DEL LLOBREGÓS A POLÒNIA
La toranesa Montse Torné ens explica la seva experiència de voluntària europea a Polònia
núm. 63
Ara fa tres mesos em vaig traslladar a Polònia, aquell país entre l’oest i l’est del que no sabia gran cosa. La posada a punt per venir em va fer ser conscient que es tractava d’un país extremadament maltractat per la història: des del segle XVII i a causa de la seva posició estratègica a Europa, Polònia ha estat constantment involucrada en tota mena de conflictes territorials. Els més destacables foren els que tingueren lloc durant el segle XVIII: Prússia, Rússia i Àustria es van repartir el país fins al final de la I Guerra Mundial, quan Polònia va poder recuperar la seva independència. No obstant, en el marc de l’expansió del nazisme per
42
Europa, Alemanya i la URSS van signar, l’any 1939, un pacte de no agressió que incloïa una clàusula secreta: el repartiment de Polònia per part d’aquestes dues potències. Començava la II Guerra Mundial, en què sis milions de polonesos (tres dels quals, jueus) van morir. Quaranta anys de comunisme van acompanyar la postguerra, i no va ser fins als anys 90 quan Polònia va començar a democratitzar-se, ingressant a la Unió Europea el 2004. La duresa de la seva història i la fredor dels seus hiverns fan dels polonesos una gent més aviat seriosa, però extremadament amable. Val a dir que hi ha molta