d’altres disciplines com l’espeleologia o l’escalada. Aquesta tasca gairebé sempre l’han portat a terme membres dels diferents clubs esportius d’excursionisme, muntanya, espeleologia, etc., estesos per tot el territori i que de manera desinteressada han explorat i habilitat aquests indrets perquè els altres hi puguem accedir i gaudir-ne. A Catalunya, la majoria de barrancs explorats i topografiats se situen al Pirineu i a les serralades del pre-Pirineu, ja que els cursos alts dels rius són els llocs més favorables per a la formació de trams engorjats i amb més interès estètic i també esportiu. La Vall de Núria per exemple, la conca de la Noguera Pallaresa, l’alt Berguedà o el Solsonès amb la Serra del Port del Compte, estan entre els llocs més habituals. De fet, tot el Pirineu, des de les valls aragoneses fins a la vessant francesa, és la zona més visitada pels aficionats a aquest esport de la nostra terra. No cal perdre de vista, però, altres indrets més propers a casa nostra que també tenen un gran interès, com poden ser les muntanyes de Montserrat, amb alguns torrents o barrancs secs (sense circulació d’aigua habitual) que també són força concorreguts. I també la Serra de Prades, a prop de Tarragona. El privilegi d’aquest esport és que et permet veure llocs molt poc accessibles, amb paisatges impressionants i d’una manera divertida i emocionant. Josep Ibáñez
Solucions als passatemps de la pàgina 49 Endevinalla: La botifarra Sudoku
núm. 63
descens d’un barranc, algú abans ha explorat la zona, l’ha situat al mapa, ha elaborat una topografia del barranc (croquis i descripció del descens) i ha instal·lat els ancoratges necessaris per poder utilitzar la corda quan sigui necessari. Tot això utilitzant tècniques originàries
53