__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

LA REVISTA

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MANRESA

#8 2019

GUIA D’ACTIVITATS I TALLERS 2019

MANRESA, CIUTAT DE LLUM Il·lustració de: CARLA FERNÀNDEZ carla@edicionesinflamables.com


FAVM

ÍNDEX L’Editorial ....................................3

Plataforma de les pensions .......24

Circulant per Manresa .................4

AVV Ctra. Santpedor....................26

AVV Cots Guix i Pujada Roja .........6

AVV Barri Antic ...........................27

AVV Els Comtals ...........................7

AVV Sagrada Família ..................28

El residu com a responsabilitat ...8

AVV Font dels Capellans ............29

Manresa, ciutat de llum .............10

AVV Passeig i Rodalies ...............30

Xarxa de Biblioteques Veïnals ...12 Amunt, tota pedra fa paret .........14 Lexcit ..........................................15 On som? ..................................... 16 Guia d’activitats ..........................18

PUBLICACIÓ DE:

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MANRESA

AMB LA COL·LABORACIÓ DE: AV Balconada, AV Barri Antic, AV Cal Gravat, AV Condals, AV Cots, Guix i Pujada Roja, AV Crta. Santpedor, AV Vic Remei, AV Escodines, AV Mion.Puigberenguer, AV Passeig i rodalies, AV Plaça catalunya, AV Poble Nou, AV Sant Pau, AV Sagrada Família, AV Valldaura, AV Viladordis, AV Xup, AV la Font dels Capellans i A.de propietaris i veïns de Bellavista.

AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Manresa i Generalitat de Catalunya. DISSENY I MAQUETACIÓ: www.annavillegas.com

DL B-42331-2011


LA REVISTA

3

L’EDITORIAL

MANRESA, CIUTAT CONSCIENT ANTONI ERRO MAS PRESIDENT DE LA FAVM

En l’acte d’inauguració de la darrera Fira Ecoviure-Cuida´t (Palau Firal de Manresa 27 i 28 d´octubre 2018) en Natxo Tarrés em va descobrir el terme ‘PAÍS CONSCIENT’. ‘País conscient’ (en faré una transcripció literal del web) és una plataforma que neix a partir de l´experiència del Pla Nacional de Valors encarregat per la Generalitat de Catalunya, entre el 2011 i 2015 a un mix extraordinari de 500 experts, docents, funcionaris, activistes, empresaris i consultors, voluntaris en la seva immensa majoria i que promou la consciència del canvi de paradigma. I em va semblar que el mínim que podia fer en haver copiat el concepte era explicar d´on l´havia extret, i hi afegiré les adreces web per si algú de vosaltres hi té interès: www.paisconscient.ineval.org i http://planacionaldevalors.cat . He utilitzat aquest mateix concepte perquè no només crec que efectivament estem als prolegòmens d´un canvi de paradigma, sinó que crec que en aquest canvi les ciutats estan cridades a tenir-hi un paper clau, doncs entre altres factors, aquestes concentraran entre el 70 i el 80 % de la població mundial en les properes dècades i això requerirà de multitud de recursos i serveis

de tot tipus -aliments, energia, sanitat...- i una gestió social del més alt nivell. La inviabilitat econòmica de mantenir serveis escampats per tot el territori, derivarà en una més que probable concentració de serveis a les ciutats, i la recerca d´aliments i energia segurament seran factors determinants a l´hora de dur cada cop més persones a les ciutats en un planeta on el canvi climàtic i la proximitat relativa de la fi dels combustibles fòssils provocaran necessàriament aquest canvi de paradigma. No tinc cap dubte que una Manresa més conscient ajudarà a que aquest canvi es vagi realitzant de forma progressiva i sense crisis. I com que imagino que gran part del problema rau en la paraula “canvi”, una paraula que espanta als més valents, des dels barris també hi posarem de la nostra part perquè aquesta “consciència”, que no és més que quelcom de molt positiu, es vagi escampant.

Fins ben aviat veïns i veïnes! Que tinguem tots plegats un feliç 2019!


4

FAVM

CIRCULANT PER MANRESA FRANCESC LINEROS, SECRETARI DE LA FAVM És ben cert que no tenim un model de ciutat exemplar, urbanísticament parlant. La distribució dels carrers i l’orografia de la pròpia ciutat impedeixen fer segons quins canvis. En canvi el parc mòbil de cotxes no deixa de créixer i els carrers continuen sent els mateixos quasi be, a part d’alguns petits canvis. No vull parlar dels aparcaments, això mereix un apartat principal. Per diferents raons l’ajuntament s’ha vist obligat a contractar el servei de zona blava ( de les més cares d’Espanya) a una companyia privada a canvi de la construcció del pàrquing de La Reforma, la gestió de tot plegat, va deixar molt que desitjar. ( primer punt negre). La rotonda de La Bonavista que per les seves dimensions comporta un cert i clar perill, per la circulació, si no que li preguntin al conductor del cotxe envestit per el bus de la ciutat, com a conseqüència de l’estretesa dels carrils dins la rotonda.

Durant la construcció d’aquesta rotonda, els canvis realitzats als carrers de Bilbao i Joan XXIII, donava com a resultat que tot cotxe que abandonava la carretera de Vic per salvar l’embotellament que es formava a la plaça, per les obres, es veia obligat a tornar uns metres més enllà a la mateixa carretera de Vic i acabant passant per la rotonda. Només feia falta circular a qualsevol hora del dia, inclús a primera del vespre, per adonar-se’n del caos que s’organitzava amb aquests canvis. Van trigar dos mesos en rectificar, obrint carrer Bilbao cap a Joan XXIII Connectant-los amb la Via Sant Ignasi.(Segon punt negre). Carretera Pont de Vilomara: Poc temps després de fer-la de sentit únic pels dos carrils de pujada, veiem conductors desaprensius, que no respecten la velocitat màxima i circulen com si fos una autovia. (convertintla en un altre punt negre). Estem a l’espera d’alguna determinació per solucionar-lo. Carrer Sant Cristòfol: Tots els cotxes que surten del polígon Bufalvent, del Carrefour, del polígon els Trullols o que venen del Pont de Vilomara, només tenen aquest carrer per arribar al centre de la ciutat. Conseqüència del canvi a la carretera del Pont de Vilomara. (punt molt negre en hores punta).


