Llibret de la Falla de Sant Roc 2014 de Torrent by Falla Sant Roc Torrent

Llibret de la falla

Sant Roc

Torrent 2014

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XXXVII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.org

Edita: A. C. Fallera Plaça Sant Roc Gómez Ferrer i voltants Portada: Calo Carratalà Coordinació: Àrea de Cultura Correció: Maria Giménez i Serrano Explicació de les Falles: Ramón Estellés i Feliu Fotografies representants: Sofia Simó i Benavent I·lustracions: Calo Carratalá Fotografies: Alejandro Alfaro i Moratalla Arxiu Falla Plaça Sant Roc Gómez Ferrer © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Fallera Plaça Sant Roc Gómez Ferrer i voltants Depòsit legal: V-206-2011

Estimats amics de la falla Sant Roc de Torrent: Després d’uns quants anys torne a presentar-me davant de tots vosaltres com al president de nostra benvolguda comissió. Sabem que els temps que corren no són fàcils, però “al mal temps, bona cara” diu el nostre refrenar i precisament d’esta màxima es nodrix l’essència de la festa fallera. En 2014 ens ﬁquem al front de la falla per tirar endavant i continuar apostant per la cultura i les tradicions valencianes. En uns dies el nostre Cant de l’Estoreta omplirà de càntics i rialles la nostra placeta, les cavalcades ixiran al carrer, la festa s’expandirà per cada racó de Torrent i això és a soles possible gràcies a l’esforç de vosaltres, els que llegiu este llibret: fallers, comerços, col·laboradors i amics de Sant Roc que treballeu conjuntament per este somni. Gràcies a vosaltres podem compartir somnis i fer-los realitat. Parlem dels somnis de Laura i Arnau, i com no, de la meua companya Encarna. A vosaltres i als vostres familiars a soles us puc donar les gràcies per representar nostra comissió en este any tan important. No voldria concloure el saluda sense dirigir-me a tots els nostres veïns, a la barriada, ja que amb la vostra desinteressada ajuda feu possible el sentir primitiu de la falla: un conjunt veïnal implicat en una causa concreta. L’objectiu és seguir lluitant per la cultura, les tradicions i l’autèntica activitat fallera. Espere que tingau unes bones falles Enrique Besó i Mendoza President de Sant Roc

Amics i amigues de Sant Roc. Des de fa uns quants anys sóc membre d’esta comissió i mai haguera imaginat que anava a ser la comissió més important de la meua vida. Vaig conéixer ací al meu home, vaig guanyar una família plena de sentiment faller. Forme part de dos penyes alhora. Tinc amics i amigues que estime molt per tota la comissió. He viscut naiximents, bodes, cavalcades, crides, Falleres Majors i Presidents durant anys i he gaudit amb ells cada moment. Què més podria demanar? Ser Fallera Major en un exercici tan complicat per les circumstàncies econòmiques és una doble responsabilitat. La crisi afecta tots els hogars i això i tot, no és un obstacle per a que les falleres i fallers d’esta comissió estiguen cada dia treballant per una festa de tanta diversitat humana. Este any tinc l”honor de compartir moments especials junt amb Mendo. El president que amb ajuda d”una directiva valenta farà lo impossible per dur endavant una il·lusió. Gràcies de tot cor. La meua predecessora, Laura Lapeña. Ha deixat un llistó molt alt. Ella ha demostrat que es pot guanyar el cor de tots els fallers d”una comissió. Espere que este any representant-nos a la Cort gaudisques de la mateixa manera. I com no, Arnau, un príncep faller. Quin honor! Fill d”una família fallera en la que he viscut tantes coses boniques. Els pares, persones grans i de bon cor. Laura, la Fallera Major Infantil. Espere que gaudisques per segona vegada del teu regnat. La teua família està demostrant que són fallers de solera. Gràcies per ser com sou. Vull donar les gràcies a tots i cada ú dels meus amics fallers. Sou molts. El meu cor està ompliguent-se d”amor per tots els que esteu ahí. La meua fotògrafa, la meua pentinadora,els meus amics que sempre estan per ajudar-me, la meua família a la que he ﬁcat en un embolic. Gràcies de cor. I sobre tot gràcies “Sibe” (viçantin), Gràcies Meritxell. No puc deixar de nomenar al meu sogre, al meu record. Paco, Va per tu! Per últim demanar un desig, que tota la meua família tinga salut i força per tal d’aconseguir que este any siga meravellós i tots els fallers i falleres pugam gaudir d’una festa que unix famílies i crea cultura.

Encarna Red贸n Garrido Fallera Major falla Sant Roc 2014

Lema:

El Bos贸 de Higgs Artista: Paco Giner

Esta és la llegenda magna, senyores i cavallers, de la falla més galana que enguany es planta a Torrent. Contarem de bona gana succeïts, casos i fets i com si adés fóra ara escriurem un bon sainet. Dels carrers que a esta plaça de sant Roc el cap han tret vindran amb la cara alta personatges ben discrets. Ells ens contaran la xala d’esta falla sorprenent que encara que falte pasta sobreïx en sentiments.

Anem cap a la plaça de sant Roc

N: Emparín, bonica, baixa! E: No baixe, que no tinc temps. N: Si no véns, tornem a casa, que sense tu no som res. E: No ens acompanya la Blasa? N: Al costadet meu la tens. B: Vinga, va, no tardes massa. N: Corre, afanya’t, t’esperem. E: Ací estic. Què contes, Blasa? B: Tinc un mal presentiment. E: No tingues por, carabassa! N: Ale, au, ja m’han dit què és.

Si voleu saber qui planta sobre l’escenari els peus, personatges i companya amb gust els presentaré.

B: Conta prompte. E: Calla, Blasa. Corre, va, el descobriment. N: L’han vist molt prop d’esta casa. B: Ací, al coret de Torrent?

Tres dones de bona raça de les que sobra a Torrent, Emparín, Neleta i Blasa, faran els millors papers.

N: El mateix que vist i calça! B: Ai, Senyor, de què parleu? E: Esta xiqueta ja em cansa. No recordes, troç de cep?

Després vindrà algun comparsa, una falla i esta veu, uns ninots de bona traça i un muntó de bona gent.

B: La meua idea no alcança. N: Para, Blasa. T’ho direm. E/N: Han trobat en nostra plaça el Bosó no sé què més...

Empar és valenta i franca, Neleta encara ho és més, però Blasa és una pansa que Déu sap de quin món ve.

B: La mare de Déu em valga! Collins, xiques, això què és? E: No faces patir a Blasa, que la pobra no ho mereix

Elles, per fer comparança, sóm com els tres mosqueters i alhora les tres en dansa, juntetes, van al carrer. Els han dit que a Torrent passa un gran esdeveniment i com ninguna s’espanta corren a trobar-se amb ell.

N: Una cosa que quan passa si la mires no la veus, però està pertot clavada i sense ella no hi ha res. B: No sé si sóc soca o fava, però encara ho entenc menys. N: Prompte, anem cap a la falla. Allí t’ho aclarirem.

Les tres, amb molt bona marxa, cama forta i pas lleuger arriben a esta gran plaça de san Roc que tots sabeu. Davant la falla, el Bosó i Higgs Admirada s’arravata l’ànima en trobar de ple la immensa falla que abasta tot l’espai, de terra a cel. B: Oi... quina barbaritat! N: Allò de dalt diuen què és. E: Jo el trobe un poquet passat... molt redó... de pes, s’entén. B: És ben bonic i un grandàs Com ha parat a Torrent? E: L’alcaldessa, tu ja ho saps diuen que alça molt de pes. N: Igual que la Català. B: Consellera, quasi res! E: I, d’Encarna, què em diràs? B: És la que més de les tres! E: Una xica molt capaç. B: Això. N: Clar que sí. E: Que, que! B: On hi ha gent tan principal... N: Blasa, quanta raó tens! E/N: Li fem la volta o ten’n vas? B: Em quede que ho tinc tot fet. N: Ja li has deixat preparat l’esmorzar al teu Pepet? B: Res precís li ha de faltar que ben reguanyat ho té. N: La tindràs com un cabàs! B: Xica, quina llengua tens! E: Qui el porta ferm de la mà? N: L’amo, el Higgs, un estranger. B: Este encara és molt més gran. E: Com que és el coronament...

N: És científic principal de tota Europa i més gent. B: Encarna l’ha convidat? E: És fàcil. Segurament. Les tres plegades de mans ponderen el gran talent que a nostra casa ha portat un tema tan imponent. El Bosó fa el que vol La falla vol fer bondat i ha fet un esforç immens. La Ciència ha aportat el més gran descobriment. Amunt tots sense parar amb un treball contundent. Les ciències van avant però ningú les entén. Ens fa per imaginar i això no sempre està bé, perquè ens podem marejar si seguim l’aire dels temps. Molta crisi i poc treball, molt de lladre i mala fel. Són anys de dificultats, només que se salven ells! Polítics empapussats i empresaris amb verguers, contra hòmens destrossats, decebuts i famolencs. Ens fa falta imaginar que tot ho podem refer, que amb treball podem guanyar un futur que ja és present. A un científic consagrat li demanarem consell. Ell té una mascota gran que moltes coses sap fer. Bosó es diu l’animal. Si és persona, o no, no ho sé, no és granota, ni pardal, ni gos, ni gripau, ni serp.

Sembla un mag fenomenal que administra molts secrets. Pot fer caure un gran estat una església o un govern. E: Sí que pareix important, té pinta de senyoret. N: Falta que ens puga ajudar, fer guerra és el que volem. 1. El Bosó ens fa viatjar B: Per què vos heu d’enganxar? Proﬁt en traureu poquet! Més val deixar tot passar! Total, sempre menjarem! N: La teua melsa m’espasma E: Jo és que ara et mire i no et veig. N: Tot desfet i tu tan mansa! E: Pareixes un borreguet. N: Mira amunt, veges la falla, i el Bosó, què penses d’ell? Mira’l als ulls i viatja. B: Ui, com roden! Ai, que bé! Este món a pocs agrada cerquem-ne un en paral·lel on la veritat ens valga i el valor es pague bé. Mireu-vos la diputada que cobejança no sent i el suplement no demana per viure en un altre indret. La gent que alça el braç i parla quan algun problema té, no espera que un altre ho faça ni el fa xixines després. L’empresari que quan passa, normal, algun mal moment, no fa fora ni despatxa la gent, al primer moment. El jutge que igual balança li posa a un ric que a un pobret i no deixa sense causa els delictes de diners.

Una dentadura sana siga qui siga el xiquet, ben nodrits en cada casa, amb els llibres baratets.

B: Ai, Senyor, jo és que pensava... N: Ui, què diu aquell cartell? E: No pot ser, la vista enganya... Diu que l’ha abaixat al deu!

A la presó, sense pausa, entrar sinistres banquers i que li tornen sa casa a uns quants milers d’innocents.

N: Al deu, què? Esta què parla? B: Jo què sé. Jo no m’hi veig. E: Al deu, l’IVA! Açò és baixada no pujada al vint-i-tres.

2. El Bosó ha reduït l’IVA

N: I la música? I la traca? Teatre i cine, també? E: No, res més, la sort s’acaba, sols afecta als monuments!

N: Blasa, desperta’t, què et passa? B: Ai mare, quin patiment! He vist en una passada este món tot del revés!

3. El Bosó pot tornar el mal en bé

E: Això és el que feia falta, un canvi, que es moga el vent i que s’emporte la barca a una platja diferent.

B: Açò s’haurà d’arreglar! N: Oi... xica. Què dius? Tu sents? E: Al ﬁnal, ha despertat! B: Què? Com? Quantes són? Què he fet?

B: No et faces tu l’avançada. N: Xica, per què no ho pot fer? B: Perquè quan toca badana parla molt i no fa res!

El Bosó pot implicar coses que ningú comprén, pot els pensaments canviar i tornar el mal en bé.

E: Ah, bandida! Digues! Parla! N: Vinga, au, que ho vull saber! B: Quan el teu home s’enfada, fas la moixa i no et mous gens!

El planeta està corcat de guerres i enfrontaments, Sudan, Corea i Irak i l’Afganistan també.

E: Del meu home, ni paraula, que jo me l’apanyaré. N: Collins, Blasa, què dius ara? B: Com ella ha parlat del meu...

Síria una guerra gran porta avant, en un infern. Per milers els van matant, moren dones i xiquets.

N: Queda molta falla encara. El Bosó, xiques, mireu! Es fa menut i s’agranda, quan vol, com més li convé.

B: Senyor, quantes guerres hi ha! E: I els xiquets? Mira’ls, pobrets... N: L’artista ho ha treballat, no li ha quedat fora res.

B: Ai, si l’IVA ell l’abaixara... quedaríem tots contents. Si al Montoro ell convidara a vore, en Falles, Torrent... B: Si, amb sort, l’impressionara... E: Els collons! N: Això mateix! E: Si és més ﬁga, el món s’aplana! N: Si m’ho conten, no m’ho crec!

B: Estem en conformitat... E: No cavil·les, que hi farem! N: Un angelet que ha passat... B: Està clar, ja renyirem... B: Si eixos ulls tan ben pintats del Bosó foren valents, podria tot transformar i el món prendre un nou alé.

N: Molta faena tindrà. E: Conﬂictes té el món sencer. N: Igual s’enfada el Vedat i fem palletes, no creus? B: Això ací no pot passar... E: Com van les coses, no sé. B: No ho permetrà Català. N: Català... precisament... L’artista ha representat un món convuls i dispers, per molts punts està enguerrat malparit i contrafet. 4. El Bosó no ha de caure en mans inadequades Si el Bosó fóra capaç i tinguera un gran poder no hauria de caure en mans d’un polític fetiller. Ni d’empresaris falsats ni mesquins, ni mentiders, ningú que no tinga sang per fer el que s’ha de fer. E: Xe, com de bé ho ha expressat l’artista en este quadret! N: Tota l’escena ha brodat, no pot afegir-li més! E: És una empresa abusant. N: I un treballador manset. E: Fa més hores que ha cobrat. N: Matina en festes també. E: Mai a una ordre s’ha negat. N: Vore, oir i no dir res. B: Xiques... que ben coordinat porteu este parlament! E: Blasa, calla, que no ho saps? N: No està clar què ens estan fent? E: El volen submís i sec. N: Sord, pilota, mut i esquerp. B: Però, dones, a quin sant... Damunt l’amo, no pot ser! I deixeu-vos d’alternar! Ui, senyor, quin pensament...

E: Cor de rave conﬁtat, que no veus la que han armat! N: Ve una crisi i és el cas que la paga qui no en té. B: Mireu, jo no puc parlar, que tinc just l’enteniment. Pense jo que els governats volen que tot isca en bé. E: Tu ho has dit, clavell colrat, el tens d’allò més justet. Si no és perquè no has fet fam et donava un bon bufet. Les gràcies Estes dones han mirat una falla de talent, a la plaça principal de totes les de Torrent. A un bosó li hem dedicat uns poemes molt ben fets, el qui no els vullga mirar no imagina el molt que perd. I, a més, han eixit barats perquè no és moment ni temps de fer caixa ni cobrar a qui la bossa ha de fer. S’ha de fer perquè plantar una falla és el deler d’una gent i d’un casal que admira el poble sencer. Les tres amigues hauran de reprendre els seus quefers però prompte tornaran a passejar els carrers. Faran festa i gaudiran de les xales i el concert, i al ﬁnal voran cremar la falla, com ha de ser. I jo me n’hauré d’anar agraït i satisfet perquè Emili m’ha donat un regal que no meresc.

Junta Executiva PRESIDENT: VICE-PRESIDENT 1º: VICE-PRESIDENT 2º: SECRETARIA: TRESORER: DELEGAT DE FESTEJOS: VICEDELEGAT DE FESTEJOS: VICE DELEGAT DE FESTEJOS: VICE DELEGAT DE FESTEJOS: DELEGAT DE LOTERIA: DELEGAT DE CULTURA: DELEGAT D’ESPORT: VICEDELEGAT D’ESPORT: DELEGADA D’INFANTILS: VICEDELEGADA D’INFANTILS: VICEDELEGADA D’INFANTILS: VICEDELEGADA D’INFANTILS: DELEGAT ACTIVITAT DIVERSA: DELEGAT ACTIVITAT DIVERSA: DELEGAT ACTIVITAT DIVERSA; DELEGAT DE CASAL: VICEDELEGADA DE CASAL:

ENRIQUE BESO MENDOZA FCO. JAVIER SERER SENA ALEJANDRO ALFARO MORATALLA MADOS ZAMORANO CASTILLO JOSE ORTI PEREZ RAFAEL VILAR FRIAS ANA ORTIZ BONO JOSE OLMOS GIL SERGIO FIDES DUQUE SALVADOR MIQUEL ALABARTA EMILIO GARCIA GONZALEZ JESUS RAMOS RODRIGUEZ FELIPE BESO MARTINEZ VIKI MIQUEL CARRATALA AINHOA ESQUIVEL OCHOA ENCARNA REDON GARRIDO MªANGELES ORTI MAS VICENTE SEREIX BENITO FERNANDO CASABAN TORDERA JUAN MIÑANA FAYOS ANTONIO ESQUIVEL RAMIREZ FRANCISCA MARTINEZ GALINDO

