Parasomnis es basa en una presentació visual en directe que es crea mentre es genera, a mode de live cinema (Figura 1). La paraula escrita i la sonora s’uneixen durant la locució de textos. Evoquen estats de sedació que són filtrats per un cut-up* eliminant la linealitat gramatical però no la unitat temàtica. Parasomnis és una lectura d’aparença visual, on el nexe entre les diferents narracions és un hospital on conviuen personatges i fets sense relació evident. Testaconfeso Live és una acció on l’estructura narrativa s’incorpora a un context performàtic que requereix públic (Figura 2). Qüestionant la credibilitat dels media és un marc crític amb les fonts oficialistes. La proliferació de continguts al marge de les agències de notícies s’esten per la xarxa incrementant la confusió
Revista :Estúdio.ISSN 1647-6158. Vol.2 (3): 240-245.
Probabilitat i previsualització. La facultat de veure abans que un altre
241
possibilitats [artista amb habilitat i paciència de programador]. Els inclosos en aquesta segona tipologia són prou hàbils i inquiets per experimentar amb la codificació. El nivell següent és formar part del grup que desencadena els comportaments del usuaris. A la primera pregunta sobre Qui pensa un software? Puig respon: —Aquell que intueix les necessitats d’uns usuaris. Al preguntar per segona vegada Qui pensa un software art? Puig respon: —Aquell que vol que els usuaris produeixin un cert tipus d’imatges, o d’especulacions d’objectes artístics determinats per aquesta codificació de programació. És llavors el software un factor determinista? Com el corrent determinista? Puig respon: —Diriem que un cop conegudes certes condicions els fets que se’n deriven poden ser previstos amb certa exactitud. Sorgeix la quarta pregunta: Llavors, on està la novetat? —Al fer la incursió en el camp de la programació, encara que a nivell iniciàtic, amb una eina d’ús col·lectiu popularitzada puc desencadenar-ne un ús particular. Els elements mediàtics als que recorre s’enmagatzemen en bases de dades des d’on impulsa objectes reals o ficticis, usables tant per l’artista com pel destinatari, quan li demana participació amparant-se en la interactivitat. Les operacions de prestidigitació inclouen des de la creació a l’apropiació. L’aleatorietat impregna els seus projectes, i en ells podem apreciar l’automatització. La immediatesa i l’automatisme favorables a l’atzar, a la sorpresa arriscada, banderers del Dadaisme i Surrealisme. Aquest esperit de les manifestacions d’avantguarda estructurat entorn del factor atzar, reconegut com l’únic element legítim de creació, ressona en les obres de Puig. Les tècniques informàtiques d’accès als media, la manipulació i l’anàlisi d’aquests constitueixen la nova avantguarda, “l’avantguarda com a software” de la que ens parla Manovich. En aquest sentit analitzarem alguns dels seus projectes.