Page 1

Federació de comerç de la Selva

La dinamització comercial en municipis petits és un recull dels aspectes més rellevants de l’activitat que durant deu anys ha desenvolupat la Federació de comerç de la Selva. Pionera en el lideratge d’un projecte comú d’economia associativa, la federació promou el desenvolupament econòmic de la comarca mitjançant la cooperació empresarial a curt, mig i llarg termini amb una nova visió i des de l’àmbit supramunicipal. Aquest llibre ens proposa fer una reflexió a l’entorn del comerç a les nostres comarques, tot valorant la viabilitat d’aquest model associatiu i posa en valor la tasca de totes aquelles persones que en algun moment han aportat el seu “saber fer” a aquesta iniciativa.

La dinamització comercial en municipis petits

Amb la col·laboració i el suport de:

Federació de comerç de la Selva un model de cooperació empresarial basat en la innovació

$MXQWDPHQWG¶$QJOqV

AJUNTAMENT DE RIUDARENES

Ajuntament de Maçanet de la Selva

La dinamització comercial en municipis petits

Marta Julià


La dinamitzaciรณ comercial en municipis petits Federaciรณ de comerรง de la Selva un model de cooperaciรณ empresarial basat en la innovaciรณ


Foto: J. Ferrer

MARTA JULIÀ. Vinculada al món del comerç des de 1986 i al món associatiu des de l’any 1996 –quan va esdevenir secretària i posteriorment presidenta de l’Associació de comerciants d’Anglès– compta amb una dilatada experiència a importants entitats del sector. Va ser una de les fundadores de la Federació de comerç de la Selva i n’és la presidenta des de la seva creació. Actualment és també directora del Consell de Comerç de Pimec Girona i coordina l’assessoria tècnica comercial d’altres col·lectius de comerç de la demarcació.

Disseny i maquetació: Eva Anguita Fotografia de la portada: Salvador Bosch Impressió: Arts Gràfiques Cantalozella, SA Dipòsit Legal: GI.1158-2013 Primera edició


04

Pròleg de Salvador Balliu Torroella

06

Pròleg de Montserrat Pujolràs i Canaleta

08

Pròleg de Josep Maria Recasens

09

Introducció

10

1. Els Orígens L’entorn Els antecedents Una nova visió de la dinamització comercial des de l’àmbit supramunicipal Avaçant-nos en el temps

28

2.Un equip, un projecte Una xarxa de cooperació flexible i coordinada Cap a la recerca d’un equilibri comercial territorial. D’adversaris a socis Les claus de l’èxit. El valor de les persones 2002-2012, deu anys d’evolució constant Els processos estratègics Els processos clau Els processos de suport El finançament

65

3. El futur Comerç la Selva, el valor d’una marca Nous temps, nous camins Quatre noves dimensions Les 4 As de la competitivitat aplicades al comerç de la comarca

78

Reconeixements

80

Bibliografia

Índex


Històricament, el comerç ha estat sempre un dels elements de cohesió i de vitalitat econòmica als municipis de la comarca de la Selva. Per la diversitat de les seves característiques geogràfiques, econòmiques i socials, aquesta realitat és més remarcable en unes zones que en altres, però és evident que el suport al comerç ha de ser un element prioritari en les polítiques de promoció de l’economia comarcal. El Consell Comarcal de la Selva sempre ha tingut clar que la dinamització del comerç local és un dels elements més importants per al desenvolupament econòmic i social de la nostra comarca i per això, des de fa quinze anys, ha estat un dels seus eixos d’actuació prioritaris. El comerç no és només un sector que genera una important activitat econòmica a cadascun dels municipis de la Selva, sinó que la seva vitalitat es reflecteix de manera evident en la vida social de cada municipi. Són els establiments els que amb la seva activitat donen vida als nostres carrers.

4

Des dels seus inicis, el Consell Comarcal de la Selva ha treballat braç a braç amb les associacions de comerciants donant suport a les activitats dels associats en la dinamització comercial de cada poble. Així s’ha anat progressant i han crescut i, el que és més important, s’han consolidat un bon nombre d’entitats que promouen en cada població el comerç local, especialment a través d’associacions de comerciants al voltant de les quals s’articulen les diferents propostes de dinamització del comerç local. Una de les iniciatives comarcals més reeixides va ser la creació, fa més de deu anys, de la Federació de Comerç de la Selva, un ens que s’ha anat consolidant com a eix vertebrador de les associacions locals. Des dels seus inicis, la Federació va destacar per ser una iniciativa pionera en el panorama català, en posar en marxa el primer pla de dinamització d’àmbit territorial que anava més enllà d’un sol municipi i que, per tant, treballava en clau de comarca.

Pròleg Salvador Balliu Torroella


La Federació de Comerç de la Selva, durant aquests anys de tasca en comú, ha esdevingut un referent a l’hora de coordinar el treball i els esforços dels diferents agents econòmics i socials que tenen per objectiu dinamitzar el comerç local de la Selva i ha estat la impulsora de diverses iniciatives que han servit per donar suport a les entitats locals i als comerciants de la nostra comarca. El Consell Comarcal de la Selva té molt clar que cal treballar amb iniciatives d’àmbit comarcal, que responguin a unes necessitats globals i, sobretot, que siguin innovadores, atractives i amb visió de futur. Només així aconseguirem que la política de suport al nostre territori sigui eficaç i que l’esforç de tots plegats esdevingui rendible. Celebrem deu anys de la Federació de Comerç, uns anys que han servit, sens cap mena de dubte, per crear una bona dinàmica associativa que ha generat noves expectatives i que ha donat una nova empenta al sector. Donem, per tant, ple suport a aquesta entitat per tal que continuï impulsant projectes engrescadors i de futur, com els que s’estan començant a desenvolupar en aquests moments i que tenen per objectiu la modernització i dinamització del nostre comerç.

Salvador Balliu Torroella President Consell Comarcal de la Selva

5


Un llibre, qui ho hauria dit en els nostres inicis, ara fa deu anys. Deu anys de vivències, experiències i molt d’esforç per part de totes les persones que hem format part d’aquesta gran família que és la Federació de Comerç de la Selva. Per part meva és un honor poder expressar, encara que sigui en quatre ratlles, el que per a mi ha significat formar-ne part. No crec que em toqui a mi apuntar el que s’ha fet des de la Federació de Comerç de la Selva, està escrit en aquest llibre, però sí que m’agradaria fer un breu incís sobre com van ser-ne els inicis, des de les primeres reunions al Consell Comarcal de la Selva, a les reunions amb els tècnics del Departament de Comerç de la Generalitat i amb els tècnics de promoció econòmica dels diferents municipis.

6

La Federació de Comerç de la Selva (FCS) va néixer l’any 2002 fruit de la tasca iniciada des del Consell Comarcal de la Selva. Vull remarcar que, des de les primeres reunions celebrades el 1999, es va tardar gairebé tres anys a consolidar-la. A partir d’aquestes trobades periòdiques es va establir un punt de trobada entre representants de les diferents associacions de comerciants de la zona per tal de compartir experiències, buscar solucions als problemes comuns i engegar nous projectes. En tot aquest projecte complex s’ha fet un tasca important: s’ha desenvolupat una manera de fer projectes supramunicipals, sense perdre de vista la importància de l’associació local i la cohesió del comerç dels nostres municipis. Són moltes les persones anònimes que han anat aportant el seu granet de sorra en tot aquest procés, totes han deixat la seva petita empremta, tant amb les seves aportacions a la FCS, com a mi com a persona. En aquest punt, voldria destacar el treball amb l’equip, tant amb els presidents i els membres de les juntes de les associacions com amb els tècnics de promoció econòmica dels diferents municipis i vull dir-vos que heu estat clau per al bon funcionament d’aquesta estructura, inèdita, única i per què no dir-ho, complicada. A tots ells i elles gràcies. He crescut tant personalment com professionalment.

Pròleg Montserrat Pujolràs i Canaleta


Després de tots aquests anys, molts dels projectes que ens vàrem marcar en el primer Pla estratègic (2005-2009) i en el segon (2010-2013) s’han consolidat. Ara, crec que obrim una altra porta, hem consolidat la Federació de Comerç de la Selva entre tècnics, administracions i associacions i ens toca mirar cap al futur. Sempre he cregut que tenim un tresor incalculable, que som les persones que formem aquest entramat. Què toca a partir d’aquest moment? Són temps difícils. El comerç de proximitat, el petit comerç de barri, el proper, on anem a comprar el pa, el peix, la carn, la moda; els qui ens assessoren, a tots aquests empresaris que tenim a sota casa o al costat, que ens donen el bon dia pel nostre nom... els hem de fer descobrir de nou, han de ser notícia. En deu anys, les noves tecnologies ens han fet canviar els hàbits de compra i així mateix la percepció dels nostres comerços. El nostre gran repte consisteix a donarlos les eines necessàries per poder estar en el món actual, sempre sense perdre de vista que el punt de venda físic hi ha de ser present: és el nostre model de proximitat, és el que dóna vida als nostres pobles i ciutats. M’han brindat l’ocasió d’escriure aquest agraïment i no la vull desaprofitar. La feina que s’ha fet ja ha quedat reflectida, molts la coneixeu tan bé com jo, però no em cansaré de remarcar que aquest repte de consolidació de la Federació de Comerç de la Selva l’hem guanyat entre tots i totes. Ara toca obrir una altra etapa, i perquè a la comarca de la Selva som com som, els reptes i la innovació seran les pautes que ens marcaran el nou camí a seguir.

Montserrat Pujolràs i Canaleta Gerent Federació de Comerç de la Selva

7


Agraeixo l’oportunitat que em dóna la Federació de Comerç de la Selva de sumarme a la celebració del desè aniversari de l’entitat des de les pàgines d’aquest llibre commemoratiu. Un llibre que reflecteix les vivències d’un col·lectiu de comerciants de diversos municipis que heu cregut en un projecte supramunicipal i que heu lluitat per fer-lo possible. El llibre posa de manifest com aquesta iniciativa pionera i el treball continuat durant deu anys han generat una experiència d’èxit que avui es pot posar com a model de cooperació territorial. La vostra trajectòria evidencia que treballar en equip, (tècnics dels Ajuntaments, de la Generalitat i d’altres entitats del territori amb el lideratge i implicació de la pròpia federació i sobretot de les associacions de comerciants de la comarca) aporta beneficis, notorietat, cohesió i ressò al territori.

8

És en moments de dificultat con els actuals quan la funció de les entitats territorials esdevé encara més important, com a interlocutores de les administracions, com a prestadores de serveis als associats i com a dinamitzadores de la demanda que, malgrat tot, pot materialitzar-se en el comerç. Per això des de la Direcció general de Comerç i el CCAM hem prioritzat el suport al moviment associatiu. En nom del Govern de Catalunya us felicito i us agraeixo la tasca realitzada durant aquests deu anys i us encoratjo a continuar la vostra tasca amb il·lusió renovada, voluntat integradora i capacitat d’adaptació contínua a l’evolució de l’entorn i de la demanda. Per molts anys!!!

Josep Maria Recasens Director General de Comerç de la Generalitat de Catalunya

Pròleg Josep Maria Recasens


Els professionals que estem vinculats al món del comerç hem pogut viure de primera mà els canvis i els avenços assolits en aquest àmbit. Han estat anys d’actualització i aprenentatge a ritme frenètic, durant els quals s’han generat molts recursos i eines de gestió que ens han permès ser molt més efectius. En poc temps el nostre comerç, el de tota la vida, amb una forma de fer propera al públic, amable, servicial, instal·lat en la quotidianitat més absoluta, es veu en la necessitat de canviar els seus paràmetres. Avui el bon servei passa per altres verals, es tracta de tenir cada vegada més preparació, de ser més competitius, de mantenir la proximitat amb el client sense perdre de vista que ens adrecem, cada vegada més, a un mercat global. Ens trobem davant un entorn socioeconòmic que canvia ràpidament i una de les vies per fer front a la realitat del mercat és la cooperació empresarial. La Federació de Comerç de la Selva n´és un bon exemple, però això no és senzill, cal tenir ganes de cooperar, de compartir informació i experiències. En l’era de les xarxes és impossible fer-ho tot un sol. Una dècada després de l’inici d’aquest projecte únic és enriquidor reflexionar-hi. Deu anys intentant entendre en profunditat la problemàtica dels negocis per adaptar-nos a la seva mentalitat, deu anys treballant a fons per posicionar l’associació però aprenent a escoltar i detenint-nos a analitzar què és el que hi ha al darrere del que manifesten les persones. I aquest és el gran valor de tot el procés. Deu anys d’aprenentatge continu. En tots els aspectes ha calgut ser gestors eficients per aconseguir el consens i prendre decisions, representants d’un col·lectiu molt divers, assessors influents amb capacitat d’inspirar confiança, tant a nivell professional com personal, tot respectant la diversitat d’opinions i estant capacitats per atreure i motivar, formadors, facilitadors, generadors d’oportunitats... En definitiva, ésser capaços de crear UN GRAN EQUIP. El treball conjunt entre municipis propers comporta beneficis econòmics perquè “podem aconseguir més junts que separats”, però també crea un entorn de relacions personals difícil d’esborrar. Assumir el risc de posar en ordre les idees, reunir la informació i donar forma a tot plegat en aquest recull ha estat un repte, però en concloure aquesta aventura penso que representa un homenatge a totes aquelles persones que en algun moment han participat en aquest gran projecte. Deixaré, però, que ho jutgin els qui ho llegeixin, tot esperant que aquest meu petit gra de sorra sigui del seu interès. Marta Julià

Introducció

9


L'entorn A la comarca de la Selva hi conflueixen realitats econòmiques, físiques i geogràfìques molt diferents. Està formada per 26 municipis que habitualment es classifiquen en dos grans blocs: la Selva Marítima i la Selva Interior. 10

La majoria de la població es troba concentrada als tres municipis de la zona marítima (principalment Blanes i Lloret de Mar): segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 50% de la població total de la comarca, i és en aquests municipis on trobem associacions de comerciants ben constituïdes i amb una dinàmica completament diferent de la resta. En el bloc de municipis que conformen la Selva Interior també podem diferenciar els municipis en funció a la seva ubicació o activitat econòmica principal. La situació privilegiada entre les serralades Litoral i Prelitoral conformen un territori ric en paisatges en un entorn propici per al turisme d’interior, les aigües termals o el senderisme i activitats com la terrissa, l’embotellament d’aigua, l’artesania en fusta o el sector tèxtil, que hi tenen també un paper importantíssim. Trobem municipis com Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella o la mateixa capital de comarca, Santa Coloma de Farners, on el turisme hi té el seu protagonisme encara que en menor mesura que a les poblacions de la Selva Marítima, però també hi trobem municipis on l’activitat principal és només la industrial, com Anglès o la Cellera de Ter, i altres que han guanyat protagonisme amb la proximitat de l’aeroport de Girona a Vilobí d’Onyar.