Els Fallers ALABAJOS CHISBERT, FELIPE

ESQUIVEL RAMIREZ ANTONIO

ALABARTA CUEVAS, RAFAEL

EXPOSITO LOPEZ, PEDRO

ALEJANDRO IBORRA, JUAN VICENTE

FABIA CALATAYUD, ISMAEL

ALEJOS ZOMEÑO, IVAN

FABRA MORENO, RICARDO

ALFARO MORATALLA, ALEJANDRO

FERNANDEZ CHAPARRO, DANIEL

ANCHEL ANDREU, MICHEL

FIDES DUQUE, SERGIO

ARROYO ARIAS, JOSÉ

FURIO LOPEZ, LUIS CARLOS

BARBERA LAHIGUERA, SALVADOR

GARCIA ALPUENTE, FELIPE

BARBERA LAHIGUERA, SANTIAGO

GARCIA ANCHEL, SERGIO

BESÓ MENDOZA, ENRIQUE

GARCIA BENITO, JOSE LUIS

BESO MARTINEZ, FELIPE

ORTIZ DIAZ, PEDRO

BONO LLUCH, DAVID

GARCIA GONZALEZ, EMILIO

CABRERA CABELLO, FRANCISCO

GARCIA MORENO-MORA, RAUL

CARDONA CABALLERO, EMILIO

GARRIDO RAMIREZ, JAVIER

CARRION DOMINGO, ALEJANDRO

GIMENEZ LARA, LUIS MANUEL

CASABAN TORDERA, FERNANDO

GONZALEZ MARTINEZ, JOSE MANUEL

CERVERA CARRATALA, JUAN CARLOS

GONZALEZ MILLAN, ANTONIO

CHAPARRO MARTINEZ, JOSE LUIS

GRAN MIÑANA, GUILLERMO

COGOLLUDO MARTINEZ, JOSE LUIS

GUAITA ALVAREZ, DANIEL

CORTIJO SEREIX, ANGEL

HERRAIZ CALLEJA, JOSE

HERRAIZ RODRIGUEZ, JOSE

SERRANO RODRIGUEZ, LUIS

JUMILLA HERNANDEZ, JUAN ANTONIO

SILLA MARTINEZ, JULIO

LLOPEZ VIVO, TOMAS

SIMARRO VAYA, AGUSTIN

LOPEZ-GARCIA MIGUEL, JOSE LUIS

SIMO BENAVENT, JAVIER

LOPEZ VILAR, DANIEL

SIMO BENAVENT, JUAN

MANJON OSMA, JESUS

SIMO BENAVENT, VICENTE

MARTINEZ LECHIGUERO, PEDRO

SIMO LOZANO, VICTOR

MARQUES REPARAZ, MIGUEL ANGEL

SUAREZ RUIS, MANUEL

MIÑANA FAYOS, JUAN

TRIGUERO GABALDON, JESUS

MIQUEL ALABARTA, SALVADOR

VALOR MARTI, ALEX

MIQUEL CARRATALA, SALVADOR

VALOR MARTI, JOSE

MOLINS BENAVENT, JOSE

RUBEN VARELA LOPEZ

MONROY LIZANDRA, CRISTIAN

VENDRELL RUIZ, RAUL

MUÑOZ VENDRELL, MIGUEL

VILAR FRIAS, RAFAEL

NOTARIO LOPEZ, MIGUEL ANGEL

VILLANUEVA FORCADA, NACHO

OLMOS GIL, JOSE

ALFARO NOHALES, IVAN

ORTI FENOLL, JOSE

CARDONA GOMEZ, XAVI

ORTI MUÑOZ, JOSE MANUEL

GARCIA APARISI, CARLOS

ORTI MUÑOZ, XIMO

GARCIA FERRIS, OSCAR

ORTI PEREZ, JOSE

LOPEZ VILAR, DANIEL

PALOMARES ROIG, SALVADOR

LLOPEZ GUEROLA, ALVARO

PERALTA GARCIA, JAVIER

ORTIZ BONO, JORGE

PERIS GUTIERREZ, FRANCISCO

RAMIREZ RIVELLES, CARLOS

PILES MARTI, JOSE

ZAMORANO CASTILLO, EMILIO JOSE

PILES ORTI, VICENTE

AGUADO SILLA, BEGOÑA

RAMIREZ OLMO, JOSE IGNACIO

ALABAJOS CHISBERT, VIRGINIA

RAMOS LIMA, MACARIO

ALEJANDRO CAMPOS, SILVIA

RAMOS RODRIGUEZ, JESUS

ALMERICH CHULIA, ANA

RODRIGUEZ GUEVARA, SERGIO

AMADOR PUGA, TAMARA

RODRIGUEZ TORRECILLA, RAFAEL

ANCHEL ANDREU, ELVIRA

ROYO GIMENEZ, FRANCISCO JAVIER

AERNAS MIL, CARLA

ROYO GIMENEZ, JOSE RAFAEL

ARROYO BOSCÁ, SANDRA

ROYO MARTINEZ, JOSE

BALDOVI ORQUIN, MªJOSE

ROYO MARTINEZ, RAFAEL

BAÑULS TARREGA,Mª TERESA

RUIZ CARRATALA, VALENTIN

BAREA CARRASCOSA, MERCHE

SANCHEZ MARTINEZ, JUSTO

BELENGUER SANTOS, MªANGELES

SANCHEZ NARANJO, VICTOR

BLASCO NAVARRO, NIEVES

SEREIX BENITO, VICENTE

BONO LLUCH, MªAMPARO

SEREIX MORA, JOSEP

BONO LLUCH, MªJESUS

SERER SENA, JAVIER

BORJA LAPEÑA, MARTA

SERER SENA, JOSE

CABANES VAZQUEZ, MªPAZ

SERRANO MANSERGAS, LUIS VICENTE

CALABUIG CONEJEROS, ALICIA

CALABUIG CONEJEROS, AMPARO

PALOP CASANOVA, AVE Mª

CAÑAS MUÑOZ, MªVICENTA

PILES ORTI, AMPARO

CASABAN DARIES, BEGOÑA

PILES ORTI, MªJESUS

CASTILLO VILA, MªDESAMPARADOS

RAMOS RODRIGUEZ, SILVIA

CERDAN DUQUE, LAURA

REDON GARRIDO, ENCARNA

CINTAS ROLDAN, MªPILAR

RODRIGUEZ TORRECILLA, MILAGROS

DARIES ANCHEL, MªCARMEN

RODRIGUEZ TORRECILLA, DORI

ESQUIVEL OCHOA, AINHOA

ROYO JIMENEZ, INMACULADA

ESQUIVEL OCHOA, SILVIA

ROYO TORDERA, LOURDES

FAUS SANSÓ, AMPARO

ROYO TORDERA, MªJOSE

FERNANDEZ CHAPARRO, MªJOSE

SANCHEZ NARANJO, MAICA

FERRIS GIL, MªANGELES

SANCHEZ SALAS, AFRICA

GARCIA ANCHEL, CRISTINA

SANCHEZ SANCHEZ, TOÑI

GARCIA ESPINOS, ESTHER

SEBASTIAN BAYARRI, ESTHER

GARCIA TANCO, CARMEN

SENA VILLARROYA, FINA

GOMEZ PEDROS, EVA

SERER SENA, MARIA

GOMEZ PEDROS, LAURA

SERRANO JUAN, MARISOL

GONZALEZ LOPEZ,NURIA

SERRANO MANSERGAS, MªPILAR

GONZALEZ RODRIGUEZ, REBECA

SILLA DARIES, ANA Mª

HERRAIZ RODRIGUEZ, MIRIAM

SILLA GARRIDO, MAMEN

JUAN FORTEA, LAURA

SILLA GARRIDO, NOELIA

JUAN FORTEA, MAITE

SIMARRO GONZALEZ, ISABEL

LAPEÑA TOLEDO, LAURA

SIMO BENAVENT, SOFIA

MARQUES DARIES, PATRICIA

SIMO ESQUIVEL, MIRIAM

MARTINEZ GALINDO, PAQUI

SIMO ORTI, LAURA

MARTINEZ ORTI, MªCARMEN

SOLER LAGUNA, ESMERALDA

MAYORGA OJEDA, ROSA

TORRES SERRANO, SABRINA

MIL COMES, AMPARO

VIGO VILAR, ANGELA

MIQUEL CARRATALA, VIKI

VILAR FRIAS, PILAR

MONTESA BONO, AMPARO

YAGO GONZALEZ PAULA

MORA ALMERICH, MARIVI

ZAMORANO CASTILLO, MªDE LOS

MORA ALMERICH, VERONICA

DESAMPARADOS

MORENO SANCHIS, AMPARO

ARENAS MIL, NATALIA

MORODER ANDREU, TERESA

AVIÑO SANCHEZ, ARABIA

MUÑOZ GIMEMEZ, PAULA

GONZALES PERIS, CARMEN

MURGUI CEPILLO, Mª CARMEN

GRAN MIÑANA, PAULA

OJEDA GARRIDO, ROSA

NAVARRO BAREA, PAULA

ORTI ESTIGUIN, LAURA

RODRIGUEZ GUEVARA, SHEILA

ORTI FERRER, LORENA

TORRENT MEDINA, GEMMA

ORTI MAS,MªANGELES ORTIZ BONO, ANA PALAZON BERMELL, AMPARO

Recompenses Falla 2014 ARGENT TAMARA AMADOR PUGA MªJOSE BALDOVI ORQUIN MªANGELES BELENGUER SANTOS MªJOSE FERNANDEZ CHAPARRO NURIA GONZALEZ LOPEZ PAULA GRAN MIÑANA DANI GUAITA ALVAREZ AMPARO MORENO SANCHIS JORGE ORTIZ BONO AMPARO MIL COMES

OR NIEVES BLASCO NAVARRO MARTA BORJA LAPEÑA AINHOA ESQUIVEL OCHOA SALVA PALOMARES ROIG ALEX VALOR ORTI ARNAU MARTINEZ MIL LAURA EXPOSITO JUAN ENCARNA REDON GARRIDO

BRILLANTS JUAN CARLOS CERVERA CARRATALA

ANECDOTARI

FALLER

Polèmiques falles torrentines… boniques i ﬁnes! Aitor Sánchez Collado Periodista i membre de la Comissió d’Estudis Fallers Torrentins

Bronques, baralles, palets de premis tirats per terra, alegria, llàgrimes de felicitat i il·lusions complides són la paleta de colors que podem trobar en la ruleta de les falles de Torrent. Tot un compendi de sentiments bolcats envers d’una festa que es costeja amb la suor, diners i empeny dels torrentins que a cada pas de la història han format un calidoscopi festiu no exempt de polèmica. Tirem una mirada! Premis, palets, palets i més palets... polèmiques! “El meu regne per un palet”. Esta màxima és pròpia de molts fallers de la ciutat. De fet al llarg de la història els premis han sigut generadors de grans conﬂictes i polèmiques que encara la gent recorda. Mai en la vida un tros de tela havia signiﬁcat tant per a l’ésser humà i és que com déiem, la sang, suor i llàgrimes que de vegades costa aconseguir un premi té la seua recompensa en forma de reconeixement conjunt. A nivell de Torrent, una de les polèmiques més recordades a dia de hui està situada en la meitat de la dècada dels 90, quan una entrega de premis es va convertir quasi en una manifestació pública en contra del regidor de Falles d’aquell moment de l’Ajuntament de Torrent. Tal com arreplega el periodista Luis Arnal en el diari del 18 de març de 1994: “Les falles de Torrent exigent la dimissió del regidor de Festes durant l’acte d’entrega de premis.”Així doncs, podem llegir: La polèmica i l’enfrontament de les comissions amb els dirigents de JLF de Torrent (especialment amb el seu president i regidor de Festes, Juan López Castro), estan presidint les festes falleres de la població enguany. L’entrega dels premis celebrada en la vesprada de dimecres passat es va convertir, per part d’algunes comissions, en un acte de protesta contra els mandataris fallers. L’al·lusió més directa va ser la protagonitzada pels components de la falla Ángel del Alcázar (secció especial) que, al seu pas per la tribuna on eren entregats els guardons, al compàs de la música i davant dels membres de Junta Local i de l’edil, van corejar a tot pulmó “Castro vete ya!”. Era la seua manera de fer patent el seu desacord amb la gestió portada a cap en els últims temps pel màxim organisme faller, i particularment, amb la forma de concedir els premis d’enguany. Per la seua banda, la falla Toledo no es va quedar enrere. Res més arreplegar els corresponents guardons atribuïts per JLF en forma de banderins, els seus portadors els van posar boca per avall mentres era ovacionat pels seus companys de comissió. De fet, els dits banderins entregats per junta local a la falla Toledo es troba, com correspon, als peus dels monuments, però amb una excepció: en la falla major estan posats del revés (de manera que no es llig res) i en la infantil, simplement, tirat en terra. 1 Tot això sumat a la dura crítica posada en escena per la comissió de falla avinguda Segon tram durant la cavalcada del ninot, més la indignació que ha esclatat en la de Ramón i Cajal, arran de la concessió dels premis, han convertit la festa de 1994 en la més polèmica dels últims temps. No en va, estes falles estan marcant una profunda divisòria en l’època de Lopez de 1 ARNAL, LUIS (1994): Levante, del 18 de març de 1994

Castro com a regidor i president. Tots els enfrontaments, fins ara latents, estan eixint a la palestra.”2 En 1994, la revista “Mundo Fallas” preguntava al regidor de falles, Juan López Castro, sobre la petició de dimissió a través d’un escrit entregat en l’Ajuntament per part d’un col·lectiu faller. Per la seua banda, el regidor va respondre l’escrit on demanava la dimissió de La Junta Local i a sols va ser firmat per 18 persones sense ser ratificat pels presidents. El periodista insistia en el fet que els fallers afectats asseguraven que Junta Local es va burlar d’una comissió de falla, a la qual cosa López Castro va contestar que: “Allò va ser un sobre en el que devia figurar els premis obtinguts i per un defecte de forma, per la pròpia dinàmica de la Secretaria de la Junta es va ometre donar bé la informació. Però mai una burla.” 3 I si es tracta de parlar de polèmiques i premis, la cosa està servida, a soles cal arribar a l’any 1999 quan en plena tribuna es va embolicar una …i de ben grossa. Un Error en la suma de la puntuació del jurat enfrontà a les falles de Torrent. El premi d’Ingeni i Gràcia infantil havia sigut donat per error a la falla Sedaví, però per error de suma de punts del jurat, el premi li corresponia a la falla Antoni Pardo. En el Levante del 18 de març de 1999 Amparo Barbeta escrivia el següent: “Dos hores després (de llegir l’acta del jurat) “i com a procediment de rutina”, segons el president de la Junta Local Fallera i regidor de festes, Alfred Domínguez, es van revisar les puntuacions. “Ens vam adonar que existia un error, perquè la suma no era correcta i immediatament es va intentar restituir l’error, perquè la falla premiada era Falangista Antonio Pardo i no Sedaví, com es va dir en un principi”, va indicar. La JLF va comunicar, segons ha pogut saber este mitjà, l’error a Falangista Antonio Pardo, però va obviar dirigir-se a la falla premiada, Sedaví. Sobre les huit de la vesprada, en ple acte oficial d’entrega de premis, va ser quan la comissió de Sedaví va conéixer l’error que els privava del premi. Entre els fallers de la comissió, es va deslligar la polèmica. Ningú acatava la nova situació. Els uns i els altres van començar a encastar-se en discussions que van restar lucidesa a l’acte. Els membres de JLF- que van assumir l’error de jurat que havia sigut anomenat per la junta central- no eixien de la seua sorpresa, davant de la situació van optar per donar una solució salomònica: que les dos falles compartiren el guardó. Però, en eixe moment, es va generar un altre problema, tan sols hi havia un palet i les dos comissions el volien. La JLF va decidir llavors no entregar el mateix a ningú i ajornar l’acte fins després de festes. Però no ha sigut esta l’única polèmica que s’ha suscitat en Torrent, ja que ahir va ser desestimada una impugnació realitzada per una comissió que estava disconforme amb el premi de carrosses. 2 3

ARNAL, LUIS (1994): Levante, del 18 de març de 1994 ORTIGUEIRA, GUILLERMO (1994): “Mundo Fallas”. Revista fallera. Valencia

Ahir, la polèmica es va adobar amb la insubordinació que el vicepresident executiu i les falleres majors li van donar a l’alcalde i al regidor de festes en un programa de la televisió local.”4 El diari La Opinión de Torrent també es va fer ressò d’una polèmica relacionada amb premis, parlem del concurs de playbacks infantils de la falla Sant Valerià. Corria l’any 2002 i davant de la queixa d’una de les falles participants pel resultat, se li va convidar a no participar en la pròxima edició del concurs. La falla Sant Valerià afirmà que no va haver voluntat d’ofendre a la falla Santa Llúcia (la falla afectada), però acusava a esta comissió de despreci a l’estavellar contra la paret el premi. 5 L’últim palet perdut va ser el de la falla Antoni Pardo en les falles de 2009. Esta comissió aconseguia per primera vegada el primer premi de la secció especial en la seua història, amb l’agreujant de que eixe màgic any van fer doblet, també amb el primer premi d’infantils. A l’hora de fer entrega dels premis, la Junta Local Fallera del moment va oblidar arreplegar el palet que regala Junta Central Fallera a la millor falla de la ciutat (en este cas la guanyadora de la secció especial). Degut a l’oblit la Junta Local va conveniar amb la comissió fer un sopar després de falla i fer l’entrega del guardó. Amb el pas del temps este tipus de comportament s’ha calmat...els fallers hem aprés a ser més cívics? O... Ens donen ja igual els premis? Siga com siga estes polèmiques són sempre un plat de bon grat per als diaris (i més ara els digitals) a l’hora d’oferir carnassa i obtindre així més compres de diaris o més visites en la web. Presidents, vicepresidents… i faixins Si els premis fallers són una gran font generadora de polèmica, no menys ho és l’aportació dels regidors de falles, presidents i vicepresidents de Junta Local al gros de la festa. Si repassem els últims anys, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diverses controvèrsies relacionades amb la gestió municipal i les pròpies falles. Cal ressaltar que els mitjans de comunicació no deixen escapar este tipus de notícies, perquè desprenen cert tarannà polític i són utilitzats a favor o en contra del govern de torn. En la dècada dels 80 ens trobem en un moment de plena efervescència de la festa a la capital de l’Horta Sud. Encetem una dècada en què dos Falleres Majors van ser triades per votació popular i a on al seu pit brillava per primera vegada al 1983 la joia que els identificava com a tal. Junta Local va traçar les demarcacions de les barriades, es creà l’emblema de la Torre per als infantils i es donà la primera recompensa de Torre d’Or amb Fulles de Llorer a Arturo Boix. És una dècada molt fructífera en la que aparegué un Mini-Granerer de butxaca, on el 18 de març se celebrava un dia de germanor i quan es comprà l’antic retaule de la verjurada que s’utilitzava en l’Ofrena. Les dos falles de Picanya s’independitzen de la Junta Local de Torrent, per crear la seua pròpia. Joan Josep Carratalà fou una figura clau en este moment. Un intent de reduir el nom de joves que formaven part de la Cort d’Honor va generar un rebombori en Junta Local i una dimissió en bloc que es va mitigar, per tal que prosperara el Primer Congrés Faller. Entre novembre i desembre 4 5

BARBETA, AMPARO (1999): Levante, 18 de març de 1999. AMATE, MANUEL (2002): La Opinión de Torrent, desembre, 2002.