LA REVISTA

5

la creença del potencial que hem de saber trobar entre tots plegats. Ara d’aquí uns mesos serà temps d’eleccions, de canvis al consistori. Tant si guanya un candidat com un altre l’alcalde serà un de nou. “Senyor futur alcalde de Manresa, agafi el toro per las banyes, comprometis a fer una mica més agradable la nostra ciutat, no prengueu les decisions només des dels despatxos, esculteu la veu dels veïns i veïnes de la vostra ciutat, després prengueu les decisions que calguin, entre tots ho hem d’aconseguir.

Necessitem oxigen nou. Canvis racionals i sobre tot que els responsables de fer aquests canvis circulin pels carrers de la ciutat abans de fer-los. Es preparen projectes que no es realitzen mai i acaben adormits als calaixos del despatx del regidor de torn. Hi ha un projecte molt interessant previst fa quasi deu anys, ara sembla que va de debò i ho portaran a terme, que és d’obrir un carrer des del polígon dels Trullols fins a la rotonda de la plaça Prat de la Riba, (pont de ferro). Això serà un senyor projecte, no per la grandesa del projecte en si, si no perquè ha de servir sens dubte per descongestionar la entrada a la ciutat pel sector Est, alleugerint el carrer Sant Cristòfol i descongestionar una mica més el centre de la ciutat. Aquestes crítiques estan fetes des de l’estima a la nostra ciutat i en


6

FAVM

HISTÒRIA I TRADICIÓ ENVOLTATS DE MÀGIA I LLEGENDA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LES COTS, EL GUIX I LA PUJADA ROJA 2018 ha estat per la nostra Associació un any màgic i de llegenda, i la cultura i la tradició s’han vestit d’alegria. Per CARNESTOLTES, des de la muntanya de Collserola vam poder descobrir la història de Barcelona, un petit reducte voramar que va anar creixent fins arribar a les altures (540 m) de la Basílica del Sagrat Cor, des d’on, ara, com a muntanya màgica, domina Barcelona. Els telescopis de l’Observatori Fabra van acabar de posar el toc de fantasia que es va gaudir a la tarda durant el ball de disfresses. Per la FESTRA MAJOR D’HIVERN i dins els Actes de la Misteriosa Llum, la col·laboració del Col·legi MARE DE DÉU DEL PILAR i del PETIT CABARET DANSA SHOW va contribuir a que l’Associació demostrés que “la vida pot ser una festa”. Veïns/es, nois/es, nens/es tot recitant, cantant, ballant, ... van convertir una jornada intergeneracional en una autèntica festa de llegenda. I, passem a la dona. Donat que pensem que “LA DONA ÉS CULTURA” ho vàrem representar amb l’exposició dedicada a tres grans dones: Maria Curie, Indira Gandhi i Caterina Albert. També amb la projecció i col·loqui de la pel·lícula “Come, reza y ama” i amb un berenar de germanor que va tancar la jornada intergeneracional. Pel que fa al projecte “LA DONA i L’ART”, que cada any es porta a terme, enguany un col·lectiu de veïns i

veïnes, amics i amigues van DEBATRE 11 temes, els quals des de “l’esport a la meva vida” fins a “l’esperit d’empresa” tot passant per “Els meus nets”, “La Pintura” o “La floricultura”, van fer les delícies de “L’ART DE LA PARAULA”. Els temes van estar defensats per 11 ponents, totes femenines, tot i que la participació estava oberta a homes també. Un berenar-sopar acompanyat de MÚSICA PER BALLAR, va tancar la jornada. I si de llegendes parlem, tenim la SORTIDA A LLAGOSTERA, poble on tota la seva història va lligada a les llegendes: llacs, pecats, brou de cebes, ... un poble ple de màgia, ... meravellós. L’alegria i la convivència van ser també l’activitat preferent a la DIADA DEL SOCI, a les EXCURSIONS, a


LA REVISTA

7

a festa de BONES VACANCES a totes les FESTES D’ESTIU, DE REVETLLA, DE TARDOR, QUINZENA CULTURAL, PARE NADAL i CAP D’ANY. Més de 1300 persones ens han acompanyat en aquesta ALEGRIA.

El Sr. Alcalde i la Sra. Regidora de Gent Gran van fer de padrí i padrina d’aquest bateig i en la FESTA DE LES PUBILLES, el DJ. RICHY ens va posar la música del gran ball de comiat. Però la gran PROTAGONISTA d’aquestes festes va ser “LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL GUIX”, la qual el dia 15 de juliol va rebre un nou bateig amb la inauguració del grup escul escultòric dissenyat i realitzat per l’escultor Martí Morros i Valls que, amb el lema SANT CRIST DEL GUIX, presideix ara l’entrada de la capella.

ALS COMTALS NO PAREM AVV ELS COMTALS

El nostre és un barri petit però no parem. Poc més de 200 veïns i veïnes vivim als afores de Manresa, a 5 quilòmetres del centre de la ciutat direcció Barcelona. A la dreta del Cardener i la C-55 veureu les cases de la colònia tèxtil, aquest és el barri dels Comtals. Aquest any passat, amb l’entrada d’una nova junta es va viure un impuls que va permetre mantenir actes que anem fent, com la festa major del barri o l’arribada dels reis mags i fer-ne d’altres, adreçats especial-

ment al joves del barri. Torneig de futbol, acampada jove o xerrada sobre prevenció d’addiccions són algunes d’aquestes activitats.