Els orígens


Sempre hem afirmat que a la Selva Interior hi trobem “municipis turístics”, “municipis industrials” i la capital de comarca. Aquest fet, juntament amb el nombre d’habitants, marca també diferències importants a l’hora d’entendre el treball de les associacions de comerciants d’uns municipis i altres.

La Vida al Voltant del Ter ens mostra el costat humà de la transformació del paisatge del riu Ter com a conseqüència de la industrialització i la construcció de pantans, bàsics avui dia per proveir d'aigua Barcelona i la Costa Brava. El Bressol de l'Aigua fa referència a la zona muntanyosa del Montseny i les Guilleries on l'elevat nombre de fonts d'aigua mineral, han propiciat el desenvolupament d'una important indústria embotelladora. El Brollador de la Història dóna nom a la zona central de la comarca, marcada per nombroses fonts termals i la presència de la principal via d'accés a la Península des de l'antiguitat, la Via Augusta. En conseqüència ha heretat una cultura mil·lenària Font:

en forma de poblats ibèrics, termes romanes, castells medievals

Associació de turisme

i esglésies romàniques.

“La Selva, Comarca de l’Aigua”

L'Aventura del Mar s'estén al llarg de la costa i se centra en la mil·lenària relació dels habitants de la Selva amb el mar: pescadors faroners i navegants atlàntics.

La Selva Interior està formada bàsicament per petits pobles. Ens trobàvem davant municipis amb una gran tradició comercial, en general força arrelada, però amb associacions de comerciants amb pocs socis i pocs recursos i on es feia necessari revitalitzar el teixit comercial amb l’assumpció d’un nou model de funcionament professionalitzat i dotat d’estructura. El creixement econòmic s’estava concentrant en altres àrees i sectors econòmics (grans cadenes de distribució), tendència que si no era contrarestada amb una eficaç aposta podia incrementar diferències i aguditzar els desequilibris existents. Tot això sumat a la millora important de les infraestructures que facilitaven notablement els desplaçaments ens plantejava un escenari poc propici per al sector comercial.

11


ELS MUNICIPIS DE LA SELVA INTERIOR (nre. habitants any 2012 – Font: IDESCAT)

Amer (2.277)

Riudarenes (2.180)

Anglès (5.719)

Riudellots de la Selva (2.037)

Arbúcies (6.741)

Sant Feliu de Buixalleu (788)

Breda (3.767)

Sant Hilari Sacalm (5.753)

Brunyola (397)

Sant Julià de Llor I Bonmatí

Caldes de Malavella (7.071)

(1.244)

Fogars de la Selva (1.529)

Santa Coloma de Farners

Hostalric (4.018)

(12.448)

La Cellera de Ter (2.066)

Sils (5.702)

Maçanet de la Selva (7.175)

Susqueda (105)

Massanes (711)

Vidreres (7.732)

Osor (451)

Vilobí d’Onyar (3.053)

Riells i Viabrea (3.980) Font: Consell Comarcal de la Selva

12

En els municipis on hi havia associacions de comerciants constituïdes, 7 a l’any 1999, l’associacionisme comercial s’entenia com a un simple acord per muntar accions concretes i normalment localitzades en campanyes molt limitades, com les dates de la festa major o la campanya de Nadal. Els comerciants que s’associaven ho feien amb la missió de col·laborar (igual que qualsevol associació de veïns), amb la marxa de l’entorn ciutadà que els rodejava. Les associacions de comerciants estaven dirigides per persones amb voluntat, que deixaven part del temps de dedicació als seus negocis per a desenvolupar accions que beneficiessin els seus associats i l’ èxit radicava principalment en la capacitat del seu líder. El caràcter voluntarista del col·lectiu de comerciants provocava que la junta fos l’estructura que dissenyava l’estratègia i, moltes vegades, la pròpia executora. La tasca del sector públic era clau.


Els antecedents Partint d’una anàlisi de la realitat i d’una observació del món comercial, i tenint en compte que el comerç era la principal activitat econòmica de molts municipis, el Consell Comarcal de la Selva va considerar imprescindible crear un clima de cooperativitat i dinamisme entre els comerciants de la comarca. Justificació del projecte: 1. Incidència del comerç local en la dinàmica dels municipis • Factors tangibles: retenció de la capacitat de consum local, captació de consum extern, captació d’inversions externes, generació d’activitat económica, sinergies socials, comercials, culturals i lúdiques, principal activitat econòmica a molts municipis. • Factors intangibles: cohesió territorial i social (principal entorn per a les relacions humanes, econòmiques i socials), el comerç dóna vida als centres urbans (capacitat d’atracció i foment de relacions). 2. Situació competitiva actual de l’oferta del comerç local • Factors tangibles: nous formats de competència, millora de les comunicacions, problemes de relleu generacional. • Factors intangibles: desànim, sensació de feblesa i manca de força per actuar. Font: Consell Comarcal de la Selva

L’any 1998, coincidint amb el naixement dels plans de dinamització del comerç urbà que impulsava la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Selva, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Girona i en el marc d’un programa europeu (Adapt Microsel S.XXI), reuneix a totes les associacions de comerciants legalment constituïdes de la comarca per iniciar un entorn de relacions que contribuís a la millora del sector comercial en tots els seus aspectes. Si alguna cosa va ser determinant i indispensable en el que s’esdevingué més endavant van ser aquestes reunions periòdiques d’àmbit territorial en les quals s’estableix un punt de trobada entre representants de les associacions de comerciants de la zona per tal de compartir experiències, cercar solucions als problemes comuns i engegar nous projectes. Paral·lelament s’impulsa la creació d’associacions de comerç en aquelles localitats on no n’hi havia i es reactiven aquelles que, malgrat estar legalment constituïdes, no exercien cap de les seves funcions.

Els orígens

13


L’aparició del concepte “comerç urbà” i la gran tasca realitzada pels ens públics impulsors de les trobades comercials a la comarca propicien que, ben aviat, algunes associacions comencin a fomentar els seus propis plans de dinamització comercial, sempre amb el suport del Consell Comarcal i la Cambra de Comerç, però amb l’afegit de la Direcció General de Comerç i de l’ajuntament del municipi. A nivell municipal es comença a prendre consciència de la importància cabdal de l’activitat comercial en el conjunt de l’activitat econòmica de les localitats. El seu dinamisme i l’adaptació constant a les noves necessitats dels consumidors fan del comerç un sector competitiu, en constant evolució i plenament integrat al seu entorn, i amb el seu esforç inversor permanent, contribueix al desenvolupament de les economies locals. Tot i que pocs municipis comptaven amb la figura del “regidor de comerç”, el conjunt de totes les actuacions genera un interès creixent a l’entorn del comerç local i les associacions que el representen.

14

No obstant això, es continuen fent les reunions establertes a petició dels mateixos comerciants que, malgrat el suport de les administracions, se sentien “més acompanyats” pels seus homòlegs d’altres municipis i havien convertit aquell espai en un lloc per compartir problemes i alleugerir les dificultats del dia a dia de la tasca que havien iniciat. A què ens enfrontem? • A nous hàbits de consum. • A la millora de les infraestructures per facilitar els desplaçaments a les noves centralitats comercials del nostre entorn (Girona, Vic o Blanes, per exemple). • A la implantació de grans i mitjanes superfícies comercials (i franquícies) a les pròpies localitats amb una oferta comercial molt més àmplia. Situació del comerç local • Associacions poc professionalitzades amb molts problemes interns i de funcionament. • Manca de concepte d’associacionisme. • Manca de reconeixement per part de molts ajuntaments, inexistència de regidories de comerç i tècnics de suport. • Rivalitat entre municipis. • Manca d’idees i desànim. Font: Elaboració pròpia


La competitivitat creix dia a dia, hi ha un canvi continu en els hàbits de consum i els sistemes tradicionals de gestionar els negocis detallistes i els col·lectius que els agrupen ja no eren vàlids. Calia trobar fórmules per poder fer front als nous reptes que exigien molta flexibilitat i una gran capacitat d’adaptació. Els plans de dinamització comercial ens mostren com potenciar la competitivitat del comerç urbà i la cooperació dels comerciants de cada àmbit d’actuació: el disseny d’un pla d’actuació i el desenvolupament d’actuacions conjuntes de promoció i comunicació, imatge corporativa, implantació de sistemes de fidelització de clients, de qualitat i de serveis als associats i als consumidors, i tot un conjunt d’eines adreçades específicament a cada comerciant que li permeten tenir un més fàcil accés tant a la formació com al coneixement i aplicació de les noves tecnologies que influeixen, cada cop més, en el món del comerç. Bàsicament, però, es delimiten en l’espai mitjançant eixos comercials o en l’àmbit de tot el municipi en el cas de municipis més petits i requereixen una representació significativa d’empreses de comerç i serveis. Així es reflecteix en les convocatòries dels ajuts a la dinamització comercial, pel que fa a la dinamització del comerç en el territori i el suport als col·lectius que la impulsen, convé aprofundir en la línia ja endegada durant els anys anteriors impulsant, però sobretot consolidant, els processos de dinamització territorial. Caldrà que les estructures s'adeqüin a les característiques i a la funció de cada zona. Així, aquelles que tinguin un continu comercial, una oferta quantitativament rellevant i qualitativament especialitzada, capaç de generar una forta capacitat d'atracció, requeriran una estructura de gerència que potenciï prioritàriament la comunicació, la promoció i els serveis al client. En canvi, en aquelles zones on el comerç compleixi bàsicament una funció de proximitat, caldrà vetllar per la seva continuïtat i posar més èmfasi en el suport i l'assistència tècnica als establiments i en l'animació. Hi ha coincidència entre els investigadors dels factors urbans de les activitats comercials, a l’hora de distingir entre el comerç de proximitat, per a compres quotidianes (bàsicament alimentació), i el comerç de centralitat, per a compres considerades més espaiades en el temps (vestit, equipament de la llar, productes de lleure i cultura). El comerç al detall de productes de consum quotidià té la tendència a difondre’s en el territori seguint el continu urbà, assisteix la demanda de productes de primera necessitat i, per tant, crea una malla dispersa d’establiments. Els comerç no quotidià és el que crea centralitat, origina desplaçaments i, al seu entorn, s’hi genera un espai diferenciat que té com a característica principal la capacitat d’atraure fluxos humans, activitats econòmiques i el consum tot creant, en funció del seu dinamisme, un cicle de riquesa que en situació favorable es reprodueix i creix.

Els orígens

15


El comerç funciona en base a centralitats i jerarquies que es mesuren en funció dels fluxos de visitants de cada espai o zona i a la Selva teníem clar que “la unió fa la força”. Si bé els plans de dinamització per a associacions de comerciants territorials ja distingien diferents modalitats segons la tipologia del sol·licitant, municipis amb una oferta básica destinada al proveïment de la població; municipis petits, amb una concentració comercial mitjana, reduïda o dispersa bàsicament amb vocació de donar servei al resident, i centres o eixos comercials urbans on les activitats econòmiques i empresarials d’un espai treballaven plegades per invertir de manera conjunta, anaven sorgint projectes comuns que empenyien a créixer. S’evidenciava una necessitat de professionalització de les associacions de comerciants i la seva implicació en aquests nous espais organitzacionals de gestió per a la dinamització comercial. Havia arribat el moment de reconvertir-se i créixer amb un format diferent del que coneixíem, al qual calia afegir una gran dosi d’enginy i capacitat de comunicació i interrelació.

16

Sense que això signifiqués la suplantació total de les tasques tradicionals de l’associacionisme, tots junts podíem convertir-nos en una “centralitat comercial”. Junts formàvem el centre comercial més gran de la Selva.

APLICAR D'UNA ALTRA MANERA? COMBINAR?

INVERTIR?

ADAPTAR?

IDEA

MODIFICAR?

AMPLIAR?

REORGANITZAR?

SUBSTITUIR?

REDUIR?


