(1939-1959)
Ferran Alapont Xavi Domínguez
2n batxillerat C HISTÒRIA d’ESPANYA
Mario Gao
3r trimestre
Andrea Ortiz-Villajos
ENRIC LUJÁN
Montse Puchades
ACTIVITAT PAU Començarem aquesta pràctica amb l’anàlisi de les dues fonts presentades, la primera font “Llei de responsabilitats polítiques,1940” i la segona font, “El conveni defensiu, de mutu defensa i ajuda econòmica entre Estats Units i Espanya”. Les dues fonts presentades són primàries, ja que estan escrites a l’època que fa referència. Són dos textos polítics, el primer text són dos articles del BOE i el segon també son un seguit d’articles. Tant en el primer com en el segon text, l’autor és col·lectiu ja que com hem dit abans els dos textos són articles i no foren escrits sols per una sola persona. En quant al destinatari, podem dir que el del primer text són el ciutadans espanyols ja que és un butlletí oficial de l’Estat. El destinatari del segon text és el poble espanyol són tant els espanyols com els ciutadans d´Estats Units ja que són els que es veuen afectats per l’acord entre Espanya i EE.UU.
Pel que fa a la finalitat dels dos textos, és informar ja que tant el primer text com el segon text són articles vigents de l’època. Convé destacar que la idea principal del primer text és la llei de responsabilitats polítiques,1940 i en quant a la del segon text, és l’acord entre EE.UU i Espanya de mutu defensa i ajuda econòmica. Respecte a les idees secundaries del primer text són els diferents articles que se’n deriven de la llei de responsabilitats polítiques, com el article primer que informa del delicte de pertànyer a alguna societat clandestina … Pel que fa a les idees secundaries del segon text són també els diferents articles que se’n deriven del conveni entre EE.UU i Espanya, com el article segon on s’autoritza als Estats Units a preparar i millorar les zones i instal·lacions convingudes per a ús militar i realitzar en cooperació amb en Govern d’Espanya... A continuació situarem el text en el període històric anomenat el franquisme i la transició entre 1939 i 1975. Més concretament durant el primer període del franquisme entre el 1939 al 1959. Desprès de finalitzar la Guerra Civil i començar la dictadura de Franco. La primera font correspon a l’inici del Franquisme al 1940 constituint un seguit d’articles per a dur a terme la repressió. La segona font es situa al final del primer període del Franquisme que acabarà en 1959, que al igual que la primera font són un seguit d’articles on s’expecifica el pacte entre EE.UU i Espanya.
Per tal de comprendre be el període històric que estem analitzant, definirem dos termes relacionats amb aquesta època. Movimiento nacional: Nom amb el qual Espanya va cridar al conjunt de forces que van formar part de l'alçament del 18 de Julio de 1936. Estava estructurat entorn de FET i de les JONS. La seua funció era la de mantenir la cohesió , en el suport a la dictadura Franquista. Després de la mort de Francisco Franco i l'inici de la transició política a la democràcia, va ser dissolt en 1977.
Maquis: Moviments de guerrilles antifranquistes que començaren quan Espanya donava fi a la Guerra Civil que consistí entre els anys 1936-1939. Aquest moviment,vingué donat a causa de la derrota dels de esquerra a la Guerra Civil on la gent no es volia entregar i optà per refugiava en les seues cases o fugir a les muntanyes. El seu màxim apogeu va ser en 1944-49 però, aquest moviment continua fins a finals dels 50 amb el suport de partits com el PSOE i la CNT.