8

FAVM

EL RESIDU COM A RESPONSABILITAT FAVM

Hi ha diversos factors que ens porten a pensar que obligatòriament la ciutadania ha de canviar la percepció de responsabilitat sobre el residu que genera i la gestió que se´n fa. Els darrers anys han anat agafant força les veus que pregonaven l´abús que s´estava fent per part dels humans respecte del planeta i els recursos naturals que ens ofereix. Podríem convenir que la sensibilitat ciutadana al respecte va en clar augment. Petjada ecològica, escalfament global, acidificació oceànica, fenòmens climàtics extrems, capacitat d´embornal i mitigació, CO2 o refugiats climàtics. Tot un seguit de vocabulari al qual ens anirem acostumant. Perquè cal? Tot plegat no deixen de ser missatges que se´ns fa arribar perquè entenguem la situació extremadament delicada a què estem portant els equilibris ecosistèmics del planeta terra i que tinguem una millor predisposició a acceptar els canvis que SI o SI haurem d´anar introduint en la nostra quotidianitat, per anar bé, de forma més aviat accelerada i que afectarà les nostres rutines. Penalitzar fortament l´ús del vehicle privat en benefici d´altres sistemes de mobilitat urbana (sigui transport públic, trajectes a peu, bicicleta, Vehicle Elèctric o VMP), canvis en hàbits de consum, gestió de residus... Coses que hauríem de començar a sentir ben aviat en boca dels nostres polítics locals. Per altra banda, si entenem les ciu-

tats com a éssers vius, en tant que composades per agrupacions humanes, tot i ser inertes des d´un punt de vista literal, veiem que les ciutats, igual que nosaltres, són elements transformadors de matèries primeres (nosaltres per a energia i les ciutats per generar economia) i de la qual se´n generen tot un seguit de residus, que per volum i per les seves conseqüències mediambientals no poden ser abandonades o enterrades de qualsevol manera i a qualsevol lloc. Aquí és on entra en joc l’obligatorietat que imposa la UE que l´any 2020 tots els municipis arribin a la xifra del 50% de tria selectiva en la recollida d´escombraries. Manresa, al seu torn, està repensant quina ha de ser la manera més adequada de fer la recollida de les deixalles que generem els Manresans. Com a dades destacables hem de saber que actualment la taxa de recollida selectiva està al voltant del 41% (2017) després d´un lleuger augment respecte del 2016 en què ens vàrem quedar en un minso i insuficient 39%.


LA REVISTA

9

Per tant convé prendre´s la qüestió seriosament per una qüestió de: - Gestió de recursos naturals i residus (finits o no a la recerca de la reutilització de recursos plàstics, vidre, cartró paer, orgànica) - Gestió de l´entorn natural (intoxicació dels oceans –aigua i espècies naturals- enverinament per via indirecta dels aliments-microplàstics als peixos) - Tema econòmic que se´n deriva però que ben aviat en podríem començar a pagar doblement les conseqüències (augment del cànon per tona abocada i pagament de multes). - A mesura que l´entorn s´intoxica i mor, perd la capacitat d´embornal i s´acceleren els ritmes d´intoxicació o abocaments negatius. Cas del desgel que a mesura que s´escalfa el planeta, aquest encara es desfà més de pressa i provoca que s´alliberi més quantitat de CO2 (que està atrapat a l´interior del gel) i que en ser alliberat encara escalfa més el planeta... El mateix passaria amb els boscos o els mars.

Des dels barris, treballarem perquè hi hagi una major consciència d’aquesta responsabilitat que tenim tots plegats. Principalment, mirem que la nostra activitat diària i els actes que organitzem sigui el màxim de sostenibles i que els residus que generem es gestionin adequadament. També mirem de conscienciar el nostre entorn que això és imprescindible i que ho hem d’incorporar a la nostra manera de fer i per això, impulsem conjuntament amb els plans de desenvolupament comunitari iniciatives de neteja i custòdia de l’entorn. I per últim, mirem d’estar presents a les taules i grups de treball que decideixen i proposen mesures futures per a la nostra ciutat.


10

FAVM

MANRESA, CIUTAT DE LLUM ANTONI ERRO MAS, PRESIDENT DE LA FAVM Aquest any 2019 la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa és l’entitat administradora de la Festa de la Llum, sens dubte una ocasió única per conèixer millor un dels fets que més i millor han marcat el desenvolupament de la nostra ciutat. Un fet que amb tota probabilitat ha deixat empremta en l ́ ànima dels ciutadans pels segles dels segles i de la qual aquest caràcter manresà tan singular podríem dir que n ́és hereu. L ́any 1345 l ́arribada d ́una Misteriosa Llum a l ́ església del Carme va suposar, possibilitant la signatura del pacte de la concòrdia, l ́inici de la fi de les penúries que venien sofrint des de feia uns quants anys els ciutadans de la Manresa de l ́època. La finalització de la sèquia va permetre una imparable transformació de la ciutat que l ́ha dut a ser la capital que ara coneixem. Personalment desconec si l ́expressió veure la llum ́ -quan om comença a sortir d ́una situació difícilprové d’aquest fet misteriós succeït a Manresa, però bé que podria ser. Tornant als inicis del text i a l’administració de la festa de la Misteriosa Llum... una de les ́tasques encomanades a la entitat administradora de l ́any en curs és la de proposar com a mínim una activitat dins el programa de la festa amb voluntat de perdurar, i que en la mesura del possible sigui portadora dels valors de la Llum.

