22 Padrós Vivet, Fina (2013) “La recol·lecció del pas del temps en Ignasi Aballí.” Revista :Estúdio, Artistas sobre outras Obras. ISSN 1647-6158, e-ISSN 1647-7316. Vol. 4 (7): pp. 22-27.
La recol·lecció del pas del temps en Ignasi Aballí FINA PADRÓS VIVET
Espanha, artista y profesora universitaria no departamento de pintura, Facultad de Bellas Artes, Universidad de Barcelona. Artigo completo recebido a 13 de janeiro e aprovado a 30 de janeiro de 2013.
Resum: Ignasi Aballí (Barcelona,1958) treballa
amb els conceptes del rastre del temps i el seu fluir. El deixar fer-se de l’obra. L’esperar una acumulació pacient de temps. Conceptes de visibilitat i invisibilitat, d’absència i presència, d’estabilitat i mobilitat. Les seves premisses són: «fer més amb menys» o «com pintar sense pintar». Palaures clau: Ignasi Aballí / temps / acumulació / pols / conceptualisme / rutina.
Title: The time flux recolection at Ignasi Aballí Abstract: Ignasi Aballí (Barcelona,1958) works
with the concept of trace of time and its flow. Work is done by itself. The wait for the patient accumulation of time. The concepts like visibility and invisibility, absence and presence, stability and mobility. His aims are: «doing more with less» or «how painting without painting». Keywords: Ignasi Aballí / time / accumulation / dust / conceptualism / routine.
Introducció
Ignasi Aballí pertany a una generació d’artistes catalans (juntament amb Pep Agut o Mabel Palacín) que als anys noranta recuperaren les estètiques conceptuals, les reflexions sobre el procés creador i la condició política de l’art. Aquest artista bàsicament té dues línies de treball: per una banda, una de més propera al minimalisme, on l’activitat mínima, el gest minúscul i la modificació d’allò quasi imperceptible l’acosten al corrent antiformalista i conceptual. Per altra banda, la utilització de la ficció com a material, que l’emparenta amb els artistes que a finals dels vuitanta van treballar amb el cinema i el vídeo (Marí, 2005). En aquest article em centraré en les obres més minimalistes, que són aquelles que considero que recol·lecten el temps, les que són lentes de fer i lentes de percebre — perquè Aballí, amb la seva investigació, proposa a l’espectador un repte: percebre una obra en la qual ell dóna les mínimes pistes possibles i no fa cap concessió.