Text: Antoni Dalmases. Il·lustració: Viuleta
El conte
Als seus set anys acabats de fer, el Max havia arribat a la conclusió que els gossos són els que tenen una vida més divertida i tranquil·la: no van a escola, no han d’aprendre a fer-se el nus de la sabata, no els fan parar la taula, no els obliguen a menjar col. I, és clar, no van a extraescolars de karate, violí i anglès. Sí, els gossos són feliços! Però passar de nen a gos no és pas fàcil. No es tracta de posarse una disfressa, no. Es tracta de ser gos, no de semblar-ho. I ell acceptaria ser-ne de qualsevol raça, però, si pogués triar, voldria ser un labrador beix, pacífic, bon vigilant, fort, bondadós i amic de les persones i de les bèsties. I el bo d’en Max va buscar ajuda per aconseguir la seva transformació.
28