del 1982 nasqué el nostre primer reglament faller. Com hem vist, en este època una de les figures més destacades en la història de la gestió de les falles de Torrent és Arturo Boix, vicepresident de Junta Local. Va arribar a este càrrec en 1983 i no ho deixarà fins 1991, sent la persona que més anys hi ha ocupat el nº1. La seua eixida de Junta Local no va estar exempta de polèmica. En la revista Mundo Falles se li preguntà al regidor López Castro sobre este tema. A la pregunta de...Qui va ser qui va cessar a Arturo Boix?, López Castro va contestar: “Ningú... si algú es va atribuir el càrrec de president serà el seu problema. Ell mai va poder ser president perquè el reglament faller ho impedix. El president nat és l’alcalde que delega en el regidor de torn, en este cas, a mi. Ell va ser triat en una assemblea vicepresident i no va acceptar. Això és tot.”6 I és que la figura d’Artur Boix continua molt present en les falles de Torrent, ja siga pels èxits aconseguits al col·locar en el mapa les falles de la ciutat i crear sinergies, junt les juntes locals d’Alzira, Borriana i Gandia en la dècada dels 80. O també per les polèmiques sorgides al voltant de la seua persona. En este sentit destaquem com a curiositat, que l’alcalde Rafael Marin el va proposar com a fill predilecte de Torrent. Tal com resa el periòdic Levante del 12 de març de 1985, la proposta d’alcaldia va ser secundada per una bona part dels regidors de la corporació, dies després va ser debatut pels presidents de falla, els que van demanar al regidor del grup independent de l’Ajuntament de Torrent, Jose Royo, que es discutira el dit nomenament. En la mateixa notícia es fa repàs de la vida professional i personal de Boix, així com els seus suggeriments de futur com: “La creació d’una falla i parador propis per a la Junta Local, així com una sèrie de xarrades i col·loquis a nivell de col·legis en què s’informe sobre les falles i el seu arrelament històric a València “vull que els xiquets ho siguen tot sobre les falles.” 7 Este desig es va quedar en l’aire, ja que van haver de passar 15 anys perquè les falles de Torrent tingueren la seua pròpia falla municipal (va ser en 2001). Precisament acabat de començar el segle XXI un rumor va córrer com la pólvora en les falles de Torrent. La faula es referia a la sobtada mort de Boix, la qual cosa va provocar que algunes falles encarregaren una corona de flors. La sorpresa va ser màxima quan en la desfilada de l’Ofrena, a l’altura del Bar Cantàbric, els fallers es paraven davant d’Arturo- que estava en la terrassa habitual del bar-, per a donar-li abraços, besos i riure de l’esglai generat per la falsa faula de la seua mort. En 2007 una altra polèmica saltà en el món de les falles, tal com titula Laura Ripoll en Les Províncies, “Una gestora substituirà fins a abril a la Junta Local Fallera de Torrent, dimitida en bloc”, este titular ve motivat després que l’alcaldessa, M. José Català, informara el vicepresident de l’entitat, Ricardo Meseguer, que seria cessat del seu càrrec. “Meseguer va declarar a este diari que el dilluns “l’alcaldessa em va dir que no em volia en la Junta per motius polítics”. El que ha sigut vicepresident 6 7

ORTIGUEIRA, GUILLERMO (1994): “Mundo Fallas”. Revista fallera. Valencia Levante, 12 de març de 1985.

durant huit anys va afirmar que “mai he amagat la meua afinitat al Grup Socialista” i va afegir que Català li va comunicar “que em va posar en el càrrec l’alcalde socialista i que ho sentia molt, però no em volia ací (…) Per la seua banda, l’alcaldessa de Torrent, María José Català, va declarar que este fet “no té més transcendència. Estes coses succeïxen quan hi ha un canvi de govern”. Català va afirmar també que la Junta Local Fallera “està subvencionada al 100% per l’Ajuntament, és l’entitat amb major vinculació a este i és un servici públic”.8 En 2008-2009 una altra polèmica va esguitar les falles des del punt de vista de la vicepresidència, és el conegut cas “del faixí groc”, en resposta a l’entrevista realitzada pel diari La Opinión de Torrent, el regidor de falles del moment, Miguel Monterde, va saldar el tema: “va ser una confusió. Segons el reglament intern, el president (de la Junta Local) porta el faixí de color groc, els vicepresidents grisos i la resta de Junta Local fallera, verd. Va ser un tema polèmic que no té més importància i per no fer-ho més gran l’alcaldessa, presidenta nata de Junta Local Fallera, va decidir un mateix color per a tots sense distincions a ningú, perquè no ho oblidem, tots treballem per la festa i volem el millor per a les falles i acertadament va tancar esta polèmica.” 9 Pirotècnia: “Creia que m’havia mort” Els accidents pirotècnics sempre són de rellevància mediàtica pel gran interés que susciten. Un d’estos va ser el que Torrent va viure en les falles de 1987, quan quatre membres de la Junta Local van sofrir un accident en explotar un caixó de “traca”. Així ho arreplega el diari Levante: “L’explosió va tindre lloc durant “la despertà” enfront de la casa de la Fallera Major. Els fallers de Torrent no recorden una festivitat de Sant Josep tan trista com la del dia d’ahir, en el que les falles van patir un dur revés al produir-se un lamentable accident de què van ser víctimes quatre membres de la Junta Local. Durant tot el matí del 19 de març no es va celebrar cap dels actes fallers programats, a excepció de la tradicional operació Quilo, que va tindre lloc en el més absolut dels silencis.”10 Els ferits, José Ribes Martínez, Pedro Gonzalez Herrero, Joaquin Requena i Antonio Vilanova foren els fallers implicats en este accident, d’ entre ells destaca el testimoni de José Ribes. El diari pubicà foto de l’accidentat en l’Hospital la Fe, on estava ingressat a l’espera de ser operat de les dos cames. “Vaig creure que m’havia mort”, va declarar a la premsa i recorda com la caixa estava plena de maslcets en terra. “Jo crec que va haver de caure alguna purna, i la caixa va esclatar com una bomba (...) l’esclat va tirar una porta d’acer, vidres” - tal i com es pot vore en una altra foto que il·lustra el lloc de l’accident. Recentment l’accident més gran que es recorda va ser en falles de 2011, quan quatre menors van resultar ferits al manipular material pirotècnic després de dos 8 RIPOLL, LAURA (2007): Las Provincias. 15 de septiembre de 2007. 9 AMATE, MANUEL (2009): La Opinón de Torrent. segona quinzena de 2009. N 152 (http://issuu.com/laopiniondetorrent/docs/152) 10 Andreu, Jose Vicente (1987): Levante, del 20 de març de 1987

mascletaes. Segons van informar fonts municipals, l’accident més important es va produir en el carrer Sagra, on van resultar ferits tres xiquets de 12 i 13 anys d’edat. Un d’ells presentava danys en la mà i un altre havia patit ferides en l’ull esquerre, mentres que el tercer havia patit danys de menor gravetat. Segons el comunicat policial, citat per fonts municipals, un dels xiquets accidentats portava el material pirotècnic en una bandolera i al preguntar-li per la procedència del mateix ha declarat que “ho havien agafat d’una mascletà després de la finalització de la mateixa, desconeixent de quina d’elles ha sigut”. L’altre accident es va produïr en el carrer Xocolater, passades les dos de la vesprada després de la finalització de la mascletà d’una comissió fallera, resultant ferit en la mà un menor a l’arreplegar un dels petards.11 Susto!.. quan la falla falla! Una altra font de polèmiques i algun que altre sobresalt és el tema dels monuments. Ja siga per accidents, per cremades d’esglai o per desqualificació en el concurs. Quan la falla falla...ja està el rebombori armat. Les falles de març del 2003 les recorden bé els fallers de Sant Roc, quan el monument principal va caure minuts abans de la Plantà. Tal i com indica La Opinión de Torrent: “El passat 15 de març, vora la mitjanit, va caure un dels ninots del monument. A partir d’eixe moment, membres de la comissió acompanyats pel propi artista faller no van descansar fins tornar-lo a plantar”.12 Un contra remat d’un pegàs recolzat sobre una televisió va caure a terra. En març del 2006 la falla de l’Ajuntament també es va portar un gran esglai, quan en el seu trasllat, ja que un dels remats principals va quedar enganxat amb una de les fileres de banderes del carrer Gómez Ferrer. L’altura de la mà del monument de Vicent Agulleiro va fer que a l’enganxar-se es magolara un dit i finalment s’haguera de desencaixar un braç del remat. Durant la nit la policia va extremar les mesures de vigilància, ja que recordem que en la plaça de l’Ajuntament de València la falla va patir un acte vandàlic. Una història pareguda és la que va ocórrer en les falles de 2009, quan a la falla carrer Benemèrita Guàrdia Civil se li va caure la falla sencera. Recordem que esta comissió acostumava a plantar els seus monuments per la tècnica de “al tombe”, una errada en el càlcul va produir que el remat format per dos marcians sobre una nau espacial es vinguera a terra, amb la conseqüent destrossa del cartró del remat. Finalment, van arreglar el problema amb la col·locació de teles. Un altre esglai molt semblant va ser el de la falla El Molí en les passades falles de 2011, quan algunes falles van mostrar la seua solidaritat i entregaren ninots a esta comissió que havia sofrit un accident al transportar la falla per a la seua plantà. O en 2012, quan 18 ninots de les falles de Torrent viatjaren rumb a Segorbe, concretament 11 Efe, Valencia (2011), en EL Mundo, del 19 de març de 2011 http://www. elmundo.es/elmundo/2011/03/19/valencia/1300566014.html 12 AMATE, MANUEL (20013): La Opinión de Torrent, març de 2003.

cap a la falla de la Plaça Almudín, pel fet que l’artista els va deixar la falla sense acabar. El gest de la capital de l’Horta Sud. La població de l’Alt Palància va celebrar la seua cremà el 31 de març, per això algunes comissions van guardar ninots del seu monument per a oferir-lo. Esta mostra era comuna en la dècada dels 80 o 90 quan a alguna altra falla de Torrent li ocorria el mateix. Però per a esglai, el de la falla Antoni Pardo en la cremà de 2004, quan el gran Neptú que rematava la falla obra del borrianaer, Sergio Edo, es va precipitar a terra degut a la roïna combustió del monument. El foc va començar a cremar el peu de la figura, únic punt de recolzament del remat, de manera que als pocs segons va caure sencera sense cremar. La falla va quedar totalment destrossada i el suro es va escampar per tot l’encreuament. Els cables de llum que travessen la façana del mercat de Sant Gregori a una finca van botar pels aires, junt amb part de les rajoles de la mateixa. Afortunadament no van haver danys personals. Cremaes accidentals podem comptar un fum, sobretot de les que les falles boten per l’aire quan l’última traca arriba a la fi del cadafal. Recordem casos, com la falla infantil de Nicolau Andreu de 1988 quan va enlairar-se diversos metres de terra degut a la borsa d’aire entre el gasoil i la pólvora. Un altre cas semblant el trobem en la falla adulta de Poble Nou de 1999, de Pascual Garrido, rematada per una parella de peixos que també va botar pels aires. La més recent que recordem va ser la de la falla municipal de 2010, un monument de Salva Fenoll dedicat a l’espai. A arribar la traca final, la base circular del monument es va enlairar i caure de colp a terra. Carrosses en flames: premi per a l’Avinguda Si tirem una ullada a altres cremaes alternatives, he de fer una parada obligada en la falla l’Avinguda, concretament, en les seues carrosses, han llegit bé. I és que malauradament esta comissió te la roïna sort d’haver patit dos accidents en les seues carrosses confeccionades per la comissió. De tots és sabut la rivalitat entre l’Avinguda i Ramón i Cajal però este premi, sense dubte, s’ho porta la primera en quant a l’annecdotari d’esglais. En 1991 la falla va patir la cremà sencera de la carrossa. Una vegada acabada la cavalcada del ninot, en arribar al casal, de la carrossa van començar a ixir flames amb la fallera major, Maria Jose Almerich, encara damunt d’ella. Finalment va tindre que tirar-se literalment de la carrosa i ser agarrada pels fallers. El gran barret de Mexicà que representava el carromat de fantasia va donar un bon esglai als fallers, però amb una alegria del primer premi. Esta roïna sort va tornar a repetir-se en 2009, quan hores abans de la cavalcada, a l’hora del dinar, una espurna d’uns petards del carrer van caure en el vehicle ple de paperets de colors i cotó en pèl. La part final, que simbolitzava un arc de Sant Martí entre núvols, va ser reparat ràpidament i amb la improvisació la comissió es va alçar amb el primer premi de carrosses confeccionades per la comissió. La Fallera Major, Flavia Mares, va ser l’encarregada d’arreplegar el palet.

Una altra carrossa polèmica, però no en flames, va ser la de Lope de Rueda a finals dels 80. “La informalitat d’un artista que va obligar a desfilar a peu a una falla de

Torrent”13 resava el titular aparegut el 15 de maç de 1989 al diari Levante. Parlem d’esta jove comissió per aquells temps que, tant en la cavalcada del ninot major, com infantil es van quedar sense carrosses, que havien sigut contractades a l’artista Franciso Ribes. Pintes, bandes... i polèmiques Per tots és sabut les polèmiques que es generen al voltant del món faller, en la convivència entre Corts d’Honor i Falleres Majors, però el que va ser inaudit és que un d’estos problemes esguitara als mitjans de comunicació. Com l’any 2001 quan “l’expulsió d’una fallera de la Cort va enfrontar al més faller de Torrent”, així deia el titular de La Opinión de Torrent de juliol del 2001. El regidor de falles, Alfred Domínguez, va obligar a readmetre a la jove per “indefensió”. Així consta en la notícia: “L’expulsió d’una fallera de la cort el passat mes de juny, per divulgar comentaris entre membres de La Cort ha creat un profund malestar dins del món faller. La fallera E.C., menor d’edat, va reclamar a través de sa mare la readmissió al considerar que la Junta Local Fallera es va extralimitar en les seues funcions. L’al·legació fallera ha sigut també recolzada pel regidor de festes de la localitat, Alfred Domínguez, al considerar que va haver-hi indefensió de la menor al no incloure’s en el mateix expedient els motius de l’expulsió.”14 Un altre cas diferent va ser el d’una component de la Cort d’Honor que va deixar el seu càrrec a les dos setmanes d’haver sigut triada i tres dies després de l’acte oﬁcial d’imposició de bandes. En La Opinión de Torrent de 2003 podem llegir: “Segons la protagonista, abandonava el seu lloc en la Cort per petició del seu president per a ostentar el càrrec de fallera major de la seua falla, ja que des de fa tres anys la seua comissió no havia tingut fallera major. La fallera va desmentir que la seua renúncia es deguera a no haver aconseguit ser Fallera Major de Torrent i al·lega motius de treball per a renunciar al càrrec.” 15 En$ ha tocat la loteria! Tindre una bona Cort d’Honor és una loteria, però si parlem d’este premi, parlem d’un nom propi: el de la falla Antoni Pardo. En març del 2002, La Opinión de Torrent arreplegava com a esta falla havia repartit 850 milions, encara que el total van ser més de 1.700 milions de pessetes en tot el municipi gràcies al primer premi. El número 45.156 va caure íntegrament en Torrent i va ser venut per l’administració número 2, que ja va donar este estiu un altre premi semblant en un bar proper. “En total, més de 10 milions d’euros, dels quals 5,5 foren a parar a la falla del mercat de Sant Gregori. Després de 32 anys jugant, pràcticament la totalitat dels fallers foren agraciats. Al dia següent la gran majoria va anar a ingressar els dècims en l’oﬁcina de la CAM, pròxima de Camí Reial, que va obrir a propòsit el diumenge”.16 13 14 15 16

Levante, 15 de maç de 1989 AMATE, MANUEL (2001): La Opinión de Torrent de juliol de 2001 AMATE, MANUEL (2003): La Opinión de Torrent, 2003. AMATE, MANUEL (2002): La Opinión de Torrent, març de 2002.

De la portada- plena alegria -ens traslladem en el temps a l’any 2010 quan la mateixa falla va aconseguir un altre primer premi en la loteria. El dissabte, 21 d’agost del 2010, va tornar a canviar la vida als fallers d’esta afortunada comissió. La falla Antoni Pardo va repartir 8 milions d’euros de la Loteria Nacional. El número 45.156, que ha sigut premiat per segona vegada, va deixar premis de 8.300 euros en participacions de 3 euros. Tal com narra també La Opinión de Torrent: “Com si estigueren en falles, el casal d’esta falla de la secció especial va tornar a celebrar la seua bona sort. Fa uns anys este mateix número, el 45.156 va ser afortunat amb un altre premi. En esta ocasió, han repartit íntegrament prop de 8 milions a raó de 60.000 euros el desé i en participacions de 8.300 euros. La bogeria va tornar a repetir-se per segona vegada en esta comissió de prop de 450 membres situada entre el carrer Pintor Renau i 25 d’abril, una de les més importants de Torrent. Fa uns mesos se va inaugurar el seu casal reformat completament amb una forta inversió. La primera vegada que els va tocar la loteria van reformar el seu casal, i ara, és probable que invertisquen part dels diners a cancel·lar la hipoteca. El número premiat, el 45.156, es va vendre en l’Administració número 2 de Torrent.”17 La falla jugava eixe mateix número des de 1976 i la sort va premiar la fidelitat. Si parlem de Loteria i de curiositats, ací teniu una mostra. Per primera vegada s’ajunten les paperetes de les actuals 29 falles de Torrent. Es tracta del grup de Falleres Majors de 2009 que han ajuntat participacions de totes les comissions de la ciutat per a la grossa de Nadal. Desgraciadament la sort va passar de llarg. Stop Casals! Les polèmiques, i de les serioses, que han envaït les falles en els últims anys han sigut les relacionades amb els condicionaments dels casals, la seua tipologia i la conciliació al descans del veïns i el dret de festa. La primera pedra d’este enrenou polític/administratiu el va ficar en la nostra ciutat la falla Cronista Vicent Beguer Esteve, que degut a denúncies de veïns va haver de tancar el seu casal. En maig del 2003 l’Ajuntament va clausurar el casal de les Terretes: “per protestes del veïns, la falla va haver d’organitzar els seus actes en el Centre d’Informació Juvenil o en altres llocs. Ara el president de la falla espera que les llicències arriben prompte per acabar abans del 15 de març.” Segons Ferran Martínez, president de la falla per aquell moment, els fets es remuntaven a octubre del 2000, data en què els veïns ja van arreplegar firmes perquè el casal no s’instal·lara. La protesta reiterada ha obligat a l’Ajuntament a demanar el tancament del local fins que no estiguera preparat, per a la qual cosa necessitava un projecte d’obra i per tant una llicència d’activitat.”18 Per la seua banda, altres falles com Nicolau Andreu també va tindre problemes judicials i finalment adaptà el casal. Els problemes amb els veïns van copar gran part dels anys anteriors, per això el Consell Valencià va donar llum verd al 17 http://laopiniondetorrent.es/not/45037/la_falla_antonio_pardo_reparte_8_millones_de_euros_de_la_loteria_nacional/ 18 AMATE, MANUEL (2003): La Opinión de Torrent, maig de 2003.

