145 Revista :Estúdio. ISSN 1647-6158. Vol. 2, (4): 141-146.
Figura 3 Keith Cottingham (1990-92). Imatges del procés d’elaboració de la sèrie Fictitious Portraits. Keith Kottingham (2004).
com la perfecció del seu cos, ens porta cap a una mena d’artificialitat que fa preguntar-nos sobre l’estranya i inquietant naturalesa dels subjectes fotografiats. Conclusió
Les fotografies d’aquests artistes presenten cossos humans on les imatges no parteixen d’un referent, sinó dels codis binaris que les fan possibles. La relació indicial es trenca, en elles el referent és la informació introduïda a l’ordinador. Però, malgrat aquest entramat tecnològic, les obres evidencien l’estat actual de l’ésser humà en relació amb el món que ell mateix ha ideat. Parlen d’un entorn condicionat per la ciència, on els debats sobre clonació, cirurgia estètica o bioètica estan a l’ordre del dia. El retrat com a paradigma de la representació més íntima i directa de l’individu es posat en dubte, en tant que no remet a persones concretes. Les imatges recorden a les escultures gregues, que homogeneïtzaven les formes per cercar un ideal de bellesa. Les fotografies no representen trets determinats del rostre, sinó formes genèriques i estàndards de l’ésser humà, on la principal preocupació és reflectir una cultura obsessionada per aconseguir un cànon de bellesa ideal que rebutja l’inevitable envellir i la mort. Així, la manipulació i la creació digital els dóna la possibilitat d’analitzar un món fascinat per la ciència a través, precisament, dels avenços tecnològics.