179
han estat els seus fidels acompanyants en la seva trajectòria artística i vital, pertanyen al seu habitat, al seu entorn, al seu paisatge. Existeix una mena de complicitat, una familiaritat palpable en l’ús artístic que Nogué en fa. Dibuixar un arbre és sens dubte un signe d’arrelament, però a més a més és una acció que s’expandeix. “El dibuix d’un arbre no mostra un arbre sense més, sinó un arbre que està sent contemplat. (...) En l’instant de la visió de l’arbre queda provada tota una experiència vital” (Berger, 2011: 56-57). Els dibuixos arboris de l’Àlex Nogué, tot i que difereixen molt d’aquells dibuixos botànics realitzats principalment amb finalitats de categorització i d’estudi científic comparteixen la lentitud dilatada de la feina que requereix un temps d’observació minuciós. Dibuixar un xiprer, un roure, un vern, un cirerer, una pomera, un pi -lluny del pragmatisme dels dibuixos científics- ens transmet diferents estats personals. Les diferències entre els arbres s’estableixen a partir de les seves característiques formals i materials, ja que desencadenen percepcions, sensacions i sentiments diversos. Però també s’estableixen diferències a partir del lloc que ocupen en el nostre imaginari cultural. L’obra Xiprer (2008-09) (Figura 1) presenta un xiprer en posició de repòs i es conforma d’un dibuix de grans dimensions fragmentat en quatre parts. Les dades cartogràfiques que acompanyen el dibuix aporten informació de la situació exacta des d’on s’ha fet el dibuix. Aquest dibuix de sis metres de llargària és el resultat d’un treball laboriós al llarg de mesos d’observació d’un arbre que a la realitat en fa 26 metres. Estem davant d’allò que l’artista descriu com la il·lusió d’explicar una cosa invisible: És hivern. Sóc davant d’un arbre, fa fred, tot està adormit i quiet. Dibuixo l’arbre. Unes setmanes més tard: És hivern, encara. S’ha escalfat una mica l’ambient i el dia ha guanyat uns minuts de llum; tot segueix adormit i quiet, però la saba ja és activa dintre de l‘arbre. Dibuixo l’arbre (Nogué, 2009: 67).
Revista Gama, Estudos Artísticos. ISSN 2182-8539, e-ISSN 2182-8725. Vol. 1 (1): pp. 178-184.
Figura 1. Àlex Nogué (2008-09). Xiprer dins l’exposició 42ºnord.2ºest. Llapis sobre paper, 4 peces. 229 × 648 cm. Galeria Esther Montoriol, Barcelona (Imatge cedida per l’artista).