aquesta sinó la de Camí de la Muleta, precisament a causa que una “muleta”, com reflecteix el diccionari, és una barqueta menuda de riu, de fons pla i de poca càrrega. De moment, però, no he pogut trobar un document que prove que s’utilitzara la sirga en lloc dels rems.
3.5. Camí riberenc
Es caracteritza perquè segueix la vorera d’un corrent fluvial. N’és un exemple clar el Passeig del Riu, en el marge esquerre, per a la construcció del qual la Direcció General d’Obres Públiques va concedir a l’Ajuntament de Cullera la preceptiva autorització el 3 de maig de 1915. També és possible classificar com a camí riberenc la Senda de l’Estany.
Encaixen en aquest perfil el Camí del Ràfol —en l’itinerari del qual hi ha el Molí Gran (o de la Marquesa), en desús, i les runes del Molí de Cardona—, el Camí de la Raconada —on encara es pot endevinar el Molí Cremat, malgrat la forta degradació que pateix— i el Camí del Rafal —antigament anomenat Camí de Benavaquil, al principi del qual s’alça l’edifici del Molí de Bou (o de la Concepció), també conegut com el Molí de Jaume.
3.6. Camí carener
Camí que ressegueix el cim d’una carena orogràfica. És el cas de la Senda de la Lloma, homologada com a senda PR CV 336, bona part de la qual transcorre pel cim de la Muntanya de Cullera.
3.7. Camí de flanc
3.10. Camí esglesier
Utilitzat per a la conducció a esglésies o ermites, o bé, en les romeries locals. Deixant a part les revoltes del Castell —les velles i les noves (1807) —i l’Entrada de l’Ermita, el casos potser més emblemàtics són el de la Senda de Santa Marta i el de la Senda dels Sants de la Pedra. Els camins esglesiers —i exactament el mateix es podria dir dels camins careners— no estan destinats a l’ús agropecuari i, consegüentment, no és possible assimilar-los amb els camins rurals.
Camí que passa tot planejant per la part mitjana del vessant d’una vall o d’una muntanya. Un bon exemple n’és —o, millor dit, fou— l’esmentat Assagador de la Dula, situat a mitja muntanya, a l’alçada del Racó.
3.9. Camí moliner
3.8. Camí de sirga
La sirga és una corda que serveix per a estirar una embarcació des de terra per a fer-la anar d’una vora a l’altra d’un riu o per a fer-la avançar a contracorrent.
3.11. Camí fronterer
És el que marca la línia divisòria entre dos o més termes. D’una part, el camí simplement anomenat l’Assagador, que pel terme de Cullera va paral·lel a la Séquia de la Ratlla —aquesta íntegrament dins el terme de Tavernes de la Valldigna—, se situa en el límit d’ambdós municipis. D’una altra part, el Camí de la Partició —mig carrer, mig camí—, que naix de la carretera CV-502 i aboca a la mar, separa els llogarets del Mareny de Sant Llorenç i el Mareny de Vilxes i, per extensió, els termes de Cullera i Sueca.
L’Entrada de l’Estudiant en altre temps es deia Entrada de la Barca perquè al final d’aquest camí va haver-hi en moments puntuals una embarcació menuda per a passar a l’altra riba de l’Estany. De fet, ja el rei Felip III (IV de Castella), en data 13 de juny de 1634, va atorgar a la Vila de Cullera —qui oferí al monarca en substanciosa contraprestació “un servicio de quince mil reales castellanos, moneda doble de plata”, com apunta Andrés Piles— el privilegi de concessió perpètua de l’administració del pont del Xúquer i barca de l’Estany.
Endemés, el meu predecessor en el càrrec de cronista, el senyor Francesc Giner, insistia a mantenir que la denominació correcta del Camí de la Moleta, que enfronta amb el Camí de l’Estudiant, no havia de ser
3.12. Camí mutilat
L’extensió de la via ampla de ferrocarril Silla-Cullera fins a Gandia en 1973 i, un any després, el desviament de la carretera nacional de València a Alacant, amb la construcció d’un nou pont sobre el Xúquer, 58