Decret 28/2011, de 18 de gener, pel que s’aprova el Reglament pel qual es regulen les condicions i tipologia de les seues festes tradicionals ubicades en els municipis de la Comunitat Valenciana, i l’Orde 1/2013, de 31 de gener, de la Conselleria de Governació i Justícia, per la que es regula el Registre de Seus Festeres Tradicionals, la declaració responsable sobre la seua tipologia i el model de cartell identiﬁcatiu. Així a hores d’ara distingim entre: Tipus A (locals en què únicament es realitzen tasques administratives, Tipus B (no oberts a la pública concurrència, podrien realitzar activitats lúdiques i d’oci dirigides únicament als membres de la comissió, Tipus C (oberts a la pública concurrència, subjectes a la Llei d’Espectacles i necessiten llicència d’obertura). Els xiquets també existim! Dins de les curiositats del món faller, cal ressaltar la labor del col·lectiu de xiquets que van conrear en els casals el seu esperit de cultura i tradicions. Des del punt de vista històric, les comissions infantils eren independents de les comissions adultes, encara que va arribar un moment que precisaven de la tutela d’una comissió de majors per a poder tindre carta de naturalesa. En la dècada dels 60 i 70 els xiquets comencen un procés d’ integració en el món faller i Torrent no serà aliena a este fet. Cada vegada tenen més protagonisme en l’esfera social i en el sí de les comissions. Dins de l’explosió festiva de Torrent es van crear els primers concursos infantils. Cal ressaltar el concurs del Cant de l’Estoreta, organitzat per la falla Sant Roc, o el de Teatre en llengua valenciana, així com el de declamació. L’onze de març de 1978 el Levante també acull la crònica del primer concurs de declamació infantil de les falles de Torrent que es va celebrar en el casal de la falla Ramón y Cajal, en l’article es destaca la participació de molts xiquets d’ambdós sexes. Posteriorment este concurs va passar a realitzar-se en el Teatre Llar Antonià.19 Però abans d’esta data ja es movia la curiositat i l’activitat infantil en els casals. Un any abans, el 19 de març de 1977 el mateix diari es feia eco d’un concurs de dibuix per a tots els xiquets de les falles de Torrent, en la Llar Antonià es va fer l’entrega de premis corresponent d’este concurs organitzat per la falla Falangista Antonio Pardo. En el dit concurs s’entregaven premis de 1.000, 750 i 500 ptes. en diferents categories i ﬁns i tot dos beques d’estudi en l’Escola de Belles Arts i Arts Aplicades de Torrent que van guanyar Lourdes Pedrós i José Magán, de la falla Avinguda. 20 Este concurs de dibuix ho va acollir després amb el pas dels anys la falla Toledo i a ell se li ha sumat el de dibuix de felicitacions de Nadal que organitza la falla Xenillet. Allunyats de l’activitat netament de concurs, cal destacar com a curiositat la creació d’un mercadet faller, realitzat per xiquets en plena dècada dels 70 en la plaça de l’església. En la imatge es pot comprovar les diferents taules recolzades en la façana, on els xiquets realitzaven la seua tasca comercial. Concursos curiosos: Entre escopetes i ral·li humorístics Per la seua banda en 1978 es va realitzar el primer concurs faller de tir al colom. Tal com arreplega Juan Bta. Sanfelix en El Levante del 17 de març. “Un total de 40 19 20

Levante, 11 de març de 1978 Levante, 19 de març de 1977

escopetes hi van tirar 1.500 coloms que, amb el magnífic dia de bestreta primaveral va contribuir a completar una bona jornada per als caçadors (…) el concurs va ser un nou tant d’organització per la falla Sants Patrons.21 Dins de les curiositats de les falles de Torrent trobem un concurs que a penes va durar uns anys, però que és meritori de ser destacat per la seua capacitat d’assimilar diversió, crítica i humor tal i com feia en l’original. Parlem del Ral·li humorístic que organitzava la falla de la Plaça. En 1988 es va crear este concurs en què els participants havien de decorar cotxes en diversos motius i fer proves amb ells. El 21 d’octubre de 1990 es va celebrar el III Ral·li Humorístic faller, presidit per les falleres majors. El ral·li va constar de sis proves, l’última era demostrar el valor torejant un vedell en la plaça que es muntà per a tal esdeveniment. La plaça, repleta de gent, aplaudia als bons toreros que reberen algun que altre rebolcó. Els premis van ser: 1r premi cotxe disfressa: falla Sants Patrons. premis proves: campió: falla Poble Nou 2n: falla Cotxera.22 La IV jornada es va celebrar el 3 de novembre de 1991. Participaren les falles Santa Llúcia, la Plaça i Sants Patrons. Després de totes les proves, quedà en primer lloc Sants Patrons, segon per a Santa Llúcia. La prova final va ser un bou mecànic “i va ser una pena que no participaren més falles”.23 El 15 de novembre de 1992 se celebrà la V edició, amb la participació més nombrosa amb un total de 10 cotxes. Va guanyar la falla Poble Nou en les proves i en decoració dels cotxes va guanyar Toledo i el segon Sants Patrons.24 La V edició va ser l’última, perquè tal i com resa el llibret de la falla La Plaça, “de les quatre falles que havien de participar, tres d’elles es donaren de baixa a última hora i tan sols es presentà la falla Toledo amb un cotxe ben decorat, representant la carrossa de la Ventafocs.”25 Estos concursos encara es mantenen a altres poblacions com Carcaixent, Alzira o Xàtiva. En febrer del 2013 a Xàtiva participaren 35 vehicles i una gran varietat de disfresses: Tadeo Jones, astronautes, deliciosos Lacasitos o famoses galletes de xocolate, videojocs com el come-cocos, bomberes o inclús el Rei d’Espanya va estar present en este cridaner Ral·li. També es van fer visibles crítiques als polítics i a la corrupció amb el cas Nóos. I per a tancar la desfilada, multitud de personatges de conte i fantasia que van fer les delícies dels assistents. Un esdeveniment lúdic en què les distintes comissions van mostrar el seu enginy amb originals disfresses i vehicles confeccionats per a l’ocasió.26 21 SANFELIX, JUAN BTA (1978): Levante, 17 de març. 22 Anònim (1991):LLibret falla de la Plaçza. Torrent. 23 Anònim (1992):LLibret falla de la Plaçza. Torrent. 24 Anònim (1993):LLibret falla de la Plaçza. Torrent. 25 Anònim (1994):LLibret falla de la Plaçza. Torrent. 26 http://portaldexativa.es/el-ingenio-y-la-originalidad-impregnan-el-rally-fallero-humoristico-de-xativa/

Per la seua banda, el 7 de juliol del 2012 se celebrà la cinquena edició del Ral·li Humorístic d’ Alzira, organitzat per la Junta Local Fallera d’Alzira, 17 comissions van realitzar les diferents proves, que els organitzadors tenien preparades, la falla guanyadora en les proves del matí va ser Plaça dÁlacant. Durant la vesprada es va realitzar la cavalcada de disfresses.27 I a la fi… els eterns librets Què millor manera que ficar punt final a esta breu polèmica de les falles torrentines, que amb una reivindicació històrica del llibret de falla. A principis dels 80 el diari Levante informava sobre el concurs de LLibrets de Junta Local Fallera de Torrent. En ell, el periodista Jesús de Salta criticava l’escassa participació de les falles de la ciutat en este concurs. Una realitat que no dista massa de l’actual. En 1982 tan sols participaren 8 de les 21 falles del moment. En l’actualitat al voltant de 10 falles d’un total de 28 són les que participen. En 1982 el primer premi va ser per a esta falla, Sant Roc, seguida d’Antonio Pardo (2n premi) i Ramón i Cajal (3r premi)...Ara, en 2013, Sant Roc aconseguia el primer premi del concurs de Conselleria, per primera vegada una falla de Torrent arribava al més alt dels concursos dels llibrets de la Comunitat Valenciana. Un salt en el temps, més de 30 anys de diferència, però amb el mateix sentiment comú. Una idea que ja arreplegava el diari Levante als 80: “val la pena participar en el concurs de llibrets, ja que és el que més perdura en la memòria de cada falla. Animeu-vos i que l’any venider totes les falles estiguen presents en el concurs.”28 BIBLIOGRAFIA: Anònim (1991):LLibret falla de la Plaça. Torrent. Anònim (1992):LLibret falla de la Plaça. Torrent. Anònim (1993):LLibret falla de la Plaça. Torrent. Anònim (1994):LLibret falla de la Plaça. Torrent. Fonts Hemerogràfiques: LEVANTE ARNAL, LUIS (1994): Levante, del 18 de març de 1994 Andreu, Jose Vicente (1987): Levante, del 20 de març de 1987 BARBETA, AMPARO (1999): Levante, 18 de març de 1999. DE SALTA, JESÚS. Levante, 1982 Levante, 11 de març de 1978 Levante, 19 de març de 1977 Levante, 15 de maç de 1989 Levante, 12 de març de 1985. SANFELIX, JUAN BTA (1978): Levante, 17 de març. LAS PROVINCIAS: 27 http://www.vivelasfallas.es/falla/noticia/quinta-edici-n-del-rally-humor-sticode-alzira 28 DE SALTA, JESÚS. Levante, 1982

RIPOLL, LAURA (2007): Las Provincias. 15 de septiembre de 2007. La Opinón de Torrent AMATE, MANUEL (2001): La Opinión de Torrent de juliol de 2001 AMATE, MANUEL (2002): La Opinión de Torrent, març de 2002. AMATE, MANUEL (2002): La Opinión de Torrent, desembre, 2002. AMATE, MANUEL (2003): La Opinión de Torrent, maig de 2003. AMATE, MANUEL (2003): La Opinión de Torrent, 2003. AMATE, MANUEL (2003): La Opinión de Torrent, març de 2003. AMATE, MANUEL (2009): La Opinón de Torrent. segona quinzena de 2009. N 152 Mundo Fallas ORTIGUEIRA, GUILLERMO (1994): “Mundo Fallas”. Revista fallera. Valencia Webs consultades: http://portaldexativa.es/el-ingenio-y-la-originalidad-impregnan-el-rally-fallerohumoristico-de-xativa/ http://www.vivelasfallas.es/falla/noticia/quinta-edici-n-del-rally-humor-stico-de-alzira http://laopiniondetorrent.es/not/45037/la_falla_antonio_pardo_reparte_8_millones_de_ euros_de_la_loteria_nacional/ http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/19/valencia/1300566014.html

Sabies que…

... Els orígens de les falles de Torrent es troben als Pallassos, (ﬁgures de tria q

... Els orígens de de les Sant falles Josep de Torrent troben als Pallassos, (figures de veí tria per tal de crit sorpresa, la nit o deesSant Antoni baix el balcó d’un que apareixien, per falla sorpresa, la nit de Sant Josep o deplantar Sant Antoni baix el el 19 de m ... La primera documentada es va a Torrent balcó d'un veíPi, per posteriorment, tal de criticar-li)? carrer Cambrils i actual verjurat de l’Oliv carrer del ... documentada es Vicente va plantar Pallardó a Torrent elplantà 19 de març de ...La Enprimera 1931falla l’insigne artista al carrer de l’esglés 1900 al carrer del Pi, posteriorment, carrer Cambrils i actual verjurat de popular, el primer cadafal dedicat a tots els xiquets? l'Olivar? ... En 1944 Amparin Miquel va ser la primera Fallera Major de la Plaça ... En 1931 l'insigne artista Vicente Pallardó plantà al carrer de l'església, per la 1a de la història de la ciutat? iniciativa popular, el primer cadafal dedicatinfluïdes a tots els xiquets? ... A l’any 1957, les autoritats, per l’església, prohibiren el ... En 1944 Amparin Miquel va ser la primera Fallera Major de la Plaça, i per amb caràcter temperamental, van decidir tombar els seus propis mon extensió, la 1a de la història de la ciutat? .... A l’any 1971 es creà Emblema de la «Torre», en les categories d’ ... A l'any 1957, les autoritats, influïdes per l'església, prohibiren el ball i els per a amb premiar les actuacionsvan dels fallers? fallers, decidir seus ... A l’anycaràcter 1971temperamental, es va instaurar la tombar figuraelsde lapropis Fallera Major de monuments? compaginava amb el títol de la reina de les festes patronals? La prime .... A l'any 1971 es creà Emblema de la «Torre», en les categories d'or, plata vaperser Mari Carmen Fernández itítol coure, a premiar les actuacions dels fallers?Cubes. ... Torrent creà la figura de la major al que 1978 i que en e ... A l'any 1971 es va instaurar la figura Fallera de la Fallera MajorInfantil de Torrent, decompaginava vida l’ocupà Maria José Fabià? es ambla el xiqueta títol de la reina de les festes patronals? La primera ... Al 2001 es planten les primeres falles municipals, siguent Torrent a gaudir este títol va ser Mari Carmen Fernández Cubes. ... Torrent creà figura de laen Fallera major Infantil 1978 i que en el seu després de laValència tindre falles deal l’ajuntament? primer any de vida l'ocupà la xiqueta Maria José Fabià? ... Al 2001 es planten les primeres falles municipals, siguent Torrent la primera ciutat després de València en tindre falles de l'ajuntament?

que apareixien, per iticar-li)?

març de 1900 al var? sia, per iniciativa

ça, i per extensió,

ball i els fallers, onuments? ’or, plata i coure,

Torrent, que es era a gaudir este

el seu primer any la primera ciutat

Apunts per a un anecdotari faller Javier Mozas

Associació d’Estudis Fallers

La Festa de les Falles no sempre ha sigut com la coneixem en l’actualitat. Han hagut canvis que l’han transformada al llarg dels anys des de la seua forma primigènia. En este text farem un repàs d’algunes curiositats interessants i prou desconegudes.

CERA Cada any que passa, salta la polèmica de l’ús de materials no combustibles per al a confecció de les falles i els ninots introduïts no fa molt de temps. En concret l’escaiola i la fibra per als ninots que opten a l’indult i el ferro per a l’estructura de les falles, tan les grans com les infantils. Però no sempre els materials tradicionals han sigut el cartó-pedra i el suro blanc. Segons les informacions que tenim de les falles des de principis del segle XIX pel viatger francès Laborde, els ninots, de tamany natural i la majoria amb moviment, tenien una estructura interior de fusta, palla i draps, i vestits amb roba. La cara eren màscares de cartó. Com veiem, una composició molt rudimentària. Respecte a esta última característica, en l’any 1863 -va fer 150 anys en el passat 2013- es produí un canvi tècnic prou important en la confecció dels ninots que perdurà al voltant d’una centúria: el modelatge de les cares i mans dels ninots en cera. Segons la documentació aportada per les investigadores Elvira Mas i Carmen Pinedo al seu llibre biogràfic de Antonio Cortina Farinós, va ser este reputat artista el primer en emprar esta tècnica. En concret, les falles plantades en 1863 en les places del Tros-Alt (actual BolseríaTossal), de Mossèn Sorell-Corona (també continua en l’actualitat) i de Pellicers (actualment desapareguda) foren les que tenien esta novetat eixe any. Esta pràctica es consolidà ràpidament, i prompte, la majoria de les falles empraren esta tècnica, que perdurà fins a mitjans dels segle següent quan va ser substituïda pel cartó-pedra. D’altra banda, la tècnica de màscares de cartó no degué desaparèixer al menys fins a finals del mateix segle XIX, ja que encara hi ha informacions a eixa època que així ho confirmen, tot i que seria de manera residual.

UBICACIÓ Totes les falles es planten i cremen en un lloc determinat que normalment coincidix amb el nom dels carrers o places on viuen els veïns que conformen la comissió. Totes? Noooooooo... un grup reduït al llarg de la història de la nostra festa ha estat l’excepció per diferents causes i s’han plantat... sobre rodes!!! Anem a fer un breu repàs sobre elles. Un dels barris pioners en la festa de les Falles va ser el del Carme -no va ser el primer com ens diu la llegenda-. Però també va ser innovador en la qüestió de les falles mòbils. La primera vegada que tenim notícies és en 1884. L’Ajuntament havia començat un camí censor per a reduir l’expansió d’una festa popular i satírica i eliminar la crítica pujant l’arbitri per poder plantar falla ﬁns a 30 pessetes. Davant esta actitud dels regidors valencians, i com a protesta, els veïns de la plaça de Na Jordana construïren una falla per a l’any 1884, però per a evitar pagar l’impost, pujaren la falla a

un carro i es dedicaren a passejar-la pels carrers més propers. L’acció provocadora no tingué influència entre la resta de comissions falleres d’eixe any i posteriors. De fet, no hi ha més notícies d’una falla portàtil fins vint-i-cinc anys després, en 1909, i casualment en el mateix emplaçament, la plaça de Na Jordana. Però el motiu per a posar una falla sobre una plataforma amb rodes i passejar-la pel barri, però per a demostrar l’habilitat tècnica. Potser no fora tanta casualitat, ja que l’any següent, en 1910, els fallers de la Plaça de Na Jordana, en saber-ne guanyadors del primer premi que atorgà Lo Rat Penat a la millor falla, muntaren la falla sobre rodes i la passejaren pel barri perquè tot el món observara la falla (i el premi). No molts anys després, en 1918, també ens ha arribat notícia d’una altra falla muntada sobre rodes, també en el mateix emplaçament, però coneguda en la premsa i la documentació oficial amb la denominació dels carrers de la Jordana i Salvador Giner. La diferència va ser la demarcació per la qual va estar passejada, no només els carrers veïns, sinó inclús arribaren fins al barri de Serrans.

VARETA L’any 2014 és quan un dels mestres fallers actuals de la vareta, planta en la plaça principal de la ciutat de València. Manolo García i el seu Decàleg del valencià, serà centre d’atenció en març després de plantar els espectaculars projectes en vareta para la comissió de Na Jordana del cap de Leonardo da Vinci (2012) i el Cavall de Troia (2013). També li ha valgut per a plantar en la comissió que més primers premis a guanyat en l’última dècada, Nou Campanar. La falla de la Plaça de l’Ajuntament servix d’homenatge per a la figura del Moisés que plantà Regino Mas en l’any 1944 en la plaça del Mercat, fa setanta anys. Però a més, continua una tradició recentment recuperada, la construcció de falles en vareta, una tècnica pròpia dels artistes fallers especialitzats en fusteria. Esta consistixen una gran peça d’estructura de fusta, recoberta tota la superfície de vareta, anells de fusta corbada posades amb anterioritata remull per a que siguen més flexibles, que va rodant tota l’estructuraper a donar-li volum i definir la seua forma. Este sistema de construcció sembla que fou introduït per l’afamat fuster Tonín a la dècada dels cinquanta del segle passat. Quan el treball del fuster acaba, l’escultor que o bé cobrix la peça en barro o bé de cartó, quedant per tant tapat el treball de fusteria en vareta. La diferència amb el treball tradicional és que el procés constructiu finalitza amb la col·locació de la vareta sense cobrir, deixant l’estructura visible. Esta forma d’acabat no és innovadora d’ara, sinó que podem dir que té una tradició d’algunes dècades. El primer exemple destacat va ser la falla plantada entre els dies 19 i 25 de juny de 1982 amb motiu de ser València la subseu del Mundial de Fútbol, amb un enorme Atlant de 30 metres d’alçària, obra de Vicent Luna. Altres dos exemples en vareta

abans de terminar el segle, però plantats en març en la plaça principal, foren la torre del rellotge de l’Ajuntament que plantà Josep Martínez Mollá en 1994, i el Guerrer de Moixent dels germans Ferrer en 1997 on mostrava la meitat de l’estructura en cartó i l’altra en vareta. Ja al segle XXI, l’artista faller Manolo García gastà esta tècnica durant la primera dècada en fogueres construïdes per a Alacant. En l’any 2007 destacaren dos projectes seus en vareta per a dos comissions de València, el cap d’un valencià per a la falla de Pere, i una Mamella per a la de Corona, que recuperà el projecte mai plantat de García Berlanga. L’altre destacat de la vareta és l’artista faller Juanjo García que, des del’any 2010, ha plantat catorze falles en nou comissions diferents ﬁns el 2013, destacant el Micalet o la Dolçaina als remats (en Doctor Sanchis Bergón-Turia 2010 i 2013 respectivament), un poal d’on saltava l’aigua (en Vivons-Romeu de Corbera 2012), la curiosa composició amb capirots de Setmana Santa (en José Benlliure-Vicente Guillot 2012) o l’espectacular antiga càmera de projecció cinematogràﬁca (en Dalt-Sant Tomeu 2013). A més, este segon artista també ha recuperat la plantà al tombe.

