244 Camí, Eugènia Agustí (2011) “Traslladant el llenguatge: Una còpia exacta d’Eloi Puig”
sobre una realitat cada cop més complexa. Els hoax participen d’aquest entorn: el divertiment internauta distribueix falsedats per la xarxa propiciant incertesa. Lectures de Borges i García Márquez s’integren en missatges de comiat de terroristes islàmics i en declaracions de condemnats a mort a Texas, mitjançant el cut-up. Aquestes reflexen una vegada més, el seu interès pel llenguatge. Testaconfeso evoluciona en la frontera entre la vida i la mort, el vertader i el fals, la realitat i la manipulació, la certesa i la seva tergiversació. Dos gèneres d’imatges configuren els passatges: els grafismes parlen d’una ideologia indeterminada, la pixelació uniforme suggereix un entorn obscur. Traslladar un text implica una traducció simultània, que en Puig consisteix en aplicar-hi una nova consistència. Parlariem de còpies idèntiques en el sentit que l’accepció “traslladar,” relativa a conservar i organitzar, significa també treure una còpia exacta d’un document. Aquestes permeten reemplaçar l’original i tenen la peculiaritat d’existir en diferents versions. Són les imatges ideals amb capacitat de mantenir la seva identitat tot i ser alterades. Aquesta doble propietat d’identitat i variabilitat fa de la simulació l’eina primordial del metallenguatge. La seva obra hi està totalment lligada. L’experimentalitat d’un mitjà en progrés precisament deriva en temptejos que s’identifiquen amb l’eina. Compartint el que exposa Manovich sobre la cultura tecnològica “entre l’autor i el text es troba el software. I també entre el text i el lector o usuari, trobem novament el software,” a Puig el condueix a experimentar amb el software art. Amb aquesta analogia pren sentit Munchoax (Figura 3), evidenciant des del poema Instantes de Borges, el grup de música pop Milli Vanilli i el documental Conspiracy Theory: Did We Land on the Moon? les múltiples formes de presentar l'engany. Com la realitat i la fabulació transiten per un terreny plagat de paradoxes, remetent a la discussió sobre l'originalitat i l'autoria, on el discurs nega la concreció i el símbol indueix a l’artifici. Puig considera que “parlar és, per tant, deixar sempre oberta la possibilitat d'enganyar.” L’automatització del mitja l’identifica amb el seu propi discurs: “les derivacions metalingüístiques ens envaeixen visualment i fan evidents la seducció i el poder del mitjà per sobre del missatge,” proposició defensada per McLuhan quan exposa que “l’home crea tecnologies que al mateix temps recreen un cert tipus d’home.” En sintonia, Puig es planteja que “l’ordinador és una metamàquina, una màquina en la qual construir altres màquines, al temps que aquestes poden canviar la seva estructura. És un resultat directe d’una vella disciplina, la lògica, a la qual també podem referir-nos com a metapensament.” I seguint la línia discursiva, el darrer i més complex dels seus projectes duu per títol Anjopa Seitpa-Vatsal (Figura 4). Reconstrucció d’una experiència educativa. Es centra en la docència a les escoles, en resposta a l’encàrrec de crear una activitat entorn al poeta avantguardista català Joan Salvat-Papasseit. La primera fase enregistra els estudiants experimentant la lectura amb mètodes de