El mes de novembre de l’any 2002 neix La Federació de Comerç de la Selva, essencialment, com a eina d’intercanvi d’experiències, i per assessorar, orientar i donar suport a les associacions que la formen i esdevenir-ne el seu motor: “el pal de paller”. Associacions constituents: Unió de Botiguers d’Amer Associació de Comerciants d’Anglès Unió de Botiguers de Breda Associació de Comerciants i Empresaris de la Cellera de Ter Unió de Comerciants de Sant Hilari Sacalm Associació de Comerciants de Santa Coloma de Farners

La seva missió consisteix a reforçar la imatge col·lectiva amb la creació d’una marca que sigui identificada com a alternativa de compra, d’especialització i d’oferta de qualitat que incentivi el consum com a resultat de les accions de promoció i de comunicació. Les principals línies estratègiques són la cohesió del sector, el foment de l’associacionisme, l’aprofitament d’idees per crear economies d’escala i el lobbying per a la millora dels factors que afecten la competitivitat dels negocis de comerç al detall de la comarca. Es defineix la funció principal amb el lema “unificar, reforçar i crear”, però mantenint sempre la identitat de cada població i partint d’aquesta base es desenvolupen una sèrie d’objectius més concrets: • Facilitar les relacions amb l‘administració i augmentar el protagonisme. • Representar més de 700 associats implica molta més força que la que pot tenir cada associació individualment. • Impulsar els plans de dinamització com a eina de progrés per aconseguir millores en el comerç de cada municipi, crear associacions fortes i ben estructurades i millorar-ne la dinàmica de treball amb l'objectiu d'encaminar-les cap a una major professionalització i, en conseqüència, augmentar la seva competitivitat. • Conscienciar els ajuntaments sobre la necessitat de dinamitzar el comerç com a element bàsic de la vida social i econòmica d'un municipi. • Intercanviar experiències i crear iniciatives comunes.

Els orígens

17


Per tot això, la Federació de Comerç de la Selva ha de ser i és el vehicle per crear el projecte de futur que volem, prou sòlid i amb garanties d’èxit. El punt de partida és la realitat de cada associació i de cada municipi però el camí convergeix en un projecte comú i vertebrador del comerç de la comarca.

PRESIDÈNCIA

JUNTA DIRECTIVA (PRESIDENTS ASSOCIACIONS)

GERÈNCIA

SUPORT INSTITUCIONS (CONSELL COMARCAL, DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ, AJUNTAMENTS)

COMISSIÓ DE TREBALL (CÀRRECS ELECTES JUNTA DIRECTIVA)

EQUIP TÈCNIC

2 ASSESSORS TÈCNICS: - INFORMÀTIC - COMUNICACIÓ

TÈCNICS LOCALS

Composició FCS 18

Analitzar el territori en el seu conjunt com un espai econòmic favorable per al desenvolupament de l’activitat comercial i el pla d’actuació dels diferents plans de dinamització de les localitats plantegen d’inici la necessitat de dotar d’estructura tècnica totes i cadascuna de les associacions i la mateixa Federació. Durant els dos primers anys el projecte continua liderat per les institucions públiques, i el Consell Comarcal de la Selva cedeix un tècnic de la seva àrea de promoció económica per coordinar les tasques de la Federació, a més de dotar el territori amb una estructura de tècnics que coordinaven la dinamització comarcal. Un total de quatre tècnics treballaven per la dinamització de les 8 associacions de comerciants amb el suport dels ajuntaments corresponents. Són dos anys de consolidació de l’entitat en què és prioritària la coordinació a tots els nivells. Dos anys d’aprenentatge per als membres de les diferents associacions que participen en cursos de formació específics sobre gestió d’associacions, tècniques de venda, tallers d’internet o cursos en manipulació d’aliments i riscos laborals. Es treballa també per informar els comerciants sobre diferents aspectes legals relacionats amb el sector comercial i per la definició d’un pla de comunicació de l’ens i del comerç de la comarca en general.


De les accions més rellevants realitzades conjuntament en aquests primers anys de rodatge cal destacar el butlletí La Selva Comerç, 15.000 exemplars i edició bimestral, per donar a conèixer les activitats comercials i culturals organitzades per les associacions i els seus municipis amb l’objectiu d’ajudar a promoure i dinamitzar el conjunt de les diferents zones comercials i fomentar l’intercanvi de consumidors entre municipis. Al mateix temps incorporava una petita enquesta de satisfacció dels clients sobre el comerç local.

Donada la bona acollida del butlletí, l’any 2004 es converteix en revista amb més continguts i amb una presentació de més qualitat. A més, i per tal de potenciar-la, s’hi inclou el concurs Coneixem la nostra comarca en què la gent ha de respondre sobre aspectes relacionats amb la comarca de la Selva i els mateixos continguts de la revista. Els premis són diversos i variats (vals de compra, dinars a restaurants, etc.) i el que es busca és que els premiats hagin d’anar a un altre municipi a gaudir del premi, per tal de fomentar el coneixement de la comarca, els seus municipis i el seu comerç. Fidels al compromís de no suplantar les activitats tradicionals de les associacions i a la certesa que la unió fa la força, s’unifiquen també esforços en l’organització de campanyes solidàries que, a banda de recollir fons per a les diferents causes, permeten també mostrar la cara amable i participativa del comerç en la vida social de tots els pobles i ciutats. L’any 2002 es comencen a impulsar campanyes conjuntes amb una campanya solidària que té per objectiu eliminar les barreres arquitectòniques a la comarca, i l’any següent es col·labora per primera vegada amb la Marató de TV3. El “centre comercial” més gran de la comarca no podia deixar de banda un altre sector prioritari com és el turisme. S’inicia el treball conjunt amb el sector turístic i la Federació s’incorpora a l’associació de turisme La Selva Comarca de l’Aigua, entitat que agrupa en un projecte comú els 26 ajuntaments de la Selva, el Consell Comarcal i deu entitats més que participen activament en les accions que es promouen. A banda de participar en diferents fires comarcals amb una mostra de productes gastronòmics dels establiments comercials de les associacions, també es duen a terme algunes accions per tal de potenciar els comerços com a font d’informació turística de la comarca.

Els orígens

19


Ja us heu fet grans, comenceu a caminar sols (2004) Amb aquesta frase es marca un abans i un després en l’evolució real de la Federació de Comerç de la Selva. Fins a aquest moment el lideratge principal era assumit per les institucions públiques i havia arribat el moment de cedir el protagonisme als veritables executors, els comerciants. Ja estàvem preparats per treballar sols, amb el suport de les institucions però des d’una altra vessant. Ens deixen, però, un valuós llegat, un pla d’acció comercial elaborat per encàrrec del mateix Consell Comarcal. La base d’aquest pla d’acció eren les conclusions de les diferents reunions de les taules de treball que s’havien anat celebrant i s’estructurava en tres pilars bàsics: gestió/administració, comunicació/màrqueting i serveis, i cadascun d’aquests apartats es desenvolupava en diferents opcions, molt en la línia que ja s’havia apuntat en gestió i serveis i amb un pla més definit en comunicació, adreçada als consumidors locals, comarcals o foranis i als mitjans de comunicació - premsa.

20

Una nova visió de la dinamització comercial des de l’àmbit supramunicipal. Avançant-nos en el temps La consolidació dels processos d’implementació de mesures de dinamització comercial als diferents municipis contribueixen a enfortir la coresponsabilitat en la gestió i la planificació. S’havia aconseguit elevar el prestigi de les diferents associacions i millorar la qualitat dels establiments comercials. Fins a aquest moment als pobles “no hi passava res”; ara ja no era així, calia trencar tendències. Es comença a qüestionar si es podia fer un pas més cap a un nou model fonamentat en uns pilars més adients a l’actualitat que s’estava vivint. Es comença a qüestionar si seria possible crear algun tipus de relació que, continuant en la línea establerta durant els darrers anys, facilités encara més la implicació de les persones, la innovació, el treball en equip i el respecte per l’entorn i la realitat que ens envoltava. Així sorgeix el primer Pla estratègic (2005-2009). Amb el suport i la participació dels tècnics locals i diversos representants de les juntes directives de les associacions s’avaluen l’entorn extern per identificar les oportunitats i les amenaces, i l’entorn intern per detectar els punts forts i els punts febles amb la ferma voluntat de mantenir aquella


cohesió interna que tan bons resultats estava donant. Un indicador inqüestionable per valorar la tasca realitzada eren els percentatges d’afiliació a les diverses associacions de comerciants, elevadíssims, prop del 75% de mitjana, i l’increment en nombre d’associacions dins la Federació que s’havia doblat, ja érem dotze. PUNTS FORTS • Tracte personal • Coneixement del client • Dedicació • Especialització • Qualitat dels productes • Proximitat al client

PUNTS FEBLES • Mancances comunicació • Imatge negativa de la “botiga de poble” • Horaris versus competència • Mancances en aparcament • Manca de continuïtat comercial • Mancances formatives

OPORTUNITATS • Entorn natural • Sinergies amb el sector turístic • Aeroport de Girona • Dinamisme dels mercats setmanals • Fugida de les ciutats ( augment població )

AMENACES • Manca de planificació comercial municipal • Inestabilitat laboral • Immigració i els seus problemes d’adaptació • Les “variants” dels pobles • La compra impulsiva a les grans superfícies Dades Pla estratègic 2005-2009. Elaboració pròpia

D’aquest intens treball de reflexió conjunta se’n derivaria el primer pla de dinamització d’un ens supramunicipal. Malgrat que els plans de dinamització es concebien dins un àmbit delimitat que no sobrepassava els límits del municipi, l’any 2005 i per tal de fer possible aquest projecte innovador de la nostra comarca es preveu una “excepcionalitat per àmbits interzonals o intermunicipals”. Així doncs, a la comarca es desenvolupaven dotze plans de dinamització comercial més un pla de dinamització conjunt del territori, en què la funció dels ajuntaments l’exercia el Consell Comarcal i es desenvolupaven accions de suport a l’estructura de la Federació i activitats de comunicació com la creació de la página web, la revista La Selva Comerç i totes les accions encaminades a la consolidació de la marca. Aquest 12+1, com l’anomenàvem habitualment, només va durar un any. Fidels al nostre afany de superació i millora i a la força del treball en equip, un any més tard, el 2006, es fa un salt qualitatiu important i es presenta el primer Pla de dinamització conjunt fora de l’àmbit estrictament municipal. El primer a tot Catalunya. El concepte supramunicipal comença a prendre forma també en la dinamització comercial.

Els orígens

21


Una bona gestió empresarial i el fet d’haver aconseguit treballar amb una certa complicitat amb les administracions corresponents ens posiciona com a estructura associativa capdavantera a les comarques gironines i a tot Catalunya.

Resolució primer pla dinamització comercial supramunicipal

Les dades quantitatives d’aquest gran projecte comú parlen per si soles: 12 municipis, més de 600 establiments comercials associats, més de 60.000 metres quadrats de superfície comercial, mitjana d’afiliació superior al 70% i una oferta quantitativament rellevant en tots els sectors comercials representats en un entorn poblacional de més de 60.000 habitants.

22

Quotidià Salut i alimentari cosmètica

142

42

Equipament de la llar

Tèxtil moda

Equipament de la persona

Lleure i cultura

Restauració i hostaleria

Serveis personals

Altres serveis

Activitat professional

82

55

44

23

72

39

61

34

Altres Total comerços associats

24

618

Classificació dels establiments per activitat

Establiments reformats

Treballs diagnosi 2004-05

Quota mensual

Derrames 2.005

% afiliació

Nre. habitants

Superfície venda m2

72

4

X

10,00

60

75,00

5.211

4.008

66

X

1

30,00

40

50,00

6.110

4.800

UBCB

82

1

X

7,50

90

90,00

3.566

5.710

Caldes de Malavella

ACSCM

41

X

X

10,00

40

16,27

5.484

17.149

La Cellera

UCCVM

33

X

1

8,00

130

75,00

2.038

6.730

Hostalric

ACEH

63

X

X

10,00

0

85,00

3.550

2.204

Maçanet

ACM

38

X

X

6,00

0

74,10

5.530

2.986

Sant Hilari

ACSHS

52

7

X

15,00

50

45,00

5.745

4.604

Santa Coloma

ACSCF

47

2

3

20,00

0

51,00

10.036

3.500

Sils

ACES

26

X

X

10,00

0

54,00

4.148

2.310

Vidreres

ACESV

65

X

X

10,00

0

90,00

7.100

6.340

33

X

X

10,00

0

90,00

2.233

2.070

618

14

5

148,50

410

795,37

60.751

62.411

Nom associació

Nre. associats

Anglès

ACA

Arbùcies

ACVA

Breda

Població

Vilobi d'Onyar (**) Totals Mitjanes

12,21

72,31

(**) Primer any de Pla de dinamització

Quadre quantitatiu primer any Pla de dinamització conjunt


Durant aquest any 2006 i els següents es comencen a desenvolupar projectes tan importants com la Ruta Dolça o la Ruta de la Botifarra que tant renom ens han donat, campanyes mediambientals, campanyes solidàries continuades, campanyes promocionals i de comunicació constants durant tot l’any o la posada en funcionament de la targeta comerç la Selva. Paral·lelament es consolida l’estructura de la Federació i l’aplicació de les noves tecnologies per a la seva gestió, s’avança notablement en les relacions amb el sector turístic de la comarca i es desenvolupa un pla formatiu propi com a eina indispensable per a la millora individual dels establiments comercials. Ens trobàvem en un bon moment, des dels nostres inicis en evolució constant. Però aquesta evolució vol dir canvis, vol dir que es cometen errors, vol dir que es podrien millorar moltes coses, i, repassant-la, ens vam adonar que aquell nostre Pla estratègic ja no era útil, s’havien assolit gairebé la totalitat dels objectius fixats. L’any 2009 s’inicia el procés d’elaboració del segon Pla estratègic (2010-2014), molt més consensuat i participatiu, que regeix les actuacions en l’actualitat.