GRAVETAT Les falles són construccions efímeres de materials combustibles i poc pesats. Les falles conegudes eren un cadafal d’un parell de metres d’alçària sobre el que es disposarien els ninots per interpretar el seu paper dins de l’escena, mentres que per dins hi hauria tot tipus de trastos vells i morralla com a material combustible que farien que la construcció tinguera estabilitat. Però amb la concessió de premis a les falles més artístiques des de l’ocàs del segle XIX, estes construccions es feren més complexes, pujant en altura i afegint elements arribant ﬁns a l’equilibri

en alguns casos. I esta evolució en la composició, a vegades no fou compresa per les lleis naturals de la gravetat, el que obligà a algunes falles a tornar a terra després de ser plantades. Hi ha molts casos en la història de la festa com per a enumerar-los tots. Però amb uns pocs casos ressenyables ens sobra per vore com algunes obres no arribaren a ser cremades tal i com els seus autors havien projectat. La premsa no ha actuat de difusora d’estos successos fins no fa moltes dècades, tot i ser molt cridaner per a la societat. La dècada dels anys trenta del segle XX es un primer punt de referència per a este tema. En concret ens trobem com les revistes i els diaris es fan ressò de tres casos diferents en que les falles caigueren a terra. En concret, i curiosament, dos falles en l’any 1934, les dels carrers Cuenca-Roberto Castrovido (actual Bisbe Amigó-Conca) i de Py i Margall-Gran Via (desapareguda). Podem suposar que l’acció del vent influí prou, ja que es situaren en un emplaçament amb molta amplitud, fet que podria haver propiciat que el vent agafara més força del normal. Un tercer cas de caiguda ocorregué en l’any 1936 als carrers de Doctor MolinerPuerto Rico (actual Sueca-P. Rico). Els tres casos, curiosament, foren falles realitzades per contrastats professionals com els escultors José Pérez i Manuel Villasalero, i els pintors Antonio Ramón i Alfredo Collado. Un cas curiós va ser el de la comissió de Borrull-Socors que, en ser traslladada entre els anys 1946 i 1948 la falla al cantó de Socors amb la Gran Via Ferran el Catòlic, va caure per l’acció del vent en estar en un espai més obert el primer i el tercer anys dels citats. Com a curiositat, alguns fallers encara se’n recorden que una d’eixes falles havia rodat fins el riu... Ja més endavant, són recordats encara les caigudes de falles per l’acció del vent

de les plantades en la plaça del Caudillo (actual de l’Ajuntament) de l’escultor Octavi Vicent en 1970 i que a l’any següent es plantà sencera; la de Manolo Martín per a la Plaça de Na Jordana de 1983 que al ser ben reconstruïda s’emportà el segon premi de la secció Especial; la del borrianenc Pepet de 1993 per a la Plaça de la Mercè que per acumulació de la pluja el gros dimoni no aguantà el seu incrementat pes després d’haver passat el jurat; i els dos últims destacats casos, ocorreguts els dos en l’any 2000 per l’acció del fort vent en el barri de Russafa i en ambdós falles de secció Especial, la de Cuba-Buenos Aires de Juan Carlos Molés i la de Regne de València-Mestre Serrano de José Luis Pascual. Altres dos casos ben diferents intencionadament són els de falles directament plantades en terra. L’enginy i la gràcia és un punt per a valorar alguna aportació innovadora a les falles, i estos dos casos ho foren. El primer, l’artista faller va plantar en l’any 2006 en l’encreuament d’Erudit Orellala-Gran Via Ferran el Catòlic, per primera vegada una falla al revés, on el remat era la peça que tocava terra i aguantava la resta de la falla. I el segon en setembre de 2013 de José Manuel García Esquiva ‘Pachi’ per a la comissió eldense de El Huerto.

Una història de “borratxos” Pedro Manchón

Periodista i President de la JLF Benicarló

Ja no podem tirar coets com abans. No sé si és millor o pitjor, jo crec que és un poc més lo segon. Pareix ser que la nostra festa està comdemnada a evolucionar tant i tant a presa, que anem camí de transformar-la per complet. Per això van bé espais com el d’este llibret faller per a deixar constància, en versió escrita i encara que siga puntual, de diferents passatges que com és el cas de la historieta que vull compartir en esta ocasió, no poden quedar-se sols amb anècdotes de fallers més o menys divertides que han protagonitzat grans amants de la festa, sinó que ens han de convidar un poc a la reflexió. De ben segur a molts els pareixerà una animalada sense senderi, una apologia a la falta de sentit comú (i no seré jo qui es fique a discutir-ho ara) l’episodi que tres fallers benicarlandos van protagonitzar a finals dels anys vuitanta i que en breu procuraré narrar amb el màxim de precisió que de la meua visió de simple transmissor en siga jo capaç. Però al temps, d’això estic també convençut, crec que més d’un qüestionarà si, al cap i a la fi, hauríem o especialment haurien de meditar aquells que fent ús del seu poder de decisió i execució i que han ‘dimonitzat’ en excés la relació falles pirotècnia, si al civilitzar-nos massa no ens faran perdre pot ser com no calia, la vinculació que els valencians sentim amb la pólvora com a signe identitari d’un poble d’arrels i atributs propis. Una de totes les comissions falleres del meu poble, guanyada ha tingut sempre la fama de família coetera, de tindre lligams infrangibles amb els coets, i una especial relació amorosa amb una raça en concret, la del coet borratxo, coneguda segur per vostès. Significatives eren, abans de les restriccions, les cordaes (realment coetades) que els companys d’esta entitat que anomenàrem La Paperina celebraven arribada la setmana gran de la festa, envoltant el monument que amb entusiasme els havia fet l’artista, de dotzenes i dotzenes que escalfaren l’ambient i alegraren el jovent. Edició a

edició, i a mesura que els dies de Falles passaven, més llargues es feien les llistes que a les portes del casal donaven part del fallers caiguts en combat. Ferits de les mil i una entremaliadures que els paperiners atrevits duien a terme a totes hores sense anar a les afores, quedant-se al barri reunits. No calia regar massa el morro, tres o quatre companys que feren colla eren suficients per deixar constància al barri de l’atracció innegociable pel soroll i les espurnes, per l’aroma i les rialles amb les que, amb més o menys cremades, es tancaven les històries acabades. Fiquem noms a tres dels mosqueters que van embarcar-se un dia en una aventura sense precedents. Antonio Monfort Semoleta Paco Vila i Benjamin Maura Solitari, van recollir cent vint i cinc mil de les antigues pessetes que una colla de voluntaris de la mateixa falla havien tingut a bé arreplegar per la causa, i en vistes a que el pirotècnic de Castelló que els servia no va poder subministrar el material desitjat, a Godella algú hauria de fer cap per a visitar un conegut mestre del noble art de la pólvora que tinguera la bondat d’obrir el forrellat i ensenyar-los el taller. La comitiva de tres, els més “seriosos” dels mossos possibles, no van trigar massa a esdevenir en sacrificats candidats que, com uns anys abans Amstrong, Collings i Aldrin havien fet al Apollo XI, pujarien a la nau espacial en la que convertirien el peugeot 505 que els conduiria per la travessia que engegaven. Dos hores bones de camí a la recerca del material més preuat, i una dura ascensió al magatzem del pirotècnic pagaven la pena l’esforç. No de bades, corrien a Benicarló les apostes dels incrèduls que pensaven que d’allò que s’havia parlat no es trauria cap trellat. Dos centes cinquanta dotzenes serien suficients per a fer un digne espectacle als dos carrers que creuaven el monument, i amb més o menys coneixement, van prendre amb consentiment, la ferma decisió d’adquirir la mercaderia tot i que, amb tanta caixa

que ni es cabia, per a baixar amb el cotxe corrents, Déu i ajuda els caldria. Sense espai per a les caixes i per a ells, un curtet diàleg compartirien, perquè els tres no eren menuts i eren molts els canuts que de borratxos les caixes omplien. Així van pendre la determinació d’aprovar en ràpida reunió, que lo que sobrava era el cartó i que cap coet es quedaria sense tornar amb l’expedició. Entre rialles però amb confiança, segurs de tractar-los en temprança, damunt d’unes fustes prou llises van ficar com si foren llonganisses un a un tots els coets. Embotits com les sardines i amb el maleter a rebentar, per l’orgull de les paperines als seients s’haurien d’apilonar tots els altres que quedaven i no es podien col·locar. I així van emprendre tornada des de la Godella en este cas tant estimada que els havia permès, als tres hòmens de pes, tornar a Benicarló amb la compra consumada. No contents amb l’equipatge van decidir fer parada, perquè era prou llarg el viatge i la panxa remugava. I així explica un dels tres que com si no haguera de passar mai res, ja de nou dalt del cotxe i amb l’estómac agraït, sentint-se del tot complit, Solitari que anava al seient de darrere recolzat sobre el montó de coets que per suposat no eren poquets, es va encendre un bon caliquenyo sense provocar l’emprenyo de la resta dels valents. Ni a Semoleta se’l veuria patint, que amb tot seu era el cotxe i ell anava conduint. Encara que va faltar poc i que mai millor dit estaven jugant en foc, de manera sorprenent no hi va haver incident. Pareixia que estava escrit que Semoleta, Vila i Solitari, en lloc d”eixir al diari, guanyarien aquell partit. L’arribada va ser triomfant, i més d’un va eixir per cames al vore com cridant, els tres amics feien palmes al baixar el justificant. De la promesa a la veritat. S’havia obrat el miracle, i la cordà feta espectacle, esdevindria en realitat.

AnĂ¨cdotes falleres culleranes Juan Gabriel Figueres i HerĂĄndez Falla El Canet de Cullera

Hola Fallers de Sant Roc! Com va la cosa? Enguany m’han comentat que, per al vostre llibret, vos conte anècdotes, festes i moments viscuts per mi a les falles de Cullera. He de dir que, al ser faller quasi vint anys, hi ha prou moments d’este tipus. Aleshores vaig a començar a contar-vos-en uns quants per ordre d’importància i rialles. Comencem! Comence per un que ha quedat en la retina de tots els fallers de la meua comissió, El Canet de Cullera. Va ocórrer el 18 de març de 2008, un dia que va fer molta calor. Havíem acabat la corresponent cercavila per a visitar l’altra meitat dels monuments fallers del poble que ens faltaven per visitar, i ens en vam anar a dinar a un restaurant. Este estava situat a 50 metres de la mar, doncs, com alguns ja sabreu, el poble i la platja de Cullera no estan separats com passa a altres pobles. Ens havíem fet les primeres cassalletes abans de dinar, ritual molt comú a les diverses ciutats falleres de la Ribera i de la Safor, i ens vam asseure a dinar. Mentre que estem dinant, un matrimoni comença a parlar: H: M’apetix capbussar-me a la mar... Tinc calor i m’apetix molt! D: No eres valent H: Que no? Ara voràs! L’home, en sentir esta frase, es va alçar, se’n va eixir del restaurant i se’n va anar corrents cap a la mar. Darrere d’ell, la dona i un altre faller amb una càmera de fotos. Va començar la carrera cap a l’aigua que ens recordava a una mescla de Carros de Fuego i Forrest Gump. Per a arrodonir-ho, l’home anava llevant-se la roba pel camí i la dona anava arreplegantla. L’home es va quedar en calçotets i es va llançar a la mar baix la tempta mirada de 60 fallers i diverses dones italianes d’avançada edat que passaven per allí. Quan l’home va eixir, va ser aclamat com a un torero en la plaça, aplaudint-li tots. Què gran! Llàstima no tindre fotograﬁes d’eixe dia... El segon moment que recorde va ser en una cavalcada de disfresses

majors, fora de les dates falleres. En ella, les comissions falleres eixim disfressades cadascuna d’un tema (és una cosa semblant a la cavalcada del ninot però sense sàtira i crítica fallera). Va ser en abril del 2007 i anàvem disfressats de fitxes de dòmino. Normalment, cada una de les comissions falleres prepara una coreografia per a fer la cavalcada un poc més entretinguda a qui va a vorela, i nosaltres vam preparar una partida de dòmino. Una vegada acabada esta partida, ens posàrem tots en fila índia i el primer es llançava cap arrere i anava tombant a tots. El públic ens va aplaudir per l’originalitat del que vam preparar, encara que alguns fallers d’altres comissions anaven criticant pels fòrums fallers que pareixíem uns borratxos... De segur que ho feien perquè no s’ho passaren bé. En les falles 2010 també hi ha un moment que es va quedar gravat dins dels meus propis festivals fallers. Estàvem al tren faller, una festa de disfresses característica de Cullera on cada un es disfressava del que volia, i jo anava disfressat del Tio de la Vara, un dels personatges més coneguts de La Hora de José Mota. Es presentava una bona festa, doncs el dia anterior m’havien comunicat que havíem aconseguit el segon premi dels llibrets fallers a Cullera, un èxit sense precedents aquell any. Quan vaig aparéixer amb la disfressa, tot va ser una conya. Esta es va accentuar tal com anava passant la nit i anava bebent tot el que podia i més... La nit va acabar tal com s’imagineu, però va valdre la pena. En 2012, en un any marcat pel creixement desmesurat del nostre llibret i per la consecució del 8é premi en la Conselleria d’Educació, la nostra comissió va organitzar diverses festes, moltes d’elles temàtiques. Una d’elles va ser la del Rocío, on tots els fallers anàvem disfressats de cordovesos i sevillanes. Per a la festa, vam construir una Verge del Rocío un poc peculiar: tenia quatre pals per a transportar-la, i estava formada per un con enrotllat amb un mantell de paper i una bola de paper d’alumini que representava el seu cap. Quan vam sopar, vam eixir de ronda per a

visitar a les comissions del Port i Xúquer, veïnes nostres i amb les que tenim bona relació. A mitjan camí vam parar a fernos la foto i la verge ens va caure, i quan tiràrem a alçar-la, pegàrem dos palmades a la fusta tal com fan a la Setmana Santa de Sevilla, però la Verge ens va tornar a caure. La vam tornar a muntar i quan vam arribar a la falla Xúquer, l’entràrem a la seua barraca i un faller va pegar una bona relliscada i vam començar a riure’ns. Després de fer la visita de cortesia a l’altra comissió, se’ns va ocórrer visitar altra comissió, La Bega, màxima rival en el concurs dels llibrets. Quan vam arribar a la seua barraca no ens van deixar entrar a la nostra verge i la vam haver de deixar fora. Quan vam eixir, estava al contenidor del fem. A pesar d’este fet, la nit va ser redona i sempre ha donat molt a parlar. Eixe mateix any, i una vegada cremada la nostra falla, diversos fallers se’n van anar a vore la cremà de la falla guanyadora al despatx d’un faller que es trobava molt prop. Este estava a un quart pis i, per tant, hi havia ascensor per a pujar. Molts d’ells van decidir pujar a peu per a eliminar toxines acumulades de les festes falleres, però cinc d’ells van voler pujar en l’ascensor... que era per a tres persones. A banda de pujar més persones del que tocava (una d’elles anava vestida de fallera), portaven pastissos, papes, i una botella de Beefeater. De sobte, l’ascensor es va parar i els fallers es van quedar tancats. Un d’ells va començar a cridar desesperat i els que pujaren a peu es van adonar que alguna cosa passava. Quan s’adonaren, van cridar al tècnic de guàrdia que, justament, era un ex-faller de la nostra comissió. Però el més fort és que la causa de l’avaria no va ser el sobrepés, sinó el tap de la botella de Beefeater que havia caigut per la ranura que separa l’ascensor de terra ferma, doncs un faller estava ﬁcant-se un cubata abans de pujar a l’ascensor... Estes podrien ser algunes festes on he gaudit més des que sóc faller. Evidentment, hi ha més, com per exemple en diverses cavalcades de festes del poble on m’he disfressat de Barrufet, Super Mario Bros, Trankas i Barrankas, Mexicà, Dràcula, Zipi i Zape...;

trens fallers on també m’he disfressat de condó, Superman, Pallasso...; festes on hem celebrat premis aconseguits, on hem acabat amb la cara pintada i amb uns quants cubates dins del cos; o altres moments que han fet que m’agrade esta festa. Ara bé, sí que és cert que la tendència general de les festes en el meu casal s’ha caracteritzat per ser tota una animalada, és a dir, sempre hem tingut alguns fallers, com per exemple el que es llançà a la mar, que són els que més festa fan a causa de les parides que diuen o fan mentre que tenim la música en la nostra barraca, estem asseguts dinant o sopant, xerrant... o inclús quan estan realitzant-se les activitats infantils. Però el que conta és que, en el nostre casal, fem festa, i ens ho passem d’allò més bé. Res més vos puc contar, doncs ara la feina és vostra d’allargar-se a Cullera a alguna de les nostres festes per a comprovar que el que estic dient és cert. Si no podeu (que és normal perquè cada una de les comissions tenim la nostra festa al nostre casal), espere que gaudiu d’este text així veieu com ens ho muntem en l’AC Falla El Canet. Salutacions, fallers de Sant Roc!