Veïnes i veïns de Manresa, per aquelles que ja heu vist la llum i per aquells que encara ho veieu tot de color ciment, us convido a mirar Manresa amb uns altres ulls, els de fora ja ho fan, i ara som nosaltres els que sense deixar l ́esperit crític, que sens dubte també serà necessari, als que ens toca remar junts per projectar Manresa com a capital i el cor de Catalunya que és, i perquè aquesta ciutat nostra, i que tant estimem, projecti una intensa Llum a Catalunya i a la resta del món. Us presentem les nostres dues propostes i no cal dir que ens agradaria que us les féssiu vostres tot convidant-vos a participar-hi.


LA REVISTA

12 h

11


FAVM

XARXA DE BIBLIOTEQUES VEINALS DE MANRESA DE DILLUNS A DIVENDRES::

Les biblioteques veïnals són serveis de proximitat pel foment de la lectura i el lleure educatiu. Són espais gratuïts i oberts a tothom dirigits principalment a nens i nenes de 7 a 12 anys. A les biblioteques juguem, estudiem, llegim, creem, convivim, creixem.

escodines

VALLDAURA C/ Ausiàs March 10 17h A 19h 93 872 95 67

sagrada familia C/ Penedès S/N 17h A 19h 93 874 45 44

ctra. santpedor Ctra. Santpedor 188-192 17h A 19h 93 877 02 21

SALDES placa catalunya

C/ Sant Joan 34 17:15h a 19:15h 93 873 56 92

LA BALCONADA Passatge Sant Jordi S/N 17h a 19h 93 874 39 07

FONT DELS CAPELLANS

Centre Cívic Selves i Carner 17h A 19h 93 877 24 88

cots, guix i pujada roja

C/Sant Bartomeu 50 17h a 19h 93 875 15 40

Bloc 13 17h a 19h (dimarts a divendres) 93 874 43 06

EL XUP Escola la Muntanya del Drac 17h a 19h 93 875 47 05

cal gravat Pl. Cal Gravat 2 17h A 19h 93 877 01 25


LA REVISTA


14

FAVM

AMUNT, TOTA PEDRA FA PARET FAVM

Amunt és un projecte de voluntariat social que consisteix en què alumnes universitaris fan reforç a nens i nenes de 5è i 6è de primària, acompanyantlos en el seu procés d'aprenentatge i ajudant-los a millorar en les habilitats que puguin tenir problemes. Aquest projecte ofereix a les escoles dels barris de Manresa un recurs educatiu gratuït per a nens que necessiten una ajuda en la seva educació de cara a la seva incorporació a la secundària. El reforç es realitza durant tot el curs en grups reduïts d'uns 4 a 6 alumnes, dos dies a la setmana, una hora després que acaben les classes a la mateixa escola. D'aquesta manera es poden aprofitar els espais que disposen les escoles quan ja no es troben en horari lectiu, i els alumnes es troben ja en un espai que els resulta més còmode per aprendre. Actualment el projecte es porta a terme a tres escoles: al Bages, a l'Oms i de Prat, i al Sant Ignasi. Sempre existeix la possibilitat d'augmentar el nombre d'escoles si s'apunten més voluntaris, per aquesta raó a inici de curs s'ofereix informació a alumnes universitaris de la FUB i de la UAB, ampliant d'aquesta manera el ressò del projecte.

YING ZHANG CHEN Voluntari a l’escola Sant Ignasi Quina és la teva experiència en el projecte? Puc dir que la participació en aquest projecte resulta molt gratificant, perquè els alumnes en veure la millora en les seves capacitats se n'alegren molt i semblem molt agraïts de poder comptar amb aquesta ajuda, ja que molt sovint són nens que no poden comptar amb l'ajuda de la família per fer els deures i entendre millor el temari donat a classe per les raons que sigui, i el fet de poder reforçar tot això és de gran utilitat per a ells. Considero que s'hauria de fer aquest reforç a totes les escoles que sigui possible, ja que la funció educativa i integradora del projecte és molt important per al desenvolupament educatiu dels nens que més ho necessiten i no disposen dels recursos per fer-ho de manera privada, per això animo a tot estudiant que vulgui tenir una bona experiència i ajudar en aquest projecte comunitari a participar-hi. Fem que aquest projecte s'expandeixi fins al seu màxim potencial i poder ajudar a tots els nens que ho necessitin, i que puguin disposar d'un recurs tan valuós a les seves pròpies escoles.


LA REVISTA

LECXIT.

LECTURA PER A L’ÈXIT EDUCATIU FINA PÉREZ GUITART

Assessora LIC - Llengua, interculturalitat i cohesió social El LEXCIT és un programa que té per objectiu millorar la comprensió lectora dels infants. Consisteix en facilitar moments de conversa i lectura entre infants de 4rt de primària i persones voluntàries. Tot jugant amb els llibres, les històries i les imatges les persones voluntàries els ajuden a incrementar l’interès per la lectura i la comprensió d’allò que van llegint. El projecte s’impulsa el curs 2015-16, per la necessitat que apunten diferents estudis que relacionen de manera important l’èxit educatiu amb la compressió lectora. Segons l'informe PISA del 2015, el 15,4% dels estudiants no assoleix les competències lectores bàsiques i el 31% dels estudiants amb alt rendiment llegeix entre 1 i 2 hores al dia. Per aquest motiu durant aquest curs 2017-18 la ciutat de Manresa s’ha unit als 150 Punts LECXIT que hi ha arreu de Catalunya. El programa vol implicar a la comunitat educativa, en aquest cas:

15

escoles, famílies i biblioteques públiques, a través del Pla educatiu d’entorn de Manresa. L’activitat es porta a terme a les biblioteques municipals, Casino i Ateneu i també a les biblioteques veïnals. Fa un any que la Xarxa de biblioteques veïnals és va fer punt lecxit i l’experiència no ha pogut ser millor. Els participants gaudeixen molt de les estones que comparteixen. Els adults fan una tasca molt gratificant i els infants a més, tenen molta més motivació per adquirir un hàbit lector que els hi serà molt útil per el seu desenvolupament personal.

