salut. el racó de l’usuari
Els ronyons són els òrgans encarregats de filtrar la nostra sang i d’eliminar les substàncies de rebuig a través de l’orina: una funció vital que es pot veure minvada per diverses causes, entre elles la diabetis o la hipertensió. El problema de la malaltia renal és que el seu diagnòstic no sempre és senzill en les primeres fases, perquè no presenta símptomes clars.
La malaltia renal crònica Dolors Borau
Els ronyons estan situats a la cavitat abdominal, un a cada costat de la columna, per sobre de la cintura. Tenen forma de mongeta i, en un humà adult, mesuren uns 12 cm i pesen uns 120 g. Aquests petits òrgans fan funcions vitals perquè filtren la sang i n’extreuen les substàncies tòxiques a través de l’orina. Eliminen l’excés d’aigua i de minerals de l’organisme i així en mantenen l’equilibri intern de forma constant. Fabriquen substàncies com la vitamina D activa (calcitriol), que facilita l’absorció de calci contingut en la dieta i intervé en la formació dels ossos. També produeixen una altra substància anomenada eritropoetina (EPO), que intervé en la regulació de la tensió arterial i estimula la producció de glòbuls vermells. Quan els ronyons no poden realitzar les seves funcions apareixen les malalties renals. En aquests casos, no s’aconsegueix l’eliminació dels productes de rebuig de la sang ni l’eliminació de l’excés de líquid a través de l’orina. Si el trastorn es manté més enllà de tres mesos, es considera que la malaltia és crònica. CAUSES DIVERSES
A Catalunya, es calcula que hi ha registrats uns 8.000 afectats per insuficiència renal crònica i a Espanya, uns 50.000. Les causes que l’originen poden ser diverses, com el fet de tenir hipertensió arterial o diabetis mellitus. En ambdós casos es perjudiquen els vasos sanguinis més petits –i als ronyons, n’hi ha molts– i això en redueix la seva capacitat de filtració. Altres causes que poden provocar insuficiència renal crònica poden ser els traumatismes; les malformacions i infeccions urinàries de repetició; les malalties obstructives de les vies urinàries; les malalties sistèmiques com el lupus o l’artritis; malalties hereditàries com la poliquistosi renal o l’abús d’alguns medicaments analgèsics o la quimioteràpia.
NIVELLS DE CREATININA I D’UREA
Una de les dificultats de patir aquesta malaltia renal és que, generalment, evoluciona lentament i no mostra símptomes clars, la qual cosa en dificulta el diagnòstic en les etapes inicials. Alguns dels símptomes que aniran apareixent són: la disminució de la quantitat d’orina; la retenció de líquids que provoquen inflamació a les mans, la cara i les cames; sentir un gust metàl·lic a la boca; tenir picors a la pell; sentir-se cansat; perdre la gana; ser més sensible al fred i, quan avanci, tenir dificultats per respirar. La manera de confirmar l’existència d’una malaltia renal es a partir d’una analítica de sang i una altra d’orina. La informació més rellevant s’obté amb la mesura dels nivells de creatinina i d’urea a la sang, que són les principals toxines que eliminen els nostres ronyons. També es orientatiu el fet que hi apareguin xifres baixes de glòbuls vermells –com a conseqüència de la baixa producció d’eritropoetina– que indiquin que hi ha anèmia. Les analítiques de l’orina donaran informació sobre la quantitat i la qualitat d’orina que s’elimina. Amb aquests resultats, es calcula el percentatge global de funcionament dels ronyons, que s’anomena filtrat glomerular (FG). Segons el percentatge del FG es determinarà el grau de la insuficiència renal. La malaltia renal crònica s’associa a un augment de la possibilitat de patir malalties del cor, com la insuficiència cardíaca, l’angina de pit o l’infart de miocardi. També es relaciona amb complicacions de la circulació sanguínia com els vessaments cerebrals o els problemes de circulació a les cames i altres zones del cos. DIÀLISI O TRASPLANTAMENT
El pronòstic d’aquesta malaltia és variable i depèn de la