23

En aquesta ocasió se segueix un procés més complex que s’inicia amb una reflexió conjunta dels membres de la Junta Directiva conduïda per un expert en màrqueting organitzacional. Fruit d’aquesta reflexió i atès que cal coordinar els criteris d’actuació i compromís, tot i atendre les diferents realitats locals, es consensua i s’estableix un decàleg de principis de funcionament amb el benentès que el fet d’assumir-lo tots repercutirà, sens dubte, en una major eficàcia. Aquest decàleg serà també la base de les primeres jornades participatives de comerç desenvolupades a la comarca.

Els orígens


Decàleg 1. Planificar les accions per consens amb els tècnics i la junta local. Signar convenis amb els ajuntaments.

2. Potenciar la utilització i actualització de les bases de dades. 3. Difondre i potenciar la utilització del programa de gestió. 4. Utilitzar i actualitzar periòdicament la nostra pàgina web (mínim posar la informació del tríptic)

5. Els presidents, coordinar la tasca dels tècnics davant els ajuntaments i donar-hi suport.

6. Potenciar i aportar continguts i propostes a les reunions periòdiques dels tècnics locals amb la Federació. 24

7. Assistir a les reunions de la Junta Directiva (amb tots els presidents), que se celebraran un mínim de 4 cops l’any. Cal que els presidents es comprometin a participar-hi de forma activa. Els punts 8, 9 i 10, s’agrupen al final sota el títol “Informació Complementària” i s’hi remarca que entre tots formem un equip humà molt valuós que no es podem permetre no utilitzar ja que som una font d’iniciatives rendibles que podem aplicar a cada associació local en la forma més convenient i en benefici de tots.

8. Estem treballant sobre un pla de dinamització comercial que preveu diverses actuacions susceptibles de rebre incentius. Aquestes actuacions poden variar d’any en any. Això comporta necessàriament la revisió de les nostres accions i, si convé, adaptar-les per a poder aconseguir millors incentius. La no observança i compliment dels punts 2, 3 i 4 del decàleg per alguns, dificulta i perjudica a tots els integrants de la Federació. 9. Atès que mantenim reunions amb el Consell Comarcal de la Selva i els demanem més implicació amb la Federació (o sigui, les nostres pròpies associacions), cal que aquestes associacions siguin explícites i corporatives en les seves demandes. D’aquí la importància de la vostra participació activa.

10. Quan mantenim reunions amb altres entitats, no dubtem a posar-ho en comú.


Impulsat per la Federació de Comerç i amb el suport del Consell Comarcal i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, es desenvolupa el Projecte Participatiu de Diagnosi i Elaboració d’Accions per al Pla Estratègic de la Federació de Comerç de la Selva.

Hi participen comerciants de les dotze associacions i s’estableix un calendari de sessions, municipi a municipi, per tal d’arribar al màxim nombre possible dels més de sis-cents establiments comercials, en un intent per aconseguir incrementar el sentiment de pertinença i la motivació en el desenvolupament de les accions posteriors i s’aconsegueix opinió i implicació d’un gran nombre de comerciants de la comarca. La dinàmica de les sessions, organitzades i dinamitzades per tècnics de participació ciutadana del Consell Comarcal de la Selva va ser la mateixa en tots els casos, i amb tota la informació extreta de les sessions participatives amb els comerciants, intentant sintetitzar totes les aportacions rebudes en clau més comarcal i no tant local, elaborar una anàlisi de punts forts i punts febles de la situació actual del sector comerç, tant individualment com en el terreny més associatiu.

Els orígens

25


PUNTS FORTS • Tracte personal i proximitat al client • Estructura professional conjunta • Implementació de senyalització comercial • Suport tècnic tant en el terreny municipal com de la Federació • Qualitat dels productes • Coneixement client

OPORTUNITATS • Entorn natural • Col·laboració amb el sector turístic • Aeroport de Girona • Promoció de paquets turístics • Potenciació de fires i festes 26

PUNTS FEBLES • Mancances comunicació interna • Manca d’horaris comercials consensuats • Formació repetitiva. Necessitat de renovació dels continguts • Mancances en zones d’aparcament i zones de càrrega i descàrrega • Desenvolupament desigual i insuficient de la targeta de fidelització • Dificultats per coordinar accions amb el sector hostaleria i la restauració AMENACES • Deficiències urbanístiques en els municipis • Immigració i els seus problemes d’adaptació • Manca de col·laboració dels comerciants en les accions promogudes per les associacions • Manca de motivació dels membres de les juntes per continuar liderant els col·lectius respectius Dades Pla estratègic 2010-2014. Elaboració pròpia

Prenent com a referència el Pla estratègic elaborat l’any 2005, es pot comprovar que es repeteixen tres aspectes que continuen essent un problema per a la majoria de comerciants i que la Federació de Comerç ha de treballar per poder solucionar. Bàsicament estem parlant de la comunicació entre el comerciants i l’associació local – Federació de Comerç; problemes derivats dels aparcaments a la majoria de municipis tot i que ara s’hi suma el concepte de deficiències urbanístiques en general i la formació dels comerciants, en aquesta ocasió no per la seva mancança sinó pel seu contingut.


Per això, i paral·lelament al projecte de dinamització comercial dels municipis que ja està desenvolupant la Federació i que segueix la filosofia del decàleg aprovat per les associacions de comerciants, en aquest nou Pla estratègic es plantegen també tota una sèrie de reptes que afecten el col·lectiu de comerciants associats a l’entitat que, a l’hora de la veritat, són tan importants o més que les mateixes accions de dinamització. Deu anys després de l’inici podem dir que el concepte de dinamització comercial supramunicipal està perfectament integrat en el model de comerç de Catalunya i, no només això: altres col·lectius de comerciants han iniciat processos similars.

“Pioners en la creació d’un espai comercial supramunicipal en el qual es promocioni de forma conjunta la seva oferta creant vincles amb el consumidor per tal de ser percebuts com una bona opció de compra”

Els orígens

27


“La Federació de Comerç de la Selva representa l’èxit de la dinamització comercial en l’àmbit dels municipis petits i la capacitat per liderar un projecte comú que, a banda de garantir la satisfacció de necessitats de la població en termes de proximitat, detecta perfils estacionals de demanda en un nou marc de complementarietat de les actuacions”

28

“És un exemple significatiu de la integració de la singularitat del territori en el sector del comerç”

Un equip, un projecte


Una xarxa de cooperació flexible i coordinada L’any 2007, la Generalitat de Catalunya ens distingeix amb el Premi a la Iniciativa Comercial en la categoria d’entitats representatives del sector pels projectes de dinamització d’un col·lectiu territorial de comerciants i aquest reconeixement ens empeny, encara més, a treballar plegats per aconseguir un col·lectiu ferm i cohesionat que contribueixi al bon desenvolupament del comerç a la comarca de la Selva. Ja formàvem un gran equip però ens trobàvem en l’inici del projecte tal com el coneix tothom en l‘actualitat. Pocs dies abans de l’entrega dels guardons un diari gironí ho titulava com “La recompensa a la innovació comercial” i feia especial esment a un dels nostres puntals “la unió fa la força” a banda de concloure que era un guardó que recompensava la tasca de tots els professionals que havien fet possible un projecte consolidat i amb un futur esperançador.

29

Retall Diari de Girona


Establir i determinar el rol que juga la Federació de Comerç de la Selva com a entitat composta per la representació de diverses associacions locals no era fàcil. Una vegada definit, assumit i compartit aquest paper, calia que el moviment associatiu s’orientés a les noves tendències de treball compartit, el que anomenem treball en xarxa. En l’era de les xarxes és impossible fer-ho tot un sol. De fet, els orígens són una àmplia xarxa de petit comerç, de recursos naturals, patrimonials, artesanals. Els pobles “ja no seran pobles”, cal entendre’ls com a peces nodals d’un entramat de relacions territorials en xarxa. El comerç de Breda continua essent el comerç de Breda, però també és el comerç de la Selva. Desenvolupar el conjunt d’oferta comercial pensant en les diferents realitats requereix una coordinació i flexibilització impecables. ADMINISTRACIONS

Projecte 30

PLA ACCIÓ CONJUNT

Compromís

FEDERACIÓ MUNICIPI ...

MUNICIPI 1 ACCIONS PRÒPIES

MUNICIPI 2

ACCIONS PRÒPIES

ACCIONS PRÒPIES

Lideratge

Coherència

El treball en xarxa flexible esdevé un complement de la gran tasca que ja realitzen cadascuna de les associacions i la coordinació fomenta una imatge i una personalitat pròpies que permeten plantejar reptes més ambiciosos. El treball en xarxa ens ha permès créixer en dimensió, reduir costos, accedir a recursos i capacitats no disponibles anteriorment i un estalvi en temps per aconseguir objectius estratègics. El redactor del diari gironí feia esment del fet que s’havia aconseguit ja un gran repte “en només cinc anys de vida”.


La cooperació ens ha fet grans. Contra l’apatia actual del consum podem atraure, seduir i sorprendre els clients; la unió del comerç de proximitat contra la competència ferotge dels grans centres comercials, guerres de preus i sobreoferta; contra la mobilitat dels clients disposem d’eines i accions per fidelitzar-los més enllà del producte; contra les grans campanyes de les grans marques hem creat una sola marca i una sola estratègia; contra la compra “per preu” potenciem la compra-lleure i convertim el fet d’anar a comprar en una experiència positiva amb un valor afegit. En definitiva, una gestió comuna per esdevenir una xarxa d’espais comercials organitzada, una mostra de la maduresa associativa, sortint de l’àmbit municipal, venent comerç, venent territori, cultura i oci.

D’adversaris a socis. Cap a la recerca d’un equilibri comercial territorial Tenint en compte que l’activitat comercial en si mateixa és competitiva entre els diferents territoris, és a dir, que si dinamitzes el comerç d’un municipi és per captar la clientela i obtenir més actes de compra en detriment dels que puguin fer-se en altres municipis de la comarca, era bàsic i imprescindible cercar aquell equilibri que ens permetés continuar avançant. No oblidem que un dels principals objectius del comerç de la Selva és crear un espai comercial en el qual es promocioni de forma conjunta la singularitat del territori en el sector del comerç tot impulsant campanyes de comunicació i promoció que permetin posar en valor l’oferta especialitzada dels establiments comercials de totes les localitats sense distinció de mida ni ubicació en l’espai físic.

31

Però, quin sentit té cooperar amb els meus competidors ? Un missatge clar. Estem davant d’una iniciativa que suma. En un entorn caracteritzat per l’augment de la competència i la demanda canviant i fragmentada del consumidor, on els establiments comercials s’enfronten a dificultats per una manca d’orientació estratègica imprescindible per poder respondre als canvis econòmics, demogràfics, socials, d’estil de vida i d’hàbits de consum, un plantejament seriós i professional coordinat per totes les parts implicades pot esdevenir la clau per a la creació de la riquesa urbana necessària per al manteniment dels nostres municipis i de la nostra activitat.

Un equip, un projecte


Una realitat. Competir no és contrari a cooperar. Compartir i optimitzar recursos i reduir riscos augmenta el benefici empresarial. Insistència. En un entorn canviant i globalitzat com el nostre no es pot mantenir una estructura comercial individualitzada que no valori la integració en el seu territori. Lleialtat. És important arribar a un acord sobre les dimensions que cal avaluar a cada pas i quins són els resultats esperats. Ordenació, estudi, anàlisi, planificació, foment, promoció i gestió. Les normes que s’estableixin s’han de poder complir i, si en la seva aplicació es comprova que no serveixen per als objectius per als quals han estat promulgades, hi ha d’haver el ferm compromís de rectificació. Complicitat. L’aposta per la cooperació suposa, en major o menor mesura, un sacrifici d’allò personal en benefici d’allò col·lectiu.

32

Ferm posicionament en aquest nou model de ciutat i de territori que s’està creant i integració en un procés evolutiu, de forma natural, de tots els canvis que es van esdevenint. Ser actors actius des de l’associacionisme comercial significa passar a ocupar un espai de motor de progrés mitjançant la participació en els assumptes que afecten el desenvolupament dels municipis i del territori en el seu conjunt, prendre posició entre el conjunt de la societat i les institucions amb un clar objectiu: conèixer els problemes que ens afecten i oferir solucions que en alguns casos seran gestionades a través de les mateixes associacions i en d’altres seran tasca exclusiva de les institucions. Cada un dels municipis té una característica especial. L’equilibri comercial del territori no pot deslligar-se de la posada en valor dels recursos propis (entorn, patrimoni, natura...). La diversitat i riquesa dels municipis de la Selva Interior, els seus contrastos entre el mitjà físic i humà, entre les funcions complementàries i els recursos naturals susceptibles d’un tractament més integral requereixen la flexibilitat suficient per generar activitats diverses i teixits productius més complexos. No totes les accions que es plantegen són vàlides per a tots els municipis. Cal cercar l’equilibri analitzant i valorant, una a una, totes i cadascuna d’aquestes actuacions i aplicar-les respectant la identitat i la individualitat de cada municipi i de cada associació fugint dels individualismes i fomentant el convenciment de la lliure participació.


PROJECTE

OBJECTIUS

CAMP D'ACCiÓ I LÍMITS

MITJANS DISPONIBLES

PARTICIPANTS

Cada projecte es planteja en termes de finalitats (objectius), no de solucions, en un format pluridisciplinari que busca les solucions formant un grup de treball temporal constituït per comerciants i tècnics que aporten els coneixements i la creativitat necessaris per trobar-hi l’encaix corresponent en el nostre entorn i en el moment que es proposa. Malgrat la necessitat de consens, però, mai s’ha de renunciar a una iniciativa innovadora per la seva inaplicabilitat a la totalitat dels municipis participants. La complicitat, aquest “sacrifici d’allò personal en benefici d’allò col·lectiu”, és l’element indispensable per a la consecució de l’equilibri comercial.

33

Les claus de l’èxit. El valor de les persones Qualsevol iniciativa neix amb una idea i el seu creixement, estabilitat i èxit depenen, més que mai, de la innovació. Ara bé, l’èxit d’una bona planificació no és conseqüència de la sort o la casualitat, sinó d’un adequat plantejament i una eficaç gestió dissenyats a la mesura dels problemes a què pretenien donar solució i allunyats, per tant, de plantejaments genèrics i homogeneïtzadors. Quan ens plantegem els motius pels quals ens trobem davant d’un horitzó amb perspectives de futur després de deu anys de treball intens, cal posar l’accent en les persones, els seus projectes, aspiracions, interessos i capacitats. El respecte, el diàleg i el foment d’un model d’organització al qual totes les persones implicades han tingut accés mitjançant la participació en tot el procés, però també en la presa de decisions ha estat, sense cap mena de dubte, la clau.

Un equip, un projecte


La gent, les idees, l’experiència, les relacions, els sistemes, els procediments de treball..., el valor del capital humà (el valor dels intangibles)

Tot plegat ha estat possible gràcies a l’esforç de totes les persones que formen o han format part d’aquest gran projecte perquè tenim clar que hem de preservar allò que ens uneix. Tenim clar que ens cal aprofitar la singularitat de cadascun de nosaltres i considerarla un valor irrepetible que cal compartir per ampliar coneixements, sumar creativitat i enriquir el conjunt de l’acció. 34

Tenim clar que hem de partir d’una òptica “des de dins” i “des de baix”, fugint de plantejaments genèrics, integrant les persones i creant espais on germinen noves idees que cal desenvolupar amb la certesa que les coses es poden fer sempre millor.

2002-2012, deu anys d’evolució constant Des del principi hem volgut oferir un espai en el qual es promocioni de forma conjunta l’oferta comercial de la comarca tot creant vincles amb el consumidor a l’efecte que siguem percebuts com una bona opció de compra. Hem apostat fort per engegar aquest projecte vertebrador del sector comercial de la zona tot produint sinergies entre el sector turístic i el sector comercial. Com ja s’ha dit, els primers dos anys (2002-2004) es desenvolupa un intens treball intern de cohesió i de posicionament en el territori. Es constitueixen les taules de treball que esdevindran la base del primer pla d’acció i es consoliden els plans de dinamització individuals de cada municipi alhora que es fomenta la formació i la participació dels representants de les associacions de comerciants i el coneixement de la comarca des de la visió comercial.


És a partir de l’any 2005, amb la signatura del primer pla de dinamització, quan es comencen a desenvolupar accions de rellevància que han anat evolucionant seguint, en part, les tendències que marcaven les bases dels ajuts però sumant-hi la creativitat dels equips tècnics formats any a any, acció a acció. El pla de dinamització de la Federació de Comerç de la Selva ha mantingut una evolució clarament ascendent cap a la seva professionalització i cadascun dels projectes presentats han seguit un ordre lògic i coherent tot incorporant les noves actuacions en diferents àmbits i tenint una continuïtat en el temps. Els plans d’actuació anuals es configuren amb l’aportació de les accions pròpies de cadascuna de les associacions de comerciants i els seus municipis corresponents i es complementen amb les accions conjuntes a tot el territori. En tots hi figuren les accions de suport a l’estructura col·lectiva i individual de les associacions, accions de promoció i comunicació de l’oferta comercial, accions de servei al consumidor i accions d’animació de les zones comercials amb activitats ludicofestives a cadascun dels municipis. Des dels nostres inicis s’han organitzat i impulsat multitud de campanyes, cursos, xerrades, tallers, s’han editat guies i altres publicacions relacionades amb esdeveniments culturals o tradicionals dels municipis, s’ha participat activament en les accions impulsades des dels mateixos ajuntaments, etc. Un conjunt d’accions que conformen un ampli programa d’activitats que es distribueixen durant tot l’any i que corroboren el càracter emprenedor i el dinamisme de les associacions i del comerç en general de la comarca de la Selva. Algunes es mantenen des dels seus inicis i d’altres han estat accions puntuals susceptibles als canvis i a l’evolució del moment.

35

Un equip, un projecte


Cronologia d’accions conjuntes més rellevants ANY 2005 2006

2007

2008

36

2009

2010

2011

2012

ACCIONS - Ruta dolça - Ruta de la botifarra - Creació pàgina web - Base de dades, llibre d’estil i papereria unificada - Targeta de fidelització comarcal (“Activa’t al comerç la Selva, territori comercial”) - Guia de productors i comerços locals - Projectes turístics: Mercat dels sentits - Senyalització comercial unificada (plaques horàries als establiments) - Campanya mediambiental (“Comerç natural, comerç la Selva”). Distribució cabàs - Projectes turístics: Ruta de la tapa, Fira Vent del Pla - Neix la col·lecció de contes infantils “En Salsafí i les llavors màgiques” - Primera agenda comarcal d’activitats - Programa de gestió específic - Projectes turístics: Ruta del bolet, Fira de l’aigua - Edició del còmic “Serrallonga” - Participació al certamen Firatast - Campanya mediambiental: “Dia sense bosses” - L’hora del cafè - Campanya mediambiental. Distribució bossa plegable - Campanya “Sumem” - 1r concurs comarcal aparadors de Nadal - Jornades participatives del comerç - Suca-mulla - Butlletí electrònic (Newsletter) - 1a nit del comerç de la Selva - 1a campanya de Nadal conjunta (sorteig viatge a Nova York) - Incorporació xarxes socials - Pàgines wap - Reedició i renovació Ruta dolça i Ruta de la botifarra


Intentar agrupar o organitzar totes les activitats és un propòsit gairebé impossible. Les nombroses interrelacions entre unes i altres ho fan molt difícil i és per aquest motiu que en les pàgines que segueixen intentaré analitzar-les i ordenar-les des d’una perspectiva més àmplia: els processos estratègics, els processos clau i els processos de suport.

Els processos estratègics L’estratègia és el camí que ens porta a assolir un objectiu determinat. Per tal de ser considerats com una bona opció de compra, cal transmetre uns valors que sedueixin el client mostrant un comerç dinàmic i motivador i creant lligams estables amb els consumidors en benefici de tots. Les accions de promoció i comunicació de l’oferta comercial dels establiments co-mercials de la comarca fonamenten bona part del nostre valor afegit. Així, són multitud les campanyes promocionals que es desenvolupen durant tot l’any en el conjunt de les localitats, aprofitant els esdeveniments de demanda estacional o creant noves fórmules que generin expectativa i configurin la dinàmica comercial del nostre entorn. Els cartells unifiquen disseny i es personalitzen municipi a municipi amb la imatge local i la campanya de fidelització o d’incentivació a la compra, que no sempre és igual per a tothom, i es té molt en compte que la clientela dels establiments comercials de la comarca respon a perfils i segments estratègics diferents.

37

Campanyes promocionals tot l’any

Un equip, un projecte


38

Alguns exemples de campanyes que s’han dut a terme


Targeta comerç L’any 2007 es presenta la Targeta Client Comerç Selva que, per una banda representa una aposta per reforçar la imatge de la mateixa Federació al carrer i, per l’altra, permet avantatges per als seus titulars i per als comerços ja que fomenta el consum i premia la fidelitat dels clients. La targeta comerç incorpora molts premis directes.

39

Un equip, un projecte


Els processos clau La nostra raó de ser, una mostra de la transversalitat del comerç, la capacitat de crear accions que superin l’àrea d’influència del municipi i donin notorietat al conjunt de les zones comercials i al territori en general.

El comerç i el turisme El comerç ha d’anar íntimament lligat al desenvolupament turístic i això a la Selva ho tenim ben après: l’important pes del turisme a la comarca permet un mercat de base excel·lent per fer créixer el comerç.

La Ruta + dolça (any 2005) i la Ruta de la botifarra (any 2006)

40

La Ruta + dolça i la Ruta de la botifarra, dos itineraris turístics forjats des de la base d’un patrimoni gastronòmic que es conserva amb orgull i que guien els residents i visitants per tota la comarca i els conviden a conèixer-los i a assaborir-los.


La Fira de l’aigua, el Mercat dels sentits i la Festa de la Malavella

41

Un equip, un projecte


El comerç i l’entorn natural La comarca de la Selva és un dels territoris més atractius paisatgísticament de tot Catalunya per la diversitat i riquesa dels seus elements naturals i pel seu patrimoni arquitectònic. El comerç és una activitat estretament relacionada amb el seu entorn, el nostre entorn natural és una eina més per al desenvolupament econòmic i la dinamització comercial.

Ruta del bolet El senderisme està força estès en aquesta zona ja que comprèn una part de la serra de les Guilleries. Passejar pels boscos de Sant Hilari Sacalm té un nou atractiu. 42

Fira Vent del Pla Aprofitant la popularitat que li ve donada per la famosa sèrie de televisió a Vent del Pla (Breda) es pot gaudir d’una jornada especial i visitar els llocs més emblemàtics de la sèrie i el seu patrimoni artístic i arquitectònic.


El comerç i el medi ambientvv Potser és a causa de la influència d’aquest entorn natural privilegiat, però la sensibilitat pel medi ambient és un dels aspectes més valorats a la nostra comarca. Són moltes i diverses les campanyes de conscienciació i foment dels bons hàbits en la defensa del medi ambient que s’han desenvolupat amb una gran acollida i participació. Certificació de qualitat mediambiental Certificació pròpia amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva

Comerç natural, Comerç la Selva

43

Introducció de mesures de prevenció que aportin solucions a la problemàtica de l’excés d’envasos i embolcalls que genera la nostra societat i que fomentin entre els establiments associats el factor mediambiental com un valor afegit de qualitat del comerç de proximitat de la Selva Interior tot promovent i difonent entre els consumidors i consumidores nous hàbits de consum més responsables socialment i ecològicament.

Coincidint amb el llançament de la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”, es comencen a desenvolupar accions per a la reducció i, en algun municipi l’eliminació, d’aquest residu en el comerç de la comarca.

Un equip, un projecte


44

Amb la continuïtat de les accions, sense interrupció des de la primera iniciativa engegada, s’aconsegueix un elevat grau de compromís dels establiments comercials i una excel·lent acceptació entre els consumidors. A tall d’exemple, durant la celebració del Dia sense Bosses, el novembre de l’any 2009, en el conjunt d’establiments de la Selva es deixen de subministrar 70.000 bosses de plàstic. L’any 2010 es distribueix el complement al cabàs de l’any 2008, la bosseta plegable (petita a la butxaca, gran a la botiga).


El comerç solidari De tots és sabut que el comerç és una de les activitats econòmiques més compromeses amb la societat. Les campanyes solidàries mereixen també un espai en aquest recull. És més, la primera campanya conjunta que es va realitzar, ja a l’any 2002, va ser una campanya amb finalitats solidàries.

45

Durant els darrers anys, la col·laboració establerta amb l’Obra Social de la Caixa ens ha permès mantenir i refermar el compromís desinteressat que la Federació vol establir amb les entitats socials que treballen a la comarca.

Tenim convenis de col·laboració signats amb diverses entitats i periòdicament encarreguem la distribució de documentació i cartelleria a l’Associació MontsenyGuilleries Proajut als Deficients (TOM).

Un equip, un projecte


El comerç i els nens Amb la creació del personatge Salsafí arribem també a les escoles i als nens i nenes de la nostra comarca. Una col·lecció de contes que anirà donant a conèixer els municipis i el seu comerç de la mà d’un personatge entranyable.

En Salsafí i les llavors màgiques En Salsafí a les terres de Caulès Aquesta és la primera aventura d’en Salsafí, que per primera vegada surt de casa per descobrir-nos les terres de Caulès.

46

De les aventures d’en Salsafí i les seves llavors màgiques, anys a venir, el món n’aniria ple. Però això són altres contes que, potser, qui sap, més endavant, us aniré explicant.


El comerç i la cultura La diversitat cultural és una font de dinamisme social i econòmic. Per la seva forta identificació i vinculació amb l’entorn, la cultura representa una bona forma de promoure el comerç, i pels valors intangibles que transmet es considera un element estratègic de la promoció de les ciutats i dels territoris.

Imatges, tradicions, llegendes, costums… idees que estimulen la imaginació i estableixen vincles emocionals amb les persones.

47

Un equip, un projecte


Les llegendes, en punts de llibre o en còmic, o els reculls de fotografies antigues en calendaris, felicitacions nadalenques o portada de les agendes han tingut una excel·lent acollida.

48

El còmic d’en Serrallonga, història i llegenda de la comarca, perfectament integrat en una edició molt treballada.


El comerç i la gastronomia A la Selva disposem d’un patrimoni gastronòmic rellevant, apreciat i valuós que ens fa ser únics i indiscutiblement atractius. La promoció de la nostra gastronomia des de diferents àmbits ens permet donar valor als nostres productes artesans i atraure un públic de qualitat i sensible per tal de gaudir d’una experiència memorable.

Organitzant festes i mostres gastronòmiques

49

Obsequiant amb els productes típics

Participant en fires i certàmens de renom

Estand a Firatast de Girona

Un equip, un projecte


Suca-mulla i guanya (2010) Mitjançant convenis amb altres entitats com l’Associació d’hostaleria de la Selva. Projecte comú per a la promoció de la gastronomia de la comarca. Volem potenciar i recuperar un costum antic, el suca-mulla, unes postres que antigament allargaven els àpats i que es basaven en la ratafia o el vi dolç acompanyat de productes dolços molt arrelats arreu de la comarca. Comerç i bona taula, una bona combinació i una bona opció.

50

El comerç i l’esport Jornades ludicoesportives per promoure el bàsquet al carrer, fomentant aquest esport a tots els municipis de la comarca. Fent esport també fem ciutat.


