L’obra pretén ser una pregunta formulada a través del llenguatge visual, tot assajant codis per subsistir en la contingència, per sobreviure a la incertesa, per sobreviure a la vida mateixa. (...) El de Nogué, però, és un crit filosòfic, existencial. Silenciós. Perquè som invitats a presenciar i a ser partícips, si acceptem el cos a cos que ens proposa, de la defunció de la icona de la natura a escala i temps reals, en un procés imparable (Pera, 2011).
Codi de subsistència fa referència a el que és necessari pel sosteniment de la vida humana envers l’efecte imminent de l’acció de sobreviure. El fet de subsistir o continuar existint també és fruit de l’acció de resistir, de defensar i de sostenir la pròpia existència mitjançant la veu dels arbres: A poc a poc ens adonem que hem convertit en ofici una manera de ser en el món. Acuitats per insensats reptes als quals no sabem donar una sortida, hem fet de les preguntes una resposta; d’un voler entendre, una perversió i de l’art i la vida, una equació irresoluble (Nogué, 2010).
I és en aquesta equació irresoluble on l’artista persevera amb actitud optimista regant el seu art per tal de preservar el seu paisatge natal. Conclusions
En efecte, l’arbre representa el moviment cíclic de la vida i de la mort que es regenera indefinidament; tot es transforma però l’arbre roman, i és en aquest caràcter de resistència que per molts estudiosos i artistes l’arbre ha esdevingut
183 Revista Gama, Estudos Artísticos. ISSN 2182-8539, e-ISSN 2182-8725. Vol. 1 (1): pp. 178-184.
Segons Karl Schlögel (2007) llegir mapes pressuposa llegir el temps que aquests contenen. Els mapes no nomes repliquen, construeixen i projecten espais sinó també mostren com d’entreteixits estan tots els aspectes de la vida amb les imatges cartogràfiques. En aquest sentit, la manera de cartografiar de Nogué “és també un mètode per ordenar visualment les coses i ens indica que posar la mirada a la natura pot ser un camí per trobar un mateix el propi mapa interior” (Horn, 2004: 12). L’arbre invertit, d’arrels enfonsant-se en el cel, branques esteses sobre la terra i flors i fruits penjant com un do diví, és una imatge còsmica que trobem representada en diversos cultes arboris i tradicions populars. Tant el roure invertit de Nogué com la sèrie Flanders Trees (1989) de Rodney Graham prenen la potència i universalitat de la imatge d’un arbre invertit i ens desvetllen que aquest és el motiu paisatgístic per excel·lència. Tal com apuntava la comissaria de l’exposició “Futur Variable”: