351
2. La figura del pare, la figura del fill
“Cada casa és un món”. L’estructura familiar genera un petit cosmos on s’articulen els punts d’encontre i desencontre entre els que en formen part. Les fotografies de Sarah Jones evidencien aquest fet. En les sèries Francis Place (199697) i Mulberry Logde (1996-97) veiem tres adolescents posant en luxoses mansions angleses; però tot i que les vivendes semblen acollidores, les fotografies no són amables ni tampoc conviden a la tranquil·litat: els cossos de les joves es presenten rígids i els objectes fortament pertorbadors. Els interiors victorians parlen d’un passat burgès on la decoració –retrats, mobiliari, trofeus de caça, etc.– estan carregats de memòria familiar i nacional. Aquestes mansions simbolitzen una forma de vida basada en l’enyorança d’un passat patriarcal i colonialista, assentat en la riquesa i la seguretat. Precisament, aquesta aspiració queda centrada en la figura de les tres noies, de les quals se n’espera l’assimilació dels rols que els pertoca. Són, per tant, espais hermètics al canvi. La joventut de les protagonistes contrasta dins aquest entorn encotillat. A voltes, les escenes prenen un caire esotèric i les noies semblen immerses en una sessió d’espiritisme. De fet, les estances fotografiades són perfectes per desenvolupar-hi fantasies gòtiques: la sensació d’estancament que s’hi respira remet a la iconografia de llibres com The turn of the Screw (1898) de Henry James, on els espectres rememoren traumes familiars (Figura 3).
:Estúdio. ISSN 1647-6158. Vol. 3, (5): 349-354.
Figura 1 – Gregory Crewdson (2003-05). Beneath the Roses. Digital C-print, 144,8 x 223,5 cm.