Comerciants i marxants L’activitat comercial que genera el mercat de marxants en un municipi deriva en un dinamisme econòmic. És un element generador d’atracció, per tant, dinamitzador de les diferents zones comercials. Un mercat ben estructurat, ben dotat de productes i serveis i equilibrat pel que fa a l’oferta, és un element de dinamització del comerç sedentari del municipi.

Campanya “Sumem” L’any 2010 es presenta la campanya “Sumem”. Una campanya dinàmica que no força a fer una oferta concreta ni a comerços ni a marxants, que fugint d’idees preconcebudes, fomenta la mobilitat i la cooperació entre establiments comercials i marxants arreu de la comarca i permet reforçar una imatge col·lectiva amb l’objectiu principal d’incentivar el consum a tota la xarxa d’espais comercials que gestiona, de manera unificada, la Federació de Comerç de La Selva.

51

L’eslògan: “Comerciants i marxants junts per oferir-te el millor”, un eslògan integrador i directe per connectar amb el públic.

És la primera vegada a Catalunya que aquests dos col·lectius, tradicionalment enfrontats, inicien una trajectòria conjunta per dinamitzar el comerç i reforcen el fet que comerciants i marxants junts són capaços de presentar una oferta que no pot igualar cap altre format comercial. Una mostra més de la maduresa associativa i dels avantatges de la cooperació.

Un equip, un projecte


Els processos de suport La posada en funcionament d’un projecte d’aquestes característiques requereix una estructura sòlida que en faciliti la gestió i proporcioni als col·lectius de comerç que hi participin les eines necessàries per al bon desenvolupament de l’entitat i de tots i cadascun dels projectes que es duguin a terme, així com aquells suports imprescindibles per a la millora de la competitivitat dels establiments comercials individualment.

52

La formació i la informació són i han estat sempre una prioritat, una inversió de futur. La combinació de diferents metodologies d’optimització de la gestió i l’aprenentatge continu faciliten les eines i els coneixements necessaris per garantir l’èxit de la missió.

Pàgina web, programa comptable i programa de gestió L’organització i els sistemes d’emmagatzematge i de control de la informació esdevenen clau en el bon desenvolupament de l’àrea de serveis i la comunicació interna i externa. A banda dels continguts habituals de difusió de les activitats i dels establiments, la página web incorpora una base de dades protegida a nivell d’usuari per al seu accés i permisos. Cada associació només duu el manteniment (actualització, canvi de dades...) dels seus associats i únicament la gerència de la Federació té accés a la totalitat de les dades.


Presentació Activitats Associacions Àrea Pública

Notícies Últimes notícies Portada

Pàgina Web

Campanyes Agenda Accés aplicació gestió

Associació

Documents FCS

Àrea Privada Formularis Comerciants Infornació aspectes legals Estructura pàgina web

Si bé la pàgina web és la carta de presentació, una base de dades actualitzada és imprescindible per garantir una bona gestió. Les noves tecnologies ens permeten optimitzar les tasques internes de funcionament. El programa de gestió adaptat és una eina indiscutiblement útil.

53

Programa de gestió propi

La gestió de tresoreria es complica a mesura que s’hi van sumant entitats i es multipliquen les accions. Es desenvolupa un programa comptable unificat, fet a mida de les necessitats de l’ens, que permet desglossar les despeses i els ingressos associació per associació i per al conjunt de la FCS.

Un equip, un projecte


Llibres de caixa Previsions FCS

Bancs

Conciliació

Cobraments associats Pagaments

Remeses norma 19 Remeses norma 34

Seguiment dels plans d'acció Tresoreria Llibre de caixa Previsions Associacions

Bancs

Conciliació

Cobraments associats Pagaments

Remeses norma 19 Remeses norma 34

Seguiment dels plans d'acció Esquema programa de comptabilitat

54

Des de la gerència es dóna suport a l’elaboració dels pressupostos individuals anuals de cadascuna de les associacions i posteriorment es desenvolupa el pressupost conjunt.

Gerència i suport individual a cadascuna de les associacions Coordinar, planificar i gestionar les accions de dinamització és la finalitat principal de qualsevol gerència de centre urbà i, evidentment, també ho és per a la Federació de Comerç de la Selva. Professionalitzar al màxim la direcció de l’associació i crear una gerència capaç de garantir els objectius generals i particulars de les diferents associacions és un dels reptes als quals hem de fer front per aconseguir un projecte realista i viable. En el nostre cas cal tenir molt present la realitat de les diferents associacions i el compromís de suport i d’assessorament tècnic que s’assumeix com a principal eix de cohesió de la Federació (“el pal de paller”).


Plantilles documents FCS

Document Actes Arxiu so

Secretaria Document Actes Associacions

Arxiu so Plantilles documents

Totes les associacions disposen del suport tècnic, administratiu i d’assessorament suficient per tal de gestionar àgilment la distribució dels serveis comuns, la informació i qualsevol tasca associada al seu funcionament intern. Es creen documents model personalitzats per a cadascuna de les associacions i es facilita un llibre d’estil per a tota la documentació a generar. El manteniment i l’evolució d’una associació depèn del grau de participació dels establiments ubicats que la formen i del seu nivell d’implicació en el projecte. Un dels principals problemes de moltes associacions és l’afiliació. Malgrat que es parla de trobar mesures que acabin amb el voluntarisme associatiu, un dels principals problemes de les entitats de comerciants és la captació de socis.

55

Cal donar a conèixer els avantatges de formar part dels col·lectius de forma senzilla i visualment atractiva perquè generi interès. Es dissenya i es personalitza un model de document per a cadascuna de les associacions en què s’exposen tots aquests avantatges alhora que representa un full d’inscripció directa.

Un equip, un projecte


L’opinió compta. Millorar en qualitat i adaptació a les necessitats dels clients és bàsic per a qualsevol establiment comercial i per a qualsevol organització que els representi. Conèixer què pensen les persones a qui ens dirigim és una altra de les accions que ens permetrà prendre les decisions oportunes en el moment adequat. En diversos formats i en diferents èpoques, s’han desenvolupat enquestes de satisfacció individuals o comunes per a la totalitat del territori gestionat.

56

No només és important l’opinió dels clients, també compten les opinions dels professionals que estan al capdavant dels establiments de cadascuna de les associacions de comerciants per tal d’aconseguir una millora en les accions i en la gestió. Periòdicament cal trobar fórmules agradables per establir espais de trobada i diàleg, i fer partícips de totes les decisions a tots aquells que s’hi vulguin afegir.

Cal substituir una targeta que està ben implantada per una de nova? És posible mantenir-les totes dues?


Un altre element de suport a les diferents associacions són les accions de fidelització per al foment del consum local. No només es poden desenvolupar mitjançant campanyes promocionals puntuals. Malgrat que la targeta comerç la Selva facilita premis directes i campanyes promocionals continuades, genera un inconvenient en municipis petits perquè implica l’obligació de compra amb targeta de crèdit. Hi ha altres mitjans, com les targetes de punts bescanviables, les targetes regal o els descomptes directes acumulables que també s’utilitzen habitualment. De tots en podríem trobar exemples desenvolupats a la Selva.

Targeta de fidelització pròpia personalitzada per associació 57

Comunicació interna – Newsletter Si no sabem comunicar, no existim. La comunicació forma part essencial de la raó de ser de qualsevol empresa o entitat per tal de compartir la informació de l'equip i la coordinació de les activitats relacionades amb el projecte a fi i efecte d’aconseguir un clima òptim d’integració i implicació que eviti el bloqueig de l’activitat.

Diferents estudis realitzats respecte a la comunicació interna coincideixen a afirmar que la millor forma de comunicació és la relació personal, seguida molt de prop de la utilització de suports digitals i escrits.

Un equip, un projecte


Si bé les relacions personals són constants a la comarca, les distàncies entre municipis poden representar un obstacle important que ens resolen les noves tecnologies. La informació continuada i actualitzada arriba puntualment a tots els implicats per diversos mitjans. També en suport paper, missatges de correu electrònic, missatges a telèfons mòbils...

Pla formatiu, xerrades i jornades tècniques 58

Renovar-se i adaptar-se als nous hàbits de consum és una inversió de futur. La competència i la situació econòmica ens fan estar contínuament en alerta per millorar cada dia. La formació és ben present en el projecte anual de la Federació de Comerç de la Selva com a eina de suport, molt ben valorada, a les associacions i a tots i cadascun dels establiments comercials. L’any 2008 s’impulsa un estudi de les necessitats formatives per tal de conèixer quines eren les preferències dels establiments comercials i propiciar el desenvolupament d’una formació adaptada a la realitat amb una flexibilització d’horaris i dates d’execució dels cursos que en facilités l’accés. Del tractament de les dades recollides se’n deriva un pla formatiu propi mitjançant el qual es defineixen la tipologia dels cursos, els continguts, les fonts de finançament per a la seva execució i un sistema d’avaluació de l’impacte de la formació executada mitjançant el control d’assistències i enquestes de satisfacció.


Pimec Generalitat Consell Comarcal Finançament

Diputació ABC Altres TIC Gestió Contingut

Formació

Marketing Obligats Altres

Cursos Tipus

Presencial

Seminari / Xerrada Aula

Online Inscripcions online Control assistència Seguiment Valoració (enquesta satisfacció) Pla formatiu FCS

Un dels principals esculls a l’hora de desenvolupar la formació és el temps de les persones. El temps és or, mai més ben dit, i és per aquest motiu que a banda d’escollir continguts d’interès, és molt important ajustar els cursos formatius a la disponibilitat de temps dels participants. Així neix a la comarca un format nou, L’hora del cafè, una combinació de curs i xerrada d’una hora i mitja de durada durant el qual es treballen i debaten temes de promoció i estratègies, temes de gestió o temes de noves tecnologies, amb personal tècnic qualificat en cada cas i amb un format àgil, entenedor i ajustat a la demanda dels assistents.

59

Com he de fixar els preus a la botiga? Com gestionar el negoci familiar? Sé escoltar els meus clients? Com fer uns bons rètols i cartells Noves estratègies i tendències en la gestió de compres

Un equip, un projecte


Les xerrades de temes d’actualitat i les jornades tècniques completen l’extens pla formatiu de l’entitat.

60

A partir de l’any 2010 s’unifica tota la formació al territori i els cursos es publiciten i s’obren a tots els comerciants, independentment del municipi on s’imparteixin. Actualment, cada any més de 500 comerciants participen en els cursos formatius impulsats per la Federació de Comerç de la Selva.


Retail Tour Conèixer les experiències d’altres ens ajuda. Per garantir l’èxit professional, a banda d’actualitzar i renovar la formació, cal també desenvolupar-la i aplicar-la en l’entorn laboral. En moltes ocasions, però, es fa necessari evidenciar que és possible dur a terme tot allò que s’ha après. Promoure que els comerciants apliquin els aprenentatges adquirits mitjançant la incentivació d’accions i el reconeixement a l’esforç realitzat afavoreix un clima motivador i il·lusionant. Dissenyats com una forma d’aprenentatge amb el segell d’una experiencia a mida els Retail Tour es converteixen a la Selva en el complement perfecte al pla d’acció formatiu. L’any 2010 es fomenta el primer concurs d’aparadors de Nadal d’abast comarcal. L’aparador és la carta de presentació de la botiga. Un bon aparador millora la imatge, informa, publicita i estimula la compra. El conjunt d’aparadors generen emotivitat a l’ambient i fomenten el consum. Crear aparadors atractius i jugar amb la decoració per captar l’atenció dels clients és una bona manera d’aplicar alguns dels aprenentatges adquirits.

61

El concurs d’aparadors de Nadal de la comarca de la Selva, de temàtica nadalenca lliure, unifica criteris d’avaluació, implica tècnics i professionals de l’art dels diferents municipis i reconeix l’esforç dels guanyadors obsequiant-los amb un Retail Tour a les millors ciutats de referència per conèixer de primera mà les noves tendències, descobrir noves fórmules per reforçar el concepte dels establiments i obtenir una perspectiva actual i àmplia del concepte comercial en un entorn cada dia més professional i exigent.

Any 2011 – Retail Tour a Milà Any 2012 – Retail Tour a Londres

Muntatge realitzat per Glòria Busquets

Un equip, un projecte


De la mà de professionals locals experts en gestió integral del comerç, un nombrós grup de comerciants de la comarca de la Selva han visitat comerços representatius de diferents sectors a Milà i a Londres i han pogut parlar directament amb els seus responsables per obtenir més detalls de les seves habilitats i experiències al capdavant de l’establiment que regenten.

62


Agenda d’activitats comarcal El treball en equip, la cooperació i la complicitat permeten trencar barreres i superar qualsevol obstacle que es presenti. Una xarxa d’espais comercials ben organitzada no pot restar, i el foment del territori i de les seves activitats ha de ser constant i divers. Als pobles passen moltes coses i estan molt lluny i molt a prop alhora. La planificació conjunta de les activitats anuals provoca que es visualitzi que hi ha moltes dates coincidents en l’organització d’activitats d’animació comercial als diferents municipis, impulsades per les associacions o pels mateixos ajuntaments, que resten capacitat d’atracció de públic. Des de l’any 2008 “això ja no passa”. Hi ha actes que es poden canviar de dia si es té la informació correcta en el moment adequat. L’agenda dietari d’activitats s’edita any a any amb portades personalitzades i contingut unificat, com a eina de suport als comerciants i a les associacions.