Així ens ho explica en Tarek Laghdas, usuari de la biblioteca veïnal de Valldaura: Estic molt content de poder llegir amb el Jordi m’agradaria fer-ho més dies a la setmana. El Jordi llegeix molt bé i m’agrada més llegir amb ell que sol. Espero poder llegir tot l’any amb el Jordi. Ens ho passem molt bé, llegim i a vegades juguem o parlem.


FAVM

ON SOM?

VINE I PARTICIPA! COTS GUIX I PUJADA ROJA

C/Sant Joan nº34 93 873 56 92 a80203090@xtec.cat Festes del barri: Juliol

PASSEIG I RODALIES C/ Circumvalació nº11-13 93 872 59 62 avvpasseigirodalies@outlook.es Festes del barri: Primer cap de setmana de juliol

BELLAVISTA Barri Bellavista, Torre Villar 2 93 875 22 99 barribellavista@hotmail.com

BARRI ANTIC Muralla del Carme nº 5 Ed. Puigmercadal 1r, esc. ext 93 872 87 31 avbarriantic@gmail.com Festes del barri: Principis de juny

CAL GRAVAT - BUFALVENT Pl. Cal Gravat nº 2 93 877 01 25 www.calgravat.org calgravat@calgravat.org Festes del barri: Últim cap de setmana de juny

AV. FONT DELS CAPELLANS Bloc 14, local 75 93 874 43 06 associacio@avfontdelscapellans.cat Festes del barri: última setmana de juliol

VILADORDIS C/ Salut s/n carpecongo@gmail.com

MION, PUIGBERENGUER -POAL C/Florida nº24 93 875 71 93 avmionpuigberenguer@hotmail.com Festes del barri: Primer cap de setmana de juny

POBLE NOU Pl. Bages nº11 93 877 01 01 avpoblenou@telefonica.net Festes del barri: Al març, per Sant Josep

ELS CONDALS C/ Cascall nº16 93 872 21 27 avelscondals@gmail.com Festes del barri: Quarta setmana de juliol


LA REVISTA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MANRESA

VIC-REMEI C/Verge de l’Alba nº5-7 93 874 75 99 vicremei@gmail.com Festes del barri: Maig i juny

ESCODINES C/Sant Bartomeu nº50 93 875 15 40 escodines@escodines.org Festes del barri (Enrremades): Cap de setmana després de Corpus

Font dels Capellans, bloc 13, local 46 Telèfon 93 873 84 81 favm@favm.org

LA BALCONADA Pl. Oleguer Miró 23-25 93 106 11 33 avvlabalconada@gmail.com Festes del barri: 1r cap de setmana de juliol

SAGRADA FAMÍLIA C/Penedès s/n 93 874 45 44 · 640 071 486 avsafa@hotmail.com Festes del barri: Primera quinzena de juny

SANT PAU C/Cardener nº12-14 93 875 01 14 avvsantpau@hotmail.com Festes del barri: Últim cap de setmana de juny

CTRA. SANTPEDOR Ctra.Santpedor nº188-192 93 877 02 21 csantpedor@hotmail.com Festes del barri: Última setmana de juny

SALDES-PL CATALUNYA C/ Bernat Oller nº14-16 CC Seves i Carner 93 877 24 88 pcatalunya@lasequia.cat Festes del barri: Primera quinzena de juliol

EL XUP Pare Ignasi Puig Local comercial nº3-4 93 875 47 05 aavvxup@gmail.com

VALLDAURA C/ Àusias March nº10 93 872 95 67 assveïnsvalldaura@gmail.com Festes del barri: Segona setmana de juny


GIMNÀSTICA DOLÇA PILATES I HIPOPRESSIUS COUNTRY -LINE DANCE TALLER DE MEMÒRIA BRIDGE IOGA I ESPECIALITATS DE IOGA TAI-TXÍ KUN-FÚ MOVIMENT PEL BENESTAR/TONIFICACIÓ ZUMBA ZUMBA INFANTIL SEVILLANES INFANTILS SEVILLANES BALLS PER GENT GRAN BALLS DE SALÓ DANSES DEL MÓN O ORIENTALS SALSA I BATXATA HIP HOP I DANSA MODERNA TEATRE INFANTIL-JOVES TEATRE TARDOR JOVE CANT CORAL ESCACS CAPOEIRA PETANCA CAMINADES FUNKY

ELS CONDALS

CRTA. SANTPEDOR

CAL GRAVAT BUFALVENT

SALDES PLAÇA CATALUNYA

BARRI ANTIC

SALUT I MOVIMENT

BALCONADA

FAVM


EL XUP

VILADORDIS

VIC REMEI

VALLDAURA

SANT PAU

SAGRADA FAMÍLIA

POBLE NOU

PASSEIG I RODALIES

LA FONT

MION PUIGBERENGUER POAL

ESCODINES

COTS, GUIX I PUJADA ROJA

LA REVISTA


INFORMÀTICA JOVES INFORMÀTICA

INTERNET I XARXXES SOCIALS TALLERS DE MEMÒRIA AULA DE CONEIXEMENT CURS DE NUTRICIÓ CATALÀ ESCRIT CATALÀ BÀSIC ANGLÈS ESPERANTO TALLER DE GUITARRA CURS DE TELEFONIA CUINA DE TEMPORADA CLUB DE LECTURA CATALÀ PER DONES NOUVINGUDES CATALÀ PER NOUVINGUTS PHOTOSHOP CASTELLÀ ÀRAB INFANTIL

