143 Revista :Estúdio. ISSN 1647-6158. Vol. 2, (4): 141-146.
Figura 1 Aziz & Cucher (1994) Maria, sèrie Dystopia. C-Print. Aziz & Cucher (2008a).
mena de protecció vers l’exterior, a l’encop que un element castrador i mortífer. Així, privats de les seves capacitats sensorials, se situen al costat de l’ablació. La fredor del seus cossos parla d’un ésser inaccessible al dolor i al plaer, qüestionant la seva condició sexual. En aquest sentit, és representativa l’obra Faith, Honour and Beauty (1992) on homes despullats sostenen, de forma imponent, una arma, un ordinador o un bat de beisbol, mentre que dones nues exhibeixen un mirall, un bol amb fruita o un infant. Les figures, que semblen estàtues clàssiques, també tenen les parts sexuals esborrades. Irònicament, aquests cossos blancs i asexuats, porten objectes que s’atribueixen de forma convencional al gènere masculí i femení, fent un clara denúncia a la ideologia W.A.S.P. americana, en la qual l’home i la dona blanca desenvolupen un rol concret dins una societat higiènica, pulcra i moralment correcta. D’altra banda, l’obra Chimeras (1998) (Figura 2) mostra fotografies amb unes formes orgàniques de difícil identificació. La morfologia recorda la unió de diferents membres d’un cos fent referència al títol: Quimera és una criatura mitològica formada per un cap de lleó, ventre de cabra i cua de drac. Els éssers creats, però, semblen reals; la fotografia els dota d’aquesta veracitat. Podrien haver estat fets en un laboratori, com si de noves formes de vida es tractés, però han estat realitzats per un software d’ordinador. Aquí s’intueix el seu interès per