63

Un equip, un projecte


El finançament Els recursos econòmics són necessaris per desenvolupar qualsevol activitat o projecte. Definir una estratègia de finançament d’una organització d’aquestes característiques no és senzill. El volum de finançament imprescindible varia en funció del seu abast territorial i de la capacitat d’uns i altres. La Federació de Comerç de la Selva es nodreix principalment de les aportacions dels seus socis (associacions) mitjançant l‘establiment d’una quota fixa i una quota variable proporcional al volum de l’associació (nombre de socis que la formen), prestació de serveis i patrocinis. Complementen el pressupost anual les subvencions de la Generalitat de Catalunya i les col·laboracions dels ens públics locals i el Consell Comarcal.

La cooperació publicoprivada i el fet d’haver aconseguit treballar amb complicitat amb les diferents administracions garanteixen els recursos econòmics necessaris per al bon desenvolupament dels plans d’actuació anuals.

64

QUOTA FIXA FEDERACIÓ DE COMERÇ 40,64% QUOTA VARIABLE

PRESTACIÓ DE SERVEIS

PATROCINIS

Fons propi

CONSELL COMARCAL 34,37%

GENERALITAT 24,99%

% aportació corresponents al Pla d’actuació 2010


“El futur està per escriure però s’ha de construir sense oblidar el passat i tenint en compte el present”

El futur

65


Comerç la Selva, el valor d’una marca La definició i construcció de la identitat conjunta ha d’anar marcada per la “construcció de la diferència”. El que uneix a uns pot ser que separi als altres, però el que ens separa ens diferencia i ens dóna identitat com a grup. Una suma d’identitats locals que, més enllà del nom o del logotip, tingui a veure amb una experiència global. Una marca és més o menys coneguda si la dotem de contingut i la promocionem correctament, però una marca és una promesa sumada a una experiència. La marca crea una preferència que va més enllà del producte o servei que s’ofereix i si ha de ser un actiu per a l’entitat depèn de com es dissenya, de com es desenvolupa i de com es nodreix.

66

Les experiències dels consumidors formen el bloc de construcció de la marca i el seu valor es troba en la promesa que incorpora i en l’establiment de vincles emocionals amb els clients. Les persones són més propenses a comprar si s’identifiquen amb una marca positiva i aquesta marca és més reconeguda si significa alguna cosa. Ha de tenir una història i ha de transmetre uns valors. Per tal que aquesta “suma d’identitats locals” creada amb la Federació de Comerç de la Selva, que cerca aconseguir una força que es basa en el manteniment d’aquesta identitat local però amb una mirada global, pugui ser reconeguda com a marca positiva, és necessària la vinculació de tots els protagonistes creant llaços de confiança i pertinença que generin una informació única i una història indiscutiblement lligada al conjunt del territori. Una marca ha de generar atracció, preferència i percepció de valor. L’avantatge competitiu dependrà dels valors essencials que combinin producte, imatge i reputació. Deu anys de treball consoliden finalment una marca única reconeguda i acceptada per tots. Deu anys després, els consumidors juguen el principal paper de comunicadors d’una marca ja establerta, col·laboren en la difusió d’un missatge conjunt i en reforcen els seus valors.

Comerç la Selva incorpora un valor afegit als productes propis tot ressaltant la funció social del comerç en un entorn global però des d’un punt de vista local, pensant a “petita escala”, creant una diversitat de relacions formals i informals que permeten refermar la identitat local tenint en compte el valor de la diferència.


Nous temps, nous camins El món del comerç està experimentant una transformació radical. S’esdevé la necessitat de replantejar alguns conceptes bàsics de l’activitat comercial. Cal entendre les forces del canvi i proporcionar un marc en el qual es pugui visualitzar aquest nou futur.

“Ha canviat tant el sector que cal canviar el model d’associació” Les botigues del futur les hem de plantejar com un espai on poder fer compres instantànies, sense importar l’hora i el lloc. El comerç ja no és per al consumidor una forma de proveïment, al contrari, és una activitat econòmica eminentment d’oferta i molt vinculada al consum de l’oci, del turisme i del temps lliure. És a dir, les estructures empresarials s’han de mostrar plenament adaptades a la finalitat de valorar aquests canvis com una verdadera oportunitat i no com una amenaça per al sector. L’atracció dels centres comercials ja no respon únicament a la formació d’una àrea de mercat determinada, s’ha forjat una nova cultura de compra que ja no es mou només pel proveïment familiar de productes de primera necessitat sinó per altres motius relacionats amb el que es podria anomenar noves necessitats socials, que no s’atura en l’entorn local immediat i propicia el trasllat geogràfic per raó de consum. És important saber mantenir les condicions que han creat un projecte que funciona i allargar-les el màxim de temps possible, però innovar és moure’t més ràpid que el teu entorn. Més enllà d’una evolució de l’experiència de compra ens trobem davant la necessitat d’adoptar i facilitar l’intercanvi d’informació als punts de venda. Les botigues tradicionals segueixen essent tan importants com sempre però cal crear entorns on afegir una experiència diferent.

“Si no saps on vas, tampoc importa a on arribis. Quan una cosa funciona, potser no cal tocar-la a curt termini però, automàticament, cal començar a pensar creativament en escenaris de futur que ens permetin seguir recollint èxits, un darrere l’altre.” (Franc Ponti, director Centre d’innovació d’EADA) Davant els nous horitzons i reptes de les polítiques de comerç interior que condicionaran l’evolució tant del comerç com dels espais urbans, i en un moment en què no és senzill fer reflexions estratègiques sobre el sector, mentre considerem el comerç com el principal agent de desenvolupament econòmic local, és imprescindible aprofitar la col·laboració territorial per mantenir la rellevància de la nostra marca, de la nostra imatge, als ulls del client tenint molt en compte que la compra actual és una

El futur

67


“experiència social”. Cal que siguem capaços de desmarcar-nos de la competència creant noves formes d’actuar, noves maneres d’organitzar-nos, nous valors que ens permetin aprofitar el “know-how” intern. La globalització i la integració econòmiques s’han d’entendre, sens dubte, com a processos que incentivaran la competitivitat. No podem canviar la nostra realitat però potser sí que en podem canviar la percepció. Segons l’opinió de diversos experts, el consumidor és cada vegada més conscient del seu paper com a ciutadà i ha deixat de banda el consum pel consum, menys consum, més felicitat. Hi ha diferents maneres d’entendre el concepte satisfacció o felicitat del consumidor que cal tenir molt present a l’hora de dissenyar o planificar qualsevol acció ja sigui individual o col·lectiva:

Felicitat = realitat - expectatives Felicitat = les meves possessions – les possessions dels altres Felicitat = les meves possessions actuals – les meves possessions anteriors 68

No podem obviar aquesta realitat i cal que siguem capaços d’adreçar-nos-hi com a col·lectiu i trasmetre-ho a tots i cadascun dels professionals que ens acompanyen, però tampoc podem obviar els actuals enfocaments en la gestió dels centres urbans com a llocs de centralitat comercial, destí de compres i d’oci així com una nova visió estratègica de les ciutats considerant el comerç com un “aliat” en el procés de transformació i adaptació als nous temps. S’ha generat un nou debat a l’entorn de la recerca d’un equilibri negoci-oci-residència que, sumat a un augment de les exigències pel que fa a la millora de qualitat i preu, a la popularització de nous productes i a la comunicació del producte de forma que el comerç ja no es guia tant pel que ofereixen els fabricants com pel que demanen els clients, obliga a replantejar els conceptes i les estructures organitzatives del sector comercial en aquests nous entorns “urbans-territorials”. La competència entre formats necessita la cooperació per sobreviure i competir en el seu entorn. Cal aprofitar les economies d’escala que es produeixen en els processos de cooperació per tal d’interpretar correctament les necessitats futures. Si innovar és moure’t més ràpid que el teu entorn, en aquests moments, una visió de futur no pot excloure quin seria “l’encaix” d’aquesta estructura territorial que integra la Federació de Comerç de la Selva en els nous plantejaments organitzatius del comerç basats en àrees de promoció de l’economia urbana.


Des d’aquest punt de vista se’ns obren les portes a altres escenaris i, de vegades, a situacions de certa contradicció. Malgrat que aquesta nova fórmula de cooperació publicoprivada es presenta bàsicament com una col·laboració dels agents per al compliment d’interessos mutus d’acord amb una estratègia i un pla d’acció compartits, gens lluny dels objectius i finalitats de l’estructura de la Federació de Comerç de la Selva, aquestes noves zones de desenvolupament comercial s’estructuren en funció de les trames urbanes consolidades d’entorns urbans amb una rellevant intensitat comercial. Tot i entenent que, veient els diferents exemples d’estructures similars a altres països on ja es troben en funcionament, es tracta d’estructures suficientment flexibles i adaptables a diferents espais i diferents necessitats, la suma de competències autonòmiques i municipals en matèria de comerç, les diferents necessitats i realitats de cada municipi i molts altres aspectes comporten una dificultat afegida en aquest cas. El comerç dels entorns rurals, dels municipis més petits, no pot quedar al marge d’aquests nous temps. Igual que va succeir amb el plans de dinamització comercial, a banda de les dificultats conceptuals i d’anàlisi, ens caldrà una exhaustiva reflexió dels camins a recórrer per mantenir aquesta cooperació comercial supramunicipal. Ens caldrà promoure l’establiment d’unes bases metodològiques homogènies per a tot el territori en el marc d’un treball coordinat dels ens locals, les entitats i les organitzacions en pro de la millora del rendiment final. Deu anys de treball avalen la necessitat d’explorar nous escenaris per al desenvolupament d’aquesta activitat comercial conjunta a la comarca de la Selva.

Quatre noves dimensions Ens trobem davant del naixement d’una nova generació de compradors i aquest escenari global requereix noves eines i nous sistemes per arribar-hi. A la utilitat dels productes s’hi suma una relació directa que permeti al màxim un estalvi de temps per al client i això no ho podem aturar, però més enllà d'una evolució de l'experiència de compra, els comerciants han de visualitzar l'impacte dels mitjans digitals i els efectes que estan tenint en les decisions de compra. Les noves tecnologies revolucionen tot el procés, els clients s’informen, recomanen, intercanvien opinions, compren i paguen. Els “nous consumidors” estan més informats, més interconnectats i saben el que volen. Els mòbils són per comprar però “anar de compres” és encara la millor experiència social.

El futur

69


Integrar l’experiència on line i off line és el principal repte dels comerciants del futur i continuar innovant com a grup en tot aquest procés, pensant col·lectivament i aprofitant els avantatges de la cooperació empresarial, representa trobar un espai en aquest nou ecosistema que es crea, obrir-nos a altres escenaris i a altres col·laboracions que permetin desenvolupar fórmules d’arribar a aquests nous consumidors “multicanal”.

“A tot arreu hi haurà una botiga, tot estarà disponible per comprar. Amb la tecnologia actual, puc fer una fotografia amb el meu mòbil de les sabates d’un amic i aconseguir tenir-les a casa l’endemà al matí quan em llevi” (Piers Fawkes)

70

Molt s’ha escrit a l’entorn del futur de la botiga tradicional (canal físic). Són molts els qui en qüestionen la seva continuïtat i la seva viabilitat, però no podem deixar de banda els seus avantatges, especialment en la proximitat, el tracte personalitzat al client, el poder “tocar el producte” o disposar-ne al moment. Tampoc podem obviar que anar de compres és també oci: passejar pels carrers comercials, entrar a les botigues i comprar continua essent un dels principals entreteniments en la nostra societat mediterrània. La botiga segueix sent tan important com sempre, i la necessitat de crear un entorn únic, diferenciat, atractiu i amè en el qual s’ofereixi una experiència sense parió mitjançant la utilització dinàmica dels diferents espais i integrant tot allò que fem en el territori és una tasca que cal afrontar conjuntament. Qui no utilitza Internet? Internet ens fa la vida més senzilla i ja es percep com un canal de venda habitual en alguns sectors. A Internet ja no només hi ha qui hi vol ser, el dia a dia del comerç accentua la necessitat d’innovació i enginy per fer més atractius els productes, amplificar el missatge i mostrar-se com una opció vàlida, Internet s’ha convertit en el gran aparador per seduir el client (canal on line). Cada vegada és més freqüent que el procés de compra s’iniciï amb una recerca prèvia d’informació a la xarxa, però hi ha gent que prefereix fer la recerca o la compra des de casa i altres prefereixen fer-la en el mateix establiment o en el seu entorn social.

“Penso que en pocs anys no hi haurà cap venda sense la intervenció d’un dispositiu mòbil” (Lindsay Stevens)


La introducció d'Internet habilitat per als dispositius mòbils està permetent oferir un major nivell de servei als clients. L'experiència a la botiga pot ara proporcionar accés en temps real a la informació a la web al costat d’una assistència personal que creï una experiència de compra única que ajudi a garantir la fidelització del client. Un important reforç per al comerç on line és el comerç a través del mòbil (m-Comerç). Els formats més acceptats per les persones són els que s’integren de manera natural en els seus hàbits i hi ha dades recents que afirmen que un 74% del temps que s’inverteix en la consulta o aplicacions d’oci a la xarxa es fa des dels terminals mòbils i, per tant, aquesta és una tendència a l’alça. En un món connectat, on l'accés a la informació és fluida i la transparència és l'expectativa, cal una participació activa en la conversa. Els comerciants han d’adoptar i facilitar l’intercanvi d’informació amb els seus clients i permetre la recomanació boca-orella fent servir les noves tecnologies (xarxes socials). Són molts els consumidors que prenen decisions basant-se en les opinions d’amics, persones conegudes, experts o persones estranyes que acaben influenciant i condicionant les seves accions de compra. El client d’avui sap el que vol però també vol ser escoltat i participar activament en tot el procés, i la disponibilitat instantània d’opinions i consells dels companys està transformant l’acte de compra en una experiència més. Les xarxes socials són un canal de relació en tota la cadena de valor amb el client. No seré jo qui escrigui fil per randa un futur que sempre s’ha gestionat i construït conjuntament, però aquesta visió de nous temps marcarà, sens dubte, el futur més immediat de la Federació de Comerç de la Selva. La sensibilització és fonamental en qualsevol procés d’intervenció en el qual es prevegi un canvi important en relació amb les pràctiques habituals dels agents implicats i en el nostre entorn i àrea d’actuació es converteix en un dels reptes principals, tant en la gestió com en l’enfocament de les accions futures com a col·lectiu. El futur del comerç a la comarca de la Selva depèn del manteniment d’aquesta cohesió assolida en els darrers deu anys que ha permès gestionar el territori com un únic producte i amb una sola visió.

