, que me ha dado un cuerpo sano, me ha dado una buena familia, alimento, y plantas unos buenos amigos, una casa grande, una ropa buena, gracias por todo lo que tengo. Gracias porque me ha dado mi amigos, compañeros fantásticos, escuela y naturaleza. Gracias a la vida que me ha dado ropa y comida. Somos todos afortunados por poder ver la sonrisa en nuestra cara, y en la gente que amamos.

Gracias a la vida que me ha dado bosques con los que comparto la tranquilidad, gracias por los pájaros que oigo cantar gracias por las flores que me dan alegría y gracias por el aire que me deja respirar. 14 2

Dibuix: Volpdymyr

Gracias a la vida por la casa que me ha dado, gracias porque tengo un cerebro humano para pensar y sentir, y por eso somos afortunados tenemos vida, agua, aire, voz … y zapatos escuela, médicos, juguetes, jabón y médicos.

Gracias a la vida, que me ha dado tanto. me dio la salud, también a otras personas, me dio mis mascotas y otros animales Soy afortunado de lo que tengo y lo canto por eso con todo el mundo lo comparto. Gracias a la vida porque tengo abuelos, gracias a la vida porque tengo amigos. Gracias a la vida porque puedo jugar. Gracias porque puedo hablar con las personas, con los animales ... y con mi gato. Gracias por poder hacer este poema, gracias a los que lo puedan leer y gracias si os animáis a dar gracias a la vida.

abril 2009

PASSATEMPS

Mots encreuats Raul Guillen –5è5è-

HERBES REMEIERES

F A

L A

C A

U L

R O

5 6 7

A R

N C

O R S A

T J

G L

A I

D A

E S

S A

R I

B E

M A

R O

1. Herba que completa el refrany: Qui te ... deu li ajuda. 2. Té la flor lila, és desinfectant i es pot fer colònia. 3. Planta de flor taronja, en una infusió, va bé per la febre. 4. Planta de flor lila i el seu aroma li agrada molt a la gent. 5. Planta que es feia servir abans per fer panellets, es molt dolça (2 paraules). 6. Herba de fulles picants, de la que es pot fer sopa. 7. Herba de flor blanca bona per estimular i per les olives. 8. Planta de flor lila, i s’assembla molt a la farigola però te la fulla més gran. 9. Té flors liles i molt maques que va bé per a la diarrea. 10. Arbre de flor blanca que va bé per eliminar els líquids. 11. Surt a la primavera es blanca i groga, i es molt bonica. 12. Flor de camp de color vermell que va bé per a la tos.

Endevinalles

Game of english

Vols riure?

Oriol Tort –1r1r-

Esteban i Rubén Kenney i Volodymyr

Sergi Purtí –2n2n-

1 De cel·la en cel·la estic i estaré, tot i que no sóc cap presoner. 2 Mai camina per terra, no sap volar ni nedar, tot i que sempre corre, puja i baixa sens parar. 3 Sóc la flor de l'indecís i l’endevinador tots m’arrenquen els pètals: si,no,si,no. 4 Era molt gran, feia molta por i era verd-dinosaure m’arrossego pel terra, qui sóc? 5 De la mida d'una nou, entre dues castanyoles col·locat, com que no sap nedar, a les roques del mar s'ha agafat.

1 Animal that lives in the jungle and now lots of skin on neck: __ __ __ __

1. Un gat s’acosta a un altra miolant: mieu,

10 Diferències per Aina Casas i Rubén Kenney

3. Què passa quan un saltamartí surt del jardí? Doncs que entra a Primària.

4. Una nena pija va pel bosc i cau en un llac on hi ha un cocodril, llavors crida: - Socors, auxili! Em persegueix un Lacoste!

Solucions als passatemps

Endevinalles 1. Abella 2. Aranya 3. Margarida 4. Serp 5. Múscul

4 Animal that lives on the farm, and is pink: __ __ __

- Sóc un gos-llop perquè el meu pare era gos i la meva mare lloba, i tu? - Doncs jo sóc un ós formiguer. - Vinga ja!!!

5. Arç blanc 6. Ortiga 7. Sajolida 8. Espígol 9. Salicaria 10. Bedoll 11. Margarida 12. Rosella Game in english 1. Lion - 2. Rabbit 3. Tortoise - 4. Pig

3 Animal that lives and the river or ocean, and lays eggs on the beach: __ __ __ __ __ __ __ __

2. Al bosc un animal li diu a un altre:

Mots encreuats 1. Ruda 2. Farigola 3. Calèndula 4.. Romaní

2 Animal that jumps a lot and is white in winter, has long ears and in summer are gray: __ __ __ __ __ __

mieu! L’altre li respon: bup, bup! -Per què bordes com un gos? - És que un no pot aprendre idiomes o què?

