SALUt | Un reLAt D’USUAri
Les visites al dentista | Dolors Borau
12 |
els de la meva generació havíem sentit parlar de les càries, però amb prou feines sabíem res de com calia raspallar-se les dents o dels efectes beneficiosos del flúor o de la necessitat de fer revisions periòdiques al dentista. Fa quaranta anys, la gent anava al dentista només quan feia falta, quan un queixal feia mal o les molèsties bucals hi obligaven. La meva cunyada Antònia, que és més gran que jo, encara és de la vella escola i, com que ha tingut la sort de tenir una dentadura fantàstica, no havia demanat mai hora a aquest especialista fins que va tenir una petita ferida a la boca que va acabar essent un bon problema. En una trobada familiar em vaig adonar que l’Antònia tenia molèsties a l’hora de menjar. Com que jo ho he
Què ca l fer? És imp ortant fer una dentis v ta per p oder de isita anual a les càr l tectar a ies i cu t rar-les les gen , per m emps ives en anteni un esta practic r t salud ant un able a ne teja de tecta de la to r lesion sca i p s inadve er rtides. que, de vegad Q e s, pass uan ab les lesi en ons ans es de t tractam canceroses, més efi ecten ent i m caç és és eleva la supe el r vivèn da és l cia. a curac ió i
si no fes eL raspaLLat de La manera rigurosa que em van ensenyar, durant tres minuts, aLmenys tres cops aL dia i sobretot abans d’anar a dormir, amb una quantitat petita de dentifrici (La mida d’un pèsoL) per taL que una quantitat excessiva de pasta no impedeixi que Les cerres deL raspaLL facin eL massatge necessari entre Les dents i Les genives, suposo que ja hauria perdut moLtes peces dentaLs passat molt malament amb la meva boca, de seguida li vaig notar. Nosaltres dues tenim molt bona relació i, més d’una vegada, ella m’ha acompanyat al dentista. Tot i que sóc molt cuidadosa i em raspallo les dents després de cada àpat, pateixo de malaltia periodontal crònica: tinc les genives inflamades i em sagnen. Si no fes el raspallat de la manera rigurosa que em van ensenyar durant tres minuts, almenys tres cops al dia i sobretot abans d’anar a dormir, amb una quantitat petita de dentifrici (la mida d’un pèsol) per tal que una quantitat excessiva de pasta no impedeixi que les cerres del raspall facin el massatge necessari entre les dents i les genives, suposo que ja hauria perdut moltes peces dentals. De fet, si no tinc la disciplina
de seguir aquestes instruccions, les meves genives es van enretirant cap avall i les dents perden subjecció i se’m belluguen. Per no parlar de les càries que vaig tenir de petita, però que amb tanta higiene bucal i amb les visites anuals vaig tenint sota control. Potser per tot això, tinc una sensibilitat especial per detectar aquestes molèsties, fins i tot en altres persones. Quan vaig veure que l’Antònia no menjava bé, li vaig demanar que, per una vegada, fos ella la que anés al dentista com a pacient i jo com a acompanyant. Pensava que oferiria resistència, però de seguida va acceptar la meva proposició: ja feia unes setmanes que tenia una úlcera que li feia mal. No sé com explicar com em vaig sentir després de la visita. Secretament, pensava que ja era hora que li toqués a ella asseure’s a la butaca