144 Negre Busó, Marta (2011) “El cos, construccions artificials.”
Figura 2 Aziz & Cucher (1998) Chimera #1. C-Print. Aziz & Cucher (2008b).
la biotecnologia. Les figures d’Aziz + Cucher són una mena de criatures del tipus Frankestein, però que amaguen les seves sutures, generant la possibilitat d’una metafòra: la creació de noves formes de vida artificial. El collage digital els permet elaborar una al·legoria d’un món que es modifica al ritme dels avenços tecnològics. Els seus éssers futuristes –una mena de fetus de l’avenir– no són mostres, sinó que temptegen amb les possibilitats d’una ciència fascinant i també aterradora. De fet, aquesta visió de la genètica ha propiciat que artistes com Aziz + Cucher i Van Lamsweerde presentin un paradigma nou del cos humà, allunyat de l’abjecció pròpia dels anys vuitanta; els seus cossos amorfes replantegen la qüestió del que és natural i el que és artificial. El collage també està en la base del treball de Keith Cottingham. La sèrie fotogràfica Ficticious Portraits (1990-92) (Figura 3) crea imatges virtuals a partir de formes extretes de dibuixos anatòmics, imatges de revistes i motlles de cera o fang de la pròpia cara de l’artista. Keith Cottingham uneix les parts digitalment, afegint-hi textures artificials (pèls, pell, cabells, etc.) a fi que el collage acabi semblant un retrat verídic. En les imatges apareixen adolescents que expressen irònicament l’èxit i l’ideal de joventut de la societat americana. La composició recorda les pintures del flamenc i del barroc. Els personatges són adolescents i amb gran semblança entre ells. El detall o l’aparent fidelitat de la imatge, així