ens recordava, amb indiferència, que per a ella allò era ‘un final de jornada com qualsevol altre’ (Martínez, 2003: 24). 111
Conclusions
Referències Comeron, Octavi (2007) Arte y Postfordismo. Notas desde la Fàbrica Transparente. Madrid: Trama Ed. i Fundación Arte y Derecho. ISBN: 978-84-89239-76-0 Délano, Manuel (2010) Localizados con vida 33 mineros sepultados hace 17 días en Chile. [Consultat 2011-08-15] Notícia a El País, 23/08/2010. Disponible a http://www.elpais.com/articulo/ internacional/Localizados/vida/33/ mineros/sepultados/Chile/hace/dias/ elpepiint/20100823elpepiint_3/Tes Gaudichaud, Franck (2010) Au Chili, derrière l’euphorie médiatique, les hommes. [Consultat 2011-08-15] Article a Le Monde Diplomatique, 14/10/2010. Disponible a http://www.monde-diplomatique.fr/ imprimer/19813/b1394e8678
Gorospe, Pedro (1997) El ‘zulo’ de Ortega Lara. [Consultat 2011-08-15] Notícia a El País, 08/07/1997. Disponible a http:// www.elpais.com/articulo/espana/ORTEGA _LARA/_JOSE_ANTONIO/ETA/Ortega/ Lara/combatio/soledad/retratos/familia/ elpepiesp/19970702elpepinac_3/Tes Fisher, Jean (2002) Steve McQueen. Caribs’ Leap / Western Deep. Catàleg exposició. London: Artangel, Kassel: Documenta, Barcelona: Fundació Antoni Tàpies i Porto: Museu de Arte Contemporânea de Serralves. ISBN: 1-902201-15-9 Martínez, Rosa (2003) Santiago Sierra. Pabellón de España. 50ª Bienal de Venecia. Catàleg exposició. Madrid: Ministério de Asuntos Exteriores. Dirección General de Relaciones Culturales y Científicas / Ed. Turner. ISBN: 84-7506-602-X
Revista :Estúdio. ISSN 1647-6158. Vol.2 (4): 106-112.
Les obres presentades qüestionen l’experiència del temps cronològic lineal. El cos és qui ens revela el temps, mostrant-lo a través del seu cansament i de les seves esperes, i la tensió constant que suposa l’expectativa que ‘alguna cosa ha de succeir’. Sense esdeveniment no hi ha temps i sense temps no hi ha vida ni història. Per això, el temps d’una espera no és un consum de temps sinó un fer temps, és un temps que no compta, que està fora d’un mateix (Comeron, 2010: 90). Paradoxalment, aquest temps d’espera no es deixa perdre sinó que esdevé ‘treball immaterial’, en tant que activitat productiva vinculada al coneixement (activitats culturals) i a la comunicació. Aquesta noció intenta caracteritzar de forma genèrica les noves formes de treball del capitalisme contemporani i alhora evidencia la reducció de l’espai de no treball, explicada per alguns autors amb el terme workfare. Es veu clar en els 33 miners d’Atacama, que han convertit la seva espera en productes de consum com un llibre que un dels miners publicarà sobre la seva experiència o la pel·lícula filmada en paral·lel mentre es trobaven encara sota terra. Una línea reiterativa dels llocs soterrats i asfixiants, suspesos en un interval, és l’opressió dels cossos, portant la mirada cap a la mort en vida. Talment com en un mise en abîme, la imatge de persona sota terra ens remet a diferents nivells d’opressió. Des de l’individu reclòs en un espai reduït i claustrofòbic fins a la violència del treball, la resignació per part de l’individu i la dominació de l’opressor, formes fonamentals d’instrumentalització de la subjectivitat.