ART I MANUALITATS COSTURA CREATIVA PER INFANTS GANXET I MITJA PUNTES DE COIXÍ DIBUIX I PINTURA

ELS CONDALS

CRTA. SANTPEDOR

CAL GRAVAT BUFALVENT

SALDES PLAÇA CATALUNYA

BARRI ANTIC

FORMACIÓ

BALCONADA

FAVM


EL XUP

VILADORDIS

VIC REMEI

VALLDAURA

SANT PAU

SAGRADA FAMÍLIA

POBLE NOU

PASSEIG I RODALIES

LA FONT

MION PUIGBERENGUER POAL

ESCODINES

COTS, GUIX I PUJADA ROJA

LA REVISTA


COSTURA MANUALITATS I PINTURA ESCOLA DE MÚSICA PINTURA TALLER D’ARTS APLICADES LABORS DE RETALL (PATCHWORK) LABORS TALLER DE GRALLA COLLA GEGANTERA TALL I CONFECCIÓ CORAL INFANTIL

SERVEIS LUDOAVIS GRUP DE DONES BIBLIOTECA VEÏNAL LOGOPÈDIA FISIOTERÀPIA PIRMO (servei prèstec material ortopèdic) CASAL DE GENT GRAN SERVEI D’ENTERRAMENTS ESPAI PER INFANTS I ESPLAI PER JOVES PODOLOGIA CONTROL DE PES I PRESSIÓ ARTERIAL REFLEXOLOGIA AULA DE REFOÇ

ELS CONDALS

CRTA. SANTPEDOR

CAL GRAVAT BUFALVENT

SALDES PLAÇA CATALUNYA

BARRI ANTIC

ART I MANUALITATS

BALCONADA

FAVM


EL XUP

VILADORDIS

VIC REMEI

VALLDAURA

SANT PAU

SAGRADA FAMÍLIA

POBLE NOU

PASSEIG I RODALIES

LA FONT

MION PUIGBERENGUER POAL

ESCODINES

COTS, GUIX I PUJADA ROJA

LA REVISTA


24

FAVM

ESTEM PARLANT DE DRETS

PLATAFORMA DE LES PENSIONS

El fet de pertànyer a una societat comporta unes obligacions, però alhora implica també disposar d’uns drets: drets individuals i drets socials. Aquests, els socials, són els que es veuen cada vegada més amenaçats. Hi ha dos nivells de drets socials. Els del primer queden relligats a la disponibilitat pressupostària per part de l’estat: és el cas de l’ocupació o l’habitatge, però cal que l’estat els reconegui i garanteixi perquè són fonamentals per a l’autonomia i la igualtat de les persones. Es tracta de conquestes socials pendents però urgents de plantejar amb convenciment i exigència: durant els últims anys, anomenats de la “recuperació econòmica”, la pobresa i la desigualtat s’han incrementat. Això dificulta que bona part de la població gaudeixi d’una vida digna, que és el punt central de tots els drets humans. Els del segon nivell disposen d’un reconeixement social i polític, com pot ser la salut o l’educació, i formen una part important de l’estat del benestar. La societat civil ha de ser defensora dels drets socials ja reconeguts i exigent en la seva aplicació: que una llei ho estableixi no vol dir que realment s’apliquin. En aquests moments la exigència pren ple sentit: des del mes d’agost de 2011, la Constitució indica que el retorn del deute extern espanyol té prioritat respecte als drets socials, els ja conquerits i, no cal dir-ho, els que encara estan pendents; art 135.

La Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran treballa per conquerir aquests drets pendents i per preservar els ja establerts, tots, però ens centrem en la gent gran com a col·lectiu sovint feble davant el poder de la administració. Però quan defensem els seus drets ho fem amb sentit social, és a dir, amb el convenciment que una bona defensa dels drets de la gent gran d’avui és la millor manera de fonamentar fermament els drets futurs, de tothom, de la gent gran i no tant gran.

Vivim moments de neoliberalisme, moments en que l’especulació privada tendeix a ocupar interessadament aquells terrenys que corresponen als drets socials: sanitat, educació, serveis, pensions... Tenim clar que la nostra opció és defensar aquests drets per a tothom i en igualtat de condicions i que, per tant, l’única manera de garantir-ho és preservant el seu caràcter públic integral. Els poders fàctics -banca, asseguradores,...- ja fa anys que han triat la seva solució per a les pensions publiques: que cedeixin el lloc a un pla de pensions privat perquè no són sostenibles.


LA REVISTA Aquesta afirmació no és certa, o ho és únicament per motius polítics. Per què altres despeses han de passar per davant de les necessitats social? Per què no hi ha 2.500 M per garantir les pensions però en canvi no s’exigeix el retorn dels 65.000 M que deu la banca? O es camuflen 11.000 M en la compra d’armes? I són únicament un parell d’exemples... Per què diners que són de Pensions acaben beneficiant a altres persones o grups que no són pensionistes? Per què es destines uns 3.000 M anuals a desgravar les pensions privades si diuen que no n’hi ha 2.500 per a les públiques? Per què es perden 7.000 M cada any per la fiscalitat tova que s’aplica a les grans fortunes? I són únicament un parell d’exemples... La Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran tenim clara la nostra postura, la nostra demanda en vers l’administració i la necessitat de seguir mantenint les mobilitzacions i la pressió tant con es pugui. No és suficient l’actualització segons l’IPC, cal recuperar el què s’ha perdut des de 2011 fins ara, derogar el factor de sostenibilitat, establir una pensió mínima de 1.080 euros com recomana la Carta Social Europea, reduir fins a eliminar de les pensions l’esquerda de gènere (37,4%), derogar els aspectes negatius de la refor