El règim franquista es va establir a Espanya l’any 1939, a la fi de la Guerra Civil. El bàndol franquista havia resultat vencedor i va imposar la rendició al bàndol republicà. El nou règim es va basar des del principi en la figura de Franco, que era el que concentrava tot el poder de l’estat i va assumir la funció constituent. Des d’un punt de vista polític, el règim franquista era un règim dictatorial amb les característiques típiques d’aquest sistema polític com l’anticomunisme, l’antiliberalisme i l’antiparlamentarisme, el militarisme, els trets feixistes i en concret, el nacionalcatolicisme i la defensa de la unitat de la Pàtria. Els primers anys van estar marcats per una forta i dura repressió contra els que havien donat suport a la República i contra tot aquell que estiguera en contra del nou règim. Es van prohibir tots els partits polítics menys el que estava controlat pel règim, la FET de les JONS resultat de la fusió de la Falange Española amb les Juntes d’Ofensiva Nacional- Sindicalista, a la mort del seu fundador José Antonio Primo de Rivera. El partit únic FET de les JONS, es va passar a anomenar Movimiento Nacional. També es van prohibir els sindicats lliures i l’organització sindical va passar a ser la d’un sindicat únic integrat en el Movimiento Nacional. Pel que fa a la monarquia, Franco es va negar a cedir el poder a Juan de Borbón, fill d’Alfons XIII però malgrat això molts monàrquics van col·laborar amb la dictadura, sobretot a l’inici. Els militars i l’església van ser dos sectors que van tindre protagonisme durant la dictadura. Una volta el bàndol franquista va accedir al poder, es va procedir a la institucionalització del règim mitjançant les lleis orgàniques, que van configurar les “lleis Fonamentals del Moviment: Fur del Treball” a l’any 1938. Abans de la victòria al 1939 les decisions que prenia el bàndol franquista s’aplicaven
únicament en les zones que controlava. L’any 1940 es va promulgar la Llei de Responsabilitats polítiques que és la que recull el primer text i que com podem apreciar en els seus articles, estava pensada per a servir de marc legal per a exercir la repressió: “Constituye figura de delito (...) el pertenecer a la masonería, al comunismo y demás sociedades clandestinas a que se refieran los artículos siguientes.” i “Toda propaganda que exalte (...) o siembre ideas disolventes contra la Religión, la Patria y sus instituciones fundamentales (...) será castigada...”. Al 1942, s’aprova la Llei Consultiva de les Corts, que replegava el funcionament teòric de les Corts. De l’any 1945 són el Fur dels Espanyols, que era una teòrica declaració de drets i deures i la Llei de Referèndum Nacional. També es va aprovar la Llei de Successió a la Direcció de L’estat (1946). Es pot dir que el poder executiu va nàixer de la guerra però l’estat també necessitava una nova base legislativa. Per això promulguen aquestes lleis, que es van configurar com les normes per les quals s’havien de regir els espanyols i les seues institucions durant el règim franquista. Per a exercir el poder judicial van crear nombrosos tribunals militars. La política exterior va ser un factor clau per al règim franquista ja que en gran mesura va determinar les línies de la política franquista. L’any 1939 va esclatar la 2a Guerra Mundial, que va durar fins a l’any 1945. De fet, la Guerra Civil va servir com a assaig de maquinaria bèl·lica que es va gastar en la 2a Guerra Mundial. Durant el conflicte, el govern franquista va ser aliat de les potències feixistes. Formalment, es va adherir al Pacte Antikomintern, acord anticomunista que associava l’Alemanya Nazi, la Itàlia feixista i el Japó. L’any 1940 va tindre lloc a l’estació d’Hendaya l’entrevista entre Franco i Hitler i al 1941, amb Mussolini a Bordighera. Es va decidir que Espanya no entraria en guerra, ja que el país estava exhaust després de la Guerra Civil i la participació portava més inconvenients que avantatges a les potències de l’Eix. Tot i això, Franco va enviar l’anomenada “División Azul” per a mostrar el seu suport a les potències feixistes. A partir de 1942, les derrotes de l’Eix van fer que la política exterior franquista començara el seu gir cautelós buscant la conciliació amb els països aliats, distanciant-se de les potències feixistes. Un exemple d’aquest canvi d’actitud fou la destitució del seu cunyat Serrano Súñer que era excessivament germanòfil. Es va reduir el protagonisme dels falangistes i de tots els símbols feixistes mentre la presència dels catòlics en la dictadura augmentava. L’any 1945 va finalitzar la 2a Guerra Mundial amb les potències aliades com a vencedores. Aquestes van sotmetre al franquisme a un aïllament internacional. L’any 1946, l’Assemblea General de les Nacions Unides va votar contra l’ingrés d’Espanya en la mateixa. Els anys següents van ser anys