REVISTA DE L’ESTANY 15

Cognoms de l’Estany y i comarca

Revista de

Isabel Fonoll ...Ve de la pàgina 9 CANET: Segons Ramon Espadaler, autor sobre Montesquiu, els cavallers Canet acompanyaven al compte de Montesquiu quan Carlemagne va arribar a Catalunya. Venien del Canet de la Costa Blava, França. Van acabar heretant, així que el terme de Besora va ser seu. A partir del 1200 designen part dels seus homes a Vic, al novetós mercat, com a contactes de compra i venda (els Canet de Besora). Després van venir les guerres de pagesos contra propietaris: entre d’altres, els lots de terres anaven amb pagesos i tot. Per alliberar-se alguns van fugir dels llocs on els podien controlar, mentre d’altres van buscar millors terres després de la Sentencia de Guadalupe (1452), que els permetia buscar terres segons conveniència. En un dels dos moments els nostres Canet van arribar a l’Estany. Canet significa canya petita. RABAT: Els Rabat venen del Pirineu francès, de Cornella de Conflent. Al 1700 van emigrar a Ripoll, després al Montseny i finalment a Barcelona, en segles posteriors.

Feien de pagesos, feines de bosc i a vegades teixidors de llana. Rabat significa lloc murallat i també barri allunyat del centre, prop de les muralles. Segons el professor Rodríguez Lara, a l’Estany els Rabat procedeixen de Gaia (Bages) i el va introduir Jaume Rabat i Agost des del Soler de les Terrades. N’hem tingut uns quants a l’Estany, de Rabats... BENET: Pot ser un nom de pila i un cognom. El nom existeix des de l’Alta Edat Mitjana. San Benet era el protector dels infants: els que naixien aquell dia o se’ls posava Benet, segons la tradició, arribarien a fadrins. Si a més portaven un escapu-lari de Sant, estaven protegits contra el mal d’ull; hi ha una superstició que diu que si una bruixa passa a prop d’un nadó i li dona una mala mirada, el nadó te mort súbita. San Benet també tenia poders sobre les abelles: si les hi parlava, l’obeïen. Era molt important invocar ràpidament el sant, davant una possible picada de l’insecte. I ja se sap que l’Estany en tenia moltes d’abelles i de mel. Cal Benet és el numero 17

L’Estany

del carrer Major on de ben segur hi vivia un Benet. VIÑAS, VIÑETA, VIÑALS: Són variants de vinya. A tot Catalunya n’hi ha molts. Probablement al principi volia dir que el seu ofici era la vinya i el vi. Els Viñeta tenen la casa pairal a Olot. Els d’aquí deuen ser del país i van exportar el cognom a terres d’Ebre. ROCA: Llinatge existent a Castellterçol, Moià, Prats de Lluçanès, i altres llocs. Al 1478 al poble hi vivia un Joan Roca i al 1875 un altre. Avui dia tenim els Roca Tort, Roca i Arnau, Roca i Soler ( JL Rodriguez Lara )

Edita Escola de l’Estany. Coordinació Ana Mª Cuesta. Redacció Escola: Aina Casas, Judit Esparó, Raul Martín, Jessica Palomo, Volodymyr Seredyuc. Ricard Giramé, Laura de Castellet. Ajudants d’imatge Aina Casas i Jessica Palomo Enmaquetació J. Giménez i Cristina Arrieta ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY (MOIANÈS) Envieu el vostre article a:

NOMS EXPORTATS DE L’OSONA A TERRES D’EBRE: Segons la Societat catalana de Genealogia, en la conquesta contra els àrabs en terres d’Ebre, els reis catalans van reclutar nois d’Osona. Alguns s’hi van quedar i fundar noves famílies. Al Priorat, Terra Alta i comarques limítrofes hi trobem: els Serra, els Barrachina, els Senties, Postius, Canet, Carrera, Meya, Moya, Muntanyola, Estany/ Stany,Resclosa, Albesa,Jorba,

Deixalles que fem a casa

Plaça Monestir, 4. a8037981@xtec.cat

Canaletes, Saserra, Codina, Sau, Sala, Salavert i Viña, (llibre Fogatges 1358, SCgenealogia). I no solsament en persones sinó en rius, masies i muntanyes... Així que si mires un rierol i preguntes com es diu: “Canaletes” contestaran. Com a casa, però a la Terra Alta. Fins aquí alguns dels cognoms de casa nostra. Seguirem.

Escombraries setmanals per família

Judit Esparó i Aina Casas Hem mesurat i pesat les escombraries durant una setmana i aquí us posem la gràfica de les deixalles que fa una família en set dies. Si anem en compte a l’hora de comprar podrem reduir embalatges i per tant escombraries.

7 6

5 4

Serie1

3 2 1 0 1 paper

orgànica vidre

4 plàstic