25

ma de la Llei de Pensions de 2011, garantir el Sistema de Pensions mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat, donar rang constitucional al dret a una pensió digna i suficient. Per aconseguir-ho caldria una reforma integral del sistema de Seguretat Social (Pacte de Toledo inclòs), de la reforma laboral i dels sistema fiscal espanyol. L’estat ha de fer una aposta decidida pels drets socials en lloc de fer costat a la banca i a les asseguradores en la seva pretensió de controlar les pensions mitjançant una pòlissa privada. La nostra força, la de la societat civil, és la nostra unitat en la demanda, en l’exigència i en la lluita per assolir els objectius. És per això que voldríem fer arribar la demanda de col·laboració: cada dilluns ens trobem a la Plaça Major, a les 11h per exposar les novetats que hi hagi sobre el tema de les pensions, per comentar altres aspectes relligats que puguin ser interessant i per coordinar- nos per donar una resposta unitària al setge especulatiu que pretén convertir el que és un dret social en un negoci. I, sobretot, sigueu portaveus del missatge essencial: les pensions no tenen un problema econòmic, tenen un problema polític, i aquest problema l’hem de resoldre per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres néts.


26

FAVM

3 ÀNIMES, UNA HISTÒRIA

CONTE DE ROSER BRUNET, AVV CTRA.SANTPEDOR ÀNIMA JOIOSA Finalment el Bages Exprés arriba a la parada; jo sóc al davant de la cua per pujar-hi. M’assec al primer seient de la dreta al costat de la finestra i veig com els passatgers van ocupant els llocs de l’autobús. No puc evitar un somriure al veure un dels viatgers, treure’s literalment el barret, amb una extraordinària reverència, envers les dues dones que ens trobem assegudes a la primera fila. - Quina gràcia! No m’havia trobat mai un personatge així... tan originalment vestit, divertit i amb una certa elegància. Per fi el conductor arrenca l’autocar i jo embadalida amb els meus pensaments, recolzo el cap i fixo la mirada a través de la lluna del bus. Després de veure la llum al final del Túnel de Bogunyà, de sobte, el meu instint em fa girar cap a la finestra per veure, impacientment, l’encanteri dels cims de Montserrat que es troben allà dalt, majestuosos, on sempre han estat i les vegades que els he aguaitat...! Però avui trobo la Muntanya amb un caire més encisador que em fa ressonar el timbal de la meva ànima joiosa. ÀNIMA DESOLADA Ja és a la parada el Bages Exprés; jo sóc al darrera de la cua per pujar-hi. M’assec a l’últim seient de la dreta al costat de la finestra i veig com els passatgers van ocupant els llocs buits de l’autobús. No puc evitar la meva indiferència al veure un dels últims viatgers, treure’s vagament el barret, amb una desafortunada reverència, envers les dues dones que ens trobem assegudes a l’última fila. - Quina pena! No m’havia trobat mai un personatge així... tan pobrament vestit, avorrit i depriment. El conductor arrenca l’autocar dos minuts abans de l’hora i jo desanimada amb els meus pensaments, recolzo el cap i fixo per uns segons la mirada a través de la lluna del bus, acabant amb la foscor dels meus ulls. Després de veure la penombra del Túnel de Bogunyà, el meu estat de somnolència em fa girar cap a la finestra per veure, els cims de Montserrat que es troben allà dalt on sempre han estat i les vegades que els he aguaitat...! Però avui trobo que la Muntanya té un caire abatut que em fa empresonar la meva ànima desolada. ÀNIMA INQUIETA El Bages Exprés és a punt de sortir de la parada; a empentes i rodolons, aconsegueixo pujar-hi. M’assec a l’únic lloc que queda buit de la dreta al costat de


LA REVISTA

27

la finestra i veig com tots els passatgers ja han ocupat la resta de seients de l’autobús. No puc evitar una ganyota al veure un dels viatgers assegut a la fila del costat, treure’s amb poca gràcia el barret, amb una reverència burlesca, envers les dues dones que ens trobem juntes assegudes. - Però quin penques! No m’havia trobat mai un personatge així... tan ordinàriament vestit, insolent i pocavergonya. Al final el conductor arrenca l’autocar i jo enfurismada amb els meus pensaments, recolzo el cap i fixo la mirada desorbitada a través de la lluna del bus. Després del Túnel de Bogunyà, el meu estat d’eufòria em fa girar cap a la finestra per veure, els cims de Montserrat que es troben allà dalt on sempre han estat i les vegades que els he aguaitat...! Però avui el sol espaterrant m’enlluerna els ulls i no em deixa veure la Muntanya amb claredat, fet que fa trontollar la meva ànima inquieta.

SOM BARRI ANTIC

AVV BARRI ANTIC

Al Barri Antic hi conviuen 62 dues nacionalitats diferents. El 33% dels veïns i les veïnes del barri són persones nouvingudes, principalment del Marroc però també de Romania, Xina, Bolívia, Senegal o Hondures. Aquest fet, confereix al nostre barri un caràcter propi i una riquesa cultural molt important. Des de l’Associació de veïns treballem acollint i potenciant aquesta intercul-

turalitat per millorar la convivència i el sentiment de pertinença al barri. Exemple d’això són les activitats que es fan al nostre local com el català, la costura o les classes d’àrab per infants. Un dels actes principals de la festa major del barri, a principis de juny, és el sopar solidari “Cuines del Món” on els veïns i les veïnes ens entaulem per tastar plats de diferents països i generar aquest intercanvi i coneixença entre veïns, perquè tot i les diferències culturals Som Barri Antic.