d’aïllament econòmic i polític encara que el règim franquista va ser tolerat perquè davant el perill que començava a representar la Unió Soviètica per als interessos dels Aliats, a aquestos els convenia tindre a Espanya com a potència anticomunista. De fet, malgrat la condemna política, els Estats Units, que encapçalava el bloc capitalista, no va trencar completament amb el règim ja que podia ser aliat seu en la guerra freda pel seu anticomunisme i pel valor estratègic de la Península Ibèrica. L’any 1950 va començar l’obertura a Occident ja que l’ONU va revocar la resolució del bloqueig contra Espanya. L’any 1953 es va firmar el Concordat del Vaticà, que comportava una sèrie de concessions a l’Església a canvi del seu suport al règim. Poc després es va firmar un Tractat amb els Estats Units part del qual podem llegir al segon text. Aquest Tractat comportava l’establiment de diverses bases militars nord-americanes a la Península a canvi d’ajuda econòmica i una major legitimació del règim. Com podem vore al text, “El Gobierno de España autoriza al Gobierno de los Estados Unidos, con sujeción a los términos y condiciones que se acuerden, a desarrolar, mantener y utilizar para fines militares, juntamente con el Gobierno de España, aquellas zonas e instalaciones en territorio bajo jurisdicción española...” i “El gobierno de los Estados Unidos de América facilitará al Gobierno español (...), la asistencia técnica y económica que se pida por el Gobierno español y se apruebe por el de los Estados Unidos.” L’evolució econòmica va estar condicionada per la situació interior i pels esdeveniments internacionals. La Guerra Civil havia deixat el país destrossat i a més durant la 2a Guerra Mundial no es va poder abastir de l’exterior. A més, l’aïllament econòmic a que va estar sotmès el país després de la 2a Guerra Mundial va provocar que la política econòmica es basara en l’autarquia. Aquesta consistia en l’autosuficiència productiva del país, i el tancament del comerç internacional. Però la producció agrària va ser insuficient i es va haver de recórrer al “racionament” d’aliments, que durà fins al 1952.. Per altra banda la producció industrial a penes va augmentar durant la dècada dels quaranta i la renta per càpita no va recuperar els nivells anteriors a la guerra fins als anys cinquanta, al finalitzar-se l’aïllament i obrir-se l’economia cap a l’exterior. Pel que fa a l’evolució social, els primers anys de la dictadura franquista van ser molt difícils per a la societat espanyola. Foren els anys de la postguerra, marcats per la fam, la repressió, la por, i la corrupció. El racionament dels aliments va ocasionar l’aparició del mercat negre, l’Estraperlo. La forta repressió va provocar desenes de milers de morts, es van haver d’habilitar camps de concentració, i molta gent va haver d’anar-se’n a l’exili. També hi ha haver molts presoners polítics. La misèria, la desmoralització i la repressió van impedir que hi haguera una oposició al règim en els primers anys. No obstant això cal destacar als anomenats "maquis", un moviment de resistència guerriller integrat per anarquistes, comunistes i socialistes que tenia la intenció de desgastar i enderrocar el franquisme. Aquestos moviments es van desenvolupar entre 1944 i 1949 en les zones muntanyoses però a partir del 1948 van començar a retirar-se perquè se n'adonaren que no tenia ningun recolzament. També es realitzaven vagues als gran nuclis industrials de Catalunya i País Basc, que foren durament reprimides. Altra acció important va ser la protesta universitària a Madrid en 1956. Les intervencions dels partits i sindicats republicans es van limitar a buscar ajudes internacionals des de l'exili. L'únic partit que va emprendre una important tasca de reorganització a l'interior
del país va ser el Partit Comunista. Pel que fa a l’estructura social, al llarg de tot el període va haver un constant trasllat de població des dels camps cap als nuclis urbans. Encara així, ens trobem d'avant d'un país molt retardat i fonamentalment agrari amb una estructura social que continuava pareixent-se a la de principis dels anys 20, és a dir, una escassa importància numèrica i social de les classes mitjanes. A manera de conclusió del període analitzat i estudiat, podem dir que com a conseqüència de la crisi tant econòmica, social i política de la Segona República (1931-1939) es va produir una sublevació militar que culminà amb la dictadura de Franco. Amb la proclamació de la dictadura del general Franco, es recordava aspectes de l’antic règim on el model d’Estat era monarquia absoluta on es concentrava tot el poder en mans d’un monarca. Hi hagueren greus reformes tant, polítiques com socials, que marcaren molt el nou sistema establert com: l’abolició de les reformes polítiques de la Segona República . A més, la fam i les necessitats bàsiques van caracteritzar tot aquest període de postguerra a la majoria de la població, mentre que uns pocs es beneficiaven de la política economia del règim amb la corrupció o el “Estraperlo” entre uns altres. Aquesta situació també s’assembla a la d’èpoques anteriors on hi havien régims autoritaris, com el propi Antic Règim. A més el sector militar es va veure influenciat ja que va tindre un gran protagonisme com al sistema lliberal on hi havia un sistema de penúria general, al igual que a l’Antic Règim. Pel que fa a l’església, va tindre un paper molt important a favor del Règim Franquista ja que es van donar mostres de suport mútuament, tot al contrari que a la Segona República on podríem dir que l’església anava per separat al sistema establert en eixa època. A més la protecció mútua entre el nou règim i l’església va se una altra demostració del poder que sempre ha tingut l’església al nostre país. Amb el fi de la dictadura (1975) i la posterior proclamació de la Constitució de 1978 es va instaurar a espanya un sistema democràtic, que dura fins l’actualitat i és el període democràtic més llarg del nostre país on la sobirania és popular i el sufragi universal on ja podem votar homes i dones majors d’edat. Aquest tret també va ser característic de la Segona República i permet mostrar la verdadera voluntat de la població en la presa de decisions, i no com ocorria a la Restauració, on la presa de decisions estava alterada amb diferents mètodes, con el “pucherazo.”