Quan ocorria aquesta divisió, els romans intercalaven les mansio, d’un i altre ramal que, per la seua importància, havien d’aparèixer en el viari i gaudien totes dues vies de les prerrogatives estatals, per ser considerats una sola via oficial.
Per a acabar, parlarem de la tercera ruta citada al principi de l’article. Fou descrita per al-Idrisi, important cartògraf i geògraf ceutí del s. XII quan parla de les 59 rutes i 273 camins que recorren al-Andalus, en la denominada Tabula Rogeriana. Es tracta de la ruta que, seguint la línia de la costa, uneix els fondejadors i ports de l’arc mediterrani d’Alacant, Dénia, Cullera i València.
La idea és: vaja vosté per aquest camí si vol dirigir-se a qualsevol de les mansio del viari. Si en algun lloc troba un encreuament, agafe el camí que vaja a la mansio elegida, no es preocupe, segueix estant en la via principal, com s’indicava en el viari.
Per a nosaltres, aquesta tercera i última ruta confirma l’existència del traçat de la Via Augusta costanera i, per tant, de la Via Heracliana, ja que suposa la prolongació de l’ús d’aquestes amb les necessàries noves modificacions i amb altres noms.
Així doncs, vist el quadre i aplicada la nostra hipòtesi proposem, per concloure l’apartat de la Via Augusta, que:
Curiosament, seguint les indicacions del geògraf al-Idrisi, aquest itinerari està acompanyat per una segona variant que passava per Crevillent, Biar, Xàtiva, València, etc., que correspondria a la Via Augusta interior.
- L’Itinerari Antoní és, per a nosaltres, la representació més fidedigna dels viaris romans, tal com ells els utilitzarien, amb les mansio principals marcades en una sola línia. Els Vasos Apol·linars confirmarien la validesa d’aquesta afirmació.
Al-Idrisi parla també de l’existència de camins que, fora de les rutes principals, unien ciutats com Alzira i Xàtiva, Xàtiva i Dénia, Xàtiva i Cullera, Alzira i Cullera, etc., que completen la descripció realitzada per nosaltres en la Via Augusta.
- L’Anònim de Ravenna i la Guidonis Geographica són l’adaptació posterior dels viaris romans i són la clau per a determinar l’existència de la doble Via Augusta en el tram Sucro-Elx ja que, en aquest, es constata la dificultat que tenen els seus autors per situar les noves ciutats costaneres en una via considerada interior. Tant és així que han d’indicar-ho en el viari col·locant la paraula “encreuament”.
L’estudi de les tres vies conflueixen en una afirmació basada en la nova hipòtesi de lectura de la Via Augusta presentada: la possibilitat, quasi certesa, que la Sicana ibera, la Sucro romana i la Hins Colira d’època andalusina es troben en la desembocadura del riu Xúquer i que totes tres estarien ubicades en l’actual Cullera, per on obligatòriament passaven les vies estudiades a la fi d’aprofitar-ne la importància portuària i estratègica.
- Que aquesta duplicitat de la via es dóna a partir de Sucro, única mansio costera ressenyada a la Via Augusta en època romana, en el tram Sucro-Elx. - Que les dues vies són d’igual importància, una que va per l’interior (València, Cullera, Xàtiva, la Font de la Figuera, Asp, Elx) i una altra per la costa (València, Cullera, Elx). Entre aquestes últimes s’intercalen Dénia i Alacant posteriorment, la qual cosa ens indica que, com diuen les fonts, Sucro estaria situada en la costa, en la desembocadura del riu homònim, com Sicana en la Via Heracliana a la desembocadura del riu Sicà.
Així doncs, esperem obrir un xicotet debat que siga útil per a la comprensió del traçat de les rutes esmentades.
79