Titaniquet, de la platja al foc Rafa Tortosa

Falla Joan Ramón Jiménez de Xàtiva

La nostra comissió sempre ha tingut debilitat pels seus cadafals fallers, des de fa molts anys ha estat lluitant pel primer premi. També veritat que sempre ha anat una mica curt de diners, però ha estat capaç de tindre els peus en el terra i ser conscient del que es podia gastar en cada exercici faller. La història que us conte és una més de les que els membres d’esta comissió fallera de Xàtiva han protagonitzat per a què el seu cadafal faller fóra una mica, diguem-ho així, més complet. Era l’any 1998 i el cadafal gran ens el feia, per segon any consecutiu, Bernat Roman, aleshores Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers de Borriana. Al seu taller s’havia construït una falla sobre la mar: un gran peix coronava la falla i per sota esdevenien unes escenes ambientades al fons de la mar. Tot i que el pressupost del cadafal hi era justet, teníem bones esperances degut a l’experiència de l’any anterior on havíem aconseguit, per primera vegada en la història de la comissió, el primer premi de la secció especial. Aquell monument faller, molt ben realitzat per l’artista de Rafelguaraf, el qual també havia tingut un pressupost bastant baixet, va estar completat amb elements confeccionats pels membres de la comissió així com per part d’algunes persones vinculades a la falla. Faristols de fusta per suportar uns cartells de pel·lícules amb l’aparició de personatges del món xativí, cartelleria complementària amb motius del cinema, una taula de dolços de veritat amb una capa de vernís per simular un acabat faller... I per a l’escena del restaurant xinés, dos autèntics lleons d’aquells que s’hi posen a la porta d’este tipus d’establiment. Estes ﬁgures foren deixades amablement pel propietari d’un restaurant oriental de la ciutat gràcies a les gestions d’un faller que hi treballava, i les quals foren retirades del cadafal el dia

després de passar el jurat. Amb estos antecedents n’era evident que aquell 1998, l’any del peixot, s’anava a reincidir col·locant elements no confeccionats per l’artista faller. El que no anava a pensar era que ens anàrem tan lluny. Pel cap del faller Toni Tàpia, el típic faller «de monument», li rondava la idea de cercar un element que completara l’esmentat cadafal faller. Era el divendres 6 de març i proposà als seus amics un «brillant» pla. Tenia al seu cap el millor element que acoblava a la falla: una barqueta trencada. Al seu cap s’imaginava una barca foradada, eixint d’ella un coral, posantla com a complement de l’escena conformada per dos bussos. I clar, la colla d’amics es feia la mateixa pregunta: d’on anaven a traure dita barqueta. I Toni ho tenia clar. Explicava que des del balcó de l’apartament de Xeraco, a un costat de la platja, havia vist des de feia molt de temps una barqueta mig enfonsada sobre l’arena i semblava que en tot aquell període de temps cap persona l’havia reclamada. I el pla estava clar: anar una nit amb la furgoneta del taller de la Mercedes–Benz, i escarbant una mica entre tots es treia de l’arena. Sorpresos i excitats per la idea transmesa per Toni, la colla de fallers, sense pensar-ho, programà l’excursió per al dia següent. Després de quedar a sopar al casal, emprenguérem el viatge cap a la costa. El grup estava format per sis fallers il·lusionats amb la idea de rescatar una barqueta i reconduir la seua vida, iniciada

en l’aigua per acabar en mans del foc. Arribats a la platja de Xeraco i indicats per Toni localitzaren la barqueta. Tots els esforços per poder treure-la van ser inútils. No es movia ni un mil·límetre. Havia sigut tasca impossible poder traure l’apreciat «tresor». Els fallers xativins tornaven a la seua ciutat amb la furgoneta completament buida. Evidentment, estaven una mica desil·lusionats per no haver aconseguit el seu propòsit. Però Toni, qui és una persona que no es dóna per vençuda a la primera, va insistir al grup en què calia tornar amb eines que ajudaren i facilitaren poder traure la barqueta. I així fou, van quedar el següent divendres, dos dies abans de la plantà oficial de les falles. Carregaren a la furgoneta les pales utilitzades per escampar l’arena el dia de la plantà i es posaren en ruta cap a la platja de Xeraco. Il·luminats per la llum de la lluna, amb la soledat de la platja d’un dia d’hivern, els fallers començaren a escarbar l’arena i poder traure la barqueta. Inclús tenint l’ajuda de les pales, els fallers realitzaren un brutal esforç. Per fi la barqueta estava en mans dels il·lusionats fallers. Només quedava carregar-la a la furgoneta i emprendre el camí de tornada fins la capital de la Costera. Per al nostre Toni, les conseqüències de l’aventura no foren molt bones. Utilitzant la pala i movent l’arena es va fer mal a l’esquena, i per tal de pal·liar el dolor, a l’arribar a casa, es posà una d’estes mantes elèctriques. Degut al cansament s’adormí sense desconnectar l’aparell amb la conseqüència de cremar-se la pell de la zona lumbar. Així i tot, es va mostrar content al dia següent per la tasca realitzada.

I clar, calia preparar la barqueta per a que fóra element de falla. Esta fou rentada, llevant-li les restes d’arena, i pintada en part per ambientar-la en un fons marí. Només faltava posar-li un nom. Esta tasca va estar encomanada a l’autor de la idea i fou el mateix Toni qui retolà a un dels seus bordes el nom de TITANIQUET. El darrer dels viatges del batejat Titaniquet fou del casal a l’encreuat on s’hi trobava la resta del cadafal. Com un sant en les seues andes, la barqueta fou duta pels aventurers fallers a l’escena pertinent. I allí fou decorada amb uns corals, que en realitat eren unes rames d’arbre pintades amb color fúcsia ﬂuorescent, que li eixien per la part foradada de l’embarcació. I la veritat, no va desentonar en aquell monument faller, el qual aconseguia el segon premi de la secció especial. Encara que ha sigut difícil superar esta experiència, en anys posteriors s’han seguit aportant elements al nostre cadafal faller gràcies a les idees rocambolesques de Toni Tàpia i de José Manuel Gómez, i que amb la seua inquietud han arrossegat a la resta de la comissió a plasmar-les, on a la majoria dels casos han tingut un excel·lent ﬁ. Poques vegades l’experiència ha resultat ser un fracàs, però hem de quedar-nos en l’actitud dels fallers cap a la inquietud pel seu monument faller, l’element primordial de la nostra festa.

#cosesdesantroc

Laura G贸mez i Pedr贸s Falla Sant Roc de Torrent

És curiós el que els anys van acumulant…. trastos, papers, alguna que altra “cana” en el cap, problemetes de salut (que si el sucre, que si el col.lesterol…), fills, nets, amics, treballs…i un sense fi de vivències i experiències que des de “Lúll Faller” es veuen dúna altra manera. És complexe resumir i contar-vos , més de quaranta anys dánècdotes dins dúna comissió fallera, a més , que esta de la que vos pense parlar, és la meua , la nostra, la Falla amb millor placeta de Torrent, una de les que més històries ens pot contar, una de les que més solera ha tingut en esta, ara “Gran Ciutat”. Una de les més envejades al llarg de la seua trajectòria. Una falla curtida culturalment parlant, amb grans lluïtes, amb grans guerres guanyades i perdudes. Una falla de tradició , una falla de devoció. Una falla de gent senzilla, una falla de gent treballadora i festera, de gent que va fer i seguix fent que a Torrent la Placeta de Sant Roc, es relacione sempre,abans que en res, en Falla!!!! Em vingué al cap, després de pegar-li voltes i anar preguntant a uns i a altres, que léix principal dúna falla, ha segut sempre qui la dirigix, unes vegades més encertades que altres, i amb el pes i la responsabilitat que el càrrec aporta, ser president de falla, és complicat, si realment ho vols fer correctament. Els temps han canviat, i des del primer que tinguérem a Sant Roc, des que contem oficialment com a comissió en Torrent, que va ser Lerma , fins al dia de hui amb el Sr. Mendosa, les coses han variat moltíssim. Per això, els vaig juntar a tots, als que encara són fallers, que són la gran majoria i als que no, però que encara estimen a la seua falla. És clar , que els que ja no estan entre nosaltres, ho tenien difícil, però tingueren bona representació. Així que em vaig aventurar, i un dijous cap a finals del mes de setembre, els vaig fer vindre al casal. Jo soles amb tant d”home…no sabia si anava a ser capaç dáclarir-me, però he de dir i que vaja per

davant, que pense repetir l”experiència, que si em deixen, i ells estan dispossats, procuraré fer una trovada com esta cada any, i este anecdotari poder anar ampliant, tant amb la seua ajuda, com la de qualsevol faller o fallera, actiu o no , que vullga contar-nos coses de la història de nostra falla, #cosesdesantroc Feia goig vore”ls aplegar, amb ganes!!! moltes ganes de xarrar, uns em dien que començàrem prompte que no estaven ja acostumats a gitar-se massa tard, i a altres els haguérem de parar, perquè senyores i senyors, a l”endemà hi havia que treballar. Els vaig plantetjar la idea déste article de llibret, i la veritat és que començaren a parlar de forma que els vaig haver, més d”una vegada, que fer un poc callar. Fernando Casabán , vingué en nom del seu germà, el desaparegut Manolo, que va ser president des del 1973 fins al 79, a més que Fernando, sempre dúna forma o altra ha estat i està present en la vida de Sant Roc. Juan Miñana, sigué president des de 1980 fins 1982, i a dia de hui no falta cap divendres a la cita en el casal. Vicent Sereix va tindre dos etapes com a president, des de 1983 al 1986, i des de 1990 fins el 93. I és el moment en què diàriament fa la visita acompanyat pel seu puret!!!.El president actual, ha tingut moltes etapes, començà per lány 94 fins el 96, tornà des de 2006 fins 2009 i en este exercici, s”ha atrevit a tornar al “redil” i això que els seus origens fallers estan en altra falla de Torrent. El final dels 80 la presidència de la falla estigué a mans d”Antonio Gonzalez des de 1987 fins 1989, i hui per hui Toni no falta cap any a la seua cita fallera. Molins va tindre també dos mandats, el primer de 1991 fins 1992 i des de 1998 fins 1999. Ell tampoc va voler faltar a la meua convocatòria. Les Falles del 97, la Falla Sant Roc estigué conduïda per Pedro Ortiz, home de caràcter que tan sols pogué estar en la presidència fins a la meitat de l”exercici 97-98, per qüestions professionals.El nou mileni el va començar Paco Zamorano

com a president i acabà el seu mandat al 2001. Paco encara està arraigat a nostra falla, i es deixa vore de vegada en quant. Del 2002 al 2003 Macario Ramos sigué nostre president, però quan en esta nit de tertúlia començà a parlar, els records el dugueren molt més allà en el temps. Altre Paco, però en este cas Jumillas va ser president des de 2004 fins 2005, Paco viu al barri, pel que dúna forma o dáltra sempre està al dia de la vida en nostra falla. I al 2010 un jove, Javi Serer es va atrevir a agafar el mandat désta falla “gran”, fins les passades falles, però Javi hui per hui és un home totalment actiu “fallerilment parlant”. Una de les meues primeres preguntes va ser sobre la ubicació dels diferents “casalets”; me contaren que el primer estava en el baix de Grimaldos al carrer Santo Tomàs, després es canviaren a altre baix al mateix carrer , on léncarregat del casal era Iborra,i posteriorment al carrer Músic Andreu Navarro, on ara hi ha un bar. Sobre la inaguració déste casal, va ser curiós la festa que montaren, els hòmens duien “pajarita” i les dones havien d”anar vestides amb vestits llargs. Al més pur estil de Hollywood!!!!amb cambrers i tot tipus de luxes!!! Després dúns anys per fi vàrem tindre casal a la mateixa placeta, on tots recordem a Olivares com al millor bibliotecari de la falla, i millor jefe de materials!!! I finalment en 1996 la comissió va comprar local a la placeta, varen ser uns mesos difícils, molt complicats, moltes reunions fins a hores intempestives!!! discussions llargues, nervis i moltes bronques!!! Implicació total d”un grup de fallers, perquè a dia de hui tingam un local en propietat, bo, que siga totalment nostre algun dia!!! En esta nit de relats, em va fer molta gràcia enterar-me, que el ball del “Chumichumi” té el seu origen en Sant Roc!!! Què records en eixos passacarrers interminables, que tant en alguns temps Rafa Vilar pare com fins a fa molt poc

Rafa Vilar fill, ens feien anar per mig poble contonejant les caderes al ritme del “Chumi-chumi”. #cosesdesantroc I és que en les falles, com en la història de nostre país, les coses, per una banda, i menys mal, han evolucionat!!! En els principis de Sant Roc, les dones casades no podien ser falleres!!!! Fins al punt que aplegaren a desfilar en altres comissions de Torrent!!!la cosa, després de la implantació de la democràcia en Espanya anà canviant molt a poc a poc eh!!! I a principis dels 80, eixe tema estava ja solucionat, fins el punt que en 1984 tinguérem a la primera Fallera Major casada, que va ser la sempre volguda i recordada Mª Pilar Carrillo. Però no va ser fins 1996 que les dones puguérem votar en les juntes dels divendres!!! En eixe any sáprovaren uns nous estatuts interns dórganització. Sant Roc , ha sigut una falla viatgera!!! Qualsevol excusa era bona per a alguns!!! Vendre loteria de Nadal, anant a pobles de la província, o conseguir fallers d´honor i inclús a buscar Falleres Majors!!! Me contava Miñana que junt amb el desaparegut Eugenio Requena, anaren a Madrid a fer a un faller d´honor, pensant que era un personatge important, i que de segur aportaria algo gran a la falla, i es trobaren que l”il·lustre cavaller que buscaven tan sols era un policia local a Madrid, treballador d”apeu. El fer fallers d´honor, aplegà a ser algo “arriscat” per a més dún dins del seu matrimoni….un any buscant buscant, a una persona en concret, acabaren en una “casa de cites”!!!! #cosesdesantroc Fins a Logronyo un any, anaren a buscar Fallera major , de fet, en este tema podríem contar moltes històries… no sempre és fàcil tindre a una família disposada a entregar-se durant un any a esta tasca, els problemes als que els fallers encarregats de tal tasca, han

tingut diversos motius als que rebatir a les famílies en qüestió, per això, aprofite esta oportunitat que tinc, a través déstes lletres, per reconèixer lésforç d”eixes famílies que han fet possible que en Sant Roc mai ens quedàrem sense falleres majors. En lány 1978, la fallera major infantil, va ser Conchin García, i anaren a buscarla a San Francisco Javier en València. Puc contar de bona mà, com els mesos déstiu, s´han fet visites fins als llocs on estiuejaven més dúns , amb la intenció de convéncer-los per a que feren a les seues filles falleres majors de la falla. Anècdotes de les falleres majors poden haver infinites, totes recordades des del més profund dels respectes, per suposat, este apartat dins de la història de la falla, bé mereix ser tractat en exclusiva, pel que si vos pareix ho deixarem per a anys vinents. Bons records ens queden a molts dels caps de setmana en Benidorm, en hotels plens de “guiris”, on ens feiem de notar!!! Ahí pares, mares, fills….passàvem molts bons moments i moltes rialles amb ratos de convivència fora del propi “ambient faller”. Cada ú dels presents en eixa inusual “quedada” entre presidents, destacava coses, però no tan sols dels seus anys en la presidència de la falla, sinò de la seua vivència com a fallers, i com no de la seua convivència amb altres fallers….i és que amb esta afirmació, em ve al cap una cita que fa poc que he escoltat respecte a la nostra festa, i que a més dún el deuria de fer reflexionar: “FALLES= A ESCOLA DE CONVIVÈNCIA”. Intel·ligent afirmació. No saberen massa bé concretar-me dón naixqué el disseny del nostre escut, cert és que em contaren que tan sols hi teníem un banderí, blau brodat amb fil dorat, creació dún convent de monjes. El segon , ja tenint també un escut infantil, es va brodar a França, la seua creadora

va ser la germana del sempre estimat i recordat, Gil Bono. Per lány 1974, als hòmens de la falla, els pegà per tindre el costum dánar de “Soterrar”, i no era nigún soterrar, sinó que sense les seues dones, i vestits de fallers, amb la Fallera Major del moment, se”n anaven de dinarots amb les posteriors tertúlies allargades per la “pena” de les Falles. En este mateix exercici va ser quan es varen crear les recompenses internes de la falla, la dárgent i la dór. Els que en eixe moment eren de la junta directiva, se la varen pagar per poder obtindre-la en eixe mateix any. Abans, després de cada 19 de març, era tradicional, i precís, fer lápuntà, hui per hui ens vindria molt bé tornar a este costum perdut, en tal de recordar-li a més dún que la falla no para en els 365 dies que té lány. Al llarg de tants anys d”història, han quedat moltes frases que estos hòmens me reordaren; al Tio Boro diguent “Coll tallat i a la sèquia”, quan algún atrevit dia, “El que vale vale y el que no a Padre méndez” (amb tot el carinyo als fallers de Padre Méndez)…. #cosesdesantroc Si les parets dels diversos casalets parlaren…nits de llargues partides de truc, nits de llarguíssimes i dures juntes generals, nits de falles, les més famoses de totes les comissions torrentines., amb els tradicionals resopons. Conten que quan el casalet era el del baix de la placeta al número 11, al costat, passava “consulta” Paquito el Curandero, es formaven llargues cues que passaven per la porta de la falla. Hi havia gent que venia dels pobles de la contornà, i fins i tot de València capital. Els fallers que en eixos moments hi estaven al casalet, aplegaven a dir a la gent que venia prou malalteta que prengueren seient en la falla, per tal de fer-los l”espera més amena…coses de la devoció!!!