28

FAVM

SUPERPOBLACIÓ DE COLOMS

AVV. DE LA SAGRADA FAMÍLIA Des de l’Associació de Veïns de Sagrada Família hem advertit que diverses zones urbanes del barri, com parcs i places s’han convertit en un hàbitat de coloms. L’alimentació continuada d’aquests animals en aquestes zones provoca una superpoblació d’aquesta espècie que a la vegada provoca una gran quantitat d’excrements. Cal dir que aquestes àrees són molt transitades, com el parc infantil Joan Brossa, són espais on infants, adults i animals domèstics s’hi estan diàriament. L’article Aus Urbanes realitzat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge i la Facultat de Veterinària de la UAB explica que els coloms són animals que poden transmetre diverses malalties no només a les persones sinó també als nostres animals domèstics, a part que “L’acumulació de dejeccions de colom dóna lloc a solucions salines que poden arribar a deteriorar el patrimoni arquitectònic” (E. Casas i S. Lavín, 2009, p.15). Aquest article mostra amb dades empíriques i científiques les dues problemàtiques que més ens preocupen: la salut dels ciutadans i el deteriorament i destrucció de zones del barri. Algunes de les accions que s’han dut a terme des de l’Associació és fotografiar les zones afectades i mostrarles als mitjans de comunicació com el Regió7, per tal d’aconseguir que es visualitzi i que es proposin solucions al problema.

Imatge Parc Joan Brossa Considerem que fins ara les solucions i alternatives que s’han realitzat no han tingut un resultat positiu, ja que segueix havent-hi superpoblació d’aquesta espècie i les zones segueixen plenes d’excrements. La finalitat d’aquest article és mostrar en quina situació ens trobem. Tothom li agradaria poder passejar per les places, carrers, parcs i diverses zones del barri amb la tranquil·litat de poder gaudir d’una zona neta i saludable. Ens agradaria que aquesta situació es pogués gestionar i que els coloms que conviuen a la nostra ciutat tinguessin algun control seguint la normativa legal i ecològica adient. Des de l’Associació volem vetllar per millorar la vida dels ciutadans i contribuir i millorar l’entorn del barri. Creiem que és responsabilitat de tothom i que és necessari poder posar en pràctica certes accions per intentar controlar aquesta problemàtica. L’article citat anteriorment exposa que limitar l’alimentació, beguda, llocs de repòs i reproducció a la vegada que controlar la natalitat d’aquesta espècie són mesures i estratègies que portades a terme bé poden ajudar a gestionar i pal·liar els efectes nega-


LA REVISTA

29

tius i nocius d’aquesta superpoblació de coloms (E. Casas i S. Lavín, 2009, p.17-18). Per tot això creiem que diversos agents polítics i socials de Manresa s’haurien d’involucrar en aquest projecte i ajudar a fer que la ciutat sigui un espai saludable, dinàmic i respectuós. Bibliografia: E. Casas i S. Lavín, (2009). Aus urbanes. Coloms urbans. Gavià Argentat. Zoonosis en aus urbanes. Diputació de Barcelona. Unitat de Sanitat Ambiental. Servei de Salut Pública.

VISC A LA FONT!

AVV. FONT DELS CAPELLANS

En els darrers anys els barris s’han anat transformant amb el moviment constant de col·lectius de persones que viuen i conviuen als nostres barris. Això ha fet que sorgeixin noves necessitats i demandes i és des de les entitats veïnals que hem d’ajudar a donar resposta, conjuntament amb la resta d’agents presents al territori. Des de l’ AV Font dels Capellans estem planificant un projecte per treballar la convivència i el civisme per tal de donar resposta a aquestes necessitats, per prevenir possibles casos de conflictes a les comunitats de veïns/es, i per donar a conèixer les noves realitats que han arribat als nostres barris.

En aquest projecte “ Visc a la Font!”, es donaran a conèixer els trets culturals més característics de les diferents cultures que viuen i conviuen al barri: la gastronomia, la música, la geografia, la política, el folklore,... I es planificaran sessions específiques dels països de les persones amb més presència al nostre barri. Així doncs, amb aquestes accions es pretén millorar la convivència entre el veïnat del barri i sensibilitzar la població sobre altres realitats presents amb noves necessitats i demandes.


30

FAVM

2019, ESPERANT MILLORES...

AVV. PASSEIG I RODALIES

La fe és esperar, això diuen... Estem contents d’haver engegat aquesta associació, ens movem i fem que hi hagi activitats creatives modernes que la gent s’hi trobi a gust i sobretot que els veïns hi participeu, fem una crida a venir al nostre centre, a portar idees, col·laborar, sereu ben rebuts. El nostre barri és cèntric privilegiat per la seva ubicació, el nostre parc de Puigterrà (el castell), on es pot gaudir de la natura i contemplar la nostra ciutat a vista d’ocell. Ens agradaria que molt aviat el castell estigués il·luminat i estarem molt contents de poder gaudir-ne de dia i també de nit.

El passeig i els seus edificis històrics que ens aporten un aire romàntic per poder-hi passejar, les places que són el caliu de les festes on tots ens trobem per poder-les celebrar. Ens estimem el nostre barri i volem que sigui millor, cal rentar-li la cara a molts racons que estan deixats, abandonats, que no s’hi posa prou interès (Era Firmat, carrer del sol, baixada del sindicat). També la neteja i el manteniment són primordials perquè el nostre conjunt de passeig i rodalies sigui un lloc admirat on la gent es trobi a gust. Així, el qui vulgui treballar pel nostre barri serà benvingut. Esperem que els nostres polítics posin fil a l’agulla.

Agraïm a totes les persones que hi han col·laborat i que hi col·laboren


LA REVISTA

31


FAVM

Profile for Federació d'Associacions de Veïns de Manresa

Butlletí FAVM 2019  

Advertisement
Advertisement
Advertisement