ANNEX DE TECNICA D’ARBITRATGE DE L’FCBQ Manual del CABQ-EABQ 2013-14
D) TIRS LLIURES Nombre de tirs lliures (abans del llançament): entrar a la zona de tirs lliures i, col·locantnos a un metre, aproximadament, per davant del llançador, estendre el braç (com en direcció de la jugada) amb el nombre de tirs lliures als quals té dret el llançador (1, 2 o 3). Nombre de tirs lliures (l’àrbitre de cua, durant el llançament): (3) braços estesos per sobre del cap com al senyal de Concessió de 3 punts si és el primer llançament d’una sèrie de 3 llançaments; (2) braços estesos per sobre del cap igual que en la seqüència A del senyal de violació si és el primer de 2 tirs lliures (o el segon d’una sèrie de 3); Un braç amb el puny tancat i el dit índex estès si es tracta de l’últim tir lliure. L’àrbitre de cua haurà de restar en cadascuna d’aquestes posicions fins que hagi acabat el tir lliure que s’està efectuant, passant a comunicar a la taula d’auxiliars si s’ha de concedir el punt o si la cistella no ha sigut aconseguida. Cistella no aconseguida en un tir lliure: desplaçar un braç davant del cos, en el pla horitzontal, de la part més propera a la més distant, fins estirar totalment el braç per davant del pit. Amb un sol cop és suficient.
2.5.4. L’ús del xiulet El senyal acústic que emetem en el moment de sancionar qualsevol acció del joc és la primera expressió pública de la nostra manera de ser a la pista, expressió que es manté durant tot el partit. Amb l'anàlisi de com hem d’utilitzar el xiulet, no ens referim al contingut del senyal (si era falta o no), si no a les seves implicacions. No totes les xiulades han de ser iguals durant el partit, és a dir, que hem de modular cadascuna d’elles segons la situació del partit. Però, tot i així, el so de la xiulada més baixa que realitzem (per exemple, la d’un clar fora de banda) ha de ser:
Curta. Nítida. Forta. Seca.
Un altre aspecte important és que no s’ha de realitzar més d’una xiulada en cada acció (dobles xiulades o repetides). Durant el joc, l’àrbitre ha de dur sempre el xiulet a la boca. No oblidem que una de les característiques del joc és la rapidesa, i que una de les bases de la credibilitat de les nostres decisions és la rapidesa amb què hem d’expressar la nostra decisió de parar el joc per sancionar l’acció que s’acaba de produir. Si no tenim el xiulet a la boca, xiularem tard o no xiularem. 36