Molts dels fallers de la nostra ciutat, quan han vingut al nostre casal, han quedat sorpresos amb eixe gran quadre que tenim, creat per un home que sense ser faller de nostra comissió sempre ha col·laborat desinteressadament i durant molts anys amb nosaltres; hem referixc a Fernando Hidalgo, amic de nostre volgut Gil. Este quadre ha sigut testic de moltíssimes experiències i vivències de la gent de Sant Roc. Ha suportat que el traslladaren de casalet, i si la ment no me falla, fins i tot ha suportat algún que altre colp de cadira... Abans ja vos he parlat de Gil, quan vos contava que la seua germana a França va brodar els banderins, però és inevitable relacionar-lo amb quasi totes les activitats de Sant Roc, sempre discretament, sense fer soroll, però sempre present i disposat, Vicent Sereix recorda, una anècdota dels seus inicis com a faller, conta que estant muntant un decorat per a una presentació a la sala Dandy de Torrent, en concret una cortina, se li va ocórrer fer-li unes rectificacions a Gil, i este en tal de no discutir desaparegué. A Sereix, li digueren, se”n ha anat i no tornarà, però renyir no renyiràs en ell mai!!! I en efecte, poques voltes he vist jo enfadat a Gil!!! Quantes falleres majors tenim la foto amb ell prenint foc a la nostra falla, o a la mascletà de Sant Josep!!!, bo en ell o en Rafa Vilar, primer el pare i ara amb el fill!!! I parlant de presentacions….tinguérem uns anys que es feien eternes!!! Corts d´honor infantils amb centenars de xiquetes, i corts d´honor majors que pareixien no acabar mai!!! Les hem fet de mil maneres…les primeres es varen fer a la desapareguda sala Cervantes, després a la sala Dandy i finalment i definitivament al Saló Parroquial. Menys quan estaven reconstruint-lo que haguérem dánar un any al Conservatori de Torrent i altre a l”Antoniano. Quasi ens faria falta un llibret sencer per descriure anècdotes

de les presentacions, teatres, decorats, mantenidors, presentadors….i un sense fi dhistòries que junt amb les inclemències metereològiques característiques de les dates formarien un extens article de llibret. El llibret!!!altre tema del que deuria de parlar en exclusiva, però que si em permitiu, em porta a recordar al desaparegut Josep Calabuig, gran amant de les lletres falleres, autor durant molts anys de nostre llibret i gran poeta participant en el concurs dels Jocs Florals de la falla Ramon i Cajal. A Pepe, molts el recordem com a secretari de la falla, i era el cap dúna família que tots estimem en Sant Roc. En Sant Roc ho volem celebrar tot, Aniversaris, el 20, 25…i el proper 50!!! Les passades Falles ens concediren com a Comissió Fallera, la insígnia dór amb fulles de Llorer i Brillants. Si algo ens definix com a Falla és el nostre Himne!!! Va ser un gran signe de rellevància per a nostra comissió en Torrent, ninguna Falla de nostra ciutat en tenia, i nosaltres vàrem ser els primers!!! José Fernandez Salvador, va ser el seu creador, tant de la música com de la lletra, i el grup Torrentí Elipse el va grabar. Què afortunats els que a casa nostra tenim eixe disc de vinil, amb portada de “falla”. Tots el fallers de Torrent han sentit alguna vegada nostre himne, sobre tot, quan cada nit de falles el fan sonar per donar per finalitzat el ball. I parlant de nits de falles…què resopons!!!què de moda que ha estat la festa a nostre casal!!! Quanta gent hem tingut sempre!!!i que bons records queden de gent dormida en les cadires fins l´hora de la despertà, converses, rialles i alguna que altra gamberrada…com quan pels altaveus que es ficaven fa molts anys per tota la barriada, accidentalment sáplegaren a sentir ronquits dálgun

faller dormit al casal!!! O a més d”un fent «despertaes» abans de l´hora amb un bombo!!! jo no ho he conegut, però també me conten que abans el concurs intern de paelles, es feia el dia 18 de març però en horari nocturn, aixina segur que la “caloreta” pròpia del foc de les paelles es duria prou millor…. Quan estos hòmens no paraven de parlar dúnes coses i dáltres, algun délls els va fer callar i reflexionar, cavallers…una Falla no és Falla sense monument!!!i ahí encengueren la “xispa”!!! El primer monument de Sant Roc es va crear al carrer Bellido, amb el lema “Els Deutes”, fet entre dáltres per Chacón, Manyes i Paco Simó. Durant els anys que tenim com a comissió i si els informadors no ménganyen, hem obtingut dos primers premis en secció Especial, el primer a lány 1976, amb la famosa falla de l´àguila, que apareix com a portada del disc de vinil de l´himne de la falla, i siguent Fallera Major Manoli Campos, i a lány 1993, siguent president Vicent Sereix i Fallera Major Inmaculada Royo, amb una falla de caràcter valencià, plantada per Manolo Ferrer.Al 1985, tinguérem l´honor de que ens indultaren un ninot, sent Mª Jesús Bono Fallera Major, el jurat va decidir que un pallasso móvil no caiguera baix les flames la nit de Sant Josep. Molts artistes han realitzat nostres monuments, un dels que més recordem per la quantitat dánys que ens va plantar falla ha sigut Victor Lopez i Jover, a més per les vinculacions familiars que hi tenia en Sant Roc. Encara que deixarem el tema artistes fallers en Sant Roc per a vinents i futurs llibrets. El que sí volguera recordar, es la plantà de lány 2003, siguent president Macario Ramos, el cos principal de la falla, caigué, i va trencar moltes peces de la part de baix, em ve al cap un cavall, i un grup de fallers que varen preferir no desfilar el dia del trasllat a la Mare de Déu, per tal

de “reparar” de la millor forma possible eixe monument, per a que la Fallera Major poguera tindre una falla digna per a cremar el dia de Sant Josep. Me recalcà molt Macario eixe gest de germanor fallera, i és que els fallers, som exemple per a moltes coses, bones i no tan bones, però si algo tenim és solidaritat amb altres festers sobre tot. Tota plantà de falla ve precedida dún sopar, el “Sopar de la Plantà”, que en Sant Roc fins fa uns quants anys sempre havíem de fer fora del casalet perquè no hi havia prou de lloc!!! Restaurants que ja ni estan , han segut testics de nits emblemàtiques com el restaurant La Rueda,La Rosaleda al carrer Gomez Ferrer; on el menú era a base de carns i fessols… També en el Porvenir, La Curra, Santa Ana i com no en el Restaurant El Pino del Vedat de Torrent, on a dia de hui encara celebrem els nostres sopars de Proclamació. Les Falles donen per a tants records i anècdotes!!!! De veritat vos dic, que seria interminable este modest article, mirar enrere és mirar a la felicitat, el treball, la il·lusió, els projectes, els costums, la cultura… Costums com nostres concursos, els que com a comissió tenim el plaer dórganitzar; temps d´èxits als esports, (de nostres equips infantils han eixit professionals del futbol) i tradicions renovades al Cant de lÉstoreta. Quasi tots sabeu que en Sant Roc , naixqué el muntar este concurs, des que com a Falla participàrem al concurs de la Falla Plaça de l”Arbre en València, a finals dels anys 70, participació amb molt d´èxit reconegut amb molts bons guardons.Entre Sereix i companyia, es proposaren dur eixe concurs a Torrent, i que siguera nostra Placeta el lloc on les falles torrentines pogueren representar a través dels seus xiquets els costums del poble valencià. El mateix Sereix me contava esta nit de xarrada fallera, una

anècdota que els va passar en una de les actuacions a la Plaça de l’Arbre; es veu que eixe any varen decidir representar la plantada de l”arròs, i un “Aca” els va jugar una mala passada estirant de la base on portaven el camp d´arròs, i el pobre animalet es quedà “espatarrat”!!!

Rafa Vilar que era delegat dels infantils, amb eixa cara que fa sempre de “pocs amics” (sempre des del carinyo)…. Ha plogut prou des d”això, i ara es seguix treballant i triomfant en la mida en què la quantitat de xiquets que tenim ens deixa pocs però bons!!!!

Hi ha un tema, que a molta gent se li “escapa” com va ocórrer verdaderament…. De la nostra comissió, va nàixer altra falla que es va ubicar en una barriada veïna a la nostra, a láltra banda del carrer de Vora Sèquia (oficialment Gómez Ferrer), hi ha una placeta, la Plaça Santa Llúcia, on un grup de fallers fins a eixe moment de Sant Roc varen decidir crear una nova Falla.

I recordant cavalcades…cada volta que la plataforma de la falla es guardava a la granja de porcs de Remohí, se les veien “negres” per desfer-se de la pudor que es quedava calada a la fusta… .#cosesdesantroc

Lluny de crear conflictes i siguent Sereix president, es varen reunir uns quants fallers al xalet de Molins, i dáquella reunió, naixqué la Falla Santa Llúcia, no tots els que a eixa reunió assistiren , decidiren anar-seń. Em conta Antonio Gonzalez, que ell no volia canviar de Falla, i va ser dels pocs dáquella nit que es va quedar en Sant Roc. El ben cert és que les coses es feren ben fetes, i es va evitar tindre problemes entre fallers; Santa Llúcia va plantar falla al 1983, i baix la seua història, sempre quedarà que naixqué de les mans de fallers de Sant Roc, els anys han passat, i algunes famílies tornàrem i ens van rebre amb els braços oberts; i és que si una cosa caracteritza a esta Falla és la bona manera de rebre a tot el món. Parlar de comissió infantil a Torrent sigué durants molts anys, parlar de Sant Roc, teníem un cens impressionant!!! I sobre tot una qualitat insuperable!!! Anys de cavalcades interminables!! De comparses plenes de color!!!de balls i creacions sempre dinàmiques!!! De triomfs!!! Molts!!! Cavalcades on les xiques que les muntaven les obligaven a anar vestides de falleres….qui de la meua època no recorda a Dori vestida de fallera amb el radiocasete per tota l”Avinguda!!! O a

Aplega el moment de ficar el punt i seguit a estes paraules, ens queden moltíssimes coses per contar; la història de la senyera de la falla, el pas de les bandes de música, els origens de la galotxa en Sant Roc, la banda de cornetes i tambors, el concurs de dòmino, les “cremaes” dels monuments, el concurs dórnat de carrers, els presidents infantils, les despertaes…. i infinites històries i mencions a gent que per nostra comissió ha passat, i que per unes coses o altres del destí ja no estan. També queda parlar dels que estem encara, dels que seguixen lluitant , per això vos demane un parell de coses; la primera que em disculpeu si en algo del que he dit “ofenc”a algú, i la segon, és que méncantaria que májudareu tots, cada ú amb la seua història, curta o llarga, bona o roïn, però totes precises i necessàries, per a que any darrere any, pugam plasmar en lletra el que és o ha sigut nostra falla. El segell de les lletres dénguany seran uns noms propis dálguns que varen ser i ja no estan: El Tio Boro, Escobedo,Fina Conejeros, Mª Pilar Carrillo, Pepe Calabuig, Manolo Casabán, Eugenio Requena, Gil Bono, Paco Simó, Rafael Royo, Jesus Ortí, Josep Silla (Manetes), Jose Mª Serer Bertomeu ,Julio Silla, i per a tu, i perquè t”ho debia i sempre et portaré al meu cor ;Juan Gómez i Olivares.

Fallers

Brillants Jose Serer i Sena Falla Sant Roc de Torrent

Rosa Esquivel Ja són justos trenta-un anys els que fan que esta dona entrà en esta gran família, família en la que han passat molts anys des que en 1983 en l’any que Dory Rodriguez fou Fallera Major, amiga seua Rosa Esquivel en la que hui et fem este xicotet homenatge va començar a donar els seus primers passos. L’aplegada a la falla de Rosa fou un poc Amor-Amistat, les seues amistats estaven en la comissió, Dory, Roberto, Paqui Campos, Maru, Feli, Juanito “ El Sibe” ( el cuñao) i com no el seu amor, en eixe moment no sé si hi havia amor o encara no, vull dir si eren novios, en l’època es deia festejar o tant sols es feien ullets, lo ben cert és que la cosa va acabar en final feliç, però del final feliç de menjaren perdius i seguixen sent feliços junt amb la joieta i la reina de la casa Miriam, una família molt fallera i activa en la comissió de la falla Sant Roc, la família Simó “ els sibes”. Segons ens conten com anècdota Rosa i les seues amigues varen decidir fer per a la cavalcada uns vestits d’època de paper de periòdic, varen utilitzar multitut de periòdics, precinto etc..El que va passar és que eixe any a la cavalcada va ploure i encara així varen decidir ficar-se els vestits.

Rosa és una bona perruquera dels monyos de fallera ,però no sols el dur treball de fer els monyos és motiu de reunió de dones a “ ca la tia amaparin” on ahí es fan els monyos més de mitja comissió de la falla sant roc on passen un bon rato. Eixa casa durant falles es converteix en una perruqueria en tota regla. Què dir de la gran família que tens Simo i Ochoa, en les que han eixit falleres majors infantils, les teues nebodes Ainhoa i Meritxell i com no, enguany la teua cunyada Encarna. Família fallera allà per on mires, de dalt a baix. Perquè estar casat en un “ SIBE” és molt fort, però tindre una filla “SIBE” és molt fort i especial al mateix temps ja que s’involucra molt en esta comissió, sobre tot al teatre i els Ochoa una família més xicoteta fallerilment parlant, però una família encantadora que vol a la festa. Està clar que les falles per a Rosa duren més d’un any, entre paelles en la seua penya “ els a pesar d’alguns……” , preparatius per a la seua filla com, disfresses, atrezzo per a les obres de teatre etc…ficar a punt els vestits de fallera. Des d’estes línies donar-te l’enhorabona i que gràcies a tu i al teu amor per les falles han fet fer esta comissió , la nostra, i cada dia més gran.

Alicia Calabuig Conejeros Parlar d’esta dona és parlar de valenciania i arrel fallera d’aquelles arrels que és difícil d’arrancar. Va ser fallera de naixement però no de nostra comissió sinó d’una de les falles més rellevants de València de la Falla Cuba Literat Azorin ﬁns l’edat de 3 anys i fou a partir d’ahí quan comença a formar part de nostra comissió , la Falla Sant Roc en companyia dels seus germans Pepe i Amparo i son pare Pepe Calabuig . I encara que no com a fallera però de sentiment faller en la que li recorria tot el cos sa mare Fina Conejeros . A poc a poc, Alicia va creixent en el si d’esta comissió junt amb molts més xiquets de la seua edat i al voltant del seus germans participant en cavalcades,presentacions, teatres, jocs ﬂorals infantils i declamacions. Estes dos últimes activitats a lo millor ara no són molt rellevants en la que en numeroses vegades Alicia havia aconseguit guanyar i sobretot gràcies a l’ajuda i aprenentatge sense cap dubte de son pare Pepe. Nomenar a Pepe Calabuig ha sigut sinònim d’art en la lletra fallera, maestria i bellesa en la prosa valenciana. En la nostra comissió va tindre l’honor de tindre més d’un llibret escrit per ell i dir també que fou un gran treballador d’esta comissió en la que molts dels èxits de nostre emblemàtic i volgut cant de l’estoreta foren gràcies a Pepe i també junt amb Vicent Sereix. Possiblement a moltes de les generacions jovens de nostra comissió este nom no els sone, però vos puc assegurar que la família Calabuig Conejeros ha aportartat moltíssim a esta comissió. Com vos comentava Alicia va participar durant la seua infantesa de moltíssims actes fallers de la mà de sa mare i dic de la seua mà perquè per supost, Fina s’encarregava de pentinar-la de fallera, cosir i confeccionar elsvestits i disfresses per distintes cavalcades i presentacions.

Comentar com una anècdota curiosa que he recavat este tipus d’informació de distintes persones més properes a ella i entre elles a la seua germana Amparo que va descobrir gràcies a este xicotet homenatje que Alicia va formar part de la cort de Torrent en l’any 1978 en la que va encotrar imatges fotogràﬁques recavant més informació puc dir que la seua fallera major infantil fou Mª Jose Fabiá Company. Alicia no va tindre l’oportunitat de ser fallera major infantil però és l’únic càrrec que no va ostentar. Va representar nostra comissió com a representant de la cort de Torrent 1985 agafant eixe càrrec de Pilar Carrillo Jimenez que fou fallera major en 1984. Gran amiga de la família i d’Alicia. La fallera major de Torrent en l’any 1985 va ser Mª Jose Martín Garcia i com a comentari o algo curiós comentar que Eva Gomez Pedros va ser també representant de la cort major representant a la Falla Santa Llucia. Exactament en 1988 va tindre l’honor de ser fallera major junt amb la seua germana Amparo i de com a president de nostra comissió Antonio Gonzalez Millan comentar que com anècdota Alicia va passar tota la setmana sense la companyia del seu president Toni perquè es va ﬁcar malalt en eixa setmana casualment, però prompte es va fer càrrec el seu vicepresident Vicent Sereix i tant sols va poder acudir a la cremà. Alicia el seu granet d’arena sempre l’ha aportat la pròpia falla seguint els passos de son pare com a secretària de la falla i com a algo rellevant com a secretària va fer de presentadora en la presentació de la seua germana Amparo calabuig. En resum de més de 40 anys d’esta comissió no passen desapercebuts en cap lloc i menys en esta comissió quan has viscut moltíssimes etapes d’esta gran falla. Gràcies per fer història en la Falla Sant Roc Gomez Ferrer i voltants

Josefina Sena Villarroya El març del 2013 el maxim galardo que un faller pot desitjar “ la torre d’or fulles de llorer i brillants. Va aplegar al si de esta comisio molt joveneta alla pels any 1970 i llargs , en una época en la que la falda de fallera es portava a mes de 20 cm del terra, on les zabates es remataven dalt uns pomponets molt curiosos , en els anys que en nostra comisio sols es permitia ser falleres solteres. Arriba de la ma de Pepe i Fina la seua madrina per a qui no els conega pels cognoms es segur que si per la seua importancia en esta comiso la familia “Calabuig Conejeros”. Va intruduint-se poc a poc en la falla en la que impregnant-se de esta comisio en la que ha treballat intensament en la comisio ensayant cabalgates, teatre, declamacio infantil, sobretot en les delegacions infantils, sempre fora de la directiva en eixos anys no es permitia ser directiva a les dones, tambe dir que la comisio al complet colaboraba en tot tipus de feines,treballs que es tingueren que fer eren una gran familia com es diu sempre com un dit popular..” eren altres temps. Pasaren els anys en el que fina seguía treballant per esta comisio, pero un dia es va creuar un xic “ foraster de quart de poblet” tant fou el amor que va tindre que deixar esta comisio durant sis anys en la que ella es va sentir de Sant Roc desde el primer dia. Va fomar una familia, “ una familia falllera” que desde el “ exili faller “ varen naixer. Hasta que per fi se va obir de nou les portes de la falla Sant Roc ara si ja com la familia “Serer Sena” en dos besonets i una moreneta i com no el seu home Jose Mª. Fina ja poc a poc va agafant una posicio desde un segon plano juntanse en els seus amics i familia

Pepe ,fina, Macario, Mila, Pilar i Toni en els que el que al seu home Jose Mª, Jose, Serer, Pepe, Chemari,El home de Fina Sena que es aixi com el han anomenat diversa gent que tambe li va correr sang fallera per les venes ana intruint-se en la falla colaborant en la comisio en la que tambe va formar part de la junta directiva treballant colçe a colçe en molta gent ganyant-se el cariño i el respecte de tota la comisión un 27 de maig de fa ja uns 15 anys en va deixar . Les falles del 2000 foren molt dificils per a fina pero ella ha sigut una dona valenta, forta , lluitadora que va tirar en els seus fills avant sempre inculcalis els millors valors fallers mes importants. Tant es aixi que Fina ha sigut siguent una fallera en un segon plano en la que no a volgut mai destacar per en ella va el seu carácter. Tant lis va inculcar les falles als seus fills que uno de ells Javier va desidir ser president de nostra comisio , si si va ser el president mes jove de esta comisio “ un gran president ” que a Fina la va fer volcarse mes en la comisio i entregarse completament. Durant estos anys ha degut de pasar moltes etapes, plors, disgustos i alegries moltes alegries en les que ella ha disfrutat moltisim desde el paper de mare. Pero disfrutant de una altra manera desde ajudant en qualsevol festa hasta ficant paperets en la carrosa sense pedres una nit fallera no ballant, ni cantant, sino dins de la falla parlant i parlant i mes parlant sense parar. Encara te falten moltisims moments per disfrutar en esta grandiosa comisio !!!!!! Enhorabona fallera !!!!!!

Hola amics. Sóc Arnau, enguany tinc el gran honor de ser un dels representats de la meua falla, la falla Sant Roc, de la qual pertany des del dia que vaig nàixer. Era un dels meus desitjos poder representar-la i viure esta festa amb la meua família d ´una manera que recordarem per sempre. Abans de continuar voldria tindre un record per als representants del 2013 Javi Serer, Laura Lapeña, Sergio W que allà on me veuen sempre tenen un somriure per a mi, Sergio (presi infantil 2013) gran amic de falles i company de playbacks, espere deixar el càrrec a l’altura que tu el deixares, i com no, a Laura Expósito, que enguany tinc l’orgull que repetixca i estiga amb mi. També vull parlar dels representants d’este any, Enrique, el “superpresi” encara que eres un poquet reguinyós espere que passem un any molt divertit al teu costat perquè sé que ens vols molt i ens riem molt quan et posses seriòs, i a tu Encarna la “superfallera” encara no sé com et dóna temps a tot i és que no te perds ni una… espere que durant la setmana de falles ens dones tota eixa força i vitalitat que et caracteritza quan Laura i jo no pugam més… estic segur que tots junts passarem un any meravellós. Donar les gràcies a tots el que fan tot el possible perquè esta falla siga la millor de Torrent i com no, agrair d’una forma especial a la família, els meus pares, els meus germans, la meua “abuelita”, els iaios, els meus tios i les meues cosines, que van a ser el suport més gran que vaig a tindre durant este any, i faran el que siga per a que siga un dels millors anys de la meua vida. Gràcies a la meua comissió de la falla Sant Roc per participar del meu somni. Visquen les falles!! Visca Sant Roc!!