El futur

71


Les 4 As de la competitivitat aplicades al comerç de la comarca Tota centralitat comercial requereix noves fórmules i polítiques per a la revitalització i l’enfortiment del seu teixit empresarial, és bàsic, doncs, gestionar la comarca des d’un punt de vista comercial i empresarial, social i cívic i ambiental i urbà creant atmosferes i escenaris diversos i innovant en processos que generin l’impuls per a grans canvis. Per identificar els recursos i les capacitats més importants en l’estratègia de dinamització i revitalització dels centres urbans hi ha consens d’utilitzar el marc operatiu de les 4 As, accessibilitat, atracció, amenitat i acció i, malgrat que hi ha una gran diversitat en la forma concreta d’aplicar-les, el denominador comú és la creació d’un espai únic, diferenciat, molt accessible, còmode, amè, atractiu i multifuncional que convidi a “anar de compres” i que sigui emocionant i divertit.

72

Des del punt de vista comarcal es tracta de construir una experiència completa tenint com a punt de partida una visió global del territori que consideri els productes, els serveis i la comunicació conjunta de manera coherent als ulls del client. El comerç de la Selva té història i té una història per explicar i descobrir. El disseny d’un escenari de futur és una eina de previsió que està en sintonia, cada vegada més, amb els temps actuals. La materialització dels reptes plantejats dependrà en gran mesura de la capacitat del sector per assumir els canvis i afrontar-los amb les mesures estratègiques correctes i els recursos adequats.

Acció Fem-ho possible!

Accessibilitat

Atracció

Fem-ho proper!

Fem-ho acollidor!

Amenitat Fem que passi!


A principis dels anys 90 apareix en la terminologia empresarial el concepte ecosistema de negocis. El seu introductor, James F. Moore, va definir-lo com una comunitat econòmica amb el suport d’una fundació d’organitzacions i individus que interactuen, els organismes del món dels negocis. Una comunitat econòmica que produeix béns i serveis de valor als clients formant part d’aquest ecosistema com a membres i incloent-hi també proveïdors, productors líders, competidors i altres parts interessades. Moore afegeix que amb el temps coevolucionen les seves capacitats i funcions i tendeixen a alinear-se amb les directrius establertes per una o diverses societats centrals. Les empreses titulars dels rols de lideratge poden canviar amb el temps, però la funció de líder de l’ecosistema és valorada per la comunitat ja que permet als membres avançar cap a visions compartides per alinear les seves inversions i trobar eines de suport mutu. El territori i la seva activitat econòmica són l’ecosistema de negocis liderat per la Federació de Comerç de la Selva, ara bé, en el marc d’aquest ecosistema particular el repte és contribuir a consolidar els establiments comercials de manera que els principals actors del comerç, els mateixos comerciants però també les institucions, participin en tota una sèrie de mesures comunes orientades a millorar la seva capacitat d’atracció.

“Fem-ho proper!” Relacionada amb la qualitat del servei de l’espai a dinamitzar, l’accessibilitat suposa facilitat d’accés als serveis oferts i a la reducció del temps d’espera (persones, transport públic i privat, zones per a vianants, aparcament...). Aplicada a un espai supramunicipal com és la comarca de la Selva ens hi hem de referir des del punt de vista de la segmentació, els itineraris i els projectes globals en un àmbit funcional o temàtic. Es busca una mobilitat programada en el territori creant sinergies entre els diferents sectors empresarials complementaris de l’activitat comercial -àmbit empresarial- i desenvolupant vincles específics entre municipis (“cap a” i “en” -àmbit territorial-). Les noves tecnologies ens aporten el concepte de geocaching (geo: geografia; caching: informació emmagatzemada a la memòria per tal de fer-la més accessible). Un nou sistema que ens facilita la creació de formats específics a diferents nivells o de productes diversos (vivències, experiències...) per a diferents tipus d’usuaris (segmentació).

El futur

73


És un clar exemple de la interacció entre on line i off line, entre el que és virtual o real, entre la tecnologia i nosaltres que ens permet posar en valor, fer més accessible i dinamitzar el conjunt del nostre entorn.

“Els vídeos de les diferents activitats gravats pels propis participants proporcionaven informació a l’instant”

“Fem que passi!” 74

Els nous consumidors “premien” a qui els facilita la vida mitjançant una EXPERIÈNCIA que superi les seves expectatives. L’animació dels espais, l’amenitat, és molt valorada en l’àmbit estructural o de població objectiva. Què podem fer per ajudar els clients? Com ho fem per posar-los la vida més fàcil i incrementar les nostres vendes? La bona notícia és que actualment hi ha un munt de camins per aconseguir-ho, la dolenta és que cal una sensibilització especial perquè encara solem pensar en nosaltres mateixos i en les nostres necessitats enlloc de plantejar què necessiten els altres. Els experts en neuromàrqueting asseguren que el 93% de les decisions de l’ésser humà són emocionals. L’acció ha de generar emoció, el luxe, la quantitat i el consum exagerat ja no estan de moda i van a l’alça el valor, la qualitat, la senzillesa, la sensibilitat amb l’entorn..., el desig per trobar i viure alguna cosa única canviant el concepte de persones que compren per persones que experimenten i aplicant vivència a l’acte de compra.


75

Emocions i experiències per a tots els públics

“Fem-ho acollidor!” L’atractiu és una mesura del potencial de beneficis d’una ciutat que es deriva a partir de la valoració donada a diversos factors relacionats amb el nivell intern i extern de la ciutat (urbanisme comercial, màrqueting i comunicació, mix d’activitats, diferenciació). En el nostre àmbit territorial consisteix en la configuració d’una atmosfera motivadora i un ambient atractiu en què l’oci complementi el fet d’anar de compres, recuperant tradicions, difonent el patrimoni arquitectònic, promocionant festes populars, mercats, productes agroalimentaris, gastronomia i entorn natural.

El futur


Integrant el comerç en la imatge dels diferents municipis i en la imatge global de la comarca i fomentar-ne l’atractiu des d’una perspectiva comú del comerç, l’oci i el turisme, entenent-la com un espai que ofereix els elements necessaris per a la relació social, comercial, cultural i d’oci integrats de forma natural.

76

Donant protagonisme a aquell caràcter únic i irrepetible de cada municipi i de cada entorn o fomentant aliances estratègiques amb el sector turístic (turisme rural, restauració...). El territori ha de constituir un factor d’atracció turística i comercial.

“Fem-ho possible!” Les noves necessitats vinculades als nous valors de la societat actual plantegen noves demandes i reptes que condueixen a experimentar una situació de competència entre municipis i territoris. És necessari desenvolupar una gestió eficaç dels recursos amb la finalitat d’aconseguir els objectius amb eficiència, creant valor per als consumidors amb el menor cost possible. Una competència sostenible que prioritzi els recursos i es basi en la cultura de la cooperació. La coordinació de les accions de dinamització i integració de recursos de l’entorn per potenciar el seu atractiu, l’accessibilitat i l’amenitat requereix uns mecanismes de participació que permetin la viabiliat de qualsevol actuació (acció).


Nou canal de venda on line El projecte Comiturshs proposa la distribució de productes de l’Associació de Comerciants de Sant Hilari Sacalm. Uns productes artesans i exclusius, de petites produccions pròpies, que seran comercialitzats exclusivament a través d’un canal online.

Plataforma m-Comerç Un macrogestor de comerços desenvolupat amb la mirada posada principalment en les associacions de comerciants, de turisme o per a l’hostaleria a l’abast de tots els telèfons intel·ligents (smartphones) del mercat. 77

Identificar les noves exigències, analitzar l’impacte dels nous hàbits sobre l’oferta existent, identificar les necessitats d’innovació en noves tecnologies i detectar noves àrees d’oportunitats no es pot fer sense un entramat de relacions en cooperació del sector públic i privat, i qualsevol reflexió estratègica que s’iniciï en el moment del disseny d’un escenari és especialment útil en aquells sectors en els quals la incertesa de preveure un futur és molt elevada i en els quals gairebé no es practica el pensament estratègic perquè la majoria dels agents estan centrats en objectius a curt termini. Amb tot, fidel als valors que compartim des dels inicis, no pretenc que la visualització d’aquest escenari particular es converteixi en un “manual a seguir”, per crear futur primer cal imaginar-lo, simplement és la intenció d’aportar una nova visió al debat conjunt. La interpretació, valoració i execució de les implicacions que se’n puguin derivar correspondrà, com sempre, als protagonistes: les associacions de comerciants. El futur de la Federació de Comerç de la Selva ja s’ha començat a escriure.

El futur


Reconeixements Sempre he tingut el convenciment que compartir crea valor i no vull concloure aquest recull sense deixar palès el meu reconeixement a totes aquelles persones i institucions que han fet camí amb nosaltres i amb qui he tingut el privilegi de compartir bons i no tan bons moments al llarg de tots aquests anys. He tingut la sort de comptar amb la col·laboració de moltes persones que han donat suport a la iniciativa, sense elles no hauria estat capaç d’escriure aquesta història. A títol personal vull fer especial esment de la Fina per haver-me encoratjat a iniciar el recull, i de la Montse, per la seva implicació i dedicació en la recerca de dades i imatges. Elles han estat la meva ajuda fonamental amb valuosos comentaris, crítiques, revisions i consells durant tot el temps de preparació del manuscrit. El seu suport constant m’ha donat l’energia necessària per arribar al final.

78

No em puc oblidar de donar les gràcies a tots aquells que, tot i no ser anomenats, han contribuït també en aquesta publicació i/o en la bona trajectòria del gran projecte que representa la funció actual de la Federació de Comerç de la Selva. En primer lloc als comerciants de la comarca, a les associacions i els seus representants per la seva tasca voluntària al capdavant de les entitats i la seva generositat i complicitat davant d’aquest gran repte comú. Al Consell Comarcal de la Selva, presidents i tècnics, per haver-nos guiat des dels inicis; a la Direcció General de Comerç, tècnics i dirigents tant dels Serveis Territorials de Girona com des de Barcelona per la seva aposta i els seus bons consells; a tots i cadascun dels ajuntaments de la nostra comarca, alcaldes regidors i tècnics locals, pel seu suport directe a les associacions de cada municipi i al conjunt de la Federació en general; a tots els companys tècnics i gerents d’associacions de comerciants d’altres indrets amb qui he compartit experiències i coneixements; a Pimec Comerç que ens ha apropat eines imprescindibles per a la gestió del nostre dia a dia i, en general, a tots aquells ens públics i privats amb qui hem col·laborat o treballat en algun moment.

A tots, moltes gràcies!

Reconeixements


Antoni Marcó

Marta Julià M. Dolors Esteban

Joan Badia Laura Romaguera

Jordi Prat Crescencio Moreno Olga Valiente Josep Cusachs Jordi Iglesias, Eva Olivé

Joan Carles Buhigas Gemma Vigueras Araceli Vigueras

Anna Ribas Eva Monplet

Francesc Collell Josep Vila

Josep Arús Dora Tarrés

Angel Aranda

Eduard Duran

Montse Pujolràs Joaquim Gallifa Marta Ferrés Judit Vilamala

Elisabet Tello Francesc Quintana Anna Suñé

Glòria Selis Josep Xicola Josep M. Guerrero

Antoni Noguera

79

Joaquim Trias Isabel Puig Joan Vinyoles


• YSA.T. La gestión de partenariados público-privados: tipologia y retos de futuro • RAMIÓ, C. La colaboración público-privada y la creación de valor público • PSFK Present and future of Retail Report 2012 • TENNO, Helge. New business opportunities in Retail • ROVIRA LARA, Agustín Manual de gestión de centros urbanos • CESENA, Oriol Manual de comerç urbà

80

• HUNT, Tara The social retailer • FRIEDMAN, Mike i ANGELUS, Helayne Best Practices in Collaborative Innovation

Bibliografia


Federació de comerç de la Selva

La dinamització comercial en municipis petits és un recull dels aspectes més rellevants de l’activitat que durant deu anys ha desenvolupat la Federació de comerç de la Selva. Pionera en el lideratge d’un projecte comú d’economia associativa, la federació promou el desenvolupament econòmic de la comarca mitjançant la cooperació empresarial a curt, mig i llarg termini amb una nova visió i des de l’àmbit supramunicipal. Aquest llibre ens proposa fer una reflexió a l’entorn del comerç a les nostres comarques, tot valorant la viabilitat d’aquest model associatiu i posa en valor la tasca de totes aquelles persones que en algun moment han aportat el seu “saber fer” a aquesta iniciativa.

La dinamització comercial en municipis petits

Amb la col·laboració i el suport de:

Federació de comerç de la Selva un model de cooperació empresarial basat en la innovació

$MXQWDPHQWG¶$QJOqV

AJUNTAMENT DE RIUDARENES

Ajuntament de Maçanet de la Selva

La dinamització comercial en municipis petits

Marta Julià

Dinamitzaciocomercial alta  
Dinamitzaciocomercial alta  
Advertisement