Un bes molt fort i bones falles 2014. Arnau

BENVOLGUTS FALLERETS I FALLERETES DE LA FALLA SANT ROC. Este any torne a tindre el gran honor de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major Infantil désta falla que tant estime. En primer lloc mágradaria saludar a unes persones que han sigut molt importants per a mi, Sergio, Laura i Javi, els meus companys de lány passat, gràcies per fer que fóra un regnat innoblidable, soles espere que este any el gaudiu igual de bé, al meu costat. Gràcies a la meua família, sé que tots feu un gran esforç per poder repetir este somni una altra vegada, al costat del meu amic i president Infantil, Arnau. Dir-te Arnau, que espere que junts passem unes bones falles 2014. També agrair a la teua família la seua ajuda en tot moment i per deixar-me ser part de la vostra il·lusió. Parlar de la Fallera Major, Encarna, és com parlar del terratrèmol final de la mascletà. Espere que juntes gaudim d’esta, la festa dels valencians i que pugam exprimir cada segon dels actes que anem a viure. Enrique, espere no donar-te molta feina, i que arribes a Sant Josep no renegant-nos molt a nosaltres i als nostres germans, per a tu este any també és especial perquè tornes de nou a la presidència de la falla, gràcies per ser tan gran persona i tan gran faller. Fallerets i falleretes només espere que tots gaudiu déste any, jo vaig a fer tot el possible per representar a la nostra comissió infantil com es mereix, intentaré deixar-la en bon lloc. Moltes gràcies a tots, que visquen les falles i visca Sant Roc. Laura Expòsito Juan

Laura Exp贸sito Juan Fallera Major Infantil falla Sant Roc 2014

Lema:

Mister Graﬁt & Paperina Artista: Sergio Alcañiz

Mister Grafit & Paperina És “Mister Grafit & Paperina” el màgic taller més eloqüent un dolç esperit al cor sospira i ompli els pits més tendres dels xiquets. Porta al davant l’Eva Paperina no sabeu com mou les mans que té Grafit Cosdegoma és qui l’anima d’un artista són els sentiments. Ambulants pel món els du la vida poble a poble arriben a Torrent llapis, paper, goma i cartolina tisores, cartó i bon pegament. Els dissenys quallats de fantasia d’enginy els dibuixos deuen ser treball i destresa creativa amb poc, moltes coses saben fer. Vinguen a crear amb energia les mans de xiquetes i xiquets! La il·lusió fa que cobren vida milers de figures de paper. Rebeu amb gran joia i alegria estos titellaires tan moderns a la plaça de sant Roc lluiria el joc cridaner de mil donyets. 1. Grafit Cosdegoma i Raület, el “xiquet pegament”

Amb un estoig ben gran ve Raület que màgia i meravelles conté un regle, goma, llapis, pegament, tisores, cartolina i colorets. Els dos faran dibuixos i joguets retallen i dobleguen el paper l’apeguen i després miren al cel per vore si els insufla el seu alé. La vida pren les fibres d’estos sers que fan voltes i salts molt cridaners deixant els ulls més dolços ben oberts i al pit les criatures el cor pres. Fan nàixer personatges joganers mil fades, elfs, i molts animalets muntons de flors d’una flaire tan dolcet que tots els nens oloren a pleret. 2. Eva paperina la reina dels molinets Mireu-la com treballa, Paperina, veieu els grans prodigis que imagina la lluentor dels ulls a tots encisa mentre ens mira amorosa ens dóna vida. Amb els mollets dels dits prem fort i afina arestes de colors amb mà precisa i al fi naix un jardí tan colorista que al cel el cor de tots s’alça i enfila. Els molinets de vent l’ànima inspira i a divertir-nos molt a tots commina omplint un sol de llum dels ulls la nina d’uns rostres de mirada embadalida.

Graﬁt té el cos de goma com sabeu el cognom Cosdegoma ho diu claret té un llapis màgic que espurneja estels quan encanteris sorprenents vol fer.

Rodant, roda que roda, i rodaria esteles de puntets de coral·lina i un deix de perfum fresc pertot respira per l’art que té a les mans la Paperina.

En papiroﬂèxia és el primer el rei més absolut, el més punter. Ha trobat com a soci un bon xiquet el xiquet pegament és Raület.

L’espiral més i més el centre endinsa i al fons una promesa s’encamina de veure un univers de fantasia on pors i mals records el cor oblida.

Quin goig es veu als rostres de pell fina suau, dolça i nacrada tarongina a salts ens ve radiant tanta alegria que res el batre encés del cor limita. 3. Fallereta Fallereta li diuen, serà Laura? Expósito i Juan, no pot ser altra la Fallera Infantil d’esta gran falla, Major, perquè és primera i molt galana. L’equip Gomina trau teixit de randa i un fil tot lluentor de pell daurada l’agulla de cosir molt esmolada els patrons ben marcats amb la guixada. No sé jo si trauran prou bona traça les tres fofutxes que han d’engalanar-la de goma eva són, i és cosa blana que no sol suportar ninguna traiga. Es pensen que també és fofutxa Laura i amb molt detall de goma han d’endreçar-la li estan fent un vestit que a tots encanta la fa semblar més reina i subirana. És únic, singular, pareix l’albada d’un dia que en la primavera esclata un arc de sant Martí enmig d’una flama tot puntejat d’espills per la rosada. Mireu si és elegant la passejada sentiu la serenor que té en la cara vestida va surant com una fada d’un aire candorós d’amor voltada. 4. Vicenteta i Neleta Al club d’este taller ve la Neleta amb clara intenció i la ment desperta vol saber i amb valor entra contenta al rotgle on aprendrà a fer cadeneta.

La iaia de Nelín és Vicenteta i en manejar la llana és una experta també sap fer ganxet millor que alena i ja fa un muntó d’anys que ací és fallera. Per aprendre el treball és la primera Neleta, i per això prendrà ben ferma l’agulla entre les mans i sense espera traurà una calça llarga molt lleugera. La iaia que la veu amb la madeixa s’acosta a la neteta amb la veu presa i amb un amor immens en una orella li llança amb un sospir una floreta. Jo vull que em deixes fer, dolça princesa una garlanda en flor en cada trena el cap brodar-te en or teixit amb seda i amb mil colors rodar-te la careta. Ací veieu teixint esta parella una bella perruca té la néta ben llarga ha fet la iaia cada trena amb mil colors de llana de primera. 5. Maria, la xiqueta polseres. La xiqueta polseres és Maria de les mil granadures és regina igual personalitza una camisa que et convertix la falda en esclavina. Et fa un bossa amb sols una cosida la canvia al teu gust com en la vida coneixer-la ningú no mai podria amb quatre flocs de pell i una enganxina. Ella farà els dissenys i els colors tria els millors materials i purpurina prompte tu voldràs ser la seua amiga i pensarà, de fet, que vas divina.

El món dels complements ella domina amb molts coneixements i gran mestria en l’ús dels lluentons, sabiduria amb bon senderi i giny curosa aplica. Al bon Grafit li ha omplit cada monyica de deu o dotze estams i alguna tija polseres a cabassos portaria si es deixara habillar per la Maria. El braç li han adornat fent pantomima d’algun pelutx volgut o alguna nina són fashion i al final Grafit s’anima de dir si en vol també la Paperina. 6. L’Home Papir i Marí, el xiquet vaixell. Heus ací un home gran de bona planta Papir és el seu nom i a un nen abraça és un xiquet vaixell que no s’encanta Marí li diuen tots els de sa casa. Són Pare i fill i els dos amb bona gana van fent un vaixell gran vora la platja d’una mar escumosa, blanca i blava feta d’un trencadís que el sol acaça. Els dos han maquetat la nau geganta la mar d’un oceà reté l’estampa l’han feta en cartolina amb molta traça amb peixos de colors, immensa i mansa.

Sols amb les seues mans li van fer cara al repte que ara admira la gentada; al pit ben coratjós l’anhel abranda dels dos somiadors d’esta gran falla. Potser un solc d’escuma prompte nasca i un gran velam estés el vent atraga; tal volta un mar rugent la plaça es faça i amb tot s’alce el deler de la xicalla. La joia dels xiquets s’alçarà en dança i tots presos de mans faran gaubança la vida envairà pertot la falla d’un màgic aire intens embolicada. Epíleg I en el millor moment, cosa impensada Grafit i Paperina en ambaixada visitaran el foc demanant atxa per deixar la falleta ben cremada. Raület portarà un bon feix de palla Vicenteta i Nelín la seua llana. Maria acudirà tota adornada atreta per les llums i la gatzara. Papir fugirà lluny per si li salta una guspira solta en desbandada i Marí al seu vaixell tindrà recança per vore que al final la falla acaba. Solament uns ullets de bella fada miraran amb dolçor tendra en la cara. Ella sempre ha comprés tot el que passa des del seu tron de flors somia Laura.

Junta Executiva Infantil PRESIDENT:

ARNAU MARTINEZ MIL

VICE-PRESIDENT1º:

SERGIO WASHINGTON GARCIA SANCHEZ

SECRETARIA:

LAURA EXPOSITO JUAN

VICE-SECRETARIA:

MERITXELL SIMO REDON

COMPTABLE:

MARIA ANCHEL ANDREU

DELEGAT DE FESTEJOS:

CARLA ORTEGA GARCIA

DELEGAT D’ESPORT:

JAVIER ROYO ORTI

DELEGAT DE CULTURA:

MARIA CERVERA CABANES

DELEGADA DE TEATRE:

CARMEN FURIO GOMEZ

DELEGADA DE BELEN:

Mª AMPARO MORA ROYO

DELEGADA DE PLAYBACKS:

YANIRA GONZALEZ TORRES

DELEGADA DE LOTERIA:

ANDREA CONCHA ROYO

Els Fallers Infantils ABENGUZAR PALAZON, EMMA

FERNANDEZ SIMARRO, ISABEL

AGUADO SILLA, SARA

FURIO GOMEZ, CARMEN

ALABARTA SERRANO, MARIA

GARRIDO CORTES, ANDREA

ANCHEL GARCIA, NURIA

GIMENO BALLESTER, RUTH

ANCHEL GARCIA, MARIA

GARCIA FERRIS, NATALIA

BARBERA PALOP, ANA

GONZALEZ PERIS, BLANCA

CABRERA FERNANDEZ, JESSICA

GONZALEZ TORRES, YANIRA

CABRERA FERNANDEZ, CINTIA

LLOPIS PILES, BLANCA

CERVERA CABANES, MARIA

MARTINEZ CERDAN, YAIZA

CONCHA ROYO, ANDREA

MARTINEZ MIL, LUCIA

CORONADO FURIO, MARIA

MARTINEZ MORENO, LAURA

CUERVAS LAVARA, ANDREA

MORA ROYO, Mª AMPARO

DESCALZO SALON, ERIKA

MORA TARAZONA, ALICIA

ESQUIVEL OCHOA, CELIA

MORENO PERIS, LUCIA

EXPOSITO JUAN, LAURA

ORTI VEGA, ALICIA

ORTEGA GARCIA, CARLA

GARRIDO CORTES, JAVIER

PILES BLASCO, MAR

JUMILLAS MORALES, SERGIO

RAMIREZ AMADOR, LOLA

LLOPIS PILES, ALVARO

SAHUQUILLO GUILLOT, XELO

MARTINEZ MIL, ARNAU

SEREIX SANCHEZ, DANIELA

MARTINEZ MIL, GERARD

SILLA VILANOVA, ANA

MONTERDE PEREZ, DANIEL

SILLA VILANOVA, CARLA

MONTERDE PEREZ, JOEL

SIMO LOZANO, PAULA

MONTESA BONO, JAVIER

SIMO REDON, MERITXELL

MORA TARAZONA, RICARDO

SUBIRATS SANCHEZ, NOA

MORA ROYO, JOSE

VALIENTE SIMARRO, OLGA

MORENO PERIS, XIMO

VALIENTE SIMARRO, CLAUDIA

NAVARRO BAREA, ROBERT

VELEZ CERDAN, VALERIA

RAMIREZ RIVELLES, DANIEL

VILANOVA GUILLOT, LOURDES

RAMIREZ SANCHEZ, MIGUEL

VILLATORO SALCEDO, VALERIA

RAMIREZ SANCHEZ, GABRIEL

ALABARTA SERRANO, CARLOS

REDON GRUESO, ETHAN

ALVAREZ MORA, HECTOR

ROYO ORTI, JAVIER

AMATE CASABAN , NELO

SAHUQUILLO GUILLOT, JULIO

AVINYO SANCHEZ,AITOR

SEGOVIA JUMILLAS, JAVIER

BARBERA LOPEZ, ALVARO

SEGOVIA JUMILLAS, XIMO

BARBERA LOPEZ, MIGUEL

SILLA MIGUEL, JULIO

BARBERA PALOP, SANTIAGO

SIMARRO VALDEOLMILLOS, IVAN

BESÓ CAÑAVATE, MARCOS

SIMARRO VALDEOLMILLOS, NICOLAI

BONELL MORA, PABLO

SORIANO RODRIGUEZ, JAVIER

CERVERA CABANES, VICENT

TOVAR ROYO, ALEJANDRO

CORONADO FURIO, PABLO

TOVAR ROYO, JAVIER

DESCALZO SALON, MARCOS

VILANOVA GUILLOT, GUILLERMO

EXPOSITO JUAN, MARCOS EXPOSITO JUAN, MIGUEL FAUS RAMIREZ, JOAN GARCIA SANCHEZ, SERGIO W. GARCIA SANCHEZ, ALEJANDRO W.

Programa

dâ&#x20AC;&#x2122;actes

Febrer 2013 17. DILLUNS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 18. DIMARTS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 19. DIMECRES Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 20. DIJOUS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 21. DIVENDRES Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 22. DISSABTE 20.00. Cridà de la FMT 2014 a la Torre. Citació al casal a les 18.00h. 23. DIUMENGE 11.00. Cavalcada infantil. 18.00. Lliurament d’insígnies als infantils i berenar oferit per nostra Fallera Major Infantil i el President Infantil.

24. DILLUNS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 25. DIMARTS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 26. DIMECRES Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 27. DIJOUS Anar a la falla a enganxar paperets per a la confecció de la carrossa. 28. DIVENDRES Lliurament de recompenses de fulles de llorer i brillants en el Saló d’actes de l’Ajuntament a les 20:30 h.

Març 2013 1. DISSABTE 19.00. Cavalcada del Ninot de la comissió major. Concentració al casal a les 17.30h. 2. DIUMENGE 10.00. Concurs del Cant de l’estoreta a la nostra placeta

4. DIMARTS 20.30. Inauguració de l’exposició del ninot a la sala d’exposicions de L’EMAT en l’edifici del metro. Estarà exposada fins el 15 de març. 7. DIVENDRES 20.30. Gala literària on es farà la presentació i entrega del granerer i es lliuraran els premis de llibrets de falla 2014. 8. DISSABTE 12.30. Visita a l’asil Santa Elena per a convidar als iaiets a una bona paella, acompanyats de la banda de música. 22.00. Actuació de monòleg d’Oscar Tramoyeres en la nostra carpa. 9. DIUMENGE 10.00. Festa infantil d’inflables a la placeta. 15. DIVENDRES 20.00. Plantà infantil i en acabant sopar infantil. 21.30. Sopar de la plantà i lliurament de recompenses als fallers. 23.59. Plantà major i seguidament que comence la festa.

16. DISSABTE 7.30. Primera despertà per la barriada. 8.00. Eixida del jurat per a valorar el concurs d’ornat de carrers organitzat per la nostra comissió. 10.30. Esmorzar a la carpa. 14.00. Dinar a la carpa. 16.30. Concentració al casal per tal d’anar a arreplegar a les falleres majors. 18.00. Trasllat de la mare de Déu dels Desemparats i lliurament dels premis que ens han atorgat durant tot l’any. 22.00. Sopar a la carpa i festa ﬁns que ens deixen. 17. DIUMENGE 7.30. Tercera despertà per la contornà. 13.00. Concurs intern de paelles a la placeta Sant Roc. 18.00. Festa infantil a la carpa. 22.00. Sopar a la carpa i a ballar.

18. DILLUNS 7.30. Segona despertà per la barriada. 10.30. Esmorzar a la carpa. 14.00. Dinar a la carpa. 17.00. Concentració al casal per tal d’anar a arreplegar a les nostres falleres majors. 19.00. Ofrena de ﬂors a la Mare de Déu dels Desemparats. 22.00. Sopar a la carpa i que comence l’última nit de ball. 19. DIMARTS 7.30. Última despertà per a cremar la pólvora que ens quede o ens deixen. 10.00. Missa de Sant Josep. 15.00. Gran mascletà, homenatge Gil Bono i Castellano. 22.00. Cremà de la falla infantil. 00.00. Cremà.

Himne Regional Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses ﬁnes. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

Himne Falla Sant Roc Tenim en Torrent la falla de molt voler es la falla de Sant Roc a la que tots admirem Quan lo cante a “la falla” es per que li tinc voler es la Falla de Sant Roc la de major moviment. Tornada Es la falla de Sant Roc la que sempre dona el cor una de les bones falles que l’admira qualsevol Son les teues falleretes molt sinceres i lleals lis cantaré mentres vixca i les voldré sempre igual Final Es la falla de Sant Roc la que sempre dona el cor...

Recordant

2013!

Els Premis

del 2013 1º Premi a la promoció de l´us del valencià de conselleria al llibret de falla 1º Premi Obra Curta 1º Pentinat fallera 1º Futbol sala femení 1º Premi cavalcada major critica Millor actriu obra curta Millor portada “Vicent Pallardo” otorgat per Junta Local Fallera de Torrent 2º Premi carrosa elaborada 2º Premi llibret otorgat per Junta Local Fallera de Torrent 3º Truc Caberot 3º Premi Categoria “A” declamacio 3º Premi cavalcada major comparsa 3º Arros amb fessols i naps 3º Arros a banda 6º Premi cavalcada infantil

Conductes ﬂexibles i accesoris per aire acondicionat i ventilació

+ !'% # !& '&

%$( & '

"%% !' ,!

&' & !"&'% & (% ( & & & & ! * & % ! ) % ' ' ' # &

&#%-& &

PROJECTES, DECORACIÓ I MATALAFERIA

Departament Comercial MĂ˛bil 605 035 453 ietorrent@hotmail.com